Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89180 | Trinxera 5 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-5-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span lang='CA'><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona</span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED5, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-305 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227200,1.6797800 | 390018 | 4608730 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89180-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 89187 | Trinxera 6 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-6-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED6, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma d’u amb un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-306 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.6800600 | 390041 | 4608720 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89187-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 89189 | Trinxera 7 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-7-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED7, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-307 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6230700,1.6811300 | 390131 | 4608768 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89189-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 89190 | Trinxera 8 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-8-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED8, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag amb un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-308 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6234200,1.6811400 | 390132 | 4608806 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89190-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 89191 | Trinxera 9 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-9-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED9, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-309 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6254000,1.6824800 | 390247 | 4609024 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89191-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 86987 | Tomba de Sant Pere del Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-sant-pere-del-mont | <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | Coberta de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La tomba de Sant Pere del Mont és troba al costat de l’església de Sant Pere del Mont. Es tracta d’una tomba excavada a la roca de tipus antropomorfa, amb els encaixos per col·locar la coberta i amb una orientació </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>d’est a oest. Es troba situada prop de l’entrada de l’església, a tocar del mur de migjorn. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2010 també es va identificar una nova estructura excavada a la roca, possiblement d’una tomba infantil i un retall de grans dimensions amb un canaló d’evacuació de líquids que correspondria a un element relacionat amb la producció del vi juntament amb diversos murs que s’haurien de relacionar amb tot l’espai monacal. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-123 | Sant Pere del Mont. Nord de Grevalosa | 41.7113300,1.6528200 | 387926 | 4618603 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86987-img5967.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86987-img5968.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 86958 | Barraca de Cal Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sargantana | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Coberta de vegetació i li manca la llosa cobertora de la coberta | <p><span><span><span>Barraca situada a peu d’un camp de conreu coberta de vegetació. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple de pedra orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-94 | Camps de la Font de Cal Sargantana. Oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6717200,1.7186100 | 393334 | 4614122 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86958-img20200604162909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86958-img20200604162945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86958-img20200604163012.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86966 | Barraca de Sant Marc de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-marc-de-grevalosa | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca situada al nord-oest de la capella de Sant Marc de Grevalosa. Construcció de planta circular realitzada amb la tècnica de la pedra seca adossada a la roca natural per la banda de llevant. S’accedeix per un portal de llinda plana situat a migjorn. A la banda esquerra del portal conserva una petita fornícula. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-102 | Obaga de Moblella. Nord de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.7020500,1.6658900 | 388997 | 4617556 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86966-img6132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86966-img6134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86966-img6135.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86954 | Barraca de Cal Ton Canyelles 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ton-canyelles-3 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Coberta ensorrada | <p><span><span><span>La barraca de Cal Ton Canyelles 3 es troba situada en una zona boscosa a la zona de Canyelles. Es tracta d’una construcció de planta circular, de 1,75 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple orinetat a l’est. </span></span></span></p> | 08059-90 | Camí de Cal Ton Canyelles. A l’est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6621600,1.7241500 | 393779 | 4613054 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86954-img20200604151133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86954-img20200604151058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86954-img20200604151123.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 87855 | Barraca de Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-costa | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta i mur sud enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedia per un portal orientat al sud, actualment malmès. Conserva una part de la cornisa de pedres planes amb una part de l’arrencament de la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-197 | Serra de Rubió. Oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6580300,1.6379400 | 386594 | 4612705 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87855-img20210102111301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87855-img20210102111338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87855-img20210102111401.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86996 | Capella de Sant Marc de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marc-de-grevalosa | <p><span><span><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></span></span></p> | XVII | Coberta i part dels murs enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Marc de Grevalosa es troba situada prop de la Moblella, dins la finca del Mas Palomas, en un petit turó. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la façana principal orientada a ponent. En ella s’hi obra el portal d’accés de llinda plana de pedra amb una motllura a la part inferior amb una petita finestra damunt amb un campanar d’espadanya d’un sol ull. Tot hi haver desaparegut hi ha l’arrencament de la coberta de volta de canó de pedra. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb morter de calç amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-132 | Obaga de Moblella. Nord de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>Tot i que apareix citada l’any 1292 l’actual edificació fou construïda posteriorment. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1693 apareix novament citada en el llibre de visites pastorals en relació a la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa: “ El rector de esta Iglesia, lo Reverent Santasusanna, Prevere, no te sufraganea, sinó una capella rural de Sant March”.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7018700,1.6665200 | 389049 | 4617535 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86996-img6117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86996-img6120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86996-img6125.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84381 | Barraca Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bernat | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Coberta malmesa | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,60 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda simple orientat a l’est amb la coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec.</span></span></span></p> | 08059-19 | Cal Bernat. Nord del nucli de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6746900,1.6799200 | 390118 | 4614500 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84381-img20200521160701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84381-img20200521160717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84381-img20200521160804.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 88209 | Barraca de Cal Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-servitge | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobertes enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca situada a la banda oest es tracta d’una construcció de planta circular, d’aproximadament 3 m de diàmetre interior, i tindria la coberta en forma de falsa cúpula, atès que es conserva part de l’arrencament. L’altre construcció, situada a la bada est, és una barraca de planta quadrada que també hauria tingut la coberta en forma de falsa cúpula. A les dues construccions s’hi accedeix per una porta de llinda de pedra orientada al sud. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-218 | Pla del Servitge. Est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6506400,1.6358400 | 386406 | 4611887 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88209-img20210102120315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88209-img20210102120401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88209-img20210102120505.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 88228 | Barraca de Can Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-savall | XIX-XX | Cobertes enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici format per tres cossos de planta quadrada de 3 x 3 metres. El cos central correspon a una barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en forma de falsa cúpula. S’hi accedeix per una portal de llinda plana que conserva la següent inscripció: GPA 3-8-70 orientat a l’est. A l’interior, a la façana oest, s’hi conserva un banc corregut i una boixa, situada a la paret nord. Al mur sud s’hi obra una porta amb llinda de pedra que comunica amb un segon cos també amb la coberta en forma de falsa cúpula. Adossat a la façana de tramuntana de la barraca s’hi localitza l’útil cos, corresponent al cup de vi relacionat amb la boixa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-230 | Pla de Servitge. Sud-oest de Castellfollit del Boix | 41.6541600,1.6321600 | 386106 | 4612283 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88228-img20210102123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88228-img20210102123610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88228-img20210102123643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88228-img20210102124555.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 89273 | Premsa de Sant Pere del Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-sant-pere-del-mont | XIV-XVII | Conserva tots els elements, alguns desplaçats i cobert de vegetació | <p>Premsa situada a <span><span><span><span><span><span><span>pocs metres a l’est de l’església de Sant Pere del Mont. Es tracta d'un gran bloc de pedra amb un encaix central on s’ubicaria la biga de la premsa. Sota aquest bloc de pedra hi ha l’espai del premsat amb una gran llosa de pedra amb el canal repicat per conduir el líquid a la pica. A la banda esquerra s’ha identificat la pedra de contrapès o la lliure. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment l’encaix de la biga de fusta és utilitzat com a capella amb la figura d’una Verge. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-363 | Sant Pere del Mont. Nord de Grevalosa | <p><span><span><span><span><span><span><span>Premsa relacionada amb l’església i l’espai monàstic de Sant Pere del Mont</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7112300,1.6520800 | 387864 | 4618593 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89273-img6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89273-img6008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89273-img6013.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 89531 | Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-sallavinera-a-can-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span>TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Continua essent un camí de circulació però molts dels murs que delimitaven l’amplada del camí han desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcórrer per Castellfollit del Boix és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. D’aquest camí s’ha identificat un tram a la Serra de Rubió, al nord de Can Marceldo. Es tracta d’un tram de 23 m de longitud delimitat a la banda de migjorn per un mur de pedra seca de 60 cm d’alçada i 40 cm d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-450 | Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta via passa d’esquitllada per la comarca del Bages per la banda oest i termenejant amb l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat. Des del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) es dirigeix cal a la Portella direcció a les Coromines fins a enllaçar amb la carretera de les Maioles, passant per l’Hostal Vell de Perafita. Travessa la serra de Rubió en direcció a l’antic hostal de Can Regordosa de Castellfollit del Boix i es dirigeix cap el Coll de Gossem. Aquí continua cap a Maians vell i recórrer la carena cap a Sant Pau de ka Guàrdia i el Coll de Can Maçana, des d’on s’unia amb el camí ramader que anava del Penedès a la Cerdanya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en </span></span><span><span>desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). </span></span><span><span>Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 386444 | 461301 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171658.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 87568 | Castell de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-grevalosa | <p><span><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍN, R. (1987): Castellfollit del Boix a Història del Bages I. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. X | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No queden restes visibles del castell</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-148 | Obaga de Grevalosa. Grevalosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Grevalosa es troba situat a ponent de l’actual terme de Castellfollit del Boix. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer esment relacionat amb el topònim de Grevalosa data de l’any 955 i el castell apareix documentat per primera vegada l’any 990. L’any 1063 apareix documentat en el Liber Feudorum Maior quan Bernat Otger de Castellet vengué el castell al comte Ramon Berenguer I. Segons sembla, Bernat no era l’únic propietari del castell, ja que l’any 1066 els comtes apareixen comprant el mateix castell a Gaufred o Jofre de Castellet junt amb la quadra de Formigosa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segle XIII es documenta a Manresa una família amb el cognom de Grevalosa però no com a senyors del castell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1319 apareix com a senyor del castell Ramon de Malla, qui deixa ordenat en el seu testament que dit castell sigui venut alguna institució religiosa, essent l’Almoina de la Seu de Barcelona qui l’adquirí i l’any 1394 en va comprar-ne la jurisdicció al rei Joan I. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6925000,1.6558500 | 388145 | 4616509 | 990 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Es desconeix la situació exacta del castell. Hi ha qui el situa prop de l’església de Santa Cecília de Grevalosa on actualment hi ha les ruïnes del mas Revell. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 87599 | Collet dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-dels-morts | s. XI-XIV | Desconegut | <p><span><span><span>Indret situat al Collet dels Morts, en un petit tossal a la vessant de migjorn. En superfície s’observen fragments de material constructiu, fragments de ceràmica de cocció reduïda d’època medieval i part d’una sitja que fou seccionada per l’actual camí on s’hi identifiquen restes òssies humanes. </span></span></span></p> | 08059-179 | Collet del Morts. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6920800,1.7154400 | 393103 | 4616386 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87599-img20200528170739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87599-img20200528170802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87599-img20200528170819.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 88229 | Fòssils de la Finca de Can Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-de-la-finca-de-can-figuerola | Desconegut | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els camps de conreu de la Finca de Can Figuerola al nord-est de Maians correspon a una zona formada per gresos i lutites continentals del període Eocè superior, que s’inicià fa uns 35 milions d’anys. En aquest indret s’identifiquen un gran nombre fòssils d’origen marí, entre els quals destaca la presència de cargols i cargoles (de la família dels Mol·luscs i de la classe dels Gasteròpodes) , esponges ( de la família de les Porifera) i eriçons (de la família Echinoidea).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-231 | Camps de la Finca de Can Figuerola. Nord-est de Maians | 41.6269300,1.6921200 | 391053 | 4609182 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88229-img20210329123101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88229-img20210329124255.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 87572 | Rellotge de Sol de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-pere | s. XIII | Deteriorat | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal dret del portal d’accés de la façana de migjorn. Es tracta d’un rellotge amb el gnòmon col·locat a la junta de tres carreus de pedra del brancal del qual surten diverses línies horàries incises. </span></span></span></p> | 08059-152 | Església de Sant Pere. Est del nucli de Castellfollit del Boix | 41.6696300,1.7012400 | 391884 | 4613911 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87572-img6293.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 5572 | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 86947 | Barraca de Can Figuerola 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-figuerola-3 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Diversos enderrocs, principalment a la part posterior i coberta de vegetació. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple de pedra situat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula amb restes del ràfec. </span></span></span></p> | 08059-83 | Sud-est de Can Figuerola. Sud-est de Maians | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6231100,1.7000700 | 391709 | 4608748 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86947-img20200603163401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86947-img20200603163410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86947-img20200603163444.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 89344 | Ca la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-constancia-0 | XX | En procés de restauració | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca la Constància és un edifici de principis del segle XX format per un cos central de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Té un cos annexa a la façana de ponent amb coberta plana utilitzada com a terrassa amb barana d’obra amb un segon cos annexionat posteriorment. Ambdós eren els espais destinats a corralines i magatzem. La zona d’habitatge consta de planta baixa i pis. Al frontis està dividit en dos eixos simètrics. A la planta baixa s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat i una finestra a cada costat i a nivell del primer pis un balcó amb barana de ferro i voladís a la part central i una finestra a cada costat. Excepte la porta la resta d’obertures són d’arc pla. A la banda de llevant hi ha l’antiga pallissa, actualment reformada amb una porta d’accés d’arc rebaixat de maons amb diverses obertures ja que consta de planta baixa i planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Posteriorment, a mitjans s. XX, davant l’antiga edificació s’hi va construir una casa de nova planta on actualment hi viuen masovers. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-403 | Camps del Ton Tiu. Sud de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca la Constància és una edificació d’inicis del segle XX situada en una zona on antigament ja hi havia una edificació enrunada. La propietària s’anomenava Constància i era una de les filles de Salvador Oller, de Cal Casino. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6609800,1.6767700 | 389832 | 4612982 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89344-img20210520181611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89344-img20210520181529_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 86931 | Barraca de Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-permanyer | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, d’1,75 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal d’accés, situat a l’est, és de llinda simple de pedra. La coberta és en forma de falsa cúpula amb restes de ràfec de lloses.</span></span></span></p> | 08059-70 | Clot de Permanyer. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6439200,1.6806600 | 390127 | 4611083 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86931-img20200602172802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86931-img20200602172816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86931-img20200602172846.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86644 | Aixopluc el Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-el-reguer | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la dreta del portal | <p><span><span><span>Aixopluc adossat al cingle format per conglomerat de planta semicircular, construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-58 | Pla del Pi Gros. Nord-est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Els aixoplucs igual que les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6867400,1.7000900 | 391817 | 4615813 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193140.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84377 | Barraca del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-prat | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la façana oest | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, de 4 x 4 m, construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un marge pel sector nord. S’hi accedeix per una porta de llinda simple amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-15 | Pla del Prat. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6547200,1.6631000 | 388683 | 4612305 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84377-img20200520184741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84377-img20200520184825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84377-img20200520185000.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86595 | Barraca de Cal Torra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-torra-2 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la façana posterior. Tres façanes inaccessibles per la gran quantitat de bardisses que hi creixen | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda simple situat al sud-est. La coberta tot i està malmesa és en forma de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08059-27 | Feixes obaga del camí del Cogulló de Cal Torra. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6883500,1.6798100 | 390132 | 4616017 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86595-img20200521182411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86595-img20200521182519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86595-img20200521182738.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 89374 | Barraca de la Morera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-morera-2 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderroc a la paret est | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana, orientat a l’oest. La coberta és en forma de falsa cúpula amb xemeneia. Entre les parets i la coberta hi ha les pedres planes del ràfec. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-433 | Solana de Can Julià. Nord de Grevalosa | 41.6997600,1.6354900 | 386464 | 4617341 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89374-img20210410114609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89374-img20210410114711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89374-img20210410114141_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 89375 | Barraca de la solana de Cal Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-de-cal-marquet | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderroc a la paret nord-oest | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a una gran roca natural pel costat de llevant. S’hi accedeix per un portal de llinda plana, orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula i recoberta amb terra per l’exterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-434 | Solana de Cal Marquet. Nord de Grevalosa | 41.7019800,1.6363200 | 386537 | 4617587 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89375-img20210410115726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89375-img20210410115859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89375-img20210410120124.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 86939 | Barraca de vinya del Casalons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-casalons | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la paret posterior | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada adossada a un marge de feixa per la banda esquerra i construïda amb la tècnica de la pedra seca, excepte les pedres de la porta que estan rejuntades amb ciment. S’accedeix per un portal de llinda simple de pedra orinetat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula coberta d’arena per l’exterior. A l’interior conserva una menjadora raconera construïda amb pedra i rajols.</span></span></span></p> | 08059-76 | Vinya del Casalons. Sud-oest de Maians | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6293600,1.6744000 | 389581 | 4609474 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86939-img20200603150055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86939-img20200603150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86939-img20200603150353.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 89376 | Barraca de la Peça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-peca | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderroc a la paret posterior | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana, orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula malgrat ha perdut la pedra cobertora. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-435 | Els costerons. Oest de Grevalosa | 41.6908500,1.6318900 | 386148 | 4616357 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89376-img20210410122958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89376-img20210410123052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89376-img20210410123100.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 86953 | Barraca de Cal Ton Canyelles 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ton-canyelles-2 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la part posterior | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 1,85 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple orinetat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva dues espitllera i una fornícules.</span></span></span></p> | 08059-89 | Camí de Cal Ton Canyelles. A l’est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6628100,1.7238700 | 393757 | 4613126 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86953-img20200604152541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86953-img20200604152556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86953-img20200604152514.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86948 | Barraca de Can Figuerola 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-figuerola-5 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la part posterior i a la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada amb les pedres rejuntades amb ciment. S’accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula enderrocada per la part posterior. Conserva part del ràfec de lloses. </span></span></span></p> | 08059-84 | Finca de Can Figuerola. Sud-est de Maians | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6292600,1.6972800 | 391487 | 4609434 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86948-img20200603165040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86948-img20200603165126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86948-img20200603165024_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86925 | Barraca de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-nova | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la part posterior i plena de vegetació | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,70 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal d’accés, situat al sud-est, és de llinda simple de pedra. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses.</span></span></span></p> | 08059-65 | Vinya Nova. Nord-oest Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6741900,1.6630600 | 388714 | 4614466 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86925-img20200530174147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86925-img20200530174312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86925-img20200530174341.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 89373 | Barraca de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-morera | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XX | Enderroc a la zona de la coberta | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un marge de vinya construïda amb la tècnica de la pedra seca. Presenta una planta circular per l’interior i quadrada per l’exterior. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal de llinda plana, orientat al sud-est amb l’any 1915 gravat a la pedra de la llinda. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la pedra cobertora desapareguda. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-432 | Bosquet de Can Julià. Nord de Grevalosa | 41.6992700,1.6404400 | 386875 | 4617280 | 1915 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89373-img20210410103138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89373-img20210410103209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89373-img20210410102919_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86637 | Barraca del Pla de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-fontanelles | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la zona del portal i al parament posterior | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra. S’accedeix per un portal de llinda simple situat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb el caramull caigut. A la banda esquerra disposa d’un mur emprat com a paravent. </span></span></span></p> | 08059-51 | Pla de Fontanelles. Nord-est de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6904800,1.7166800 | 393204 | 4616207 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86637-img202005281728030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86637-img202005281728120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86637-img202005281728390.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84383 | Barraca de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-torra | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector nord-esr | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,50 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per una porta de llinda planta orientada al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec amb terra al damunt. A l’interior disposa d’una finestra plana. </span></span></span></p> | 08059-21 | Damunt les Oliveres de Cal Torra. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6782800,1.6814900 | 390255 | 4614897 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84383-img20200521162129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84383-img20200521162145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84383-img20200521162238.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84380 | Barraca del Prat 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-prat-4 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector oest | <p><span><span><span>Barraca de planta de ferredura construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un marge entre feixes. S’hi accedeix per un portal de llinda simple orinetat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de pedres. A l’interior, a la banda nord, conserva una petita espitllera.</span></span></span></p> | 08059-18 | Pla del Prat. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6527200,1.6721000 | 389429 | 4612071 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84380-img20200520193355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84380-img20200520193333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84380-img20200520193502.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84385 | Barraca de l’obada de Cal Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobada-de-cal-vidales | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector oest | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 3,20 m de diàmetre interior, construït amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda de pedra on hi ha gravada la data de 1882. A l’interior hi ha una fornícula, una finestra tipus espitllera i una biga de fusta. La coberta és en forma de falsa cúpula amb el ràfec de pedres. </span></span></span></p> <p> </p> | 08059-23 | Obaga de Can Vidales. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6817300,1.6736000 | 389604 | 4615290 | 1882 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84385-img20200521165045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84385-img20200521165051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84385-img20200521165306.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84386 | Barraca de l’obada de Cal Vidales 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobada-de-cal-vidales-2 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector oest | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,50 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda de pedra. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de pedres. </span></span></span></p> | 08059-24 | Obaga de Can Vidales. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6824300,1.6746000 | 389688 | 4615366 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84386-img20200521164346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84386-img20200521164537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84386-img20200521164758.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-16 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86924 | Barraca Ca la Contància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ca-la-contancia | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector oest | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, d’1,95 m de diàmetre interior, i de forma lleugerament acampnada realitzada amb la tècnica de la pedra seca. L’accés, situat a la banda de llevant, és amb un portal de llinda simple de pedra amb l’any 1897 gravat. La coberta és en forma de falsa cúpula amb doble filada de ràfec i coberta de terra i vegetació. A l’interior, a la banda de ponent, s’hi obra una finestra en forma d’espitllera. </span></span></span></p> | 08059-64 | Est de Ca la Constància. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6608900,1.6792200 | 390036 | 4612969 | 1879 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86924-img20200530164521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86924-img20200530164610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86924-img20200530164950.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 86933 | Barraca de Cal Celestí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-celesti | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector sud | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, d’1,55 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal d’accés, situat al nord-oest, és de llinda simple de pedra amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08059-72 | Oest de la Serra de Mensa. Sud Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6416700,1.6890800 | 390825 | 4610822 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86933-img20200602175027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86933-img20200602174925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86933-img20200602175014.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84374 | Barraca Cal Paleta 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-paleta-3 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc al sector sud- oest | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 3,10 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada al geològic. S’hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-12 | Camps de Can Paleta. Oest de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6615400,1.6698000 | 389253 | 4613053 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84374-img20200520172302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84374-img20200520172405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84374-img20200520172921.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86618 | Barraca el Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-el-pouet | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc de la coberta i del mur sud-est | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,30 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple situat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva una fornícula. </span></span></span></p> | 08059-41 | El Pouet de Fontanellas. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6899000,1.7013400 | 391926 | 4616162 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86618-img20200522190836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86618-img20200522190853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86618-img20200522190932.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86626 | Barraca del Collet de les Tres Creus 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-collet-de-les-tres-creus-2 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc de la coberta i l'accés | <p><span><span><span>Barraca de planta circular situada a pel de l’antic camí d’accés a les feixes de vinya i s tocar del corriol. Conserva part dels murs empeus. La coberta i la façana de llevant, on hi havia el portal d’accés totalment enderrocat. </span></span></span></p> | 08059-47 | Solana de les Tres Creus. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6918800,1.7015000 | 391943 | 4616381 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86626-img20200527175257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86626-img20200527175304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86626-img20200527175319.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86592 | Barraca de la Pellanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pellanca | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc de part de la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,20 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra reca. S’accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec i li manca la pedra de tancament de la cúpula. </span></span></span></p> | 08059-25 | Solana de la Pellanca. Nord del nucli de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6855200,1.6779200 | 389970 | 4615705 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86592-img20200521171913-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86592-img20200521171926-copia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-16 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86625 | Barraca del Collet de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-collet-de-les-tres-creus | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc de part de la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, d’ 1,90 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra. S’accedeix per un portal de llinda simple situat al sud-est. Conserva part del ràfec de pedres amb la coberta enderrocada. </span></span></span></p> | 08059-46 | Solana de les Tres Creus. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6917200,1.6987500 | 391714 | 4616367 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86625-img20200527173315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86625-img20200527173200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86625-img20200527173332.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86615 | Barraca de la Feixa del Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-feixa-del-mariano | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc sector nord est | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,80 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple situat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part de les pedres del ràfec. </span></span></span></p> | 08059-39 | A tocar de la Feixa del Mariano. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6865000,1.6954400 | 391430 | 4615792 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86615-img20200522184850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86615-img20200522184907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86615-img20200522185026.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86926 | Barraca del Cobert del Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cobert-del-tinet | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroca a la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, d’1,95 m de diàmetre interior, adossada a un terrer i construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal d’accés, situat a l’est, és de llinda simple de pedra. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un important enderrocament.</span></span></span></p> | 08059-66 | Collet de les Forques. A l’oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6657600,1.6744800 | 389650 | 4613516 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86926-img20200530181732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86926-img20200530181801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86926-img20200530181843.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86623 | Barraca de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tres-creus | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderrocada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la porta d’accés orientada a migjorn. Es troba totalment ensorrada.</span></span></span></p> | 08059-44 | Camí est de pujada a les Tres Creus. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6940500,1.7024800 | 392028 | 4616621 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86623-img20200527162615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86623-img20200527162629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86623-img20200527162644.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 86627 | Barraca de Cal Celdoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-celdoni | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Enderrocada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular situada a pel de l’antic camí d’accés a les feixes de vinya i s tocar del corriol. Conserva part dels murs empeus. La coberta i el portal d’accés, situat a l’est, totalment enderrocat. </span></span></span></p> <p> </p> | 08059-48 | Solana de les Tres Creus. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6923400,1.7054700 | 392274 | 4616428 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86627-img20200527180419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86627-img20200527180433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86627-img20200527180440.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/