Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46168 | Forn Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-vell | Antic forn comunitari del poble, ubicat actualment a l'interior d'un edifici del carrer Sant Vicenç. Tot i que no hi hem pogut tenir accés, sabem que l'estructura es conserva al soterrani de l'edifici. | 08060-12 | Carrer Sant Vicenç, 12 | Antic forn comunitari del poble, actualment en desús. | 41.7763800,1.4379100 | 370178 | 4626128 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46168-foto-08060-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46168-foto-08060-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | No es coneix quan es deixa d'utilitzar el forn, però en tot cas, sabem que posteriorment el forn comunitari es traslladà a l'immoble que avui es coneix com Cal Botines. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46176 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal | La decoració exterior de la pila es troba força erosionada, i presenta una capa de líquens en tota la seva superfície. | Pila Baptismal feta de pedra calcària i de morfologia cilíndrica, amb el fons més estret que la boca. La cara exterior de la pila presenta decoració en relleu, en forma d'estries verticals al voltant de tota la peça. Destaca un relleu més acusat de morfologia quadrada, a l'interior del qual hi ha un rebaix en forma quadrat més petit. La pila descansa sobre un basament cilíndric d'uns 50 cm d'alçada, fet amb pedres de mida petita, contemporani del conjunt escultòric del qual forma part actualment. | 08060-21 | Carrer Raval | Tot i que no ho podem afirmar amb segureat, probablement pertanyia a l'antiga capella del Roser. | 41.7737700,1.4361400 | 370025 | 4625841 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46176-foto-08060-21-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46180 | Camí de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-terrissa | La sitja està excavada en un cingle rocós amb esquerdes considerables que fan perillar la pròpia estructura | Sitja excavada en un cingle rocós situat al marge superior d'un camí asfaltat. Actualment es troba buida, fet que permet observar-ne la secció, de forma troncocònica, i les seves dimensions, força reduïdes. Les parets de l'estructura no conserven cap tipus de revestiment, així com tampoc s'ha localitzat cap tipus de coberta que evidenciï el mecanisme utilitzat per segellar hermèticament l'estructura, que presenta una boca circular. | 08060-25 | Camí de la Terrissa | No es coneix si la sitja estigué reblerta en algun moment, i en aquest cas si fou excavada d'antic o recentment. A jutjar per l'indret on es troba, però, probablement l'estructura quedà afectada durant les tasques d'obertura i arranjament del camí de la Terrissa. Segons Domènec Nogueras, president de l'Agrupació de Defensa Forestal de Castellfollit, a les proximitats de la sitja aparegueren fragments de ceràmica gris. | 41.7773900,1.4354200 | 369973 | 4626244 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46180-foto-08060-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46180-foto-08060-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Tot i que només s'ha documentat una sitja isolada, no es descarta l'existència d'altres sitges properes al lloc on es troba aquesta, fet força comú quan es localitzen aquest tipus d'estructures. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46181 | Pou dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-moros | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Afectat per la vegetació i l'exposició a la intempèrie. | Forn ubicat a uns 23 metres al sud del camí de la Terrissa, a la part alta del penya-segat que separa el camí del torrent del mateix nom. Es tracta d'una estructura excavada al subsòl, de morfologia cilíndrica, que per les seves dimensions i l'inici de la volta superior sembla que correspon a un antic forn per coure terrissa. Es troba mig enderrocat, sobretot la part de la coberta, actualment desapareguda. La part superior de les parets del forn estan revestides per un parament de pedra (en alguns trams lligada amb morter), mentre que la part inferior del pou no presenta cap tipus de revestiment. No s'observen restes de rubefacció en les parets del forn. El fons del forn està reblert per l'enderroc del mateix i es troba parcialment cobert de vegetació. | 08060-26 | En una feixa de la rasa de la Terrissa | 41.7768100,1.4350400 | 369940 | 4626180 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46181-foto-08060-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46181-foto-08060-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||
| 46182 | El Colomar. Columbari de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomar-columbari-de-la-terrissa | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Cavitat excavada al subsòl en una feixa a l'est del torrent de la Terrissa, formant una mena de balma amb diverses sales, amb obertures que dónen al torrent. A les parets de la cavitat s'hi han excavat una espècie de nínxols de petites dimensions, de funcionalitat desconeguda. | 08060-27 | En una feixa de la rasa de la Terrissa | 41.7763900,1.4342800 | 369876 | 4626134 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46182-foto-08060-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46182-foto-08060-27-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Segons FARELL (1994b:109) sembla que anys enrera algú havia utilitzat la cavitat per criar-hi coloms salvatges, tudons i xixelles. | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46184 | Barraca de Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiquet | Cabana de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu. Té planta circular, d'uns dos metres de diàmetre, i la secció és pseudocònica, amb la part superior segellada amb lloses a mode de cúpula. L'alçada de la cabana està al voltant dels dos metres i mig, i l'estructura exterior està desballestada, ja que la factura dels murs és de pedra de mida petita col·locada de manera irregular, deixant petites escletxes entre les pedres. Presenta una única obertura: la porta d'accés, rectangular i amb una llosa a mode de llinda, col·locada a la part superior. A l'interior, hi ha un petit nínxol obert al mur que permetria col·locar o guardar objectes. | 08060-29 | Partida de Cal Tiquet | 41.7616600,1.4211400 | 368754 | 4624519 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||
| 46191 | Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia catalana que consta d'un edifici principal, de planta quadrangular, i dues construccions annexes, una al lateral sud i una altra a la part posterior del mas. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. El parament del mas és irregular, fet amb pedra de mida petita, sense escairar i lligada en sec. En alguns sectors, sobretot a la part posterior, els murs presenten refaccions fetes amb morter de guix. A la façana est hi ha una porta que dóna accés a la planta baixa, on hi ha un magatzem amb maquinària agrícola, i en aquesta mateixa façana, a l'alçada del primer pis, hi ha tres petites finestres rectangulars. La porta principal, però, es troba a la part posterior, a la façana oest, i dóna accés al primer pis, ja que la casa s'adapta al desnivell natural del terreny, que en aquest sector és més alt. La porta ha estat reformada: originàriament es tractava d'un portal adovellat, del qual posteriorment es tapia la part superior per fer un accés més petit, amb una llinda de fusta horitzontal. L'edificació adossada a la banda sud de la masia és un petit cobert, amb teulada d'una sola vessant, de la mateixa manera que la situada a la part posterior, aquesta exempta de l'edifici principal. Ambdues construccions tenen caràcter auxiliar, ja que s'utilitzen per guardar eines agrícoles. El paviment de la zona de l'entrada és un enllosat, i al mur contigu a la porta d'accés hi ha un banc de pedra adossat. A la banda nord del mas hi ha una petita estructura de pedra que alberga un pou d'aigua, que d'aquesta manera queda protegit de les inclemències del temps i altres incidències. Al costat del pou hi ha també una pica de pedra. | 08060-36 | Partida de Cal Tiquet | En aquest indret hi havia, antigament, un oratori, conegut com l'Oratori de Cal Tiquet. El seu emplaçament era a la cruïlla del camí de Cervera amb el de la masia de Cal Tiquet a Cal Guinard. Actualment forma part d'un mur de pedra seca que hi ha al davant de Cal Tiquet. | 41.7623900,1.4220600 | 368832 | 4624598 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46194 | Font de l'Auró. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lauro | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Font natural que recull l'aigua del Torrent del Magrà, curs fluvial que davalla de sud a nord en direcció al poble de Castellfollit de Riubregós. La font es troba al marge est del torrent, a l'alçada d'un encreuament de camins que travessa el curs d'aigua. En aquest punt, s'hi ha habilitat una petita zona d'esbarjo, delimitada per una barana de fusta, a l'interior de la qual s'hi ha col·locat una taula i dos bancs de pedra, així com també s'ha pavimentat el terra amb un enllosat i s'ha construït un parament de pedra per facilitar l'accés a l'aigua de la font. El nom de la font prové d'un gran auró que hi havia just a sobre d'aquesta i que, fa uns quants anys, en pensar que s'havia mort, fou talat. No obstant, aquest ha tornat a brotar i actualment se n'aprecia aquest nou brot. | 08060-39 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | 41.7525100,1.4337900 | 369787 | 4623484 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46194-foto-08060-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46194-foto-08060-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46195 | Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auro | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | L'arbre, aparentment mort, va ser tallat. No obstant, està rebrotant. | Arbre que dóna nom a la font homònima del terme de Castellfollit, que recull l'aigua del Torrent del Magrà. Es tracta d'un auró blanc (Acer campestre), una espècie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar uns 10 m d'alçada i que es distribueix per la regió mediterrània. Concretament, es troba en zones de muntanya mitjana, així com a boscs de ribera, als boscos caducifolis. És comestible i té usos alimentaris. També s'usa per al mobiliari, la construcció i eines. Segons fonts orals, era un arbre de dimensions considerables i força emblemàtic a la zona. Fa uns quants anys, però, creient que s'havia mort, fou talat, i actualment només es pot observar un petit brot que ha tornat a néixer. | 08060-40 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | Segons FARELL (1994b: 102) l'any 1790 ja existia, ja que surt esmentat al cadastre del Duc de Cardona com a 'partida de la font de l'oró' | 41.7525000,1.4338000 | 369788 | 4623482 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46195-foto-08060-40-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46196 | Font del Coure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coure | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Font que brolla d'una escletxa del cingle de la rasa de la Font del Coure. L'aigua és lleugerament ferruginosa, característica que ha donat nom a la font. | 08060-41 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | 41.7525600,1.4329400 | 369716 | 4623490 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46196-foto-08060-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46196-foto-08060-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | És la font que abasteix d'aigua la vila de Castellfollit de Riubregós. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||
| 46198 | Quadra de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Les restes estan afectades per la vegetació i l'exposició a la intempèrie. Els enderrocs són notables. | Restes d'una edificació de pedra ubicada en un terreny erm a pocs metres a l'est de la Capella dels Sants Metges. Tot i que l'edificació està enrunada, s'intueix que era una construcció de planta quadrangular amb coberta de teules, material constructiu que apareix en superfície, entre les pedres de l'enderroc. El parament dels murs conservats està fet amb carreus de pedra, alguns de mida gran i ben escairats, i altres de més petits de factura irregular, lligats amb morter. El mur sud està totalment destruït, mentre que el mur oest ha conservat uns 2 metres d'alçada, així com també un contrafort que se li adossa, reforçant l'estructura. Els murs exteriors tenen un gruix considerable, superior a 1 metre, i tot i que l'enderroc no permet veure l'estructura interior de l'edifici, la superfície que ocupa, uns 170 m2, fa suposar l'existència de compartimentacions internes. | 08060-43 | Al costat de la capella dels Sants Metges | Segons FARELL (1994a: 165), l'indret conegut com la quadra de Marçà és conegut almenys des de l'any 1497, quan s'hi comptaven dos focs, i tres els anys 1515 i 1553. Posteriorment, s'hi afegí una quarta casa. | 41.7691700,1.4219800 | 368839 | 4625351 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46198-foto-08060-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46198-foto-08060-43-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 46204 | Font de Santa Maria. Font del Priorat. Font de la Rectoria. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria-font-del-priorat-font-de-la-rectoria | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Font excavada en el terreny, a la qual s'axedeix mitjançant una escala de pedra. Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s'endinsa al talús de contenció fet amb pedra. A l'interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l'aigua. Sobre aquesta cambra, a peu pla de l'exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador. | 08060-49 | Partida de Santa Maria | 41.7817600,1.4326600 | 369752 | 4626733 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46204-foto-08060-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46204-foto-08060-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46204-foto-08060-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46207 | Barraca de la Rasa del Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rasa-del-tito | Tot i que estructuralment està en bon estat, l'abandonament ha fet que s'hi acumulin sediments i deixalles. | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la Rasa del Titó. L'obertura d'entrada és quadrada, si bé originàriament devia ser una porta (que es podia tancar) rectangular, ja que és visible que l'acumulació de sediments l'ha anat colgant. Un cop a l'interior, l'espai es divideix en dos per la presència d'una paret (veritablement un testimoni del material geològic deixat per evitar esfondraments). A l'esquerra hi ha la cambra principal, d'uns 4x2 m, que disposa d'una banqueta també excavada. La cambra de la dreta és més estreta, d'aproximadament 3x1,5 m. | 08060-52 | Entre la Serra de Cascats i la partida de Sant Esteve | 41.7630400,1.4364700 | 370031 | 4624649 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46207-foto-08060-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46207-foto-08060-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46210 | Barraca de l'Hort d'en Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sitges | L'exposició a l'erosió i els materials en els quals està excavat en propicien la degradació. | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la rasa que baixa entre la Novella i el Cap Xic. Hi ha tres obertures quadrades (que a priori connecten amb un espai comú) encarades a l'oest, molts metres per sobre dels terrenys adjacents. Durant l'elaboració d'aquest mapa de patrimoni no s'hi ha pogut accedir, de manera que no s'ha pogut constatar si l'accés a aquest espai es realitzava des de dalt (mitjançant una galeria) o bé cal suposar l'ús de cordes o escales des de baix. | 08060-55 | A l'hort d'en Sitges | 41.7742300,1.4380100 | 370182 | 4625889 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46210-foto-08060-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46210-foto-08060-55-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46213 | Barraca del Magrà del Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-magra-del-bep | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la Rasa que baixa del Bosc de Roters. L'obertura d'entrada és una porta d1x2m (que es podia tancar), amb una petita fornícula quadrada al costat esquerre que hauria funcionat a mode de prestatge. Un cop a l'interior, l'espai es divideix en dos per la presència d'una paret (veritablement un testimoni del material geològic deixat per evitar esfondraments). L'amplada màxima, davant l'entrada, és d'uns 4 m. L'àmbit de l'esquerra té uns 2,5 m de profunditat, i el dret de 3 m. La porta tenia un encaix per a tancar-la. Dins d'aquests espais hi ha més fornícules quadrades excavades a les parets. | 08060-58 | Vall del Torrent de Magrà | 41.7701500,1.4375000 | 370131 | 4625437 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46213-foto-08060-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46213-foto-08060-58-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46220 | Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-les-bruixes | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia actualment enrunada. De planta rectangular (6x12 m), està construïda amb blocs petits i mitjans de calària disposats en sec, que defineixen almenys dues estances del que hauria estat la planta baixa. Al bosquet adjacent hi ha altres estructures construïdes amb la mateixa tècnica, tot que que essencialment corresponen a murs de contenció per a l'aterrassament del terreny. | 08060-65 | Turó de Sant Pere | 41.7567100,1.4301900 | 369496 | 4623955 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||
| 46224 | Cal Balaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balaga | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Les cobertes s'han esfondrat. A més, l'edifici pateix actes vandàlics, com les pintades que en recobreixen la major part dels murs. | Masia abandonada de planta quadrangular (12x12 m). Està edificada amb pedra irregular lligada amb morter, i consta de planta baixa i dos pisos. La teulada, a doble vessant i amb teula àrab, està esfondrada. A la façana sud s'hi adossava un cobert, que sostenia la seva pròpia teulada ajudant-se de dos pilars de pedra. | 08060-69 | Partida de Cal Balaga. | 41.7855400,1.4276900 | 369347 | 4627160 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46224-foto-08060-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46224-foto-08060-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46225 | Cova dels Enconills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enconills | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Cova natural en un terreny format per guixos. L'obertura d'entrada és un petit embut en rampa que condueix a un pas estret de 35 centímetres de diàmetre i poc més d'un metre de longitud. Un cop superat aquest punt hi ha una galeria àmplia i alta, que és la tònica general de la cavitat, estructurada a partir d'una diàclasi de direcció NO-SE. Als 16 metres de recorregut hi ha un pas entre blocs; a partir d'aquí la galeria baixa en pendent fins a la màxima fondària de -5 metres. Des d'aquest punt cal remuntar la diàclasi cap el sostre on trobem la continuació de la part superior de la galeria fins arribar al punt de màxima alçada de +5 metres. El desnivell total de la cavitat es de 10 metres (-5/+5), i el recorregut de 45 metres. | 08060-70 | Partida d'Enconills. | 41.7841100,1.4190700 | 368628 | 4627014 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||
| 46226 | Esgrafiats de Mas Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-de-mas-magra | Bloc amb gravats figuratius reutilitzat en la construcció de l'edifici nou del Mas Magrà. La pedra va ser esgrafiada amb un estri dur i esmolat i, tot i no assolir una gran profunditat, va posar al descobert una capa interior més fosca de la pedra, de manera que els motius ressalten molt. Es tracta de representacions d'aus i de graelles (possiblement escales) en ocasions inscrites dins de quatre cercles, o bé escampades per la resta del bloc. Es desconeix la cronologia d'aquests gravats, així com l'aflorament rocós del qual va ser extret el bloc. | 08060-71 | Partida de Sant Pere de Magrà. | 41.7528700,1.4370100 | 370055 | 4623519 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46226-foto-08060-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46226-foto-08060-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'autor de la fotografia de detall és Domingo Noguera. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||
| 46228 | Pou del Torrent de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-torrent-de-la-terrissa | Ha patit esllavissades del terreny. | Cavitat natural que s'obre al fons de la rasa del Torrent de la Terrissa. Les esllavissades de sediments pràcticament l'han ocultat, i el fan un lloc poc accessible. | 08060-73 | Rasa del Torrent de la Terrissa. | 41.7765200,1.4344700 | 369892 | 4626148 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46228-foto-08060-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46228-foto-08060-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||
| 46231 | Torre del Cap Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cap-xic | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Enderrocada i afectada per la vegetació. | Torre albarrana que formava part del sistema defensiu de la vila i el castell de Castellfollit de Riubregós. Es troba al promontori del Cap Xic (que li dóna el nom), i s'hi poden reconèixer trams de murs caiguts fets amb encofrat de calç i pedra. Les seves dimensions aproximades (preses des de la fotografia aèria, ja que la vegetació impedeix fer-ho sobre el terreny) serien de 7x4 m, el que la faria homologable a les torres del Raval i del Ballester. Per la seva ubicació es tractaria d'una torre de flanqueig del castell, igual que la Torre del Ballester. Tot i que l'estat de conservació no permet afirmar-ho amb rotunditat, pels panys conservats sembla que es tractaria d'una construcció quadrangular. | 08060-76 | Turó del Cap Xic | 41.7748100,1.4396100 | 370316 | 4625951 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46234 | Tombes de lloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-lloses | Les obres de la carretera en podrien haver destruït parcial o totalment les restes. | Hi ha constància oral que durant unes obres de millora de la C-1412a es localitzaren, en els camps de conreu situats a banda i banda de la via a l'alçada del Priorat de Santa Maria, diverses tombes de lloses. | 08060-79 | Vora la carretera C-1412a, davant de Santa Maria del Priorat | 41.7803800,1.4340900 | 369868 | 4626578 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Durant la visita efectuada en motiu de la realització del mapa de patrimoni de Castellfollit no s'ha trobat cap evidència de l'existència de tombes en aquest indret, i s'ha constatat que el camp de conreu ubicat al sud de la carretera ha estat rebaixat, almenys 1 metre, respecte la seva cota original. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||
| 46235 | Mina del Castell a Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-castell-a-santa-maria | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Llegenda que pressuposava l'existència d'un passadís subterrani que, fins i tot salvant per sota el llit del riu Llobregós, comunicava el Castell amb el Priorat de Santa Maria. | 08060-80 | Entre el Castell i el Priorat de Santa Maria | 41.7790300,1.4363700 | 370055 | 4626424 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||||
| 46237 | La llonganissa del vistaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llonganissa-del-vistaire | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Aquest costum s'ha perdut. | Costum relacionat amb el protocol amb el que tradicionalment es festejava al poble. Quan una parella de solters tenia el vist-i-plau dels pares d'ambdós, el noi (el vistaire) aconseguia permís per visitar la noia a casa dels seus pares els diumenges a la tarda. Mentre parlaven, era costum oferir al noi vi i llonganissa. La llonganissa en qüestió, coneguda com a llonganissa del vistaire, tenia la particularitat que era molt llarga i prima, el que afavoria (junt a l'habilitat del noi per anar-ne tallant talls ben prims) que la conversa s'allargués el màxim possible. | 08060-82 | A tot el poble | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||||
| 46239 | Dansa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-roser | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Desapareguda | Dansa que es ballava el primer diumenge de celebració del Roser de maig a la Plaça Major del poble. Amb ella se solemnitzava el traspàs de les responsabilitats de priors (responsables de la Capella del Roser i de la seva confraria) de les dues parelles sortints (una de casats i una de solters) a les dues noves parelles que en prenien el relleu. | 08060-84 | Plaça Major | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta com a font el Llibre del Roser, on les anotacions referents a les despeses de la confraria deixen testimoni de la seva organització i de les celebracions que acompanyaven aquesta dansa. | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Aquesta tradició guarda paral·lelismes amb les celebrades a altres poblacions. Per la seva proximitat, cal destacar-ne la de Torà (la Segarra), que encara es manté viva. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46242 | Joc de Trapals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-trapals | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Actualment, ja no s'hi juga. | Joc que pren el nom del trapal, un petit bol amb una mida que s'ajustava a la concavitat de la mà i un gruix inferior al centímetre. Els participants (generalment infants) se'l fabricaven ells mateixos amb fang, i la partida començava un cop en tenien uns quants fets. El joc consistia en llençar el trapal (per la seva part plana) amb força contra una superfície llisa. Guanyava aquell que aconseguia l'esclafit més fort. | 08060-87 | A tota la població | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||||
| 46244 | Moixiganga de la Mula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-de-la-mula | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Es va deixar de fer fa temps. | Moixiganga que es representava com a cloenda dels balls de Carnestoltes. Dos joves (l'un dempeus, i l'altre inclinat i agafat a la faixa de l'anterior) es cobrien amb un cobrellit per imitar el cos d'una mula. El de davant, que hi veia a través d'uns forats i portava picarols, tenia lliures els braços, i amb un pal empaitava a cops les parelles que ballaven a la plaça. La mula tenia vedat entrar sota els porxos de la plaça, on la gent s'hi refugiava. El joc consistia en la constant entrada i sortida de les parelles a ballar a la plaça, on els músics no paraven de tocar mentre la mula els foragitava. | 08060-89 | Plaça Major | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||||
| 46245 | PEIN Valls del Sió-Llobregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-valls-del-sio-llobregos | <p>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/lleida/lvr</p> | <p>Zona d'interès natural inclosa en el PEIN Valls del Sió-Llobregós, que agrupa espais de les comarques de la Noguera, l'Urgell, la Segarra i l'Anoia (amb Castellfollit de Riubregós com a únic municipi integrat). Dins el terme de Castellfollit de Riubregós ocupa una franja de 463,11Has (un 17,66% del terme) situada entre el curs del Llobregós i la Serra de Cascats. Aquesta zona està formada geològicament per materials guixencs que afloren en el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. Marcats per aquest substrat, l'ús del sòl compagina terrenys de cultiu dispersos amb zones boscoses i de matollar on també hi ha espais de vegetació gipsícola, com les timonedes gipsícoles continentals de gatunyes (Ononis tridentata) i trincoles (Gypsophyla hispanica), així com el romaní blanc (Helianthemum esquamatum). A les solanes, on desapareixen els guixos, hi ha freqüents matollars calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars i, a les obagues, es formen rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea). Pel que fa a la fauna, és una bona zona de dispersió de joves d'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També hi ha ocells esteparis com el sisó (Tetrax tetrax), així com el gaig blau (Coracias garrulus).</p> | 08060-90 | Franja central del terme | 41.7725900,1.4338900 | 369836 | 4625713 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46245-foto-08060-90-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 46247 | Mas Vendrell de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell-de-la-serra | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | L'edifici presenta un estat avançat d'enderroc, degut a l'exposició a la intempèrie i a l'afectació de la vegetació. | Masia enrunada, de planta quadrangular (10x11 m) i de la qual encara són visibles algunes compartimentacions. Antigament tenia dues plantes, alçades completament amb un aparell de blocs de pedra desbastats (i alguns fragments de teula) lligats amb morter de calç. A la paret nord de l'edifici s'hi conserva un cup circular. | 08060-92 | Serra de Cellers | Segons FARELL (1994b:40) antigament havia estat un hostal, i es diu que va ésser abrandat, i convertit en un cau de facinerosos i dones de mal viure. Surt mencionat l'any 1744 a les capbrevacions al priorat de Santa Maria. | 41.8007000,1.4430300 | 370652 | 4628820 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||
| 46257 | Goigs en llaor del gloriós Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-roc | Goigs encapçalats per un gravat amb el sant dalt d'una peanya; a ambdós costats, ornaments de gerros amb flors. La capçalera enuncia 'Goigs en llaor del gloriós Sant Roc', seguit d'una nota sobre les indulgències i la devoció: 'Advocat contra el contagi i pestilència i patró de la vila de Castellfollit de Riubregós, on devotament és venerat'. L'orla és amb motius vegetals. El text, a 2 columnes (separades entre si per un corondell floral) consta de 10 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta (Altés Impressor, Barcelona), però no l'any d'impressió. | 08060-102 | Monestir de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||||||
| 46260 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-4 | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> | <p>Festa celebrada el 22 de gener en motiu del patró del poble, Sant Vicenç. L'acte més destacable és l'organització d'un ball de tarda per celebrar la Festa Major d'Hivern.</p> | 08060-105 | Nucli urbà | <p>Sant Vicenç és el patró de Castellfollit des que els Cardona van entrar en possessió del castell i la vila. L'any 1861 trobem la primera referència de la confraria de Sant Vicenç. Antigament era la festa principal de la vila, i entre els actes que se celebraven hi havia la lectura d'un pregó a càrrec d'un predicador de reconegut prestigi, i el ball de tarda i de nit.</p> | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Anna Camats Malet | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||||
| 46217 | Sant Pere de Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-magra-0 | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | II aC-I dC | Malgrat que les restes es poden conservar al subsòl, en el moment de la visita s'hi observaren menys densitat de materials que els que afloraven anteriorment. La situació del jaciment, en un vessant exposat a l'erosió, en podria malmetre les restes. | Jaciment arqueològic d'època ibèrica i romana. En superfície, fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica ibèrica comuna, tenalla i doli. Camp de cereal.. Jaciment arqueològic amb materials ibèrics i romans. Malgrat que no se n'han detectat estructures, l'abundància de material en superfície i l'amplitud del repertori (que inclou tant vasos d'emmagatzematge i transport com vaixella) permet afirmar l'existència d'un hàbitat. Entre els materials ibers hi predominen l'àmfora, la ceràmica comuna, da ceràmica de cocció reductora i la ceràmica pintada, així com ceràmica a mà. Entre els materials d'importació i les produccions romanes hi ha Campaniana B, parets fines, àmfora itàlica i terra sigil·lada hispànica. Aquest repertori permet situar el jaciment amb tota probabilitat entre el 150 aC i el 100 dC, amb el que es podria tractar d'una explotació agropecuària aïllada en un context totalment romanitzat. | 08060-62 | Partida de Sant Pere de Magrà | 41.7542900,1.4372400 | 370077 | 4623676 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46217-foto-08060-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46217-foto-08060-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46217-foto-08060-62-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 20 d'octubre del 1985. Els materials que hi van recollir es troben al magatzem d'arqueologia del Museu de la pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia (núm. de referència M-339). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 46249 | Jaciment ibèric de la Torre del Raval. Castell de Castellfollit. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-la-torre-del-raval-castell-de-castellfollit | III-I aC | Jaciment ibèric atestat per la localització de fragments de ceràmica d'època ibèrica, concretament d'àmfora de la costa catalana, sense coll i pastes de tipus sandwich. No s'aprecien, però, restes d'estructures que no siguin medievals. | 08060-94 | Serra del Castell | El jaciment fou documentat l'any 1975, quan alguns membres de la secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van visitar l'indret i van localitzant varis fragments de ceràmica ibèrica. L'any 1985, en motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, també es recolliren ceràmiques ibèriques, constatant així una ocupació d'aquesta època a la zona. Durant la visita realitzada per l'elaboració del Mapa de Patrimoni, l'any 2016, no s'han localitzat ceràmiques d'aquest període a l'indret. | 41.7749100,1.4347600 | 369913 | 4625969 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46190 | Cal Quec II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-ii | IIaC-IIdC | Malgrat que les restes es poden conservar al subsòl, en el moment de la visita no s'hi observaren els materials que afloraven anteriorment. | Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, al sud est del municipi de Castellfollit de Riubregós. El jaciment fou descobert l'any 1985 pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, i l'any 1991, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, s'hi localitzà un gran nombre de materials ceràmics, així com també restes de terra cuita i de graella, corresponents a un forn de ceràmica. La majoria dels materials ceràmics documentats en aquell moment són de cronologia ibèrica i romana, i en destaquen els següents: diversos fragments de ceràmica oxidada ibèrica pertanyents a àmfores del tipus Maña B-3 i peces globulars, alguns fragments de ceràmiques oxidades ibèriques amb engalba blanc, fragments de ceràmiques de vernís negre del tipus B (segles II-I aC), ceràmiques locals de vernís negre i argila gris, restes de fosa de teula, ceràmica comuna romana, fragments d'àmfora del tipus Dressel I (segles II-I aC), Sigillata' hispànica dels tipus primitius (segles I-II dC), carrets de ceràmica i separadors tubulars, un fragment de motllo de 'sigillata' hispànica decorada. També es va recuperar algun fragment de ceràmica gris altmedieval. Pels materials localitzats, doncs, sembla tractar-se d'un centre de producció ceramista no especialitzat, que devia iniciar les seves produccions a finals del món ibèric i perduraria fins l'Alt Imperi. Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós, però, no s'ha documentat cap tipus de resta material ni estructural que evidenciïn l'existència d'un assentament en aquest indret. No obstant, no es descarta la presència de restes arqueològiques no visibles, enterrades sota el nivell superficial del camp. | 08060-35 | Sud-oest del terme | 41.7579500,1.4210600 | 368740 | 4624107 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46190-foto-08060-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46190-foto-08060-35-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46189 | Cal Quec I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-i | IIaC-VdC | Les estructures documentades anteriorment han desaparegut, malgrat que se'n poden conservar més al subsòl. | Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, on s'hi han localitzat materials ceràmics d'època ibèrica i romana, associats amb les restes d'uns murs de pedra seca disposats en angle, actualment desapareguts. Les primeres notícies del jaciment cal atribuir-les al mossèn de Castellfollit de Riubregós, que avisat pel propietari del terreny, va localitzar tot un conjunt de materials d'època romana, entre els que destaca una gerra sencera de ceràmica pintada d'època tardoromana. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del l'Anoia, l'any 1991 es va visitar el jaciment, i segons consta, quasi no s'apreciaren restes, segurament degut a les tasques de conreu i a les contínues recollides de materials. Tot i així, es recuperaren varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica, un dels quals correspon a una vora de càlat amb restes de pintura, del tipus evolucionat i ceràmica feta a mà. També es recolliren materials romans, tots ells pertanyents als segles IV i V dC, entre els quals destaca la gerra de ceràmica pintada, alguns fragments de 'sigillata lucente', un fragment de ceràmica de cuina africana del tipus Lamboglia 10A-Hayes 23B, i diversos fragments de ceràmica comuna romana. Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós s'han documentat varis fragments de tegula, una base de sigillata i varis fragments de ceràmica oxidada indeterminada. Sembla doncs, que ens trobem davant un petit hàbitat ocupat entre el període ibèric final i l'època tardoromana. | 08060-34 | Obaga de Castellanes | 41.7527400,1.4164600 | 368347 | 4623536 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46230 | Jaciment Paleontològic del Torrent de Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-de-magra | Oligocè | <p>Jaciment paleontològic descobert casualment per un veí en un perfil on els estrats de lignits es troben tallats pel camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran. La descripció dels fòssils que hi han aparegut (parts distals d'extremitats i una mandíbula amb dents de perfil cònic) i el tipus d'estrats fa pensar que es tractaria de cocodrílids similars als Hispanochampsa Mülleri apareguts al jaciment oligocènic del Talladell (Tàrrega, l'Urgell). No obstant, en tractar-se d'un jaciment inèdit, seria necessari un estudi per tal de poder precisar aquesta informació.</p> | 08060-75 | Partida de Cal Rollac | 41.7528600,1.4336500 | 369776 | 4623523 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||||||
| 46209 | Castell de Castellfollit. Castell de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellfollit-castell-de-sant-esteve | <p>CARBONELL, E. [et al.]: 'Els grafits de Castellfollit de Riubregós. Primeres aportacions'. Quaderns d'estudis medievals. [Barcelona] Vol. 1 (setembre 1981), Any núm. II, p.278-310. FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. JUNYENT, F. [et al.]: 'Castell de Castellfollit'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Vol. XIX: . p.402-406. PAGÈS, M.: 'El setge de Balaguer als grafits de Castellfollit de Riubregós', a Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. Vol. 16, la Seu d'Urgell. (2006-2007), p. 499-505 : il·.</p> | X-XIX | Malgrat la recent intervenció, encara resten estructures per consolidar. | <p>Castell format per un recinte fortificat i flanquejat per tres torres albarranes. El castell pròpiament dit es troba al centre, sobre una serra (formada per afloraments de guixos) que s'allarga en sentit SO-NE. Del seu flanc est partia un circuit de muralles que encerclava el poble de Castellfollit. Flanquejant-lo des de diversos punts hi ha tres torres albarranes. El castell s'adapta tant al perfil allargat de la serra com al seu esglaonament. Dins del seu perímetre fortificat hi ha diversos elements individualitzables. A la part més elevada (extrem SO) hi ha una torre de pedra de planta circular, que destaca respecte a l'exterior de la fortificació gràcies a la presència d'un fossat artificial. A la part central del llenç oriental de muralles hi ha un seguit d'estances que conserven un alçat considerable la funcionalitat de les quals no està definida, si bé devien estar en relació amb l'accés del castell, que es troba en aquest punt. Finalment, a l'extrem inferior (al NE) és on millor es conserven un seguit de patis i estances cobertes amb volta ogival. D'entre aquestes estances destaca l'església de Sant Vicenç i un calabós amb dibuixos esgrafiats que representen una escena bèl·lica amb fortificacions, cavallers (un dels quals amb les armes dels Cardona) i màquines d'assalt. Una publicació (PAGÈS, 2006-2007) posa aquesta escena en relació amb el setge de Balaguer de l'any 1280. En tots aquests espais del castell es documenten estructures de pedra lligada amb morter i d'altres construïdes amb encofrats. Respecte al perímetre emmurallat enunciat que, partint del castell (al seu flanc oriental) encerclaven tot el nucli, no es conserva. Incloïa tot el nucli antic, excloent-ne el Raval. Fora del recinte del castell i de la població hi ha tres torres albarranes que en complementaven la defensa: la del Ballester (al NO), la del Raval (al SO) i la del Cap Xic (al SE), cadascuna de les quals compta amb una fitxa individualitzada.</p> | 08060-54 | Serra del Castell | <p>El territori de Castellfollit va ser incorporat al llarg del segle X al comtat de Cerdanya per part dels successors de Guifré el Pilós. L'any 1030 ja hi havia documentada l'existència del castell, si bé la seva construcció podria ser anterior i, fins i tot, podria tenir el seu origen en un castell islàmic. Al segle XII el comtat de Cerdanya passà a mans dels comtes de Barcelona, que sovint el cediren en herència de manera separada a algun dels hereus. El control directe del castell, però, va estar inicialment en mans dels Cervera (com a castlans) i, més endavant, dels Cardona. Des de finals del segle XIII fins a la fi de les senyories jurisdiccionals (al segle XIX), els Cardona van tenir el castell com a feudataris. Al llarg de la Història el castell ha viscut diversos conflictes, com les disputes entre els Cardona i els Pinós (segle XIV) o la guerra contra Joan II (1478). Tot i això, el xoc més destructiu el va viure l'any 1822 quan, durant els enfrontaments entre els absolutistes (Regència d'Urgell) i els reialistes, el general Espoz y Mina els va assotar intensament amb artilleria. La intervenció de consolidació del llenç oriental de muralles del castell (el que s'encara al poble) duta a terme entre els anys 2015 i 1016 ha comportat l'excavació arqueològica de les parts central i inferior del castell, els resultats preliminars de la qual no estaven disponibles en el moment d'elaboració d'aquest mapa de patrimoni.</p> | 41.7764100,1.4370400 | 370105 | 4626132 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46209-foto-08060-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46209-foto-08060-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46209-foto-08060-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Diversos documents dels segles XI i XII es refereixen al castell com a Castell de Sant Esteve. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||
| 46215 | Priorat de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-santa-maria | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. PLADEVALL, Antoni [dir.] (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX, Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XVIII | El conjunt fou restaurat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona durant la dècada de 1980. | <p>Conjunt format per l'església de Santa Maria i el priorat on residia la comunitat que en tenia cura. L'església originària, d'estil romànic, és de planta de creu llatina, amb nau única coberta amb volta de canó apuntat. El presbiteri és de planta quadrada, i exteriorment està decorat amb arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. Flanquejant-lo, hi havia inicialment dues absidioles, però aquesta part és la que ha estat més modificada al llarg del temps: al costat nord del presbiteri s'hi va afegir una capella gòtica, coberta amb volta de creueria; al costat sud, s'hi va afegir una sagristia (enderrocada durant les tasques de restauració dels anys 80 per reconstruir de nou l'absidiola partint dels fonaments trobats). A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer hi ha una porta (tapiada) d'estil romànic tardà, sobre la qual hi ha una finestra triforada. Al lateral nord de la nau, dins del gruix del mur, s'hi van habilitar dues capelles gòtiques d'arc apuntat, que conserven relleus escultòrics i, la situada a l'oest, una fornícula que acollia un sarcòfag avui desaparegut. A la façana oest s'hi obren un petit portal d'arc conopial i un ull de bou. Rematant la façana hi ha un campanar d'espadanya de la mateixa amplada de la nau. L'edifici del priorat també va anar evolucionant al llarg del temps. Les restes més antigues que se'n conserven són les adossades a la façana sud de l'església, amb un espai cobert amb volta a la planta baixa i unes arcades a nivell de primer pis. Al segle XVIII es va construir un nou edifici per al priorat, amb soterrani, planta baixa dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Té planta rectangular (6x22 m), i està alçat amb murs de pedra irregular amb morter, amb carreus als angles. A la clau de l'arc de mig punt de la porta principal hi ha inscrites la data (1740) i les lletres 'ST. BT.', en al·lusió al monestir de Sant Benet, del qual depenia el Priorat de Santa Maria. Quant a les obertures, a la part inferior hi ha espitlleres, i a la resta finestres de formes i mides diferents (alternades a la primera planta), però col·locades harmònicament. Sobre la porta, pertanyent al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Aquesta edificació es comunica amb les dependències més antigues mitjançant un pati quadrangular, que conserva un tram d'escala que en part ja existia.</p> | 08060-60 | Partida de Santa Maria del Priorat | <p>L'església, ja esmentada l'any 1078, fou reedificada poc després, i consagrada de nou el 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, amb l'assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folch, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. El 1093 fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages per tal que hi fundés un priorat. Per això, des del segle XII es denominà Santa Maria del Priorat. Consta que al segle XIII la comunitat estava formada per un prior, tres monjos i un sacerdot, ja que des de 1288 requeia en la responsabilitat del priorat proporcionar el rector per a la parròquia local, situada al Castell de Castellfollit. El priorat va decaure a principis del segle XV, i a partir del 1593 passà a dependre (junt amb Sant Benet de Bages) del monestir de Montserrat, fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.</p> | 41.7803300,1.4348900 | 369935 | 4626571 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-13 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||
| 46161 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-0 | XI-XXI | L'actual nucli antic de Castellfollit de Riubregós no es diferencia molt de l'entramat urbà del que havia estat l'antiga vila closa, la qual es trobava dins un recinte emmurallat. De la muralla no se'n conserven vestigis a simple vista, ja que els pocs que quedaven foren destruïts a finals del s. XX. Tot i així, es coneix que tenia cinc portals: el de Soldevila, el de Capdevila, el Portal d'en Tàcies, el del carrer Hospital i el Portal del Magrà. A més, la fisonomia de la vila permet intuir el traçat de la muralla. Aquest comença a baix, a la carretera, arrancant de la guixera del castell, i segueix cap a l'indret on actualment hi ha l'edifici del restaurant La Torre, on gira seguint el mateix camí reial de Cervera. A partir d'aquí, els murs de les cases s'assentaven sobre un rengle de boteres amb les quals es compensava el desnivell que hi havia entre carrers i cases i l'esmentat camí fins a l'indret del portal del Magrà. Desprès d'aquest portal, un nou rengle de boteres sostenia el mur de la vila a l'indret conegut com La Muralla, fins a la part baixa del carrer Hospital. El mur de la vila arribava al portal de Capsavila i per l'altre costat continuava fins a les guixeres del castell, on encara es veuen les restes d'un parell de boteres. És interessant remarcar que fins inicis del s. XIX, les cases dels carrers Hospital i Escorralls utilitzaven la muralla com a mur posterior dels edificis. El casc antic, de fisonomia allargassada, s'estructurava a l'entorn de dues places, la Plaça Major, centre neuràlgic de la vila i on hi havia l'antiga església, i la plaça de Sant Joan, a l'est de la població. Alguns dels carrers que conformen el casc antic estan coberts amb voltes, entre ells la Volta de Cal Sitges, la Volta del Tresona i l'anomenat carrer de Sant Vicenç. Joan Farell, autor d'una monografia sobre la vila de Castellfollit, apunta la possible existència d'un call jueu, que quedaria reduït a un grup de cases comprès entre el Carreró, la part baixa del carrer Major i la placeta darrera del Portal de Soldevila, on actualment hi ha la casa del Litet i el restaurant de La Torre. | 08060-4 | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | El Portal de Capdevila també es conegut com a Portal de Cervera | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 46203 | Castell de Taus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-taus | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XII | Aparentment se'n conserven poques restes, tot i que encara n'hi pot haver més sota l'enderroc. | Castell del qual se n'observen parcialment dos murs (en angle recte, descrivint un espai d'almenys 3x14 m), en un costat del més llarg dels quals s'hi adossa una torre circular (de 2 m de diàmetre intern). De les estructures, alçades amb pedra, tan sols se'n veu una filada, si bé és probable que se'n conservin més sota l'abundant enderroc. No s'hi observa presència de materials mobles en superfície, tot i que es coneix | 08060-48 | Al punt intermig entre les partides de Taus i el Pla de Taus | FARELL (1994a: 44) cita documentació que testimonia l'existència d'una rellevant família Taus al segle XII. | 41.7862400,1.4581400 | 371879 | 4627192 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46203-foto-08060-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46203-foto-08060-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 46179 | Torre del Ballester. Torre del Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-ballester-torre-del-balet | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. JUNYENT, F. [et al.]: 'Castell de Castellfollit'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Vol. XIX: . p.402-406.</p> | XIII | <p>Torre albarrana de flanqueig del castell de Sant Esteve, que formava part del conjunt fortificat medieval juntament amb altres dues torres i el castell. Es tracta d'una estructura de morfologia cilíndrica, de 8'5 metres de diàmetre a la part baixa i una mica més estreta a la part superior, amb parets d'un gruix considerable: entre 2 i 2'4 metres. L'alçat de la torre oscil·la entre els 14 i 15 metres segons el desnivell del terreny. El portal d'entrada, que mira a llevant, té morfologia cònica, amida 0'6 metres d'amplada a l'interior i 1'9 metres a l'exterior, i s'hi accedeix pujant tres graons assentats al gruix del mur. L'aparell de la torre és fet amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, assentades sobre un sòcol de carreus de pedra sorrenca d'entre 1'4 i 1'8 metres d'alçada. L'interior de la torre s'estructura en tres pisos separats per voltes cupulars, i a cada estatge s'hi practicà un forat perquè hi entri la llum. L'accés entre plantes es fa per una escala helicoïdal de 0'8 metres d'ample encastada a la paret. La torre culmina en un terrat actualment desproveït d'ampit. L'estructura només conserva un espitllera original, tot i que presenta diverses finestres d'obertura rectangular, sens dubte de cronologia moderna. L'any 2004 es dugueren a terme les tasques de restauració de la torre, i actualment l'únic que s'observa de l'estructura original a la part exterior és el sòcol de carreus, ja que l'alçat de la torre es va arrebossar.</p> | 08060-24 | Camí de la terrissa, al sud-est del casc urbà de Castellfollit | <p>Originàriament, formava part d'una línia defensiva de primer ordre del castell de Sant Esteve, juntament amb la Torre del Raval i la Torre del Cap Xic. La torre quedà molt malmesa l'any 1822, quan el general Mina, durant la persecució contra la Regència d'Urgell, va executar una voladura que li va obrir vàries esquerdes i un esvoranc a la base. És coneguda amb el nom de torre del Ballester perquè, davant i a l'altre costat del riu, hi ha l'antiga masia de la Ballesteria, avui anomenada Cal Ballester. D'aquesta torre també se li havia dit la torre del Felip, pel nom del propietari d'una part del terreny on s'assenta. Modernament també se la coneix com torre del Balet, personatge de Manresa que havia tingut alguns drets sobre la casa de Cal Frare, al portal de Sant Roc, i posteriorment comprà la torre. El nou propietari, que volia viure a la torre, va fer-la enguixar, va apedaçar l'escala interior i va reparar l'esvoranc que hi havia a la part exterior. També va col·locar-hi una porta de ferro i alguns mobles. Un temps després, sense saber-se'n el perquè, va desaparéixer i no va retornar mai a Castellfollit.</p> | 41.7776700,1.4354200 | 369973 | 4626275 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46179-foto-08060-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46179-foto-08060-24-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 46212 | Torre del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-raval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. | XIII-XV | Torre albarrana d'aproximació que forma part del sistema defensiu del Castell de Castellfollit, del cos central del qual es troba uns 130 m al SO. Es troba al capdamunt d'un pujol proper al barri del Raval, del qual pren el nom. La torre del Raval guarda el flanc més dèbil de la fortalesa, el SO, ja que l'enemic podria trobar en la carena de la serra un camí d'aproximació poc difícil. Per tal de contrarestar-ho, davant de la torre hi ha un fossat excavat. L'altre recurs emprat és la forma mateixa de la torre, que a diferència de la Torre del Ballester, la torre mestra del castell i la Torre del Cap Xic no és de planta circular, sinó pentagonal (orientant la proa cap al SO). Això li proporcionava una superfície menor d'impacte davant de la balística, reforçada pel fet que el triangle de la proa era massís (d'argamassa i pedra irregular). Així doncs, l'espai útil interior és de planta quadrada a la planta baixa i el primer pis de la torre, mentre que al segon seria el pentàgon complet. Sobre la coberta s'hi hauria allotjat maquinària balística. A l'interior s'hi observen les empremtes de l'antiga divisió en pisos i dels trams d'escales per accedir-hi, a més de les traces d'ús d'encofrat. L'accés a l'ínterior es fa des d'una petita porta situada al lateral NE. En total, la torre assoleix 12 metres d'alçada. | 08060-57 | Serra del Castell | La torre formaria part d'una millora de les fortificacions del castell a partir del segle XIII, coincidint amb l'època en la qual els Cardona se'n varen fer amb el domini. | 41.7751000,1.4350300 | 369936 | 4625990 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 46221 | La resclosa. La peixera. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa-la-peixera | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIV | La vegetació l'oculta quasi per complet. | Resclosa construïda al llit del riu Llobregós (des del marge dret) per tal d'embassar-ne les aigües. Controlant el seu cabal s'abastien les sèquies per al rec agrícola, així com els molins hidràulics situats aigües avall. Precisament se'n coneix el vincle amb la Sèquia de Santa Maria i el Molí del Priorat almenys des del segle XIV. Originàriament havia estat de troncs i pedra sense encimentar, però actualment és feta de pedra i formigó, amb 1 m de gruix i 27 de llarg, sense completar tota l'amplada, doncs resta inacabada. | 08060-66 | Partida de Santa Maria. | 41.7791700,1.4350400 | 369945 | 4626442 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 46222 | Séquia de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-santa-maria | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIV | Parcialment destruïda, i molt modificada al llarg del temps. | Séquia d'origen medieval que discorre paral·lela al riu Llobregós per la seva riba dreta. Malgrat que està refeta amb formigó i haver-se'n afectat el traçat durant la construcció de la carretera C-1412a, se'n pot resseguir el traçat durant uns 680. El seu punt de partida era la Resclosa del riu Llobregós, i menava l'aigua cap a la Font de Santa Maria (aquest és el tram afectat per la carretera). Des d'allà, gira cap al SO entremig dels camps de conreu als quals irriga, i acaba el seu recorregut al Molí del Priorat.. | 08060-67 | Partida de Santa Maria. | Existeix almenys des del segle XIV. | 41.7819200,1.4318200 | 369683 | 4626752 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46222-foto-08060-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46222-foto-08060-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46222-foto-08060-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 46223 | Molí del Priorat. Molí dels frares. Molí de Santa Maria. Molí de Cal Balaga. Molí d'en Salavert. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-priorat-moli-dels-frares-moli-de-santa-maria-moli-de-cal-balaga-moli-den-salavert | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. RIBA, Josep (1995). 'Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. A Miscellanea Aqualatensia, núm. 7. | XIV | Bona part dels pisos superiors de l'edifici estan enderrocats. | Molí fariner de planta quadrangular (9x9 m), situat al final de la Séquia de Santa Maria. Està alçat amb blocs pedra ben desbastats i amb poc morter, malgrat que en algunes parts conserva l'arrebossat. El seu estat de conservació és ruïnós, tot i que els murs S i E mantenen un alçat de planta baixa i primer i segon pisos. Just en aquell angle, el SE, hi ha la bassa que recollia l'aigua de la Séquia de Santa Maria, connectada amb els cacaus. Al soterrani es conserva la volta ogival plena de runa. | 08060-68 | Partida de Cal Balaga. | L'existència del molí esta documentada almenys des del segle XIV. | 41.7852200,1.4274100 | 369323 | 4627125 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46223-foto-08060-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46223-foto-08060-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46223-foto-08060-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Una darrera denominació és la de Molí del clot. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 46171 | Barri del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval-0 | XIV-XXI | El Raval és actualment el barri que, conformant un llarg apèndix, comença a l'indret de la rasa del Castell, enfront d'on antigament hi havia el portal de la Muralla anomenat de Capdevila. El carrer que el vertebra es troba al sud-oest de la població, i s'esten al llarg d'uns 215 metres, a banda i banda del vell camí de Cervera. Té entre 3 i 4 metres d'amplada, està asfaltat amb formigó, i actualment es troba totalment urbanitzat, amb cases a ambdues bandes de carrer, excepte el tram on aflora la guixera, espai aprofitat per ubicar-hi una font, coneguda com la Font del Raval. | 08060-15 | Carrer del Raval | Antigament, tal com es dedueix del seu nom, era el barri extramurs de la població. | 41.7752800,1.4368900 | 370091 | 4626007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 46170 | Cal Palònio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palonio | XIX | Façana d'un edifici situat al Carrer de les Escoles. Es tracta d'un immoble de dues plantes, la façana del qual està arrebossada amb estucat granulós de color gris. La decoració de l'estuc consta d'elements de color blanc, alguns en baix relleu com els marcs de les finestres i del balcó, i altres senzillament pintats, dibuixant figures geomètriques. Sobre la porta d'entrada, destaca un fris on s'hi llegeix AVE MARIA PURISSIMA AÑO 1933 (data que correspon a la refacció de la façana), inscripció acompanyada del dibuix de dues branques de llorer i un cercle entre les dues. | 08060-14 | Carrer de les Escoles | 41.7756000,1.4377400 | 370162 | 4626041 | 1840 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46170-foto-08060-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | També anomenada 'Cal Mossèn Miquelet. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 46185 | Cal Bassols. Torre o Mas de Bassols. Cal Marquès. Masia Prat o Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassols-torre-o-mas-de-bassols-cal-marques-masia-prat-o-casa-nova | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | Casa pairal coneguda com Cal Bassols o Cal Marquès, formada per un conjunt de 5 edificacions, algunes d'habitatge i d'altres auxiliars, així com un molí i una gran bassa de murs de pedra. Les dues cases residencials, antigament habitades pels senyors i els masovers respectivament, han estat molt reformades, la qual cosa fa molt difícil de reconèixer-hi la forma primitiva. El mas original és un edifici de planta quadrangular, de tres plantes sense comptar la planta baixa, amb coberta de doble vessant. L'acabat exterior dels murs és arrebossat, de color blanc, fons sobre el qual contrasten els porticons i persianes de les finestres, de tonalitats verdes. A la banda nord de la casa residencial hi ha una capella adossada. El temple que es conserva actualment, consagrat a la Mare de Deu de Montserrat, data del 1860 i és un edifici de planta baixa i primer pis, amb coberta d'una sola vessant i campanar d'espadanya. Presenta el mateix acabat amb arrebossat blanc que la casa pairal. La porta d'entrada, amb arc de mig punt, es troba a la façana oest, i sobre d'aquesta hi ha una petita rosassa. A la mateixa façana, i a l'alçada del primer pis, hi ha un balcó d'una sola porta. La façana nord té quatre obertures de tipus ulls de bou a la planta baixa i tres finestres (dues de cos sencer i una de mig cos) a l'alçada del primer pis. No tenim constància documental sobre si la capella és anterior, posterior o sincrònica a la casa residencial, però sí que podem constatar que el talús que protegeix la façana de l'edifici principal també protegeix la façana de la capella. Per tant, sembla que aquesta ja existia en el moment en que es construeix el talús. A la banda sud de l'edifici principal s'hi adossa un altra construcció. En aquest cas es tracta d'una edificació amb teulada d'una sola vessant, que destaca per l'estructura que sobresurt de la façana, coberta amb un petit teulat i dues finestres allargades, amb arc de mig punt. L'edifici principal i ambdues edificacions annexes estan envoltades per les bandes sud i est per una pati descobert tancat amb un mur de pedra. L'accés al pati es fa a través de la porta ubicada a l'oest, d'arc de mig punt. A la dovella central hi ha una inscripció on s'hi llegeix Masia Prat, 1945. La resta d'edificacions són fetes amb parament de pedra, i en destaquen els marcs de les finestres, construïts amb maons d'obra vista, característica del s. XX. Al nord-est d'aquest conjunt arquitectònic hi ha una gran bassa d'aigua, protegida als costats que donen a l'exterior per un mur de pedra. | 08060-30 | Partida dels Plans de Bassols | A FARELL (1994b:34) s'hi cita que el topònim 'Bezols' surt esmentat en l'acta de consagració de l'església del Priorat de Santa Maria de l'any 1082. També esmenta un document del 1790 en el qual es diu que el mas de Bassols anteriorment s'anomenava 'Savila'. El mateix autor FARELL (1994a:168)explica que el 17 de juliol de 1860, Martí de Riquer, marquès de Benavent i senyor de Castellfollit, fa saber al governador de la diòcesis de Solsona la construcció, a la seva finca de Bassols, d'una capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat. Arran d'aquesta notificació, el 10 d'agost del mateix any el bisbat concedeix permís durant cinc anys perquè a la capella s'hi celebri missa cada diumenge i festius. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. El mateix autor FARELL (1994a:116) explica que durant la primera Guerra Carlina, el fill de Francesc de Borja de Riquer (carlí pertanyent a la nissaga dels Riquer de Castellfollit) demana permís per traslladar-se a Bassols, on apareix l'any 1838 a càrrec dels afers familiars. | 41.7774100,1.4613300 | 372126 | 4626207 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 46200 | Barraca d'en Puig-Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-puig-oriols | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. SAIZ, P.: Anotaciones sobre las campañas de Cataluña de 1822 y 1823, Veracruz, 1828. | XIX | La construcció està parcialment enrunada, especialment la coberta. | Petita cabana coneguda per ser l'indret des d'on es relata la destrucció que va patir el poble de Castellfollit de Riubregós, el 24 d'octubre de l'any 1822, en una ofensiva de les tropes liberals dirigides pel general Espoz y Mina, dins el context del Trienni Liberal. SAIZ (1822: 33) descriu la cabana on el general Espoz va instal·lar el quartel general, donant unes indicacions específiques que semblen coincidir amb la ubicació d'aquesta construcció. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb parament de pedra de mida petita i mitjana, sense escairar i lligada amb morter. Els murs tenen uns 50 cm. de gruix. La teulada, d'una sola vessant i coberta amb teules de tipologia àrab, està sustentada amb bigues de fusta, i actualment es troba parcialment esfondrada. L'obertura de la porta es troba a la façana est de la barraca, i no conserva cap element físic de tancament. Cal pujar un esglaó de pedra per accedir a l'interior del recinte. A banda de la porta d'accés, hi ha una altra obertura: una finestra de forma quadrada, situada al mur posterior de la cabana. A l'interior, l'únic element de mobiliari és una pica situada a l'esquerra de l'entrada, amb parament de pedra petita lligada amb morter, i parcialment destruïda. | 08060-45 | Costa de Balaguer | Castellfollit ha patit diverses destruccions al llarg de les darreres centúries. Un dels moments més durs en la història de la població fou en el decurs del regnat de Ferran VII, concretament durant el Trienni Liberal. Fou en aquest moment quan la població va patir la repressió constitucionalista o liberal, amb un setge que va durar set dies, dirigit pel general Espoz y Mina, el qual el 24 d'octubre de l'any 1822 va ordenar destruir i saquejar Castellfollit. La vila va ser cremada, i les muralles, torres i gran part del castell foren enderrocats. | 41.7810400,1.4399700 | 370358 | 4626642 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 46233 | Assassinat d'una noia a la Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-duna-noia-a-la-capella-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La història està fixada a la bibliografia, però no és present oralment. | Història que recorda l'assassinat, al segle XIX, d'una noia a les proximitats de la capella dels Sants Metges de Marçà. Uns individus van prendre la noia, d'una masia propera, i la van matar, arrossegant després el cadàver pel corriol que va de la capella fins el camí d'Ivorra. El reguer de sang que va quedar va impressionar tant a la gent del lloc que es deia que allà on n'hi havia caigut mai més no hi havia tornat a créixer l'herba. | 08060-78 | Prop de la capella dels Sants Metges de Marçà | 41.7693400,1.4218200 | 368826 | 4625370 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc