Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46158 | Font de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Tot i que en general es troba en bon estat, manquen dos merlets (un de cada torre), i un altre es troba esquerdat. | Font de pedra construïda per commemorar la portada d'aigua a la vila des de la Font del Coure. L'estructura de la font té forma d'un castell: el cos central, on hi ha la pica i l'aixeta, i dues torres quadrades, adossades a banda i banda del cos central, coronades per merlets. La part posterior de la font també consta d'una pica amb una aixeta i s'hi adossa una placa amb la inscripció on hi figura la data i el motiu de la seva construcció. | 08060-1 | Placeta del Joc de la Pilota | Fou construïda l'any 1930, data esmentada en el text de la inscripció situada a la part posterior de la font. El text complert de la inscripció és el següent: 'Els fills residents fora de Castellfullit dedican aquesta font a la vila estimada i al digníssim alcalde Felip Torreguitart Vendrell per haber portat las aiguas. Festa Major de Sant Roc del any 1930'. | 41.7717800,1.4356800 | 369983 | 4625620 | 1930 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46158-foto-08060-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46158-foto-08060-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46158-foto-08060-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 46159 | Capelleta dedicada a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-dedicada-a-sant-roc | XX | Capelleta inserida dins la façana de l'immoble. A la part exterior destaca el baix relleu que simbolitza l'habitacle que alberga l'escultura del sant. Aquesta es composa d'un baix relleu a mode de teulada de doble vessant a la part superior i una base en forma de pedestal, mentre que l'obertura del nínxol està flanquejada per una columna a banda i banda i una motllura semicircular a la part superior. A l'interior de la capelleta hi ha l'escultura de Sant Roc. | 08060-2 | Carrer Sant Roc, 3 | 41.7764300,1.4383200 | 370212 | 4626133 | 1940 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46159-foto-08060-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46160 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-1 | http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5601 | XVI-XVII | Plaça ubicada al centre del casc antic de la vila. L'espai que conforma la plaça s'adapta a l'entramat urbà propi de la vila closa medieval i als carrerons que hi conflueixen, tres dels quals són amb volta. A nivell arquitectònic, destaquen les porxades situades sota les façanes de les bandes nord i sud de la plaça, les voltes de les quals se sustenten sobre grans pilars construïts amb carreus de pedra, recolzats sobre una base quadrangular. A l'est hi ha l'actual edifici de l'Església del Roser, davant per davant d'on hi havia el temple primitiu, actualment inexistent, també dedicat a la Verge del Roser. La plaça està pavimentada amb formigó, excepte la zona coberta pels porxos de la banda sud, on s'ha restituït un paviment enllosat, simulant l'original. | 08060-3 | Plaça Major | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46160-foto-08060-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46160-foto-08060-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46160-foto-08060-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46163 | Capella del Roser. Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-esglesia-vella | http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0806080001-cat-altres_llocs_per_visitar.htm | XVII | Destrucció per incendi | Indret on s'ubicava l'antiga església parroquial de la població, anomenada Capella del Roser. No s'observa cap estructura de l'antic temple, ja que fou incendiat i posteriorment s'hi bastí un nou edifici. No obstant, és probable que en el subsòl es conservin estructures pertanyents als fonaments de l'església, així com també altres restes arqueològiques associades. | 08060-6 | Plaça Major | L'església parroquial de la població,anomenada Capella del Roser, fou consagrada l'any 1650 i incendiada l'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, però va seguir funcionant fins l'any 1945 en què es va consagrar l'església nova. Fins a l'exclaustració de l'any 1835 depenia del Priorat de Santa Maria. L'antic temple era de planta rectangular, amb tres naus separades per columnes i coberta plana empostissada de fusta. El presbiteri era de planta quadrada. L'interior de l'església corresponia a una concepció renaixentista, amb arcs de mig punt, coberta plana i ulls de bou com a finestres. A la dovella central del portal de ponent hi havia inscrita la data de 1623. Al solar on hi havia hagut la capella del Roser s'hi construi l'edifici que fins l'any 1986 fou la seu de l'antic Ajuntament (posteriorment traslladat al Carrer Major), i avui en dia s'hi troba l'oficina de correus. | 41.7762000,1.4380200 | 370186 | 4626107 | 1650 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46163-foto-08060-6-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 46165 | Cal Litet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-litet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5613 | XX | L'arrebossat de la part exterior del murs es troba força malmès, i en alguns trams és inexistent. | Casa rural típica de l'obra popular catalana de mitjans del s. XX. L'edifici consta de tres plantes, amb dues cares exteriors. Els murs estan construïts amb carreus de pedra de mida mitjana i gran, de factura irregular, amb arrebossat exterior de color blanc. Les finestres que dónen llum a l'interior de l'immoble són de diferents mides, i destaquen les de la planta superior, coronades amb arc de mig punt i emmarcades amb una revora de maons. Una petita obertura situada al costat de porta d'entrada a la casa deixa entreveure l'existència d'un celler. La sobrietat de l'edifici, amb absència total de decoració, fa que l'element més remarcable sigui la seva portalada, flanquejada per carreus de pedra ben escairats i formada per un arc de mig punt. A la dovella central de l'arc ressalta un medalló de pedra on hi figura la data de construcció de la casa, 1949. També cal destacar l'existència d'una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, feta amb majòlica i integrada dins el mur de façana. | 08060-8 | Carrer Verge del Roser, 19 | 41.7762300,1.4389800 | 370266 | 4626109 | 1949 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46167 | Conjunt de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-placa-de-lajuntament | XIX-XX | Conjunt d'edificis ubicats al voltant de la Plaça Sant Joan i el Carrer Major, on actualment hi ha l'edifici que alberga l'Ajuntament. Són immobles de dues o tres plantes, alguns dels quals construïts al llarg del segle XIX, tal i com mostra la inscripció de la façana d'una de les cases, amb la data 1864. Del conjunt de cases destaca la façana d'un edifici situat a llevant de la plaça, construïda recentment, amb la cara exterior de pedra vista i rematada amb merlets a la part superior. Un detall rellevant del conjunt és la porta de fusta d'un dels immobles, decorada amb baix relleu representant motius vegetals.També forma part del conjunt l'edifici de Cal Benet, situat a ponent de la Plaça, que en aquest cas ja té fitxa pròpia. | 08060-11 | Plaça Sant Joan i Carrer Major | 41.7760900,1.4377800 | 370166 | 4626096 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46169 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-1 | XVIII | Edifici amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, de pedra, està arrebossada amb estuc blanc, excepte la part corresponent a la planta baixa, on hi ha la pedra vista. Les finestres i balcons de la primera i segona planta es distribueixen simètricament, i els tancaments són porticons de fusta pintats de color verd. La porta d'entrada és d'arc de mig punt, i a la dovella central hi ha inscrit 'BENET F.M. 1789', nom del propietari i data de construcció de l'edifici. L'element més remarcable de la façana és un rellotge de sol, fet sobre una placa rectangular de pedra incrustada a la façana, a l'alçada del segon pis. Sobre la placa hi ha representat, en baix relleu, un sol amb rostre humà, amb una vara de ferro que li surt de la boca, la qual marca les hores. Al marc inferior del rectangle hi han representades les hores en nombres romans, i el marc superior està decorat amb un fris de motius vegetals. | 08060-13 | Carrer Major | 41.7759400,1.4374400 | 370138 | 4626079 | 1789 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46171 | Barri del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval-0 | XIV-XXI | El Raval és actualment el barri que, conformant un llarg apèndix, comença a l'indret de la rasa del Castell, enfront d'on antigament hi havia el portal de la Muralla anomenat de Capdevila. El carrer que el vertebra es troba al sud-oest de la població, i s'esten al llarg d'uns 215 metres, a banda i banda del vell camí de Cervera. Té entre 3 i 4 metres d'amplada, està asfaltat amb formigó, i actualment es troba totalment urbanitzat, amb cases a ambdues bandes de carrer, excepte el tram on aflora la guixera, espai aprofitat per ubicar-hi una font, coneguda com la Font del Raval. | 08060-15 | Carrer del Raval | Antigament, tal com es dedueix del seu nom, era el barri extramurs de la població. | 41.7752800,1.4368900 | 370091 | 4626007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46172 | Capelleta de Cal Potreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-cal-potreta | XX | Capelleta inserida dins la façana de Cal Potreta. La part superior del nínxol adopta forma d'arc de mig punt, i a la base té una repisa de pedra que sobresurt de la façana. A l'interior de l'habitacle hi ha una escultura exempta, feta d'argila, on hi ha representada la Mare de Déu (rèplica de l'original barroca que hi ha a l'església del Roser) amb el nen Jesús en braços que, ajudat per un àngel, serra la muntanya de Montserrat. L'escultura es troba sobre una base de maons. La capelleta no presenta cap tipus de tancament que protegeixi l'escultura. | 08060-17 | Carrer Raval, 13 | 41.7751700,1.4368700 | 370089 | 4625995 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46172-foto-08060-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46172-foto-08060-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46173 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-1 | XX | Font que aprofitava l'aigua que brollava del cingle de la roca natural, que en aquest punt fa una petita cavitat, ara és aigua de la xarxa corrent. L'estructura de la font consta d'una pica de pedra repicada, de morfologia quadrada i d'uns 50 cm. De fondària, darrera la qual hi ha un basament construït amb pedres lligades amb formigó, dins el qual hi ha el mecanisme que canalitza l'aigua vers l'exterior. | 08060-18 | Carrer del Raval | Anteriorment hi havia una altra font, que fou substituïda per l'actual. A l'any 129 quan es va fer la portada d'aigües hi havia 4 fonts al poble on la gent hi anava a cercar l'aigua. | 41.7751200,1.4367500 | 370079 | 4625989 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46173-foto-08060-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46173-foto-08060-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46173-foto-08060-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46174 | Capelleta de Sant Cosme i Sant Damià. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-cosme-i-sant-damia | XXI | Capelleta dedicada a Sant Cosme i Damià inserida a la façana de l'immoble. Té forma de finestra d'arc de mig punt, la revora exterior de la qual és feta amb maons d'obra vista, amb una repisa que sobresurt a la base de la capelleta. A l'interior, hi ha la representació de Sant Cosme i Sant Damià pintats sobre un suport de majòlica. Al costat de la capelleta hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'En memòria dels sants metges màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, segle IV. Any 2007'. | 08060-19 | Carrer del Raval, 27 | 41.7747700,1.4365900 | 370065 | 4625951 | 2007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46174-foto-08060-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46174-foto-08060-19-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46175 | Capella de Sant Ramon. Oratori del cap del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ramon-oratori-del-cap-del-raval | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. GARGANTÉ, Maria (2012). 'Arquitectura popular: els oratoris del Llobregós'. Llobregós informatiu, núm. 56, desembre de 2012-gener de 2013. | XVIII | La pedra es troba força erosionada i l'exterior està cobert parcialment d'una capa de líquens. | Capelleta de pedra d'un oratori de camí que alberga, al seu interior, una petita figura que representa Sant Ramon. Actualment forma part del conjunt escultòric situat al cap del carrer del Raval. La capelleta, monolítica i de planta quadrada, recrea una arquitectura amb frontons triangulars als quatre vents que originen una coberta a vuit aigües. En un dels costats hi ha un petit habitacle rebaixat la porta del qual està protegida per una reixa de ferro que dibuixa formes geomètriques, i sobre la teulada s'erigeix una creu de tipologia grega, també de ferro. La capella es troba dalt d'una peanya, sincrònica al conjunt escultòric, feta amb pedres de mida petita i lligades amb formigó. | 08060-20 | Carrer Raval | Segons FARELL (1994b:27), la capelleta de pedra es va trobar a la feixa dita l'Arena, al capdavall del torrent del Morell, a tocar del riu Llobregós. No es coneix el seu emplaçament original, però seria lògic associar-la amb algun oratori de camí, actualment desaparegut, ubicat prop del lloc on fou trobada. | 41.7737800,1.4361400 | 370025 | 4625842 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46175-foto-08060-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46175-foto-08060-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46176 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal | La decoració exterior de la pila es troba força erosionada, i presenta una capa de líquens en tota la seva superfície. | Pila Baptismal feta de pedra calcària i de morfologia cilíndrica, amb el fons més estret que la boca. La cara exterior de la pila presenta decoració en relleu, en forma d'estries verticals al voltant de tota la peça. Destaca un relleu més acusat de morfologia quadrada, a l'interior del qual hi ha un rebaix en forma quadrat més petit. La pila descansa sobre un basament cilíndric d'uns 50 cm d'alçada, fet amb pedres de mida petita, contemporani del conjunt escultòric del qual forma part actualment. | 08060-21 | Carrer Raval | Tot i que no ho podem afirmar amb segureat, probablement pertanyia a l'antiga capella del Roser. | 41.7737700,1.4361400 | 370025 | 4625841 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46176-foto-08060-21-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46177 | Conjunt escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric | XX | Conjunt escultòric que consta, d'una banda, d'estructures construïdes, i d'altra banda, de peces de caire històric, pertanyents a l'àmbit religiós. Els elements construïts són fets amb pedra de mida petita i mitjana, lligada amb formigó, i representen un conjunt fortificat, simulant el castell de Sant Esteve i la Torre del Ballester. D'aquesta manera, en primer pla s'hi representa el cos del castell, al qual se li adossa una torre de morfologia rectangular, darrera els quals hi ha una torre cilíndrica sobre una base quadrangular. A mode d'ornamentació, hi ha diferents elements de pedra encastats a les construccions, entre els quals destaquen piques de pedra rectangulars i una pedra treballada pertanyent a la part de decantació d'una premsa. Pel que fa a les peces de caire històric, hi ha una pica de pedra, una capelleta dedicada a Sant Ramon i una part del fust d'una columna de marbre. | 08060-22 | Carrer Raval | 41.7737600,1.4361300 | 370024 | 4625839 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46177-foto-08060-22-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Ramon Segués Gelabert | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46179 | Torre del Ballester. Torre del Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-ballester-torre-del-balet | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. JUNYENT, F. [et al.]: 'Castell de Castellfollit'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Vol. XIX: . p.402-406.</p> | XIII | <p>Torre albarrana de flanqueig del castell de Sant Esteve, que formava part del conjunt fortificat medieval juntament amb altres dues torres i el castell. Es tracta d'una estructura de morfologia cilíndrica, de 8'5 metres de diàmetre a la part baixa i una mica més estreta a la part superior, amb parets d'un gruix considerable: entre 2 i 2'4 metres. L'alçat de la torre oscil·la entre els 14 i 15 metres segons el desnivell del terreny. El portal d'entrada, que mira a llevant, té morfologia cònica, amida 0'6 metres d'amplada a l'interior i 1'9 metres a l'exterior, i s'hi accedeix pujant tres graons assentats al gruix del mur. L'aparell de la torre és fet amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, assentades sobre un sòcol de carreus de pedra sorrenca d'entre 1'4 i 1'8 metres d'alçada. L'interior de la torre s'estructura en tres pisos separats per voltes cupulars, i a cada estatge s'hi practicà un forat perquè hi entri la llum. L'accés entre plantes es fa per una escala helicoïdal de 0'8 metres d'ample encastada a la paret. La torre culmina en un terrat actualment desproveït d'ampit. L'estructura només conserva un espitllera original, tot i que presenta diverses finestres d'obertura rectangular, sens dubte de cronologia moderna. L'any 2004 es dugueren a terme les tasques de restauració de la torre, i actualment l'únic que s'observa de l'estructura original a la part exterior és el sòcol de carreus, ja que l'alçat de la torre es va arrebossar.</p> | 08060-24 | Camí de la terrissa, al sud-est del casc urbà de Castellfollit | <p>Originàriament, formava part d'una línia defensiva de primer ordre del castell de Sant Esteve, juntament amb la Torre del Raval i la Torre del Cap Xic. La torre quedà molt malmesa l'any 1822, quan el general Mina, durant la persecució contra la Regència d'Urgell, va executar una voladura que li va obrir vàries esquerdes i un esvoranc a la base. És coneguda amb el nom de torre del Ballester perquè, davant i a l'altre costat del riu, hi ha l'antiga masia de la Ballesteria, avui anomenada Cal Ballester. D'aquesta torre també se li havia dit la torre del Felip, pel nom del propietari d'una part del terreny on s'assenta. Modernament també se la coneix com torre del Balet, personatge de Manresa que havia tingut alguns drets sobre la casa de Cal Frare, al portal de Sant Roc, i posteriorment comprà la torre. El nou propietari, que volia viure a la torre, va fer-la enguixar, va apedaçar l'escala interior i va reparar l'esvoranc que hi havia a la part exterior. També va col·locar-hi una porta de ferro i alguns mobles. Un temps després, sense saber-se'n el perquè, va desaparéixer i no va retornar mai a Castellfollit.</p> | 41.7776700,1.4354200 | 369973 | 4626275 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46179-foto-08060-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46179-foto-08060-24-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 46181 | Pou dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-moros | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Afectat per la vegetació i l'exposició a la intempèrie. | Forn ubicat a uns 23 metres al sud del camí de la Terrissa, a la part alta del penya-segat que separa el camí del torrent del mateix nom. Es tracta d'una estructura excavada al subsòl, de morfologia cilíndrica, que per les seves dimensions i l'inici de la volta superior sembla que correspon a un antic forn per coure terrissa. Es troba mig enderrocat, sobretot la part de la coberta, actualment desapareguda. La part superior de les parets del forn estan revestides per un parament de pedra (en alguns trams lligada amb morter), mentre que la part inferior del pou no presenta cap tipus de revestiment. No s'observen restes de rubefacció en les parets del forn. El fons del forn està reblert per l'enderroc del mateix i es troba parcialment cobert de vegetació. | 08060-26 | En una feixa de la rasa de la Terrissa | 41.7768100,1.4350400 | 369940 | 4626180 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46181-foto-08060-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46181-foto-08060-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46183 | Cal Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barquets | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVIII-XX | Mas de dues plantes i golfes, actualment format per l'edifici original i diverses construccions annexes, afegides posteriorment, a les bandes sud, est i oest. L'edifici original, de planta quadrada, té dues plantes i golfes, i presenta un parament de pedra amb carreus ben escairats. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. La façana es troba al nord de l'immoble, amb la porta principal al centre de la planta baixa, i una porta més petita a l'est d'aquesta, que segurament dóna accés a alguna estança secundària. La porta principal està coronada per una volta de mig punt, i tant els laterals com la part superior estan flanquejats per carreus de pedra ben escairats. A l'oest de la porta, també a l'alçada de la planta baixa, hi ha una petita obertura a mode de finestró de morfologia allargada. Davant la façana s'hi ha col·locat un banc per seure, fet amb una llosa de pedra sustentada per dues pedres com a base. La façana de la primera planta presenta diverses reformes. Pel que fa a les obertures, originàriament hi havia tres grans finestrals amb arc de mig punt distribuïts uniformement al llarg de la façana. Posteriorment, es decideix tapiar els finestrals amb maons per obrir, en el mateix lloc, finestres més petites: les dues laterals de morfologia rectangular mentre que l'obertura central manté la forma arquejada, així com també hi sobresurt la lleixa d'un balcó. Sembla que aquestes reformes també van provocar alguns desperfectes a la façana, els quals han estat reparats amb ciment i són força visibles a simple vista. El mur posterior de l'edifici principal presenta dues espitlleres encarades cap al nord-est, obertures que testimonien la funció com a mas fortificat en el moment de la seva construcció. Pel que fa a les construccions annexes, les tres estan adossades a l'edifici principal. Les edificacions situades al sud i est de l'edifici són construïdes amb parament de pedra, mentre que la que es troba a l'oest és de factura més moderna, amb arrebossat exterior. L'edificació situada al sud és una construcció amb coberta de doble vessant, té una obertura amb arc de mig punt i no està tancada per cap porta física. A l'interior, hi ha una sola estança amb coberta de volta, segurament amb funció d'estable. La dovella central de l'obertura d'accés presenta una inscripció amb la data de construcció: 1919. L'edificació situada a l'est té coberta d'una sola vessant i la única obertura és la porta, de volta de mig punt, situada a la façana nord. Pel que fa a la construcció més moderna, també té coberta d'una sola vessant i una petita porta a la façana nord. A més d'aquesta obertura, també té tres finestres allargades a la façana oest i una altra d'enreixada a la façana sud. A pocs metres a l'est del mas hi ha una bassa circular per emmagatzemar aigua. | 08060-28 | Prop del turó del Benet, a l'oest del terme | El topònim Barquets surt esmentat a les capbrevacions del Duc de Cardona de l'any 1790. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. Segons els arcs que hi ha no són originaris, van ser traslladats des de la Casa del Senyoret de Marçà. | 41.7693800,1.4168000 | 368409 | 4625383 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46184 | Barraca de Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiquet | Cabana de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu. Té planta circular, d'uns dos metres de diàmetre, i la secció és pseudocònica, amb la part superior segellada amb lloses a mode de cúpula. L'alçada de la cabana està al voltant dels dos metres i mig, i l'estructura exterior està desballestada, ja que la factura dels murs és de pedra de mida petita col·locada de manera irregular, deixant petites escletxes entre les pedres. Presenta una única obertura: la porta d'accés, rectangular i amb una llosa a mode de llinda, col·locada a la part superior. A l'interior, hi ha un petit nínxol obert al mur que permetria col·locar o guardar objectes. | 08060-29 | Partida de Cal Tiquet | 41.7616600,1.4211400 | 368754 | 4624519 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 46185 | Cal Bassols. Torre o Mas de Bassols. Cal Marquès. Masia Prat o Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassols-torre-o-mas-de-bassols-cal-marques-masia-prat-o-casa-nova | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | Casa pairal coneguda com Cal Bassols o Cal Marquès, formada per un conjunt de 5 edificacions, algunes d'habitatge i d'altres auxiliars, així com un molí i una gran bassa de murs de pedra. Les dues cases residencials, antigament habitades pels senyors i els masovers respectivament, han estat molt reformades, la qual cosa fa molt difícil de reconèixer-hi la forma primitiva. El mas original és un edifici de planta quadrangular, de tres plantes sense comptar la planta baixa, amb coberta de doble vessant. L'acabat exterior dels murs és arrebossat, de color blanc, fons sobre el qual contrasten els porticons i persianes de les finestres, de tonalitats verdes. A la banda nord de la casa residencial hi ha una capella adossada. El temple que es conserva actualment, consagrat a la Mare de Deu de Montserrat, data del 1860 i és un edifici de planta baixa i primer pis, amb coberta d'una sola vessant i campanar d'espadanya. Presenta el mateix acabat amb arrebossat blanc que la casa pairal. La porta d'entrada, amb arc de mig punt, es troba a la façana oest, i sobre d'aquesta hi ha una petita rosassa. A la mateixa façana, i a l'alçada del primer pis, hi ha un balcó d'una sola porta. La façana nord té quatre obertures de tipus ulls de bou a la planta baixa i tres finestres (dues de cos sencer i una de mig cos) a l'alçada del primer pis. No tenim constància documental sobre si la capella és anterior, posterior o sincrònica a la casa residencial, però sí que podem constatar que el talús que protegeix la façana de l'edifici principal també protegeix la façana de la capella. Per tant, sembla que aquesta ja existia en el moment en que es construeix el talús. A la banda sud de l'edifici principal s'hi adossa un altra construcció. En aquest cas es tracta d'una edificació amb teulada d'una sola vessant, que destaca per l'estructura que sobresurt de la façana, coberta amb un petit teulat i dues finestres allargades, amb arc de mig punt. L'edifici principal i ambdues edificacions annexes estan envoltades per les bandes sud i est per una pati descobert tancat amb un mur de pedra. L'accés al pati es fa a través de la porta ubicada a l'oest, d'arc de mig punt. A la dovella central hi ha una inscripció on s'hi llegeix Masia Prat, 1945. La resta d'edificacions són fetes amb parament de pedra, i en destaquen els marcs de les finestres, construïts amb maons d'obra vista, característica del s. XX. Al nord-est d'aquest conjunt arquitectònic hi ha una gran bassa d'aigua, protegida als costats que donen a l'exterior per un mur de pedra. | 08060-30 | Partida dels Plans de Bassols | A FARELL (1994b:34) s'hi cita que el topònim 'Bezols' surt esmentat en l'acta de consagració de l'església del Priorat de Santa Maria de l'any 1082. També esmenta un document del 1790 en el qual es diu que el mas de Bassols anteriorment s'anomenava 'Savila'. El mateix autor FARELL (1994a:168)explica que el 17 de juliol de 1860, Martí de Riquer, marquès de Benavent i senyor de Castellfollit, fa saber al governador de la diòcesis de Solsona la construcció, a la seva finca de Bassols, d'una capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat. Arran d'aquesta notificació, el 10 d'agost del mateix any el bisbat concedeix permís durant cinc anys perquè a la capella s'hi celebri missa cada diumenge i festius. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. El mateix autor FARELL (1994a:116) explica que durant la primera Guerra Carlina, el fill de Francesc de Borja de Riquer (carlí pertanyent a la nissaga dels Riquer de Castellfollit) demana permís per traslladar-se a Bassols, on apareix l'any 1838 a càrrec dels afers familiars. | 41.7774100,1.4613300 | 372126 | 4626207 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46189 | Cal Quec I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-i | IIaC-VdC | Les estructures documentades anteriorment han desaparegut, malgrat que se'n poden conservar més al subsòl. | Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, on s'hi han localitzat materials ceràmics d'època ibèrica i romana, associats amb les restes d'uns murs de pedra seca disposats en angle, actualment desapareguts. Les primeres notícies del jaciment cal atribuir-les al mossèn de Castellfollit de Riubregós, que avisat pel propietari del terreny, va localitzar tot un conjunt de materials d'època romana, entre els que destaca una gerra sencera de ceràmica pintada d'època tardoromana. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del l'Anoia, l'any 1991 es va visitar el jaciment, i segons consta, quasi no s'apreciaren restes, segurament degut a les tasques de conreu i a les contínues recollides de materials. Tot i així, es recuperaren varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica, un dels quals correspon a una vora de càlat amb restes de pintura, del tipus evolucionat i ceràmica feta a mà. També es recolliren materials romans, tots ells pertanyents als segles IV i V dC, entre els quals destaca la gerra de ceràmica pintada, alguns fragments de 'sigillata lucente', un fragment de ceràmica de cuina africana del tipus Lamboglia 10A-Hayes 23B, i diversos fragments de ceràmica comuna romana. Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós s'han documentat varis fragments de tegula, una base de sigillata i varis fragments de ceràmica oxidada indeterminada. Sembla doncs, que ens trobem davant un petit hàbitat ocupat entre el període ibèric final i l'època tardoromana. | 08060-34 | Obaga de Castellanes | 41.7527400,1.4164600 | 368347 | 4623536 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46190 | Cal Quec II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-ii | IIaC-IIdC | Malgrat que les restes es poden conservar al subsòl, en el moment de la visita no s'hi observaren els materials que afloraven anteriorment. | Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, al sud est del municipi de Castellfollit de Riubregós. El jaciment fou descobert l'any 1985 pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, i l'any 1991, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, s'hi localitzà un gran nombre de materials ceràmics, així com també restes de terra cuita i de graella, corresponents a un forn de ceràmica. La majoria dels materials ceràmics documentats en aquell moment són de cronologia ibèrica i romana, i en destaquen els següents: diversos fragments de ceràmica oxidada ibèrica pertanyents a àmfores del tipus Maña B-3 i peces globulars, alguns fragments de ceràmiques oxidades ibèriques amb engalba blanc, fragments de ceràmiques de vernís negre del tipus B (segles II-I aC), ceràmiques locals de vernís negre i argila gris, restes de fosa de teula, ceràmica comuna romana, fragments d'àmfora del tipus Dressel I (segles II-I aC), Sigillata' hispànica dels tipus primitius (segles I-II dC), carrets de ceràmica i separadors tubulars, un fragment de motllo de 'sigillata' hispànica decorada. També es va recuperar algun fragment de ceràmica gris altmedieval. Pels materials localitzats, doncs, sembla tractar-se d'un centre de producció ceramista no especialitzat, que devia iniciar les seves produccions a finals del món ibèric i perduraria fins l'Alt Imperi. Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós, però, no s'ha documentat cap tipus de resta material ni estructural que evidenciïn l'existència d'un assentament en aquest indret. No obstant, no es descarta la presència de restes arqueològiques no visibles, enterrades sota el nivell superficial del camp. | 08060-35 | Sud-oest del terme | 41.7579500,1.4210600 | 368740 | 4624107 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46190-foto-08060-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46190-foto-08060-35-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46191 | Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia catalana que consta d'un edifici principal, de planta quadrangular, i dues construccions annexes, una al lateral sud i una altra a la part posterior del mas. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. El parament del mas és irregular, fet amb pedra de mida petita, sense escairar i lligada en sec. En alguns sectors, sobretot a la part posterior, els murs presenten refaccions fetes amb morter de guix. A la façana est hi ha una porta que dóna accés a la planta baixa, on hi ha un magatzem amb maquinària agrícola, i en aquesta mateixa façana, a l'alçada del primer pis, hi ha tres petites finestres rectangulars. La porta principal, però, es troba a la part posterior, a la façana oest, i dóna accés al primer pis, ja que la casa s'adapta al desnivell natural del terreny, que en aquest sector és més alt. La porta ha estat reformada: originàriament es tractava d'un portal adovellat, del qual posteriorment es tapia la part superior per fer un accés més petit, amb una llinda de fusta horitzontal. L'edificació adossada a la banda sud de la masia és un petit cobert, amb teulada d'una sola vessant, de la mateixa manera que la situada a la part posterior, aquesta exempta de l'edifici principal. Ambdues construccions tenen caràcter auxiliar, ja que s'utilitzen per guardar eines agrícoles. El paviment de la zona de l'entrada és un enllosat, i al mur contigu a la porta d'accés hi ha un banc de pedra adossat. A la banda nord del mas hi ha una petita estructura de pedra que alberga un pou d'aigua, que d'aquesta manera queda protegit de les inclemències del temps i altres incidències. Al costat del pou hi ha també una pica de pedra. | 08060-36 | Partida de Cal Tiquet | En aquest indret hi havia, antigament, un oratori, conegut com l'Oratori de Cal Tiquet. El seu emplaçament era a la cruïlla del camí de Cervera amb el de la masia de Cal Tiquet a Cal Guinard. Actualment forma part d'un mur de pedra seca que hi ha al davant de Cal Tiquet. | 41.7623900,1.4220600 | 368832 | 4624598 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46192 | Capella dels Sants Metges. Capella de Sant Cosme i Sant Damià. Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges-capella-de-sant-cosme-i-sant-damia-capella-de-marca | XVII | Capella dedicada als Sants Metges, Sant Cosme i Sant Damià, emplaçada al capdamunt de la rasa de la Terrissa, a l'est del municipi de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una capella de planta rectangular, d'uns 8'25 metres de llarg per 5 metres d'amplada, orientada NE-SE amb el portal encarat al NE. És construïda amb parament de pedra de carreus sense escairar, i amb teulada de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Té un petit campanar d'espadanya, actualment sense campana, i al mur de ponent destaquen dos contraforts a mode de talús. El portal del temple és de punt rodó, adovellat, i entre la porta i el carener de la teulada hi ha un rosetó de dibuix gòtic, on s'hi conserven restes de policromia. A l'interior de la capella destaquen les voltes que arrenquen d'unes senzilles cornisses. Les imatges de Sant Cosme i Damià, modernes, estan col·locades en un nínxol a la paret del fons de l'església, sobre l'altar. Sobre la porta hi ha un petit cor. Ha estat restaurada recentment, i entre les intervencions que s'hi han dut a terme, potser la més visible és la recuperació de la pedra vista en l'acabat exterior, ja que anteriorment els murs estaven arrebossats. Sembla ser que abans de la restauració hi havia un gravat amb l'anagrama de Maria i la data 1795 entre el rosetó i l'arc de la porta. Actualment, però, només es llegeix la data 1793 a la dovella central de la porta, segurament inscrita durant les obres recents. La capella està tancada amb clau, i tot i que no s'ha pogut accedir al seu interior, des de la reixa de la porta es pot veure l'altar i el paviment enrajolat. | 08060-37 | Al capdamunt de la rasa de la Terrissa | Segons FARELL (1994b:25) la capella pertanyia a la quadra de Marçà, de la qual es tenen notícies històriques des de 1479. És possible que correspongui a la capella de Sant Pere i Sant Esteve de Mafrà, mencionada l'any 1196 com a depenent del monestir del Priorat de Santa Maria. | 41.7692300,1.4218200 | 368826 | 4625358 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46192-foto-08060-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46192-foto-08060-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46192-foto-08060-37-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46194 | Font de l'Auró. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lauro | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Font natural que recull l'aigua del Torrent del Magrà, curs fluvial que davalla de sud a nord en direcció al poble de Castellfollit de Riubregós. La font es troba al marge est del torrent, a l'alçada d'un encreuament de camins que travessa el curs d'aigua. En aquest punt, s'hi ha habilitat una petita zona d'esbarjo, delimitada per una barana de fusta, a l'interior de la qual s'hi ha col·locat una taula i dos bancs de pedra, així com també s'ha pavimentat el terra amb un enllosat i s'ha construït un parament de pedra per facilitar l'accés a l'aigua de la font. El nom de la font prové d'un gran auró que hi havia just a sobre d'aquesta i que, fa uns quants anys, en pensar que s'havia mort, fou talat. No obstant, aquest ha tornat a brotar i actualment se n'aprecia aquest nou brot. | 08060-39 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | 41.7525100,1.4337900 | 369787 | 4623484 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46194-foto-08060-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46194-foto-08060-39-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46195 | Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auro | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | L'arbre, aparentment mort, va ser tallat. No obstant, està rebrotant. | Arbre que dóna nom a la font homònima del terme de Castellfollit, que recull l'aigua del Torrent del Magrà. Es tracta d'un auró blanc (Acer campestre), una espècie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar uns 10 m d'alçada i que es distribueix per la regió mediterrània. Concretament, es troba en zones de muntanya mitjana, així com a boscs de ribera, als boscos caducifolis. És comestible i té usos alimentaris. També s'usa per al mobiliari, la construcció i eines. Segons fonts orals, era un arbre de dimensions considerables i força emblemàtic a la zona. Fa uns quants anys, però, creient que s'havia mort, fou talat, i actualment només es pot observar un petit brot que ha tornat a néixer. | 08060-40 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | Segons FARELL (1994b: 102) l'any 1790 ja existia, ja que surt esmentat al cadastre del Duc de Cardona com a 'partida de la font de l'oró' | 41.7525000,1.4338000 | 369788 | 4623482 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46195-foto-08060-40-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46198 | Quadra de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Les restes estan afectades per la vegetació i l'exposició a la intempèrie. Els enderrocs són notables. | Restes d'una edificació de pedra ubicada en un terreny erm a pocs metres a l'est de la Capella dels Sants Metges. Tot i que l'edificació està enrunada, s'intueix que era una construcció de planta quadrangular amb coberta de teules, material constructiu que apareix en superfície, entre les pedres de l'enderroc. El parament dels murs conservats està fet amb carreus de pedra, alguns de mida gran i ben escairats, i altres de més petits de factura irregular, lligats amb morter. El mur sud està totalment destruït, mentre que el mur oest ha conservat uns 2 metres d'alçada, així com també un contrafort que se li adossa, reforçant l'estructura. Els murs exteriors tenen un gruix considerable, superior a 1 metre, i tot i que l'enderroc no permet veure l'estructura interior de l'edifici, la superfície que ocupa, uns 170 m2, fa suposar l'existència de compartimentacions internes. | 08060-43 | Al costat de la capella dels Sants Metges | Segons FARELL (1994a: 165), l'indret conegut com la quadra de Marçà és conegut almenys des de l'any 1497, quan s'hi comptaven dos focs, i tres els anys 1515 i 1553. Posteriorment, s'hi afegí una quarta casa. | 41.7691700,1.4219800 | 368839 | 4625351 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46198-foto-08060-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46198-foto-08060-43-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46199 | UMSA. Unión Minera Sociedad Anónima. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/umsa-union-minera-sociedad-anonima | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Antiga fàbrica de guix i de ciment ràpid, actualment abandonada, que forma part del Patrimoni Miner de la comarca de l'Alta Segarra. Una de les característiques geològiques d'aquesta zona és la presència de guixos i les calcolutites del Complex Lacustre de Sanaüja, minerals explotats des d'antic en aquesta zona. El complex industrial de la U.M.S.A. està situat, precisament, en un indret on es fan palesos aquests nivells de calcolutites. Les instal·lacions de la fàbrica, en bon estat de conservació, consten d'una gran nau, de dues plantes i amb coberta de doble vessant, i diverses construccions annexes: dues a l'oest i dues davant la façana principal. El conjunt arquitectònic és construït amb maons i amb acabat d'obra vista, excepte la façana de l'annex d'entrada, que està arrebossada. D'aquesta façana, així com també de la de la nau principal, cal destacar la decoració del fris superior, que adopta una morfologia arrodonida, i que, juntament amb les sigles del seu nom, constitueix un tret identitari de la fàbrica. Les finestres, presents en tots els edificis del recinte, són de línies rectes, de forma rectangular, i estan protegides amb reixes, formant una retícula. A l'est de la nau principal hi ha un mur de pedra que funciona com a talús del terreny natural, i a la part posterior, hi ha un altra edificació, aquesta construïda amb pedra, de la qual sobresurten dues xemeneies per evacuar els gasos produïts durant el procés de combustió. L'interior de la fàbrica es troba força deteriorat, però encara conserva part de la maquinària pròpia del seu funcionament, com dos dels cubs metàl·lics per on queia el ciment un cop elaborat. Uns metres a l'est del recinte industrial, a l'altra banda del camí d'accés, hi ha situada la caseta que abastia d'electricitat la fàbrica. | 08060-44 | Enfront de la vila de Castellfollit, a l'altra banda del riu, al peu del Pilaret | 41.7779600,1.4412200 | 370456 | 4626298 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46199-foto-08060-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46199-foto-08060-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46200 | Barraca d'en Puig-Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-puig-oriols | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. SAIZ, P.: Anotaciones sobre las campañas de Cataluña de 1822 y 1823, Veracruz, 1828. | XIX | La construcció està parcialment enrunada, especialment la coberta. | Petita cabana coneguda per ser l'indret des d'on es relata la destrucció que va patir el poble de Castellfollit de Riubregós, el 24 d'octubre de l'any 1822, en una ofensiva de les tropes liberals dirigides pel general Espoz y Mina, dins el context del Trienni Liberal. SAIZ (1822: 33) descriu la cabana on el general Espoz va instal·lar el quartel general, donant unes indicacions específiques que semblen coincidir amb la ubicació d'aquesta construcció. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb parament de pedra de mida petita i mitjana, sense escairar i lligada amb morter. Els murs tenen uns 50 cm. de gruix. La teulada, d'una sola vessant i coberta amb teules de tipologia àrab, està sustentada amb bigues de fusta, i actualment es troba parcialment esfondrada. L'obertura de la porta es troba a la façana est de la barraca, i no conserva cap element físic de tancament. Cal pujar un esglaó de pedra per accedir a l'interior del recinte. A banda de la porta d'accés, hi ha una altra obertura: una finestra de forma quadrada, situada al mur posterior de la cabana. A l'interior, l'únic element de mobiliari és una pica situada a l'esquerra de l'entrada, amb parament de pedra petita lligada amb morter, i parcialment destruïda. | 08060-45 | Costa de Balaguer | Castellfollit ha patit diverses destruccions al llarg de les darreres centúries. Un dels moments més durs en la història de la població fou en el decurs del regnat de Ferran VII, concretament durant el Trienni Liberal. Fou en aquest moment quan la població va patir la repressió constitucionalista o liberal, amb un setge que va durar set dies, dirigit pel general Espoz y Mina, el qual el 24 d'octubre de l'any 1822 va ordenar destruir i saquejar Castellfollit. La vila va ser cremada, i les muralles, torres i gran part del castell foren enderrocats. | 41.7810400,1.4399700 | 370358 | 4626642 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46202 | Cal Rafel. Mas d'en Rafel. Mas de Taus. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel-mas-den-rafel-mas-de-taus | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XVIII | Està força enrunat i afectat per la vegetació. | Masia actualment derruïda, però de la qual se'n poden reconèixer els espais. De planta quadrangular, disposava almenys de tres estances orientades en sentit N-S, amb un cup adossat a la part externa de l'habitatge central (amb 1,5 m de diàmetre i revestit amb rajols vidrats marrons). L'edifici està alçat amb un aparell de blocs calcaris de mida mitjana i petita, i a l'interior encara es conserven restes d'un arrebossat de calç. Originàriament, l'edifici hauria tingut dues plantes (semisoterrani i planta superior). | 08060-47 | Partida de Taus | 41.7904100,1.4533800 | 371491 | 4627662 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46202-foto-08060-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46202-foto-08060-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46202-foto-08060-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46203 | Castell de Taus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-taus | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XII | Aparentment se'n conserven poques restes, tot i que encara n'hi pot haver més sota l'enderroc. | Castell del qual se n'observen parcialment dos murs (en angle recte, descrivint un espai d'almenys 3x14 m), en un costat del més llarg dels quals s'hi adossa una torre circular (de 2 m de diàmetre intern). De les estructures, alçades amb pedra, tan sols se'n veu una filada, si bé és probable que se'n conservin més sota l'abundant enderroc. No s'hi observa presència de materials mobles en superfície, tot i que es coneix | 08060-48 | Al punt intermig entre les partides de Taus i el Pla de Taus | FARELL (1994a: 44) cita documentació que testimonia l'existència d'una rellevant família Taus al segle XII. | 41.7862400,1.4581400 | 371879 | 4627192 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46203-foto-08060-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46203-foto-08060-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46204 | Font de Santa Maria. Font del Priorat. Font de la Rectoria. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria-font-del-priorat-font-de-la-rectoria | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Font excavada en el terreny, a la qual s'axedeix mitjançant una escala de pedra. Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s'endinsa al talús de contenció fet amb pedra. A l'interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l'aigua. Sobre aquesta cambra, a peu pla de l'exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador. | 08060-49 | Partida de Santa Maria | 41.7817600,1.4326600 | 369752 | 4626733 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46204-foto-08060-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46204-foto-08060-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46204-foto-08060-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 46206 | Trinxeres de la Costa de Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-costa-de-balaguer | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil que ressegueixen la cresta de les elevacions al nord del nucli de Castellfollit de Riubregós, un punt privilegiat per al control de la carretera i del pas del riu Llobregós. Les trinxeres, actualment erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm que es veu incrementada pel parapet de terra i pedres al costat que mira al sud. El traçat és sinuós, tant per adaptar-se a l'orografia com per incrementar la seguretat davant les detonacions. La longitud total del sistema pot aproximar-se als 2 km. Per la seva ubicació, formen part de la línia de defensa L3 projectada per l'Estat Major de l'Exèrcit Popular l'abril de 1938, i van ser atacades per l'exèrcit sollevat el 22 de gener de 1939. | 08060-51 | Costa de Balaguer | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7815500,1.4355600 | 369993 | 4626705 | 1938 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit republicà | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 46208 | Cal Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carrasquet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVIII | Part de la masia ha perdut la coberta i es troba enrunada.. | Masia formada per un conjunt d'edificis que, degut a l'abandonament, es troben en diferents estats de degradació. La part originària es troba avui mig colgada sota el camí que parteix de Cal Carrasquet vers el nord. En són visibles algunes estructures, alçades en pedra, sota el flanc oest del camí. Dels edificis restants destaca l'habitatge de planta rectangular (17x9 m) alçat amb pedra (en alguns punts arrebossada), i amb totes les estructures allindanades. La coberta, amb teula àrab, és a dues aigües. Malgrat l'estat de deteriorament, se'n conserven la planta baixa, el primer pis i unes golfes sota coberta. Cal advertir que el camí abans esmentat es troba a peu pla de les golfes, del qual es dedueix que es va construir un cop la casa ja estava abandonada, i les seves estructures van servir com a fonament i talús de contenció. A més d'aquest edifici, se'n conserven altres al voltant, com un cobert (amb la data de 1923 inscrita sobre la clau de l'arc rebaixat d'entrada) i una bassa. | 08060-53 | Partida de Sant Pere de Magrà | 41.7577000,1.4431100 | 370572 | 4624046 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46208-foto-08060-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46208-foto-08060-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46208-foto-08060-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46212 | Torre del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-raval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. | XIII-XV | Torre albarrana d'aproximació que forma part del sistema defensiu del Castell de Castellfollit, del cos central del qual es troba uns 130 m al SO. Es troba al capdamunt d'un pujol proper al barri del Raval, del qual pren el nom. La torre del Raval guarda el flanc més dèbil de la fortalesa, el SO, ja que l'enemic podria trobar en la carena de la serra un camí d'aproximació poc difícil. Per tal de contrarestar-ho, davant de la torre hi ha un fossat excavat. L'altre recurs emprat és la forma mateixa de la torre, que a diferència de la Torre del Ballester, la torre mestra del castell i la Torre del Cap Xic no és de planta circular, sinó pentagonal (orientant la proa cap al SO). Això li proporcionava una superfície menor d'impacte davant de la balística, reforçada pel fet que el triangle de la proa era massís (d'argamassa i pedra irregular). Així doncs, l'espai útil interior és de planta quadrada a la planta baixa i el primer pis de la torre, mentre que al segon seria el pentàgon complet. Sobre la coberta s'hi hauria allotjat maquinària balística. A l'interior s'hi observen les empremtes de l'antiga divisió en pisos i dels trams d'escales per accedir-hi, a més de les traces d'ús d'encofrat. L'accés a l'ínterior es fa des d'una petita porta situada al lateral NE. En total, la torre assoleix 12 metres d'alçada. | 08060-57 | Serra del Castell | La torre formaria part d'una millora de les fortificacions del castell a partir del segle XIII, coincidint amb l'època en la qual els Cardona se'n varen fer amb el domini. | 41.7751000,1.4350300 | 369936 | 4625990 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46214 | Mas Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-magra | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XV | L'ediifici antic està soterrat, si bé les estructures semblen sòlides. | Masia la part antiga de la qual està reblerta de material i actuant com a murs de contenció. Aquest edifici original, que s'alçava sobre un aflorament de roca, té uns paraments de pedra seca amb blocs ben desbastats. S'hi obren unes finestres estretes, a mode d'espitlleres. Desplaçat uns metres d'aquest edifici primigeni, s'hi han construït nous edificis, que acullen l'habitatge actual i coberts. | 08060-59 | Partida de Sant Pere de Magrà | A FARELL (1994b:36) s'hi cita documentació on consta l'existència del Mas Magrà l'any 1406. | 41.7528500,1.4366600 | 370026 | 4623517 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46214-foto-08060-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46214-foto-08060-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46214-foto-08060-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46215 | Priorat de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-santa-maria | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. PLADEVALL, Antoni [dir.] (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX, Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XVIII | El conjunt fou restaurat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona durant la dècada de 1980. | <p>Conjunt format per l'església de Santa Maria i el priorat on residia la comunitat que en tenia cura. L'església originària, d'estil romànic, és de planta de creu llatina, amb nau única coberta amb volta de canó apuntat. El presbiteri és de planta quadrada, i exteriorment està decorat amb arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. Flanquejant-lo, hi havia inicialment dues absidioles, però aquesta part és la que ha estat més modificada al llarg del temps: al costat nord del presbiteri s'hi va afegir una capella gòtica, coberta amb volta de creueria; al costat sud, s'hi va afegir una sagristia (enderrocada durant les tasques de restauració dels anys 80 per reconstruir de nou l'absidiola partint dels fonaments trobats). A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer hi ha una porta (tapiada) d'estil romànic tardà, sobre la qual hi ha una finestra triforada. Al lateral nord de la nau, dins del gruix del mur, s'hi van habilitar dues capelles gòtiques d'arc apuntat, que conserven relleus escultòrics i, la situada a l'oest, una fornícula que acollia un sarcòfag avui desaparegut. A la façana oest s'hi obren un petit portal d'arc conopial i un ull de bou. Rematant la façana hi ha un campanar d'espadanya de la mateixa amplada de la nau. L'edifici del priorat també va anar evolucionant al llarg del temps. Les restes més antigues que se'n conserven són les adossades a la façana sud de l'església, amb un espai cobert amb volta a la planta baixa i unes arcades a nivell de primer pis. Al segle XVIII es va construir un nou edifici per al priorat, amb soterrani, planta baixa dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Té planta rectangular (6x22 m), i està alçat amb murs de pedra irregular amb morter, amb carreus als angles. A la clau de l'arc de mig punt de la porta principal hi ha inscrites la data (1740) i les lletres 'ST. BT.', en al·lusió al monestir de Sant Benet, del qual depenia el Priorat de Santa Maria. Quant a les obertures, a la part inferior hi ha espitlleres, i a la resta finestres de formes i mides diferents (alternades a la primera planta), però col·locades harmònicament. Sobre la porta, pertanyent al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Aquesta edificació es comunica amb les dependències més antigues mitjançant un pati quadrangular, que conserva un tram d'escala que en part ja existia.</p> | 08060-60 | Partida de Santa Maria del Priorat | <p>L'església, ja esmentada l'any 1078, fou reedificada poc després, i consagrada de nou el 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, amb l'assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folch, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. El 1093 fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages per tal que hi fundés un priorat. Per això, des del segle XII es denominà Santa Maria del Priorat. Consta que al segle XIII la comunitat estava formada per un prior, tres monjos i un sacerdot, ja que des de 1288 requeia en la responsabilitat del priorat proporcionar el rector per a la parròquia local, situada al Castell de Castellfollit. El priorat va decaure a principis del segle XV, i a partir del 1593 passà a dependre (junt amb Sant Benet de Bages) del monestir de Montserrat, fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.</p> | 41.7803300,1.4348900 | 369935 | 4626571 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-13 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 46216 | Sant Pere de Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-magra | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XIX | L'edifici està apuntalat, i l'interior està ple de runa. La façana nord, corresponent a la capçalera, presenta esquerdes. | Capella de nau única, rectangular (6x9 m), amb porta axial situada al sud. Tot i que l'obra de les parets és de pedra petita i morter, els brancals i l'arc (rebaixat) de la porta són de pedra picada. A la clau hi ha les claus que simbolitzen el patró en relleu, i la inscripció 'AÑO 1804'. L'ull de bou que hi ha sobre la porta que remata aquesta façana són de la mateixa factura; tots aquests elements correspondrien a una reforma posterior. Darrerament també s'hi ha instal·lat una peça de pedra llaurada per acollir-hi una petita campana. Als murs laterals hi ha petites obertures (en forma d'espitllera i cruciformes), i el costat est està reforçat per dos contraforts. La coberta, que està refeta, és a dues aigües i utilitza teula àrab. A l'interior, molt deteriorar, s'hi veuen unes cornises motllurades a ambdós costats i un altar al cantó nord. Sobre la porta hi ha un petit cor. Apilats arreu hi ha material d'obra i unes fustes que podrien correspondre a un retaule. | 08060-61 | Partida de Sant Pere de Magrà | L'existència d'una capella en aquest lloc està documentada des de l'any 1166, com a depenent del monestir de Sant Benet de Bages. L'edifici actual data del segle XVII, i fou beneït el 1652. | 41.7539200,1.4372000 | 370073 | 4623635 | 1652 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46216-foto-08060-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46216-foto-08060-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46216-foto-08060-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 46218 | Trinxeres de Martells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-martells | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | Es troben ocultes per la vegetació. | Trinxeres de la Guerra Civil situades al costat del camí d'accés a un camp de conreu. Tenen una amplada d'1 m, i la seva longitud podria superar els 100 m, la trinxera. No obstant, la proliferació de vegetació i l'acumulació de fullaraca no permet donar-ne més detalls. Per la seva ubicació, al sud del terme i orientades cap al nord, podria tractar-se de trinxeres excavades per l'exèrcit franquista el dia 22 de gener de 1939 en el seu avanç cap al nucli de Castellfollit de Riubregós, on van trobar la resistència organitzada des de les trinxeres de la Costa de Balaguer, part del sistema defensiu republicà anomenat L3. | 08060-63 | Partide de Martells | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7555900,1.4262500 | 369166 | 4623837 | 1939 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46218-foto-08060-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46218-foto-08060-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit Nacional | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 46219 | Trinxeres del Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-casalot-de-les-bruixes | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | Es troben ocultes per la vegetació. | Trinxeres de la Guerra Civil situades en un bosquet del Turó de Sant Pere. Tenen una amplada d'1 m, i entre 40 i 80 cm de fons. En el tram visible estan orientades en sentit N-S, i tenen uns 25 m de longitud. Puntualment s'hi veu alguna acumulació de pedres, tot i que la vegetació no permet determinar si es tracta d'algun tipus d'estructura defensiva. Per la seva ubicació, al sud del terme i orientades cap al camí d'Ivorra a Castellfollit, podria tractar-se de trinxeres excavades per l'exèrcit franquista el dia 22 de gener de 1939 en el seu avanç cap al nucli de Castellfollit de Riubregós, on van trobar la resistència organitzada des de les trinxeres de la Costa de Balaguer, part del sistema defensiu republicà anomenat L3. | 08060-64 | Turó de Sant Pere | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7571000,1.4313100 | 369590 | 4623997 | 1939 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46219-foto-08060-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46219-foto-08060-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit Nacional | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 46220 | Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-les-bruixes | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia actualment enrunada. De planta rectangular (6x12 m), està construïda amb blocs petits i mitjans de calària disposats en sec, que defineixen almenys dues estances del que hauria estat la planta baixa. Al bosquet adjacent hi ha altres estructures construïdes amb la mateixa tècnica, tot que que essencialment corresponen a murs de contenció per a l'aterrassament del terreny. | 08060-65 | Turó de Sant Pere | 41.7567100,1.4301900 | 369496 | 4623955 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46221 | La resclosa. La peixera. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa-la-peixera | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIV | La vegetació l'oculta quasi per complet. | Resclosa construïda al llit del riu Llobregós (des del marge dret) per tal d'embassar-ne les aigües. Controlant el seu cabal s'abastien les sèquies per al rec agrícola, així com els molins hidràulics situats aigües avall. Precisament se'n coneix el vincle amb la Sèquia de Santa Maria i el Molí del Priorat almenys des del segle XIV. Originàriament havia estat de troncs i pedra sense encimentar, però actualment és feta de pedra i formigó, amb 1 m de gruix i 27 de llarg, sense completar tota l'amplada, doncs resta inacabada. | 08060-66 | Partida de Santa Maria. | 41.7791700,1.4350400 | 369945 | 4626442 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 46222 | Séquia de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-santa-maria | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIV | Parcialment destruïda, i molt modificada al llarg del temps. | Séquia d'origen medieval que discorre paral·lela al riu Llobregós per la seva riba dreta. Malgrat que està refeta amb formigó i haver-se'n afectat el traçat durant la construcció de la carretera C-1412a, se'n pot resseguir el traçat durant uns 680. El seu punt de partida era la Resclosa del riu Llobregós, i menava l'aigua cap a la Font de Santa Maria (aquest és el tram afectat per la carretera). Des d'allà, gira cap al SO entremig dels camps de conreu als quals irriga, i acaba el seu recorregut al Molí del Priorat.. | 08060-67 | Partida de Santa Maria. | Existeix almenys des del segle XIV. | 41.7819200,1.4318200 | 369683 | 4626752 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46222-foto-08060-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46222-foto-08060-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46222-foto-08060-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 46224 | Cal Balaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balaga | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Les cobertes s'han esfondrat. A més, l'edifici pateix actes vandàlics, com les pintades que en recobreixen la major part dels murs. | Masia abandonada de planta quadrangular (12x12 m). Està edificada amb pedra irregular lligada amb morter, i consta de planta baixa i dos pisos. La teulada, a doble vessant i amb teula àrab, està esfondrada. A la façana sud s'hi adossava un cobert, que sostenia la seva pròpia teulada ajudant-se de dos pilars de pedra. | 08060-69 | Partida de Cal Balaga. | 41.7855400,1.4276900 | 369347 | 4627160 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46224-foto-08060-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46224-foto-08060-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46225 | Cova dels Enconills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enconills | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Cova natural en un terreny format per guixos. L'obertura d'entrada és un petit embut en rampa que condueix a un pas estret de 35 centímetres de diàmetre i poc més d'un metre de longitud. Un cop superat aquest punt hi ha una galeria àmplia i alta, que és la tònica general de la cavitat, estructurada a partir d'una diàclasi de direcció NO-SE. Als 16 metres de recorregut hi ha un pas entre blocs; a partir d'aquí la galeria baixa en pendent fins a la màxima fondària de -5 metres. Des d'aquest punt cal remuntar la diàclasi cap el sostre on trobem la continuació de la part superior de la galeria fins arribar al punt de màxima alçada de +5 metres. El desnivell total de la cavitat es de 10 metres (-5/+5), i el recorregut de 45 metres. | 08060-70 | Partida d'Enconills. | 41.7841100,1.4190700 | 368628 | 4627014 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46227 | Mina de l'Auró. Forat del carbó. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lauro-forat-del-carbo | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Mina d'explotació de lignit de 2 m d'ample, 1,5 d'alt i 6 de fondària. Aquesta galeria fou abandonada per falta de rendiment. | 08060-72 | Entorn de la Font del Coure | 41.7523700,1.4338100 | 369788 | 4623468 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46227-foto-08060-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46227-foto-08060-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46228 | Pou del Torrent de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-torrent-de-la-terrissa | Ha patit esllavissades del terreny. | Cavitat natural que s'obre al fons de la rasa del Torrent de la Terrissa. Les esllavissades de sediments pràcticament l'han ocultat, i el fan un lloc poc accessible. | 08060-73 | Rasa del Torrent de la Terrissa. | 41.7765200,1.4344700 | 369892 | 4626148 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46228-foto-08060-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46228-foto-08060-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46230 | Jaciment Paleontològic del Torrent de Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-de-magra | Oligocè | <p>Jaciment paleontològic descobert casualment per un veí en un perfil on els estrats de lignits es troben tallats pel camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran. La descripció dels fòssils que hi han aparegut (parts distals d'extremitats i una mandíbula amb dents de perfil cònic) i el tipus d'estrats fa pensar que es tractaria de cocodrílids similars als Hispanochampsa Mülleri apareguts al jaciment oligocènic del Talladell (Tàrrega, l'Urgell). No obstant, en tractar-se d'un jaciment inèdit, seria necessari un estudi per tal de poder precisar aquesta informació.</p> | 08060-75 | Partida de Cal Rollac | 41.7528600,1.4336500 | 369776 | 4623523 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 46231 | Torre del Cap Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cap-xic | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Enderrocada i afectada per la vegetació. | Torre albarrana que formava part del sistema defensiu de la vila i el castell de Castellfollit de Riubregós. Es troba al promontori del Cap Xic (que li dóna el nom), i s'hi poden reconèixer trams de murs caiguts fets amb encofrat de calç i pedra. Les seves dimensions aproximades (preses des de la fotografia aèria, ja que la vegetació impedeix fer-ho sobre el terreny) serien de 7x4 m, el que la faria homologable a les torres del Raval i del Ballester. Per la seva ubicació es tractaria d'una torre de flanqueig del castell, igual que la Torre del Ballester. Tot i que l'estat de conservació no permet afirmar-ho amb rotunditat, pels panys conservats sembla que es tractaria d'una construcció quadrangular. | 08060-76 | Turó del Cap Xic | 41.7748100,1.4396100 | 370316 | 4625951 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 46233 | Assassinat d'una noia a la Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-duna-noia-a-la-capella-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La història està fixada a la bibliografia, però no és present oralment. | Història que recorda l'assassinat, al segle XIX, d'una noia a les proximitats de la capella dels Sants Metges de Marçà. Uns individus van prendre la noia, d'una masia propera, i la van matar, arrossegant després el cadàver pel corriol que va de la capella fins el camí d'Ivorra. El reguer de sang que va quedar va impressionar tant a la gent del lloc que es deia que allà on n'hi havia caigut mai més no hi havia tornat a créixer l'herba. | 08060-78 | Prop de la capella dels Sants Metges de Marçà | 41.7693400,1.4218200 | 368826 | 4625370 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 46235 | Mina del Castell a Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-castell-a-santa-maria | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Llegenda que pressuposava l'existència d'un passadís subterrani que, fins i tot salvant per sota el llit del riu Llobregós, comunicava el Castell amb el Priorat de Santa Maria. | 08060-80 | Entre el Castell i el Priorat de Santa Maria | 41.7790300,1.4363700 | 370055 | 4626424 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/