Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46233 | Assassinat d'una noia a la Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-duna-noia-a-la-capella-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La història està fixada a la bibliografia, però no és present oralment. | Història que recorda l'assassinat, al segle XIX, d'una noia a les proximitats de la capella dels Sants Metges de Marçà. Uns individus van prendre la noia, d'una masia propera, i la van matar, arrossegant després el cadàver pel corriol que va de la capella fins el camí d'Ivorra. El reguer de sang que va quedar va impressionar tant a la gent del lloc que es deia que allà on n'hi havia caigut mai més no hi havia tornat a créixer l'herba. | 08060-78 | Prop de la capella dels Sants Metges de Marçà | 41.7693400,1.4218200 | 368826 | 4625370 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46235 | Mina del Castell a Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-castell-a-santa-maria | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Llegenda que pressuposava l'existència d'un passadís subterrani que, fins i tot salvant per sota el llit del riu Llobregós, comunicava el Castell amb el Priorat de Santa Maria. | 08060-80 | Entre el Castell i el Priorat de Santa Maria | 41.7790300,1.4363700 | 370055 | 4626424 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||||
| 46236 | El tresor del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-del-frances | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La llegenda està fixada en la bibliografia, però no és present oralment. | Llegenda que ubica l'existència d'un tresor de monedes d'or dins del triangle comprés entre el Torral del Tesso, Cal Badia i el Castell de Taus. Acabada la Guerra del Francès, una companyia invasora es batia en retirada a través del terme de Castellfollit de Riubregós. Un dels seus oficials anava carregat amb un botí de monedes d'or, però en un cert punt va decidir que era una càrrega massa feixuga i que, a més, li el podien prendre, així que el va amagar. Anys després, un francès que deia ser descendent seu va arribar al poble amb un mapa que indicava el lloc on hi havia el tresor. Va passar-se vàries setmanes buscant i excavant a la zona, fins que va haver d'abandonar al no obtenir resultats. | 08060-81 | Voltants de Ca la Martina | 41.7884700,1.4507700 | 371271 | 4627451 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46236-foto-08060-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46237 | La llonganissa del vistaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llonganissa-del-vistaire | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Aquest costum s'ha perdut. | Costum relacionat amb el protocol amb el que tradicionalment es festejava al poble. Quan una parella de solters tenia el vist-i-plau dels pares d'ambdós, el noi (el vistaire) aconseguia permís per visitar la noia a casa dels seus pares els diumenges a la tarda. Mentre parlaven, era costum oferir al noi vi i llonganissa. La llonganissa en qüestió, coneguda com a llonganissa del vistaire, tenia la particularitat que era molt llarga i prima, el que afavoria (junt a l'habilitat del noi per anar-ne tallant talls ben prims) que la conversa s'allargués el màxim possible. | 08060-82 | A tot el poble | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||||
| 46238 | El ninot i la llordella del carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ninot-i-la-llordella-del-carnaval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | fins 1916 | Tradició perduda. | Celebració dins les festes del Carnestoltes, que començava dissabte amb la construcció d'un ninot a les eres de fora del poble. Amb roba vella farcida de palla, cara i mans de cartró i un barret de copa feien el ninot, que posteriorment muntaven a lloms d'un ase. L'entrada al poble es feia envoltada d'un soroll d'esquelles, picarols i cops de casserola. Després de fer una cercavila, portaven el ninot a la Plaça Major, on el penjaven del coll amb una corda per a que presidís les festes fins dilluns, quan era cremat. La tarda de dilluns s'aprofitava per a fer la llordella, una capta per sufragar les festes celebrades. | 08060-83 | Nucli urbà | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46239 | Dansa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-roser | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Desapareguda | Dansa que es ballava el primer diumenge de celebració del Roser de maig a la Plaça Major del poble. Amb ella se solemnitzava el traspàs de les responsabilitats de priors (responsables de la Capella del Roser i de la seva confraria) de les dues parelles sortints (una de casats i una de solters) a les dues noves parelles que en prenien el relleu. | 08060-84 | Plaça Major | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta com a font el Llibre del Roser, on les anotacions referents a les despeses de la confraria deixen testimoni de la seva organització i de les celebracions que acompanyaven aquesta dansa. | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Aquesta tradició guarda paral·lelismes amb les celebrades a altres poblacions. Per la seva proximitat, cal destacar-ne la de Torà (la Segarra), que encara es manté viva. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46240 | Córrer el Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correr-el-cos | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX-XX | Desapareguda | Cursa que havia format part, tradicionalment, dels actes de la Festa Major del Poble. Es disputava el segon dia de la festa, i consistia en córrer des del poble fins Santa Maria i tornar al punt de partida (en total, aproximadament 1 km). Inicialment, el trajecte es feia pel camí que passa per darrere de Cal Ballester enllaçant amb el camí de l'Empedrat fins el cementiri. Posteriorment, es va seguir fent al llarg del traçat de la carretera (l'actual C-1412a) fins arribar a la cruïlla amb el camí de l'Empedrat. Els corredors acreditaven el seu pas pel punt intermig recollint un paper segellat. Qui feia el cós (el guanyador) es feia amb dos pollastres, i qui feia el sota cós (el segon) aconseguia un pollastre o algun altre objecte. Un tret característic de la cursa és que es corria calçant exclusivament mitjons. | 08060-85 | Entre el poble i Santa Maria | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta que la cursa es va deixar de celebrar entre els anys 1910 i 1915. | 41.7782100,1.4379900 | 370188 | 4626331 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||
| 46241 | Joc de la pilota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-la-pilota | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX-XX | Actualment, ja no s'hi juga. | Joc tradicional que enfronta dos equips que, fent rebotar una pilota contra una paret, intenten col·locar-la fora de l'abast de l'altre. A Castellfollit de Riubregós es jugava antigament utilitzant el mur de ponent de l'hostal de Ca la Xica per fer-hi rebotar la pilota. Quan es va fer la carretera actual, el joc de pilota es va passar a disputar al peu de la muralla, entre les cases de Cal Xiquet i Cal Generós (a l'espai on ara hi ha la placeta de la Font de la Carretera). Actualment, ja no s'hi juga en cap dels dos emplaçaments. | 08060-86 | A ponent de Ca la Xica | 41.7766600,1.4386700 | 370241 | 4626158 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46242 | Joc de Trapals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-trapals | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Actualment, ja no s'hi juga. | Joc que pren el nom del trapal, un petit bol amb una mida que s'ajustava a la concavitat de la mà i un gruix inferior al centímetre. Els participants (generalment infants) se'l fabricaven ells mateixos amb fang, i la partida començava un cop en tenien uns quants fets. El joc consistia en llençar el trapal (per la seva part plana) amb força contra una superfície llisa. Guanyava aquell que aconseguia l'esclafit més fort. | 08060-87 | A tota la població | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||||
| 46243 | Moixiganga dels carrabiners i contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-dels-carrabiners-i-contrabandistes | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | Es va deixar de fer a inicis del segle XX. | Moixiganga que es representava al segle XIX el dimarts de Carnestoltes. Dos grups de joves (els uns vestits d'uniforme, i els altres amb roba humil de muntanyencs i una motxilla a l'esquena) recorrien el poble representant una situació on uns guàrdies empaitaven us contrabandistes. Els uns i els altres interactuaven amb la població, i sovint se'ls afegia un grup de noies disfressades de gitanes venent rosaris a la Plaça Major. Després d'una hora de persecucions i trets a l'aire, els carrabiners enxampaven els contrabandistes, i se'ls feia un judici al carrer. Durant el judici, un representant de cada grup feia un parlament amb els seus arguments, formulats amb to satíric. Finalment, es condemnava als contrabandistes i se'n simulava l'afusellament. | 08060-88 | Nucli urbà. | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46244 | Moixiganga de la Mula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-de-la-mula | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Es va deixar de fer fa temps. | Moixiganga que es representava com a cloenda dels balls de Carnestoltes. Dos joves (l'un dempeus, i l'altre inclinat i agafat a la faixa de l'anterior) es cobrien amb un cobrellit per imitar el cos d'una mula. El de davant, que hi veia a través d'uns forats i portava picarols, tenia lliures els braços, i amb un pal empaitava a cops les parelles que ballaven a la plaça. La mula tenia vedat entrar sota els porxos de la plaça, on la gent s'hi refugiava. El joc consistia en la constant entrada i sortida de les parelles a ballar a la plaça, on els músics no paraven de tocar mentre la mula els foragitava. | 08060-89 | Plaça Major | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||||
| 46206 | Trinxeres de la Costa de Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-costa-de-balaguer | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil que ressegueixen la cresta de les elevacions al nord del nucli de Castellfollit de Riubregós, un punt privilegiat per al control de la carretera i del pas del riu Llobregós. Les trinxeres, actualment erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm que es veu incrementada pel parapet de terra i pedres al costat que mira al sud. El traçat és sinuós, tant per adaptar-se a l'orografia com per incrementar la seguretat davant les detonacions. La longitud total del sistema pot aproximar-se als 2 km. Per la seva ubicació, formen part de la línia de defensa L3 projectada per l'Estat Major de l'Exèrcit Popular l'abril de 1938, i van ser atacades per l'exèrcit sollevat el 22 de gener de 1939. | 08060-51 | Costa de Balaguer | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7815500,1.4355600 | 369993 | 4626705 | 1938 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit republicà | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 46207 | Barraca de la Rasa del Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rasa-del-tito | Tot i que estructuralment està en bon estat, l'abandonament ha fet que s'hi acumulin sediments i deixalles. | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la Rasa del Titó. L'obertura d'entrada és quadrada, si bé originàriament devia ser una porta (que es podia tancar) rectangular, ja que és visible que l'acumulació de sediments l'ha anat colgant. Un cop a l'interior, l'espai es divideix en dos per la presència d'una paret (veritablement un testimoni del material geològic deixat per evitar esfondraments). A l'esquerra hi ha la cambra principal, d'uns 4x2 m, que disposa d'una banqueta també excavada. La cambra de la dreta és més estreta, d'aproximadament 3x1,5 m. | 08060-52 | Entre la Serra de Cascats i la partida de Sant Esteve | 41.7630400,1.4364700 | 370031 | 4624649 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46207-foto-08060-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46207-foto-08060-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46210 | Barraca de l'Hort d'en Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sitges | L'exposició a l'erosió i els materials en els quals està excavat en propicien la degradació. | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la rasa que baixa entre la Novella i el Cap Xic. Hi ha tres obertures quadrades (que a priori connecten amb un espai comú) encarades a l'oest, molts metres per sobre dels terrenys adjacents. Durant l'elaboració d'aquest mapa de patrimoni no s'hi ha pogut accedir, de manera que no s'ha pogut constatar si l'accés a aquest espai es realitzava des de dalt (mitjançant una galeria) o bé cal suposar l'ús de cordes o escales des de baix. | 08060-55 | A l'hort d'en Sitges | 41.7742300,1.4380100 | 370182 | 4625889 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46210-foto-08060-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46210-foto-08060-55-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46212 | Torre del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-raval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. | XIII-XV | Torre albarrana d'aproximació que forma part del sistema defensiu del Castell de Castellfollit, del cos central del qual es troba uns 130 m al SO. Es troba al capdamunt d'un pujol proper al barri del Raval, del qual pren el nom. La torre del Raval guarda el flanc més dèbil de la fortalesa, el SO, ja que l'enemic podria trobar en la carena de la serra un camí d'aproximació poc difícil. Per tal de contrarestar-ho, davant de la torre hi ha un fossat excavat. L'altre recurs emprat és la forma mateixa de la torre, que a diferència de la Torre del Ballester, la torre mestra del castell i la Torre del Cap Xic no és de planta circular, sinó pentagonal (orientant la proa cap al SO). Això li proporcionava una superfície menor d'impacte davant de la balística, reforçada pel fet que el triangle de la proa era massís (d'argamassa i pedra irregular). Així doncs, l'espai útil interior és de planta quadrada a la planta baixa i el primer pis de la torre, mentre que al segon seria el pentàgon complet. Sobre la coberta s'hi hauria allotjat maquinària balística. A l'interior s'hi observen les empremtes de l'antiga divisió en pisos i dels trams d'escales per accedir-hi, a més de les traces d'ús d'encofrat. L'accés a l'ínterior es fa des d'una petita porta situada al lateral NE. En total, la torre assoleix 12 metres d'alçada. | 08060-57 | Serra del Castell | La torre formaria part d'una millora de les fortificacions del castell a partir del segle XIII, coincidint amb l'època en la qual els Cardona se'n varen fer amb el domini. | 41.7751000,1.4350300 | 369936 | 4625990 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46212-foto-08060-57-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 46213 | Barraca del Magrà del Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-magra-del-bep | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la Rasa que baixa del Bosc de Roters. L'obertura d'entrada és una porta d1x2m (que es podia tancar), amb una petita fornícula quadrada al costat esquerre que hauria funcionat a mode de prestatge. Un cop a l'interior, l'espai es divideix en dos per la presència d'una paret (veritablement un testimoni del material geològic deixat per evitar esfondraments). L'amplada màxima, davant l'entrada, és d'uns 4 m. L'àmbit de l'esquerra té uns 2,5 m de profunditat, i el dret de 3 m. La porta tenia un encaix per a tancar-la. Dins d'aquests espais hi ha més fornícules quadrades excavades a les parets. | 08060-58 | Vall del Torrent de Magrà | 41.7701500,1.4375000 | 370131 | 4625437 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46213-foto-08060-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46213-foto-08060-58-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 46219 | Trinxeres del Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-casalot-de-les-bruixes | http://bit.ly/1VUiBLg | XX | Es troben ocultes per la vegetació. | Trinxeres de la Guerra Civil situades en un bosquet del Turó de Sant Pere. Tenen una amplada d'1 m, i entre 40 i 80 cm de fons. En el tram visible estan orientades en sentit N-S, i tenen uns 25 m de longitud. Puntualment s'hi veu alguna acumulació de pedres, tot i que la vegetació no permet determinar si es tracta d'algun tipus d'estructura defensiva. Per la seva ubicació, al sud del terme i orientades cap al camí d'Ivorra a Castellfollit, podria tractar-se de trinxeres excavades per l'exèrcit franquista el dia 22 de gener de 1939 en el seu avanç cap al nucli de Castellfollit de Riubregós, on van trobar la resistència organitzada des de les trinxeres de la Costa de Balaguer, part del sistema defensiu republicà anomenat L3. | 08060-64 | Turó de Sant Pere | L'avanç del front de l'Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d'abril, l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d'oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se'n va completar la primera meitat. L'ofensiva de l'exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l'est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l'Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l'exèrcit franquista ja es trobava en disposició d'assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d'aquestes dues línies d'avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L'exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d'Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d'arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L'endemà, dia 22, hi va haver l'enfrontament més intens, amb l'exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l'exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d'amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n'havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l'avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l'Exèrcit Popular va ordenar l'abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir. | 41.7571000,1.4313100 | 369590 | 4623997 | 1939 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46219-foto-08060-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46219-foto-08060-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Exèrcit Nacional | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 46220 | Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-les-bruixes | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia actualment enrunada. De planta rectangular (6x12 m), està construïda amb blocs petits i mitjans de calària disposats en sec, que defineixen almenys dues estances del que hauria estat la planta baixa. Al bosquet adjacent hi ha altres estructures construïdes amb la mateixa tècnica, tot que que essencialment corresponen a murs de contenció per a l'aterrassament del terreny. | 08060-65 | Turó de Sant Pere | 41.7567100,1.4301900 | 369496 | 4623955 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46221 | La resclosa. La peixera. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa-la-peixera | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIV | La vegetació l'oculta quasi per complet. | Resclosa construïda al llit del riu Llobregós (des del marge dret) per tal d'embassar-ne les aigües. Controlant el seu cabal s'abastien les sèquies per al rec agrícola, així com els molins hidràulics situats aigües avall. Precisament se'n coneix el vincle amb la Sèquia de Santa Maria i el Molí del Priorat almenys des del segle XIV. Originàriament havia estat de troncs i pedra sense encimentar, però actualment és feta de pedra i formigó, amb 1 m de gruix i 27 de llarg, sense completar tota l'amplada, doncs resta inacabada. | 08060-66 | Partida de Santa Maria. | 41.7791700,1.4350400 | 369945 | 4626442 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46221-foto-08060-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 46225 | Cova dels Enconills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enconills | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Cova natural en un terreny format per guixos. L'obertura d'entrada és un petit embut en rampa que condueix a un pas estret de 35 centímetres de diàmetre i poc més d'un metre de longitud. Un cop superat aquest punt hi ha una galeria àmplia i alta, que és la tònica general de la cavitat, estructurada a partir d'una diàclasi de direcció NO-SE. Als 16 metres de recorregut hi ha un pas entre blocs; a partir d'aquí la galeria baixa en pendent fins a la màxima fondària de -5 metres. Des d'aquest punt cal remuntar la diàclasi cap el sostre on trobem la continuació de la part superior de la galeria fins arribar al punt de màxima alçada de +5 metres. El desnivell total de la cavitat es de 10 metres (-5/+5), i el recorregut de 45 metres. | 08060-70 | Partida d'Enconills. | 41.7841100,1.4190700 | 368628 | 4627014 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46228 | Pou del Torrent de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-torrent-de-la-terrissa | Ha patit esllavissades del terreny. | Cavitat natural que s'obre al fons de la rasa del Torrent de la Terrissa. Les esllavissades de sediments pràcticament l'han ocultat, i el fan un lloc poc accessible. | 08060-73 | Rasa del Torrent de la Terrissa. | 41.7765200,1.4344700 | 369892 | 4626148 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46228-foto-08060-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46228-foto-08060-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 46231 | Torre del Cap Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cap-xic | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Enderrocada i afectada per la vegetació. | Torre albarrana que formava part del sistema defensiu de la vila i el castell de Castellfollit de Riubregós. Es troba al promontori del Cap Xic (que li dóna el nom), i s'hi poden reconèixer trams de murs caiguts fets amb encofrat de calç i pedra. Les seves dimensions aproximades (preses des de la fotografia aèria, ja que la vegetació impedeix fer-ho sobre el terreny) serien de 7x4 m, el que la faria homologable a les torres del Raval i del Ballester. Per la seva ubicació es tractaria d'una torre de flanqueig del castell, igual que la Torre del Ballester. Tot i que l'estat de conservació no permet afirmar-ho amb rotunditat, pels panys conservats sembla que es tractaria d'una construcció quadrangular. | 08060-76 | Turó del Cap Xic | 41.7748100,1.4396100 | 370316 | 4625951 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46231-foto-08060-76-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46158 | Font de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Tot i que en general es troba en bon estat, manquen dos merlets (un de cada torre), i un altre es troba esquerdat. | Font de pedra construïda per commemorar la portada d'aigua a la vila des de la Font del Coure. L'estructura de la font té forma d'un castell: el cos central, on hi ha la pica i l'aixeta, i dues torres quadrades, adossades a banda i banda del cos central, coronades per merlets. La part posterior de la font també consta d'una pica amb una aixeta i s'hi adossa una placa amb la inscripció on hi figura la data i el motiu de la seva construcció. | 08060-1 | Placeta del Joc de la Pilota | Fou construïda l'any 1930, data esmentada en el text de la inscripció situada a la part posterior de la font. El text complert de la inscripció és el següent: 'Els fills residents fora de Castellfullit dedican aquesta font a la vila estimada i al digníssim alcalde Felip Torreguitart Vendrell per haber portat las aiguas. Festa Major de Sant Roc del any 1930'. | 41.7717800,1.4356800 | 369983 | 4625620 | 1930 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46158-foto-08060-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46158-foto-08060-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46158-foto-08060-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 46159 | Capelleta dedicada a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-dedicada-a-sant-roc | XX | Capelleta inserida dins la façana de l'immoble. A la part exterior destaca el baix relleu que simbolitza l'habitacle que alberga l'escultura del sant. Aquesta es composa d'un baix relleu a mode de teulada de doble vessant a la part superior i una base en forma de pedestal, mentre que l'obertura del nínxol està flanquejada per una columna a banda i banda i una motllura semicircular a la part superior. A l'interior de la capelleta hi ha l'escultura de Sant Roc. | 08060-2 | Carrer Sant Roc, 3 | 41.7764300,1.4383200 | 370212 | 4626133 | 1940 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46159-foto-08060-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46160 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-1 | http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5601 | XVI-XVII | Plaça ubicada al centre del casc antic de la vila. L'espai que conforma la plaça s'adapta a l'entramat urbà propi de la vila closa medieval i als carrerons que hi conflueixen, tres dels quals són amb volta. A nivell arquitectònic, destaquen les porxades situades sota les façanes de les bandes nord i sud de la plaça, les voltes de les quals se sustenten sobre grans pilars construïts amb carreus de pedra, recolzats sobre una base quadrangular. A l'est hi ha l'actual edifici de l'Església del Roser, davant per davant d'on hi havia el temple primitiu, actualment inexistent, també dedicat a la Verge del Roser. La plaça està pavimentada amb formigó, excepte la zona coberta pels porxos de la banda sud, on s'ha restituït un paviment enllosat, simulant l'original. | 08060-3 | Plaça Major | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46160-foto-08060-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46160-foto-08060-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46160-foto-08060-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46161 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-0 | XI-XXI | L'actual nucli antic de Castellfollit de Riubregós no es diferencia molt de l'entramat urbà del que havia estat l'antiga vila closa, la qual es trobava dins un recinte emmurallat. De la muralla no se'n conserven vestigis a simple vista, ja que els pocs que quedaven foren destruïts a finals del s. XX. Tot i així, es coneix que tenia cinc portals: el de Soldevila, el de Capdevila, el Portal d'en Tàcies, el del carrer Hospital i el Portal del Magrà. A més, la fisonomia de la vila permet intuir el traçat de la muralla. Aquest comença a baix, a la carretera, arrancant de la guixera del castell, i segueix cap a l'indret on actualment hi ha l'edifici del restaurant La Torre, on gira seguint el mateix camí reial de Cervera. A partir d'aquí, els murs de les cases s'assentaven sobre un rengle de boteres amb les quals es compensava el desnivell que hi havia entre carrers i cases i l'esmentat camí fins a l'indret del portal del Magrà. Desprès d'aquest portal, un nou rengle de boteres sostenia el mur de la vila a l'indret conegut com La Muralla, fins a la part baixa del carrer Hospital. El mur de la vila arribava al portal de Capsavila i per l'altre costat continuava fins a les guixeres del castell, on encara es veuen les restes d'un parell de boteres. És interessant remarcar que fins inicis del s. XIX, les cases dels carrers Hospital i Escorralls utilitzaven la muralla com a mur posterior dels edificis. El casc antic, de fisonomia allargassada, s'estructurava a l'entorn de dues places, la Plaça Major, centre neuràlgic de la vila i on hi havia l'antiga església, i la plaça de Sant Joan, a l'est de la població. Alguns dels carrers que conformen el casc antic estan coberts amb voltes, entre ells la Volta de Cal Sitges, la Volta del Tresona i l'anomenat carrer de Sant Vicenç. Joan Farell, autor d'una monografia sobre la vila de Castellfollit, apunta la possible existència d'un call jueu, que quedaria reduït a un grup de cases comprès entre el Carreró, la part baixa del carrer Major i la placeta darrera del Portal de Soldevila, on actualment hi ha la casa del Litet i el restaurant de La Torre. | 08060-4 | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46161-foto-08060-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | El Portal de Capdevila també es conegut com a Portal de Cervera | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 46162 | Cal Botines. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-botines | http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5614 | XX | Edifici situat a la cantonada entre la Plaça Major i el Carrer Verge del Roser. L'immoble consta de dues plantes, sustentades sobre dos dels pilars que conformen els porxos de la plaça Major. El pilar de ponent té una base rectangular, sobre la qual s'erigeix el fust, que consta de cinc peces de pedra de secció cilíndrica, rematat per un petit capitell quadrangular sense cap tipus de decoració. El pilar de llevant no té base, i el fust es composa de sis peces de pedra de secció quadrangular, adossades a un mur de contenció perpendicular a la façana. L'element decoratiu del pilar es troba en el capitell, la part de davant del qual presenta morfologia arrodonida i està decorada amb incisions de semicercles sobreposats entre ells. La façana és l'element més rellevant de l'edifici, construïda amb pedra i recoberta amb estuc blanc, excepte els marcs de les finestres i de la mateixa façana, amb tonalitats grises i grogues respectivament. Les finestres, una a cada pis, tenen porticons de fusta pintats de color verd, i disposen d'un balcó amb barana metàl·lica. Com a elements decoratius de la façana, ressalten les petites rajoles de ceràmica de color amb motius florals distribuïdes a les cantonades de les finestres i al llarg del marc del mur de façana. A nivell arquitectònic, destaca l'acabat superior del mur, amb frontó circular de mig punt sota el qual hi ha un petit rossetó de pedra. Sobre la porta d'entrada hi ha una inscripció emmarcada amb l'any de construcció de l'edifici, 1935. | 08060-5 | Plaça Major, 11 | Un cop es deixa d'utilitzar el forn comunitari situat al Carrer Sant, Vicenç, aquest es trasllada a l'immoble conegut com cal Botines, motiu pel qual també es coneix amb el nom de 'Forner Nou'. | 41.7761500,1.4382900 | 370209 | 4626102 | 1935 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46162-foto-08060-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46162-foto-08060-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46162-foto-08060-5-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | També denominada 'Casa a la Plaça Major' i 'Cal Forner Nou'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 46163 | Capella del Roser. Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-esglesia-vella | http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0806080001-cat-altres_llocs_per_visitar.htm | XVII | Destrucció per incendi | Indret on s'ubicava l'antiga església parroquial de la població, anomenada Capella del Roser. No s'observa cap estructura de l'antic temple, ja que fou incendiat i posteriorment s'hi bastí un nou edifici. No obstant, és probable que en el subsòl es conservin estructures pertanyents als fonaments de l'església, així com també altres restes arqueològiques associades. | 08060-6 | Plaça Major | L'església parroquial de la població,anomenada Capella del Roser, fou consagrada l'any 1650 i incendiada l'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, però va seguir funcionant fins l'any 1945 en què es va consagrar l'església nova. Fins a l'exclaustració de l'any 1835 depenia del Priorat de Santa Maria. L'antic temple era de planta rectangular, amb tres naus separades per columnes i coberta plana empostissada de fusta. El presbiteri era de planta quadrada. L'interior de l'església corresponia a una concepció renaixentista, amb arcs de mig punt, coberta plana i ulls de bou com a finestres. A la dovella central del portal de ponent hi havia inscrita la data de 1623. Al solar on hi havia hagut la capella del Roser s'hi construi l'edifici que fins l'any 1986 fou la seu de l'antic Ajuntament (posteriorment traslladat al Carrer Major), i avui en dia s'hi troba l'oficina de correus. | 41.7762000,1.4380200 | 370186 | 4626107 | 1650 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46163-foto-08060-6-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 46164 | Mare de Deu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-0 | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5611 | XX | Actual església parroquial de Castellfollit, consagrada l'any 1945. El temple és de planta rectangular, i consta d'una nau acompanyada de capelles laterals i d'una capçalera poligonal. Els murs de tot l'edifici són bastits amb carreus de mida petita, a mig desbastar per l'exterior, excepte els de les cantoneres, que són de mida grans i ben escairats. El frontis està precedit d'un porxo amb un gran arc de mig punt, cobert amb teulada de doble vessant que aixopluga un portal en arc de punt rodó. Una rosassa motllurada es troba a la part alta per damunt del porxo i una senzilla cornisa angular amb una creu de pedra al cim corona la façana. Durant la construcció es va aprofitar el portal adovellat de l'any 1623 de la capella del Roser, actualment desapareguda. A l'angle sud-est de la capçalera s'hi erigeix el campanar. Es tracta d'una construcció moderna (es va acabar l'any 1995), d'aires austers i elegants, coetània del temple. Té planta gairebé quadrada (4'00 x 4'35 m) i un segon cos octagonal amb la cel·la oberta per quatre finestrals emmarcats per dovelles i carreus ben escairats fent arc de mig punt, un a cada cara alterna. Està coronat per una cornisa motllurada i una agulla piramidal vuitavada amb una lleugera inflexió a la base i un petit pinacle de bola al cim. | 08060-7 | Plaça Major | A causa de l'incendi que patí l'any 1936 l'Església parroquial de Castellfollit, en el marc de la Guerra Civil Espanyola, es decidí construir un temple de nova planta a la Plaça Major, davant per davant d'on es trobava l'antiga església. Aquesta es consagrà l'any 1945. | 41.7760300,1.4383200 | 370211 | 4626088 | 1945 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46164-foto-08060-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46164-foto-08060-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46164-foto-08060-7-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Cèsar Martinell i Bonet de Valls | A l'interior del temple s'hi guarda una imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat, imatge que es venerava al priorat veí de Santa Maria. | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 46165 | Cal Litet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-litet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5613 | XX | L'arrebossat de la part exterior del murs es troba força malmès, i en alguns trams és inexistent. | Casa rural típica de l'obra popular catalana de mitjans del s. XX. L'edifici consta de tres plantes, amb dues cares exteriors. Els murs estan construïts amb carreus de pedra de mida mitjana i gran, de factura irregular, amb arrebossat exterior de color blanc. Les finestres que dónen llum a l'interior de l'immoble són de diferents mides, i destaquen les de la planta superior, coronades amb arc de mig punt i emmarcades amb una revora de maons. Una petita obertura situada al costat de porta d'entrada a la casa deixa entreveure l'existència d'un celler. La sobrietat de l'edifici, amb absència total de decoració, fa que l'element més remarcable sigui la seva portalada, flanquejada per carreus de pedra ben escairats i formada per un arc de mig punt. A la dovella central de l'arc ressalta un medalló de pedra on hi figura la data de construcció de la casa, 1949. També cal destacar l'existència d'una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, feta amb majòlica i integrada dins el mur de façana. | 08060-8 | Carrer Verge del Roser, 19 | 41.7762300,1.4389800 | 370266 | 4626109 | 1949 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 46166 | Creu de Terme. Creu de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-creu-de-cervera | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_30650 | XVI | Es conserva bé la socalada, el braç i el nus o magolla. | Creu d'estil gòtic florejat, de tipologia llatina, amb els braços amb expansions tetralobulades i acabats amb perfil triangular, configurat pels elements decoratius vegetals. Una fronda de motius vegetals resseguia el perfil de la creu. Al centre de la creuera de l'anvers hi ha el Crist crucificat. Té una magolla octogonal amb les cares separades per pilarets i pinacles, elements que simulen formes pròpies de l'arquitectura gòtica. A ambdues cares s'hi observen relleus representant figuretes sota dosserets, probablement de sants i evangelistes, i emblemes heràldics. Al peu de la creu s'hi representen uns cards, emblema de la casa dels Cardona, que havien estat senyors de la vila. | 08060-10 | Carrer Major, 10 (Ajuntament) | Antigament estava ubicada a la bifurcació del camí de Cervera cap a Rubions i la Font del Coure. Després es va traslladar a la Plaça del Castell, on encara hi ha la solcada i el braç que la sustentaven. Actualment, però, el cos de la creu es troba dipositada a l'Ajuntament de Castellfollit. | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46166-foto-08060-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46166-foto-08060-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46166-foto-08060-10-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | La descripció de la peça està feta en base a la reconstruccio en dibuix publicat a la monografia escrita per Joan Farell, que pren per patró dos fragments de la verdadera creu. | 94|93 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 46167 | Conjunt de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-placa-de-lajuntament | XIX-XX | Conjunt d'edificis ubicats al voltant de la Plaça Sant Joan i el Carrer Major, on actualment hi ha l'edifici que alberga l'Ajuntament. Són immobles de dues o tres plantes, alguns dels quals construïts al llarg del segle XIX, tal i com mostra la inscripció de la façana d'una de les cases, amb la data 1864. Del conjunt de cases destaca la façana d'un edifici situat a llevant de la plaça, construïda recentment, amb la cara exterior de pedra vista i rematada amb merlets a la part superior. Un detall rellevant del conjunt és la porta de fusta d'un dels immobles, decorada amb baix relleu representant motius vegetals.També forma part del conjunt l'edifici de Cal Benet, situat a ponent de la Plaça, que en aquest cas ja té fitxa pròpia. | 08060-11 | Plaça Sant Joan i Carrer Major | 41.7760900,1.4377800 | 370166 | 4626096 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 46168 | Forn Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-vell | Antic forn comunitari del poble, ubicat actualment a l'interior d'un edifici del carrer Sant Vicenç. Tot i que no hi hem pogut tenir accés, sabem que l'estructura es conserva al soterrani de l'edifici. | 08060-12 | Carrer Sant Vicenç, 12 | Antic forn comunitari del poble, actualment en desús. | 41.7763800,1.4379100 | 370178 | 4626128 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46168-foto-08060-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46168-foto-08060-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | No es coneix quan es deixa d'utilitzar el forn, però en tot cas, sabem que posteriorment el forn comunitari es traslladà a l'immoble que avui es coneix com Cal Botines. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 46169 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-1 | XVIII | Edifici amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, de pedra, està arrebossada amb estuc blanc, excepte la part corresponent a la planta baixa, on hi ha la pedra vista. Les finestres i balcons de la primera i segona planta es distribueixen simètricament, i els tancaments són porticons de fusta pintats de color verd. La porta d'entrada és d'arc de mig punt, i a la dovella central hi ha inscrit 'BENET F.M. 1789', nom del propietari i data de construcció de l'edifici. L'element més remarcable de la façana és un rellotge de sol, fet sobre una placa rectangular de pedra incrustada a la façana, a l'alçada del segon pis. Sobre la placa hi ha representat, en baix relleu, un sol amb rostre humà, amb una vara de ferro que li surt de la boca, la qual marca les hores. Al marc inferior del rectangle hi han representades les hores en nombres romans, i el marc superior està decorat amb un fris de motius vegetals. | 08060-13 | Carrer Major | 41.7759400,1.4374400 | 370138 | 4626079 | 1789 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46170 | Cal Palònio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palonio | XIX | Façana d'un edifici situat al Carrer de les Escoles. Es tracta d'un immoble de dues plantes, la façana del qual està arrebossada amb estucat granulós de color gris. La decoració de l'estuc consta d'elements de color blanc, alguns en baix relleu com els marcs de les finestres i del balcó, i altres senzillament pintats, dibuixant figures geomètriques. Sobre la porta d'entrada, destaca un fris on s'hi llegeix AVE MARIA PURISSIMA AÑO 1933 (data que correspon a la refacció de la façana), inscripció acompanyada del dibuix de dues branques de llorer i un cercle entre les dues. | 08060-14 | Carrer de les Escoles | 41.7756000,1.4377400 | 370162 | 4626041 | 1840 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46170-foto-08060-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | També anomenada 'Cal Mossèn Miquelet. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 46171 | Barri del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval-0 | XIV-XXI | El Raval és actualment el barri que, conformant un llarg apèndix, comença a l'indret de la rasa del Castell, enfront d'on antigament hi havia el portal de la Muralla anomenat de Capdevila. El carrer que el vertebra es troba al sud-oest de la població, i s'esten al llarg d'uns 215 metres, a banda i banda del vell camí de Cervera. Té entre 3 i 4 metres d'amplada, està asfaltat amb formigó, i actualment es troba totalment urbanitzat, amb cases a ambdues bandes de carrer, excepte el tram on aflora la guixera, espai aprofitat per ubicar-hi una font, coneguda com la Font del Raval. | 08060-15 | Carrer del Raval | Antigament, tal com es dedueix del seu nom, era el barri extramurs de la població. | 41.7752800,1.4368900 | 370091 | 4626007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46172 | Capelleta de Cal Potreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-cal-potreta | XX | Capelleta inserida dins la façana de Cal Potreta. La part superior del nínxol adopta forma d'arc de mig punt, i a la base té una repisa de pedra que sobresurt de la façana. A l'interior de l'habitacle hi ha una escultura exempta, feta d'argila, on hi ha representada la Mare de Déu (rèplica de l'original barroca que hi ha a l'església del Roser) amb el nen Jesús en braços que, ajudat per un àngel, serra la muntanya de Montserrat. L'escultura es troba sobre una base de maons. La capelleta no presenta cap tipus de tancament que protegeixi l'escultura. | 08060-17 | Carrer Raval, 13 | 41.7751700,1.4368700 | 370089 | 4625995 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46172-foto-08060-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46172-foto-08060-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 46173 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-1 | XX | Font que aprofitava l'aigua que brollava del cingle de la roca natural, que en aquest punt fa una petita cavitat, ara és aigua de la xarxa corrent. L'estructura de la font consta d'una pica de pedra repicada, de morfologia quadrada i d'uns 50 cm. De fondària, darrera la qual hi ha un basament construït amb pedres lligades amb formigó, dins el qual hi ha el mecanisme que canalitza l'aigua vers l'exterior. | 08060-18 | Carrer del Raval | Anteriorment hi havia una altra font, que fou substituïda per l'actual. A l'any 129 quan es va fer la portada d'aigües hi havia 4 fonts al poble on la gent hi anava a cercar l'aigua. | 41.7751200,1.4367500 | 370079 | 4625989 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46173-foto-08060-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46173-foto-08060-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46173-foto-08060-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46174 | Capelleta de Sant Cosme i Sant Damià. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-cosme-i-sant-damia | XXI | Capelleta dedicada a Sant Cosme i Damià inserida a la façana de l'immoble. Té forma de finestra d'arc de mig punt, la revora exterior de la qual és feta amb maons d'obra vista, amb una repisa que sobresurt a la base de la capelleta. A l'interior, hi ha la representació de Sant Cosme i Sant Damià pintats sobre un suport de majòlica. Al costat de la capelleta hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'En memòria dels sants metges màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, segle IV. Any 2007'. | 08060-19 | Carrer del Raval, 27 | 41.7747700,1.4365900 | 370065 | 4625951 | 2007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46174-foto-08060-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46174-foto-08060-19-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46175 | Capella de Sant Ramon. Oratori del cap del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ramon-oratori-del-cap-del-raval | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. GARGANTÉ, Maria (2012). 'Arquitectura popular: els oratoris del Llobregós'. Llobregós informatiu, núm. 56, desembre de 2012-gener de 2013. | XVIII | La pedra es troba força erosionada i l'exterior està cobert parcialment d'una capa de líquens. | Capelleta de pedra d'un oratori de camí que alberga, al seu interior, una petita figura que representa Sant Ramon. Actualment forma part del conjunt escultòric situat al cap del carrer del Raval. La capelleta, monolítica i de planta quadrada, recrea una arquitectura amb frontons triangulars als quatre vents que originen una coberta a vuit aigües. En un dels costats hi ha un petit habitacle rebaixat la porta del qual està protegida per una reixa de ferro que dibuixa formes geomètriques, i sobre la teulada s'erigeix una creu de tipologia grega, també de ferro. La capella es troba dalt d'una peanya, sincrònica al conjunt escultòric, feta amb pedres de mida petita i lligades amb formigó. | 08060-20 | Carrer Raval | Segons FARELL (1994b:27), la capelleta de pedra es va trobar a la feixa dita l'Arena, al capdavall del torrent del Morell, a tocar del riu Llobregós. No es coneix el seu emplaçament original, però seria lògic associar-la amb algun oratori de camí, actualment desaparegut, ubicat prop del lloc on fou trobada. | 41.7737800,1.4361400 | 370025 | 4625842 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46175-foto-08060-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46175-foto-08060-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 46176 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal | La decoració exterior de la pila es troba força erosionada, i presenta una capa de líquens en tota la seva superfície. | Pila Baptismal feta de pedra calcària i de morfologia cilíndrica, amb el fons més estret que la boca. La cara exterior de la pila presenta decoració en relleu, en forma d'estries verticals al voltant de tota la peça. Destaca un relleu més acusat de morfologia quadrada, a l'interior del qual hi ha un rebaix en forma quadrat més petit. La pila descansa sobre un basament cilíndric d'uns 50 cm d'alçada, fet amb pedres de mida petita, contemporani del conjunt escultòric del qual forma part actualment. | 08060-21 | Carrer Raval | Tot i que no ho podem afirmar amb segureat, probablement pertanyia a l'antiga capella del Roser. | 41.7737700,1.4361400 | 370025 | 4625841 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46176-foto-08060-21-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46177 | Conjunt escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric | XX | Conjunt escultòric que consta, d'una banda, d'estructures construïdes, i d'altra banda, de peces de caire històric, pertanyents a l'àmbit religiós. Els elements construïts són fets amb pedra de mida petita i mitjana, lligada amb formigó, i representen un conjunt fortificat, simulant el castell de Sant Esteve i la Torre del Ballester. D'aquesta manera, en primer pla s'hi representa el cos del castell, al qual se li adossa una torre de morfologia rectangular, darrera els quals hi ha una torre cilíndrica sobre una base quadrangular. A mode d'ornamentació, hi ha diferents elements de pedra encastats a les construccions, entre els quals destaquen piques de pedra rectangulars i una pedra treballada pertanyent a la part de decantació d'una premsa. Pel que fa a les peces de caire històric, hi ha una pica de pedra, una capelleta dedicada a Sant Ramon i una part del fust d'una columna de marbre. | 08060-22 | Carrer Raval | 41.7737600,1.4361300 | 370024 | 4625839 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46177-foto-08060-22-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Ramon Segués Gelabert | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 46178 | Font dels Afores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-afores | XX | Font i taula de pedra ubicades dins una zona d'esbarjo, als afores de Castellfollit. La font és construïda amb pedres de mida petita i mitjana, regulars, lligades amb formigó, i destaca per la seva estructura arquitectònica, que representa un castell. La font, en conjunt, adopta formes rectilínies, excepte l'espai on s'ubica l'aixeta, en forma d'arc de mig punt, i la pica de la font, ovalada. Consta d'un cos central amb dues torres laterals a banda i banda d'aquest, les quals sobresurten uns centímetres de la façana del cos central, relleu que permet distingir les diferents estructures. Aquesta solució ha estat també adoptada per simular tres merlets que coronen el castell, emmarcats a dalt i abaix per dos frisos horitzontals. A la part alta de les torres hi ha dos blocs de pedra quadrangulars, de la mateixa mida que les torres, i sobre el cos central hi ha una estructura de pedres esglaonada on s'hi ha inserit dues plaques amb inscripcions. A la placa superior, metàl·lica, hi ha inscrit la dedicatòria 'En record de Ramon Segués Gelabert, el qual va construir aquesta font l'any 1986', mentre que la placa inferior, de pedra, hi ha gravades les inicials de l'autor R.S.G i l'any de construcció, 1986. Pel que fa a la taula, aprofita una pedra procedent d'una premsa d'oli, de forma circular, on s'hi observen les estries de decantació del líquid. Aquesta s'assenta sobre un bloc de pedra calcària massisa, de forma quadrangular, i al voltant de la taula hi han cinc blocs més de pedra, de forma rectangular, a mode de seients. | 08060-23 | Vora el camí que transcorre paral·lel al Torrent del Magrà, al sud del poble | La font fou costruïda l'any 1986 per un veí del poble, Ramon Segués Gelabert. Posteriorment s'hi afegí una placa commemorativa en record seu. | 41.7717800,1.4356800 | 369983 | 4625620 | 1986 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46178-foto-08060-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46178-foto-08060-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46178-foto-08060-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Ramon Segués Gelabert | També anomenada Font de la Rasa Fonda i Font Nova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 46180 | Camí de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-terrissa | La sitja està excavada en un cingle rocós amb esquerdes considerables que fan perillar la pròpia estructura | Sitja excavada en un cingle rocós situat al marge superior d'un camí asfaltat. Actualment es troba buida, fet que permet observar-ne la secció, de forma troncocònica, i les seves dimensions, força reduïdes. Les parets de l'estructura no conserven cap tipus de revestiment, així com tampoc s'ha localitzat cap tipus de coberta que evidenciï el mecanisme utilitzat per segellar hermèticament l'estructura, que presenta una boca circular. | 08060-25 | Camí de la Terrissa | No es coneix si la sitja estigué reblerta en algun moment, i en aquest cas si fou excavada d'antic o recentment. A jutjar per l'indret on es troba, però, probablement l'estructura quedà afectada durant les tasques d'obertura i arranjament del camí de la Terrissa. Segons Domènec Nogueras, president de l'Agrupació de Defensa Forestal de Castellfollit, a les proximitats de la sitja aparegueren fragments de ceràmica gris. | 41.7773900,1.4354200 | 369973 | 4626244 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46180-foto-08060-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46180-foto-08060-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Tot i que només s'ha documentat una sitja isolada, no es descarta l'existència d'altres sitges properes al lloc on es troba aquesta, fet força comú quan es localitzen aquest tipus d'estructures. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 46183 | Cal Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barquets | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVIII-XX | Mas de dues plantes i golfes, actualment format per l'edifici original i diverses construccions annexes, afegides posteriorment, a les bandes sud, est i oest. L'edifici original, de planta quadrada, té dues plantes i golfes, i presenta un parament de pedra amb carreus ben escairats. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. La façana es troba al nord de l'immoble, amb la porta principal al centre de la planta baixa, i una porta més petita a l'est d'aquesta, que segurament dóna accés a alguna estança secundària. La porta principal està coronada per una volta de mig punt, i tant els laterals com la part superior estan flanquejats per carreus de pedra ben escairats. A l'oest de la porta, també a l'alçada de la planta baixa, hi ha una petita obertura a mode de finestró de morfologia allargada. Davant la façana s'hi ha col·locat un banc per seure, fet amb una llosa de pedra sustentada per dues pedres com a base. La façana de la primera planta presenta diverses reformes. Pel que fa a les obertures, originàriament hi havia tres grans finestrals amb arc de mig punt distribuïts uniformement al llarg de la façana. Posteriorment, es decideix tapiar els finestrals amb maons per obrir, en el mateix lloc, finestres més petites: les dues laterals de morfologia rectangular mentre que l'obertura central manté la forma arquejada, així com també hi sobresurt la lleixa d'un balcó. Sembla que aquestes reformes també van provocar alguns desperfectes a la façana, els quals han estat reparats amb ciment i són força visibles a simple vista. El mur posterior de l'edifici principal presenta dues espitlleres encarades cap al nord-est, obertures que testimonien la funció com a mas fortificat en el moment de la seva construcció. Pel que fa a les construccions annexes, les tres estan adossades a l'edifici principal. Les edificacions situades al sud i est de l'edifici són construïdes amb parament de pedra, mentre que la que es troba a l'oest és de factura més moderna, amb arrebossat exterior. L'edificació situada al sud és una construcció amb coberta de doble vessant, té una obertura amb arc de mig punt i no està tancada per cap porta física. A l'interior, hi ha una sola estança amb coberta de volta, segurament amb funció d'estable. La dovella central de l'obertura d'accés presenta una inscripció amb la data de construcció: 1919. L'edificació situada a l'est té coberta d'una sola vessant i la única obertura és la porta, de volta de mig punt, situada a la façana nord. Pel que fa a la construcció més moderna, també té coberta d'una sola vessant i una petita porta a la façana nord. A més d'aquesta obertura, també té tres finestres allargades a la façana oest i una altra d'enreixada a la façana sud. A pocs metres a l'est del mas hi ha una bassa circular per emmagatzemar aigua. | 08060-28 | Prop del turó del Benet, a l'oest del terme | El topònim Barquets surt esmentat a les capbrevacions del Duc de Cardona de l'any 1790. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. Segons els arcs que hi ha no són originaris, van ser traslladats des de la Casa del Senyoret de Marçà. | 41.7693800,1.4168000 | 368409 | 4625383 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 46184 | Barraca de Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiquet | Cabana de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu. Té planta circular, d'uns dos metres de diàmetre, i la secció és pseudocònica, amb la part superior segellada amb lloses a mode de cúpula. L'alçada de la cabana està al voltant dels dos metres i mig, i l'estructura exterior està desballestada, ja que la factura dels murs és de pedra de mida petita col·locada de manera irregular, deixant petites escletxes entre les pedres. Presenta una única obertura: la porta d'accés, rectangular i amb una llosa a mode de llinda, col·locada a la part superior. A l'interior, hi ha un petit nínxol obert al mur que permetria col·locar o guardar objectes. | 08060-29 | Partida de Cal Tiquet | 41.7616600,1.4211400 | 368754 | 4624519 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||
| 46185 | Cal Bassols. Torre o Mas de Bassols. Cal Marquès. Masia Prat o Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassols-torre-o-mas-de-bassols-cal-marques-masia-prat-o-casa-nova | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | Casa pairal coneguda com Cal Bassols o Cal Marquès, formada per un conjunt de 5 edificacions, algunes d'habitatge i d'altres auxiliars, així com un molí i una gran bassa de murs de pedra. Les dues cases residencials, antigament habitades pels senyors i els masovers respectivament, han estat molt reformades, la qual cosa fa molt difícil de reconèixer-hi la forma primitiva. El mas original és un edifici de planta quadrangular, de tres plantes sense comptar la planta baixa, amb coberta de doble vessant. L'acabat exterior dels murs és arrebossat, de color blanc, fons sobre el qual contrasten els porticons i persianes de les finestres, de tonalitats verdes. A la banda nord de la casa residencial hi ha una capella adossada. El temple que es conserva actualment, consagrat a la Mare de Deu de Montserrat, data del 1860 i és un edifici de planta baixa i primer pis, amb coberta d'una sola vessant i campanar d'espadanya. Presenta el mateix acabat amb arrebossat blanc que la casa pairal. La porta d'entrada, amb arc de mig punt, es troba a la façana oest, i sobre d'aquesta hi ha una petita rosassa. A la mateixa façana, i a l'alçada del primer pis, hi ha un balcó d'una sola porta. La façana nord té quatre obertures de tipus ulls de bou a la planta baixa i tres finestres (dues de cos sencer i una de mig cos) a l'alçada del primer pis. No tenim constància documental sobre si la capella és anterior, posterior o sincrònica a la casa residencial, però sí que podem constatar que el talús que protegeix la façana de l'edifici principal també protegeix la façana de la capella. Per tant, sembla que aquesta ja existia en el moment en que es construeix el talús. A la banda sud de l'edifici principal s'hi adossa un altra construcció. En aquest cas es tracta d'una edificació amb teulada d'una sola vessant, que destaca per l'estructura que sobresurt de la façana, coberta amb un petit teulat i dues finestres allargades, amb arc de mig punt. L'edifici principal i ambdues edificacions annexes estan envoltades per les bandes sud i est per una pati descobert tancat amb un mur de pedra. L'accés al pati es fa a través de la porta ubicada a l'oest, d'arc de mig punt. A la dovella central hi ha una inscripció on s'hi llegeix Masia Prat, 1945. La resta d'edificacions són fetes amb parament de pedra, i en destaquen els marcs de les finestres, construïts amb maons d'obra vista, característica del s. XX. Al nord-est d'aquest conjunt arquitectònic hi ha una gran bassa d'aigua, protegida als costats que donen a l'exterior per un mur de pedra. | 08060-30 | Partida dels Plans de Bassols | A FARELL (1994b:34) s'hi cita que el topònim 'Bezols' surt esmentat en l'acta de consagració de l'església del Priorat de Santa Maria de l'any 1082. També esmenta un document del 1790 en el qual es diu que el mas de Bassols anteriorment s'anomenava 'Savila'. El mateix autor FARELL (1994a:168)explica que el 17 de juliol de 1860, Martí de Riquer, marquès de Benavent i senyor de Castellfollit, fa saber al governador de la diòcesis de Solsona la construcció, a la seva finca de Bassols, d'una capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat. Arran d'aquesta notificació, el 10 d'agost del mateix any el bisbat concedeix permís durant cinc anys perquè a la capella s'hi celebri missa cada diumenge i festius. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. El mateix autor FARELL (1994a:116) explica que durant la primera Guerra Carlina, el fill de Francesc de Borja de Riquer (carlí pertanyent a la nissaga dels Riquer de Castellfollit) demana permís per traslladar-se a Bassols, on apareix l'any 1838 a càrrec dels afers familiars. | 41.7774100,1.4613300 | 372126 | 4626207 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 46186 | Cal Guinard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinard | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Mas totalment reformat que consta de diverses construccions al voltant de l'edifici principal. El conjunt es troba tancat parcialment per un mur de pedra que delimita un pati exterior, amb paviment de grava, mentre que als voltants de les edificacions principals el paviment està enllosat. La casa original és un edifici de planta quadrangular, amb planta baixa, primer pis i sota cobert, amb teulada de dues vessants. A la façana principal és on es troba la porta d'accés, flanquejada per dues columnes de pedra vista, i amb una gran llinda de fusta a la part superior. El primer pis té dues finestres, els marcs de les quals també són de pedra vista, i el sotacobert té una petita obertura allargada. A aquesta edificació se li adossa una construcció de planta rectangular, de planta baixa i coberta d'una sola vessant, amb xemeneia. De la façana sobresurt un petit voladís i se li adossa un banc de fusta per seure. A més de la porta d'accés, té dues finestres amb porticons de fusta, i a nivell decoratiu destaca una placa de formigó amb la representació en relleu de Sant Jordi matant el drac. Tant les parets de l'edifici original com l'annex estan arrebossades, amb acabat pintat de color trencat. La resta de construccions són: un estable, de planta allargada i coberta d'una sola vessant, fet amb murs de pedra vista, i un cobert de formigó, de planta rectangular i coberta de dues vessants. Cal destacar la presència d'elements de pedra (en concret una pica i un corró) disposats com a elements decoratius del pati descobert. | 08060-31 | Partida de les Enfeixes | Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7633600,1.4176700 | 368469 | 4624713 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46186-foto-08060-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46186-foto-08060-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46186-foto-08060-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Antigament es deia Mas Vilamur | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 46187 | Cal Millàs. Cal Millars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-millas-cal-millars | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVI-XVII | Masia d'aspecte fortificat, fisonomia donada pel parament dels murs, construïts amb carreus ben escairats, de pedra vista, i sobretot pels contraforts situats a les façanes est i sud, a mode de talús. Es tracta d'un conjunt arquitectònic, el centre del qual són dos edificis adossats, de planta quadrada i tres pisos cadascun. L'edifici situat al sud, pròpiament Cal Millars, originàriament era una capella, a la qual posteriorment se li ha afegit un petit annex a la banda est, i un pati descobert a l'oest. La porta principal, un portal adovellat de dimensions considerables, es troba a la façana est de l'edifici nord, i s'hi accedeix pujant dos esglaons de pedra. És en aquesta façana que es pot llegir el nom de la masia, gravat en una placa de fusta al costat de la porta. Les finestres són de mida petita i de formes lineals, excepte les del recinte annex, que té tres balcons amb arc de mig punt. La majoria d'obertures tenen un petit repeu de pedra que sobresurt del mur de façana, algun dels quals amb motllures decorades amb relleus senzills. La teulada d'ambdós edificis és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Aquesta masia es troba al costat de Cal Quec, i es comuniquen a través d'un pas cobert amb volta de pedra. | 08060-32 | Partida de Coletes | Segons FARELL (1994b:25) es té constància documental de la capella des de l'any 1824, quan el propietari de la masia comunica l'existència de la capella al bisbe de Solsona, però sembla que és molt més antiga. El mateix autor FARELL (1994a:144) esmenta que la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7503800,1.4161000 | 368312 | 4623274 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46187-foto-08060-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46187-foto-08060-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46187-foto-08060-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Actualment s'utilitza com a allotjament de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 46188 | Cal Quec. Cal Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-cal-quet | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XXI | Mas molt reformat. Actualment consta de l'edificació original, de planta rectangular i tres pisos, a la qual se li ha afegit un recinte annex a la banda sud, que s'adossa a la masia contigua de Cal Millars, i una altra construcció a l'oest, sobre una volta de pedra que comunica ambdós masos. La façana principal, on hi ha una petita porta d'accés, és la que tanca l'immoble per la banda est, i presenta dues finestres amb porticons de fusta al primer pis i dues finestres més petites al pis superior. A la façana nord només hi ha dues petites finestres allargades, una al primer pis i una al superior. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Adossada a la banda nord de l'edifici, s'hi ha construït una plataforma de pedra que configura un pati descobert, recreixent la superfície original del conjunt del mas. I a la banda oest hi ha una petita zona enjardinada. Les façanes nord i est de l'edifici principal conserven l'obra de pedra vista, de carreus irregulars, mentre que la resta de murs han estat arrebossats i reformats. En general, l'aspecte exterior es troba molt modificat, amb el qual és difícil saber com era la construcció original. | 08060-33 | Partida de Coletes | Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7506600,1.4161700 | 368318 | 4623305 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | És l'antiga masia e Ca l'Alzina, que va prendre aquest nom perquè els que la varen habitar procedien de la masia que avui s'anomena Cal Quec Pobre, a la partida de Magrà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/