Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
46246 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-9 | XIX-XXI | L'Arxiu municipal de Castellfollit de Riubregós conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des de 1845 fins a l'actualitat. Conté 333 Unitats d'instal·lació, uns aproximadament 38,5 ml. de documentació inventariada. A l'Arxiu, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de pau, de la Cambra Agrària, el de l'Agrupació de defensa forestal, el de la FET i de les JONS, i el fons particular de secretaris (Millán i Almicar Rodríguez). El fons municipal està classificat en 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Socials 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient. | 08060-91 | Carrer Major, 10 | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46246-foto-08060-91-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellfollit de Riubregós forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46233 | Assassinat d'una noia a la Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-duna-noia-a-la-capella-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La història està fixada a la bibliografia, però no és present oralment. | Història que recorda l'assassinat, al segle XIX, d'una noia a les proximitats de la capella dels Sants Metges de Marçà. Uns individus van prendre la noia, d'una masia propera, i la van matar, arrossegant després el cadàver pel corriol que va de la capella fins el camí d'Ivorra. El reguer de sang que va quedar va impressionar tant a la gent del lloc que es deia que allà on n'hi havia caigut mai més no hi havia tornat a créixer l'herba. | 08060-78 | Prop de la capella dels Sants Metges de Marçà | 41.7693400,1.4218200 | 368826 | 4625370 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
46195 | Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auro | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | L'arbre, aparentment mort, va ser tallat. No obstant, està rebrotant. | Arbre que dóna nom a la font homònima del terme de Castellfollit, que recull l'aigua del Torrent del Magrà. Es tracta d'un auró blanc (Acer campestre), una espècie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar uns 10 m d'alçada i que es distribueix per la regió mediterrània. Concretament, es troba en zones de muntanya mitjana, així com a boscs de ribera, als boscos caducifolis. És comestible i té usos alimentaris. També s'usa per al mobiliari, la construcció i eines. Segons fonts orals, era un arbre de dimensions considerables i força emblemàtic a la zona. Fa uns quants anys, però, creient que s'havia mort, fou talat, i actualment només es pot observar un petit brot que ha tornat a néixer. | 08060-40 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | Segons FARELL (1994b: 102) l'any 1790 ja existia, ja que surt esmentat al cadastre del Duc de Cardona com a 'partida de la font de l'oró' | 41.7525000,1.4338000 | 369788 | 4623482 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46195-foto-08060-40-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
46184 | Barraca de Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tiquet | Cabana de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu. Té planta circular, d'uns dos metres de diàmetre, i la secció és pseudocònica, amb la part superior segellada amb lloses a mode de cúpula. L'alçada de la cabana està al voltant dels dos metres i mig, i l'estructura exterior està desballestada, ja que la factura dels murs és de pedra de mida petita col·locada de manera irregular, deixant petites escletxes entre les pedres. Presenta una única obertura: la porta d'accés, rectangular i amb una llosa a mode de llinda, col·locada a la part superior. A l'interior, hi ha un petit nínxol obert al mur que permetria col·locar o guardar objectes. | 08060-29 | Partida de Cal Tiquet | 41.7616600,1.4211400 | 368754 | 4624519 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46184-foto-08060-29-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||
46207 | Barraca de la Rasa del Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rasa-del-tito | Tot i que estructuralment està en bon estat, l'abandonament ha fet que s'hi acumulin sediments i deixalles. | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la Rasa del Titó. L'obertura d'entrada és quadrada, si bé originàriament devia ser una porta (que es podia tancar) rectangular, ja que és visible que l'acumulació de sediments l'ha anat colgant. Un cop a l'interior, l'espai es divideix en dos per la presència d'una paret (veritablement un testimoni del material geològic deixat per evitar esfondraments). A l'esquerra hi ha la cambra principal, d'uns 4x2 m, que disposa d'una banqueta també excavada. La cambra de la dreta és més estreta, d'aproximadament 3x1,5 m. | 08060-52 | Entre la Serra de Cascats i la partida de Sant Esteve | 41.7630400,1.4364700 | 370031 | 4624649 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46207-foto-08060-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46207-foto-08060-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46210 | Barraca de l'Hort d'en Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sitges | L'exposició a l'erosió i els materials en els quals està excavat en propicien la degradació. | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la rasa que baixa entre la Novella i el Cap Xic. Hi ha tres obertures quadrades (que a priori connecten amb un espai comú) encarades a l'oest, molts metres per sobre dels terrenys adjacents. Durant l'elaboració d'aquest mapa de patrimoni no s'hi ha pogut accedir, de manera que no s'ha pogut constatar si l'accés a aquest espai es realitzava des de dalt (mitjançant una galeria) o bé cal suposar l'ús de cordes o escales des de baix. | 08060-55 | A l'hort d'en Sitges | 41.7742300,1.4380100 | 370182 | 4625889 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46210-foto-08060-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46210-foto-08060-55-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46213 | Barraca del Magrà del Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-magra-del-bep | Barraca excavada lateralment en el terreny de guixos, aprofitant un tall vertical en el mateix causat per l'erosió de la Rasa que baixa del Bosc de Roters. L'obertura d'entrada és una porta d1x2m (que es podia tancar), amb una petita fornícula quadrada al costat esquerre que hauria funcionat a mode de prestatge. Un cop a l'interior, l'espai es divideix en dos per la presència d'una paret (veritablement un testimoni del material geològic deixat per evitar esfondraments). L'amplada màxima, davant l'entrada, és d'uns 4 m. L'àmbit de l'esquerra té uns 2,5 m de profunditat, i el dret de 3 m. La porta tenia un encaix per a tancar-la. Dins d'aquests espais hi ha més fornícules quadrades excavades a les parets. | 08060-58 | Vall del Torrent de Magrà | 41.7701500,1.4375000 | 370131 | 4625437 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46213-foto-08060-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46213-foto-08060-58-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'ús d'aquesta barraca s'ha d'entendre en consonància amb l'activitat agrícola al lloc, servint com a aixopluc i magatzem d'eines per als pagesos. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
46200 | Barraca d'en Puig-Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-puig-oriols | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. SAIZ, P.: Anotaciones sobre las campañas de Cataluña de 1822 y 1823, Veracruz, 1828. | XIX | La construcció està parcialment enrunada, especialment la coberta. | Petita cabana coneguda per ser l'indret des d'on es relata la destrucció que va patir el poble de Castellfollit de Riubregós, el 24 d'octubre de l'any 1822, en una ofensiva de les tropes liberals dirigides pel general Espoz y Mina, dins el context del Trienni Liberal. SAIZ (1822: 33) descriu la cabana on el general Espoz va instal·lar el quartel general, donant unes indicacions específiques que semblen coincidir amb la ubicació d'aquesta construcció. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb parament de pedra de mida petita i mitjana, sense escairar i lligada amb morter. Els murs tenen uns 50 cm. de gruix. La teulada, d'una sola vessant i coberta amb teules de tipologia àrab, està sustentada amb bigues de fusta, i actualment es troba parcialment esfondrada. L'obertura de la porta es troba a la façana est de la barraca, i no conserva cap element físic de tancament. Cal pujar un esglaó de pedra per accedir a l'interior del recinte. A banda de la porta d'accés, hi ha una altra obertura: una finestra de forma quadrada, situada al mur posterior de la cabana. A l'interior, l'únic element de mobiliari és una pica situada a l'esquerra de l'entrada, amb parament de pedra petita lligada amb morter, i parcialment destruïda. | 08060-45 | Costa de Balaguer | Castellfollit ha patit diverses destruccions al llarg de les darreres centúries. Un dels moments més durs en la història de la població fou en el decurs del regnat de Ferran VII, concretament durant el Trienni Liberal. Fou en aquest moment quan la població va patir la repressió constitucionalista o liberal, amb un setge que va durar set dies, dirigit pel general Espoz y Mina, el qual el 24 d'octubre de l'any 1822 va ordenar destruir i saquejar Castellfollit. La vila va ser cremada, i les muralles, torres i gran part del castell foren enderrocats. | 41.7810400,1.4399700 | 370358 | 4626642 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46200-foto-08060-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46171 | Barri del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval-0 | XIV-XXI | El Raval és actualment el barri que, conformant un llarg apèndix, comença a l'indret de la rasa del Castell, enfront d'on antigament hi havia el portal de la Muralla anomenat de Capdevila. El carrer que el vertebra es troba al sud-oest de la població, i s'esten al llarg d'uns 215 metres, a banda i banda del vell camí de Cervera. Té entre 3 i 4 metres d'amplada, està asfaltat amb formigó, i actualment es troba totalment urbanitzat, amb cases a ambdues bandes de carrer, excepte el tram on aflora la guixera, espai aprofitat per ubicar-hi una font, coneguda com la Font del Raval. | 08060-15 | Carrer del Raval | Antigament, tal com es dedueix del seu nom, era el barri extramurs de la població. | 41.7752800,1.4368900 | 370091 | 4626007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46171-foto-08060-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46201 | Cal Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-badia | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XXI | Els cossos afegits desvirtuen el conjunt, i les obres estan malmentent estructures antigues. | Masia formada per diversos edificis, alguns dels quals són d'època moderna (daten del segle XVIII) i, d'altres, afegitons. L'edifici que actualment és la part principal de l'habitatge (que presenta planta baixa i dos pisos, en aparença afegits recents) té el seu origen a l'any 1766, com consta inscrit a la llinda de la porta. De planta quadrangular (9,5x8 m) està alçat amb pedra. Tant les obertures de la planta baixa (que a priori és la part original) com les dels dos pisos semblen refaccions recents. Aquest edifici té annexats als seus extrems sud i nord sengles coberts. L'altre edifici de la masia data almenys de 1789 (data que consta inscrita al brocal d'un cup que conté) es troba uns metres a l'oest. Consta de dues parts diferenciades: una torre de planta quadrada (6x6 m) i un cos a migdia que, a priori, s'hi annexa (de 9x9 m). La torre conserva una alçada de planta baixa i dos pisos, amb parets d'uns 70 cm de gruix fetes amb un aparell regular de carreus de pedra ben treballada. Les úniques obertures que s'hi observen són espitlleres. El cos annexat a migdia de la torre disposa de vàries estances, construïdes amb un aparell més irregular de pedra lligada amb morter. La coberta se sostenia sobre arcs torans apuntats, i s'hi conserva el cup ja esmentat i unes escales d'accés a la torre. El conjunt tanca al sud amb una construcció en pedra atalussada, amb una funció clarament defensiva. A falta d'un estudi exhaustiu, sembla que l'origen d'aquest edifici seria una construcció medieval que aniria des de la torre fins el talús, que al segle XVIII va ser modificat per a fer-hi el mas. Just al costat d'aquest edifici hi ha un forn (per a cuinar) cobert amb cúpula de maons. | 08060-46 | Partida de Masdenpere | Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7924000,1.4467100 | 370941 | 4627893 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46201-foto-08060-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46201-foto-08060-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46201-foto-08060-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Tant l'estança on hi ha el forn com la resta del conjunt estan molt desfigurades per unes obres recents que estan fent rebaixaments i escapçant murs. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
46224 | Cal Balaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balaga | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Les cobertes s'han esfondrat. A més, l'edifici pateix actes vandàlics, com les pintades que en recobreixen la major part dels murs. | Masia abandonada de planta quadrangular (12x12 m). Està edificada amb pedra irregular lligada amb morter, i consta de planta baixa i dos pisos. La teulada, a doble vessant i amb teula àrab, està esfondrada. A la façana sud s'hi adossava un cobert, que sostenia la seva pròpia teulada ajudant-se de dos pilars de pedra. | 08060-69 | Partida de Cal Balaga. | 41.7855400,1.4276900 | 369347 | 4627160 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46224-foto-08060-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46224-foto-08060-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46183 | Cal Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barquets | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVIII-XX | Mas de dues plantes i golfes, actualment format per l'edifici original i diverses construccions annexes, afegides posteriorment, a les bandes sud, est i oest. L'edifici original, de planta quadrada, té dues plantes i golfes, i presenta un parament de pedra amb carreus ben escairats. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. La façana es troba al nord de l'immoble, amb la porta principal al centre de la planta baixa, i una porta més petita a l'est d'aquesta, que segurament dóna accés a alguna estança secundària. La porta principal està coronada per una volta de mig punt, i tant els laterals com la part superior estan flanquejats per carreus de pedra ben escairats. A l'oest de la porta, també a l'alçada de la planta baixa, hi ha una petita obertura a mode de finestró de morfologia allargada. Davant la façana s'hi ha col·locat un banc per seure, fet amb una llosa de pedra sustentada per dues pedres com a base. La façana de la primera planta presenta diverses reformes. Pel que fa a les obertures, originàriament hi havia tres grans finestrals amb arc de mig punt distribuïts uniformement al llarg de la façana. Posteriorment, es decideix tapiar els finestrals amb maons per obrir, en el mateix lloc, finestres més petites: les dues laterals de morfologia rectangular mentre que l'obertura central manté la forma arquejada, així com també hi sobresurt la lleixa d'un balcó. Sembla que aquestes reformes també van provocar alguns desperfectes a la façana, els quals han estat reparats amb ciment i són força visibles a simple vista. El mur posterior de l'edifici principal presenta dues espitlleres encarades cap al nord-est, obertures que testimonien la funció com a mas fortificat en el moment de la seva construcció. Pel que fa a les construccions annexes, les tres estan adossades a l'edifici principal. Les edificacions situades al sud i est de l'edifici són construïdes amb parament de pedra, mentre que la que es troba a l'oest és de factura més moderna, amb arrebossat exterior. L'edificació situada al sud és una construcció amb coberta de doble vessant, té una obertura amb arc de mig punt i no està tancada per cap porta física. A l'interior, hi ha una sola estança amb coberta de volta, segurament amb funció d'estable. La dovella central de l'obertura d'accés presenta una inscripció amb la data de construcció: 1919. L'edificació situada a l'est té coberta d'una sola vessant i la única obertura és la porta, de volta de mig punt, situada a la façana nord. Pel que fa a la construcció més moderna, també té coberta d'una sola vessant i una petita porta a la façana nord. A més d'aquesta obertura, també té tres finestres allargades a la façana oest i una altra d'enreixada a la façana sud. A pocs metres a l'est del mas hi ha una bassa circular per emmagatzemar aigua. | 08060-28 | Prop del turó del Benet, a l'oest del terme | El topònim Barquets surt esmentat a les capbrevacions del Duc de Cardona de l'any 1790. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. Segons els arcs que hi ha no són originaris, van ser traslladats des de la Casa del Senyoret de Marçà. | 41.7693800,1.4168000 | 368409 | 4625383 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46183-foto-08060-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
46185 | Cal Bassols. Torre o Mas de Bassols. Cal Marquès. Masia Prat o Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassols-torre-o-mas-de-bassols-cal-marques-masia-prat-o-casa-nova | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | Casa pairal coneguda com Cal Bassols o Cal Marquès, formada per un conjunt de 5 edificacions, algunes d'habitatge i d'altres auxiliars, així com un molí i una gran bassa de murs de pedra. Les dues cases residencials, antigament habitades pels senyors i els masovers respectivament, han estat molt reformades, la qual cosa fa molt difícil de reconèixer-hi la forma primitiva. El mas original és un edifici de planta quadrangular, de tres plantes sense comptar la planta baixa, amb coberta de doble vessant. L'acabat exterior dels murs és arrebossat, de color blanc, fons sobre el qual contrasten els porticons i persianes de les finestres, de tonalitats verdes. A la banda nord de la casa residencial hi ha una capella adossada. El temple que es conserva actualment, consagrat a la Mare de Deu de Montserrat, data del 1860 i és un edifici de planta baixa i primer pis, amb coberta d'una sola vessant i campanar d'espadanya. Presenta el mateix acabat amb arrebossat blanc que la casa pairal. La porta d'entrada, amb arc de mig punt, es troba a la façana oest, i sobre d'aquesta hi ha una petita rosassa. A la mateixa façana, i a l'alçada del primer pis, hi ha un balcó d'una sola porta. La façana nord té quatre obertures de tipus ulls de bou a la planta baixa i tres finestres (dues de cos sencer i una de mig cos) a l'alçada del primer pis. No tenim constància documental sobre si la capella és anterior, posterior o sincrònica a la casa residencial, però sí que podem constatar que el talús que protegeix la façana de l'edifici principal també protegeix la façana de la capella. Per tant, sembla que aquesta ja existia en el moment en que es construeix el talús. A la banda sud de l'edifici principal s'hi adossa un altra construcció. En aquest cas es tracta d'una edificació amb teulada d'una sola vessant, que destaca per l'estructura que sobresurt de la façana, coberta amb un petit teulat i dues finestres allargades, amb arc de mig punt. L'edifici principal i ambdues edificacions annexes estan envoltades per les bandes sud i est per una pati descobert tancat amb un mur de pedra. L'accés al pati es fa a través de la porta ubicada a l'oest, d'arc de mig punt. A la dovella central hi ha una inscripció on s'hi llegeix Masia Prat, 1945. La resta d'edificacions són fetes amb parament de pedra, i en destaquen els marcs de les finestres, construïts amb maons d'obra vista, característica del s. XX. Al nord-est d'aquest conjunt arquitectònic hi ha una gran bassa d'aigua, protegida als costats que donen a l'exterior per un mur de pedra. | 08060-30 | Partida dels Plans de Bassols | A FARELL (1994b:34) s'hi cita que el topònim 'Bezols' surt esmentat en l'acta de consagració de l'església del Priorat de Santa Maria de l'any 1082. També esmenta un document del 1790 en el qual es diu que el mas de Bassols anteriorment s'anomenava 'Savila'. El mateix autor FARELL (1994a:168)explica que el 17 de juliol de 1860, Martí de Riquer, marquès de Benavent i senyor de Castellfollit, fa saber al governador de la diòcesis de Solsona la construcció, a la seva finca de Bassols, d'una capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat. Arran d'aquesta notificació, el 10 d'agost del mateix any el bisbat concedeix permís durant cinc anys perquè a la capella s'hi celebri missa cada diumenge i festius. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. El mateix autor FARELL (1994a:116) explica que durant la primera Guerra Carlina, el fill de Francesc de Borja de Riquer (carlí pertanyent a la nissaga dels Riquer de Castellfollit) demana permís per traslladar-se a Bassols, on apareix l'any 1838 a càrrec dels afers familiars. | 41.7774100,1.4613300 | 372126 | 4626207 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46185-foto-08060-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
46169 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-1 | XVIII | Edifici amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, de pedra, està arrebossada amb estuc blanc, excepte la part corresponent a la planta baixa, on hi ha la pedra vista. Les finestres i balcons de la primera i segona planta es distribueixen simètricament, i els tancaments són porticons de fusta pintats de color verd. La porta d'entrada és d'arc de mig punt, i a la dovella central hi ha inscrit 'BENET F.M. 1789', nom del propietari i data de construcció de l'edifici. L'element més remarcable de la façana és un rellotge de sol, fet sobre una placa rectangular de pedra incrustada a la façana, a l'alçada del segon pis. Sobre la placa hi ha representat, en baix relleu, un sol amb rostre humà, amb una vara de ferro que li surt de la boca, la qual marca les hores. Al marc inferior del rectangle hi han representades les hores en nombres romans, i el marc superior està decorat amb un fris de motius vegetals. | 08060-13 | Carrer Major | 41.7759400,1.4374400 | 370138 | 4626079 | 1789 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46169-foto-08060-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46162 | Cal Botines. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-botines | http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5614 | XX | Edifici situat a la cantonada entre la Plaça Major i el Carrer Verge del Roser. L'immoble consta de dues plantes, sustentades sobre dos dels pilars que conformen els porxos de la plaça Major. El pilar de ponent té una base rectangular, sobre la qual s'erigeix el fust, que consta de cinc peces de pedra de secció cilíndrica, rematat per un petit capitell quadrangular sense cap tipus de decoració. El pilar de llevant no té base, i el fust es composa de sis peces de pedra de secció quadrangular, adossades a un mur de contenció perpendicular a la façana. L'element decoratiu del pilar es troba en el capitell, la part de davant del qual presenta morfologia arrodonida i està decorada amb incisions de semicercles sobreposats entre ells. La façana és l'element més rellevant de l'edifici, construïda amb pedra i recoberta amb estuc blanc, excepte els marcs de les finestres i de la mateixa façana, amb tonalitats grises i grogues respectivament. Les finestres, una a cada pis, tenen porticons de fusta pintats de color verd, i disposen d'un balcó amb barana metàl·lica. Com a elements decoratius de la façana, ressalten les petites rajoles de ceràmica de color amb motius florals distribuïdes a les cantonades de les finestres i al llarg del marc del mur de façana. A nivell arquitectònic, destaca l'acabat superior del mur, amb frontó circular de mig punt sota el qual hi ha un petit rossetó de pedra. Sobre la porta d'entrada hi ha una inscripció emmarcada amb l'any de construcció de l'edifici, 1935. | 08060-5 | Plaça Major, 11 | Un cop es deixa d'utilitzar el forn comunitari situat al Carrer Sant, Vicenç, aquest es trasllada a l'immoble conegut com cal Botines, motiu pel qual també es coneix amb el nom de 'Forner Nou'. | 41.7761500,1.4382900 | 370209 | 4626102 | 1935 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46162-foto-08060-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46162-foto-08060-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46162-foto-08060-5-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | També denominada 'Casa a la Plaça Major' i 'Cal Forner Nou'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
46208 | Cal Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carrasquet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVIII | Part de la masia ha perdut la coberta i es troba enrunada.. | Masia formada per un conjunt d'edificis que, degut a l'abandonament, es troben en diferents estats de degradació. La part originària es troba avui mig colgada sota el camí que parteix de Cal Carrasquet vers el nord. En són visibles algunes estructures, alçades en pedra, sota el flanc oest del camí. Dels edificis restants destaca l'habitatge de planta rectangular (17x9 m) alçat amb pedra (en alguns punts arrebossada), i amb totes les estructures allindanades. La coberta, amb teula àrab, és a dues aigües. Malgrat l'estat de deteriorament, se'n conserven la planta baixa, el primer pis i unes golfes sota coberta. Cal advertir que el camí abans esmentat es troba a peu pla de les golfes, del qual es dedueix que es va construir un cop la casa ja estava abandonada, i les seves estructures van servir com a fonament i talús de contenció. A més d'aquest edifici, se'n conserven altres al voltant, com un cobert (amb la data de 1923 inscrita sobre la clau de l'arc rebaixat d'entrada) i una bassa. | 08060-53 | Partida de Sant Pere de Magrà | 41.7577000,1.4431100 | 370572 | 4624046 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46208-foto-08060-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46208-foto-08060-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46208-foto-08060-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
46186 | Cal Guinard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinard | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Mas totalment reformat que consta de diverses construccions al voltant de l'edifici principal. El conjunt es troba tancat parcialment per un mur de pedra que delimita un pati exterior, amb paviment de grava, mentre que als voltants de les edificacions principals el paviment està enllosat. La casa original és un edifici de planta quadrangular, amb planta baixa, primer pis i sota cobert, amb teulada de dues vessants. A la façana principal és on es troba la porta d'accés, flanquejada per dues columnes de pedra vista, i amb una gran llinda de fusta a la part superior. El primer pis té dues finestres, els marcs de les quals també són de pedra vista, i el sotacobert té una petita obertura allargada. A aquesta edificació se li adossa una construcció de planta rectangular, de planta baixa i coberta d'una sola vessant, amb xemeneia. De la façana sobresurt un petit voladís i se li adossa un banc de fusta per seure. A més de la porta d'accés, té dues finestres amb porticons de fusta, i a nivell decoratiu destaca una placa de formigó amb la representació en relleu de Sant Jordi matant el drac. Tant les parets de l'edifici original com l'annex estan arrebossades, amb acabat pintat de color trencat. La resta de construccions són: un estable, de planta allargada i coberta d'una sola vessant, fet amb murs de pedra vista, i un cobert de formigó, de planta rectangular i coberta de dues vessants. Cal destacar la presència d'elements de pedra (en concret una pica i un corró) disposats com a elements decoratius del pati descobert. | 08060-31 | Partida de les Enfeixes | Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7633600,1.4176700 | 368469 | 4624713 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46186-foto-08060-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46186-foto-08060-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46186-foto-08060-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Antigament es deia Mas Vilamur | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46165 | Cal Litet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-litet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5613 | XX | L'arrebossat de la part exterior del murs es troba força malmès, i en alguns trams és inexistent. | Casa rural típica de l'obra popular catalana de mitjans del s. XX. L'edifici consta de tres plantes, amb dues cares exteriors. Els murs estan construïts amb carreus de pedra de mida mitjana i gran, de factura irregular, amb arrebossat exterior de color blanc. Les finestres que dónen llum a l'interior de l'immoble són de diferents mides, i destaquen les de la planta superior, coronades amb arc de mig punt i emmarcades amb una revora de maons. Una petita obertura situada al costat de porta d'entrada a la casa deixa entreveure l'existència d'un celler. La sobrietat de l'edifici, amb absència total de decoració, fa que l'element més remarcable sigui la seva portalada, flanquejada per carreus de pedra ben escairats i formada per un arc de mig punt. A la dovella central de l'arc ressalta un medalló de pedra on hi figura la data de construcció de la casa, 1949. També cal destacar l'existència d'una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Roser, feta amb majòlica i integrada dins el mur de façana. | 08060-8 | Carrer Verge del Roser, 19 | 41.7762300,1.4389800 | 370266 | 4626109 | 1949 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46165-foto-08060-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46187 | Cal Millàs. Cal Millars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-millas-cal-millars | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVI-XVII | Masia d'aspecte fortificat, fisonomia donada pel parament dels murs, construïts amb carreus ben escairats, de pedra vista, i sobretot pels contraforts situats a les façanes est i sud, a mode de talús. Es tracta d'un conjunt arquitectònic, el centre del qual són dos edificis adossats, de planta quadrada i tres pisos cadascun. L'edifici situat al sud, pròpiament Cal Millars, originàriament era una capella, a la qual posteriorment se li ha afegit un petit annex a la banda est, i un pati descobert a l'oest. La porta principal, un portal adovellat de dimensions considerables, es troba a la façana est de l'edifici nord, i s'hi accedeix pujant dos esglaons de pedra. És en aquesta façana que es pot llegir el nom de la masia, gravat en una placa de fusta al costat de la porta. Les finestres són de mida petita i de formes lineals, excepte les del recinte annex, que té tres balcons amb arc de mig punt. La majoria d'obertures tenen un petit repeu de pedra que sobresurt del mur de façana, algun dels quals amb motllures decorades amb relleus senzills. La teulada d'ambdós edificis és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Aquesta masia es troba al costat de Cal Quec, i es comuniquen a través d'un pas cobert amb volta de pedra. | 08060-32 | Partida de Coletes | Segons FARELL (1994b:25) es té constància documental de la capella des de l'any 1824, quan el propietari de la masia comunica l'existència de la capella al bisbe de Solsona, però sembla que és molt més antiga. El mateix autor FARELL (1994a:144) esmenta que la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7503800,1.4161000 | 368312 | 4623274 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46187-foto-08060-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46187-foto-08060-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46187-foto-08060-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Actualment s'utilitza com a allotjament de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46170 | Cal Palònio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palonio | XIX | Façana d'un edifici situat al Carrer de les Escoles. Es tracta d'un immoble de dues plantes, la façana del qual està arrebossada amb estucat granulós de color gris. La decoració de l'estuc consta d'elements de color blanc, alguns en baix relleu com els marcs de les finestres i del balcó, i altres senzillament pintats, dibuixant figures geomètriques. Sobre la porta d'entrada, destaca un fris on s'hi llegeix AVE MARIA PURISSIMA AÑO 1933 (data que correspon a la refacció de la façana), inscripció acompanyada del dibuix de dues branques de llorer i un cercle entre les dues. | 08060-14 | Carrer de les Escoles | 41.7756000,1.4377400 | 370162 | 4626041 | 1840 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46170-foto-08060-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | També anomenada 'Cal Mossèn Miquelet. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
46188 | Cal Quec. Cal Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-cal-quet | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XXI | Mas molt reformat. Actualment consta de l'edificació original, de planta rectangular i tres pisos, a la qual se li ha afegit un recinte annex a la banda sud, que s'adossa a la masia contigua de Cal Millars, i una altra construcció a l'oest, sobre una volta de pedra que comunica ambdós masos. La façana principal, on hi ha una petita porta d'accés, és la que tanca l'immoble per la banda est, i presenta dues finestres amb porticons de fusta al primer pis i dues finestres més petites al pis superior. A la façana nord només hi ha dues petites finestres allargades, una al primer pis i una al superior. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Adossada a la banda nord de l'edifici, s'hi ha construït una plataforma de pedra que configura un pati descobert, recreixent la superfície original del conjunt del mas. I a la banda oest hi ha una petita zona enjardinada. Les façanes nord i est de l'edifici principal conserven l'obra de pedra vista, de carreus irregulars, mentre que la resta de murs han estat arrebossats i reformats. En general, l'aspecte exterior es troba molt modificat, amb el qual és difícil saber com era la construcció original. | 08060-33 | Partida de Coletes | Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7506600,1.4161700 | 368318 | 4623305 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | És l'antiga masia e Ca l'Alzina, que va prendre aquest nom perquè els que la varen habitar procedien de la masia que avui s'anomena Cal Quec Pobre, a la partida de Magrà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46189 | Cal Quec I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-i | IIaC-VdC | Les estructures documentades anteriorment han desaparegut, malgrat que se'n poden conservar més al subsòl. | Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, on s'hi han localitzat materials ceràmics d'època ibèrica i romana, associats amb les restes d'uns murs de pedra seca disposats en angle, actualment desapareguts. Les primeres notícies del jaciment cal atribuir-les al mossèn de Castellfollit de Riubregós, que avisat pel propietari del terreny, va localitzar tot un conjunt de materials d'època romana, entre els que destaca una gerra sencera de ceràmica pintada d'època tardoromana. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del l'Anoia, l'any 1991 es va visitar el jaciment, i segons consta, quasi no s'apreciaren restes, segurament degut a les tasques de conreu i a les contínues recollides de materials. Tot i així, es recuperaren varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica, un dels quals correspon a una vora de càlat amb restes de pintura, del tipus evolucionat i ceràmica feta a mà. També es recolliren materials romans, tots ells pertanyents als segles IV i V dC, entre els quals destaca la gerra de ceràmica pintada, alguns fragments de 'sigillata lucente', un fragment de ceràmica de cuina africana del tipus Lamboglia 10A-Hayes 23B, i diversos fragments de ceràmica comuna romana. Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós s'han documentat varis fragments de tegula, una base de sigillata i varis fragments de ceràmica oxidada indeterminada. Sembla doncs, que ens trobem davant un petit hàbitat ocupat entre el període ibèric final i l'època tardoromana. | 08060-34 | Obaga de Castellanes | 41.7527400,1.4164600 | 368347 | 4623536 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46189-foto-08060-34-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46190 | Cal Quec II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-ii | IIaC-IIdC | Malgrat que les restes es poden conservar al subsòl, en el moment de la visita no s'hi observaren els materials que afloraven anteriorment. | Jaciment arqueològic ubicat en una explotació agrària, de conreu de cereals, al sud est del municipi de Castellfollit de Riubregós. El jaciment fou descobert l'any 1985 pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, i l'any 1991, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, s'hi localitzà un gran nombre de materials ceràmics, així com també restes de terra cuita i de graella, corresponents a un forn de ceràmica. La majoria dels materials ceràmics documentats en aquell moment són de cronologia ibèrica i romana, i en destaquen els següents: diversos fragments de ceràmica oxidada ibèrica pertanyents a àmfores del tipus Maña B-3 i peces globulars, alguns fragments de ceràmiques oxidades ibèriques amb engalba blanc, fragments de ceràmiques de vernís negre del tipus B (segles II-I aC), ceràmiques locals de vernís negre i argila gris, restes de fosa de teula, ceràmica comuna romana, fragments d'àmfora del tipus Dressel I (segles II-I aC), Sigillata' hispànica dels tipus primitius (segles I-II dC), carrets de ceràmica i separadors tubulars, un fragment de motllo de 'sigillata' hispànica decorada. També es va recuperar algun fragment de ceràmica gris altmedieval. Pels materials localitzats, doncs, sembla tractar-se d'un centre de producció ceramista no especialitzat, que devia iniciar les seves produccions a finals del món ibèric i perduraria fins l'Alt Imperi. Durant la prospecció superficial realitzada el 2015 en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Castellfollit de Riubregós, però, no s'ha documentat cap tipus de resta material ni estructural que evidenciïn l'existència d'un assentament en aquest indret. No obstant, no es descarta la presència de restes arqueològiques no visibles, enterrades sota el nivell superficial del camp. | 08060-35 | Sud-oest del terme | 41.7579500,1.4210600 | 368740 | 4624107 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46190-foto-08060-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46190-foto-08060-35-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46202 | Cal Rafel. Mas d'en Rafel. Mas de Taus. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel-mas-den-rafel-mas-de-taus | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XVIII | Està força enrunat i afectat per la vegetació. | Masia actualment derruïda, però de la qual se'n poden reconèixer els espais. De planta quadrangular, disposava almenys de tres estances orientades en sentit N-S, amb un cup adossat a la part externa de l'habitatge central (amb 1,5 m de diàmetre i revestit amb rajols vidrats marrons). L'edifici està alçat amb un aparell de blocs calcaris de mida mitjana i petita, i a l'interior encara es conserven restes d'un arrebossat de calç. Originàriament, l'edifici hauria tingut dues plantes (semisoterrani i planta superior). | 08060-47 | Partida de Taus | 41.7904100,1.4533800 | 371491 | 4627662 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46202-foto-08060-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46202-foto-08060-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46202-foto-08060-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
46191 | Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia catalana que consta d'un edifici principal, de planta quadrangular, i dues construccions annexes, una al lateral sud i una altra a la part posterior del mas. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. El parament del mas és irregular, fet amb pedra de mida petita, sense escairar i lligada en sec. En alguns sectors, sobretot a la part posterior, els murs presenten refaccions fetes amb morter de guix. A la façana est hi ha una porta que dóna accés a la planta baixa, on hi ha un magatzem amb maquinària agrícola, i en aquesta mateixa façana, a l'alçada del primer pis, hi ha tres petites finestres rectangulars. La porta principal, però, es troba a la part posterior, a la façana oest, i dóna accés al primer pis, ja que la casa s'adapta al desnivell natural del terreny, que en aquest sector és més alt. La porta ha estat reformada: originàriament es tractava d'un portal adovellat, del qual posteriorment es tapia la part superior per fer un accés més petit, amb una llinda de fusta horitzontal. L'edificació adossada a la banda sud de la masia és un petit cobert, amb teulada d'una sola vessant, de la mateixa manera que la situada a la part posterior, aquesta exempta de l'edifici principal. Ambdues construccions tenen caràcter auxiliar, ja que s'utilitzen per guardar eines agrícoles. El paviment de la zona de l'entrada és un enllosat, i al mur contigu a la porta d'accés hi ha un banc de pedra adossat. A la banda nord del mas hi ha una petita estructura de pedra que alberga un pou d'aigua, que d'aquesta manera queda protegit de les inclemències del temps i altres incidències. Al costat del pou hi ha també una pica de pedra. | 08060-36 | Partida de Cal Tiquet | En aquest indret hi havia, antigament, un oratori, conegut com l'Oratori de Cal Tiquet. El seu emplaçament era a la cruïlla del camí de Cervera amb el de la masia de Cal Tiquet a Cal Guinard. Actualment forma part d'un mur de pedra seca que hi ha al davant de Cal Tiquet. | 41.7623900,1.4220600 | 368832 | 4624598 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46191-foto-08060-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46248 | Cal Xera. Cal Sec. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xera-cal-sec | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_5601 | XVII | Mas d'època moderna format per la masia principal i un conjunt d'edificis annexes. La casa residencial és un edifici de planta rectangular, de dues plantes, construït amb parament de pedra, arrebossat a la cara externa. Les construccions annexes corresponen a una pallissa i una antiga porquerissa, així com també hi ha una bassa i altres coberts. | 08060-93 | A la part nord del terme, a la partida de Masdenpere | 41.7978600,1.4450200 | 370812 | 4628502 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
46180 | Camí de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-terrissa | La sitja està excavada en un cingle rocós amb esquerdes considerables que fan perillar la pròpia estructura | Sitja excavada en un cingle rocós situat al marge superior d'un camí asfaltat. Actualment es troba buida, fet que permet observar-ne la secció, de forma troncocònica, i les seves dimensions, força reduïdes. Les parets de l'estructura no conserven cap tipus de revestiment, així com tampoc s'ha localitzat cap tipus de coberta que evidenciï el mecanisme utilitzat per segellar hermèticament l'estructura, que presenta una boca circular. | 08060-25 | Camí de la Terrissa | No es coneix si la sitja estigué reblerta en algun moment, i en aquest cas si fou excavada d'antic o recentment. A jutjar per l'indret on es troba, però, probablement l'estructura quedà afectada durant les tasques d'obertura i arranjament del camí de la Terrissa. Segons Domènec Nogueras, president de l'Agrupació de Defensa Forestal de Castellfollit, a les proximitats de la sitja aparegueren fragments de ceràmica gris. | 41.7773900,1.4354200 | 369973 | 4626244 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46180-foto-08060-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46180-foto-08060-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Tot i que només s'ha documentat una sitja isolada, no es descarta l'existència d'altres sitges properes al lloc on es troba aquesta, fet força comú quan es localitzen aquest tipus d'estructures. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
46175 | Capella de Sant Ramon. Oratori del cap del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ramon-oratori-del-cap-del-raval | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. GARGANTÉ, Maria (2012). 'Arquitectura popular: els oratoris del Llobregós'. Llobregós informatiu, núm. 56, desembre de 2012-gener de 2013. | XVIII | La pedra es troba força erosionada i l'exterior està cobert parcialment d'una capa de líquens. | Capelleta de pedra d'un oratori de camí que alberga, al seu interior, una petita figura que representa Sant Ramon. Actualment forma part del conjunt escultòric situat al cap del carrer del Raval. La capelleta, monolítica i de planta quadrada, recrea una arquitectura amb frontons triangulars als quatre vents que originen una coberta a vuit aigües. En un dels costats hi ha un petit habitacle rebaixat la porta del qual està protegida per una reixa de ferro que dibuixa formes geomètriques, i sobre la teulada s'erigeix una creu de tipologia grega, també de ferro. La capella es troba dalt d'una peanya, sincrònica al conjunt escultòric, feta amb pedres de mida petita i lligades amb formigó. | 08060-20 | Carrer Raval | Segons FARELL (1994b:27), la capelleta de pedra es va trobar a la feixa dita l'Arena, al capdavall del torrent del Morell, a tocar del riu Llobregós. No es coneix el seu emplaçament original, però seria lògic associar-la amb algun oratori de camí, actualment desaparegut, ubicat prop del lloc on fou trobada. | 41.7737800,1.4361400 | 370025 | 4625842 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46175-foto-08060-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46175-foto-08060-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46163 | Capella del Roser. Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-esglesia-vella | http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0806080001-cat-altres_llocs_per_visitar.htm | XVII | Destrucció per incendi | Indret on s'ubicava l'antiga església parroquial de la població, anomenada Capella del Roser. No s'observa cap estructura de l'antic temple, ja que fou incendiat i posteriorment s'hi bastí un nou edifici. No obstant, és probable que en el subsòl es conservin estructures pertanyents als fonaments de l'església, així com també altres restes arqueològiques associades. | 08060-6 | Plaça Major | L'església parroquial de la població,anomenada Capella del Roser, fou consagrada l'any 1650 i incendiada l'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, però va seguir funcionant fins l'any 1945 en què es va consagrar l'església nova. Fins a l'exclaustració de l'any 1835 depenia del Priorat de Santa Maria. L'antic temple era de planta rectangular, amb tres naus separades per columnes i coberta plana empostissada de fusta. El presbiteri era de planta quadrada. L'interior de l'església corresponia a una concepció renaixentista, amb arcs de mig punt, coberta plana i ulls de bou com a finestres. A la dovella central del portal de ponent hi havia inscrita la data de 1623. Al solar on hi havia hagut la capella del Roser s'hi construi l'edifici que fins l'any 1986 fou la seu de l'antic Ajuntament (posteriorment traslladat al Carrer Major), i avui en dia s'hi troba l'oficina de correus. | 41.7762000,1.4380200 | 370186 | 4626107 | 1650 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46163-foto-08060-6-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
46192 | Capella dels Sants Metges. Capella de Sant Cosme i Sant Damià. Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges-capella-de-sant-cosme-i-sant-damia-capella-de-marca | XVII | Capella dedicada als Sants Metges, Sant Cosme i Sant Damià, emplaçada al capdamunt de la rasa de la Terrissa, a l'est del municipi de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una capella de planta rectangular, d'uns 8'25 metres de llarg per 5 metres d'amplada, orientada NE-SE amb el portal encarat al NE. És construïda amb parament de pedra de carreus sense escairar, i amb teulada de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Té un petit campanar d'espadanya, actualment sense campana, i al mur de ponent destaquen dos contraforts a mode de talús. El portal del temple és de punt rodó, adovellat, i entre la porta i el carener de la teulada hi ha un rosetó de dibuix gòtic, on s'hi conserven restes de policromia. A l'interior de la capella destaquen les voltes que arrenquen d'unes senzilles cornisses. Les imatges de Sant Cosme i Damià, modernes, estan col·locades en un nínxol a la paret del fons de l'església, sobre l'altar. Sobre la porta hi ha un petit cor. Ha estat restaurada recentment, i entre les intervencions que s'hi han dut a terme, potser la més visible és la recuperació de la pedra vista en l'acabat exterior, ja que anteriorment els murs estaven arrebossats. Sembla ser que abans de la restauració hi havia un gravat amb l'anagrama de Maria i la data 1795 entre el rosetó i l'arc de la porta. Actualment, però, només es llegeix la data 1793 a la dovella central de la porta, segurament inscrita durant les obres recents. La capella està tancada amb clau, i tot i que no s'ha pogut accedir al seu interior, des de la reixa de la porta es pot veure l'altar i el paviment enrajolat. | 08060-37 | Al capdamunt de la rasa de la Terrissa | Segons FARELL (1994b:25) la capella pertanyia a la quadra de Marçà, de la qual es tenen notícies històriques des de 1479. És possible que correspongui a la capella de Sant Pere i Sant Esteve de Mafrà, mencionada l'any 1196 com a depenent del monestir del Priorat de Santa Maria. | 41.7692300,1.4218200 | 368826 | 4625358 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46192-foto-08060-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46192-foto-08060-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46192-foto-08060-37-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46172 | Capelleta de Cal Potreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-cal-potreta | XX | Capelleta inserida dins la façana de Cal Potreta. La part superior del nínxol adopta forma d'arc de mig punt, i a la base té una repisa de pedra que sobresurt de la façana. A l'interior de l'habitacle hi ha una escultura exempta, feta d'argila, on hi ha representada la Mare de Déu (rèplica de l'original barroca que hi ha a l'església del Roser) amb el nen Jesús en braços que, ajudat per un àngel, serra la muntanya de Montserrat. L'escultura es troba sobre una base de maons. La capelleta no presenta cap tipus de tancament que protegeixi l'escultura. | 08060-17 | Carrer Raval, 13 | 41.7751700,1.4368700 | 370089 | 4625995 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46172-foto-08060-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46172-foto-08060-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
46174 | Capelleta de Sant Cosme i Sant Damià. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-cosme-i-sant-damia | XXI | Capelleta dedicada a Sant Cosme i Damià inserida a la façana de l'immoble. Té forma de finestra d'arc de mig punt, la revora exterior de la qual és feta amb maons d'obra vista, amb una repisa que sobresurt a la base de la capelleta. A l'interior, hi ha la representació de Sant Cosme i Sant Damià pintats sobre un suport de majòlica. Al costat de la capelleta hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'En memòria dels sants metges màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, segle IV. Any 2007'. | 08060-19 | Carrer del Raval, 27 | 41.7747700,1.4365900 | 370065 | 4625951 | 2007 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46174-foto-08060-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46174-foto-08060-19-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46159 | Capelleta dedicada a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-dedicada-a-sant-roc | XX | Capelleta inserida dins la façana de l'immoble. A la part exterior destaca el baix relleu que simbolitza l'habitacle que alberga l'escultura del sant. Aquesta es composa d'un baix relleu a mode de teulada de doble vessant a la part superior i una base en forma de pedestal, mentre que l'obertura del nínxol està flanquejada per una columna a banda i banda i una motllura semicircular a la part superior. A l'interior de la capelleta hi ha l'escultura de Sant Roc. | 08060-2 | Carrer Sant Roc, 3 | 41.7764300,1.4383200 | 370212 | 4626133 | 1940 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46159-foto-08060-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46220 | Casalot de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-les-bruixes | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Masia actualment enrunada. De planta rectangular (6x12 m), està construïda amb blocs petits i mitjans de calària disposats en sec, que defineixen almenys dues estances del que hauria estat la planta baixa. Al bosquet adjacent hi ha altres estructures construïdes amb la mateixa tècnica, tot que que essencialment corresponen a murs de contenció per a l'aterrassament del terreny. | 08060-65 | Turó de Sant Pere | 41.7567100,1.4301900 | 369496 | 4623955 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46220-foto-08060-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
46209 | Castell de Castellfollit. Castell de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellfollit-castell-de-sant-esteve | <p>CARBONELL, E. [et al.]: 'Els grafits de Castellfollit de Riubregós. Primeres aportacions'. Quaderns d'estudis medievals. [Barcelona] Vol. 1 (setembre 1981), Any núm. II, p.278-310. FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: 'Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals'. A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. JUNYENT, F. [et al.]: 'Castell de Castellfollit'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Vol. XIX: . p.402-406. PAGÈS, M.: 'El setge de Balaguer als grafits de Castellfollit de Riubregós', a Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. Vol. 16, la Seu d'Urgell. (2006-2007), p. 499-505 : il·.</p> | X-XIX | Malgrat la recent intervenció, encara resten estructures per consolidar. | <p>Castell format per un recinte fortificat i flanquejat per tres torres albarranes. El castell pròpiament dit es troba al centre, sobre una serra (formada per afloraments de guixos) que s'allarga en sentit SO-NE. Del seu flanc est partia un circuit de muralles que encerclava el poble de Castellfollit. Flanquejant-lo des de diversos punts hi ha tres torres albarranes. El castell s'adapta tant al perfil allargat de la serra com al seu esglaonament. Dins del seu perímetre fortificat hi ha diversos elements individualitzables. A la part més elevada (extrem SO) hi ha una torre de pedra de planta circular, que destaca respecte a l'exterior de la fortificació gràcies a la presència d'un fossat artificial. A la part central del llenç oriental de muralles hi ha un seguit d'estances que conserven un alçat considerable la funcionalitat de les quals no està definida, si bé devien estar en relació amb l'accés del castell, que es troba en aquest punt. Finalment, a l'extrem inferior (al NE) és on millor es conserven un seguit de patis i estances cobertes amb volta ogival. D'entre aquestes estances destaca l'església de Sant Vicenç i un calabós amb dibuixos esgrafiats que representen una escena bèl·lica amb fortificacions, cavallers (un dels quals amb les armes dels Cardona) i màquines d'assalt. Una publicació (PAGÈS, 2006-2007) posa aquesta escena en relació amb el setge de Balaguer de l'any 1280. En tots aquests espais del castell es documenten estructures de pedra lligada amb morter i d'altres construïdes amb encofrats. Respecte al perímetre emmurallat enunciat que, partint del castell (al seu flanc oriental) encerclaven tot el nucli, no es conserva. Incloïa tot el nucli antic, excloent-ne el Raval. Fora del recinte del castell i de la població hi ha tres torres albarranes que en complementaven la defensa: la del Ballester (al NO), la del Raval (al SO) i la del Cap Xic (al SE), cadascuna de les quals compta amb una fitxa individualitzada.</p> | 08060-54 | Serra del Castell | <p>El territori de Castellfollit va ser incorporat al llarg del segle X al comtat de Cerdanya per part dels successors de Guifré el Pilós. L'any 1030 ja hi havia documentada l'existència del castell, si bé la seva construcció podria ser anterior i, fins i tot, podria tenir el seu origen en un castell islàmic. Al segle XII el comtat de Cerdanya passà a mans dels comtes de Barcelona, que sovint el cediren en herència de manera separada a algun dels hereus. El control directe del castell, però, va estar inicialment en mans dels Cervera (com a castlans) i, més endavant, dels Cardona. Des de finals del segle XIII fins a la fi de les senyories jurisdiccionals (al segle XIX), els Cardona van tenir el castell com a feudataris. Al llarg de la Història el castell ha viscut diversos conflictes, com les disputes entre els Cardona i els Pinós (segle XIV) o la guerra contra Joan II (1478). Tot i això, el xoc més destructiu el va viure l'any 1822 quan, durant els enfrontaments entre els absolutistes (Regència d'Urgell) i els reialistes, el general Espoz y Mina els va assotar intensament amb artilleria. La intervenció de consolidació del llenç oriental de muralles del castell (el que s'encara al poble) duta a terme entre els anys 2015 i 1016 ha comportat l'excavació arqueològica de les parts central i inferior del castell, els resultats preliminars de la qual no estaven disponibles en el moment d'elaboració d'aquest mapa de patrimoni.</p> | 41.7764100,1.4370400 | 370105 | 4626132 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46209-foto-08060-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46209-foto-08060-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46209-foto-08060-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Diversos documents dels segles XI i XII es refereixen al castell com a Castell de Sant Esteve. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||
46203 | Castell de Taus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-taus | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XII | Aparentment se'n conserven poques restes, tot i que encara n'hi pot haver més sota l'enderroc. | Castell del qual se n'observen parcialment dos murs (en angle recte, descrivint un espai d'almenys 3x14 m), en un costat del més llarg dels quals s'hi adossa una torre circular (de 2 m de diàmetre intern). De les estructures, alçades amb pedra, tan sols se'n veu una filada, si bé és probable que se'n conservin més sota l'abundant enderroc. No s'hi observa presència de materials mobles en superfície, tot i que es coneix | 08060-48 | Al punt intermig entre les partides de Taus i el Pla de Taus | FARELL (1994a: 44) cita documentació que testimonia l'existència d'una rellevant família Taus al segle XII. | 41.7862400,1.4581400 | 371879 | 4627192 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46203-foto-08060-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46203-foto-08060-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46167 | Conjunt de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-placa-de-lajuntament | XIX-XX | Conjunt d'edificis ubicats al voltant de la Plaça Sant Joan i el Carrer Major, on actualment hi ha l'edifici que alberga l'Ajuntament. Són immobles de dues o tres plantes, alguns dels quals construïts al llarg del segle XIX, tal i com mostra la inscripció de la façana d'una de les cases, amb la data 1864. Del conjunt de cases destaca la façana d'un edifici situat a llevant de la plaça, construïda recentment, amb la cara exterior de pedra vista i rematada amb merlets a la part superior. Un detall rellevant del conjunt és la porta de fusta d'un dels immobles, decorada amb baix relleu representant motius vegetals.També forma part del conjunt l'edifici de Cal Benet, situat a ponent de la Plaça, que en aquest cas ja té fitxa pròpia. | 08060-11 | Plaça Sant Joan i Carrer Major | 41.7760900,1.4377800 | 370166 | 4626096 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46167-foto-08060-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
46177 | Conjunt escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric | XX | Conjunt escultòric que consta, d'una banda, d'estructures construïdes, i d'altra banda, de peces de caire històric, pertanyents a l'àmbit religiós. Els elements construïts són fets amb pedra de mida petita i mitjana, lligada amb formigó, i representen un conjunt fortificat, simulant el castell de Sant Esteve i la Torre del Ballester. D'aquesta manera, en primer pla s'hi representa el cos del castell, al qual se li adossa una torre de morfologia rectangular, darrera els quals hi ha una torre cilíndrica sobre una base quadrangular. A mode d'ornamentació, hi ha diferents elements de pedra encastats a les construccions, entre els quals destaquen piques de pedra rectangulars i una pedra treballada pertanyent a la part de decantació d'una premsa. Pel que fa a les peces de caire històric, hi ha una pica de pedra, una capelleta dedicada a Sant Ramon i una part del fust d'una columna de marbre. | 08060-22 | Carrer Raval | 41.7737600,1.4361300 | 370024 | 4625839 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46177-foto-08060-22-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Ramon Segués Gelabert | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46240 | Córrer el Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correr-el-cos | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX-XX | Desapareguda | Cursa que havia format part, tradicionalment, dels actes de la Festa Major del Poble. Es disputava el segon dia de la festa, i consistia en córrer des del poble fins Santa Maria i tornar al punt de partida (en total, aproximadament 1 km). Inicialment, el trajecte es feia pel camí que passa per darrere de Cal Ballester enllaçant amb el camí de l'Empedrat fins el cementiri. Posteriorment, es va seguir fent al llarg del traçat de la carretera (l'actual C-1412a) fins arribar a la cruïlla amb el camí de l'Empedrat. Els corredors acreditaven el seu pas pel punt intermig recollint un paper segellat. Qui feia el cós (el guanyador) es feia amb dos pollastres, i qui feia el sota cós (el segon) aconseguia un pollastre o algun altre objecte. Un tret característic de la cursa és que es corria calçant exclusivament mitjons. | 08060-85 | Entre el poble i Santa Maria | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta que la cursa es va deixar de celebrar entre els anys 1910 i 1915. | 41.7782100,1.4379900 | 370188 | 4626331 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||
46225 | Cova dels Enconills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enconills | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Cova natural en un terreny format per guixos. L'obertura d'entrada és un petit embut en rampa que condueix a un pas estret de 35 centímetres de diàmetre i poc més d'un metre de longitud. Un cop superat aquest punt hi ha una galeria àmplia i alta, que és la tònica general de la cavitat, estructurada a partir d'una diàclasi de direcció NO-SE. Als 16 metres de recorregut hi ha un pas entre blocs; a partir d'aquí la galeria baixa en pendent fins a la màxima fondària de -5 metres. Des d'aquest punt cal remuntar la diàclasi cap el sostre on trobem la continuació de la part superior de la galeria fins arribar al punt de màxima alçada de +5 metres. El desnivell total de la cavitat es de 10 metres (-5/+5), i el recorregut de 45 metres. | 08060-70 | Partida d'Enconills. | 41.7841100,1.4190700 | 368628 | 4627014 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46225-foto-08060-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
46166 | Creu de Terme. Creu de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-creu-de-cervera | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_30650 | XVI | Es conserva bé la socalada, el braç i el nus o magolla. | Creu d'estil gòtic florejat, de tipologia llatina, amb els braços amb expansions tetralobulades i acabats amb perfil triangular, configurat pels elements decoratius vegetals. Una fronda de motius vegetals resseguia el perfil de la creu. Al centre de la creuera de l'anvers hi ha el Crist crucificat. Té una magolla octogonal amb les cares separades per pilarets i pinacles, elements que simulen formes pròpies de l'arquitectura gòtica. A ambdues cares s'hi observen relleus representant figuretes sota dosserets, probablement de sants i evangelistes, i emblemes heràldics. Al peu de la creu s'hi representen uns cards, emblema de la casa dels Cardona, que havien estat senyors de la vila. | 08060-10 | Carrer Major, 10 (Ajuntament) | Antigament estava ubicada a la bifurcació del camí de Cervera cap a Rubions i la Font del Coure. Després es va traslladar a la Plaça del Castell, on encara hi ha la solcada i el braç que la sustentaven. Actualment, però, el cos de la creu es troba dipositada a l'Ajuntament de Castellfollit. | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46166-foto-08060-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46166-foto-08060-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46166-foto-08060-10-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | La descripció de la peça està feta en base a la reconstruccio en dibuix publicat a la monografia escrita per Joan Farell, que pren per patró dos fragments de la verdadera creu. | 94|93 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
46239 | Dansa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-roser | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Desapareguda | Dansa que es ballava el primer diumenge de celebració del Roser de maig a la Plaça Major del poble. Amb ella se solemnitzava el traspàs de les responsabilitats de priors (responsables de la Capella del Roser i de la seva confraria) de les dues parelles sortints (una de casats i una de solters) a les dues noves parelles que en prenien el relleu. | 08060-84 | Plaça Major | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta com a font el Llibre del Roser, on les anotacions referents a les despeses de la confraria deixen testimoni de la seva organització i de les celebracions que acompanyaven aquesta dansa. | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Aquesta tradició guarda paral·lelismes amb les celebrades a altres poblacions. Per la seva proximitat, cal destacar-ne la de Torà (la Segarra), que encara es manté viva. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46182 | El Colomar. Columbari de la Terrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomar-columbari-de-la-terrissa | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Cavitat excavada al subsòl en una feixa a l'est del torrent de la Terrissa, formant una mena de balma amb diverses sales, amb obertures que dónen al torrent. A les parets de la cavitat s'hi han excavat una espècie de nínxols de petites dimensions, de funcionalitat desconeguda. | 08060-27 | En una feixa de la rasa de la Terrissa | 41.7763900,1.4342800 | 369876 | 4626134 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46182-foto-08060-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46182-foto-08060-27-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Segons FARELL (1994b:109) sembla que anys enrera algú havia utilitzat la cavitat per criar-hi coloms salvatges, tudons i xixelles. | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46193 | El dinar de la Infanta Isabel de Borbó a la Casilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dinar-de-la-infanta-isabel-de-borbo-a-la-casilla | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XX | Quant a la tradició, està fixada a la bibliografia i se'n té memòria, però la seva plasmació física (la Casilla) està deteriorada. | Relat històric que conta la visita d'Isabel de Borbó, germana del rei Alfons XIII, en aquest indret. L'episodi té lloc l'any 1910, tres anys després d'unes pluges torrencials que van provocar riuades i forts desperfectes a les comarques de la capçalera del riu Segre, el Solsonès i la Segarra. El relat explica que la comitiva reial, procedent d'Igualada, va aturar-se a Castellfollit, i la Infanta va demanar al peó de quedar-se a dinar a la seva casilla. Aquest, sorprès per la proposta, va córrer a avisar la seva esposa, però no la troba a casa, ja que aquesta, veient l'enrenou, havia fugit. Tot i tractar-se d'una llar humil, el peó intenta oferir-los els millors tractes, i durant el dinar van ocorrent algunes escenes amb un toc humorístic. Havent dinat, la infanta li ofereix uns quants diners i li promet la seva disposició en tot el que li pugui ser útil. Aquesta promesa no queda en va, ja que anys després, quan el fill del peó entra en quintes, rep al cap de poc la notificació de llicenciat. Actualment, a l'indret de la casilla hi ha una edificació senzilla, que probablement no és la mateixa del relat, ja que té unes dimensions molt reduïdes. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, d'uns 16 m2, amb teulada de doble vessant. Tant la coberta, sustentada amb bigues de fusta, com part del mur sud, on es trobava la porta d'entrada, es troben mig esfondrades. Està construïda amb parament de totxo i arrebossat exterior de color blanc. A l'interior, l'únic element de mobiliari és una prestatgeria situada en un dels angles de la cabana, feta amb una biga de formigó. | 08060-38 | Partida dels Clots de Roters | 41.7840700,1.4489100 | 371107 | 4626965 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46193-foto-08060-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46193-foto-08060-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46193-foto-08060-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Era la caseta on vivien els peons caminers. | 119|98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
46238 | El ninot i la llordella del carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ninot-i-la-llordella-del-carnaval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | fins 1916 | Tradició perduda. | Celebració dins les festes del Carnestoltes, que començava dissabte amb la construcció d'un ninot a les eres de fora del poble. Amb roba vella farcida de palla, cara i mans de cartró i un barret de copa feien el ninot, que posteriorment muntaven a lloms d'un ase. L'entrada al poble es feia envoltada d'un soroll d'esquelles, picarols i cops de casserola. Després de fer una cercavila, portaven el ninot a la Plaça Major, on el penjaven del coll amb una corda per a que presidís les festes fins dilluns, quan era cremat. La tarda de dilluns s'aprofitava per a fer la llordella, una capta per sufragar les festes celebrades. | 08060-83 | Nucli urbà | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
46236 | El tresor del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-del-frances | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La llegenda està fixada en la bibliografia, però no és present oralment. | Llegenda que ubica l'existència d'un tresor de monedes d'or dins del triangle comprés entre el Torral del Tesso, Cal Badia i el Castell de Taus. Acabada la Guerra del Francès, una companyia invasora es batia en retirada a través del terme de Castellfollit de Riubregós. Un dels seus oficials anava carregat amb un botí de monedes d'or, però en un cert punt va decidir que era una càrrega massa feixuga i que, a més, li el podien prendre, així que el va amagar. Anys després, un francès que deia ser descendent seu va arribar al poble amb un mapa que indicava el lloc on hi havia el tresor. Va passar-se vàries setmanes buscant i excavant a la zona, fins que va haver d'abandonar al no obtenir resultats. | 08060-81 | Voltants de Ca la Martina | 41.7884700,1.4507700 | 371271 | 4627451 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46236-foto-08060-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46252 | Escultura barroca de la Mare de Deu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-barroca-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>LAPLANA, C. (1995): Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Talla de fusta, originàriament policromada, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta està representada per una Verge de Montserrat dreta sostenint un infant que està serrant les muntanyes, ajudat per un àngel.</p> | 08060-97 | Església de la Mare de Deu del Roser | <p>Anteriorment l'escultura es trobava a l'església de Santa Maria del Priorat. Durant la Guerra Civil va ser ocultada, i anys després va ser 'retrobada'. L'any 1944 fou instal·lada a la nova església del Roser.</p> | 41.7760300,1.4383200 | 370211 | 4626088 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Anna Camats Malet | Iconogràficament, aquesta representació enllaça amb una tradició més antiga que donarà exemples posteriors. | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
46226 | Esgrafiats de Mas Magrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-de-mas-magra | Bloc amb gravats figuratius reutilitzat en la construcció de l'edifici nou del Mas Magrà. La pedra va ser esgrafiada amb un estri dur i esmolat i, tot i no assolir una gran profunditat, va posar al descobert una capa interior més fosca de la pedra, de manera que els motius ressalten molt. Es tracta de representacions d'aus i de graelles (possiblement escales) en ocasions inscrites dins de quatre cercles, o bé escampades per la resta del bloc. Es desconeix la cronologia d'aquests gravats, així com l'aflorament rocós del qual va ser extret el bloc. | 08060-71 | Partida de Sant Pere de Magrà. | 41.7528700,1.4370100 | 370055 | 4623519 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46226-foto-08060-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46226-foto-08060-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | L'autor de la fotografia de detall és Domingo Noguera. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
46251 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-2 | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XX | Festa principal de la vila que té lloc el cap de setmana més proper al 16 d'Agost, per Sant Roc, dia oficial de celebració. La festa s'inicia amb el repic de campanes i la lectura del pregó a càrrec d'un personatge destacat de la vila. L'endemà té lloc una cercavila amb la Cuca i el drac, elements de la cultura popular del poble, finalitzada amb el tradicional ball de bastons i amenitzada pels grallers de Castellfollit. També són actes importants d'aquesta festa: la missa cantada al Priorat de Santa Maria, la ballada de sardanes i el ball de festa major. Els darrers anys s'han organitzat altres activitats, entre les quals destaquen les caminades populars, la festa de l'escuma i jocs per la mainada, així com també els torneigs de tennis i partits de futbol. Totes les activitats són organitzades per la Comissió de Festes i l'Ajuntament de Castellfollit. | 08060-96 | Nucli urbà | Antigament la festa principal de la vila era per Sant Vicenç, al gener, però després del 1657, any en què el poble invoca Sant Roc en motiu d'una greu pestilència, sabem que ja es fa processó i missa cantada durant la diada d'aquest sant, el 16 d'agost, i probablement a partir d'aquest moment la festa major d'estiu guanya importància, ja que permet desenvolupar les celebracions i la convivència familiar amb menys complicacions. | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
46260 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-4 | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> | <p>Festa celebrada el 22 de gener en motiu del patró del poble, Sant Vicenç. L'acte més destacable és l'organització d'un ball de tarda per celebrar la Festa Major d'Hivern.</p> | 08060-105 | Nucli urbà | <p>Sant Vicenç és el patró de Castellfollit des que els Cardona van entrar en possessió del castell i la vila. L'any 1861 trobem la primera referència de la confraria de Sant Vicenç. Antigament era la festa principal de la vila, i entre els actes que se celebraven hi havia la lectura d'un pregó a càrrec d'un predicador de reconegut prestigi, i el ball de tarda i de nit.</p> | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Anna Camats Malet | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/