Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80536 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon | <p>Joan Vila, Joan Melgosa (996). Els noms de les cases. L'Amigant nº 8, desembre.</p> | XVIII | <p>Cal Simon és una casa de planta rectangular, amb planta baixa i un pis, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a la plaça, cap a migdia. L'estructura és de pedra que s'ha deixat vista, porta principal a un costat amb arc de mig punt rebaixat adovellat i dues portes allindades estretes a cada costat. Al pis hi ha una finestra amb llinda de pedra i la data 1729, mentre que la finestra de la planta baixa té una creu gravada a la llinda. Encara conserva la tina. A l'interior hi ha dues llindes d'habitacions amb les dates 1764 i 1773.</p> | 08061-107 | Nucli antic. Plaça Catalunya nº 3. | <p>Aquesta casa va ser construïda cap al 1715 pel rector Ramon Vilardaga que procedia de Sant Martí de Biure. En aquella època era coneguda com Casa Nova de la plaça. El nom actual prové de Simon Vila, un traginer que la va comprar el 1820. L'any 1709 Ramon Vilardaga compra a Ignasi d'Amigant un tros de terra per edificar casa i hort (Llibreta Vilardaga, AHCM); el 1716 la casa ja estava construïda. El 1726 estableix el pagament d'un cens per la tina al Sr. Amigant i el 1731 per la casa i l'hort (idem). En un document de 1716 (ASM) es descriu la casa i l'hort. Diu que la casa dita la casa nova que es troba a la plaça i és propietat del Dr. Ramon Vilardaga, consisteix en una habitació, sala, cuina, entrada, celler i golfa, habitada per Pere Solernou, pobre.</p> | 41.6761200,1.8395100 | 403404 | 4614468 | 1715 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80536-foto-08061-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80536-foto-08061-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||
| 80537 | Sínia de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-mas | XVIII-XIX | En ruïna. | <p>El que resta de l'antiga sínia de can Mas es troba al peu del riu Cardener, entre aquest i la carretera de Castellgalí a Manresa C-16, molt a prop del molí Nou. Actualment està el conjunt molt colgat per la vegetació de ribera que fan impracticable l'accés en època d'estiu. Resta encara la construcció que albergava l'espai on es produïa la força motriu amb un animal, però li manca la teulada. Dins també hi ha la boca del pou del que s'extreia l'aigua amb catúfols dipositant-la en un rec. El pou comunicava amb una mina amb el riu i d'aquesta manera entrava aigua fins el lloc on hi havia la roda. Aquest conjunt d'elements encara es conserva al lloc. L'aigua s'emmagatzemava en una bassa i d'aquí s'extreia a través de canals per regar els horts de can Mas que es trobaven a l'altra banda de la carretera. També, mitjançant una bomba es pujava aigua a la bassa de la casa.</p> | 08061-108 | Riba del riu Cardener. | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa d'on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. La de can Mas és del primer tipus. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua degut al desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la mà de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de les sínies.</p> | 41.6799200,1.8378600 | 403273 | 4614891 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | La teulada ha desaparegut i el conjunt es troba cobert de vegetació, cosa que ha impedit l'accés i fer fotografies. La informació de les característiques de la sínia ha estat proporcionada per Josep i Carles Playà. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||||
| 80538 | Monument al camí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-cami-de-cornet | XX | <p>Monument consistent en una placa amb una inscripció gravada que es troba en la cara d'una estructura de pedra de forma cúbica i coronada per mitja esfera. La inscripció posa: GNA. ROSA JOSEFA JUTGLAR I GALLACH . GNA. REGINA PILAR PICÀS I PLANAS . Religioses Dominiques de l'Anunciata de la Comunitat de Manresa. Testimoniaren el seu amor a Déu amb el martiri. 27 de juliol de 1936. ANNO MCMXLII.</p> | 08061-109 | Camí de Cornet. | <p>El juliol de 1936 perderen la vida dues germanes dominiques de l'Anunciata procedents de Manresa. Foren assassinades en un camp vora cal Cornet. El 1984 foren canonitzades. Aquest monòlit al lloc que recorda el fet.</p> | 41.6848700,1.8310000 | 402709 | 4615449 | 1942 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80538-foto-08061-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 80539 | Inscripció commemorativa de can Finestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-commemorativa-de-can-finestres | <p>Sarret i Arbós, Joaquim. Manresa en la Guerra de la Independència 1808-1814. Manresa, 1922.</p> | XIX | <p>A la paret exterior de cal Finestres, tocant la carretera de Sant Vicenç al Pont de Vilomara BV-1229, hi ha una placa i una capella que recorden el pas de la Mare de Déu de Montserrat. La inscripció està gravada en una placa de pedra amb una creu a la part superior. A sobre hi ha una fornícula a la paret de la casa, amb marc de fusta molt senzill que resguarda a l'interior unes rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i les muntanyes al fons, amb l'anagrama M a sota. La capella es troba a una ampliació de la casa feta possiblement en aquesta època. La inscripció diu: PER DAVANT D'AQUÍ PASSÀ I DISCANSÀ LA IMATGE DE NOSTRA SEÑORA DE MONTSERRAT. LO DIA 10 D'AGOST DE L'AÑY 1812. RESTAURADA EIXA INSCRIPCIÓ L'AÑY 1885.</p> | 08061-110 | Can Finestres, Boades. | <p>Cal Finestres es troba al peu de la carretera BV-1229, per tant al peu del lloc per on passava l'antic camí Ral de Manresa, al seu pas per Castellgalí. A les darreries del segle XVIII hi hagueren queixes a causa del mal estat en què es trobava la ruta del Coll de Daví, cosa que motivà que s'hi fessin reparacions i que es projectés un millor traçat del camí. Amb tot, les obres serien abandonades definitivament, car pels volts del 1804 es començà la construcció d'un nou camí que unia Manresa amb la carretera de Barcelona a Madrid per Can Maçana. Tot i que aquesta nova ruta, a causa de les guerres napoleòniques i d'altres dificultats, no s'acabà fins el 1835, va significar la decadència del camí ral de Coll de Daví, malgrat que encara fos utilitzat pel transport a bast de cotó des del port de Barcelona a les indústries tèxtils de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. (Ferrando i Roig, Antoni. Cròniques de bandolers de Sant Llorenç de Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa. p.114). Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Sant Jaume de Vallhonesta (SantVicenç de Castellet) va exercir les funcions de caserna militar. L'hostal va acollir el 'quarter general' d'un ampli territori on s'exercia el comandament central d'altres punts de vigilància del Bages Sud i del Vallès. L'historiador Joaquim Sarret i Arbòs explica en el llibre Manresa en la Guerra de la Independència, 1808-1814 la captura de 260 francesos que s'escapaven de Manresa en retirada pel camí ral. El 4 d'abril de 1810 els francesos, després que feia dies que estaven lluitant a Manresa, decidien abandonar la ciutat aprofitant la foscor de la nit, cap a les 12 o la 1, dirigint-se cap a Barcelona pel tradicional camí de Coll de Daví. Una petita guàrdia havia observat els seus propòsits i se'n va preparar una persecució, amb el resultat d'alguns morts i presoners. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser traslladada en processó des del santuari fins a Manresa l'any 1812 per agrair la retirada de l'exèrcit francès de la zona de Manresa.</p> | 41.6853300,1.8682100 | 405807 | 4615458 | 1812 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | La inscripció va ser restaurada el 1885. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||
| 80540 | Font del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-montseny | <p>Font que es troba a prop de can Mas, seguint un corriol que s'agafa al peu del camí que passa per sobre de la vinya de la Font de cal Mas. La font es troba sota d'una roca que forma una petita bauma i actualment disposa d'un dipòsit que acumula l'aigua que sortia del clot. El dipòsit porta la data 1993 gravada. La font es troba en un paratge humit i agradable que darrerament ha quedat descuidat i abandonat, tot i que fins fa uns anys era molt freqüent en la gent de Castellgalí anar a berenar a aquesta font a la que anaven caminant des de Castellgalí.</p> | 08061-111 | Font del Montseny. Can Mas. | <p>La Font del Montseny abans de quedar agençada tal com la coneixem actualment, era una font de clot, i la gent diu que l'aigua era bona perquè al bassal hi havia salamandres, i diuen que allà on viu aquest animal vol dir que l'aigua és bona.</p> | 41.6768100,1.8280200 | 402449 | 4614557 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80540-foto-08061-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80540-foto-08061-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | L'estat de la font és bo, tot i que l'entorn resta una mica descuidat. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||
| 80541 | Fons documental Palmerola de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-palmerola-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XVI-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons del Llinatge Despujol, marquesos de Palmerota, dels segles XVI al XIX. El fons conté documentació diversa referent a propietats dels Despujol. En aquest fons la documentació referent a Castellgalí és la de finals del segle XIX, quan els Palmerola hereten les propietats dels Amigant. Es tracta de documentació privada referent a les diferents propietats, Lligall Amigant (des de 1453). Hi ha diferents documentació familiar, testaments, capítols matrimonials,... el document d'arrendament de l'Hostal de Castellgalí el 1763 a tercers, vendes diverses.</p> | 08061-112 | Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). c. Jaume I, 33-35. 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>La genealogia dels Senyors del Castell de Palmerola té fins a 7 generacions dels Marquesos de Palmerola. ANTIC de Palmerola, Senyor de Palmerola, va tenir una filla: Helena de Palmerola. Helena de Palmerola es va casar amb Jaume d'Alemany-Descatllar, baró de Callús. Era fill i hereu del Cavaller Francesc d'Alemany-Descatllar. Així es va introduir, la linea dels Alemany-Descatllar, la qual en el segle XVIII es va constituir el Primer Marqués de Palmerola en la persona de Francesc Xavier Despujol i Alemany-Descatllar. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola, que van heretar les propietats d'aquests, inclosa la casa ca l'Amigant. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||||
| 80542 | Forn de calç de Vilomara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-vilomara | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (2000). Forn de calç de Vilomara. L'Amigant nº 24.</p> | XVII-XIX | En ruïnes. | <p>Agafant el camí que surt de la casa Vilomara a la vall d'Artigues i que s'enfila per l'esquerra del torrent de Vilomara cap al raval de coll d'Arboç, una mica més amunt de l'indret conegut com 'l'hort del Pela', un trencall baixa fins a creuar el torrent i ens deixa als peus del que va ser les instal·lacions d'un forn de calç, avui amagades pel bosc, i de les feixes conegudes com 'la vinya del forn'. Tan sols resten algunes parets emblanquinades del que va ser el forn, que aprofita un desnivell del terreny.</p> | 08061-113 | Vall d'Artigues. Can Vilomara. | <p>No hi ha referències dels inicis del forn ni del període d'explotació, ja que no s'ha trobat cap referència escrita. Es va fer per aprofitar la veta de pedra calcària. Va alternar períodes de funcionament amb altres en que estava parat i es va utilitzar pel masover de Vilomara durant uns anys després de la Guerra Civil. Al costat del forn es conserva una passera feta amb lloses, i un carregador a tocar la passera que aprofita el desnivell per facilitar la càrrega possiblement de l'antiga pedrera que va ser explotada pels volts de 1930.</p> | 41.6722100,1.7993200 | 400053 | 4614079 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 80543 | Cal Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cornet | <p>Iglésies. J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Iglésies. J. (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Cal Cornet és una casa gran resultat de diferents ampliacions en moltes èpoques històriques. La casa és de planta rectangular, amb planta, pis i golfes sota teulada; teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana queda tancada per un pati que agrupa altres edificacions modernes i que actua com a baluard tancat per una porta. La façana principal és de finals del segle XVIII i molt modificada posteriorment; la porta és adovellada d'arc de mig punt i a sobre hi ha una pedra amb la data 1615 gravada i una creu al mig, a sobre hi ha un sagrat cor modern. La planta de la casa té un cos afegit a la façana que coincideix amb l'antiga eixida del primer pis amb sis arcs de mig punt. En aquest cos hi ha l'escala principal actual, un pou, el cup de l'oli de pedra a sota l'escala, i al fons la porta principal antiga que és allindada. La part més antiga de la casa està distribuïda en quatre crugies perpendiculars a la façana. La més antiga és la de la banda de tramuntana, que conserva un arc apuntat sota el que es va construir tardanament una tina. Les altres tres són de volta de mig punt dividides per grans arcs de mig punt que sostenien l'estructura del sostre de la planta baixa. En una de les crugies es conserva una altra tina també feta tardanament i s'ha posat una gran premsa de vi que es va portar fa anys de les tines al mig de les vinyes de Cornet, fet que ha provocat la seva conservació. En aquest espai hi havia l'antiga premsa de la casa de la que només es conserva la pedra on recolzava l'eix i la biga principal; la base de pedra de la premsa s'ha reaprofitat i ara és un sortidor al pati. Al pis hi ha la sala que, tot i que s'ha actualitzat la decoració, conserva la seva característica d'espai central distribuïdor. La façana antiga disposava de tres arcs de mig punt recolzats en columnes i que més tard van quedar a l'interior de la casa en afegir la nova façana amb una eixida. Un cobert a l'exterior conserva una pedra amb la data 1634 garvada. A un nivell inferior de la casa es conserva una antiga barraca d'horta de 1876.</p> | 08061-114 | Camí de Cornet. Raval dels Torrents. | <p>Cal Cornet és una de les cases antigues del terme ja que surt esmentada al fogatge de 1497, Gabriel Cornet; també al de 1553, En Cornet. No es conserva documentació de la casa ni documentació que es refereixi a ella ja que es va perdre durant la Guerra Civil. Tot i així l'estructura de la casa mostra l'antiguitat d'aquesta així com la seva evolució amb una ampliació el 1615 i altra a finals del XVIII o principis del XIX. La casa disposa d'un ampli territori en el que encara es conserven algunes barraques de vinya, una barraca d'horta i unes tines en mig de les vinyes.</p> | 41.6907800,1.8220700 | 401975 | 4616115 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80543-foto-08061-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80543-foto-08061-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80543-foto-08061-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 80544 | Central hidroelèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica | <p>Camprubí, J. (1996). Una revolució a Manresa. 100 anys de llum elèctrica 1894-1994. Fundació Caixa de Manresa.</p> | XX | <p>Conjunt d'edificis formats per una torre de planta i dos pisos cobert amb teulada a quatre vessants; i un edifici d'una sola planta cobert amb teulada a doble vessant. Els dos edificis estan construïts seguint la tipologia dels edificis industrials de l'època. Amb una base d'obra feta en pedra sobre la que s'aixequen les parets arrebossades; grans finestrals verticals i diferents elements decoratius com escales invertides o guarniments als angles de les finestres fets amb maó. Destaca la decoració frontal de l'edifici més baix en forma ondulada. A la part central hi ha el saltant d'aigua amb un sistema de comportes hidràuliques que permeten el desguàs al riu.</p> | 08061-115 | Al peu del Cardener. Boades. | <p>Instal·lada per la Companyia d'electricitat manresana. La capacitat productiva era de 160kw. Hi van instal·lar dues centrals més, una a les hortes de Viladordis (Sant Fruitós de Bages) i altra e les Marcetes (Pont de Vilomara). El 1911 es crea la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, impulsada pel financer Rius. El 1912 s'instaura la central hidroelèctrica de Boades que produïa 281 kw. Aquestes centrals es van crear per reforçar la producció elèctrica de la fàbrica del carrer Llussà de Manresa.</p> | 41.6845200,1.8358500 | 403112 | 4615404 | 1912 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80544-foto-08061-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||
| 80545 | Llegenda de Magí Pladellorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-magi-pladellorens | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (2000). L'Amigant nº 24.</p> | XIX-XX | La llegenda no està vigent en la població. | <p>Una llegenda explica que en Magí Pladellorens va anar a fer les Amèriques quan era jove però va tornar sense fortuna. Uns anys més tard ho va intentar de nou i aquest cop va tornar ric. De retorn es va aixecar un temporal a la mar i semblava que el vaixell s'hagués d'enfonsar. En Magí es va encomanar a la Mare de Déu de Castellet i va fer la promesa d'arranjar la capella amb una part de la fortuna. La tempesta minvà i el vaixell va poder arribar al port de Barcelona. Al cap d'uns dies va explicar al rector de Castellgalí la seva prometença i aquest el va esbroncar per dedicar els diners a arreglar una capella de fora. Així que al final va destinar una petita part a l'arranjament de l'església de Castellet i la resta a l'ampliació de la de Castellgalí. El dia de la inauguració el mossèn havia de resar el rosari i de sobte es va quedar sense veu i no va poder. La gent ho atribuí a un càstig diví.</p> | 08061-116 | Castellgalí | <p>Llegenda recollida per Tomàs Serra i Joan Malgosa. Magí Pladellorens i Playà va néixer el 17-6-1841 al mas Talló. Es va dedicar al conreu de vinya i exportació de vins, tenint la seu central a Barcelona. Va fer construir diferents carreteres, la del raval del Talló al raval de Coll d'Arboç, la que uneix el barri de la Fàbrica amb el nucli antic el 1898 i que actualment es perllonga per l'antic camí veïnal de Santa Margarida. Va morir el 19-8-1908 i per desig seu va ser enterrat a una tomba modernista al cementiri de Castellgalí. Va deixar les seves propietats: el Talló, cal Garneu i cal Playà, a Antoni Pladellorens Tardà, parent seu que vivia a cal Collcurt (casa avui enrunada al raval del Talló); el negoci el deixà a un dels seus empleats, Josep Lozano Gros; i entre fills i nebots va repartir diners i immobles. Era un prohom local que va ajudar a famílies necessitades del poble, va donar la meitat del cost de l'obra per la construcció d'una palanca sobre el Cardener que havia d'unir el barri de la Fàbrica amb el raval de can Font (5.000 ptes). Va sufragar l'ampliació de l'església, va restaurar l'ermita de Santa Margarida, va instal·lar una creu nova a l'indret conegut actualment com 'pla de la Creu' en el camí que va a Santa Margarida. Com a homenatge a la seva mort l'Ajuntament va decidir anomenar a la placeta de davant de l'església amb el seu nom, perdurant fins a la Guerra Civil.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||||
| 80546 | Jaciments fòssils zona del mas Planoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.</p> | 08061-117 | Zona mas Planoi | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6723300,1.8365700 | 403154 | 4614050 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||||
| 80547 | Jaciments fòssils zona Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-cornet | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.</p> | 08061-118 | Entorn Mas Cornet | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6867700,1.8275600 | 402426 | 4615664 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||||
| 80548 | Jaciments fòssils zona de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-santa-margarida | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn de l'església de Santa Margarida hi tenim una zona d'afloraments fòssils. El jaciment està situat a 1,5km a l'est de l'església. Conté abundants discocyclines amb valves de Chlamys biarritzensis.</p> | 08061-119 | Entorn de Santa Margarida | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el qual hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6753200,1.8203200 | 401806 | 4614401 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||||
| 80549 | Jaciments fòssils zona de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-boades | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | La zona està força erosionada | <p>A la zona dels entorn de Boades hi ha una zona d'afloraments fòssils: El jaciment es troba als horts dels afores de la barriada del marge esquerre del Llobregat. Geològicament, una capa de sorrenca de gra mitjà conté alguns Chlamys biarritzensis.</p> | 08061-120 | Boades | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6874300,1.8508700 | 404367 | 4615711 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||||
| 80550 | Els Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-torrents-0 | <p>Iglésies. J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Iglésies. J. (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> | XVI | <p>Els Torrents és la primera casa que trobem direcció a Manresa al Raval dels Torrents i que es troba a l'esquerra de la carretera. És un gran mas que ha estat ampliat i modificat en diferents èpoques històriques i al qual s'han annexionat els cellers i altres construccions més modernes, per habilitar-ho com a restaurant. La casa principal és de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant. Façana principal oberta a migdia amb un remat superior ondulat seguint la tipologia decorativa de masies del Maresme i el Vallès. La porta principal d'arc adovellada es troba darrera d'un porxo al que s'accedeix mitjançant un arc i al pis l'antiga eixida es va tapar amb dos finestrals d'arc de mig punt. L'interior ens mostra les diferents ampliacions fetes a la casa així com altres elements puntuals. La casa té tres crugies a la planta que es repeteixen als pisos. La central és la més antiga, coberta amb volta de canó en la que es conserven unes mènsules sobre les que recolzarien dos arcs paral·lels. La crugia de migdia té un arc apuntat al centre i l'obra és feta amb carreus de pedra ben tallats i disposats. A aquests dos espais, que eren els cellers, donen les boixes de les cinc tines que es trobaven adossades al mur de ponent de la casa. Destaca una premsa de vi petita.</p> | 08061-121 | Raval dels Torrents. Carretera C16 | <p>Els Torrents la trobem documentada al fogatge de 1553, tot i que ben segur l'existència de la casa és anterior tal i com mostra la seva estructura arquitectònica. Aquesta seria una de les cases importants del terme de Castellgalí que es manté present a la documentació des del segle XVI.</p> | 41.6866600,1.8349500 | 403041 | 4615643 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80550-foto-08061-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80550-foto-08061-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80550-foto-08061-121-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Actualment és un restaurant | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.