Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80480 | Tines del Flequer 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-flequer-1 | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci de les Valls del Montcau. Editorial Farell. Ballbé i Boada, Miquel, Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, 1993.</p> | XVIII | L'edifici de les tines ha perdut la teulada tot i que el del celler la conserva intacte. | <p>Conjunt format per dues tines i un celler adossat al costat. Les tines es troben dins una edificació de planta rectangular que aprofita el desnivell del terreny de manera que sigui accessible a mitja alçada, al nivell de la boca de les tines. Hi ha dues portes allindades que permeten l'accés a cada una de les tines que tenen el dipòsit circular folrat amb cairons ceràmics i que conserven el graó superior on es recolzava la tapa. L'edifici ha perdut la teulada que era a un vessant i la porta més moderna no conserva la llinda. A la banda de llevant hi ha l'antic celler adossat que forma una habitació de planta rectangular cobert interiorment amb volta de canó de pedra i exteriorment amb teulada a un vessant. L'accés es realitza a través d'una porta amb llinda de pedra. Aquest celler queda al nivell inferior de les tines per facilitar el buidat del vi. A l'interior es poden veure les boixes de pedra de les dues tines i la zona més enfonsada al terra davant les boixes per tal de posar la portadora per buidar les tines. A l'exterior, abandonada, hi ha la base de pedra de la premsa. L'obra és de pedra.</p> | 08061-51 | Vall d'Artigues. Can Flequer. | <p>Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven llocs amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baix. Les tines al peu de les vinyes es feien per facilitar la feina al pagès, ja que així no havia de transportar la collita fins el mas, sinó que ja la dipositava a la tina. Al peu de la riera del Flequer i vora la casa, hi ha cinc tines, les dues d'aquesta fitxa i altres tres al camí cap a l'oest. Aquestes tines sembla que abans les utilitzaven la gent de Manresa que menava les vinyes que hi havia a prop. El vi el baixaven en bots de pell de cabra i carros a Manresa. Es conserva un document de venta de vinyes a l'Arxiu de Manresa (notari Josep Mandres, 18.02.1829, f.11) en el que s'especifica la venda de les vinyes de la soleia i l'obaga del Flequer feta pel propietari del mas Flequer, Pere Guàrdia, a Domingo Bohigues i Feliu de Manresa. Especifica els parcers de cada zona (8 a l'obaga i 5 a la soleia), també especifica que li deixa al comprador dues tines, una a la soleia i l'altra al Flequer.</p> | 41.6668900,1.7999200 | 400095 | 4613488 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80480-foto-08061-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80480-foto-08061-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80480-foto-08061-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80481 | Tines del Flequer 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-flequer-2 | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci de les Valls del Montcau. Editorial Farell. Ballbé i Boada, Miquel, Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, 1993.</p> | XVIII | Una de les tines ha perdut la teulada i un dels cellers, tot i que els altres dos cellers i les altres dues tines la conserven intacta. | <p>Construcció formada per tres tines i dos cellers, situada en una zona en que el terreny fa un desnivell sobre la riera de Castellet. Al nivell superior i adossades entre elles hi ha les tres tines. Dues de forma circular a l'exterior i una de forma quadrangular. Les circulars estan cobertes amb cúpula i només una conserva els cairons que la folren interiorment; la quadrada per fóra té el cup circular i teulada a un vessant que està enfonsada. En el nivell inferior i adossats a les tines hi ha tres cellers, un d'ells està enfonsat totalment, mentre que els altres dos encara conserven la volta de canó interna i la teulada a un vessant. A cada un d'ells dóna la boixa de pedra foradada de la corresponent tina. A l'exterior de la construcció de llevant hi ha la pedra de base de la premsa que està abandonada. Tota la construcció és de pedra, excepte les teulades a un vessant que són de teula àrab.</p> | 08061-52 | Vall d'Artigues. Can Flequer. | <p>Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven llocs amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baix. Les tines al peu de les vinyes es feien per facilitar la feina al pagès, ja que així no havia de transportar la collita fins el mas, sinó que ja la dipositava a la tina. Al peu de la riera del Flequer i vora la casa, hi ha cinc tines, les dues d'aquesta fitxa i altres tres al camí cap a l'oest. Aquestes tines sembla que abans les utilitzaven la gent de Manresa que menava les vinyes que hi havia a prop. El vi el baixaven en bots de pell de cabra i carros a Manresa. Es conserva un document de venta de vinyes a l'Arxiu de Manresa (notari Josep Mandres, 18.02.1829, f.11) en el que s'especifica la venda de les vinyes de la soleia i l'obaga del Flequer feta pel propietari del mas Flequer, Pere Guàrdia, a Domingo Bohigues i Feliu de Manresa. Especifica els parcers de cada zona (8 a l'obaga i 5 a la soleia), també especifica que li deixa al comprador dues tines, una a la soleia i l'altra al Flequer.</p> | 41.6643500,1.7994500 | 400052 | 4613207 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80481-foto-08061-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80481-foto-08061-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80481-foto-08061-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Aquesta tina era coneguda com Cal Torres. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||
| 80482 | Forn d'obra del Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-flequer | XVIII-XIX | Està mig esfondrat. | <p>Forn de teules i maons situat a un marge entre un camp de cultiu i la riera de can Flequer. Es troba tapat per esbarzers i quasi no es distingeix, a més tota la cambra de cocció del forn no existeix, cosa que dificulta la visió. El forn tenia una cambra de foc formada per dues voltes amb una paret al centre, ara només es conserva la meitat d'aquesta cambra i es veuen dues boques. Els murs que resten són de pedra barrejada amb fang a l'interior i encara es conserva una paret exterior de pedra ben posada. La part que queda de la fogaina deu tenir una profunditat de quasi un metre per un d'ample cada cambra. Als camps dels entorns es troben moltes restes de teules.</p> | 08061-53 | Vall d'Artigues. Can Flequer. | <p>Per l'estructura constructiva del forn deduïm que es tracta d'una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX. El forn aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l'estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d'un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en alguna obra de la casa Flequer o de la fassina.</p> | 41.6666900,1.7996700 | 400074 | 4613466 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80482-foto-08061-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Es troba quasi enrunat. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80483 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-0 | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (1999). Els passos de riu a Castellgalí. L'Amigant nº 20.</p> | XVIII | Es troba en estat de ruïna. | <p>Edifici de planta rectangular allargada paral·lela al riu Cardener. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana més llarga que és la principal. L'estructura general de l'edifici segueix les característiques dels edificis industrials de principis del segle XIX: obra de pedra amb l'entorn de portes i finestres de maó disposat a plec de llibre formant obertures amb arc rebaixats a les llindes. A la banda de tramuntana d'aquest edifici hi ha les restes d'una construcció anterior de pedra que es troba enrunada i que ha perdut la teulada. És impracticable l'accés a l'interior de l'edifici ja que tot l'entorn és ple de matolls degut a que en èpoques de crescuda del riu s'inunda l'entorn.</p> | 08061-54 | Raval de can Font. Costat del riu Cardener, C-16. | <p>Al Cardener hi havia dos molins fariners: el Molí Vell a la riba esquerra del riu, i el Molí Nou a la riba dreta. Els dos molins a vegades se servien de la mateixa presa d'aigües. El molí vell ja s'esmenta a l'edat mitjana, mentre que el nou probablement es va construir cap a mitjans del segle XVIII. El 1674 el batlle general de Catalunya concedeix perpètuament a Baptista Soler la facultat de posseir un molí situat a la vora del Cardener, així com construir aqüeductes i rescloses per conduir l'aigua al molí (AHCM, sentència d'un plet de 1856); el 1733 es concedeix a Joan Baptista Soler la facultat de construir altre molí al costat de l'anterior (AHCM, sentència d'un plet de 1856). Probablement aquest sigui l'origen del molí Nou. A l'Arxiu de Manresa es conserva un debitori del molí Nou (Notari Josep Mandres. 17.01.1833. f.9), en el que 'Josep Hosta, 'Moliner y Hasendat' de Castellgalí, firma debitori a Ignasi Abadal, impressor de Manresa per la quantitat de 2.068 ll. 15 s. Posa com a garantia i hipoteca el molí fariner que ha construït i que és té en domini del Sr. alodial, amb ses moles, edificis, us d'aigua i tot el necessari per son curs. Termena: a sol ixent amb el riu Cardener; a migdia, ponent i tramuntana amb terres de Can Mas'. Probablement Josep Hosta va reedificar un molí al lloc on anteriorment hi havia el que va construir Joan Baptista Soler. Els Soler també tenien l'altre molí, el vell, des del segle XVII; a mitjans del XVIII ja pertanyen els dos molins als Hosta. El 1847 Josep Hosta ven els drets sobre l'aigua, resclosa i altres drets als germans Barrera. L'últim moliner fou Josep Hosta i Garriga. Els dos molins quasi es van esfondrar amb l'aiguat del 1907, però els propietaris els referen de nou i van treballar uns quants anys més fins què una nova riuada el 1919 arrasà les instal·lacions i ja no van moldre més. L'empresa Carné va comprar els drets d'aigua als propietaris del molí, els Hosta, i va construir una resclosa per a la fàbrica de can Carné. Encara es pot veure el salt d'aigua de la resclosa, tot i que no s'utilitza per generar energia.</p> | 41.6806400,1.8378100 | 403270 | 4614971 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80483-foto-08061-54-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Entre el molí Nou i el molí Vell existia un pas al riu Cardener utilitzat pel bestiar i el carreteig, possiblement va desaparèixer en ampliar Manufacturas Carné la resclosa que en el seu dia havia bastit l'empresa Barrera-Monteys, i que servia per a alimentar el Canal de la Fàbrica. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||
| 80484 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-0 | <p>Fluvià, A. de (1976). Castellgalí. Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona.</p> | XIV-XVIII | Es troba en estat de ruïna. | <p>El molí vell es troba a la riba del riu Cardener i sota el balç del castell de Castellgalí. Forma un conjunt d'edificacions que s'han afegit a l'estructura més antiga i que oculten aquesta. En general l'edifici està bastant enrunat, tot i que conserva una paret de pedra a la banda de ponent, la més propera al riu, que deu ser la part de l'obra més antiga que forma un angle semicircular i que té, a un metre del paviment, una part de la paret en què s'alternen blocs de pedra transversal al mur situats de forma intermitent, com si es tractés d'un reforç d'aquest per evitar l'acció de l'aigua en els murs. El canal baixava de la resclosa situada més amunt i que es va eliminar a principis del segle XX quan es va construir més avall la de la fàbrica Barrera que van comprar els drets d'aigua al molí. Al costat del molí es va fer l'habitatge del moliner en el que encara es pot veure la data 1623 gravada en una porta, probablement d'una important ampliació del conjunt que va fer Baptista Soler. Degut al mal estat del conjunt no es pot veure l'antiga maquinària del molí.</p> | 08061-55 | Raval de can Font, camí de la BV-1229 a can Font. | <p>Al Cardener hi havia dos molins fariners: el Molí Vell a la riba esquerra del riu, i el Molí Nou a la riba dreta. Els dos molins a vegades se servien de la mateixa presa d'aigües. El molí vell ja s'esmenta a l'edat mitjana, mentre que el nou probablement es va construir cap a mitjans del segle XVIII. Els idus de setembre de 1330, Berenguer de Castellgalí arrendà a Bernat Bisbal, del terme de Marganell, un molí de sota del castell, a la vora del Cardener, per espai d'un any, havent de donar l'arrendatari al senyor, la tercera part dels drets de les multes, i a més una penca de cansalada que valgués al menys 8 sous. Deu anys després, el batlle del castell pel 'venerable' Berenguer de Castellgalí, entre altres disposicions als veïns, 'man a tots vosaltre que molrerets al muli del castel e no altre, sots ban de X sous per cascuna vegada e de perdre la farina'. Per les kalendes de juliol de 1340, Bernat Tudola, batlle del Castell per lo venerable Berenguer de Castell-Galí, fa en nom del seu senyor les seguents crides '...que posaba ban a totes e sengles persones, abitans en dit castel e terme, de qualque condicio sien, que de aqui en avant no messuren biat, vi, ne oli, sino ab les mesures antigues, e qui contra fara, que do e pac per ban V. sols per cascun e per cascuna vegada. Item que a tot hom e a tota fembra del terme del dit castel de qualque condicio sia, a qui sera trobat fal pes, o falsa mesura, do e pac per ban, V sols per cascun e per cascuna vegada'. 'Item dic e man a tots vosaltres que molrerets al muli del castel e no altre sots ban de X sols per cascuna vegada e de perdre la farina...'. (Fluvià, 1976). Veiem que aquest era molí del castell que es citava en un antic document de la parròquia de l'any 1375 i que es cita a la conferència feta pel rector Vila al Centre Excursionista del Bages l'any 1911 (ASM, plec de Castellgalí, lletra C). En el document s'especificava que el senyor de Castellgalí atorgà en feu el molí a Antón sa Serra veí de Manresa que s'establí a Castellgalí. El 1661 el senyor de la quadra de Cirerencs va fer un establiment de censos sobre un molí i els seus agregats, que confina a orient i migdia amb Valentí Serra, a ponent amb el riu Cardener, i a tramuntana amb Joan Serra i amb un marge que va fins al peu del molí (AHCM). El 1674 el batlle general de Catalunya concedeix perpètuament a Baptista Soler la facultat de posseir un molí situat a la vora del Cardener, així com construir aqüeductes i rescloses per conduir l'aigua al molí (AHCM, sentència d'un plet de 1856); el 1733 es concedeix a Joan Baptista Soler la facultat de construir altre molí al costat de l'anterior (AHCM, sentència d'un plet de 1856). L'any 1726 Laura Hosta, vídua de Joan Hosta moliner de Castellgalí, lloga per dos anys el molí a Pau Viladessau d'Avinyó (AHCM, protocols notarials, notari Ignasi Casas), en el que s'assenyala entre d'altres clàusules, que haurà de moldre de franc per can Font de Cirerencs, per l'església i pels amos, haurà de mantenir la resclosa i el molí. El 1847 Josep Hosta ven els drets sobre l'aigua, resclosa i altres drets als germans Barrera. El 1864, Maria Mañosas, vídua de Joan Jordana, sol·licita la baixa per cessament del molí de dues rodes anomenat el vell (AHCM). L'últim moliner fou Josep Hosta i Garriga. El molí quasi es va esfondrar amb l'aiguat del 1907, però els propietaris el referen de nou i van treballar uns quants anys més fins què una nova riuada el 1919 arrasà les instal·lacions i ja no va moldre més. L'empresa Carné va comprar els drets d'aigua als propietaris del molí, els Hosta, i va construir una resclosa per a la fàbrica de can Carné. Encara es pot veure el salt d'aigua de la resclosa, tot i que no s'utilitza per generar energia.</p> | 41.6800700,1.8398700 | 403440 | 4614906 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80484-foto-08061-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80484-foto-08061-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80484-foto-08061-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80485 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-0 | <p>Perarnau i Llorens, J. (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVII-XIX | <p>L'únic pou de glaç que es conserva al terme de Castellgalí es troba a cent metres del punt on el camí que va del mas Oller al raval del Talló creua la riera. El lloc era conegut al 1934 com a Penella del pou de glaç i limita amb els municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola (Salelles). Es conserva el pou de glaç en molt bon estat, amb el túnel d'accés en forma de L. És de base circular amb una obertura superior rectangular d'uns 80cm d'ample. Els murs són de pedra unida amb morter de calç. El fons és de terra batuda, en el que encara es conserva el canal de desguàs. A mitja alçada hi ha un túnel, accés al pou per facilitar l'emmagatzematge del gel mitjançant politges, cordes i escales. A l'entorn del pou hi ha una sèrie d'instal·lacions relacionades amb ell. La canal que servia per a recollir i transportar l'aigua que s'obtenia d'un torrent de la riera de Cornet i que va ser construïda aprofitant la roca de la riera fent un solc. El cabal era regulat amb una resclosa de pedra amb una comporta situada en els termenals de les masies de l'Enric de la Serra i de l'Oller i del Genovés (al costat de la riera de Cornet i al terme de Sant Salvador de Guardiola). Aquest canal tenia un recorregut d'uns 2km paral·lel a la riera de Cornet i a una alçada superior fins a enllaçar amb un aqüeducte. L'aqüeducte servia per fer arribar l'aigua del canal fins a les eres, travessant la riera. Les eres eren les basses disposades de forma esglaonada que s'omplien amb l'aigua que s'escolava d'una a altra fins que eren plenes i on es deixava l'aigua fins que es glaçava. Tenien una profunditat de 20cm i una extensió de 2 quarteres; fetes de terra batuda. Una vegada glaçada l'aigua de les eres, s'agafava el gel retallant-lo i s'introduïa al pou. Actualment les eres ja no es conserven, i el seu lloc l'ocupa un camp de conreu. Els pous de glaç eren de planta circular i mig excavats al subsòl, amb una coberta visible des de l'exterior. Quan l'aigua de les basses exteriors es gelava, es tallaven en peces i es guardaven a dins el pou, separant les capes amb palla i branques. Per tal que no quedés compactat entre les capes es posava gel picat. Quan era ple es tancaven totes les obertures amb lloses de pedra i es recobria amb branques. Així el gel no es fonia i s'anava treien a mida que es comercialitzava.</p> | 08061-56 | Cornet. Camí del Telló al mas Oller. | <p>Probablement, com la resta de pous de glaç de la comarca, seria construït al segle XVII i seria utilitzat fins a finals del XIX El pou ja era recordat per gent gran de Castellgalí i la redescoberta actual es va produir a partir d'una publicació sobre els pous de glaç al Bages editat pel Centre d'estudis del Bages. Segons testimonis locals sembla que el pou quedaria inactiu pels volts del 1800. Durant una època a mitjans del segle XX a dins del pou hi havien tancat les ovelles. En una comunicació del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya del 16-1-1934, es concedeix a Josep Margenat i Tobella 'propietari de la finca anomenada Mas Oller del terme municipal de Castellgalí', a fer una aclarida de pins a la 'Planella del Pou de Glaç' (AMC, Lligall de correspondència 1932-39). Això demostra l'estat d'abandó de la zona.</p> | 41.6890000,1.8090100 | 400885 | 4615932 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-18 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80486 | Aqüeducte del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-pou-de-glac | <p>Perarnau i Llorens, J. (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Queda poc de l'element degut a les riuades. | <p>A l'entorn del pou de glaç de la riera de Cornet hi ha una sèrie d'instal·lacions relacionades amb ell: un canal de 2km de llarg que servia per a recollir i transportar l'aigua que s'obtenia d'un torrent de la riera de Cornet; una resclosa i la comporta que regulava l'entrada de l'aigua al canal; un aqüeducte; les eres on es glaçava l'aigua; el pou. L'aqüeducte servia per fer arribar l'aigua del canal fins a les eres, travessant la riera i salvant el desnivell. Estava format per tres arcades de les que només es conserva una. Tenien pilars amb talla aigües per resistir les crescudes de la riera. De la tercera arcada només queda el pilar recolzat a la roca.</p> | 08061-57 | Cornet. Camí del Telló al mas Oller. | <p>Probablement, com la majoria de pous de glaç de la comarca, seria construït al segle XVII i seria utilitzat fins a finals del XIX El pou ja era recordat per gent gran de Castellgalí i la redescoberta actual es va produir a partir d'una publicació sobre els pous de glaç al Bages editat pel Centre d'estudis del Bages. Es troba a cent metres del punt on el camí que va del mas Oller al raval del Talló creua la riera. El lloc era conegut al 1934 com a Penella del pou de glaç i limita amb els municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola (Salelles). Segons testimonis locals sembla que el pou quedaria inactiu pels vols del 1800. Durant una època a mitjans del segle XX a dins del pou hi havien tancat les ovelles. En una comunicació del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya del 16-1-1934, es concedeix a Josep Margenat i Tobella 'propietari de la finca anomenada Mas Oller del terme municipal de Castellgalí', a fer una aclarida de pins a la 'Planella del Pou de Glaç' (AMC, Lligall de correspondència 1932-39). Això demostra l'estat d'abandó de la zona.</p> | 41.6880400,1.8168000 | 401532 | 4615817 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80487 | Tomba modernista de Magí Pladellorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-modernista-de-magi-pladellorens | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (2000). L'Amigant nº 24.</p> | XX | <p>La tomba de Magí Pladellorens i Playà es troba al centre del cementiri de Castellgalí. Es tracta d'una tomba formada per una caixa de pedra amb tapa de forma superior arrodonida situada sobre un peu de ciment decorat amb rajoles formant un mosaic de trencadís. A la part frontal de la caixa hi ha un alt relleu en marbre de forma ametllada amb el bust de perfil de Magí Pladellorens, amb una decoració floral gravada que l'emmarca. A la base hi ha una placa amb un motiu escultòric a l'entorn que emmarca el text MAGÍ PLADELLORENS PLAYÀ . EXPORTADÓ DE VINS. EPD. Es tracta d'una construcció de clar estil modernista. Es fa difícil dir on estaria ubicat el primer cementiri del poble, perquè no sabem si l'església del castell en tenia un o no. Les restes del cementiri de l'església parroquial encara es van poder apreciar durant les obres de reforma que es van fer al costat de l'església, on van aparèixer restes dels níxols i de tombes. A finals del segle XIX, i altre cop seguint els costums que marcava la societat de l'època, s'acorda traslladar el cementiri a la seva actual ubicació. Aquest acord fou pres en la sessió plenària celebrada per l'Ajuntament el dia 30 de desembre de 1891, i que fou presidida pel batlle Ramon Escobet Canals. Després que aquest acord fos supervisat per una comissió integrada per metges i una junta local de sanitat, s'adquirí el terreny 'al menor d'edat Ramon Casajuana' (Llibre d'actes de l'Ajuntament. AMC). No consta quan fou inaugurat aquest nou cementiri, però sí que s'ha pogut constatar que el ple de l'Ajuntament, de data del 28 de febrer de 1892, es dóna per assabentat de la compra del terreny i que, el mateix mes, el rector Josep Casasallés, en un qüestionari tramès al bisbat, afirma que el cementiri nou està en construcció, donat que 'l'actual és petit, irregular i va contra la llei vigent' (AEV, visites pastorals). També diu que espera l'acabament d'aquestes obres per poder començar amb les d'engrandiment de l'església parroquial.</p> | 08061-58 | Cementiri de Castellgalí. | <p>Magí Pladellorens i Playà va néixer el 17-6-1841 al mas Talló. Es va dedicar al conreu de vinya i exportació de vins, tenint la seu central a Barcelona. Va fer construir diferents carreteres, la del raval del Talló al raval de Coll d'Arboç, la que uneix el barri de la Fàbrica amb el nucli antic el 1898 i que actualment es perllonga per l'antic camí veïnal de Santa Margarida. Va morir el 19-8-1908 i per desig seu va ser enterrat a una tomba modernista al cementiri de Castellgalí. Va deixar les seves propietats: el Talló, cal Garneu i cal Playà, a Antoni Pladellorens Tardà, parent seu que vivia a cal Collcurt (casa avui enrunada al raval del Talló); el negoci el deixà a un dels seus empleats, Josep Lozano Gros; i entre fills i nebots va repartir diners i immobles. Era un prohom local que va ajudar a famílies necessitades del poble, va donar la meitat del cost de l'obra per la construcció d'una palanca sobre el Cardener que havia d'unir el barri de la Fàbrica amb el raval de can Font (5.000 ptes). Va sufragar l'ampliació de l'església, va restaurar l'ermita de Santa Margarida, va instal·lar una creu nova a l'indret conegut actualment com 'pla de la Creu' en el camí que va a Santa Margarida. Com a homenatge a la seva mort l'Ajuntament va decidir anomenar a la placeta de davant de l'església amb el seu nom, perdurant fins a la Guerra Civil. Una llegenda explica que en Magí Pladellorens va anar a fer les amèriques quan era jove però va tornar sense fortuna. Uns anys més tard ho va intentar de nou i aquest cop va tornar ric. De retorn es va aixecar un temporal a la mar i semblava que el vaixell s'hagués d'enfonsar. En Magí es va encomanar a la Mare de Déu de Castellet i va fer la promesa d'arranjar la capella amb una part de la fortuna. La tempesta minvà i el vaixell va poder arribar al port de Barcelona. Al cap d'uns dies va explicar al rector de Castellgalí la seva prometença i aquest el va esbroncar per dedicar els diners a arreglar una capella de fóra. Així que al final va destinar una petita part a l'arranjament de l'església de Castellet i la resta a l'ampliació de la de Castellgalí. El dia de la inauguració el mossèn havia de resar el rosari i de sobte es va quedar sense veu i no va poder. La gent ho atribuí a un càstig diví.</p> | 41.6780300,1.8425200 | 403658 | 4614676 | 1908 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80487-foto-08061-58-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 105 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80488 | Resclosa a l'aiguabarreig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-a-laiguabarreig | <p>Suades, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. Suades, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936. Virós, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida.</p> | XIX | <p>L'antiga fàbrica de can Soler de Sant Vicenç de Castellet disposava d'un canal que transportava l'aigua des de l'aiguabarreig dels dos rius on hi havia la resclosa, fins a la fàbrica. El canal té uns 1.790 m de longitud i uns 3 metres d'amplada, i discorre paral·lel al Llobregat. Inicia el seu recorregut després del pont de dues aigües, a Castellgalí, on hi ha la resclosa al riu un cop s'han unit els cabals del Llobregat i el Cardener. Al marge esquerre del riu, després de la unió dels dos, hi ha un bagant que dóna entrada a l'aigua al canal. La resclosa forma un angle obert i és un mur vertical del costat que rep l'aigua i inclinat per l'altre. Està construïda amb grans blocs de pedra disposats ordenadament i encimentada per la part superior. Al costat dret hi ha el bagant que permet el pas de l'aigua al canal i, poc després, un bagant de desguàs més petit.</p> | 08061-59 | Raval del Breny. Riu Llobregat. | <p>La resclosa i el canal van ser construïts com iniciativa de Miquel Cots, que va construir la fàbrica Soler, una de les primeres en instal·lar-se al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Aquest enginy hidràulic permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat. Miquel Cots va comprar a Ignasi Dardet l'heretat torre del Breny el 1867. A la zona de la Torre del Breny al terme de Castellgalí, a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, va fer una resclosa i l'inici del canal. Per a la construcció del salt d'aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra tallada del monument funerari romà de la torre del Breny, quedant reduïda aquesta a una tercera part de la seva alçada original. Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l'evolució industrial de Sant Vicenç; proporcionava energia a les dues fàbriques que va promoure Cots, a més de ser utilitzat per el regadiu al municipi. També l'any 1867 Francesc Ginferrer, Francesc Playà i el promotor Miquel Cots, van acordar perllongar el canal per arribar a cal Balet. La fabricació de la resclosa va suposar una important alteració del monument romà i per tant el més important espoli de patrimoni cultural a Castellgalí.</p> | 41.6780300,1.8530300 | 404533 | 4614665 | 1867 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80488-foto-08061-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80488-foto-08061-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Miquel Cots | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||
| 80489 | Tines i celler al camí de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-i-celler-al-cami-de-santa-margarida | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci de laes Valls del Montcau. Editorial Farell.</p> | XVII-XVIII | Es troba en estat de ruïna. | <p>Conjunt format per una tina, un celler i una antiga barraca o petit habitatge. Es troba al peu del camí que porta a Santa Margarida després de la cruïlla del Telló. L'edificació aprofita un marge del terreny, de manera que l'accés és fàcil tant a la tina per la part posterior, com al celler per la de davant. Es tracta d'un edifici de pedra i morter de calç, en el que distingim l'estructura que alberga la tina i que forma un edifici quadrangular alt amb accés per la part posterior a través d'una porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra sense tallar disposades a plec de llibre; no conserva la teulada però podria ser de doble vessant; a l'interior hi ha la tina circular que no conserva els cairons ceràmics i en la que es pot veure el graó superior en el que es recolzava la tapa de fusta. Actualment és plena d'esbarzers. Al costat d'aquesta tina hi ha una edificació que en planta baixa forma una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó de pedra a plec de llibre i a la que s'accedeix a través d'una porta amb llinda de pedra i que disposa d'una única espitllera que s'obre al camí. La boixa de la tina dóna a aquest espai o celler. La part superior d'aquest celler que queda al costat de l'estructura de la tina està enfonsada.</p> | 08061-60 | Vall d'Artigues. Camí de Santa Margarida. | <p>Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven lloc amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baixa. Les tines al peu de les vinyes es feien per facilitar la feina al pagès, ja que així no havia de transportar la collita fins el mas, sinó que ja la dipositava a la tina. Aquestes tines aïllades serien de rabassaires que rebien a rabassa morta una peça de terra i l'amo l'autoritzava a fer la tina a la mateixa peça de terra. Hi havia tines solitàries, d'un o dos cups, o conjunts de tines, una al costat de l'altre i cada una en la seva barraca.</p> | 41.6752200,1.8267900 | 402344 | 4614382 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80489-foto-08061-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80489-foto-08061-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80489-foto-08061-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Aquesta tina era coneguda com cal Viudet. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||
| 80490 | Mas Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gall | <p>Iglésies. J. (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> | XVI | Els entorns del mas no estan gaire cuidats. | <p>El Gall es troba a l'extrem occidental del nucli antic, un cop passada la urbanització del mas Planoi en direcció a la vall d'Artigues. És un mas que forma conjunt amb diferents coberts i que es troba situat en una zona elevada de manera que disposa d'àmplia visibilitat sobre la plana del sud del terme. És de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat de llevant té adossada una altra construcció de característiques similars més moderna; i davant la façana hi ha una estructura afegida a la meitat de llevant amb teulada a un vessant i formant una eixida amb dos arcs de mig punt. La porta principal de la casa és d'arc adovellat i es troba al centre remarcant la simetria de la façana. Al pis, una finestra central i una al lateral esquerre, ja que la de la dreta queda tapada pel cos afegit. Interiorment està estructurada en tres crugies paral·leles a la planta que es repeteixen al pis, amb la sala central com a eix distribuïdor de les habitacions a banda i banda. Disposa de dues tines amb les boixes que donen als cellers dels baixos. Al costat hi ha un cobert que s'utilitzava pel bestiar. Als camps propers a la casa hi ha diferents barraques de vinya situades al mig de les feixes, generalment de dimensions grans, de planta quadrangular i ben conservades.</p> | 08061-61 | Camí del Gall. Balçamuller. | <p>El mas Gall és un dels masos antics de Castellgalí. Probablement el topònim tingui alguna relació directa amb el senyoriu del castell. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1553 (Iglésies, 1979) en el que surt Antoni Gall. A partir d'aquest moment és freqüent el nom en documents de la zona tot i que la casa no disposa de documentació. Fins fa pocs anys restava abandonada i en mal estat de conservació; actualment està habitada.</p> | 41.6671000,1.8192100 | 401701 | 4613489 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80490-foto-08061-61-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80492 | Imatge de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-miquel | XVII | <p>Imatge de Sant Miquel en pedra en la que es representa al sant dempeus amb els seus atributs. Amb túnica i un bastó a la mà coronat amb una creu, un escut a l'altre, i als peus un drac, imatge del dimoni. La imatge es conserva bastant malmesa i li manca el cap. S'exposa al Museu de Castellgalí sobre una columna i un capitell que procedeix de l'antiga església de Santa Maria del Castell. La imatge fa uns 80 cm d'alçada.</p> | 08061-63 | Nucli antic. Museu de Castellgalí, Carrer Manresa, 2. | <p>Aquesta imatge de Sant Miquel procedent de la parròquia de Castellgalí es conserva actualment al Museu. És una imatge realitzada l'any 1632, i fins l'any 1889 o 1890, quan es reformà l'església presidia l'altar major, posteriorment passà al cementiri. Durant la guerra civil fou tirotejat i decapitat, el Joan Giralt ('el Xicotín') el recollí i l'amagà. Posteriorment va ser restaurat i actualment es conserva al Museu. Sant Miquel és un dels patrons del poble, del que es celebra la festa el 8 de maig, coincidint amb l'inici dels treballs d'estiu al calendari tradicional agrícola i ramader. La tradició de la festa del sant és el repartiment del panellet a la sortida de missa després de beneir-lo. El costum ve de donar el pa de subsistència als necessitats. Sant Miquel era un arcàngel, vencedor del dimoni.</p> | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 1632 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80492-foto-08061-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80492-foto-08061-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80492-foto-08061-63-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80494 | Museu de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-castellgali | XVII-XIX | <p>El Museu de Castellgalí es troba ubicat a ca l'Amigant, edifici situat al centre del nucli antic de Castellgalí i al peu del camí Ral, i amb un interès històric peculiar ja que va ser residència dels Amigant, senyors del terme de Castellgalí. El Museu ocupa actualment tres sales de les quatre que formen la planta baixa de l'edifici, i els dos trams de passadís al castell. La primera sala, que és l'entrada, recrea la quadra o entrada a una casa típica de la zona: en ells es mostren eines del camp, dos carros petits, una presma de pedra d'oli, una mola d'oli, cedasos, arreus, una vitrina amb objectes religiosos donats per l'anterior rector, i una maqueta que representa un taller de fuster. Des d'aquesta sala s'accedeix a l'inici d'un passadís subterrani que sembla que comunicava ca l'Amigant amb el castell i que ha estat recuperat fa poc temps. La segona sala esta dividida en tres espais: un recrea un dormitori, amb un llit de barrots, calaixera, escaparata amb imatge, bressol, i altres elements que es podrien trobar a una habitació. A l'altre espai hi ha una caixa de núvia, un aiguamanil de ceràmica datable entre els segles XVI i XVII, ceràmica, joguines,... La tercera sala disposa d'una finestra oberta al carrer i conserva un antic forn de pa; recrea una cuina de pagès amb tots els elements: la cuina econòmica, la pica de pedra, el foc a terra, la pastera i parament de cuina. La tercera sala és el celler cobert amb volta de canó en el que s'ha representat un celler típic de la zona amb tots els elements característics: una premsa, botes, portadores i diferents eines i estris per treballar la vinya. Destaca la premsa de vi de dos cargols que procedeix de cal Josepó de Sant Vicenç de Castellet; la pedra de la premsa per un costat té el forat de premsada quadrat i a l'altre costat és circular, probablement tenia doble ús, per premsar vi i per premsar oli. També destaca un vaixell de roure del segle XVIII. Aquesta casa tenia dues tines, i les boixes de les tines donen a aquest celler. A l'accés del celler, espai que queda sota l'antiga escala de la casa, hi ha dues vitrines amb una col·lecció de fòssils i minerals de diferents llocs cedits en dipòsit per Sergi Falguera; així com una vitrina amb monedes i paper moneda de Castellgalí.</p> | 08061-65 | Nucli antic. Ca L'Amigant, Carrer Manresa, 2. | <p>El Museu de Castellgalí va ser inaugurat el 5 de maig de 1991 (Festa del panellet) pel Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Gomis, i l'alcalde de Castellgalí, Joan Vila. La casa Amigant va ser adquirida a la família Playà de can Mas per tal de dedicar-la a centre social i altres activitats del poble. Es van inaugurar inicialment dues sales. L'edifici va ser rehabilitat amb ajuda de moltes persones del poble i de forma altruista. Més endavant es van obrir noves sales: sota l'escala, el celler i el passadís subterrani. Igualment s'han millorat les instal·lacions, s'ha rotulat les peces. Cal assenyalar que els objectes que formen el fons del museu han estat donats o cedits pels mateixos habitants del poble. El Museu disposa d'una col·lecció permanent exposada, tot i que celebra alguna exposició temporal, així com alguna demostració d'activitats artesanes tradicionals de forma puntual i coincidint amb alguna festa del municipi. Es va iniciar un concurs de fotografia a càrrec de Jordi Fontanet. Actualment es fa en honor d'ell i ha proporcionat un fons fotogràfic de gran qualitat que es conserva al Museu. Hi ha una associació d'Amics del Museu que periòdicament organitzen sortides i visites a altres centres culturals de tot Catalunya. Porten també una activitat de recerca amb la que han recuperat en arxius de Barcelona, Els Comdals i Castellgalí una col·lecció de goigs d'advocacions de la parròquia que s'han reeditat. Els museu actua no només com a recopilador i conservador d'objectes, sinó que els explica i és un lloc de trobada on s'estudia, és una entitat dinamitzadora d'activitats culturals, folklòriques, cíviques i gastronòmiques. Així el Museu ha actuat com a recuperador de festes i tradicions com el concurs de coques, l'aplec de Santa Margarida i ha col·laborat en diferents festes i en la publicació local L'Amigant.</p> | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Legalment, no es tracta d'un museu, sinó d'una col·lecció oberta al públic. | 98|94 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80495 | Col·lecció del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Cura Morera, M. (1977). Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Cataluña. Ampurias nº 38-40. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Daura, A.; Pardo, D. (1990). Nous testimonis de la baixa romanitat a les conques mitjana i alta del Cardener i el Llobregat. La romanització del Pirineu: 8é col·loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà. Desembre de 1998. Puigcerdà. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01476, any 1988.</p> | -III/V | <p>Al Museu Comarcal de Manresa es conserven materials de les diferents excavacions de Boades. Els materials procedents d'aquestes excavacions tenen la problemàtica que no tenen context i no sabem a quina zona del jaciment corresponen, ja que no es va utilitzar metodologia arqueològica per a la recollida. Hi ha ceràmica romana de la vil·la procedent de les excavacions fetes per mossèn Santamaria i de les que es desconeix el context d'excavació: terres sigillates itàlica, sud-gàl·lica, hispànica, clara o africana; ceràmica romana comuna; vidres. Hi ha dues copes jòniques datades en la segona meitat del segle VI aC; ceràmica d'origen grec de figures roges (segona meitat segle V), de vernís negre (segle IV); campanianes A i B ( segle II); ceràmica comuna grisa i estampillada. També es conserven els materials de les campanyes de 1984-85 del camp de sitges, format per fragments ceràmics d'època ibèrica i fauna.</p> | 08061-66 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA | <p>A partir de 1938, després de la Guerra Civil, els materials procedents de les excavacions que es van fer a Boades els anys 1930, van ser dipositats al Museu de Manresa, en assumir la direcció Mn. Valentí Santamaria. Anteriorment aquests materials els conservava el Centre Excursionista de Manresa.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 81|83 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||
| 80497 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament | XX | <p>L'Ajuntament de Castellgalí conserva una col·lecció de pintura procedent de donacions i de concursos de pintura. Els quadres es conserven emmarcats i penjats a les parets de les zones d'accés públic de les oficines municipals. Conserven pintura a l'oli i dibuix, quasi tots de paisatges de Castellgalí. - un dibuix de Fradera, 1993. - dos olis de J. Esponellà Serra - un oli de LL. Puiggros, 1988 - un oli de J. Vilà - un oli de A. Serra - un oli de Vila Closes - un oli de C. Magraner, 1990 - un plafó ceràmic de Mayola - un dibuix en color fet per l'entitat Entigalí l'any 2000 que representa el poble.</p> | 08061-68 | Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80497-foto-08061-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||
| 80498 | Fons fotogràfic del Museu de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-museu-de-castellgali | XX | <p>El Museu de Castellgalí conserva un fons fotogràfic format per fotografies antigues del terme que han anat recopilant els membres del Grup d'Amics del Museu, i les fotografies premiades del concurs de fotografia memorial Jordi Fontanet que es celebra cada any el mes de maig des de l'any 1991. Les fotografies són totes del terme de Castellgalí, en color i en blanc i negre. No es troben classificades.</p> | 08061-69 | Nucli antic. Museu de Castellgalí, Carrer Manresa, 2. | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||||
| 80501 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-manresa | <p>Gasol, J.M.; Torras, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88. Torras, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>A l'Arxiu Comarcal de Manresa es conserva documentació diversa referent a Castellgalí. -Documents notarials, entre els quals destaca l'inventari de bens de Miquel Pladellorens de can Malandango (1861), així com diferent documentació notarial: capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques, establiments, plets, requeriments (segles XVIII-XIX). -Corregiment de 1775 a 1812. -Comptaduria d'hipoteques. -Correspondència de l'Ajuntament, lligalls 1865, 1870. Documentació vària del segle XIX. Correspondència de l'Ajuntament de 1932-39. -Inventari de la fàbrica Barrera-Monteys, any 1848, notari Josep Mandres. -Documentació de cal Ferrer (arrendaments de 1900, 1915). -Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. -Fons del Reial Cadastre de Castellgalí des de 1741 a 1797. El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret. Hi ha també un fons bibliogràfic antic en el que hi ha documentació que tracta sobre Castellgalí: -Novena en honor del gloriós màrtir Sant Fèlis, Jaume Nonell, 1911. -Inauguració de les obres de l'església, 1897, al Diari La Verdad de Manresa, nº 645.</p> | 08061-72 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. Propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||
| 80502 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-0 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIV-XX | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). L'església parroquial de Castellgalí es troba situada dins l'antic terme del castell, al nucli antic. Es creu que sempre ha estat l'església parroquial del terme, documentada des del 924. Fins el 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232. Els orígens d'aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. Degut a la dependència de la parròquia del bisbat de Vic, al seu arxiu es conserva documentació referent a Castellgalí. Es conserva la següent documentació: Mensa Episcopal: - Provisió de càrrecs i Concursos a beneficis curats vacants a les esglésies parroquials del bisbat de Vic,1793-1796. - Beneficis eclesiàstics i causes pies. 1363-1880. - Comptes del culte 1861-1862. 1863-1864. 1865-1866. 1869-1870. 1871-1875. 1873. 1878-1881. 1887. 1893. 1895. 1896-1901. 1898-1902. 1902-1906. 1906-1908. 1908-1909. 1910. 1910-1911. 1912. Arxiu Parroquial de Castellbell (surten documents referents a Boades i Castellgalí): - Manuals notarials, 1491-1613. - Testaments, 1491-1717. 1556-1838. 1593-1720. Visites Pastorals a Sant Miquel de Castellgalí: 1331/12/11, 1425/11/07, 1553/10/29, 1592/06/13, 1592/10/11, 1604/07/22, 1605/10/09, 1614/09/27, 1625/04/31, 1627/02/19. Anys 1685, 1698, 1711, 1725, 1735, 1745, 1753, 1755, 1759, 1761, 1764, 1769, 1771, 1775, 1793, 1802, 1856. Cens de les parròquies del Bisbat de Vic de 1626. Oficina de la Cúria, carpeta Castellgalí, segle XIX. Varis documents, visites pastorals, correspondència, estadística parroquial.</p> | 08061-73 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||
| 80503 | Fons documental de la Seu de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-seu-de-manresa | XVI-XVIII | <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva diferent documentació sobre Castellgalí, degut a que aquesta parròquia tenia un vincle amb la Seu. Documentació conservada: - Llibreta de notes de Ramon Vilardaga, rector de Castellgalí entre 1699 i 1741. Aquest rector era procedent de Sant Martí de Biure (Berguedà); va començar a escriure les notes el 1699, quan va començar a ser rector de Castellgalí. En aquesta llibreta hi ha diferents notes relatives al municipi: venda d'una terra a la plaça, cens sobre la casa de la plaça, descripció de la casa i l'hort, avaluació del terme amb el preu de les cases, establiments de censals.... - Llibre de cobraments del rector de la parròquia (1820-1850). - Documents judicials. (segle XIX) - Establiments de peces de terra. (segles XVIII-XIX). - Censals. (segles XVIII-XIX). - Capbreu del terme de Castellgalí i quadra de Boades. (segle XVIII). - Capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques. (segles XVI al XIX). - Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida, lligall Castellgalí, 1649. - Lligall de Castellgalí, 1649. Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida. - Lligall Castellgalí, diferent documentació des del 1592. Hi ha referent al veguer de Manresa, concòrdies, denúncies de robatoris.</p> | 08061-74 | Seu de Manresa, plaça de la Seu. 08240 MANRESA | <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva documentació referent a les parròquies que depenien de la Seu de Manresa.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||
| 80504 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellgali | <p>Torner Planell, J. (2001). Inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí. Ajuntament de Castellgalí.</p> | XIX-XX | <p>L' Arxiu Municipal de Castellgalí és un arxiu administratiu bastant modern. El document més antic és de l'any 1895, del jutjat de pau. Està classificat en els següents temes: - Administració general - Hisenda - Proveïments - Beneficència i assistència social - Sanitat - Obres i urbanisme - Seguretat pública - Serveis militars - Població - Eleccions - Instrucció pública - Cultura - Serveis agropecuaris - Col·leccions factícies - Altres - Informàtica</p> | 08061-75 | Nucli urbà. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>L'inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí es va fer l'any 2001 a càrrec de Jordi Torner i Planell, tècnic d'arxius del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment el mateix arxiver va fer un primer inventari amb sistema de base IV l'any 1995. La classificació de l'arxiu està feta per temes i per anys. La documentació es guarda en un espai destinat a ell, en 7 armaris compactes.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||
| 80505 | Aplec de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida | XX | <p>L'activitat consisteix en anar a la capella de Santa Margarida on es fa una diada festiva. Entre els actes que es realitzen es recupera l'entorn de la capella, netejant, i recuperant el costum d'anar-hi i trobar-se la gent del poble. S'oficia una missa, després hi ha un berenar, danses, jocs.</p> | 08061-76 | Vall d'Artigues. Camí de Santa Margarida. | <p>L'aplec a Santa Margarida es realitza des de l'any 1992 com a iniciativa dels Amics del Museu de Castellgalí, tot recuperant l'antic costum, que s'havia perdut el 1935, de pujar a l'ermita el tercer diumenge d'octubre. Antigament es feia el dilluns de Pasqua, quan pujaven en processó amb la Creu i els 'gafarons' (que eren com un penó); quan arribaven a la Creu es resava un 'Crec en Déu'. Abans d'arribar a la capella, l'ermità feia repicar la campana, la qual es va esquerdar un any amb un llamp. Després de la missa la gent esmorzava i el capellà i els escolans anaven a Cal Ponç a beneir la sal. Hi ha uns Goigs a Santa Margarida del 1878, estampats a Manresa.</p> | 41.6753600,1.8196800 | 401753 | 4614406 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||||
| 80506 | Festa Major de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellgali | XX | <p>La festa major de Castellgalí es celebra cada any el primer diumenge del mes d'agost. Es realitzen diferents actes repartits en els dies del cap de setmana. Divendres: carnissada-botifarrada popular i ball. Dissabte: repicó de campanes, baixada d'andròmines i ballada dels Nans. Ball a la nit. Diumenge: concurs de pesca, missa, futbol, torneig de dòmino, ball. Dilluns: festival infantil, ball.</p> | 08061-77 | Tot el terme | <p>Abans de la guerra feien la Festa Major a l'era de Casajoana on instal·laven un envelat. La festa la celebraven el diumenge i el dilluns. Al costat de l'envelat s'hi posaven parades on venien cocos, collarets, etc. Els actes dels dos dies de festa acostumaven a ser: la missa, que el dilluns era dedicada als difunts, sortint d'ofici es feia el ball de vermut, a la tarda es feia o bé concert o bé sardanes i a la nit es feia ball. Els músics que tocaven a la Festa Major, menjaven i dormien a Cal Boter, que aleshores tenia gent a dispesa com els mestres, els forasters de pas... Per dormir els posaven a la part de dalt de la casa on tenien uns llits de ferro amb màrfegues de palla, i per dinar posaven un toldo a la terrassa i allà els servien el menjar. Un cop passada la Guerra es va recuperar la festa que amb el pas del temps cada vegada és més lluïda i més participativa.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||||
| 80507 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-1 | XVIII | <p>La festa del Panellet es celebra el mes de maig, fent-la coincidir amb un dels patrons del poble, Sant Miquel, que es celebra el 8 de maig, i amb l'inici dels treballs d'estiu al calendari tradicional agrícola i ramader. Durant el dia de la festa es fan diferents actes, però el més significatiu és el repartiment del panellet a la sortida de missa després de beneir-lo. La tradició diu que es dóna un panet i en retirar la mà es deixa oberta com a símbol de que el tracte no ha acabat com quan es paga i es tanca la mà amb els diners. El costum ve de donar el pa de subsistència als necessitats. Es celebren altres actes, un concurs de pintura (33è l'any 2006), de fotografia (aquest any s'ha celebrat el 15è).</p> | 08061-78 | Nucli antic. | <p>Probablement tingui l'origen fa més de 200 anys, ja que sabem que en el segle XVIII es van crear moltes ordres religioses i associacions, com si hi hagués competència en l'afany de fer el bé. L'economia dels pobles era precària i de pobres n'hi havia més que ara, motiu que movia a les persones a buscar remeis. Sovint era la parròquia que, assabentada de les necessitats que hi havia, demanava l'ajut dels generosos. Era costum que, el diumenge a la missa, tothom portava el cistellet amb fruits de la terra que més tard eren distribuïts als qui ho necessitaven. També es celebraven algunes diades que recordem amb el nom de 'afartar als pobres', les 'farinetes de Núria' per Sant Pere, i el dia de 'l'arròs i l'escudella', que tenen nomenada en molts pobles de Catalunya. No fa molts anys, en les festes anyals o de precepte, i enterraments, famílies determinades oferien pa en memòria dels difunts o donant gràcies a Déu, i fins i tot, hi introduïen diners que atipaven algun pobre. Hi ha llocs que, en dies senyalats, oferien a tothom un tall de coca i un porró, compartint així la festa. Castellgalí probablement ha seguit aquest camí, i com que la misèria ja ha passat, es recorden temps passats, no 'afartant' però sí donant de cor 'un panellet' a qui comparteix la festa. Actualment, tot i que es manté el símbol del panellet, aquesta és una festa de trobada dels habitants i nascuts a Castellgalí. La festa del Panellet sempre se celebrava el 8 de maig i era festa local, fos el dia que fos, però actualment es fa el primer diumenge de maig. Aquest dia s'anava en processó a beneir el terme des de l'era de Casajoana, amb les banderes i autoritats, costum que s'ha perdut de fa temps.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Hi ha una associació de col·laboradors que paguen una quota amb la que es sufraguen les despeses de la festa. El panet es reparteix entre tots els assistents a la festa. És una festa de trobada dels castellgalinencs. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||
| 80508 | Costum de passar la capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-capella | Actualment no es realitza. | <p>Capelleta que els ermitans i els sagristans duien per les cases i que presidia durant uns dies les oracions de la família. Des del 1908 no hi ha sagristà a la parròquia, i des del 1936 no hi ha ermitana a Santa Margarida, tot i així el costum s'ha mantingut fins fa poc temps i seguien corrent per les cases unes capelletes que les portaven els mateixos interessats, amb una imatge de la Sagrada Família.</p> | 08061-79 | Tot el terme | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Aquest costum es practicava fins fa pocs anys. Actualment ja no es realitza. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||||
| 80509 | Nans de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-castellgali | XX | <p>Els nans són tres caps molt grossos de cartró pedra. La cara és somrient i piquen l'ullet. Els braços dels portadors surten per dos forats a l'alçada del coll del nan i porten unes faldilles per tapar el cos de la persona.</p> | 08061-80 | Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>Castellgalí té diferents elements festius format per un conjunt de figures de nans i altre bestiar. L'Ajuntament va adquirir tres nans, la Margarideta, Quela i Repel·lió, que formen les comparses del poble. Van ser construïts en fibra de vidre pels volts de 1970 per encàrrec d'una capitalitzadora de Manresa avui desapareguda. L'aspecte original era el de tres guardioles amb una moneda a mig entrar. Després van ser comprats per un supermercat de Manresa. Els dos amb finalitats de reclam publicitari voltant pels carrers de la ciutat. En posar-se un altre cop en venda els va adquirir un veí de Castellgalí que els repintà i els deixà al poble per les festes. Finalment l'Ajuntament els va comprar i els van vestir. El 1994 van ser restaurats i els van donar un nou aspecte. Són els tres nans més grans de Catalunya. L'any 1983 es va construir el 'Pollastre' també conegut com 'la gallina', fet per la gent del poble per la festa de Carnestoltes d'una casa particular i que posteriorment es va donar al poble. L'any 1988 el grup d'animació de Castellgalí, Els Vampirets, van construir la 'Cucagalina', inaugurada a la festa Major. La 'Tortuga' va ser construida pels mestres de l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona. Va sortir per primera vegada a la rua del Carnaval de Barcelona i la deixaren a Castellgalí. Posteriorment van dir que no la tornessin i s'ha quedat al poble.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 1970 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||
| 80510 | La Trementinaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trementinaire | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (1999). Maria Buixadé, la trementinaire. L'Amigant. (Article escrit a partir de la conversa mantinguda el 10-11-1998 amb el Sr. Jacint Obiols Torrens de Manresa i nét de la trementinaire).</p> | XX | Ja no existeix. | <p>A Castellgalí hi havia una trementinaire, Maria Buixadé Minguell, filla de cal Pauet de Fórnols de Cadí i que estava casada amb Jacint Obiols Calvet, de Sisquer, que feia de pastor i com la majoria d'homes de la zona, per aquells anys, també feia contraban de tabac d'Andorra. En Jacint també tocava el flabiol. La mare de la Maria ja era trementinaire. Les trementinaires eren dones de la vall de Lavansa, entre Port del Comte i La Seu d'Urgell, que es dedicaven a recollir herbes medicinals que durant la tardor i l'hivern les venien per diferents punts de Catalunya. Els seus remeis eren utilitzats per guarir a persones i animals. A l'esquena carregaven un sac on duien coixineres petites on portaven les herbes remeieres i penjades unes llaunes a la cintura on portaven els olis (d'avet, trementina, oli de ginebre, pega...). L'ofici es va iniciar probablement a finals del segle XIX i es va mantenir fins els anys 1960.</p> | 08061-81 | Nucli antic. | <p>La Maria i en Jacint arriben a Castellgalí cap a l'any 1927 i s'instal·len a cal Naixó amb els seus tres fills Pere, Carles i Jaume, tots nascuts a Fórnols. El fill gran tindria 22 anys aproximadament en aquell moment. L'any 1937 marxen de Castellgalí i en Pere s'instal·la a Manresa on el 6-1-1933 havia inaugurat l'herboristeria 'La Flor del Pirineo', a la cantonada dels carrers del Carme i del Joc de la Pilota, que avui dia encara regenta el seu fill, en Jacint Obiols Torrens. La mare se'n va anar a viure amb el fill petit, el qual va obrir una herboristeria a Esparreguera, a més de fer els mercats setmanals d'Olesa de Montserrat i Martorell. La mare, a banda de donar-li un cop de mà a la botiga, per aquests anys encara anava a vendre als mercats i fins i tot baixava a vendre al mercat de Manresa tot 'fent la competència' al seu fill Pere. La Maria baixava a peu des de Fórnols, seguint una ruta que possiblement passava pel coll de Port, Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, Solsona, la serra de Castelltallat, Camps, Castellgalí; essent el destí final la comarca del Vallès. Feia parades en una sèrie de cases on podia menjar i dormir, a canvi d'herbes. La parada a Castellgalí la tenia a Cornet i sembla ser que tenia una parada anterior a Camps. Manresa només era una escala per a vendre, el destí final del viatge era Sabadell, i altres mercats de la comarca: Sentmenat, Sant Cugat del Vallès... El fet de tenir una germana vivint a Sabadell, podia influir, ja que en aquesta ciutat feia estada durant uns 15 dies, durant els quals aprofitava per a vendre en els diferents mercats locals. La durada del viatge seria d'uns 2 mesos i aprofitava la primavera, l'estiu i la tardor, èpoques de floració i recol·leció, per així anar repostant pel camí les mercaderies que anava gastant i que portava d'origen. Algunes de les herbes que venia eren: cerverina, sanguinària, buixarola, flor de malva, arrel de malví, orella d'ós, te de rosa, oli d'avet (trementina), oli de ginebre i pega negra (aquests tres últims molt adequats pel bestiar). Per a traginar tot això duia una borrassa carregada a les espatlles on portava unes coixeneres petites on, dins de cada una, anaven les varietats d'herbes; els olis i la pega les portava en llaunes. Com a element de mesura duia una romana petita. Quan vivia a Castellgalí la Maria recollia herbes pels voltants del poble i les anava a vendre a Manresa a 'la plaça dels planters' -la plaça del Carme-, on les venia juntament amb les llaunes d'oli d'avet, la trementina. Les herbes les duia en coixineretes petites. Anava vestida com una 'muntanyesa' amb mocador al cap i roba de pisana, amb unes faldilles molt amples. Compraven les serps que mataven la gent del poble per a fer ungüent. Era coneguda com la trementinaire.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 1927 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||
| 80511 | Antics oficis artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-artesans | <p>Falguera, Sergi (2000). El patrimoni miner de la comarca del Bages. IV sessió científica de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Còrdova, octubre 2000. Malgosa, Joan; Vila, Joan (1998). 'Homes de pedra picada'. L'Amigant nº 18. Castellgalí.</p> | XVII-XX | Han desaparegut. | <p>A Castellgalí s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen l'ofici de picapedrer, els relacionats amb la filatura i el teixit, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a des de l'edat mitjana. També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII. PICAPEDRERS La pedra va ser una de les ocupacions bàsiques de la gent del poble que l'extreia de les moltes pedreres escampades pel terme. Al municipi de Castellgalí hi ha localitzades més de 15 pedreres, algunes molt interessants per entendre els mètode d'extracció emprat. La pedra de la zona és coneguda com caliza de Sant Vicente. De petites pedreres hi ha per tot el terme, però també hi havia a gran escala, com les del Fité, Planoi, cal Papa, cal Tallona i a Balçamuller. Actualment només està en actiu pedreres a ambdós costats de la vall que forma la riera de Cornet, cap a la banda de l'Ocata i sota Montlleó. Hi ha dos tipus de pedra, la sorrenca que predomina al terme, i la calcària, que es situa majoritàriament a la zona de Sant Vicenç de Castellet. La sorrenca és una pedra salina que amb el temps es va desgastant i aprimant, mentre que el 'caliç' és més resistent. Es desconeix el moment inicial d'explotació industrial de la pedra al terme, tot i que en un contracte d'arrendament d'una vinya del Pla, de l'any 1888, s'estableix una indemnització al parcer en cas que l'amo vulgui explotar la pedra i faci malbé els ceps. A partir d'aquell moment moltes persones es dediquen a l'explotació de pedreres. La família Giralt és una nissaga que encara actualment segueix el negoci de la pedra. El 1915 Isidre Giralt explotava la pedrera de les Roquetes al Pla. El seu fill, Àngel Giralt i Franch seguirà el negoci, i actualment, el nét, Isidre Giralt Vives segueix amb aquesta tasca industrial tot i que no la desenvolupa al municipi de Castellgalí. Per treure la pedra primer es deixava al descobert el bancal de pedra i començaven a treballar els trencadors. La feina consistia en tallar la pedra i fer trossos anomenats daus; feien unes tallades, un forat allargat amb el punxó i la maceta on després introduïen els tascons de ferro que picaven amb el mall fins a trencar el dau. Si el dau era molt gruixut es feia un forat i es trencava explosionant amb pólvora. Antigament s'utilitzava una tècnica més rudimentària consistent en fer unes regates a la morrera de la paret amb el pic d'escoda, en ella s'introduïen tascons de fusta i omplien la regata amb aigua; la fusta s'inflava i la pedra s'obria. Després els daus es tallaven en peces més petites perquè les poguessin treballar els picapedrers. Els picapedrers donaven forma a la pedra ajudant-se del punxó, el topo, l'escarpa per a treballar la pedra; la buixarda per a polir-la; la gardina (escarpa amb quatre o cinc pues) per polir les cantonades o els racons on no arribava la buixarda; la maceta i el martell. Els picapedrers portaven antigament les eines a llossar a la ferreria que hi havia a cal Ferrer Milhomes, fins al 1940 en que un ferrer de Sant Vicenç passava per les pedreres un o dos cops a la setmana. Els picapedrers feien dos tipus de treball amb la pedra: la 'silleria', peces amb motllura; les capçades de murs, portals i llindes; el berrugo o cantonades de cases, que cobraven a jornal. L'altre feina eren les peces que no estaven tan treballades com les vorades del carrer, graons, pilars, carreus, lloses, que cobraven a preu fet. Generalment a les pedreres de Castellgalí es feia vorades de carrer. Molts picapedrers morien de silicosi, malaltia per respirar la pols de vidre de la pedra.</p> | 08061-82 | Tot el terme | <p>Tot i que coneixem més dades d'aquests oficis des dels segles XVII al XX, també s'havien donat abans i per tant formen part de la història de Castellgalí.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | (Continuació descripció) LA VINYA El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps, en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats. Les masies de Castellgalí es van configurar entorn a l'economia agrícola de la zona marcada per l'explotació de la vinya. Hi ha alguns grans masos dels que depenien altres petites cases de rabassaires que explotaven la terra. Pràcticament tots els masos tenen tines que tipològicament es poden situar entre els segles XVII-XVIII, així com barraques de vinya escampades per les terres que explotaven i que confereixen una característica destacada al territori. En quant als oficis artesans relacionats amb el tèxtil, a totes les cases hi havia dones que filaven, teixien o cosien. A can Pla, encara fila Mercè Jalmar. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80512 | Escultura Homenatge als picapedrers de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-als-picapedrers-de-castellgali | XX | <p>Escultura de bronze sobre peu de fusta. Representa un picapedrer que està dempeus picant un bloc de pedra vertical amb un martell i una escarpa. Al peu hi ha una placa amb una inscripció: Homenatge als picapedrers de la població. Donació de Conxita Gómez Bori a l'Excm. Ajuntament de Castellgalí. Agost 1994.</p> | 08061-83 | Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>Conxita Gómez 'Bori' es nascuda a Barcelona, filla d'un escultor i fonedor artístic. Fa 38 anys que té casa a Castellgalí i que està vinculada al poble. És membre fundador de l'Associació d'Escultors de Catalunya i ha realitzat moltes exposicions individuals i col·lectives. Té un estil clàssic caracteritzat pel realisme ja que s'inspira en el món que l'envolta. Ha fet des de petites maternitats fins a grans escultures i monuments, com el de l'Onze de Setembre a Sant Just Desvern, el dedicat a la Mare a Sant Vicenç de Castellet. També va fer la part escultòrica de la reforma de l'església de Sant Miquel de Castellgalí on destaca el timpà de la porta i quatre relleus en bronze i els agafadors de les noves portes del cancell l'any 1997. També va fer les imatges de Sant Honest i Sant Repel·lió de la plaça i la de Santa Margarida de l'ermita. El motlle del timpà ho va fer en guix Joan Giralt i després amb pedra artificial. Els agafadors representen quatre sants de tradició a Castellgalí: Sant Honest, Sant Repel·lió, Sant Miquel i Santa Margarida. Un cop fets en fang es van fer motlles de silicona i s'han fos en bronze. La seva obra es troba repartida en diverses col·leccions particulars d'Alemanya, Andorra, Aràbia Saudita, Estats Units, Espanya i Japó. Treballa principalment fang i bronze. Aquesta escultura és un homenatge als picapedrers de Castellgalí, ofici molt important al municipi degut a l'activitat d'extracció de pedra.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 1994 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80512-foto-08061-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Coxita Gómez- Bori | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80513 | Receptes de cuina recollides per Ignasi Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-recollides-per-ignasi-domenech | <p>Domènech, Ignasi (1960, 9º edició). La Teca. Barcelona, Ed. Quintilla i Cardona.</p> | XX | <p>La gastronomia de Boades es tradueix en una cuina contundent i aromàtica, basada en productes de la zona com el conill, els cargols i els bolets. Si hi afegim Vallhonesta, la riquesa culinària d'aquesta petita àrea s'incrementa notablement. Les receptes que va recollir Ignasi Domènech eren les que feien les mestresses de casa de la zona amb els ingredients que tenien disponibles, cargols, conill, patates, bolets de la zona com els fredolics. Són receptes senzilles però gustoses a les que s'afegeixen herbes aromàtiques de la zona.</p> | 08061-84 | Boades. | <p>A finals del segle XIX el cèlebre cuiner manresà Ignasi Domènech va visitar la zona de Boades i Vallhonesta, i va recollir directament de les mestresses de casa un seguit de receptes en el seu llibre: cargols a la Vallhonesta, patates i bolets a la Vallhonesta, conill guisat a l'estil de Boades, cargols a l'estil de Boades, lluç a l'estil de la torre del Breny. Aquest recull de receptes el va difondre en la seva obra 'La Teca', publicat a Barcelona, en el que també donava orientacions per servir bé la taula, festes gastronòmiques de Catalunya, consells per cuinar i finalment un important recull de receptes principalment de Catalunya. Al seu llibre, Ignasi Domènech va descriure Vallhonesta com a 'un pintoresc poble enclavat entremig de Manresa i les muntanyes de Montserrat, ric per la quantitat i qualitat d'herbes aromàtiques de molta vàlua per a la cuina i per als fabricants de licors'. De Boades va dir que 'és un poblet de Catalunya, on s'hi crien exquisits cargols, i on el romaní és abundant per alimentar-se'. També 'el pintoresc poblet de Boades està situat al raval de Castellgalí, prop de Sant Vicenç de Castellet, i gaudeix de gran bellesa panoràmica i esplèndides muntanyes, en les quals hi abunden les herbes aromàtiques, que serveixen per condimentar els guisats i que s'usen també per a la fabricació de licors'.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Les mestreses de casa de Boades i Vallhonesta | Van ser recollides per Ignasi Domènech. Hi ha un exemplar del llibre a l'Arxiu Històric de Manresa. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80514 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells | <p>Ferrer, D.; Malgosa, J. (2000). Notes històriques sobre el Ball de Cascavells a Castellgalí. L'Amigant nº 26. Agost 2000.</p> | XIX | <p>El ball de cascavells és un ball rodó que es balla en parella. Tots els balladors poten cascavells als turmells, de manera que sonen en ballar-lo.</p> | 08061-85 | Nucli antic. Plaça Catalunya. | <p>No es pot precisar l'antiguitat del ball a Castellgalí, però en Joan Amades, al Costumari, diu que és típic a zones del Bages i Berguedà, i que en concret a Manresa està documentat el 1594. La tradició oral ubica cronològicament el ball a finals del segle XIX, acompanyant els caramellaires o camillaires. No tornem a saber res més fins els anys 1920 quan s'organitza de nou el ball dirigit per Josep Giralt, el Pepet de cal Boter, amb acompanyament musical de l'acordió d'en Pere Obiols, de cal Naixó, i el llaüt d'en Francisco Viladoms i el violí que tocava el seu germà Domingo. Hi havia un grup de 18 nois entre 14 i 18 anys. Es disposaven en grups de quatre portant una bandera cada grup. El Dissabte de Glòria a partir del toc de campanes de les vuit del matí, i durant tot el dia, els camillaires recorrien els diferents barris del poble i les masies més properes; el Diumenge de Pasqua, abans de la missa major es feia el poble i, sortint de missa, les cases més properes a l'església. En cada actuació interpretaven una cançó i després el ball de cascavells. Els balladors portaven barretina, camisa blanca, faixa i espardenyes, i un camal de cascavells a cada cama. La tonada pròpia dels cascavells de Castellgalí fa que en la primera part del galop soni la música d'una cançó tradicional: Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa la canalla fa ballar. La colla va fer el ball de cascavells fins al 1936 i es tornà a organitzar la dècada dels 40 en què a cada actuació es va afegir una sardana i un vals a més del ball de cascavells. El ball no es tornà a interpretar fins a la festa del panellet de 1986, amb motiu de la inauguració del nou edifici de l'Ajuntament, i la seva recuperació va ser impulsada per Carles Bruguera i la seva esposa Conxita. La coreografia i la partitura es van refer a partir de les explicacions de gent gran del poble i la transcripció de la melodia al piano la va fer Regina Lapeña. No serà fins el 1997 que una colla del poble el tornen a recuperar durant la Festa del Panellet, però ballant música i coreografia del ball de cascavells de Cardona. L'any 2000 es recupera la pròpia de Castellgalí gràcies a la memòria d'antics components de la colla. A primeres de segle les Caramelles es cantaven el diumenge de Pasqua. El dissabte al vespre, el grup de Caramelles pujava a dormir a la pallissa del Talló, al matí cantaven el que se'n deia el 'crit a les Caramelles', tot seguit es cantaven les Caramelles (aquí s'entrenaven) i es ballava el 'ball de cascavells'.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||
| 80515 | Llegenda de la Mare de Déu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-castell | <p>Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Rondallística Ed.Selecta. Barcelona 1959. pàg.1459.</p> | Tot i que la llegenda existeix, no hi ha tradició d'explicar-la | <p>Segons Joan Amades, la Mare de Déu del Castell Galí va donar nom al poble que va formar-se al seu voltant. La llegenda explica que 'el senyor del castell hagué d'anar a la guerra contra els moros i la seva muller, abans de marxar, el requerí perquè davant de la imatge de la Mare de Déu que es venerava al castell, li jurés fidelitat. El cavaller va jurar-la-hi i la dama li donà un reliquiari perquè es recordés d'ella. Van passar anys sense saber res al castell del cavaller. Quan més desesperada estava la senyora, un dia va presentar-se un joglar que cantant li va contar que el seu marit no es recordava d'ella, perquè prou bé passava les hores en braços d'una dama que havia enamorat en terres de Moreria. Pocs dies després d'arribada al castell aquesta nova tan trista, va presentar-se el cavaller. Quan la dama li parlà de les seves sospites d'infidelitat, ell va irritar-se molt i no tingué inconvenient a tornar a comparèixer davant de la imatge i jurar que mai no havia mancat a la fidelitat que devia a la seva esposa. La dama va demanar a la Mare de Déu que vetllés per ella i que castigués al seu marit si li era infidel. Quan el matrimoni va sortir de la capella, els servents van anunciar que un desconegut que deia arribar de terres de moros demanava per veure al senyor. El senyor sortí al pati del castell i trobà un moro vestit com els cristians que li lliurà un reliquiari que havia rebut de la seva muller quan va marxar cap a la guerra, i li digué: - Teniu, la meva germana ha comprès per aquesta penyora que éreu casat i que l'enganyàveu i me la fa tornar perquè li repugna. I mentre el cavaller, atordit, allargava la mà per agafar el reliquiari, el moro li clavà una punyalada que el va deixar mort a l'acte. El cavaller havia estat traïdor al jurament fet dues vegades davant de la Mare de Déu, i la Verge el va castigar'.</p> | 08061-86 | Castell | <p>Joan Amades deixa constància que la llegenda li va ser contada per Joan Martí, de Manresa l'any 1935.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||
| 80516 | Festa dels Fadrins i Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-fadrins-i-sant-sebastia | <p>Malgosa, J.; Vila, J. (1999). La festa dels Fadrins i Sant Sebastià. L'Amigant nº 19. Goigs de Sant Honest i Sant Repelió. Text tradicional i música de Domènec Ferrer.</p> | XIX-XX | Ja no es realitza. | <p>La festa consistia en celebrar un ball de nit el dissabte, i el diumenge es feia la missa i un ball de tarda. Aquesta festa es celebrava primerament en honor de Sant Sebastià, encara que posteriorment va canviar la data i el sentit, ja que en un primer moment només se celebrava la festa dins l'església.</p> | 08061-87 | Nucli antic | <p>La Festa dels Fadrins es va celebrar fins al segon terç del segle XX el primer diumenge després de Pasqua. Segons la tradició es feia en record d'una epidèmia que va causar gran mortaldat entre el jovent i els enterraments es feien de nit per evitar el patiment dels altres malalts. Sembla que anteriorment es celebrava el 20 de gener, Sant Sebastià. L'any 1592 ja hi havia un altar a l'església dedicat a Sant Sebastià i que va perdurar fins el 1936. També una de les claus de volta de l'església té la imatge del sant. El 1761 existia la Confraria de Sant Sebastià, que tenia un llibre en el que registraven les seves activitats fins al 1908. El Museu conserva els goigs en honor a Sant Sebastià en els que es pregava deslliurarse de la pesta.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80517 | Pedrera de Balçamuller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-balcamuller | <p>Suades, J; Sanz, D. (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell ed.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Castellgalí. Es una pedrera petita, en què la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant era de tipus artesanal. Es troba a la part superior d'un balç que forma la riera de Castellet sota el mas Gall. La pedrera de Balçamuller te una estructura geològica molt impactant, formant una cantera en forma de ferradura que fa una plataforma de pedra sobre el balç de la riera i de la que s'han fet les extraccions als costats. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que sembla que els anys 1960 encara s'extreia pedra. Sembla que el topònim de Balçamuller s'atribueix a una llegenda que explica que un matrimoni passava pel balç, molt fondo, caient la dona a ell. La gent quan veia al marit tan trist deia 'caigué al balç sa muller', donant-li amb el temps el nom (Sanz, Suades, 2000). Probablement aquesta sigui la pedrera que s'ha explotat de més antic a Castellgalí i en la qual es pot observar millor el sistema d'explotació.</p> | 08061-88 | Balçamuller, mas Gall. | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Castellgalí. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra sorrenca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural, a més del risc de patir silicosi per la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Castellgalí i de Sant Vicenç de Castellet, rics en quars, calcàries, i sorrenques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra, tot aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de la pedra sorrenca. A sorrenca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos. El mas Pla, dins la seva propietat també tenia pedrera, a la cinglera que domina el camí ral de Castellgalí a Sant Vicenç al seu pas per la propietat i a la riba del Cardener. No sabem quan comença l'activitat dels picapedrers al Pla, ja que si el document més antic és l'arrendament fet a Artur Gunfaus, veí de Terrassa, el primer de gener de 1908, en l'arrendament d'una vinya situada als 'plans del mas Pla' fet al 19 d'agost de 1888 s'estableix que si l'amo vol explotar la pedra que allà hi ha i fa malbé ceps, haurà de pagar un ral per cada cep arrancat i que correspongui a la part del parcer (arxiu privat del mas Pla). Jaume Plans, picapedrer de Gràcia, comunica al propietari del Pla que entre el 4 de setembre de 1920 i el 22 de juliol de 1921, va extreure 11 vagons de pedra, dels quals 4 anaren a Terrassa, 6 a Badalona i 1 a Sabadell. L'arrendatari acostumava a pagar la pedra que havia d'arrencar a l'avançada, i en alguns contractes s'especifica que si no la pot treure per qualsevol motiu perdrà la quantitat pagada. L'arrendatari havia de construir els camins necessaris per extreure la pedra, havent de tenir cura dels mateixos i dels perjudicis que pogués ocasionar als parcers o a l'amo, i al finalitzar l'arrendament havia de deixar la pedrera en bones condicions per continuar treballant o bé anivellar el terreny i tornar a col·locar la terra que havia remenat per deixar-la apta pel conreu.</p> | 41.6646800,1.8200600 | 401768 | 4613220 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80517-foto-08061-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80518 | Badlands | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badlands | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010. Sanz, D. (2001). Les Muntanyes Russes: patrimoni natural. A El Breny nº 261, juliol 2001. www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages)</p> | Es troben en procès de degradació. | <p>Els badlands o xaragalls són una formació geològica de margues blaves que han patit l'efecte erosiu de l'aigua. Aquesta formació la trobem al peu del turó del castell i a Boades, a més d'altres més petits a llocs puntuals, formant talussos en els que es veu aquesta erosió produïda per l'aigua formant xaragalls. Constitueixen zones amb un interès natural i geològic notable però que els darrers anys s'està degradant considerablement. Aquestes margues blavenques són una singularitat característica del terme de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí, i les trobem en diferents zones del terme. En ella es pot apreciar la sorprenent capacitat d'adaptació d'algunes espècies vegetals i líquens a un mitjà molt inhòspit i sotmès a una important oscil·lació tèrmica amb condicions d'extrema sequedat. A les parts mitjanes i altes dels turons l'absència total de sòl ha dificultat l'establiment de vegetació, tot i que determinades espècies han estat capaces de colonitzar-lo com alguns cianobacteris i diversos líquens, així com flors silvestres, com la dent de lleó (Taraxacum officinale). Entre les espècies arbòrees, només el pi blanc (Pinus halepensis) i alguns arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus). El sotabosc és especialment variat i hi destaca la presència, entre d'altres, de l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fals aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) i l'argelaga (Genista scorpius). En quant a les espècies faunístiques, a les parts baixes dels turons, atapeïdes de vegetació, hi ha moltes espècies d'invertebrats i petits mamífers rosegadors com l'esquirol (Sciurus vulgaris).</p> | 08061-89 | Boades; turó del Castell. | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. A Castellgalí trobem diferents exemples de bad-land del tipus de les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet, terme amb que es coneix aquest tipus de formació geològica, resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el periode Eocè. Tenim els bad-land de Boades, entre el Rubió i el nucli antic, i els de cal Casajoana, al costat de la carretera que des de la fàbrica porta al poble de Castellgalí. Aquestes lutites o margues blaves d'origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L'aparença externa d'aquestes formacions fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc a aquests característics xaragalls.</p> | 41.6759600,1.8450700 | 403867 | 4614444 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80518-foto-08061-89-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80519 | Aiguabarreig Llobregat/Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguabarreig-llobregatcardener | <p>Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.</p> | <p>Les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen al terme de Castellgalí, formant-se al peu la urbanització de la Torre del Breny. Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en que les aigües queden mig retingudes degut a la gran resclosa construïda poc després i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta resclosa, en la què es va utilitzar pedra del monument funerari romà Torre del Breny per la seva construcció, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.</p> | 08061-90 | Barri de la Torre del Breny. | <p>El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.</p> | 41.6791800,1.8530700 | 404538 | 4614792 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||||
| 80520 | Jaciments fòssils zona del mas Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-pla | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.</p> | 08061-91 | Entorn Mas Pla. | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6726900,1.8459700 | 403937 | 4614080 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||||||
| 80521 | Barraca de vinya de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-font | <p>Berral, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. Soler, J.M. (1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>És una barraca de planta quadrada, feta amb lloses de pedra bastant grosses. Es troba al peu de la vinya de la Font de cal Mas. Te la porta centrada en una de les parets, la que dóna a migdia, amb llinda de pedra horitzontal. Es troba una mica recolzada en un marge per la part de darrera. A la façana posterior hi ha oberta una petita finestra similar a una espitllera i a més, a l'interior, hi ha diferents fornícules i prestatges fetes a la mateixa paret interior amb lloses que s'utilitzaven per guardar tot tipus de coses. Les parets d'obra seca pugen verticals, i les lloses a vegades es falquen amb pedres més petites. Fan entre 50 i 60 cm de gruix. La pedra utilitzada és la calcària de Sant Vicenç o de Castellgalí. La coberta és amb cúpula semiesfèrica tancada amb lloses. El pas de la planta quadrada a la circular de la cúpula es fa amb el sistema de petxines de les cúpules amb pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Per l'exterior la cúpula està coberta de terra, fet que la impermeabilitza.</p> | 08061-92 | Raval dels Torrents. Vinya de can Mas. | <p>Aquesta barraca de vinya va ser restaurada pels propietaris l'any 2005, i va quedar tercera en el concurs de la D.O. Pla de Bages d'aquell any, considerant que la rehabilitació es va efectuar correctament i amb bon criteri. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. Època de l'expansió agrària degut a la gran demanda de vins i licors en el mercat, que es va mantenir en auge fins l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització que van frenar la producció i com a conseqüència es modifiquen les condicions dels contractes de conreu que afectes especialment als rabassaires. Això provoca una caiguda en l'ocupació de rabassaires que seràn absorbits per la nova indústria tèxtil. Aquest increment de la producció vinícola va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són adintellades. La llinda generalment està formada per una llosa més gran i ben treballada. No és gaire freqüent la porta adovellada a la zona. Els marges de pedra seca constitueixen un model de paisatge molt característic del sud europeu. Tenen tan valor constructiu com paisatgístic. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6770800,1.8355000 | 403072 | 4614579 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80521-foto-08061-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80521-foto-08061-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80522 | Barraca de vinya del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-gall | <p>Berral, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. Soler, J.M. (1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta és una de les moltes barraques que es troben a l'entorn del mas Gall, una de les més ben conservades. És de planta quadrada, coberta amb cúpula i porta llindada de pedra. És una barraca de planta quadrada, feta amb lloses de pedra bastant grosses. Té la porta centrada en una de les parets, la que dóna a migdia, amb llinda de pedra horitzontal. A la façana posterior hi ha oberta una petita obertura similar a una espitllera i a més, a l'interior, hi ha diferents fornícules i prestatges fetes a la mateixa paret interior amb lloses que s'utilitzaven per guardar tot tipus de coses. Les parets d'obra seca pugen verticals, i les lloses a vegades es falquen amb pedres més petites. Fan entre 50 i 60 cm de gruix. La pedra utilitzada és la calcària de Sant Vicenç o de Castellgalí. La coberta és amb cúpula semiesfèrica tancada amb lloses. El pas de la planta quadrada a la circular de la cúpula es fa amb el sistema de petxines de les cúpules amb pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Per l'exterior la cúpula està coberta de terra, fet que la impermeabilitza.</p> | 08061-93 | Mas Gall. Balçamuller. | <p>La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. Època de l'expansió agrària degut a la gran demanda de vins i licors en el mercat, que es va mantenir en auge fins l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització que van frenar la producció i com a conseqüència es modifiquen les condicions dels contractes de conreu que afectes especialment als rabassaires. Això provoca una caiguda en l'ocupació de rabassaires que seràn absorbits per la nova indústria tèxtil. Aquest increment de la producció vinícola va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són adintellades. La llinda generalment està formada per una llosa més gran i ben treballada. No és gaire freqüent la porta adovellada a la zona. Els marges de pedra seca constitueixen un model de paisatge molt característic del sud europeu. Tenen tan valor constructiu com paisatgístic. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6664400,1.8222400 | 401952 | 4613412 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80522-foto-08061-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80522-foto-08061-93-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80523 | Barraca de vinya de cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-roc | <p>Berral, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. Soler, J.M. (1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta circular que aprofita un marge del terreny, bastant gran, coberta amb cúpula de pedra i característica perquè la porta és d'arc de mig punt de pedra.</p> | 08061-94 | Cal Roc, Boades. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files, es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. . Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta, a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures.</p> | 41.6895500,1.8601600 | 405143 | 4615936 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80523-foto-08061-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80523-foto-08061-94-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Tipologia: planta circular coberta amb falsa cúpula. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80524 | Barraca de vinya de can Mitjans de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-can-mitjans-de-boades | <p>Berral, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. Soler, J.M. (1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta circular de petites dimensions, coberta amb cúpula semiesfèrica feta amb lloses de pedra cobertes per sobre amb terra. La porta és allindada de pedra i s'obre a migdia.</p> | 08061-95 | Granja Mitjans, Boades. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files, es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta quadrangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta, a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. Un element interessant és la cornisa que hi ha entre la teulada i el mur, formada per lloses que sobresurten uns centímetres amb l'objectiu de preservar els murs de la humitat de l'aigua. El parament del mur acostuma a ser molt regular, fet amb lloses planes i pedres encaixades. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o bé s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas de què per estalviar feina la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada.</p> | 41.6811700,1.8579500 | 404947 | 4615008 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80524-foto-08061-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Tipologia: planta circular coberta amb falsa cúpula. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80525 | Capella de Sant Fèlix del mas Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-felix-del-mas-casanova | <p>Novena en honor del gloriòs mártir sant fèlis. Jaume Nonell. Imp.Catòlica de Domingo Vives. Manresa. 1911. (AHCM). Capbreu de Castellgalí, 1730 (ASM).</p> | XX | <p>La capella es troba davant del mas. És una capella de factura moderna, de planta rectangular, amb teulada a doble vessant. Al vèrtex de la teulada de la façana hi ha una espadanya amb campana. La porta de la capella és d'arc apuntat i té un ull de bou a sobre. L'obra és de pedra, amb el volt de les obertures de maó posat a plec de llibre. L'interior és amb volta apuntada de maó. Hi ha una petita sagristia al costat esquerre de l'església en la que es guarda una imatge de Sant Fèlix. Aquesta és la capella del mas Casanova. La casa és de finals del XVIII o inicis del XIX, amb una important reforma el 1902. Estructura de la casa amb teulada a doble vessant, tres plantes, en que les dues primeres estan envoltades per una eixida porxada. Al centre la caixa d'escala en forma de torre. Davant la casa s'estén un pati tancat amb coberts i la capella. Aquesta finca és principalment vitícola amb ceps de cavernet sauvignon i una mica de tempranillo que generen 13.000kg de vi. A més de fruiters i una horta d'ús de la casa.</p> | 08061-96 | Mas Casanova, Raval del Talló. | <p>La casa va ser construïda per la família Guitart i Salvador, empresaris tèxtils del Bages, probablement a inicis del segle XIX. Al capbreu de Castellgalí de 1730 (ASM) surt Josep Otzet de Manresa al mas Mestre, cosa que ens fa pensar que probablement la casa actual aprofitès una estructura anterior. La capella es va fer el 1901 per albergar les relíquies del sant. Les relíquies del màrtir van estar sepultades en el cementiri de Manresa durant 16 segles. El 5 de maig de 1837 el Cardenal Carlos Odescalchi les va treure per donar culte en el seu oratori. Com no constava el nom del sant a qui corresponien les relíquies li va posar el nom de Fèlix (feliç). Quan deixa de ser cardenal les va regalar a un sacerdot de Manresa que vivia a Roma. El sacerdor era parent de Joan Francesc Guitart que li va demanar les relíquies. El 14 de gener de 1868 les va recollir i les va posar a l'oratori de la família. L'any 1901, Joan Guitart Santasusana va fer edificar una església en la propietat de la casa Guitar, també conegut com mas Casanova. L'any 1967 el Sr. Quirze Font va obtenir permís del bisbat per mantenir el culte a la capella.</p> | 41.6830200,1.8096100 | 400926 | 4615268 | 1901 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80525-foto-08061-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80525-foto-08061-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80525-foto-08061-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Actualment (2006) la finca està en venda. | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||
| 80527 | Carrer Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cardener | <p>Reverendo-Ginesta S.L. (2006). Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Barri Antic de Castellgalí.</p> | XVIII-XIX | <p>El carrer Cardener, situat a la part baixa del poble, és un dels carrers antics de Castellgalí i té similitud a la resta de carrers antics del poble. El carrer va des de la C16 fins a la Avinguda de Montserrat, via d'entrada al municipi. Hi ha diverses cases i edificacions interessants, tot i que alguna ja ha desaparegut. Destaca la banda de llevant del carrer, amb una casa amb estructura de mas amb murs de pedra i teulada a doble vessant que ha estat molt transformada. Davant hi havia uns coberts, un dels quals amb estructura típica de l'arquitectura industrial de mitjans-finals del XIX: murs de pedra i contorns de portes i finestres de maó, amb dues plantes.</p> | 08061-98 | Nucli antic. Carrer Cardener. | <p>Aquest carrer es troba molt proper al riu Cardener i sota el turó del castell. Al costat es va aixecar a mitjans del segle XIX el barri de la fàbrica que s'originà degut a l'emplaçament de la fàbrica Carné. Tot i així, l'estructura arquitectònica de les cases pot correspondre a finals del XVIII o principis del XIX, però no més antigues.</p> | 41.6786200,1.8449700 | 403863 | 4614739 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80527-foto-08061-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80527-foto-08061-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | El març de 2006 es va redactar una Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Barri Antic de Castellgalí per Reverendo-Ginesta S.L. arquitectes associats. En aquest es formula la necessitat de reconèixer l'existència del carrer Cardener i fer una modificació puntual considerant que aquest carrer té una factura similar a la dels carrers antics del poble. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||||||
| 80528 | Fàbrica de can Carné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-carne | <p>Camprubí, J. (1995). Fàbriques i empreses. Article publicat a Regió 7 el 10-2-1985: Fàbriques de Castellgalí. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> | XIX | L'ús actual ha fet que es modifiquès part de l'estructura de la fàbrica. | <p>Aquesta era la última fàbrica al riu Cardener, abans de la seva confluència amb el Llobregat, ubicada al terme de Castellgalí al vessant dret del riu. Els edificis d'accés, simètrics, són de pedra de Castellgalí amb encoixinats i arrebossat. Les naus de la fàbrica tenen 25 m de llum, parets de tancament amb totxo massís fet a mà a Sant Vicenç i amb una filera de pilars metàl·lics fets amb perfils en U lligats per peces reblonades que sostenen les encavallades de la coberta, que és d'uralita. Els edificis més característics són les dues torres que es conserven al costat de la carretera però que es van enderrocar amb l'ampliació de la carretera el 2023. Les naus industrials tenen cert interès pel tipus de construcció que utilitza arcs de descàrrega, una característica dels edificis industrials que es repeteix a altres elements d'aquesta zona del Bages.</p> | 08061-99 | Raval de la Fàbrica. Can Carné. C-16. | <p>El 1831 Joan Claret, comerciant, va vendre a Antón Barrera, maquinista, una casa-fàbrica i terra que es troba dins els límits del mas i heredat Casajoana. El 29-1-1841 es forma societat entre Anton Barrera i Josep Monteis iniciant la fabricació de filats de cotó. La fàbrica era moguda amb força hidràulica i disposava de 10 cardes, manuars, metxeres, batans, aspis, 24 contínues. El 1848 en morir Anton Barrera, la seva part passa en herència als seus dos fills, Josep i Eudald. El fill de Josep Carné, fundador de la fàbrica de filats i teixits de cotó Cal Carné a Manresa, va adquirir i reorganitzar la Fàbrica i Colònia Industrial de Castellgalí i creà la societat 'Manufactures d'Isidre Carné' en memòria del seu pare el 1921. En Josep i el seu germà Joan van instaurar la fàbrica i va bastir la colònia de nova planta. En morir Josep Carné el 1934 es feu càrrec el seu fill Isidre que va emprendre la modernització de la indústria arribant a tenir 8.300 fusos i 200 telers. Aquest, durant la Guerra Civil va conèixer un manyà de Santpedor, Cerdans, amb el que es va associar i fabricaren els telers de marca Cerdans, que van tenir forta repercussió en el mercat tèxtil. Va morir en un accident d'avió el 1949. Aquesta va ser una de les primeres indústries tèxtils en tancar a la comarca, el 1936. Degut a la fàbrica la població de Castellgalí va augmentar fins a 1.500 habitants a principis del segle XX. En fer l'instal·lació hidràulica per la fàbrica es va enderrocar l'antiga resclosa del molí i es va fer una mica més avall la nova resclosa de la fàbrica. Els Carné van adquirir els drets d'aigua als propietaris del molí, els Hosta. Aquesta primera reclosa era de maons amb unes parts de contraforts, foren els Carné qui l'encimentaren més tard. Encara es pot veure el salt d'aigua de la resclosa i el canal fins la fàbrica, tot i que no s'utilitza per generar energia. La maquinària de la fàbrica no era de les més modernes de l'època, però sí la concepció de l'edifici, car l'embarrat que feia moure les màquines, anava sota terra i així s'eliminaven columnes i suports. Els actuals pisos baixos del costat de la carretera, quan hi havia la fàbrica a l'edifici del costat (el que fou enderrocat quan es va fer la carretera) eren uns simples coberts, i al traslladar-se la fàbrica al nou emplaçament van convertir-se en el lloc on es filava i amb un carro es feia viatges per portar el fil a la fàbrica.</p> | 41.6799000,1.8474100 | 404068 | 4614879 | 1831 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80528-foto-08061-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80528-foto-08061-99-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-03-25 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Joan Claret / Josep Carné | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | ||||
| 80529 | Torres de can Carné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-can-carne | <p>Camprubí, J. (1995). Fàbriques i empreses. Article publicat a Regió 7 el 10-2-1985: Fàbriques de Castellgalí. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> | XIX | Els edificis han desaparegut ja que van ser enderrocats | <p>Els edificis més característics de la fàbrica de Can Carné són les dues torres que es troben aprop de la carretera, fetes amb pedra encoixinada a les cantoneres. La teulada és molt característica, ja que és a doble vessant amb els vèrtex en xamfrà i amb dues finestres a cada costat amb teulada independet, cosa que li proporciona un volum de teulada molt característic i singular. Les finestres són d'arc de mig punt rebaixat.</p> | 08061-100 | Raval de la Fàbrica. Can Carné. C-16. | <p>El 1831 Joan Claret, comerciant, va vendre a Antón Barrera, maquinista, una casa-fàbrica i terra que es troba dins els límits del mas i heredat Casajoana. El 29-1-1841 es forma societat entre Anton Barrera i Josep Monteis iniciant la fabricació de filats de cotó. La fàbrica era moguda amb força hidràulica i disposava de 10 cardes, manuars, metxeres, batans, aspis, 24 contínues. El 1848 en morir Anton Barrera, la seva part passa en herència als seus dos fills, Josep i Eudald. El fill de Josep Carné, fundador de la fàbrica de filats i teixits de cotó Cal Carné a Manresa, va adquirir i reorganitzar la Fàbrica i Colònia Industrial de Castellgalí i creà la societat 'Manufactures d'Isidre Carné' en memòria del seu pare el 1921. En Josep i el seu germà Joan van instaurar la fàbrica i va bastir la colònia de nova planta. En morir Josep Carné el 1934 es feu càrrec el seu fill Isidre que va emprendre la modernització de la indústria arribant a tenir 8.300 fusos i 200 telers. Aquest, durant la Guerra Civil va conèixer un manyà de Santpedor, Cerdans, amb el que es va associar i fabricaren els telers de marca Cerdans, que van tenir forta repercussió en el mercat tèxtil. Va morir en un accident d'avió el 1949. Aquesta va ser una de les primeres indústries tèxtils en tancar a la comarca, el 1936. Degut a la fàbrica, la població de Castellgalí va augmentar fins a 1.500 habitants a principis del segle XX. En fer l'instal·lació hidràulica per la fàbrica es va enderrocar l'antiga resclosa del molí i es va fer una mica més avall la nova resclosa de la fàbrica. Els Carné van adquirir els drets d'aigua als propietaris del molí, els Hosta. Aquesta primera reclosa era de maons amb unes parts de contraforts, foren els Carné qui l'encimentaren més tard. Encara es pot veure el salt d'aigua de la resclosa i el canal fins la fàbrica, tot i que no s'utilitza per generar energia. La maquinària de la fàbrica no era de les més modernes de l'època, però sí la concepció de l'edifici, car l'embarrat que feia moure les màquines, anava sota terra i així s'eliminaven columnes i suports. Els actuals pisos baixos del costat de la carretera, quan hi havia la fàbrica a l'edifici del costat (el que fou enderrocat quan es va fer la carretera) eren uns simples coberts, i al traslladar-se la fàbrica al nou emplaçament van convertir-se en el lloc on es filava i amb un carro es feia viatges per portar el fil a la fàbrica.</p> | 41.6789100,1.8469600 | 404029 | 4614769 | 1831 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80529-foto-08061-100-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-25 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Joan Claret / Josep Carné | Amb l'ampliació de la carreters les dues torres es van enderrocar l'any 2023. | 105 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||
| 80530 | Mas Casasayas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casasayas | <p>Iglésies, J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Llibre de cobraments del rector de Castellgalí, 1715 (ASM).</p> | XVIII | Una de les cases està mig en ruïnes. | <p>El mas Casasayas es troba a la vall d'Artigues, al costat del camí que porta de Santa Margarida al mas Flequer. El mas forma un conjunt amb la casa, un conjunt de tines al costat, la bassa, un cobert i unes tines al peu de les vinyes. La casa està formada per dues construccions adossades, una de les quals es troba en ruïnes. La casa principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és adovellada d'arc de mig punt, i davant hi ha un cobert amb un arc carpanell al centre, en el que es troba la premsa amb gàbia de fusta. Al costat d'aquest cobert, i a continuació d'aquesta casa hi ha les ruïnes d'una construcció probablement més antiga, amb una porta adovellada d'arc de mig punt que s'obre a llevant i davant la qual hi ha un contrafort amb un pas d'arc per permetre l'entrada per la porta. L'estructura arquitectònica interior d'aquesta part està en ruïnes. Adossada a la casa per la part posterior hi ha un cobert en el que hi ha dues tines circulars que actualment s'utilitzen com a cisternes. A la façana de llevant hi ha una finestra del pis amb la data 1797 i dues X entre mig de les xifres. Entre la casa, el cobert i les tines s'estén una era enrajolada. Hi ha un conjunt de cinc tines que formen un edifici al costat de la casa i independents d'aquesta. A la banda est hi havia l'antic celler, del qual només es conserven les parets i que quedava adossat a la part de darrera de les tines. Les boixes de pedra s'obren en el mur entre les tines i el celler. Hi ha una tina circular sense cairons, una circular folrada i tres quadrades.</p> | 08061-101 | Camí de la Vall d'Artigues, mas Casasayas. | <p>No disposem de documentació directa d'aquesta casa, fet que no ens permet arribar al seu origen que podria ser de finals de l'edat mitjana. La primera referència documental és del 1715, quan surt el mas Casasaies al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM). El 1830 (AHCM) es fa establiment d'una vinya al Mas Riuves Casasayes, mas que pertany a Josep Vilardaga pagès de Sagàs. Això ens fa suposar que Pere Riubes que s'esmenta al fogatge de 1497 podia ser amo d'aquest mas (Iglésies, 1991).</p> | 41.6696300,1.8085800 | 400820 | 4613782 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80530-foto-08061-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80530-foto-08061-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80530-foto-08061-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | També ho trobem escrit com Casassaies. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||
| 80531 | Ca n'Úrsul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nursul | XVIII | <p>Aquest mas es troba al nucli antic de Boades, al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l'Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. És una casa que ha patit moltes reformes al llarg del temps tot i que deixen veure l'estructura més antiga de planta i pis, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, i amb la façana principal que actualment es troba tapada per un afegit recent compost per uns arcs a la planta baixa i una eixida tancada al pis. La porta principal, que era a la façana de migdia, és allindada de pedra. L'interior està estructurat en dues crugies paral·leles a la façana principal, una més ample i amb un arc de mig punt de pedra al mig per aconseguir un ampli espai. La casa tenia dues tines folrades amb cairons que es conserven: una tapada i l'altra a la que s'ha fet un accés per davant i s'utilitza com a rebost.</p> | 08061-102 | Raval de Boades. | <p>Desconeixem l'origen d'aquesta casa, tot i que s'assenta sobre l'antiga vil·la romana de Boades. La primera notícia escrita és del capbreu de 1730 (ASM) que cita a Magí Ursol a casa de Munt. En aquest mateix capbreu es cita a Joan Casadevall al mas Casadevall, amb la qual cosa veiem que Cadevall era la casa de vall (abaix) i can Úrsul era la casa de munt (amunt), degut a la ubicació que ocupen ambdues cases al nucli de Boades. La tipologia de l'arc de la planta baixa pot correspondre a finals del segle XV o posterior, tot i que és difícil assegurar-ho.</p> | 41.6850700,1.8605600 | 405170 | 4615438 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80531-foto-08061-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80531-foto-08061-102-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | La casa ha estat molt reformada tot i que conserva els baixos i les tines. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80532 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Castellgalí, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquesta hi destaquen: -Sol·licitud d'autorització feta per D.J. Hosta per construir una presa al Cardener, canal, desguàs, per moviment d'un molí i una fàbrica. 1873. -Diferents projectes de la carretera d'Esparraguera a Manresa al seu pas per Castellgalí, 1882-1954. -Arbitris d'aprofitaments hidràulics. -Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. -Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destinació a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08061-103 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||||
| 80533 | Raval del Talló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-tallo | XVIII | <p>El Raval de Talló es troba al nord-oest del municipi, a la zona del turó del Talló al llarg del camí des del turó i fins a la Casa Nova de l'Otzet. És una agrupació de cases que es va formar a l'entorn del mas Talló, mas que ja existia al segle XIV i que a finals del XIX va ser un important centre productor vinícola. La primera casa que trobem és cal Prunés, casa que ha estat reconstruïda fa poc temps; a 500m hi ha el mas del Talló anomenat també casa dels amos; al costat hi ha cal Pau Fàbregas, també molt reconstruïda; més avall cal Fèlix, casa que conserva unes voltes als baixos i una eixida amb arcs; a 300m d'aquest conjunt hi ha la masoveria del Talló, coneguda com cal Garnau, edifici de planta rectangular allargada, que conserva una tina a l'exterior i que té una torre amb merlets de factura moderna; sota d'aquesta hi ha cal Magí, casa que va ser feta fa uns 50 anys. Seguint el camí trobem la Casa Nova de l'Otzet, casa que no formava part del mas Talló. L'estructura de les cases és similar, totes de pedra i amb teulada a doble vessant. Algunes encara conserven cellers als baixos i tines, tot i que les transformacions per viure fetes els darrers temps ha provocat la desaparició d'algun d'aquests elements.</p> | 08061-104 | Raval del Talló. | <p>Les cases del raval del Talló es van formar a l'entorn del mas Talló probablement en una època d'auge econòmic centrat en la vinya tot i que aquesta casa existia al segle XIV. Les altres cases de la zona, tot i que probablement alguna d'elles (Prunés, cal Fèlix) ja existia al segle XV, la majoria van ser construïdes o al menys refetes al segle XVIII, conservant característiques d'aquesta època.</p> | 41.6811200,1.8214200 | 401906 | 4615043 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80533-foto-08061-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80533-foto-08061-104-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Excepte una casa, la masoveria coneguda com cal Garnau, la resta de cases estan totes rehabilitades recentment. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80534 | El Talló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tallo | <p>Capbreu de Castellgalí de 1730 (ASM)</p> | XIV-XIX | <p>El mas Talló es troba al planell que hi ha al costat del turó del Talló amb ampli domini visual sobre la zona. És una casa gran, de planta rectangular amb planta, dos pisos i golfes sota la teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'obre a ponent i té la porta principal al centre, adovellada d'arc de mig punt. És una façana que manté la simetria en els seus elements, amb la porta al centre, tres finestres al primer pis i tres grups de finestres amb arcs al segon pis, dues a cada banda i tres al centre; la façana està pintada de blanc, mentre que el volt de porta i finestres és de plaques de pedra. Sobre la porta hi ha una placa de pedra amb la inscripció: MAS TALLÓ 1362, que és una inscripció nova però que recorda la data de construcció de la casa. A l'interior hi ha un ampli celler cobert amb volta de canó i un espai al costat cobert amb voltes d'aresta de pedra. En aquest celler es guardaven dues plaques de pedra gravades, possiblement per instal·lar a la façana. En una posa: TOMAS LLORENS FUNDADOR MAS TALLÓ 1362. A l'altra: 1914 PLADELLORENS LA RESTAURA. A la banda esquerra hi havia dues o tres tines amb les boixes que donen al celler central. Davant la façana de la casa hi ha un jardí de xiprers amb un estany per posar peixos i un pou de pedra d'estil noucentista. El conjunt està tancat per un mur que inclou la part d'hort.</p> | 08061-105 | Mas El Talló, Raval del Talló. | <p>La casa del Talló, també coneguda com la casa dels amos, és la que centra el grup de masies d'aquest raval, que a finals del XIX va ser un important centre productor vinícola. Segons consta a una inscripció a la casa, aquesta va ser fundada per Tomas Llorens el 1362 i restaurada el 1914 per Magí Pladellorens. Al capbreu de Castellgalí de 1730 (ASM) surten Rafael Puig i Francisca, 'al mas Teió abans Llorens'. El 1845 la casa era de Mariano Fábregas i Bosch, hisendat de Manresa, mentre que part de les terres les tenia Valentí Pladellorens, pagès de Castellgalí (AHCM). En Magí Pladellorens, era nascut a Granada del Penedès i feia estades a la casa del Talló on tenia una gran plantació de vinyes, part de la producció d'aquestes les dedicava a l'exportació. Aquest va fer importants millores a la casa i entorn. Entre elles, la més important va ser la portada d'aigua fins la casa mitjançant una bomba que pujava l'aigua que s'extreia de la riera de Cornet amb una sínia i que un cop al mas Telló es guardava en dos dipòsits. El fill d'aquest, Magí Pladellorens i Playà, va néixer el 17-6-1841 al mas Talló. Es va dedicar al conreu de vinya i exportació de vins, tenint la seu central a Barcelona. Va fer construir diferents carreteres, la del raval del Talló al raval de Coll d'Arboç, la que uneix el barri de la Fàbrica amb el nucli antic el 1898 i que actualment es perllonga per l'antic camí veïnal de Santa Margarida. Va morir el 19-8-1908 i per desig seu va ser enterrat a una tomba modernista al cementiri de Castellgalí. Va deixar les seves propietats: el Talló, cal Garneu i cal Playà, a Antoni Pladellorens Tardà, parent seu que vivia a cal Collcurt (casa avui enrunada al raval del Talló); el negoci el deixà a un dels seus empleats, Josep Lozano Gros; i entre fills i nebots va repartir diners i immobles. Era un prohom local que va ajudar a famílies necessitades del poble, va donar la meitat del cost de l'obra per la construcció d'una palanca sobre el Cardener que havia d'unir el barri de la Fàbrica amb el raval de can Font (5.000 ptes). Va sufragar l'ampliació de l'església, va restaurar l'ermita de Santa Margarida, va instal·lar una creu nova a l'indret conegut actualment com 'pla de la Creu' en el camí que va a Santa Margarida. Com a homenatge a la seva mort l'Ajuntament va decidir anomenar a la placeta de davant de l'església amb el seu nom, perdurant fins a la Guerra Civil. A l'Arxiu de Manresa es conserva un document notarial (1844), pel què Francisco Playà i Mas estableix a Valentí Pladellorens també pagès i gendre seu, una terra per hort, amb l'acord de què en Pladellorens construiria un rec per conduir aigua de la riera de Cornet. Davant la casa, entre aquesta i la riera de Cornet, hi ha un conjunt de tres tines en mig de les vinyes que es troben en mal estat. El 1835 (AHCM) s'anomenava la tina de la casa Playà del Tayó que tenia Francisco Playà Gamisans. Els Pladellorens van marxar del Telló a meitat del primer quart del segle XX i es van tornar a establir al Penedès, ja que hi tenien més extensió de camps per vinyes. A Museu del Vi de Vilafranca del Penedès es conserva el mobiliari de la sala del mas Talló, que va ser donat per Antoni Pladellorens al Museu en vendre la casa per traslladar-se al Penedès. La donació consta de pintura, escultura, objectes i mobles de finals del segle XIX.</p> | 41.6813400,1.8210100 | 401872 | 4615068 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80534-foto-08061-105-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98|106|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 | |||||||||
| 80535 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero-0 | <p>El nom de les cases, L'Amigant nº 16, 1998. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16431.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat situat al peu del camí ral amb una tipologia barreja de casa urbana i edifici rural. Format per un cos inicial de planta rectangular al que se li afegiran posteriorment altres parts. En destaca el cos situat a migdia i que aprofita el desnivell del terreny. Està sustentat per un contrafort i coronat per una galeria. Ressalta l'aparell de la pedra, els elements que formen les obertures, espitlleres a la planta baixa i les lloses que sobresurten a l'arrencada dels arcs de la galeria. Tot i que conserva aquests elements estructurals antics, la casa ha estat molt reformada. Crida l'atenció la ubicació dominant d'aquesta casa que aprofita el desnivell del terreny i que per tant resta elevada sobre l'inici del carrer Sant Antoni.</p> | 08061-106 | c/ Montserrat, 1. | <p>A cal Ferreró hi havia hagut una fusteria que regentava l'amo de cal Jaumató a inicis del segle XX. Desconeixem l'antiguitat d'aquesta casa ja que no es conserva documentació ni dates gravades. Tot i així l'estructura evidencia una casa del segle XVIII, contemporània a altres cases del nucli antic.</p> | 41.6733500,1.8392500 | 403379 | 4614160 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80535-foto-08061-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80535-foto-08061-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.