API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
46580	Bassa de la Baga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga			Perd part de l'aigua, que s'escola cap al camp.	Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. Consta d'un mur lateral recolzat en un dels marges que la delimita, i que té la funció de frenar la sedimentació de terres cap a la bassa. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona.	08062-168	Nord de Castellnou de Bages		41.8599900,1.8065700	400946	4634920		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn				47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46582	Cellers del Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers-del-puig			Les bótes es troben força desgastades.	La masia del Puig té dos cellers situats a un nivell inferior respecte la planta baixa. En tots dos, l'accés es fa per unes escales de lloses de pedra de grans dimensions. La masia es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra, pel que aquests dos cellers tenen les parets excavades de roca natural i terra, i el paviment és igualment de terra. Alberguen diverses bótes de fusta de considerable antiguitat, tot i que estan en desús. La de majors dimensions, de trenta càrregues, té grans cèrcols de fusta, com també en té una altra de set càrregues. El major grup el formen sis bótes de dues càrregues cadascuna, amb cèrcols metàl·lics. L'altre celler tan sols conté una bóta, de set càrregues i de cèrcols metàl·lics.	08062-170	Argençola		41.8686400,1.8034800	400703	4635884		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46582-foto-08062-170-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46582-foto-08062-170-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46582-foto-08062-170-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn		Una càrrega equival a 120 litres de capacitat.	94\|98\|85	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46583	Cal Calciner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calciner	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.			Masia senzilla de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. S'ha ampliat en alçada, per la façana de gregal, amb un volum sobre la planta baixa de dos nivells d'alçada, pel que sobresurt respecte el principal, orientat a garbí. El volum principal, de planta baixa i pis, consta d'un portal d'accés d'arc escarser amb llinda amb ceràmica a plec de llibre, i brancals igualment ceràmics. Al costat del portal hi ha una obertura amb forma d'espitllera, i sobre el portal hi ha un finestral d'arc rebaixat emmarcat amb ceràmica, com la finestra que hi ha al seu costat. En un extrem de la coberta d'aquest volum, s'ha afegit un petit cos amb una obertura frontal amb la llinda de pedra. El volum superior afegit, que queda enretirat respecte la façana principal, disposa de dues finestres arrebossades que finalitzen sobre la coberta del volum principal. A la façana de xaloc hi ha un pati interior que queda tancat per diverses construccions auxiliars, tals com la pallissa, les corts i els coberts. Des de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa amb obertures a mode d'espitllera, i enretirats hi ha dos cossos amb dues finestres arrebossades al primer pis i una galeria oberta de dues obertures, i dues a les golfes; tots ells tenen la pròpia vessant que desaigua a la façana posterior, de forma escalonada. L'acabat exterior és la pedra vista al volum principal, i arrebossat amb pòrtland al volum afegit. Al ràfec d'aquest, a la façana de garbí, hi ha uns falsos cabirons de formigó. A l'interior, conserva les voltes de punt rodó a la planta baixa, i s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna. A pocs metres de la façana principal, hi ha un pou antic de pedra.	08062-171	Nord de Castellnou de Bages	L'origen del nom Cal Calciner sembla apuntar que en aquesta casa hi devia haver un forn de calç. Vila Rovira apunta que hi ha una inscripció amb l'any 1700 inscrit, però no s'ha pogut confirmar la seva existència.	41.8648700,1.8090800	401162	4635459		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46584	La Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-5	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.		La façana de sol ixent, la única que es conserva fins al ràfec, presenta esquerdes importants que poden causar l'esfondrament imminent de tota la construcció.	Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s'ha esfondrat, i tan sols manté la façana sencera a la façana de sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis. Tota l'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complet, excepte als dos extrems. La part més pròxima a sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d'una finestra de les mateixes característiques. La façana de sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn. La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complet, i probablement correspon a una ampliació del volum principal. Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruïnós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de sol ixent hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d'entrada de pedra disposada a plec de llibre.	08062-172	Nord-est de Castellnou de Bages	Es desconeixen els seus orígens. Tenint en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n'era l'economia principal, pel que durant l'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar i s'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu.	41.8501000,1.8291000	402801	4633796		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46585	Pallissa de Casamitjana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-casamitjana		XIX		Pallissa amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'una única obertura (excepte una petita finestra a la façana posterior), consistent en un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. Sobre d'aquest hi ha la inscripció gravada '1844'. A l'interior, hi ha dos pilars centrals de maó amb bigues horitzontals de fusta, que reforcen l'estructura, la qual es va veure danyada durant un incendi. A la coberta, la disposició de les teules és a llata per canal. L'acabat exterior és la pedra vista, en forma de carreus disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per grans carreus regulars de pedra. Forma part del conjunt arquitectònic creat al voltant de la masia de Casamitjana, davant de la qual es troba encarada.	08062-173	Nord-est de Castellnou de Bages	La pallissa de Casamitjana data de l'any 1844, segons consta a la llinda del portal. L'any 1946 patí un incendi, pel que la seva estructura interior es va haver de reforçar.	41.8537500,1.8189200	401961	4634213		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46586	Pallissa de les Vilaredes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-vilaredes			Presenta una esquerda a la façana de garbí que a la llarga en podria fer ressentir l'estructura. Alhora, la coberta sembla trobar-se en estat precari.	Pallissa de dos nivells d'alçat i dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, encarada a xaloc, hi ha un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. En un extrem d'aquesta façana hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha dues petites obertures de pedra sense carejar. L'acabat exterior és arrebossat amb una capa de calç de color terrós. Els angles entre façanes es troben definits per carreus mitjans regulars de pedra. A l'interior, els sostres tenen cairats de fusta; el primer pis té paviment de terra, mentre que el segon pis és empostissat. Es troba compartimentada, de manera que a la planta baixa hi ha un mur baix que delimita una cort. En un lateral hi ha unes escales de pedra que permeten pujar al pis superior. El portal ha estat intervingut amb un mur de maó que el cobreix des de la línia d'arrencada de l'arc fins a la línia de clau, i a l'espai que queda sota s'hi ha col·locat una persiana de garatge blava. Això, juntament amb la instal·lació elèctrica i l'antena de televisió que hi ha al ràfec, desmilloren notablement el conjunt. Forma part de la masia de Les Vilaredes, a la que es troba encarada.	08062-174	Nord de Castellnou de Bages		41.8735800,1.8110700	401340	4636423		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46587	Rectoria de Santa Eulàlia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eulalia	VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.	XIX-XX	L'estat d'abandonament i l'enderrocament del porxo frontal fan que presenti un aspecte força deteriorat.	La rectoria de Santa Eulàlia es troba davant de la façana de migdia de l'església. Es troba assentada sobre un terreny amb desnivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, i coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Des de la façana posterior hi ha signes en el mur que indiquen que fou ampliada en alçada amb un nivell més. La façana principal, orientada a xaloc, tenia un porxo adossat de baixa qualitat constructiva, i que s'estenia al llarg dels dos primers nivells. En ser enderrocat aquest, el mur ha quedat amb els forats dels cairats i les restes de pintura del porxo. Pel que fa a les obertures, en aquesta façana hi ha centrat un portal d'arc escarser emmarcat amb ceràmica disposada a plec de llibre. En un costat té un portal auxiliar d'arc escarser arrebossat. Al pis superior, centrats marcant els eixos compositius de la façana, hi ha tres finestrals d'arc escarser arrebossats, un dels quals ha perdut la llinda, suposadament quan es va enderrocar el porxo. Al pis de les golfes, sobre les obertures del primer pis, hi ha tres finestres de llinda plana emmarcades amb ceràmica. A la façana de mestral hi ha un portal arrebossat i una finestra al costat, tots dos arrebossats, i una finestra superior ceràmica. A la façana de gabí tan sols hi ha una finestra ceràmica al primer pis, i a la de gregal hi ha una finestra arrebossada i un petit cos adossat de dos nivells amb una altra finestra arrebossada. L'acabat exterior és arremolinat amb calç de color terrós, excepte al primer pis de la façana de xaloc i de gregal, on es troba pintada de color blanc.	08062-175	Argençola	Expliquen que després de 1936, el rector que vivia a Sant Andreu, després de l'incendi d'aquesta, va anar a viure en aquesta parròquia. Fou habitada fins el 1960 pel Mossèn Ramon Carbonell, i ha restat deshabitada des d'aleshores.	41.8585000,1.7940000	399900	4634769		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46589	Barraca de Gallifa I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-i	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX	L'esfondrament de la part superior de la volta provocarà a curt plaç l'esfondrament de la resta de la construcció.	Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions i té un gran forat al centre, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs es troben disposats de forma regular i són majors dimensions que les de la resta de la construcció.	08062-177	Nord-oest de Castellnou de Bages	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8450000,1.7858000	399198	4633280		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46590	Barraca de Gallifa II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-ii	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX	La volta s'ha esfondrat parcialment, pel que tota la barraca està seguint un procés progressiu d'enderrocament.	Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta, però, es troba semi enderrocada, així com part dels murs que la sostenen. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció.	08062-178	Nord-oest Castellnou de Bages	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8443200,1.7851500	399143	4633205		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn		Es troba cercada amb una reixa de filat metàl·lic, i és utilitzada pels caçadors per criar conills salvatges.	98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46591	Barraca entre Argençola i Navàs I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-i	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX		Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'aprofità la paret natural per construir els murs. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció.	08062-179	Nord-oest de Castellnou de Bages	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8554500,1.7862100	399249	4634439		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46592	Barraca entre Argençola i Navàs II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-ii	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX		Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular.	08062-180	Nord-oest de Castellnou de Bages	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8558200,1.7867100	399291	4634480		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46593	Bassa de les Vilaredes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-vilaredes				Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona.	08062-181	Nord de Castellnou de Bages		41.8736300,1.8114400	401371	4636429		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46593-foto-08062-181-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46594	Cal Mariano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.		Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.	Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus II-2 definida per Danés i Torras. Es trobava formada per dos volums superposats un davant de l'altre, dels quals el primer era de menors dimensions. La façana principal, orientada a xaloc, es troba pràcticament enderrocada per complet, i la posterior tan sols manté el mur a la part que correspon a la planta baixa. En canvi, les dues façanes laterals arriben en alguns trams fins a l'alçada del ràfec, on és visible una petita cornisa de pedra de poca volada. D'aquestes, la façana de gregal es troba coberta per vegetació trepadora. La façana de garbí presenta senyals en el mur de l'existència d'una porta de pedra disposada a plec de llibre, així com hi ha un tram en què les pedres es troben disposades de cantó (com en l'aparell d'espiga, però tan sols d'una filada). A sota el ràfec hi ha l'única finestra que es conserva; és arrebossada amb la llinda plana de ceràmica. El parament de la masia es troba constituït per carreus desiguals disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per carreus de majors dimensions que els dels murs. L'interior es troba completament cobert per la vegetació. A pocs metres de la casa hi ha una tina circular encaironada dins una construcció que ha perdut la coberta.	08062-182	Nord-oest de Castellnou de Bages		41.8520400,1.7980300	400225	4634047		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46595	Embarcador dels llacs de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/embarcador-dels-llacs-de-la-vila		XX		L'embarcador dels llacs consisteix en una petita construcció d'un sol nivell, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba construïda en el marge del llac, de manera que el nivell del terra coincideix amb el de l'aigua. La façana de migdia és la que es troba encarada als llacs, i consta d'una obertura amb una llinda de fusta en primer pla, i en un pla posterior té una obertura d'arc de mig punt que es troba tapiada amb maó. Aquest és l'accés per la barca, que havia de ser de petites dimensions si tenim en compte el volum de la construcció. L'accés a peu a l'embarcador es feia per la façana de ponent, a través d'una obertura que s'estén en tota l'alçada aquesta façana. Hi ha una placa ceràmica al costat d'aquesta obertura, on hi ha inscrit 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa'. A continuació hi ha anotats els anys i les medicions que es van fer. També consta d'una petita finestra a la façana de tramuntana i a la de sol ixent. El parament del mur és fet a base de pedra i argamassa, i l'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc. A l'interior, el terra es troba foradat al centre, amb un acabament semi circular a la punta, on la barca quedava ben encaixada. Hi ha senyals a les parets de grans crescudes de l'aigua del llac, que provocaven d'inundació de l'embarcador.	08062-183	Argençola	A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix.	41.8587100,1.7953400	400012	4634791		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46596	Parets de vinya de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-la-vila	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX	Algunes es troben semi enderrocades, i d'altres cobertes de vegetació.	Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu, davant del nucli de la Vila d'Argençola. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. La major part presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical.	08062-184	Argençola	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques.	41.8601700,1.7953800	400017	4634953		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46597	Cotxeres de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-de-la-vila		XX	Una d'elles no té coberta, que pot provocar el deteriorament progressiu i el ressentiment de l'estructura.	A la façana posterior de la casa de la Vila hi ha adossades tres cotxeres de planta baixa, amb les cobertes a dos vessants amb el carener perpendicular a la seva façana principal. La seves façanes principals, encarades a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola, presenten una composició simètrica que ve reforçada per la distribució de les obertures. Cada cotxera té centrat un portal emmarcat amb ceràmica amb relleu a la llinda; les dues primeres el tenen d'arc d'ansa-paner i de majors dimensions que el de l'altre extrem, d'arc escarser. El portal de la cotxera central presenta una rajola amb l'any '1945' gravat, que correspon al seu any de construcció. Cada portal té una finestra a cada costat, de la mateixa tipologia de les que hi ha a la planta baixa de la casa de La Vila. Són d'arc de mig punt emmarcades amb ceràmica, i la llinda té un relleu de poca volada. Les dues cotxeres dels extrems presenten una obertura d'aquestes característiques a la façana lateral que queda lliure. El cos del portal més petit té una petita obertura circular de ceràmica sobre el portal. Aquest no s'emprava com a cotxera, sinó que n'era un annex, cosa que es posa de manifest tant per la variació tipològica respecte les altres, com per les dimensions del portal (no hi entra un cotxe). Aquest ha perdut la coberta, i el central té la part superior construïda amb maó, pel que l'única que es troba en bon estat de conservació és la de l'altre extrem, que limita amb la façana de gregal de la casa. El parament del mur, a part de la reforma de maó vist del cos central, és de pedra unida amb argamassa.	08062-185	Argençola	A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa de La Vila, a la que donà l'aspecte actual, i hi afegí a la part posterior les cotxeres per guardar-hi els seus vehicles.	41.8588900,1.7937900	399883	4634812	1945	08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46598	Mur del camí de Gallifa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa		XX		Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí.	08062-186	Nord-oest de Castellnou de Bages	Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur.	41.8473700,1.7856200	399187	4633543		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn				47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46599	Murs de contenció de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-contencio-de-la-vila				El nucli de la Vila d'Argençola es troba situat en la part alta d'un desnivell, pel que es van construir un conjunt de murs contenció que suporten el pes de la terra acumulada. Els murs es troben distribuïts de forma esglaonada per les diferents terrasses de conreu que s'han creat. El parament del mur és de pedra unida amb argamassa. Constitueixen un element característic entorn el conjunt arquitectònic de la Vila.	08062-187	Argençola	Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d'aquesta masia, així com probablement aquests murs de contenció (ja que el nucli de l'església i la masia ja estava format).	41.8587600,1.7934400	399854	4634798		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46601	Pallissa del Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-puig				Pallissa de tres nivells que forma part del conjunt arquitectònic format al voltant de la masia del Puig. És de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Antigament, la pallissa es dividia en dues meitats: una part de la façana principal presentava un mur tan sols obert amb un portal senzill i una finestra amb llinda de fusta; i l'altra part de la façana no tenia mur, ja que hi havia una estructura de bigues de dos nivells i encanyissat que ho cobria, que era on s'emmagatzemava la palla. Actualment, ha estat completament restaurada i habilitada com a vivenda. Així, adossat a la façana de ponent té un volum de planta baixa, la coberta del qual és una terrassa transitable a la que s'accedeix des del primer pis. Totes les obertures de la pallissa són de ceràmica disposada a plec de llibre, i es troben repartides per la façana seguint una composició aleatòria. A la façana principal hi ha descentrat el portal d'arc escarser, que té dues finestres també de llinda rebaixada a cada costat. Sobre el portal hi ha un finestral també rebaixat amb sortida a un balcó amb baranes de ferro forjat. A l'altre costat de la façana hi ha un finestral disposat de forma horitzontal. A la part de les golfes hi ha una obertura circular central. A la façana de sol ixent tan sols hi ha una obertura d'arc rebaixat al primer pis, i a la façana de tramuntana hi té cinc obertures repartides entre la planta baixa i el primer pis. A la façana de ponent hi té un portal al primer pis amb sortida a la terrassa i una finestra. L'acabat exterior és la pedra vista i, part de la façana principal, allà on hi havia el canyissar antigament, es troba arrebossada i pintada de color salmó. Decoren el ràfec quatre fileres de rajols i teules ceràmiques. La part del ràfec del volum de planta baixa amb terrassa presenta una cornisa esglaonada. Per la façana de tramuntana, aprofitant el desnivell descendent del terreny, hi ha construït soterrat un femer de pedra amb volta de canó i un cobert.	08062-189	El Puig	Darrera la façana posterior de la pallissa del Puig hi ha una llinda de fusta al cobert on hi consta l'any 1868, que tant podria ser l'any de construcció del cobert com de la pallissa sencera.	41.8686700,1.8031800	400678	4635887		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46602	Molí de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1	AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.		Tan sols es manté la bassa.	Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí.	08062-190	Argençola		41.8581700,1.7916100	399701	4634735		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46603	Resclosa de Cal Tico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-tico				Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. Part d'aquesta aigua es desviava del curs de la riera per regar camps de conreu propers a la seva vorera.	08062-191	Nord-oest de Castellnou de Bages		41.8534300,1.7849600	399142	4634217		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46603-foto-08062-191-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46605	Celler de Casamitjana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-casamitjana			Algunes de les bótes es troben força deteriorades.	El celler de Casamitjana es troba a la planta baixa d'aquesta masia, pel que l'accés es fa a peu pla. Els murs que el delimiten són de pedra ajuntada amb argamassa, i el sostre presenta una volta de canó de pedra -com a la resta de la planta baixa-, i el paviment és de terra. Alberga diverses bótes de fusta de considerable antiguitat, tot i que estan en desús. Les bótes, de mitjanes dimensions, són de fusta amb cèrcols metàl·lics.	08062-193	Nord-est de Castellnou de Bages		41.8534800,1.8185400	401929	4634183		08062	Castellnou de Bages	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			85	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46606	Tines de Casamitjana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-casamitjana		XIX		Al voltant de la masia de Casamitjana hi ha un total de nou tines, repartides en dos grups diferents. D'una banda, a la façana de garbí, s'accedeix dins la masia a través d'un portal de pedra carejada, que al pis superior té una finestra també de pedra carejada amb la inscripció '1884'. Segueixen el portal unes escales de lloses de pedra, que porten cap a les tines. Aquestes, ensotades al terra, són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Dues d'elles, una de les quals és rectangular, es troben actualment tapades. D'altra banda, un segon grup el trobem davant de la façana de gregal. Al cos on hi ha la premsa n'hi ha dues, actualment tapiades, i adossat a aquest hi ha un cos d'un vessant que al seu interior en té una altra, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment.	08062-194	Nord-est de Castellnou de Bages	El període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu.	41.8535400,1.8184500	401922	4634190		08062	Castellnou de Bages	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46608	Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-0	DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1981). Sant Pere de Castellnou de Bages. Una església antiga recuperada. Butlletí núm. 31. Centre Excursionista del Bages.		Es troba en estat ruïnós.	Ruïnes d'una petita ermita de planta rectangular, sense absis, de la qual tan sols en queden dempeus els murs de poca alçada. Havia tingut una única volta al sostre, ja que els murs deixen entreveure el que devia ser el seu punt d'arrencada. Davant del portal, avui inexistent, sembla que hi podia haver un petit porxo. Té dues obertures en forma d'espitllera i una d'esqueixada. El parament del mur és fet de carreus irregulars de pedra.	08062-196	Nord de Castellnou de Bages	En motiu d'una exposició a Manresa de fotografies de l'Arxiu Gavín l'any 1972, es va posar al descobert l'existència d'aquesta ermita. El 1974, el grup Foment Arqueològic Excursionista Sallentí va localitzar les ruïnes, i posteriorment, l'any 1980, se'n feu una primera neteja. Durant la dècada de 1990, una atenta observació de les estructures va permetre determinar que es tracta d'una ermita preromànica i romànica.	41.8453000,1.8166700	401762	4633277		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-3.jpg	Inexistent	Pre-romànic\|Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			91\|92\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46609	Cal Sus Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-nou	VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.		Es troba en estat ruïnós.	Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al sud de Cal Sus Vell, a l'altre vessant de la muntanya.	08062-197	Nord de Castellnou de Bages	Fa molts anys que es troba deshabitada. Com a anècdota relacionada amb la casa, la gent gran de Santpedor recorda que quan despreciaven el menjar que els donaven a casa, se'ls amenaçava dient 'ja et portarem una temporada a Cal Sus de Castellnou', en referència a la misèria que devien passar els seus habitants.	41.8384000,1.8055200	400825	4632524		08062	Castellnou de Bages	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46609-foto-08062-197-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn		Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia.	119	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46610	Cal Sus Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-vell			Es troba en estat ruïnós.	Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al nord de Cal Sus Nou, a l'altre vessant de la muntanya.	08062-198	Nord de Castellnou de Bages		41.8392500,1.8053200	400810	4632618		08062	Castellnou de Bages	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn		Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia.		1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46611	Necròpolis de Casamitjana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-casamitjana				Es tracta d'una tomba que s'ha localitzat en el marge d'un camp de conreu prop de la masia de Casamitjana. En superfície es poden veure quatre lloses dretes col·locades formant un rectangle. Segons fonts orals, l'arada amb què estaven treballant el camp va deixar al descobert un crani humà, que van retornar al seu lloc i van tornar a cobrir.	08062-199	Nord-est de Castellnou de Bages		41.8504300,1.8124400	401418	4633852		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46611-foto-08062-199-2.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn		Segons fonts orals, sembla que en aquest indret se n'han localitzat diverses, però en el moment de fer l'inventari només se n'ha pogut localitzar una. Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica		1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46612	Cal Minguet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-0	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.		Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.	Masia de petites dimensions que es troba en estat ruïnós, i que està situada en el punt més elevat d'un desnivell descendent força pronunciat. Havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que es corresponia amb les masies d'estructura clàssica definides per Danés i Torras. Té la coberta esfondrada, així com els murs fins a l'alçada de la planta baixa, on l'estructura suportada per voltes d'arc de punt rodó de pedra es manté. El mur que es manté més alt és el de sol ixent, del qual els angles que forma amb els altres murs arriben fins el primer pis, mentre la part central es troba fins el forjat del primer pis. La façana principal, orientada a migdia, manté en major mesura el nivell de la planta baixa, i consta d'un portal d'arc rebaixat amb ceràmica disposada a plec de llibre. Hi ha signes que indiquen que els brancals eren de pedra carejada, que ha estat arrencada. Sobre d'aquest portal hi ha la part inferior d'una finestra, i que també era ceràmica. A la façana de sol ixent conserva una finestra de pedra sense carejar. El parament del mur és de pedra irregular unida amb argamassa. Els angles entre façanes presenten carreus mitjans de pedra.	08062-200	Nord de Castellnou de Bages		41.8665900,1.8167800	401803	4635641		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-3.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46613	Parets de vinya de Cal Mestres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-cal-mestres		XVIII-XX		Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu, prop de la masia de Cal Mestres. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permeti el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes.	08062-201	Argençola	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques.	41.8658300,1.8042600	400763	4635571		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46614	Barraca de Cal Mestes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mestes	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX		Barraca de vinya de petites dimensions i de planta mixta, de manera que combina la planta circular amb un angle quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions i estan disposades de forma regular.	08062-202	Argençola	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8638600,1.8024400	400609	4635354		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46615	Tines de Colldeforn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-colldeforn	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX	A causa del mal estat de l'edifici i al desgast a què es troben sotmeses, algunes han perdut una part dels cairons.	A l'interior de la masia de Colldeforn hi ha un total de nou tines, repartides al voltant de les façanes de gregal i de mestral. Es troben agrupades en dues estances diferents, que eren els espais destinats a la producció del vi. Les tines són de grans dimensions, i presenten dues tipologies diferents. Totes són fetes de pedra i morter de calç, i estan impermeabilitzades amb fileres horitzontals de cairons envernissats, però en trobem que tenen planta circular, i alhora de planta quadrangular. Estan quedant cobertes per la vegetació, i algunes han perdut la major part de les fileres de cairons.	08062-203	Nord de Castellnou de Bages	El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt de Colldeforn, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia.	41.8472100,1.8053300	400823	4633502		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46616	Toll de Cal Tico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico				Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre.	08062-204	Nord-oest de Castellnou de Bages		41.8530400,1.7861300	399238	4634172		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46617	Barraca entre el Puig i Maçaners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-el-puig-i-macaners	PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX		Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta quadrangular. Es troba alçada sobre un camp de conreu, que consta d'un petit pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben disposades de forma regular. A les façanes laterals hi ha dos finestrons.	08062-205	Nord-oest de Castellnou de Bages	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8698300,1.8004700	400455	4636019		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn		Maçaners és una masia que es troba dins del terme municipal de Navàs.	98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46618	Pont de la zona del Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-zona-del-puig		XX		Pont sota del qual passa la riera de Sant Cugat, i sobre el qual transcorre la carretera de Balsareny a Súria. És de tres trams, i es troba construït amb carreus mitjans de pedra disposats en filades regulars, i als extrems que delimiten l'ull es troba arrebossat. El conformen tres arcs rebaixats de mitjanes dimensions. Els pilars centrals queden coberts, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. Presenta un petit ampit a banda i banda, que està coronat per una barana metàl·lica.	08062-206	Argençola	Durant la guerra civil el pont antic es va enderrocar, i una vegada acabada aquesta es va construir el que veiem actualment.	41.8691800,1.8017900	400563	4635946		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46619	Cal Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.	XVIII		Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda amb un terreny amb nivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys d'alçada que la principal. La façana principal, orientada a xaloc, té descentrats un portal de llinda plana de pedra sense carejar, com el que hi ha en un extrem d'aquesta façana, de majors dimensions per a l'entrada d'un vehicle rodat. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc rebaixat de pedra sense carejar, d'iguals dimensions i característiques que les tres que veiem centrades en el pis superior, que presenten baranes de fusta. En aquest últim pis hi ha també una finestra circular a cada extrem. A la façana de garbí hi ha un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, i sobre d'aquest hi ha una petita finestra de pedra carejada tapiada. En cadascun dels pisos superiors hi ha una finestra de pedra sense carejar i llinda d'arc rebaixat. A la façana de mestral hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat al primer nivell, i al segon una finestra circular a cada extrem. Finalment, a la façana de gregal hi ha tres finestres de pedra rebaixada i llinda d'arc rebaixat, que queden repartides en dues al primer pis, i una al superior. L'acabat exterior és la pedra vista, que en el moment de la restauració de la casa, es va repassar a les juntes amb pòrtland. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva algun element com unes escales de lloses que pugen al primer pis. Davant de la façana de garbí, paral·leles al volum principal, hi ha unes corts que tenen una llinda amb l'any 1909 inscrit. Alhora, davant de la façana de mestral hi ha un cobert.	08062-207	Sud de Castellnou de Bages	Es conserva un document de l'establiment amb censal perpetu de la masia de Cal Pujol, que data de 1782.	41.8160600,1.8363100	403348	4630008		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46620	Cal Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coll	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.			Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda en un terreny amb un suau nivell descendent, i la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. La masia ha estat ampliada en diverses ocasions amb diferents volums superposats. Així, al llarg d'una part de façana de mestral, s'ha afegit un volum de planta baixa i pis i un sol vessant, amb el mateix pendent que el vessant del volum principal, sense ser continu. També s'ha afegit un volum de planta baixa i pis a l'angle de façana orientat a migdia, amb coberta a un vessant que desaigua també a migdia. Aquest volum sobresurt respecte el volum principal, pel que l'espai que quedava entre aquest i la façana principal s'ha solucionat amb un volum prominent de planta baixa que s'estén al llarg de tota la façana principal, orientada a xaloc. Aquest, a la part superior consta d'un terrat transitable amb pilars ceràmics i baranes de ferro forjat, i a la planta baixa consta d'un portal ceràmic a plec de llibre a mode de lliça i de tres obertures petites en l'altre angle. A la mateixa façana, però del volum principal, hi ha tres finestres arrebossades entre el primer pis i el segon, una de les quals és d'arc rebaixat i de majors dimensions. A la façana de gregal també hi ha tres finestres arrebossades; dues al primer pis i una al segon, disposades aleatòriament. Al volum afegit a mestral hi ha un portal d'arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre a la planta baixa, i dues finestres arrebossades al primer pis. A la part que queda visible del volum principal a la façana de mestral, s'hi accedeix a través d'una petita escala a un portal, de pedra carejada i llinda plana, on té un relleu d'un triangle amb una creu superior. Sobre d'aquest hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha tres obertures arrebossades en cada nivell, totes elles de dimensions desiguals. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós. A l'interior, conserva els cairats de fusta als sostres i el paviment de tova i mosaic, i s'ha habilitat com a vivenda moderna. Davant de la façana posterior hi ha dos coberts.	08062-208	Sud de Castellnou de Bages		41.8216800,1.8362100	403348	4630632		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46621	Torre dels Moros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-0	<p>AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p>	XI	L'esfondrament d'algunes parts podria fer-ne ressentir l'estructura.	<p>La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l'únic vestigi d'una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica, i té una alçada considerable; el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert en aquest punt. Alhora, prop del seu punt d'arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l'interior. El gruix dels murs és força considerable, amb uns 2'45 metres. Sembla que constava de tres nivells, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l'emplaçament de la porta d'accés, així com des que quin nivell es feia, però es probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l'exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d'encaix per a una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l'interior, no es poden veure signes d'estructures de pedra, pel que els tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta amb paviment empostissat. L'acabat exterior de la torre era arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d'una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts de murs exteriors.</p>	08062-209	Nord de Castellnou de Bages	<p>El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d'aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que es té del castell data de 1001, i apareix documentat com el Castell del Buc (del Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. El 1020, Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d'Artés i el de Sallent.</p>	41.8509800,1.8300100	402878	4633893		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-3.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-06-25 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46622	Cal Potret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-potret	DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.			Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A l'extrem de sol ixent de la façana principal hi ha un petit cos de planta baixa disposat de forma perpendicular al volum principal. Aquest cos és d'un sol vessant que desaigua a la façana posterior, i a la frontal, davant la façana principal, té una gran obertura. Aquest cos té una tina circular encaironada al seu interior. També a l'extrem de sol ixent, però de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa disposat de forma perpendicular, aquest amb la obertura amb llinda de fusta orientada a xaloc. La façana principal, també orientada a xaloc, consta d'un portal descentrat amb llinda de fusta i pedra carejada als brancals, i a cada costat té una obertura amb llinda de fusta, una de majors dimensions que l'altra. Tant al primer pis com a les golfes, hi ha tres obertures alienades entre elles, les primeres amb llinda de fusta plana i les superiors amb llinda de pòrtland; els finestrals centrals són de majors dimensions que els laterals en tots els nivells. A la façana de gregal hi ha centrada al primer pis una finestra amb llinda de pòrtland, al costat de la qual n'hi ha una amb llinda de fusta. Al nivell superior n'hi ha una al centre de pedra sense carejar. Pel que fa a la façana de mestral, hi ha tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa, dues de pedra carejar i una amb llinda de fusta. També són de fusta les dues del primer pis, essent la central amb balcó sense baranes. Al nivell de les golfes hi ha tres finestres amb llinda plana de pòrtland. Finalment, a la façana de garbí hi ha, centrades al primer pis i a les golfes, una finestra amb llinda de fusta i un finestral amb llinda de pòrtland, respectivament. Aquest últim és l'entrada de les escales metàl·liques d'emergència que hi ha en aquesta façana, que encara no tenen graons. La masia està essent restaurada per complet, pel que els interiors i els acabats es troben inacabats en el moment de fer l'inventari. L'acabat exterior és la pedra vista, i els angles entre façanes presenten carreus regulars de pedra. El ràfec ha estat fet de nou. A l'interior, conserva el sostre de voltes a la planta baixa, i al primer pis s'han canviat els cairats de fusta per bigues de pòrtland. També hi ha una tina a la planta baixa i un celler al soterrani.	08062-210	Nord de Castellnou de Bages		41.8653900,1.8053900	400856	4635521		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46623	Resclosa entre el Puig i Maçaners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-entre-el-puig-i-macaners				Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera de Sant Cugat, situada prop del terme municipal de Navàs. Es troba construïda amb terra, i el sobreeixidor es troba format per una filera de roques, aigües amunt del qual hi ha una acumulació de sediments. La resclosa embassa part del cabal aigües amunt. Aquesta construcció permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera.	08062-211	Argençola		41.8698200,1.8017400	400560	4636017		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46624	Resclosa de Gallifa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-gallifa			Ha quedat coberta de sediments i vegetació, i algunes de les roques que la conformaven s'han desprès.	Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. El sobreeixidor ha quedat cobert de vegetació, i aigües avall, s'han acumulat sediments i fragments de roca. La resclosa permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera.	08062-212	Nord-oest de Castellnou de Bages		41.8505500,1.7830000	398975	4633899		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46625	Passeres de la riera del Tordell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-la-riera-del-tordell			Es troben gairebé cobertes per complet per la vegetació.	La riera del Tordell presenta, al seu pas per la finca de Gallifa, unes passeres que s'empraven per a travessar la. Consisteixen en carreus mitjans adossats sobre un munt de terra. Es troben pràcticament coberts per la vegetació que envolta la riera.	08062-213	Argençola		41.8509900,1.7826700	398948	4633948		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46625-foto-08062-213-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46626	Toll de la resclosa de Cal Tico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico				Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes.	08062-214	Argençola		41.8549700,1.7923500	399758	4634379		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46627	Tomba de Santa Margarida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-santa-margarida		XVIII		Davant l'entrada de l'ermita de Santa Margarida, hi ha una gran llosa a terra que marca l'espai d'una tomba. En aquesta, hi ha al centre un escut amb una calavera amb dues tíbies entrecreuades, i a sota hi consta la inscripció 'OSSOS Y POLS DELS RNS IOSEPH Y IAVME PVIG, RRS D CASTELLNOV, YD VIVER'. Alhora, al voltant de la tomba hi ha inscrit '..LA D POS 1705 /ASSI AGVARDARAN LA RESURRECTIO UNIVERSAL (..)'. Un dels extrems superiors ha quedat esborrat a causa de l'incendi que es provocà a dins l'ermita durant la guerra civil. S'intueix, però, que hi posava Santa Margarida o bé El Puig de ViLA De POSt.	08062-215	Santa Margarida de Viladepost		41.8680200,1.8032100	400679	4635815	1705	08062	Castellnou de Bages	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic				2019-11-26 00:00:00	Marta Lloret Blackburn				47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46489	Cementiri de Castellnou de Bages	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellnou-de-bages	GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona.	XX		El nou cementiri de Castellnou de Bages es troba a l'antiga casa rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l'incendi provocat per la reacció popular en contra de l'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai funerari, però també com a espai públic de visita. S'accedeix al cementiri per sota l'arc que forma l'antic pas que hi havia des de la casa rectoral a l'església, fins arribar a la porta de reixa situada entre el cos més antic de la rectoria i un dels murs nous que delimiten el recinte. El primer espai que trobem és l'anomenada plaça de Llevant, delimitada cap a l'est per un mur baix que s'estén en dos trams separats per una gàrgola de marbre blanc. Al nord es troba l'antic cup de Can Batista, que és el lloc on es van dipositar totes les restes de les exhumacions fetes arran de la construcció del nou cementiri i on també es troben les restes del maqui Ramon Vila Capdevila 'Caracremada'. Al sector oest hi ha un banc d'acer inoxidable que porta el nom de 'Banco catalano', dissenyat per Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l'ossera comuna. A través d'un arc apuntat es té accés a un espai descobert on trobem dos conjunts de nínxols, un de sis en dos pisos de tres que es troben sota les restes de la volta que va ser el vestíbul de la casa rectoral. El segon conjunt, de dotze nínxols, està disposat en tres pisos de quatre i està situat al costat del primer conjunt. La paret nord d'aquest espai descobert hi ha un tram d'opus spicatum datat del segle X, que es va trobar en una de les excavacions fetes, i es diu que podria haver estat part del mur d'un antic castell. Els nínxols són prefabricats i amb tancaments de vidre, a través del qual es pot veure la làpida. A la paret nord d'aquest espai es troba una obertura amb tancament de vidre des del qual es pot veure l'interior del museu local. Sota la volta contigua a la façana de ponent de l'antiga rectoria es troba un espai, amb accés directe des de l'exterior, habilitat com l'avanç esmentat museu local. A migdia s'obre un petit espai on es troben dos conjunts de nínxols més, al costat est un conjunt de tres pisos de sis nínxols, i al sud, en un mur de nova construcció, hi ha un conjunt de dos pisos de sis nínxols. Davant aquest últim conjunt es troba l'antiga entrada principal de la casa rectoral i passant sota la volta, que era el vestíbul, s'accedeix per unes escales al segon pis on es trobava l'habitatge del rector. El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d''El balcó de Montserrat', que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l'antic balcó del despatx del rector, des d'on es veu la muntanya de Montserrat. Des de l'exterior es veu una llinda on hi ha la inscripció: 17 + 21 RT. FELIX PUIG REFAGUT'. També en aquest primer espai hi ha un columbari d'urnes cineràries, ubicat en el forat d'un armari de paret de l'antic despatx del rector. Al segon espai es troba la instal·lació de l'arquitecte Antoni González, que ja apareix anunciada a l'escala d'accés al segon pis on, en una barana, hi ha una frase molt significativa i alhora el títol de la instal·lació: 'La porta entre dos móns'. Es tracta d'un monòlit negre que, com l'àngel de l'escultor Josep Llimona al cementiri de Comillas (Cantàbria), en què s'inspira, presideix la ruïna des d'una terrassa inaccessible.	08062-77	Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251	Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. Va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral abandonada des de l'incendi de 1936 i amenaçada d'enderroc. L'Ajuntament va acceptar la proposta i a partir d'aquí es va començar un estudi de documents i un altre d'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per tal de conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila 'Caracremada' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). 'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d'aplegar informació sobre la data absoluta d'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l'entorn de l'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobar gaires notícies, ja que l'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.' GONZÁLEZ, A. (2006:6). 'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L'objectiu general de l'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral s'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d'obra, en què només s'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..]	41.8340000,1.8375800	403481	4631999	2000	08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes	Antoni González, Domingo García-Pozuelo, Lluís Clotet, Òscar Tusquets	(Continuació descripció) Al ser, el de Castellnou, un cementiri no confessional, la figura expressa un missatge més abstracte, encara que pot expressar un missatge molt més espiritual. 'Aquesta instal·lació està inspirada en el monòlit negre ideat per Arthur C. Clark, guionista del film 2001: A Space Odyssey, dirigit per Stanley Kubrick, un símbol modern del misteri, del desconegut: una porta tancada o oberta, segons la mirada de cadascú, entre el món dels vius i el món dels morts' GONZÁLEZ, A. (2006:3). Segons Antoni González també hi pot haver una lectura simbòlica de l'espai 'La lectura de l'entramat simbòlic que conformen, per exemple, els tres xiprers que delimiten un triangle; els murs que tracten de senyalar, més que separar; contraposar, més que oposar, el món dels presents i el dels absents. O el curs de l'aigua de la pluja, l'aigua que ve de fora i, desllisar-se sobre l'espai de dins i acariciar superficialment l'ossera comuna que representa tots els absents, torna a la terra de fora a través d'una gàrgola blanca i un mur també blanc, per la qual es davalla suaument, com les llàgrimes d'enyorança davallen per les galtes. O la pujada voluntària, desinteressada al segon pis, que és com un ascens gratuït a un segon nivell de consciència, es podria dir religió o espiritualitat laica o inclús agnòstica (ja que l'espiritualitat no és patrimoni exclusiu dels creients). Una pujada a través de l'escala, superat el resplendor que ens espera i rep al seu peu en forma de mur blanc. Una pujada als espais oberts, als paisatges, als cels (creences, esperances, somnis i pors) de cadascú. Unes emocions i sentiments que també volem despertar i significar mitjançant aquell àngel que ens va inspirar Domènec i Muntaner i Josep Llimona. Un àngel que no podia ser qualsevol àngel. No podia ser un ésser alat, havia de ser un signe més que ecumènic, agnòstic, però capaç d'expressar missatges espirituals encara que no siguin transcendents. I què millor que aquell monòlit negre, de proporcions 1:4:9, símbol genuí del misteri, del desconegut; porta simbòlica (oberta o tancada) entre aquests dos móns contraposats però no oposats; brillant metàfora de l'ascensió, global o personal, a un segon nivell de percepció; símbol de la sinergia entre el missatge pretèrit, però vigent dels absents i el treball i l'esperança, la fe de futur, dels presents; símbol de l'amor i de la pau com a úniques sortides futures a una història basada en l'odi i la violència, que el propi monòlit, al·legòricament va propiciar al passat.' GONZÁLEZ, A. (2000:152).(Continuació història)Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s'havien començat les obres pròpiament dites a l'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del cup de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn, les obres a l'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.' GONZÁLEZ, A. (2006:7).	98\|85	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46432	Lo Putxot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-putxot	VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.	XX		Poema commemoratiu dedicat a les cases abandonades del Putxot, després de la fil·loxera. El poema presenta tretze estrofes de quatre versos cada una, una estrofa de tres versos (potser l'últim vers s'ha perdut) i dos versos finals. Els versos A i C són octosíl·labs, mentre que els B i D són heptasíl·labs. Aquesta composició s'inicia amb un lament per l'aspecte ruïnós del barri, i amb el record de la gent que hi vivia anys enrere. Tot seguit, l'autor incita el lector a entrar a les cases sense por ja que, tanmateix, estan mig ensorrades. Un cop dins les cases, el convida a sentir el passat, que es respira a cada racó i omple l'ambient de tristesa. Ara el poema ens parla d'aquells temps, quan els pagesos veremaven, tot passant els dies amb allò just per viure: 'un xic de blat per menjar'. També ens recorda els moments de tempesta, quan dones i homes resaven perquè no fes malbé els conreus. Tot i els esforços, però, sovint la pedregada els deixava sense res. Tot seguit, el poeta es pregunta per què aquella gent no fuig, ja que, després del mal temps, no tindrà menjar per alimentar-se. El Putxot es queda sol, només dos avis hi resten (probable referència al Guenyo i a la seva esposa). No obstant, el poeta ens recorda que el pas del temps no perdona i que la parella d'ancians també morí.	08062-20	Indeterminat	La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo.	41.8351900,1.8190000	401940	4632152	1962	08062	Castellnou de Bages	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46432-foto-08062-20-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Simbòlic				2023-08-02 00:00:00	Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes	Josep Puig Castelló (Pep)		98	56	3.2		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46529	Pont de Gallifa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa		XX		Aquest pont fou construït per creuar la riera d'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions 'Magí Gallifa' i 'Any MCMXI' .	08062-108	Argençola	Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca.	41.8480500,1.7833800	399002	4633621	1911	08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn	Magí Gallifa		98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22
46546	Gallifa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa		XX		Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d'aquesta galeria hi ha les inscripcions '1913/ M G' de rajola vidrada, que fan referència a l'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d'arc escarser amb la llinda prominent. D'aquestes mateixes obertures n'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d'allargades arrebossades, a mode d'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, la distribució de la casa respon a l'estructura de tres crugies, que es manifesten a l'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant.	08062-134	Nord-oest de Castellnou de Bages	Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur.	41.8454500,1.7878700	399371	4633327	1913	08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn	Magí Gallifa	També es coneix amb el nom de Mas Bosch.	105\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:22

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús