Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46473 | Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladerran | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Part del sostre ha caigut i les parets presenten moltes esquerdes | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec d'una filada de teules, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a llevant. L'edifici, de quatre crugies, presenta dos cossos annexats a migdia. Al frontis, el portal és adovellat d'arc rebaixat i s'hi poden apreciar dues entrades més, una de les quals té l'emmarcament fet de rajols ceràmics. Hi havia una tercera entrada, però actualment es troba tapiada. El pis està presidit per dues finestres sense massa valor arquitectònic i un balcó de rajols ceràmics i barana ceràmica. Sobre el portal trobem una finestra de llinda plana amb relleu conopial, carreus als brancals i ampit, tapiada amb una ceràmica de Sant Ramon Nonat. La crugia de l'esquerra presenta, al pis, dos pòrtics que, probablement, encapçalaven una galeria que s'estenia cap a migdia. Aquests pòrtics estan sostinguts per un pilar central i dues pilastres als laterals, són d'arc de mig punt i estan emmarcats per rajols ceràmics. Aquesta darrera crugia podria ser d'època posterior que la resta de la façana principal, o bé pot haver estat reformada. A migdia trobem un cos annexat al lateral del mas, que s'estenen cap a llevant, i un altre cos a ponent d'aquest, que ocupa la resta del lateral. El cos que sobresurt cap a llevant és estret i presenta planta baixa i pis. La coberta és d'una vessant, encarada a migdia. El pis és una galeria composta de cinc pòrtics frontals d'arc de mig punt i amb l'emmarcament de rajols ceràmics, sostinguts per quatre pilars i per dues pilastres laterals; una pòrtic més petit a llevant, amb les mateixes característiques que els anteriors i ampit; i cinc pòrtics posterior, actualment tapiats, excepte un. Aquesta construcció presenta zones de rajols ceràmics, sobretot als brancals, però fonamentalment està feta de pedra lleugerament carejada i argamassa. Aquest cos té annexat un altre cos a tramuntana, just on sobresurt respecte del cos original. Es tracta d'una pallissa construïda recentment. D'altra banda, aquest cos de migdia presenta un cos annexat davant seu. És una construcció recent que serveix de garatge i de magatzem. L'altre cos annexat al cos original per migdia és també un edifici recent, que presenta un cobert a ponent. La façana de ponent ha estat reformada i convertida en garatge, excepte la crugia més exterior, que manté una finestra i part de la pedra i l'argamassa. La façana de tramuntana presenta una finestra i disposava d'un portal, actualment tapiat. Conserva, però, les restes d'una fresquera circular annexada a la façana. L'edifici original, fet de pedra escassament carejada i argamassa, conserva zones arrebossades. La part de tramuntana estava a punt d'esfondrar-se, de manera que, a més d'un petit contrafort antic situat a tramuntana, s'ha habilitat un altre contrafort de formigó a l'eix de llevant amb tramuntana. | 08062-61 | A tocar de La Sala | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Viladerran, possible amo del mas. A principis del segle XX la casa pertanyia a Ramon Cerdans Grau, que vivia a Barcelona, però venia a Viladerran amb la família a passar l'estiu. L'any 1946 la casa pertanyia a Margarida Cerdans Lloveras, que vengué la casa l'any 1947 al seu veí de La Sala, Josep Baraldés Casamitjana. | 41.8036300,1.8163900 | 401675 | 4628651 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46474 | Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIII-XX | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a tramuntana; tot i que anteriorment ho estava a migdia. L'edifici, almenys de quatre crugies, ha sofert moltes transformacions i ampliacions al llarg dels segles. Així doncs, presenta un cos annexat a tramuntana, dos a llevant i un a migdia. A més, l'entorn del mas disposa d'una espècie de baluard a migdia amb uns corrals a la part exterior i una sèrie d'edificacions properes a l'edifici, com ara coberts i garatges. El frontis presenta, a la planta baixa, el portal d'entrada, al qual s'accedeix per unes escales. Aquest es troba situat a tocar del cos annexat. Les finestres es troben distribuïdes de forma força simètrica a tota la façana, de manera que en trobem, aproximadament, una per crugia i pis. Estan conformades per llinda plana i pedra carejada als brancals. La façana de ponent presenta un balcó al pis, amb llinda plana, carreus als brancals i barana de ferro forjat. Les finestres estan disposades asimètricament. La majoria són de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit, tot i que les del pis superior presenten l'emmarcament de rajols ceràmics. La façana de migdia, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, consta d'un balcó i dues obertures. A llevant trobem dos cossos annexats, l'un davant de l'altre, que ocupen pràcticament tota aquesta façana i sobresurten cap a tramuntana. El més exterior presenta, a l'esquerra, una finestra a cada pis i, a la dreta, dues entrades amb esglaons. La més interior és de llinda plana amb carreus als brancals i l'altra és l'entrada a una tina; el mur adopta forma circular en aquest extrem. El cos annexat a tramuntana és estret i d'una vessant, amb el carener paral·lel al frontis. I el cos de migdia, també estret i d'una vessant, presenta, al pis, quatre finestrals seguits força recents i un finestró de llinda plana i pedra carejada als brancals. L'edifici és fet de pedra i argamassa i està arrebossat; als eixos entre façanes s'entreveuen carreus. | 08062-62 | A l'E del terme municipal, prop del Sallés de la Serra (Sallent) | Al fogatge de 1497 apareix 'En Vilasequa' i al fogatge de 1553 un tal Joan Vilasecta, possible amo del mas. És, segons Vila Rovira, una de les masies més antigues de Castellnou. L'autor, en uns pergamins escrits en llatí, va poder constatar la data 1325. També va poder veure anotacions del 1400 i del 1500. A la sala gran, en un rajol de pedra hi ha la inscripció 1384, a les golfes la data 1501, a la porta d'entrada de tramuntana Andreum Valdosa 1581 (traduït del llatí: Andreu Vilaseca). D'altres inscripcions presents a les portes de les tines daten del 1585 i del 1608. A la galeria del terrat trobem la inscripció 1795. I la cisterna consta del 1872. Una generació dels Vilaseca amb molts nois escampà el cognom Vilaseca arreu de Castellnou. És una casa amb molts terrenys agrícoles i propietats. | 41.8310700,1.8457900 | 404158 | 4631664 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46475 | Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatorrada | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos amb galeries, pertany al tipus I.1. La galeria d'aquest mas, que actualment constitueix el frontis, és un afegit al cos original i sobresurt cap a llevant. Així, la coberta és de dues vessants asimètriques, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a migdia. Presenta planta baixa i pis a la zona de la galeria i planta baixa, primer pis i segon pis a la resta del cos original. L'edifici, de tres crugies, té un cos annexat a tramuntana. El frontis disposa d'un portal amb llinda de pedra, que du la inscripció CAMILO FABRA, carreus als brancals i quatre esglaons. A la dreta del portal trobem dues finestres i una altra a l'esquerra que presenten les mateixes característiques: llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. El pis està presidit per una galeria porticada composta per deu pòrtics que donen a migdia, un a ponent i un a llevant. Aquests estan sostinguts per pilars, formats per carreus, amb arcs de mig punt adovellats. A la façana de ponent trobem, al pis, quatre finestres simètriques amb llinda de pedra carejada, carreus als brancals i ampit, alguns motllurats. Al segon pis hi ha la mateixa distribució de finestres, tot i que aquestes són més petites. La façana de tramuntana presenta un tinar annexat, que ocupa la zona de la planta baixa i del primer pis. Consta d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis i sis esglaons, que permeten l'accés a les tines. L'edifici presenta tres portalades emmarcades amb rajols ceràmics. El segon pis d'aquesta façana, que correspon al cos original, consta d'una finestra reixada emmarcada amb carreus. Finalment, la façana de llevant presenta un pati annexat a mode de baluard amb una petita edificació que, actualment, es troba en força mal estat. Les parets que tanquen aquest pati són de pedra combinada amb rajols ceràmics. Les finestres es distribueixen irregularment al llarg de la façana i, la majoria, presenten llinda de pedra i carreus als brancals. Aquest mur té incorporada una escala que condueix a un portal situat al primer pis. La casa de Vilatorrada està feta de pedra carejada i argamassa, tot i que ha estat força reformada. Això es pot constatar si observem una fotografia antiga del mas, com la de Vila Rovira: antigament les parets estaven arrebossades i pintades. A alguns eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-63 | Prop de La Sala i de Viladerran | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Joan Vilatorrada, possible habitant del mas. Casa comprada pel Dr. Antoni Trullàs. Els masovers de la casa foren, fins el 1922, la família de Cal Palomes. Més tard ho fou en Joan Franc i més endavant la família de Prat Travé. | 41.8064200,1.8085400 | 401027 | 4628970 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | És interessant una pica de pedra de grans dimensions que es troba a l'exterior del mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46476 | Forn d'obra de Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-viladerran | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. | Un tros de la part superior del forn s'ha perdut | Forn d'obra situat al sud de Viladerran. Les parets exteriors són de pedra seca lleugerament treballada. Ara bé, l'entrada al forn és de pedra i argamassa. El portal presenta un arc adovellat rebaixat amb una intercalació de dovelles petites combinades amb altres més grans. Els brancals que sostenen l'arc entren uns 15cm cap a l'interior del portal. L'entrada al forn consta d'una petita volta de canó, feta de pedra i argamassa, que s'estreny lleugerament en forma còncava cap a l'interior. A la paret del final de l'entrada trobem, a nivell de terra, una petita obertura amb un arc adovellat; és l'entrada a la cambra de foc, on s'hi dipositava la fusta per cremar. Sobre aquesta cambra hi ha la cambra de cocció, on s'hi posaven les peces d'argila que s'havien de coure. | 08062-64 | Viladerran. Castellnou de Bages - 08251 | Els forns d'obra normalment estan constituïts per dos espais, l'un damunt l'altre: 'la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D'aquests forns se n'obtenia: teules, rajoles i totxos d'argila cuita. | 41.8038000,1.8156900 | 401617 | 4628671 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46476-foto-08062-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46477 | Pous de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-sala | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | XX | La bardissa cobreix part dels pous. Actualment no es pot accedir a l'interior perquè les parets no es troben en bon estat | Conjunt de dos pous fets de pedra sense treballar i argamassa, situats a l'inici d'una zona de bosc. Primerament trobem un pou de dimensions més aviat petites i de base circular. A l'interior hi ha uns entrants a la paret que realitzen la funció d'escales. Aquest primer pou està connectat subterràniament amb un segon pou de característiques similars, però de dimensions superiors, actualment cobert per branques i bardissa perquè la gent no hi caigui. Aquest segon pou comunica amb unes galeries subterrànies, que se sostenen per mitjà de columnes, d'aproximadament 1,30m d'alçada. | 08062-65 | Prop de La Sala | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8055700,1.8199000 | 401969 | 4628862 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No és del tot segur, però sembla que van ser construïts cap a l'any 1907 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 46478 | El Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-flequer | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | Masia molt reformada | Mas molt reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec (la filada de rajols, pintada), i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a garbí. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a xaloc i un altre a mestral. El portal és adovellat amb pedra carejada. A la seva esquerra trobem una finestra amb l'emmarcament totalment nou, així com al balcó i finestra del primer pis i a les finestres del segon. La façana de xaloc presenta l'emmarcament de les obertures també remodelat i enllaça, al primer pis, amb el terrat transitable del cos annexat. El cos de mestral és força recent i ha estat, a més, completament reformat. La casa original és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, tot i que les pedres han estat retocades i rejuntades amb ciment. | 08062-66 | Al SE de La Roca, entre el riu d'Or i el torrent de Comadalena | Segons Vila Rovira, és una de les masies més antigues de Castellnou. Per exemple, a la porta del frontis hi podem llegir la inscripció 1520. Cap a 1850 pertanyia a l'Antoni Flequer. Entre els anys 1944 i 1946 la propietària fou la filla de l'Antoni, la Maria Flequer Soler, que vengué la casa a Jaume Santpere Santpere de Manresa. El nou propietari era agricultor i ramader i dedicà un gran capital a ampliar el mas i reformar-lo. El dia 26 de gener de 1957, Ramon Pujols, un obrer que treballava a les obres de la casa, trobà una olla amagada en una paret de conreu. Aquesta contenia quatre-centes monedes d'or i de plata. Quan arribà l'amo li entregaren les monedes i aquest les entregà a la policia. Els obrers, però, es mostraren molestos per no haver rebut cap recompensa. Finalment, l'amo donà tres monedes a cada obrer. Podria ser que les monedes, dels segles XVIII i XIX, haguessin estat enterrades durant la guerra carlista del segle XIX. No obstant, Vila Rovira s'inclina per la hipòtesi següent: podria ser que les monedes haguessin estat amagades per Víctor Selles de Comadalena. Aquest home solitari feia la campanya de segar de Catalunya cap a la Cerdanya i el Rosselló, i cobrava amb monedes d'or i de plata. Víctor Selles era bastant garrepa i sembla que ja havia comentat que tenia un tresor ben amagat. El lloc on es trobà havia estat conreat per aquest home anys enrere. A uns quatre o cinc-cents metres del mas hi ha les restes d'una paret que podria ser la casa primitiva del Flequer, però no l'hem localitzat amb seguretat. | 41.8169900,1.8443800 | 404020 | 4630103 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46479 | Forn d'obra del Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-flequer-0 | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. | La major part de parets s'han ensorrat i és difícil esbrinar-ne l'estructura | Forn d'obra situat en una petita elevació del terreny. Exteriorment està fet de pedra sense treballar i argamassa, mentre que per dins trobem pedres carejades molt més regulars. Es pot observar encara el to argilós que van prendre els murs interiors del forn. | 08062-67 | Prop del Flequer | Els forns d'obra normalment estan constituïts per dos espais, l'un damunt l'altre: 'la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D'aquests forns se n'obtenia: teules, rajoles i totxos d'argila cuita. | 41.8139600,1.8451500 | 404079 | 4629765 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46479-foto-08062-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46480 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. | Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. | 08062-68 | Zona SE del terme municipal | 41.8139500,1.8450300 | 404069 | 4629764 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 46481 | La Barraca del Pepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-pepet | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | En ruïnes: la pallissa està totalment ensorrada i la barraca es troba en molt mal estat. | Barraca de grans dimensions, d'una sola planta, que s'utilitzava com a vivenda. La porta es troba a un lateral de la casa i presenta una llinda de fusta. A la dreta hi ha la pallissa, actualment ensorrada. L'edifici està fet de pedra i argamassa, amb el sostre recobert d'argila; als eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-69 | Al SE de Vilaseca | 41.8317700,1.8506100 | 404559 | 4631737 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No hi ha cap camí que dugui a la Barraca actualment. Es troba al marge d'un camp | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46482 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX | El sostre ha caigut i part de les parets també | Masia, segons sembla, de planta baixa, pis i golfes, molt adaptada al desnivell del terreny. Pertany al tipus II-2 de la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a tramuntana. A la façana de llevant hi ha una finestra a mode d'espitllera a la zona inferior dreta. La casa és feta de pedra escassament treballada i argamassa; presenta carreus als eixos entre façanes. A l'interior es poden observar les restes d'unes tines, ja molt malmeses. | 08062-70 | Entre El Flequer i El Pujol | El dia 26 de desembre de 1860, Miquel Cots Enric i Josep Vilaseca firmaren per duplicat l'escriptura privada per a la construcció de Ca l'Aiguader que, segons Vila Rovira, diu així: 'Miquel Cots Enric, amo del mas de La Roca de Castellnou de Bages, concedeix permís a Josep Vilaseca, pagès del mateix terme, i als seus per edificar una casa dins de la vinya que en emfiteusi té plantada en terres del mateix mas com també de valer-se i cultivar per l'hort una porció de terra d'un quartà català; de llavor en el lloc que Cots li assenyalarà, tot pel temps pactes i preus següents: 1. Aquest permís es concedeix pel termini de vuitanta anys, que començarà en el 1r de gener de 1861 i finarà en igual dia de 1941. 2. El que se ha dit en el antecedent capítol, si la vinya en que serà edificada la casa es perd, en qualsevol temps antes del relatat any 1941, després de perduda acabarà el present permís. 3. Tot seguit acabat el permís, deberà Josep Vilaseca o els seus destruir la casa i emportar-se'n el que li plagui d'ella, a menos de que l'amo del Manso Roca la volgués per ell pagándola el preu a que estimin dos pèrits escollits un per part o d'un tercer en cas de discòrdia. 4. No podrà Vilaseca ni els seus successors fer pasturar els pàmpols ni les herbes de la vinya ni demés terres del predit Manso si que solament tindrà facultat a l'estaca i dins de la casa -criar tocinos, burros o mules. 5. Tampoc tindrà facultat Vilaseca ni els seus de tallar ni recollir llenya encara que sigui perduda en las terras del Manso Roca i si faltés aquest pacte pagarà la primera vegada el bando acostumat en el país, la segona vegada pagarà al amo de La Roca la quantitat de tres-cents rals de vellon i la tercera vegada quedarà cancel·lada i conclós el permís i es procedirà a lo que va escrit en el capítol tercer. 6. Tots els pagos i contribucions baix qualsevol nom que tinga que s'inpongan a la casa i l'hort mencionat deberà pagar-los enterament Vilaseca i els seus indemnitzant a Cots en cas necessari el tan que aquest imponga en respecte a dita casa, doncs que el tan que per dit permís deberà cobrar deu entendres tot liquit sense merma alguna. 7. Quedan en la seva força i vigor tots els pactes mencionats en la escriptura del establiment de la vinya que si edificarà la casa. 8. No podrà Vilaseca ni seus descendents permitir que altre família habiti en la casa cas de voler l'amo, tampoc podran llogar-la a persona alguna. 9. No podrà Vilaseca ni els seus dividir ni vendre la casa que conté aquest permís sinó inclús la vinya en que se edificarà la casa i en cas de voler-la vendra tindrà l'amo de La Roca el dret de preferència i fatiga pel temps de trenta dies. 10. Podrà Miquel Cots i els seus collir gratis de dit hort els fruits que produeixi pel seu consum i el de la seva família els dias que perteneixi a Castellnou. 11. El preu d'aquesta concessió serà de vuitanta ral de velló cada any pagats per anticipació començant a verificar la primera paga el dia primer de gener de 1861. A tals pactes el preu i el temps -consent Josep Vilaseca obligan las dos parts tots els seus bens al cumpliment dels mateixos; i parque així consti o firman per duplicat a Manresa al 26 de desembre de 1860. = Miquel Cots Enric = De voluntat de Josep Vilaseca que no sap escriure = Pere Garcet.' Aquests són els tractes de la fundació de Ca l'Aiguader, que només tingué gent habitant la casa una centúria. Avui només en resta parts de parets. | 41.8162700,1.8400700 | 403661 | 4630027 | 1861 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | La masia queda al mig d'uns camps. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 46483 | Sínia de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-castellnou | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA. www.mhcat.net/oferta_museal/exposici_permanent/el_naixement_d_una_naci VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El cobert està en força mal estat i, a més, hi ha molta vegetació a la zona de l'eix de l'animal | Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d'Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites). Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d'uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l'arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l'eix de ferro on es lligava l'animal. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-71 | Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8330600,1.8370500 | 403435 | 4631895 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46483-foto-08062-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46483-foto-08062-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | La sínia es troba a l'extrem d'un camp, de manera que no hi ha cap camí per poder arribar-hi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46484 | Pou de Ca l'Ubaguenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lubaguenc | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | El pou està cobert de vegetació i, a més, les parets estan força deteriorades | Pou de forma quadrangular, però que ha perdut força l'estructura. Està fet de pedra sense treballar de mides diferents i argamassa. L'obertura per on s'extreia l'aigua està esfondrada. | 08062-72 | Al S de Ca l'Ubaguenc | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8329000,1.8351400 | 403276 | 4631879 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46484-foto-08062-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46484-foto-08062-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | El pou es troba a l'extrem d'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46485 | El Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jauma | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | La major part del sostre i del frontis s'ha ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dues vessants asimètriques amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a xaloc. L'edifici, de tres crugies, fou construït en diverses fases, és a dir, les crugies primitives corresponen a les dues situades més a l'est. Presenta un cos annexat a mestral. El frontis i la teulada s'han ensorrat recentment, però gràcies a una fotografia de Vila Rovira podem esbrinar-ne la disposició. Davant el frontis hi havia una sèrie de construccions que, probablement, tenien la funció de corts o corrals. A més, la casa disposava d'un pati tancat a l'entrada gràcies als murs d'aquestes construccions. No obstant, aquesta espècie de baluard ha desaparegut totalment; només en resta una minsa part del mur que s'unia amb la zona esquerra del frontis. L'entrada al mas es realitzava per un portal, situat a la crugia central, d'arc de mig punt adovellat, actualment també desaparegut. Sobre d'aquest hi havia un balcó amb llinda de pedra i barana senzilla de ferro. A la crugia dreta trobem dues finestres simètriques de rajols arrebossats i ampit, i a la de l'esquerra una finestra, ara desapareguda. Les golfes també disposaven d'una obertura a la crugia central. A la façana de gregal trobem dos balcons d'arc escarser, rajols ceràmics i barana senzilla de ferro, i dues finestres asimètriques de rajols ceràmics. A garbí hi ha dues finestres al pis fetes de carreus i amb ampit. Finalment, a mestral trobem un cos annexat al costat de les crugies originals. Aquest s'ha esfondrat parcialment, tot i que encara es pot apreciar un portal amb llinda de fusta, decorat amb un arc escarser de pedra a damunt. El més destacable de l'interior és l'entrada a la casa, que presenta una volta de canó de pedra força interessant. Sobre l'entrada hi havia el menjador, on encara es pot observar una fornícula, que devia contenir algun sant. | 08062-73 | Prop de Cal Tatxeta | El Jaumà s'ha ensorrat fa poc temps. És, possiblement, una de les cases més antigues de Castellnou. La inscripció de la reforma més recent és del 1895 i, segons Vila Rovira, es trobava al balcó del frontis. El propietari era el Fernando Torner Sala i la pubilla la seva filla Maria Torner Rojas, esposa d'Enric Bach. Aquests vengueren la casa a Antoni Trullàs el 1974. | 41.8334600,1.8317200 | 402993 | 4631945 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46486 | Pallissa del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-jauma | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | El sostre i gran part de les parets s'han ensorrat | Pallissa feta amb carreus de pedra i argamassa. La porta d'entrada es troba a un lateral i presenta una llinda de pedra. Era l'espai destinat a guardar-hi la palla i, en alguns casos, l'herba seca per al bestiar. | 08062-74 | El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8333500,1.8314400 | 402970 | 4631934 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 46487 | Tines del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-jauma | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Les parets es troben en mal estat i part del sostre ha caigut. Part de les rajoles de les tines han estat espoliades | Grup de dues tines construïdes prop del Jaumà. Les boques de les tines es troben a nivell de terra i dins una edificació de dos cossos, construïts en moments diferents. L'edifici està fet amb pedra i argamassa, i algun mur conserva part de l'arrebossat. La porta d'entrada està completament destrossada i el sostre de la tina més propera al camp ha caigut. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-75 | El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8333000,1.8310800 | 402940 | 4631928 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46487-foto-08062-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46487-foto-08062-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46487-foto-08062-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Les tines es troben a l'extrem d'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46488 | El Sallés de Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-de-figuerola | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües, amb una filada de carreus al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, actualment orientat a tramuntana. Antigament es trobava orientat a migdia, però s'annexà un cos a aquesta façana. Així doncs, el cos original està construït amb pedra escassament carejada i argamassa, però rejuntat amb ciment, i amb carreus als eixos entre façanes. Consta de planta baixa, primer i segon pis, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis actual presenta un muret que ressegueix la zona de l'entrada, que és presidida per un portal, amb llinda de pedra i carreus als brancals, i tres finestrons: el més proper al portal presenta un emmarcament ben interessant, així doncs, una pedra grossa serveix de llinda, mentre que als brancals trobem dos carreus que s'estrenyen cap a la zona superior formant una corba a la part exterior, punt on hi ha una decoració lobulada. El finestró central presenta reixes de ferro forjat i l'emmarcament amb rajols ceràmics, mentre que el lateral queda emmarcat per quatre carreus irregulars. Al pis, que correspondria amb el segon pis de la resta del cos original, trobem dues finestres, l'una amb llinda plana, carreus als brancals i ampit i l'altra amb ampit, però sense decoració. Finalment, resulta curiosa la filada de llosetes planes que constitueixen el ràfec d'aquesta façana. El lateral esquerre del frontis presenta un cos annexat que, per la seva cara de ponent, té una entrada, mentre que per llevant presenta una font artificial de tres brolladors. A l'eix del frontis amb llevant trobem una arcada que s'uneix amb un edifici proper, completament restaurat. A ponent, a pocs metres de l'eix amb tramuntana, hi ha un cos annexat fet d'obra nova, com la resta de construccions recents. La façana de llevant presenta un balcó i dues finestres a cada pis amb l'emmarcament de rajols ceràmics. A migdia trobem un cos annexat, d'alçada lleugerament inferior, de planta baixa i pis. Aquest cos té, també a migdia, un altre cos que, aprofitant el desnivell del terreny, queda conformat per un pati porticat que conté una planta a sota. A ponent presenta un petit cos annexat i a llevant un de dimensions superior, que sosté una escala que condueix al portal situat al pis. A l'interior de l'edifici es conserva el portal original de migdia, de llinda plana i carreus als brancals, i un estable amb volta de canó per als cavalls, que era l'estança que segueix al portal. Si entrem per tramuntana trobem, en una llosa del terra, la inscripció Masia 1862. | 08062-76 | A 500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | És, com el Jaumà, una de les masies antigues de Castellnou, segons comenta Vila Rovira. La casa havia estat propietat de Joan Vilaseca. S'annexaren varis cossos a la casa i s'hi creà un restaurant, que el dugué Àngel Vilaseca. Actualment és una casa de colònies. | 41.8355800,1.8333300 | 403130 | 4632179 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 46490 | Tomba del Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-ramon-vila-capdevila-caracremada | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. www.sindominio.net/marxa-maquis | XX | Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' va ser enterrat a l'agost del 1963 en un lloc discret, al costat de l'església de Castellnou de Bages, als peus de la façana de Ponent de l'antiga casa rectoral, dins el recinte de l'antic cementiri, ja llavors sense ús, sense creu ni referència. L'any 1999 les restes de Ramon Vila van ser exhumades arran de les obres de restauració i millora de l'església, casa rectoral i cementiri. Les restes es van dipositar dins una caixa de fusta de bolondo, on a l'interior, a part de les restes òssies s'hi va dipositar una moneda de cent pessetes i un text que diu: 'Ramon Vila Capdevila 'Maroto', 'Caracremada'. Peguera (Fígols, Berguedà), 2 d'abril de 1908. Castellnou de Bages (Bages), 7 d'agost de 1963. Enterrat a Castellnou el 8 d'agost de 1963. Les seves restes descansen en aquesta caixa des del 23 de juliol de 1999'. La caixa amb les seves restes es van dipositar a la torre de l'antic cup del mas de Can Batista transformada en fossar, condicionada a l'efecte. Les seves restes estan separades per una paret de totes les restes humanes aparegudes durant les excavacions fetes fins llavors per les obres de rehabilitació i restauració de l'entorn de l'església i el cementiri. El fossar es troba darrera la capçalera de l'església, dins l'actual cementiri. Actualment hi ha una placa identificativa. | 08062-78 | Cementiri de Castellnou de Bages | Ramon Vila Capdevila va néixer a Peguera (Fígols, Berguedà) el 2 d'abril de 1908, en una casa anomenada Can Maroto, d'on prové un dels seus sobrenoms. A més de Maroto, també era conegut com Pasos Largos o Caracremada, nom amb què, segons alguns autors, va ser rebatejat per la policia i la premsa, possiblement per les cremades que li havia fet un llamp que li desfigurà la part dreta del rostre, el 1923, quan era a la masia Casa Jorba de Castellar de Riu, fent feines de pagès amb la seva mare, que va morir arran d'aquest accident. D'un valor i coratge personal extraordinari mai no va tolerar el feixisme, que va combatre fins a la mort. L'altre cap guerriller del Berguedà, Marcel·lí Massana, deia d'ell: 'En Ramon fou, sens dubte, el millor de tots nosaltres'. Era un home alt, amb una gran força física. De cos ample i de fesomia enèrgica, ulls vius, front ample, amb un aire entre selvàtic i tímid. Era senzill i modest, amb una gran agilitat, per això, sembla que en cercles íntims era anomenat Jabalí. Des de molt jove va treballar amb el seu pare a les mines de Fígols, on s'afilià a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). El 18 de gener de 1932 va participar a la insurrecció de Fígols i, tot i que en un primer moment va aconseguir fugir de la Guàrdia Civil, acabà poc després a la presó quan va ser detingut a Barcelona per repartir propaganda, i va ser condemnat a quatre anys de presó. A la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne va ser detingut de nou per haver perpetrar un atracament a una farmàcia de Castelló de la Plana. Amb l'aixecament militar contra la República, inici de la Guerra Civil, va ser alliberat pels propis treballadors de la presó, es va allistar a la columna de ferro valenciana, i va passar a lluitar al front de Terol fins el març del 1937 que va ser cridat a la 153 Brigada Columna Terra i Llibertat. Durant la guerra va ser 'Comisario de Abastecimientos' de la central tèrmica de Fígols i també responsable polític de la zona. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola va passar a França i va ingressar a l'escola d'activistes de Tolosa, on coneixeria els membres també llegendaris dels maquis Josep Facerias i Quico Sabater. Juntament amb altres llibertaris, va passar a organitzar la resistència llibertària a Catalunya, amb la creació de grups volants, que actuaven a l'un i altre costat dels Pirineus. A França era conegut com a Ramon Llaugí o capità Raymond, i va col·laborar amb la resistència francesa contra el nazisme fins la victòria dels aliats, moment en què va reprendre la lluita armada contra el franquisme en territori català. Feia de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant en múltiples ocasions els Pirineus, tant per a transportar carregaments d'armes per als grups d'acció, com per a traslladar activistes a l'altre costat del Pirineus. Col·labora amb diversos grups de guerrillers, com els de Faceries, Massana i Quico Sabater. Ramon Vila creia que el sabotatge contra les torres d'alta tensió i instal·lacions de subministrament elèctric era l'única manera d'acabar amb el règim franquista, l'única opció al seu abast per acabar amb l'economia de l'estat. La seva última acció va ser el 2 d'agost de 1963 al terme municipal de Rajadell, proper a Castellnou, on entre les vies del tren i el mas de Can Jona, es van produir diverses explosions i van ser volades tres torretes de conducció d'energia elèctrica; la Guàrdia Civil, que va acusar a Ramon Vila dels fets, es va posar en estat d'alerta i més de dos-cents efectius es van distribuir per les rutes habituals de maquis i contrabandistes, disposats a capturar-lo. El dimecres 7 d'agost de 1963, poc després de la mitjanit, la Guàrdia Civil de la comandància 231 de Manresa, apostada a la Creu del Perelló, que fa de límit entre Castellnou i Balsareny, molt a prop del mas abandonat de la Creu, va disparar contra un sospitós, que va resultar ser Ramon Vila Capdevila. | 41.8341400,1.8377800 | 403497 | 4632014 | 1963 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46490-foto-08062-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46490-foto-08062-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació història) Les circumstàncies de la seva mort estan envoltades de misteri i llegenda, segons Vila Rovira, va ser abatut d'un tret a la cama i, després de defensar-se, es va amagar darrere unes pedres, però una segona bala li va provocar la mort. El més probable és que morís poc després. Altres versions expliquen que va estar agonitzant durant tota la nit i que la Guàrdia Civil no va gosar acostar-s'hi fins que es va fer de dia per la por que li tenien. La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament pel Bages i el Berguedà i deien: ' En Maroto és mort!, l'han matat les caderneres!'. L'endemà, després de realitzar-li l'autòpsia, va ser enterrat a l'antic cementiri de Castellnou, ja sense ús, i sense cap creu ni referència. Amb la mort de Ramon Vila Capdevila, arribà el final històric de la lluita dels maquis antifranquistes a Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46491 | Museu de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-castellnou-de-bages | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | El museu de Castellnou està instal·lat a la planta baixa del cos II de l'antiga casa rectoral: 'l'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709). L'interior del museu és de planta rectangular amb una volta de canó apuntada. Al mur interior hi ha una obertura que dóna al cementiri. La volta presenta restes d'arremolinat i el terra és de gres modern. Al fons de la sala hi ha un alçat de pedra. El museu acull una exposició sobre la història local de Castellnou. L'exposició està dividida en vuit espais, disposats en plafons informatius, amb text i fotografies, i vitrines, que tracten els següents temes: 1. Origen i història de Castellnou de Bages 2. Ramon Vila Capdevila (vitrina: s'hi poden veure les botes que calçava el Caracremada quan va caure mort) 3. Castellnou de Bages, l'any 2000 4. L'església de Sant Andreu 5. El nou cementiri municipal 6. La casa rectoral 7. Els estudis de coneixement (mostra de ceràmica i altres utensilis) 8. Les idees del projecte (transformació de la casa rectoral en cementiri) La sala també compta amb una maqueta del nucli de Castellnou. A més a més, a la zona alçada de la sala s'hi exposen les pintures del Concurs de Pintura Ràpida que se celebra per la Festa Major. | 08062-79 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. També va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys necessaris per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral abandonada des de l'incendi de 1936 i amenaçada d'enderroc per por que caigués i fes mal als veïns. L'Ajuntament va acceptar la proposta, es va començar un estudi documental i un d'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila 'Caracremada' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). 'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d'aplegar informació sobre la data absoluta d'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l'entorn de l'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobat gaires notícies, ja que l'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.' GONZÁLEZ, A. (2006:6). 'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L'objectiu general de l'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral s'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d'obra, en què només s'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..] | 41.8339700,1.8374500 | 403470 | 4631996 | 2000 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46491-foto-08062-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46491-foto-08062-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació història) Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s'havien començat les obres pròpiament dites a l'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del up de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn, les obres a l'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.' GONZÁLEZ, A. (2006:7). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46492 | Cal Noi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi-xic | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a llevant. L'edifici, de tres crugies, presenta dos cossos annexats a tramuntana i ponent, respectivament. La masia ha estat molt remodelada. Així, si s'examina una fotografia antiga, com la feta per Vila Rovira, s'observa que, originalment, la casa ocupava les dues crugies de la dreta i que, més endavant s'afegí un cos a migdia. Posteriorment hi hagué una elevació de la coberta per crear un nou pis on hi havia les golfes. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals: el més antic té llinda de pedra, carreus als brancals i tres esglaons, que salven el desnivell entre l'actual alçada del terra de la plaça i l'entrada. D'altra banda, el portal més nou presenta un arc escarser lleugerament arrebossat i dos esglaons. A la dreta de la porta antiga trobem un finestró amb unes reixes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. El primer pis conserva dues finestres simètriques emmarcades amb carreus escassament carejats i ampit, mentre que les obertures del segon pis, de construcció recent, són asimètriques. La façana de migdia compta, a la planta baixa, amb dues finestres d'arc escarser, el qual inicia una petita volta cap a l'interior de l'obertura. A la zona esquerra del pis trobem dos balcons simètrics amb arc escarser i barana de ferro pintada de vermell, i a la dreta un balcó de llinda plana i també amb barana de ferro pintada. Al segon pis hi ha una balconada sostinguda per unes fines columnes metàl·liques i barana de ferro. L'edifici està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa. La façana de ponent presenta dues finestres asimètriques noves i un portal d'entrada a l'alçada del segon pis, a més de dos cossos annexats i un pati tancat amb mur de pedra que ocupa la part superior d'un dels cossos. El cos més extens és de planta baixa i ocupa tota la zona inferior del pati, el qual, gràcies al desnivell del terreny, queda situat en gran part a prop del terra, sobretot a la zona més allunyada de la façana. S'hi accedeix, a través de tres esglaons, que connecten amb una escala, que condueix al terrat transitable del segon cos annexat. Aquest terrat permet l'accés al cos original gràcies al citat portal del segon pis. Aquesta zona ha estat força reformada. A la façana de tramuntana es pot percebre el desnivell del terreny, consta de planta baixa i pis, que es corresponen amb el primer i el segon pis del frontis. La finestra del pis superior és nova, mentre que la de l'inferior és de llinda de fusta i reixa de ferro. El cos annexat a tramuntana ocupa, tan sols, uns metres d'aquesta façana del cos original i sobresurt gairebé en la seva totalitat cap a llevant. La coberta és d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis. Presenta planta baixa i pis i està ubicat de manera que aprofita el desnivell del terreny. La façana orientada a migdia disposa, a la planta baixa, d'un portal amb llinda de fusta a la dreta, i a l'esquerra trobem dues finestres simètriques amb llinda de fusta i carreus als brancals. El pis superior presenta tres finestres que repeteixen simetria i característiques. La façana de tramuntana té la zona dreta lleugerament enfonsada, respecte la resta de façana, i es troba situada a la part superior del desnivell. La planta baixa d'aquesta façana es correspon amb el pis de la de migdia. S'hi pot observar un portal amb llinda de fusta, carreus irregulars als brancals i dos esglaons. Als laterals del portal trobem dues finestres amb llinda de fusta i reixa de ferro. La façana de ponent queda a la zona més alta del terreny i només presenta un portal amb llinda de fusta. Aquest cos ha estat força reformat, sobretot per tramuntana, de manera que conserva zones de pedra i argamassa, mentre que moltes són d'obra nova. | 08062-80 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | Al cens de 1932 consta que ja no hi vivia ningú. Actualment és bar i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. | 41.8341300,1.8368700 | 403422 | 4632014 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 46493 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-1 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de les masies d'estructura clàssica de Danés i Torras, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. Les parets són de pedra i argamassa, amb restes d'arrebossat. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta un portal reformat de llinda de fusta, una finestra al pis també de llinda de fusta i una entrada, a la qual s'accedeix per unes escales. A les golfes trobem dues finestres de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit, una de les quals du la inscripció 17+29. Part del mur d'aquesta façana ha estat reformat i és d'obra nova. De l'eix entre migdia i llevant neix una arcada que s'ajunta a un cobert, fet de pedra i argamassa. La façana de llevant disposa, a més d'una jardinera amb murets de pedra, d'un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics al pis i d'una finestra. A continuació trobem un cos annexat, d'un sol vessant, amb una finestra a la part superior. A l'eix entre llevant i tramuntana hi ha annexat un cos de forma arrodonida, amb una obertura a ponent, que podria tractar-se d'una cisterna o un cup. La façana de tramuntana consta d'un portal amb llinda de fusta, d'una finestra senzilla i d'un finestró amb llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un gran pati annexat a la façana on hi ha la piscina de la casa de colònies i una edificació recent. Aquesta façana disposa de tres finestres, una amb llinda de pedra. | 08062-81 | Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 | Segons Vila Rovira, és una de les cases antigues de Castellnou. Servia de posada per als transeünts que feien via cap a França. Els darrers que hi visqueren foren Simón Trenc Tresserras, que morí als 95 anys, i la seva esposa Antònia Xandri Tomàs, que visqué 103 anys. La congregació salesiana de la Casa de Colònies Don Bosco els ha dedicat una plaça amb la col·locació d'una placa que els rememora. Actualment la casa disposa de piscina i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. | 41.8345000,1.8366800 | 403407 | 4632055 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 46494 | Font de la Casa de Colònies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-de-colonies | XX | Font d'un sol sortidor situada al final d'una gran jardinera de pedra. L'aigua brolla sobre una pica quadrangular de pedra, que està assentada sobre un mur de pedra i argamassa. El brollador està situat al centre d'una pedra de mola que, al seu torn, s'assenta sobre una falca. Darrere la pedra hi ha un mur de pedra i argamassa amb una llinda de pedra a la part superior. Aquesta llinda porta clavada una inscripció metàl·lica: COLÒNIES XXV ANIVERSARI 1993. Sobre la llinda hi ha un emblema metàl·lic. | 08062-82 | Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8345000,1.8368900 | 403424 | 4632055 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46494-foto-08062-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 46495 | Casa de Colònies Don Bosco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-don-bosco | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Bon estat en general, tot i que alguna façana de llevant, com la de Cal Fuster, no es troba en un estat òptim | La Casa de Colònies Don Bosco és un conjunt arquitectònic format per quatre edificis (d'esquerra a dreta): Cal Fuster, l'Ajuntament Vell, Ca la Rosa i Cal Panxeta. Tots els edificis els trobem al llarg del camí, presenten el carener paral·lel al frontis i estan orientats a llevant. Totes les façanes de Llevant presenten un jardinet de mig metre d'amplada entre el mur i la vorera. Per la part de ponent, també trobem una jardinera lleugerament més ampla, coronada a migdia per una font, però separada dels murs. Cal Fuster: casa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a una aigua i presenta dues filades de rajols ceràmics al ràfec. L'edifici, de tres crugies, té un cos d'època posterior i menor alçada i amplada annexat a ponent. El portal es troba situat a la crugia de l'esquerra i està remodelat, tot i que encara es poden apreciar les restes de rajols ceràmics que l'emmarcaven anteriorment. A les altres dues crugies de la planta baixa hi ha dues finestres asimètriques. Al pis, tres balcons, amb llinda de rajols ceràmics i carreus sense carejar combinats amb pedres als brancals, presideixen les crugies. Els balcons central i dret presenten una barana de ferro, mentre que l'esquerre té la barana feta de ceràmica. Les golfes, afegides o remodelades posteriorment, tenen una obertura a la crugia central de forma romboïdal. La casa, feta de pedra i argamassa, presenta a la zona dreta una fina capa de ciment (probablement per tapar algunes esquerdes, com les que s'intueixen a la resta de la casa), i també es poden observar carreus als eixos entre façanes. El cos de ponent, fet de pedra nova i ciment, té un portal a migdia que dóna a una placeta. Aquest presenta una llinda de fusta i està emmarcat per carreuons; les mateixes característiques presenta el balcó amb barana ceràmica de sobre el portal. La façana de ponent presenta un portal al centre i elevat del terra. Per salvar el desnivell hi ha unes escales que continuen fins a la part superior del cos, on hi ha un terrat que condueix a les golfes del cos original. Finalment, a l'esquerra de la façana trobem una finestra senzilla. Ajuntament Vell: casa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües sense cap decoració al ràfec. L'edifici, de tres crugies, presenta dos cossos annexats a ponent. El portal es troba situat a la crugia central, però una mica desplaçat a l'esquerra. Aquest ha estat completament reformat i, actualment, presenta l'emmarcament de ciment. A les altres dues crugies de la planta baixa hi ha dues finestres simètriques. Al pis, tres balcons, amb l'emmarcament reformat i les baranes de ceràmica, presideixen les crugies. Les golfes no ofereixen cap obertura, almenys a simple vista. La casa presenta la pedra del frontis coberta amb una fina capa de ciment, que deixa veure la pedra, però que en tapa el color original. La zona de les golfes ha estat completament remodelada amb pedra carejada i ciment. A ponent trobem, a l'esquerra, un cos a mode de torre, d'una sola aigua. Aquest cos és fet de totxos, amb un revestiment de pedra nova a les façanes de ponent i de migdia. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la planta baixa trobem un portal amb llinda de fusta i als pisos una finestra, també amb llinda de fusta, a cada pis. A la façana de migdia trobem una entrada que comunica amb el terrat del cos annexat a Cal Fuster. A la dreta se'ns presenta un cos amb un porxo a tramuntana. Els materials emprats també són totxo i pedra nova, com en el cas del cos descrit anteriorment. A la planta baixa trobem un portal a mà esquerra i una finestra allargada a la dreta. Al primer pis hi ha dues finestres senzilles simètriques. Finalment, dins el porxo, unes escales amb barana de ferro condueixen a una entrada, que comunica amb el cos original de l'Ajuntament Vell. | 08062-83 | Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 | La família de Cal Fuster la componien els Masferrer. Actualment, els quatre edificis formen part de la Casa de Colònies Don Bosco, que pertany a la Congregació Salesiana de Barcelona. | 41.8347200,1.8369800 | 403432 | 4632079 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46495-foto-08062-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46495-foto-08062-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46495-foto-08062-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció)Ca la Rosa: casa de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec. L'edifici, de dues crugies, presenta la part de ponent reformada i amb un cos annexat, que té certa continuïtat física i formal amb els cossos annexats a l'Ajuntament Vell i a Cal Panxeta. El portal es troba a la crugia de l'esquerra i ha estat reformat; anteriorment era més ample i amb l'emmarcament de rajols ceràmics. A la dreta del portal trobem una finestra que ha estat ampliada. Al pis, dos balcons, amb l'emmarcament de rajols ceràmics i les baranes de ferro, presideixen les crugies. La casa, feta de pedra i argamassa, conserva l'arrebossat, sobretot a la part superior. El cos annexat a ponent presenta la planta rectangular i la coberta plana. Consta de planta baixa, amb un portal amb llinda de fusta, i pis, amb finestra de llinda de fusta a la dreta. La cara de tramuntana d'aquest cos consta d'una finestra al pis. La zona de ponent de Ca la Rosa ha estat reformada i presenta dos portals, un a la planta baixa i un al pis, amb una finestra a l'esquerra. També s'hi ha habilitat unes escales que condueixen al portal superior.Cal Panxeta: casa de planta baixa i pis. La coberta és a una aigua, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, però el cos que té annexat a ponent li confereix la imatge d'un edifici amb coberta a dues aigües. L'edifici presenta quatre crugies i dos portals. El primer portal es troba a la crugia de l'esquerra i el segon a la tercera crugia. Ambdós presenten l'emmarcament reformat amb pedra nova; anteriorment era de rajols ceràmics. A les altres dues crugies hi trobem dues finestres simètriques emmarcades amb rajols ceràmics. Al pis, les crugies primera, segona i quarta presenten finestres simètriques també de rajols ceràmics, tot i que la segona ha estat tapiada. A la crugia tercera hi ha un balcó de rajols amb barana de ferro. La casa està feta amb pedra sense carejar i argamassa. El cos de la part de ponent és posterior i consta de planta baixa i pis. La coberta és a una aigua i queda lleugerament més alta que la del cos original. Al lateral esquerre presenta un balcó amb llinda de fusta i barana de ferro. La cara de ponent consta, a la planta baixa, de tres finestres allargades, portal i finestra amb les llindes de fusta. Al pis trobem tres balcons, amb llindes de fusta i baranes de ferro, i dues finestretes, també amb llinda de fusta, a la zona esquerra. Les parets són de pedra nova. La planta baixa queda enclotada: per salvar el desnivell s'ha habilitat un mur de pedra, que conforma un estret pati entre aquest i la paret, amb unes escales. La façana de migdia del cos presenta un portal amb llinda de fusta i dues finestres, també amb llinda de fusta, al pis.Tots els cossos de ponent són posteriors als de llevant, i presenten força similituds i continuïtat en l'espai. De fet, estan adaptats a la nova funcionalitat del conjunt: la de casa de colònies. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46496 | Barraca de vinya del Pla del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-del-jauma | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La paret de la zona dreta, si mirem a la porta, es comença a ensorrar | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba al bosc del pla, prop del camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís a la part posterior que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra gruixuda que connecta amb la volta. | 08062-84 | Pla del Jaumà | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8323100,1.8332300 | 403117 | 4631816 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46497 | Trinxera del Pla del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-pla-del-jauma | XX | Hi ha molta brossa i la col·locació de les pedres que feien de trinxera pot haver estat modificada | Trinxera situada al capdavall d'un bosc del Pla del Jaumà. Una elevació voluntària del terreny va permetre ancorar-hi unes pedres, de manera que la terra tapava el cos dels soldats i les pedres també, a més de servir per apuntalar les armes a l'hora de disparar. | 08062-85 | Pla del Jaumà | Aquesta trinxera es féu servir durant la Guerra Civil. | 41.8321700,1.8329000 | 403089 | 4631801 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46497-foto-08062-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46498 | Parets de vinya del Serrat de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-del-serrat-de-lourdes | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Parets de vinya de tipus esglaonat construïdes al vessant del Serrat de Lourdes amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pels matolls. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem un bancal de terra anivellada que havia estat destinat al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. | 08062-86 | Serrat de Lourdes | Els marges, espones, ribes o parets són un elements característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. | 41.8339400,1.8008500 | 400431 | 4632034 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46499 | Barraca de vinya de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lourdes | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algunes parets estan malmeses | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba sobre una paret de vinya, en una feixa. Les lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta presenta una forma piramidal. A l'alçada de la porta les filades es van tancant mantenint l'estructura quadrangular, fins a formar una petita piràmide que es clou amb el caramull, format per un conjunt de lloses fines sobreposades. A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La coberta de pedres està recoberta per una fina capa de terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular descentrada a l'esquerra, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. | 08062-87 | Serrat de Lourdes | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Aquesta barraca fou utilitzada pels maquis per refugiar-se. Aquests posaren força bombes al voltant de la barraca. Durant els incendis del 1986 les bombes van començar a esclatar i se sentiren des de molts quilòmetres lluny. | 41.8339700,1.8004800 | 400400 | 4632038 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46500 | Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lourdes | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX | La Verge ha desaparegut, el sostre s'ha ensorrat i part de les parets també. A més, les parets que queden estan esquerdades | Petita capella en avançat estat d'ensorrament que es troba a la zona d'Argençola, situada al cim d'un petit coll anomenat el serrat de Lourdes entre el torrent de Viladelleva i la rasa del Guerxo, prop dels masos de Viladelleva i Colldeforn. Avui dia la coberta i el frontis han desaparegut. Capella d'una sola nau de cinc metres de llargada per tres d'amplada amb murs fets de pedra combinada i argamassa. Per les restes es pot deduir que la coberta feta de teula era de doble vessant. El frontis era situat a garbí i presenta les restes d'un portal amb un emmarcament de rajols ceràmics. A l'interior queda la fornícula de forma semicircular i amb un petit arc de mig punt, on estava la imatge de la Verge, i les restes d'uns graons de pedra per accedir a la fornícula. Tant els murs interiors com exteriors estan mancats de decoració. | 08062-88 | Serrat de Lourdes | Segons explica Vila Rovira, la capella fou construïda entre la dècada de 1870 i 1880, gràcies a la iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de Cal Ferrer, Cal Torrente i d'altres veïns de Castellnou. Quan feien la plantació de ceps per les terres d'aquests masos van fer la promesa que si arribaven a plantar fins dalt la carena anirien al santuari de Lourdes (França) i portarien una imatge de la Verge, i al cim de la carena construirien una petita capella per col·locar-hi la imatge a l'interior. Així ho van fer ja que la plantació de ceps va arribar fins el cim de la carena. Van anar en peregrinatge fins a Lourdes; un tal Jaume Peramiquel en va ser el portador fins a Castellnou i allí, al cim de la carena, es va construir la capella, la qual va ser molt visitada i venerada per tots els veïns de Castellnou. Entre els anys 1936 i 1939 la capella va ser saquejada i parcialment destruïda i avui dia només en resten els murs laterals i la capçalera. | 41.8335700,1.7986600 | 400248 | 4631996 | 1870 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46501 | Font del nucli antic de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-antic-de-castellnou | XX | Font de pedra de dos sortidors situada al mig d'unes escales de pedra, que condueixen a una placeta. L'aigua brolla sobre una pica circular de pedra, que es troba assentada sobre dos blocs circulars simètrics, també de pedra. La zona que sosté els brolladors metàl·lics és un muret de pedra i argamassa. | 08062-89 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8316000,1.8340200 | 403181 | 4631736 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 46502 | Barraca de vinya prop de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-vilatorrada | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a deteriorar-se | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba en un descampat entre pins. Les fines lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de falsa volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-90 | Prop de Vilatorrada | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8049400,1.8092400 | 401083 | 4628805 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46504 | Font de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilatorrada | AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | XX | La zona de les taules està inundada, de manera que és difícil accedir a la font. A més a més, tot l'espai està molt ple de brossa i pedres. | Font d'un sol sortidor funcional situada a la riba més propera a Vilatorrada del torrent de Vilatorrada. La font està emmarcada per uns murs d'uns 2,5m d'alçada, fets de pedra i argamassa arrebossats. El brollador metàl·lic, que queda al mur paral·lel al torrent, està situada a l'interior d'un portal enfonsat al mur, d'uns 20cm de profunditat. També hi ha un sortidor d'aixeta una mica més amunt i a la dreta del funcional. L'aigua brolla en una espècie d'abeurador quadrangular d'uns 40cm de fondària. Al costat de la font trobem un banc de pedra que ressegueix els murs i al davant una taula i uns bancs de pedra i argamassa. | 08062-92 | A tocar del torrent de Vilatorrada | 41.8053300,1.8086100 | 401031 | 4628849 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46504-foto-08062-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46505 | La font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-puig | Es troba coberta per la vegetació. | <p>Curs d'aigua que ve canalitzada per sota terra des d'una mina, i que va a parar a una font, on s'hi ha instal·lat una aixeta metàl·lica. La font es troba enmig d'un camp de conreu, i es va construir tot aprofitant una feixa de pedra seca. La font resta avui amagada per la vegetació. L'aigua que cau d'aquesta, va parar a una bassa construïda amb lloses de pedra. Actualment hi raja poca quantitat d'aigua, pel que la bassa té un nivell d'aigua baix. En unes de les parets de la bassa, hi ha tres graons que permeten accedir-hi.</p> | 08062-111 | Argençola | 41.8708900,1.8033000 | 400691 | 4636134 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46505-foto-08062-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46506 | Barraca de la zona de Cal Calciner I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta irregular, que combina la planta quadrangular i la circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra, que s'estenen al llarg de tota la façana posterior (de manera que no se'n veu el mur), i que té una funció impermeabilitzadora. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda. Tot i que l'interior es manté en bon estat, la part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Propera a la barraca hi trobem una bassa de reduïdes dimensions, amb parets de pedra, que servia com a petit dipòsit d'aigua per al conreu i el bestiar. | 08062-112 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652800,1.8101600 | 401252 | 4635503 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46507 | Barraca de la zona de Cal Calciner II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A la façana posterior el mur s'ha esfondrat parcialment, pel que l'estructura se'n podria ressentir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta semicircular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra , i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. L'estructura de la barraca es manté en bon estat, excepte a la façana posterior, on el mur s'ha esfondrat parcialment. | 08062-113 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8655100,1.8129600 | 401485 | 4635525 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46508 | Barraca de la zona de Cal Calciner III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. En una de les lloses dels brancals hi consta la inscripció '1912', amb una creu centrada. En una façana lateral hi ha un petit finestró quadrat. | 08062-114 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipot'tica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652100,1.8139000 | 401562 | 4635491 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46509 | Barraca de la zona de Cal Calciner IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iv | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XX | L'esfondrament de la coberta ha provocat la pèrdua de la majoria de bigues, l'esfondrament de la façana principal i el deteriorament progressiu de la construcció. | <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una coberta suportada per bigues de fusta. A conseqüència de l'esfondrament de la coberta i de la façana principal, es desconeix la tipologia de la porta d'accés i de la coberta. La pedra utilitzada per als eixos entre façanes és de majors dimensions i segueixen una disposició regular. Propera a la barraca hi ha una bassa de mitjanes dimensions, amb les parets de pedra treballada, que s'associa amb les tasques de conreu i al bestiar proper a aquesta.</p> | 08062-115 | Nord-oest de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8639300,1.8138500 | 401556 | 4635349 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46510 | Barraca de la zona de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-la-baga | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'erosió ha provocat que la terra que cobreix la barraca hagi minvat notablement. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i segueixen una disposició regular. | 08062-116 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8618200,1.8101500 | 401246 | 4635119 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46511 | La Creu del Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-perello | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós i queda cobert en algunes parts per la vegetació. | Masia que havia estat de dos vessants i que constava de planta baixa, pis i golfes. Sembla que els dos vessants desaiguaven a la façana principal i posterior, pel que pertany al tipus de masia clàssica I-1 definida per Danés i Torras. Actualment es troba en estat ruïnós, essent la façana de sol ixent i la de tramuntana les úniques que conserva fins al ràfec. També es manté la distribució interior de la planta baixa, on són visibles diverses fornícules. Presumiblement, l'entrada es trobava situada a la façana de tramuntana, i el portal d'accés, que encara es conserva, és d'arc escarser arrebossat, i es situa a l'alçada del primer pis de la masia. Això s'explica perquè es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que des de la façana de tramuntana només són visibles el primer pis i les golfes. A la façana de sol ixent hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una obertura que hi té accés i on hi consta l'any '1888'. Els eixos entre façanes presenten carreus de pedra escairats i disposats de forma regular. La major part de les obertures de la masia són amb llinda de fusta plana, una de les quals té la inscripció '1780' amb una creu al mig. Tant a l'exterior -al costat del portal d'accés- com a l'interior, hi ha tines encaironades, que apunten a que l'activitat vinícola hi era important. | 08062-117 | Nord de Castellnou de Bages | La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies d'Argençola i Castellnou. Pertanyia a la masia de Casamitjana, a qui els propietaris havien de pagar l'arrendament. Pel que sembla, a principis del segle XX, el seu propietari, venint de fer les diligències a Balsareny amb el carro, fou sorprès per una tempesta, i va morir en caure-li un llamp a sobre. A mitjans del segle XX, també hi succeí una tragèdia, aquest cop relacionada amb els maquis. Sembla ser que la família que hi residia va refugiar durant un temps als maquis (entre altres el popular Ramon Vila 'Caracremada') a casa seva i, en ser descoberts, tota la família va ser assassinada. També expliquen que hi morí el propi Caracremada. Recorda l'episodi una placa commemorativa que s'ha penjat a la seva façana i que diu: 'A la memòria de Ramona Bessa i Domingo Rovira/ Del mas de la creueta, base guerrillera de suport als maquis assassinats el febrer de 1945 per lluitar contra el feixisme, i a Ramon Vila, mort en combat als murs d'aquest mas el 7 Agost de 1963. IX Marxa d'Homenatge als maquis. Set. 2006'. | 41.8601500,1.8180000 | 401895 | 4634924 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46512 | Les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vilaredes | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Els annexos de la masia es troben parcialment esfondrats, i desmilloren el conjunt. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Té una aparença massissa, que ve reforçada per les seves dimensions. Tant a la façana de mestral com a la de gregal hi havia adossats cossos de poca entitat que a causa del seu mal estat s'han esfondrat parcialment. A la façana de gregal hi ha adossat un cos de planta baixa. La façana principal es troba orientada a garbí, i presenta un portal d'arc rebaixat adovellat al centre, amb les dovelles força erosionades. En un extrem d'aquesta façana hi ha un gran contrafort, i a l'altre el mur es troba inclinat formant un angle cap a l'interior. Sobre el portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, i al nivell de les golfes n'hi ha una altra de dimensions més petites. A la part del mur inclinada hi ha una altra finestra de pedra carejada i llinda plana. Les obertures de la façana de mestral també són de pedra carejada i llinda plana, i dues d'elles consten de les inscripcions '1740' i '1840'. A la façana de xaloc hi ha un altre contrafort de dimensions inferiors, i s'ha tapiat una porta de pedra. En aquesta façana hi ha obertures de pedra carejada, de pedra senzilles i de ceràmica, totes elles disposades de forma desigual. Pel que sembla, antigament les golfes es trobaven semi obertes, però actualment s'han tapiat, cosa que és visible tant a la façana principal com en aquesta última. A la façana posterior hi ha una petita finestra allargada amb forma d'espitllera, que també veiem a la façana principal, al costat del portal d'entrada. Aquí veiem que les obertures han estat intervingudes; s'ha tapiat una porta amb llinda de fusta, s'ha disminuït la mida d'una finestra, i s'ha reformat el tancament de les finestres. L'acabat exterior de la masia és de pedra vista, i els eixos entre façanes presenten carreus de pedra disposats de forma regular. A l'interior, conserva els cairats de fusta i alguns paviments originals. Davant de la façana de mestral hi ha el viver i les que havien estat les corts, en mal estat estructural i amb perill imminent d'esfondrament. Entre aquestes i el camí d'accés hi ha la pallissa, i davant la façana principal hi ha una cort amb volta de pedra que es troba en un nivell inferior del sòl que la resta de la construcció. És visible també una tina circular encaironada que ha quedat coberta per la vegetació. | 08062-118 | Nord de Castellnou de Bages | Al fogatge de 1553, ja hi apareix el nom de Joan Vilaredes. La masia té a la façana de mestral dues finestres amb les llindes amb les dates '1748' i '1880' gravades. Aquestes dates pertanyen, molt probablement, a dues ampliacions, ja que per les característiques de la masia, sembla de major antiguitat (com també hi apunta el fogatge abans esmentat). Coincideixen, alhora, amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. La finca ha estat propietat de diverses famílies, entre les que destaquen els Vilaredes (XVIII), que donen nom actual de la casa, els Oms o els Saladrigas, de la Vila d'Argençola. D'aquests darrers, n'eren els masovers la família Manubens, que hi residí durant més d'un segle, fins que al 1982 en van marxar. | 41.8734000,1.8114900 | 401375 | 4636403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46513 | Barraca de l'Ubagenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana a l'interior i una a l'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums. | 08062-119 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8489400,1.8197500 | 402023 | 4633678 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46514 | Parets de vinya de Vilaseca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-i | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algun tram de paret està en mal estat, possiblement a causa dels incendis del 1994 | Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d'un serrat propietat de Vilaseca amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per pins. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem estrets bancals de terra anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. | 08062-93 | Al NO del nucli antic de Castellnou | Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. | 41.8442200,1.8354200 | 403317 | 4633136 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46515 | Parets de vinya de Vilaseca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-ii | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Com es pot observar, hi ha trams de paret que han perdut part de les làmines més exteriors de pedres | Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d'un desnivell, propietat de Vilaseca, amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per arbres. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem bancals de terra lleugerament anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets són de junta discontínua i estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. En aquest cas es pot apreciar la primera làmina vertical de pedres, aquestes encastades a la terra. | 08062-94 | Al NO del nucli antic de Castellnou | Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. | 41.8412700,1.8352200 | 403296 | 4632809 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46515-foto-08062-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46515-foto-08062-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46516 | Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-santpedor-a-castellnou-al-seu-pas-per-la-roca | El camí només conserva algun tram original ja que, en alguns punts, ha estat desviat per necessitat humana. A més, els trams conservats no estan en massa bon estat. | Camí estret de terra que conduïa de Santpedor a Castellnou. Al seu pas per la Roca s'eleva turons amunt fins al nucli antic de Castellnou. Quedà en desús després de la construcció del nou camí i, avui en dia, només és utilitzat per fer alguna ruta a peu. | 08062-95 | Camí de Santpedor al nucli de Castellnou | 41.8205100,1.8419200 | 403821 | 4630496 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46517 | Festa Major de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellnou-de-bages | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | La Festa Major de Castellnou se celebra el diumenge coincident o posterior al 16 d'agost, dia de Sant Roc, patró del municipi. El dissabte hi ha concurs d'habilitats de tractors i demostracions d'oficis antics, cada any d'una especialitat diferent, com tallada de troncs, gossos d'atura. A la nit es fa un sopar de germanor i ball amb espectacle i proclamació de la reina de la festa. A la matinada es reparteix coca i mistela als assistents. I diumenge al matí es realitza el típic concurs de pintura ràpida per a adults (des de 1976) i infantil (des de 1990). Al migdia hi ha missa de Festa Major i concert-aperitiu ofert per l'Ajuntament. A la tarda hi ha jocs de cucanya i xocolatada. Després, ball de tarda amb lliurament de trofeus de: futbol, fotografia, pintura, dibuix infantil, tennis i petanca, que s'han fet a la vigília. | 08062-96 | Casc antic. Castellnou de Bages - 08251 | Festa en honor a Sant Roc, patró de Castellnou, en virtut d'una promesa efectuada pels afectats de la pesta. | 41.8340300,1.8373200 | 403459 | 4632002 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46518 | La tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tramuntana-no-te-abric-com-lhome-pobre-no-te-amic | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans fan ús d'aquesta dita | Dita que fa referència al fred que acompanya el vent de tramuntana o vent del nord. És a dir, per molt que hom s'abrigui, la Tramuntana sempre produeix una forta sensació de fred de la que tothom s'allunya com si d'un pobre es tractés. | 08062-97 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46519 | Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-sol-fa-xup-a-la-tarda-fa-xup-xup | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Avui en dia ningú fa servir aquesta dita | Aquesta dita significa que si al matí el sol s'ennuvola, a la tarda plou segur. | 08062-98 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46520 | Núvols de Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuvols-de-creu | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans utilitzen aquest terme | Terme per descriure un tipus de núvol que indica pluja segura en menys de vint-i-quatre hores. És un núvol vertical que sol ser de color blanc i que s'aixeca, i un altre d'horitzontal i de color fosc que el travessa per davant. | 08062-99 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46521 | Les Pinedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pinedes | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. FEIXAS, Josep M. i PARDO, Dolors. 'Una aportació a l'estudi de l'arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Sallent)'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, vol. 5. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIXaC-IaC | Se'n coneix el lloc, però actualment no hi ha cap indici visible d'un jaciment | El jaciment es troba en un camp de conreu tocant a una zona de bosc, molt proper al camí de Santpedor a Castellnou, a uns 200m de l'entrada nord de la urbanització del Serrat. Es tracta d'un jaciment de tipus superficial on es van trobar peces força interessants i molt significatives, d'èpoques molt concretes, però sense una prou clara relació evolutiva entre elles. P-1: Vaset carenat de fons arrodonit amb la seva nansa de mugró reforçada per un cordó aplicat. Bronze Inicial. P-2: Gerra globular llisa, amb un mamelló. Bronze Inicial. P-3: Petit fragment ceràmic sense forma, del tipus campanià B. Presenta empremta curiosíssima i totalment atípica. Iberoromà. P-4: Pàtera gairebé completa de campaniana B, corresponent a la forma Lamboglia núm. 5. Iberoromà. P-5: Base fragmentada de campaniana B pertanyent, possiblement, a la pàtera núm. 7 o 8 de la Lamboglia. Iberoromà. P-6: Moneda romana republicana d'argent que té les característiques següents: *Seca: Roma. Valor nominal: Denari. *Cronologia: 150a.C. *Anvers: Roma amb casc a la dreta, darrere seu hi ha la marca X. *Revers: Victòria sobre una biga i la llegenda safra per sobre de la línia de l'exerg. *Exerg: Roma dins d'una cartel·la. *Metall: Ag (argent). *Pes: 3,150g *Mòdul: 25/30mm *Tipus de gràfila: contínua. *Notes i observacions: moneda que presenta un fort tall, fet, amb probabilitat, per a comprovar la qualitat del metall. Es tracta, de fet, d'un denari folrat (plata a l'exterior solament). Trobem, doncs, peces del Bronze Inicial, per una banda, i peces entre mitjan segle IIa.C. i bona part del segle Ia.C. Seria una zona ocupada al darrer moment de la cultura ibèrica, probablement en contacte amb els romans. | 08062-100 | Prop de Cal Mau | Fou descobert com a fèrtil per Ramon Camprubí el 1976 i resseguit després per Josep M. Feixas durant dos anys. Es descobriren diversos vestigis més. Aquest jaciment fou donat a conèixer per primera vegada en una comunicació presentada el mes de febrer de 1987 a les Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana a Granollers. | 41.8078500,1.8296400 | 402782 | 4629104 | 08062 | Castellnou de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Per poder accedir-hi s'ha de travessar un camp. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. Les peces trobades estan ubicades al Museu Municipal de Santpedor. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46523 | Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramon-vila-capdevila-caracremada | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. www.sindominio.net/marxa-maquis | XX | Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou segueix transmetent la història oral del Caracremada | Són moltes les històries en les que es relaciona Ramon Vila Capdevila amb el poble de Castellnou. Era molt conegut a la zona, ja que s'havia amagat en diferents masos i en diverses barraques del terme municipal, amenaçant de represàlies a qui donés informació de la seva situació. Però el fet més destacat que relaciona Ramon Vila amb Castellnou és la seva mort i posterior enterrament al cementiri de Castellnou. Ramon Vila travessava els Pirineus prop de Solsona a finals del juliol de 1963, passant per la Serra de Pinós i seguia pel Cardener, fins arribar a Palà. Després va anar fins a Camps i Fals, i va seguir fins a Sant Joan de Vilatorrada, pels voltants de Coll-Baix. Anava per la font del Rel i pel marge del rierol de Rajadell. Seguia la via fèrria, fins a arribar al desnivell de Can Prim. Allà es va aturar, el seu objectiu eren les torres de conducció de línies d'alta tensió que subministraven energia elèctrica a Barcelona. El 2 d'agost, cap a les onze de la nit, va col·locar les càrregues a les torretes. L'explosió es va produir a primeres hores de la matinada, i va reprendre el camí de tornada. Quan encara era de nit va tornar cap a la zona de Calders, i travessant el riu Cardener, es va internar pel bosc que s'estén entre Sallent i Balsareny. La nit del 6 al 7 d'agost va travessar el riu Llobregat en direcció cap a Calders. Arribada la mitjanit, en un enfrontament amb la Guàrdia Civil en el qual no va tenir ni temps de disparar, queia mortalment ferit. L'últim guerriller català va ser assassinat en el paratge de la Creu del Perelló, situat entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny. La seva agonia va durar fins a les set del matí, quan morí amb l'esquena acomodada en la seva motxilla, i a les mans encara hi tenia una metralleta. La seva agonia va durar tota la nit, ja que la Guàrdia Civil de la 231 comandància de Manresa, composta per uns 200 guàrdies, no van gosar apropar-s'hi. Immediatament va córrer la notícia per les comarques del Bages i el Berguedà: ' En Maroto és mort, l'han matat les caderneres'!. Va ser enterrat a l'altra banda del mur del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre el fullatge. Aquest és un dels relats que hi ha sobre la mort de Ramon Vila Capdevila; és un dels relats més heroics que s'expliquen. | 08062-102 | Castellnou de Bages - 08251 | Ramon Vila Capdevila va néixer a Peguera (Fígols, Berguedà) el 2 d'abril de 1908, en una casa anomenada Can Maroto, d'on prové un dels seus sobrenoms. A més de Maroto, també era conegut com Pasos Largos o Caracremada, nom amb què, segons alguns autors, va ser rebatejat per la policia i la premsa, possiblement per les cremades que li havia fet un llamp que li desfigurà la part dreta del rostre, el 1923, quan era a la masia Casa Jorba de Castellar de Riu, fent feines de pagès amb la seva mare, que va morir arran d'aquest accident. D'un valor i coratge personal extraordinari mai no va tolerar el feixisme, que va combatre fins a la mort. L'altre cap guerriller del Berguedà, Marcel·lí Massana, deia d'ell: 'En Ramon fou, sens dubte, el millor de tots nosaltres'. Era un home alt, amb una gran força física. De cos ample i de fesomia enèrgica, ulls vius, front ample, amb un aire entre selvàtic i tímid. Era senzill i modest, amb una gran agilitat, per això, sembla que en cercles íntims era anomenat Jabalí. Des de molt jove va treballar amb el seu pare a les mines de Fígols, on s'afilià a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). El 18 de gener de 1932 va participar a la insurrecció de Fígols i, tot i que en un primer moment va aconseguir fugir de la Guàrdia Civil, acabà poc després a la presó quan va ser detingut a Barcelona per repartir propaganda, i va ser condemnat a quatre anys de presó. A la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne va ser detingut de nou per haver perpetrar un atracament a una farmàcia de Castelló de la Plana. Amb l'aixecament militar contra la República, inici de la Guerra Civil, va ser alliberat pels propis treballadors de la presó, i es va allistar a la columna de ferro valenciana, i va passar a lluitar al front de Terol fins el març del 1937 que va ser cridat a la 153 Brigada Columna Terra i Llibertat. Durant la guerra va ser ' Comisario de Abastecimientos' de la central tèrmica de Fígols i també responsable polític de la zona. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola va passar a França i va ingressar a l'escola d'activistes de Tolosa, on coneixeria els membres també llegendaris dels maquis Josep Facerias i Quico Sabater. Juntament amb altres llibertaris, va passar a organitzar la resistència llibertària a Catalunya, amb la creació de grups volants, que actuaven a l'un i altre costat dels Pirineus. A França era conegut com a Ramon Llaugí o capità Raymond, i va col·laborar amb la resistència francesa contra el nazisme fins la victòria dels aliats, moment en què va reprendre la lluita armada contra el franquisme en territori català. Feia de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant en múltiples ocasions els Pirineus, tant per a transportar carregaments d'armes per als grups d'acció, com per a traslladar activistes a l'altre costat del Pirineus. Col·labora amb diversos grups de guerrillers, com els de Faceries, Massana i Quico Sabater. Ramon Vila creia que el sabotatge contra les torres d'alta tensió i instal·lacions de subministrament elèctric era l'única manera d'acabar amb el règim franquista, l'única opció al seu abast per acabar amb l'economia de l'estat. La seva última acció va ser el 2 d'agost de 1963 al terme municipal de Rajadell, proper a Castellnou, on entre les vies del tren i el mas de Can Jona, es van produir diverses explosions i van ser volades tres torretes de conducció d'energia elèctrica; la Guàrdia Civil, que va acusar a Ramon Vila dels fets, es va posar en estat d'alerta i més de dos-cents efectius es van distribuir per les rutes habituals de maquis i contrabandistes, disposats a capturar-lo. El dimecres 7 d'agost de 1963, poc després de la mitjanit, la Guàrdia Civil de la comandància 231 de Manresa, apostada a la Creu del Perelló, que fa de límit entre Castellnou i Balsareny, molt a prop del mas abandonat de la Creu, va disparar contra un sospitós, que va resultar ser Ramon Vila Capdevila. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46523-foto-08062-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació història) Les circumstàncies de la seva mort estan envoltades de misteri i llegenda, segons Vila Rovira, va ser abatut d'un tret a la cama i, després de defensar-se, es va amagar darrere unes pedres, però una segona bala li va provocar la mort. El més probable és que morís poc després. Altres versions expliquen que va estar agonitzant durant tota la nit i que la Guàrdia Civil no va gosar acostar-s'hi fins que es va fer de dia per la por que li tenien. La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament pel Bages i el Berguedà i deien: ' En Maroto és mort!, l'han matat les caderneres!'. L'endemà, després de realitzar-li l'autòpsia, va ser enterrat a l'antic cementiri de Castellnou, ja sense ús , i sense cap creu ni referència. Amb la mort de Ramon Vila Capdevila, arribà el final històric de la lluita dels maquis antifranquistes a Catalunya. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46524 | Casa Rectoral de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral-de-castellnou | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2002). 'Arqueologia de l'arquitectura a l'antiga rectoria de Sant Andreu de Castellnou de Bages'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2004). 'Estudi arqueològic de l'antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages'. Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia. La Garriga (29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001), vol. III. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. Barcelona. | X-XIX | Antiga rectoria de Castellnou de Bages, situada a xaloc de l'església de Sant Andreu i cremada en l'incendi de 1936. Presenta planta trapezoïdal i està formada per 'un cos principal (cos I) al qual s'adossa, pel cantó oest, un segon cos rectangular i allargat (cos II). A l'angle sud-est s'hi adossa una construcció de dimensions considerables (cos III), mentre que a les façanes est i nord, respectivament, s'hi adossen dues petites estructures: una contenia dos cups cilíndrics (àmbit D), i l'altra que feia funció de forn (àmbits A, B i C). Totes dues van ser desmuntades al maig de 1998 per les obres de restauració.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:697). La casa tenia tres plantes i una coberta a dues aigües, segons una fotografia de 1917. Segons els estudis arqueològics realitzats entre el 1997 i el 2000, la primera fase constructiva de la casa correspon a les parets septentrional i occidental del cos I. Aquestes parets, molt probablement, corresponien a una construcció de dimensions mitjanes i planta rectangular, del tipus que es coneix a Catalunya com a 'sala'. Els estudis permeten datar aquestes parets del segle X. Els murs esmentats presenten un aparell d''opus spicatum', que, per si mateix, permet intuir aquesta data. En una excavació realitzada a la necròpolis veïna es va trobar una tomba antropomorfa retallada al terreny natural. Aquest tipus d'enterraments, a Catalunya, tenen un arc cronològic que va de mitjan segle X a principis del segle XI. La documentació escrita que es coneix sobre l'església de Sant Andreu es remunta al segle X (981) i la primera referència explícita al castell de Castellnou és de 1020, amb motiu d'una transferència feudal de la seva propietat, encara que la presència del topònim als documents es remunta al 1001. Es creu, doncs, que aquests murs altmedievals els podrien relacionar amb un primitiu castell. Així, potser el topònim del poble podria tenir relació amb el suposat castell del nucli primitiu. La segona fase data del moment en què el cos I adoptà la seva aparença actual. Les estructures es caracteritzen per: 'una fàbrica de maçoneria de pedra local, col·locada en filades rudimentàries [...] el material de cohesió utilitzat era l'argamassa de calç' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:707). A la part oriental trobem les restes d'una porta senzilla; se'n conserva una llinda de fusta i un brancal de pedra mal escairada. Tots aquests trets van portar a la conclusió que aquesta segona fase és d'època baixmedieval. A la tercera fase s'erigí la façana meridional, més endavant dotada de dues portes amb brancals de pedra calcària poc treballada i llinda de fusta. L'aparell és de pedra escassament treballada, col·locada en filades i amb fragments de teules o pedretes amb la funció de cuny. Tot plegat ens permet datar la façana del segle XV. Segurament, la rectoria es trobava en aquest estat cap al 1425, quan apareix citada als documents per primer cop. Durant la quarta fase, la porta baixmedieval del parament de llevant va ser tapiada i substituïda per un arc apuntat. La seva aparença el situa en un moment avançat de l'estil gòtic. També es construïren uns murs interiors i la cantonada sud-est, on s'obrí la porta esmentada que donava a la façana de migjorn. A la sisena fase el primer pis del cos principal de la rectoria adquireix el seu aspecte definitiu. Es pot datar del segle XVII. En aquesta fase la porta sud-est de la façana de migjorn va ser tapiada i substituïda per una nova al mig de la façana. Seria la porta d'accés principal a la casa rectoral fins al seu incendi. La setena fase se situa a partir de 1721, inscrita a la llinda de la façana meridional del cos II, juntament amb el nom del patrocinador de les obres, Fèlix Puig. Els antics forjats de bigues de fusta que suportaven els pisos superiors van ser substituïts per voltes de canó apuntat. També es reféu la planta pis del cos II i se'n va afegir una altra al cos I, de pedra. El pont d'accés a la sagristia també és d'aquesta època. | 08062-103 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | El juny de 1993, l'Ajuntament de Castellnou demanà a la Diputació una nova actuació a l'església de Sant Andreu i al seu entorn. El 1995 se signà un conveni entre l'Ajuntament i el Bisbat de Vic: els terrenys que ocupava l'antiga casa eren cedits al municipi. I mitjançant un segon acord, se cedí l'ús de l'edifici. Paral·lelament, la Diputació es comprometé a reordenar el nucli antic. Així doncs, l'estudi arqueològic de l'antiga rectoria de Castellnou es dugué a terme entre el 1997 i el 2000, abans que s'iniciessin les obres de construcció del nou cementiri municipal i del museu, que aprofiten les restes de la rectoria. Aquest edifici es trobava en ruïnes per culpa de l'incendi de 1936. | 41.8339800,1.8375200 | 403476 | 4631997 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció)Durant la vuitena fase, s'annexà un porxo i una balconada a la façana de migjorn i dues crugies al sud-est del cos III. En aquest cos perifèric s'hi instal·là l'Ajuntament fins la Guerra Civil. També són d'aquest moment els cups cilíndrics de gregal.Les següents fases, fins a un total d'onze, s'han de situar en època recent i són de menor entitat: un forn de pa a la façana septentrional, reparacions de murs, tapiat d'algunes finestres i construccions d'envans. Destaca la construcció de la porta que permet l'accés independent al cos de ponent (II), al mateix temps que: 'es tapiava l'antiga entrada des de l'àmbit I del cos principal, que, arran de les obres, s'ha tornat a obrir, per tal de comunicar l'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709).Segons un testimoni oral, s'accedia a la casa per la porta de migjorn i, des d'allí, a l'estança coberta amb volta (àmbit I) que feia al mateix temps de vestíbul, a través del qual es podia pujar a la planta superior per l'escala o passar a les estances de la planta baixa. Aquí es trobaven les dependències auxiliars: la quadra i el celler. Al pis superior hi residia el rector, que disposava de: cuina, habitacions i comuna, així com d'una estança on es guardava l'arxiu parroquial, cremat el 1936 durant l'incendi. | 93|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46525 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-10 | Tríptic de l'Arxiu municipal | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Castellnou conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. També inclou els documents que els ciutadans i les entitats locals han volgut cedir o donar. L'Arxiu s'ha ordenat a partir de 14 matèries amb els seus subtemes. Les matèries són les següents: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7. Seguretat ciutadana 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Instrucció pública 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies | 08062-104 | Ajuntament de Castellnou de Bages. Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8339100,1.8370000 | 403432 | 4631989 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46525-foto-08062-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | L'Arxiu ha estat ordenat, condicionat i inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de 1992, la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província. Es va realitzar durant l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc