Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46511 | La Creu del Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-perello | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós i queda cobert en algunes parts per la vegetació. | Masia que havia estat de dos vessants i que constava de planta baixa, pis i golfes. Sembla que els dos vessants desaiguaven a la façana principal i posterior, pel que pertany al tipus de masia clàssica I-1 definida per Danés i Torras. Actualment es troba en estat ruïnós, essent la façana de sol ixent i la de tramuntana les úniques que conserva fins al ràfec. També es manté la distribució interior de la planta baixa, on són visibles diverses fornícules. Presumiblement, l'entrada es trobava situada a la façana de tramuntana, i el portal d'accés, que encara es conserva, és d'arc escarser arrebossat, i es situa a l'alçada del primer pis de la masia. Això s'explica perquè es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que des de la façana de tramuntana només són visibles el primer pis i les golfes. A la façana de sol ixent hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una obertura que hi té accés i on hi consta l'any '1888'. Els eixos entre façanes presenten carreus de pedra escairats i disposats de forma regular. La major part de les obertures de la masia són amb llinda de fusta plana, una de les quals té la inscripció '1780' amb una creu al mig. Tant a l'exterior -al costat del portal d'accés- com a l'interior, hi ha tines encaironades, que apunten a que l'activitat vinícola hi era important. | 08062-117 | Nord de Castellnou de Bages | La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies d'Argençola i Castellnou. Pertanyia a la masia de Casamitjana, a qui els propietaris havien de pagar l'arrendament. Pel que sembla, a principis del segle XX, el seu propietari, venint de fer les diligències a Balsareny amb el carro, fou sorprès per una tempesta, i va morir en caure-li un llamp a sobre. A mitjans del segle XX, també hi succeí una tragèdia, aquest cop relacionada amb els maquis. Sembla ser que la família que hi residia va refugiar durant un temps als maquis (entre altres el popular Ramon Vila 'Caracremada') a casa seva i, en ser descoberts, tota la família va ser assassinada. També expliquen que hi morí el propi Caracremada. Recorda l'episodi una placa commemorativa que s'ha penjat a la seva façana i que diu: 'A la memòria de Ramona Bessa i Domingo Rovira/ Del mas de la creueta, base guerrillera de suport als maquis assassinats el febrer de 1945 per lluitar contra el feixisme, i a Ramon Vila, mort en combat als murs d'aquest mas el 7 Agost de 1963. IX Marxa d'Homenatge als maquis. Set. 2006'. | 41.8601500,1.8180000 | 401895 | 4634924 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46512 | Les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vilaredes | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Els annexos de la masia es troben parcialment esfondrats, i desmilloren el conjunt. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Té una aparença massissa, que ve reforçada per les seves dimensions. Tant a la façana de mestral com a la de gregal hi havia adossats cossos de poca entitat que a causa del seu mal estat s'han esfondrat parcialment. A la façana de gregal hi ha adossat un cos de planta baixa. La façana principal es troba orientada a garbí, i presenta un portal d'arc rebaixat adovellat al centre, amb les dovelles força erosionades. En un extrem d'aquesta façana hi ha un gran contrafort, i a l'altre el mur es troba inclinat formant un angle cap a l'interior. Sobre el portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, i al nivell de les golfes n'hi ha una altra de dimensions més petites. A la part del mur inclinada hi ha una altra finestra de pedra carejada i llinda plana. Les obertures de la façana de mestral també són de pedra carejada i llinda plana, i dues d'elles consten de les inscripcions '1740' i '1840'. A la façana de xaloc hi ha un altre contrafort de dimensions inferiors, i s'ha tapiat una porta de pedra. En aquesta façana hi ha obertures de pedra carejada, de pedra senzilles i de ceràmica, totes elles disposades de forma desigual. Pel que sembla, antigament les golfes es trobaven semi obertes, però actualment s'han tapiat, cosa que és visible tant a la façana principal com en aquesta última. A la façana posterior hi ha una petita finestra allargada amb forma d'espitllera, que també veiem a la façana principal, al costat del portal d'entrada. Aquí veiem que les obertures han estat intervingudes; s'ha tapiat una porta amb llinda de fusta, s'ha disminuït la mida d'una finestra, i s'ha reformat el tancament de les finestres. L'acabat exterior de la masia és de pedra vista, i els eixos entre façanes presenten carreus de pedra disposats de forma regular. A l'interior, conserva els cairats de fusta i alguns paviments originals. Davant de la façana de mestral hi ha el viver i les que havien estat les corts, en mal estat estructural i amb perill imminent d'esfondrament. Entre aquestes i el camí d'accés hi ha la pallissa, i davant la façana principal hi ha una cort amb volta de pedra que es troba en un nivell inferior del sòl que la resta de la construcció. És visible també una tina circular encaironada que ha quedat coberta per la vegetació. | 08062-118 | Nord de Castellnou de Bages | Al fogatge de 1553, ja hi apareix el nom de Joan Vilaredes. La masia té a la façana de mestral dues finestres amb les llindes amb les dates '1748' i '1880' gravades. Aquestes dates pertanyen, molt probablement, a dues ampliacions, ja que per les característiques de la masia, sembla de major antiguitat (com també hi apunta el fogatge abans esmentat). Coincideixen, alhora, amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. La finca ha estat propietat de diverses famílies, entre les que destaquen els Vilaredes (XVIII), que donen nom actual de la casa, els Oms o els Saladrigas, de la Vila d'Argençola. D'aquests darrers, n'eren els masovers la família Manubens, que hi residí durant més d'un segle, fins que al 1982 en van marxar. | 41.8734000,1.8114900 | 401375 | 4636403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46513 | Barraca de l'Ubagenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana a l'interior i una a l'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums. | 08062-119 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8489400,1.8197500 | 402023 | 4633678 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46526 | Santa Margarida de Viladepost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-viladepost | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca Editor. Manresa. | XIII, XVII | Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dues vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a migdia. Per la façana de ponent, presenta una petita finestra de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt, i a la part del carener hi ha un campanar de cadireta que ha perdut la campana. A la façana de migdia hi ha l'entrada, que consisteix en un portal de pedra carejada i de llinda plana, on hi consta la inscripció '1646'. A la part superior d'aquest portal hi ha una rajola amb el número 13, que conserva de l'època franquista. També hi ha, en un dels laterals del portal, una petita finestra de pedra amb la llinda plana. A la façana de sol ixent hi ha l'absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques que la de ponent, és a dir, que és feta de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt. El tractament del mur és a base de petits carreus disposats en filades regulars. Al ràfec es troba decorat amb una filera de tres rajols i teules ceràmiques. A l'interior, davant de l'entrada hi ha a nivell del sòl una tomba amb una llosa que té inscripcions. Consta d'un altar-retaule senzill, que separa la sagristia, que es troba a la part de l'absis, de la resta de la nau. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc. Ha estat restaurada recentment, pel que es va afegit arremolinat de pòrtland a la coberta de l'absis i entre els carreus dels murs. | 08062-105 | Argençola | L'origen de l'ermita de Santa Margarida de Viladepost podria ser una capella dedicada a Santa Maria que apareix citada en la demarcació del Castell d'Argençola. La primera notícia documental que es té de l'ermita data de 1205, quan apareix amb el nom de Santa Margarida de Villa Porcorum. Al voltant de la segona meitat del segle XVII el portal fou canviat pel que veiem actualment, així com es va afegir el campanar de cadireta. Actualment depèn de la parròquia d'Argençola, però antigament pertanyia a la de Ferrans. A l'interior, hi ha un retaule-altar fet per la casa Barons de Sallent, de poca entitat artística. Durant la guerra civil fou incendiada, del que encara hi ha restes a l'interior, ja que la tomba del seu interior, datada de 1705, i el paviment, van quedar malmesos. Ja a finals del segle XIII, apareix associada a la masia del Puig, que també es coneix com el Puig de Viladepost. | 41.8680400,1.8032100 | 400679 | 4635817 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46527 | Corranda dels clergues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-dels-clergues | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es tracta d'una vella corranda que la gent de Castellnou i d'Argençola recitava en motiu de les reunions que els dos clergues celebraven en aquest indret. La carena on es troba la Creu del Perelló feia de divisòria entre les dues parròquies de Castellnou, la de Sant Andreu i la de Santa Eulàlia d'Argençola. Pel que sembla, aquestes reunions despertaven l'interès dels feligresos, ja que en desconeixien els motius. La corranda diu: 'El rector de Castellnou/ i el vicari d'Argençola/ a la creu del Perelló,/ ballaven la farandola.' | 08062-106 | Castellnou de Bages i Argençola | Antigament, la Creu del Perelló feia de fita divisòria entre les feligresies de Castellnou i Argençola. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Actualment, pocs habitants del municipi la recorden. Es troba recopil·lada, però, en diverses publicacions. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46529 | Pont de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa | XX | Aquest pont fou construït per creuar la riera d'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions 'Magí Gallifa' i 'Any MCMXI' . | 08062-108 | Argençola | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8480500,1.7833800 | 399002 | 4633621 | 1911 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46530 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XV-XIX | Masia de planta baixa, pis i golfes que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La construcció que veiem actualment és fruit de diverses d'ampliacions i reformes portades a terme al llarg de la seva història. Així, adossat al volum principal per la façana de xaloc, hi ha un cos de planta baixa i pis amb les vessants que també desaigüen a la façana principal i posterior, i que té el pis superior semi obert amb sortida a una terrassa que suporta un cos modern més baix de planta baixa i pis. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos de planta baixa amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'estén al llarg d'aquesta façana i envolten la casa per la façana de mestral i de migdia. Orientat a migdia també s'ha afegit un volum modern de planta baixa i pis amb la mateixa pendent de vessants que el volum principal. La majoria d'aquests cossos moderns, excepte el de migdia, són d'escassa qualitat constructiva i estan destinats a un ús agropecuari. L'accés a la masia es troba alçat respecte el nivell del sòl i es fa a través d'escales. Totes les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica; el portal principal es troba descentrat en un lateral, i les finestres són de dimensions diferents i es troben desordenades en la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat, i presenta una marquesina de fusta i coberta de teula àrab. En un costat d'aquest hi ha tres contraforts de diferents alçades i gruixos, i a l'altre costat, allà on finalitza la pedra del portal, comença la coberta del cos annexat. Sobre del portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, sobre de la qual hi ha dues petites finestres també de pedra carejada i llinda plana. En un lateral a l'alçada del primer pis queda una altra obertura amb un petit balcó de forjat senzill. Tota la pedra carejada de les obertures d'aquesta façana, excepte del portal, és afegida de forma moderna (a la resta de la masia són originals). Des del nivell del sòl fins al ràfec és visible, entre les dues obertures del primer pis, un canvi en el tractament del mur, que posa de manifest les dues crugies que conformen el volum principal. S'han afegit tiradors per a reforçar les parets de la casa, que són visibles a la façana de mestral. L'acabat exterior és pedra vista, excepte els cossos de planta baixa que l'envolten, que són d'obra vista, i el volum modern, que és arrebossat. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva elements interessants com el portal adovellat del menjador, el celler les lloses de l'escala i les voltes a la planta baixa, entre d'altres. | 08062-109 | Argençola | En el fogatge de 1497 apareix, dins de la demarcació de Balsareny, a la que pertanyia Argençola, un foc d''En Cases'. Actualment, en el terme municipal de Balsareny també hi ha una masia anomenada 'Les Cases', però per les seves característiques i antiguitat podem pensar que el fogatge fa referència a aquesta masia. Alhora, al fogatge de 1553 de Santa Maria de Balsareny i Argençola, fogatjat pel mateix Joan Cases i Joan Pere Cases, torna a aparèixer aquest cognom que denomina la masia. | 41.8664600,1.8022600 | 400598 | 4635643 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46531 | Portal de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-les-cases | El rostre humà de la part dreta del portal es troba força erosionat a causa del desgast de la pedra. | Portal adovellat que actualment és la porta d'entrada al menjador, dins de la masia de les Cases. Presenta un relleu que s'inicia als brancals de la porta, i que culmina amb un gravat en forma de creu grega a la clau, la part central del portal. Sobre d'aquesta creu n'hi ha una altra que sobresurt més, però d'inferiors dimensions, i que presenta una creu llatina. Alhora, en cadascun dels brancals hi ha un alt relleu que té forma de rostre humà, sobre el qual s'hi posaven a cremar les teies, la part central del tronc del pi blanc que era molt emprada a causa de la seva ràpida i fàcil combustió. Signe d'això, el portal es troba ennegrit, ja que el fum que desprenien les teies s'impregnava a les dovelles d'aquest. Resseguint l'arc de mig punt que conforma el portal, l'any 1964 s'hi va inscriure un recordatori. | 08062-110 | Les Cases | 41.8664900,1.8021700 | 400591 | 4635647 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46532 | Barraca de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.</p> <p>SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l'esfondrament de la barraca. (descripció de l'any 2007).L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. | <p>Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s'hi pot llegir la inscripció emmarcada '1862'. A l'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.</p> <p>L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. </p> | 08062-120 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8525500,1.8083000 | 401078 | 4634092 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 46533 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. A l'interior, hi ha una fornícula sobre la llinda d'entrada, i als murs hi ha dos petits finestrons i una obertura a la part superior que serveix per l'escapament de fums. | 08062-121 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8493500,1.8153100 | 401655 | 4633728 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46534 | Riera de Vallverd o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver | La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona. | 08062-122 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8420300,1.8178400 | 401854 | 4632913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46536 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Convindria reforçar el forjat de les golfes, reposar alguna biga i la llinda d'entrada de les tines, que es troba partida. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Consta d'un volum de planta baixa, pis i golfes annexat a la façana de garbí, amb les vessants com l'anterior i de poca més alçada. La masia que veiem actualment és fruit d'un seguit de reformes i ampliacions que es varen realitzar entre el segle XVI i el XIX. Els cossos es van afegir al volum tot seguint el pendent de les vessants del volum existent, pel que a la façana de garbí s'han prolongat fins a conformar una coberta única de dues vessants desiguals. Les inscripcions que trobem en les diferents llindes ens permeten orientar-nos de l'antiguitat de cadascuna de les ampliacions que ha tingut la masia. Pel que sembla, la part més antiga de la casa és la planta baixa del volum de gregal, que per les voltes de pedra que presenta podria tenir certa antiguitat. A continuació, es devia construir el primer pis, on a la terrassa hi consta la inscripció de l'any '1530'. A les golfes trobem la data gravada de '1750', pel que estaríem davant de la següent ampliació. Finalment, coincidint amb el període de prosperitat econòmica que portà vinya al segle XVIII, es va ampliar per la terrassa de mestral l'any 1849, i allà on hi ha les tines hi ha l'any '1844'. La façana principal, orientada a gregal, no presenta obertures a la planta baixa, pel que l'accés queda desplaçat a un annex lateral. Aquest portal d'accés és de pedra carejada i llinda plana, i al primer pis hi ha tres finestres de pedra carejada i llinda plana, com ho és la que hi ha sobre la del centre, de dimensions més reduïdes. A la façana de xaloc, hi ha dues obertures de pedra carejada i llinda plana, una de les quals té sortida a una terrassa, que en el volum de garbí s'ha resolt amb una galeria semioberta de dos pòrtics horitzontals de llinda plana. La façana de mestral té també les obertures de pedra carejada amb llinda plana, i al centre hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una terrassa transitable a sobre amb un pou d'obra antic. A l'altre extrem d'aquesta façana se situen les tines, a les que s'hi accedeix a través d'escales per un portal de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la façana de garbí, hi ha una galeria de pòrtics d'arc de mig punt, dos horitzontals i dos de verticals. En els altres dos cossos, alçats en diferents etapes constructives, hi ha tres finestres arrebossades, dues finestres de pedra carejada, i una porta amb la llinda de pedra; totes elles es troben disposades de forma desordenada al llarg de la façana. Al llarg d'aquesta façana hi ha adossat un cobert d'uralita. L'acabat exterior és de pedra vista a totes les façanes excepte la de gregal, que es troba arrebossada. A l'interior, s'accedeix a la planta baixa a través d'un portal de mig punt adovellat situat de forma perpendicular a la façana principal, i que consta d'una porta amb l'any '1886' gravat. El sostre d'aquest nivell presenta unes interessants voltes de canó de pedra. Des d'aquest punt, comencen unes escales formades per grans lloses, i que porten a la sala principal del primer nivell, que a banda i banda presenta les diferents habitacions. Una altra escala de lloses puja a les golfes, des d'on són visibles les teules disposades a llata per canal. Al voltant de la casa, hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt, les tines circulars encaironades i la premsa de vi. La masia de Casamitjana conserva tots els elements característics d'aquest tipus de construcció, ja que no ha patit reformes en els últims segles. Manté el paviment original de tova i lloses, la distribució interior, les teules, les voltes i els cairats de fusta, la cuina, les corts, el celler, i un llarg etcètera. | 08062-124 | Nord de Castellnou de Bages | La masia de Casamitjana consta de diverses dates a les llindes de les obertures que senyalen el gran nombre d'ampliacions que tingué. La data més antiga que trobem correspon al 1530, en un portal situat al terrat del primer pis, i que probablement també respon a una ampliació, ja que els orígens podrien ser força antics. A les golfes hi ha la segona llinda datada més antiga, del 1750. Però sens dubte, el període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. El propietari actual manté el cognom de Casamitjana, tot i que és el segon cognom, ja que la seva mare fou la pubilla per manca d'hereu. | 41.8535100,1.8185700 | 401932 | 4634186 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46537 | L'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinota | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | S'ha esfondrat l'estructura interior i part de l'exterior, només salvant-se la façana de tramuntana i la de sol ixent, que corren el perill d'esfondrar-se davant el clima advers. | Masia que es troba en ruïnes i que havia estat de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Actualment, la coberta i l'estructura interior es troben esfondrades, i només conserva fins al ràfec les façanes de tramuntana, de sol ixent i part de la de ponent. La façana principal, orientada a migdia, es troba completament esfondrada. Sembla que davant d'aquesta hi havia un annex de petites dimensions, probablement unes corts o coberts. L'única obertura de pedra que conserva original és a la façana de sol ixent, que és de pedra carejada i llinda plana; la resta sembla que han estat espoliades. També hi ha alguna obertura amb llinda de fusta plana. Són també visibles els forats on s'encaixaven els cairats de fusta que sostenien el terra de les golfes. El tractament del mur consisteix en filades més o menys regulars de carreus poc treballats, que són més treballats als eixos entre façanes. Adossades a la façana de ponent hi ha dues tines circulars encaironades -una amb un cobert de planta rectangular, i l'altra circular acabada a l'exterior amb pedra-, que també estan patint els efectes de l'ensorrament de la casa. L'interior està cobert de vegetació, però es mantenen els murs que delimiten la distribució de la planta baixa. | 08062-125 | Nord de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de mitjans del segle XX, moment a partir del qual va començar el seu deteriorament, fins al moment actual, en què es troba en estat ruïnós. | 41.8469500,1.8154900 | 401666 | 4633462 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46538 | Barraca del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-1 | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada sobre un marge d'un camp de conreu, pel que en el creixement dels murs s'aprofità el pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-126 | Nord-oest del Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8711200,1.8090000 | 401165 | 4636153 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46539 | Parets de vinya del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-del-puig | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Es troben en bon estat de conservació, però en alguns trams s'han esfondrat | Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu. El mur suporta el pes de la terra acumulada, per la qual cosa el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. Algunes de les parets presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical. | 08062-127 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques. | 41.8709700,1.8073200 | 401025 | 4636138 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i que originalment foren construïdes en conreus de vinya, actualment els camps on es troben estan conreats amb ordi. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 46540 | Forn del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-puig | La coberta i part del mur s'han esfondrat, i es troba en estat ruïnós. | Forn de teules de planta baixa i de planta quadrangular que es troba en estat ruïnós, ha perdut la coberta i part del mur. Consta de dues parts diferenciades: la cambra de foc i la cambra de cocció. La primera es troba al nivell del sòl, i era on s'encenia el foc per a coure les teules. Sobre d'aquesta hi havia la cambra de cocció, que és on es dipositava l'argila per a coure-la. S'hi accedia per un portal senzill de pedra, que actualment no presenta llinda ni el mur superior. Els murs són de carreus mitjans de pedra irregulars disposats en filades desiguals, que es troben més treballades i són de majors dimensions als eixos entre façanes. A la façana principal hi ha indicis que els murs es trobaven acabats amb una capa de calç. L'interior i l'entorn es troben coberts de vegetació, però encara és visible la boca per on s'encenia el forn. | 08062-128 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8701000,1.8105400 | 401291 | 4636038 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46540-foto-08062-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46540-foto-08062-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46541 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-2 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Al llarg de la seva història ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions, pel que es troba constituïda per diversos volums. Per la façana de gregal, de manera que cobreix parcialment la façana principal i la lateral, hi ha un volum de la mateixa alçada i coberta que el volum principal, el qual queda enretirat a la façana principal respecte el volum afegit. El mur d'aquest volum que queda perpendicular a la façana principal es troba semiobert al pis superior amb un pòrtic d'arc escarser. L'annexament d'aquest volum s'ha solucionat a la coberta perllongant· la seva caiguda, de manera que el vessant que desaigua a la façana principal és més llarg que el de la posterior. En aquest és visible també una ampliació en alçada, entre la coberta i les golfes. A la façana de mestral hi ha adossat un altre volum de planta baixa i dos pisos amb la coberta que desaigua a la façana posterior, com també ho fa el cos que s'ha annexat a continuació, de planta baixa i pis, el qual està obert amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt. Aquest últim cos s'estén fins a la façana de xaloc, on la coberta s'ha resolt amb una gran terrassa transitable. En aquesta façana també hi ha un petit volum afegit de planta baixa i pis, amb la coberta amb un altre terrat. L'accés a la casa es fa a través d'una lliça que ha estat adossada al volum afegit i que segueix amb un baluard, pel que l'entrada queda semi tancada per un petit pati. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat, que es veu interromput pel volum afegit en un dels seus brancals. Les obertures de la façana principal són totes de pedra carejada i llinda plana, dues de les quals es troben alineades amb el portal, i dues que es troben disposades aleatòriament per la façana. En una d'elles hi consta la inscripció: 'Miquel Puig i Serra/ Any 1866'. A la façana de mestral hi ha tres petites obertures allargades de pedra carejada i llinda plana, com també ho són les tres del primer pis, de majors dimensions. Sobre d'aquestes hi ha quatre finestrals emmarcats amb ceràmica, dels que tres estan junts i són de majors dimensions que el que queda a un lateral. A l'alçada de les golfes hi ha una finestra circular de ceràmica. A la façana de mestral que queda descoberta hi ha al primer pis dues finestres de pedra carejada i llinda plana, una de petita i l'altra de mitjanes dimensions. Al segon pis hi ha una petita finestra de ceràmica i una altra de més gran feta d'obra. A les golfes hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A la façana de sol ixent, hi ha sis obertures fetes d'obra i disposades de forma aleatòria, juntament amb una obertura circular ceràmica a l'alçada de les golfes. L'acabat exterior de la masia és la pedra vista, mentre que les corts i naus afegides modernament al voltant d'aquesta són de maó vist. A l'interior, conserva la planta baixa amb volta- amb una gran pica de pedra- els cellers, i corts antigues. La resta de la casa ha estat habilitada com a vivenda moderna, pel que no conserva els elements tipològics tradicionals. Davant de la masia hi ha una gran era rectangular encaironada, que es troba assentada sobre roca natural, com ho està tota la masia. Perpendicular a la casa hi ha en una banda de l'era la pallissa (actualment reformada com a vivenda) i el garatge, i a l'altra banda hi ha unes corts modernes construïdes en maó. Seguint el camí que voreja la casa, trobem a pocs metres l'ermita de Santa Margarida de Viladepost. | 08062-129 | Nord-oest del Castellnou de Bages | És una de les masies més antigues de la zona d'Argençola. Al fogatge de 1553, apareixen dos noms que amb tota seguretat pertanyen a aquest mas; d'una banda hi ha 'En Puig', i de l'altra 'Joan Viladepos', i 'la viuda de Viladepos esta al Puigbo'. Tot i així, la casa probablement és més antiga, per les seves característiques i per la seva vinculació a l'ermita de Santa Margarida de Viladepost (del Puig). El mas s'anà ampliant amb el pas del temps, però sens dubte, l'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, any de datació de la volta d'entrada, entre d'altres. Aquí hi ha una placa amb la inscripció ' MYQVEL PVIG Y SERRA A FET ENFONDIR EL SALLER Y FEV LA BOLTA Y EL REBOST EL ANY DE 1838. MIQUEL PUIG Y SERRA A FET LA BOLTA DE LA ENTRADA Y CUARTUS LO ANÑ DE 1861'. A la façana principal, a la llinda d'una finestra també hi ha escrit 'MYQVEL PVIG Y SERRA AÑ 1886'. La lliça d'entrada també té la inscripció ' mestra Franc Buixadera any 1704', el mateix any que veiem a la llinda d'una finestra a la façana posterior. Aquestes inscripcions, coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8686200,1.8035200 | 400706 | 4635881 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46542 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció 'La Vila 1922' al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana. Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció 'La perla de Catalunya'. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert. | 08062-130 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8590300,1.7937100 | 399877 | 4634828 | 1906-22 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | (Continuació descripció) Per la façana de xaloc hi ha adossat de forma perpendicular un altre volum de planta baixa i pis amb obertures de llinda plana i coronament amb merlets, que queden substituïts a la façana posterior per una capçalera de formes ondulants que sobresurt en alçada. En aquesta hi consta la inscripció ' 1906', que és l'any de la primera fase constructiva de la casa que veiem actualment.L'acabat exterior és de pedra vista (en alguns trams carreus regulars) a la planta baixa i al volum de xaloc, i arrebossat als volums superiors; excepte la torre, la capçalera i els elements decoratius, que són d'obra vista. Els eixos entre façanes dels diferents nivells es troben decorats amb ceràmica a mode de carreus de pedra, com és característic en l'arquitectura popular. Adossat de forma perpendicular a la façana de xaloc hi ha tres cossos de planta baixa paral·lels entre sí, que consten de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Són les que havien estat les cotxeres de la casa, davant de les quals hi ha l'església romànica de Santa Eulàlia. Al seu costat hi ha la rectoria, i seguint el camí es travessa la riera d'Argençola per un pont del mateix període de construcció que la casa. A una banda del pont queden els llacs artificials de La Vila, i a l'altra les diferents preses i les fonts que segueixen la riera. Alhora, davant de la façana de garbí hi ha les corts i un femer antic amb volta de canó; davant de la de mestral, a l'altre costat de la carretera, hi ha les tines i la pallissa. El conjunt format per la casa, l'església i la rectoria es troben en un marge amb desnivells, pel que es van construir grans murs de contenció esglaonats de pedra per suportar-ne la terra. | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 46543 | Llacs d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacs-dargencola | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. http://mediambient.gencat.net/Images/43_37935.pdf | XX | El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida. | Embassament d'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-131 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix. | 41.8587100,1.7962800 | 400090 | 4634790 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46544 | Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforn | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Gran masia en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A la façana de garbí hi ha adossat de forma perpendicular un gran volum de planta baixa i pis, que sobresurt respecte el nivell que marca la façana principal i s'estén al llarg de tota la façana de garbí fins a la façana posterior, de manera que el conjunt conforma una planta en forma de 'L'. A la façana de gregal també hi ha un volum agregat de planta baixa, pis i golfes, i que probablement respon a una ampliació del volum principal. La coberta i els murs interiors s'han esfondrat, i tan sols manté parcialment la distribució interior a la planta baixa. El mur de la façana principal s'ha esfondrat a la part del ràfec, del que tan sols n'és visible un tram, que estava format a base de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. Les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica. Així, a la planta baixa, hi ha descentrat el portal principal, de llinda de fusta amb brancals de pedra carejada, alguna de la qual ha estat arrencada del mur. A banda i banda del portal hi ha dues obertures allargades de dimensions molt reduïdes, que tenien la funció de guaita, a mode d'espitlleres. Al pis superior hi ha tres obertures; dues tenen llinda de fusta , i la del centre es troba en mal estat i no se'n pot conèixer la tipologia. Al nivell de les golfes, hi havia quatre obertures, l'única de les que es conserva és amb llinda de fusta. Al costat d'aquesta hi ha les restes d'una capa rectangular de calç que amb tota probabilitat correspon a un rellotge de sol. Pel que fa al volum afegit a gregal, presenta a la façana principal un portal d'arc escarser amb emmarcament ceràmic, i té a sobre un finestral també d'arc escarser, però tan sols amb la llinda ceràmica. Els murs de gregal i mestral es troben en alguns trams semienderrocats, i és en aquesta part de la casa on són visibles una quantitat notable de tines, fet que apunta a una important economia basada en la vinya. Els eixos entre façanes es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. Pel que fa a l'acabat exterior, és de carreus de pedra més o menys regulars disposats en filades irregulars. A la façana principal, encara és visible la capa original de calç que constituïa l'acabat exterior original de la construcció. Davant de la façana principal hi havia una era encaironada, que no és visible a causa de la vegetació que hi creix, i prop hi ha una pallissa de tres nivells, també en estat ruïnós. | 08062-132 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de principis del segle XX. El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8471500,1.8053700 | 400826 | 4633496 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46545 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba constituïda per dos volums adossats paral·lelament que alhora es troben separats en dues vivendes : Cal Mestres, a sol ixent, i Ca l'Inglès, a ponent. El volum que conforma Cal Mestres és de majors dimensions que el de ca l'Inglès, pel que a la façana posterior el primer sobresurt respecte l'altre. D'altra banda, té dos cossos de planta baixa adossats a la façana de sol ixent; un amb els vessants com el volum original, i l'altre d'una única vessant que desaigua a la façana principal. A la façana de ponent té adossat un cobert de planta baixa, amb una vessant que desaigua als laterals, és a dir, perpendicular al volum principal. La façana principal, orientada a migdia, té dos portals centrats de pedra carejada i llinda plana. Al primer pis, hi ha un total de cinc obertures centrades, totes elles arrebossades, essent les dues del centre de majors dimensions i amb balcó (un amb l'any '1869' al centre), que queden disposats sobre els portals del pis inferior. Al pis superior, es repeteix el mateix esquema compositiu d'obertures que al primer pis, excepte en els finestrals, que no tenen balcó, i que presenten llindes de fusta. Les façanes de ponent i sol ixent no tenen obertures, mentre que la de tramuntana té un grup de finestres de petites dimensions, fetes amb llinda de pedra i emmarcades amb pedra sense carejar o bé arrebossades. En aquesta façana també hi ha un portal d'arc escarser i de pedra disposada a plec de llibre. Els eixos entre façanes tenen una filera de carreus de pedra regulars de mitjanes dimensions disposats de forma regular. L'acabat exterior és la pedra vista i, en alguns trams de la façana principal es troba arrebossada. L'entrada de Cal Mestres el constitueix una volta de punt rodó feta de pedra disposada a plec de llibre. | 08062-133 | Nord de Castellnou de Bages | La masia de Cal Mestres es troba dins de la propietat del Puig. A la barana del balcó de la façana principal, hi consta l'any '1869', que tant podria ser l'any de construcció de la casa com el d'una reforma. | 41.8667500,1.8042200 | 400761 | 4635673 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46546 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d'aquesta galeria hi ha les inscripcions '1913/ M G' de rajola vidrada, que fan referència a l'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d'arc escarser amb la llinda prominent. D'aquestes mateixes obertures n'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d'allargades arrebossades, a mode d'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, la distribució de la casa respon a l'estructura de tres crugies, que es manifesten a l'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant. | 08062-134 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8454500,1.7878700 | 399371 | 4633327 | 1913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | També es coneix amb el nom de Mas Bosch. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 46547 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Presenta petites fissures a la façana posterior, i la tina ha perdut la coberta. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Les obertures es troben disposades a les façanes seguint una disposició asimètrica. Així, la façana principal, orientada a sol ixent, consta d'un portal centrat d'arc escarser ceràmic. Al pis superior hi ha tres obertures desiguals; la de sobre el portal és de mitjanes dimensions amb sortida a un balcó, i les laterals són, una ceràmica i l'altra arrebossada. Les finestres de les golfes d'aquesta façana tenen la llinda integrada en el ràfec, i són arrebossades, la del centre de majors dimensions i amb barana ceràmica. A la façana de tramuntana hi ha les restes enderrocades del que havien estat les corts, i al mur s'ha adossat un dipòsit o cisterna moderna. En aquesta façana hi ha tres obertures desordenades, dues d'elles arrebossades i al primer pis, i una de ceràmica al pis superior. A la façana de ponent hi ha adossat un cos quadrangular de planta baixa, amb la coberta plana, que tan sols consta d'una petita finestra allargada. A la planta baixa, a banda i banda d'aquest cos, hi ha dues petites finestres d'obra. Al primer pis d'aquesta façana hi ha tres finestrals d'arc escarser arrebossats amb llinda ceràmica, essent el central de majors dimensions i amb sortida al cos adossat. Aliniades amb aquestes, al pis superior hi ha tres finestres arrebossades de llinda plana. Per últim, a la façana de migdia, hi ha un portal descentrat de llinda de fusta, amb una finestra de llinda de fusta i una ceràmica al primer pis, i dues de ceràmica a les golfes; totes elles de mesures desiguals. Al llarg de la façana principal hi ha unes corts de planta baixa amb coberta d'uralita, que tanquen l'accés formant un petit pati davant la casa. Davant de la façana de migdia hi ha una pallissa i corts de dos nivells d'alçada i una tina encaironada que ha perdut la coberta. | 08062-135 | Nord-est de Castellnou de Bages | Explica Pere Vila que la casa tenia una llinda amb data de 1700, que no ha estat localitzada. | 41.8655500,1.8192400 | 402006 | 4635523 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46549 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell | La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic. | 08062-137 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8638300,1.8014900 | 400530 | 4635352 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46550 | La Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-lleo | XX | La font del Lleó es troba dins el marc de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. La construcció que l'alberga es troba situada dins un marge, i la font es troba empotrada. Aquest cos consisteix en dos murs laterals de mamposteria que es tanquen de forma obtusa cap a la paret posterior, que és on s'emplaça la font. Cobreix el cos una volta de carreus plans que segueix el mateix angle que els murs. A les dues parets laterals hi ha dos bancs de pedra que es tanquen cap a la font. Aquesta, es troba esculpida en pedra, amb un marc rectangular vertical que s'estén fins al terra. Alhora, en aquest marc hi ha un altre rectangle amb gravat ornamental, amb una placa metàl·lica a la part inferior on hi posa 'MARIA DEL CARMEN/ DIA 31 ENERO AÑO 1931'. Sota d'aquesta hi ha el brollador, que consisteix en un altrelleu del cap d'un lleó, que escup l'aigua per la boca. L'aigua cau en una petita pica circular. | 08062-138 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. La font del lleó la va construir per la que s'anomenava María del Carmen. | 41.8566200,1.7926800 | 399788 | 4634562 | 1931 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46551 | Font d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dargencola | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | La font d'Argençola forma part del conjunt de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. Consisteix en un cos construït sota al nivell natural del sol, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de rajols ceràmics. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de maó que suporten les terres naturals, i al final de les escales hi ha, coberta amb una volta de carreus, la font. Aquesta consisteix en un brollador metàl·lic que surt de la paret, la qual té un raig continu d'aigua que cau directament sobre el terra. | 08062-139 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. Aquesta font és la que corresponia a la Núria. | 41.8576100,1.7917700 | 399714 | 4634673 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46552 | Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i | http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm | Les persones del municipi a qui s'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s'ha perdut. | Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també s'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual. | 08062-140 | Castellnou de Bages | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46554 | Tines de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-planacoll | XIX | A l'interior de l'edifici annex de Planacoll hi ha tres tines circulars encaironades de mitjanes dimensions, les quals van perdre la teulada que les protegia del mal temps, pel que es van obrir pel nivell inferior i es troben connectades entre elles a través d'unes portes que s'hi ha fet recentment. L'edifici on es troben les tines és fet de pedra i argamassa, i consta de dos nivells d'alçat. Les obertures d'aquest són petites, algunes en forma d'espitllera, i la porta d'entrada presenta una llinda de fusta. | 08062-142 | Planacoll | 41.8079400,1.8335400 | 403106 | 4629110 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46555 | Barraca de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cases | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII-XX | Es troba inclinada cap a la paret de vinya. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. S'ha construït aprofitant la paret de vinya del camp on es troba, i es troba inclinada cap a aquesta. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-143 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46556 | Barraca de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-planacoll | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El forat a la volta podria provocar a llarg plaç que perillés l'estructura de la barraca. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs estan disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. Consta d'un petit finestró a la façana principal. A causa de la pèrdua progressiva del cobriment de terra i pedra, presenta un forat a la volta. | 08062-144 | Sud-est de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8079200,1.8320000 | 402978 | 4629109 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46557 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que la façana posterior queda parcialment coberta pel marge i s'hi accedeix directament pel primer pis. Adossat a la façana de garbí hi ha un petit cos de planta baixa d'un vessant que desaigua a la seva façana principal. Alhora, a la façana de gregal s'han adossat diversos cossos: un de planta baixa construït sobre el marge i que segueix la vessant del volum principal per la façana posterior; davant d'aquest un de planta baixa amb la vessant perpendicular a la coberta principal; i, per últim, dos cossos de planta baixa i alçades desiguals que s'adossen a aquest darrer. Tots aquests cossos adossats al voltant de la casa constitueixen les que havien estat les corts i els annexos relacionats amb la producció del vi, pel que trobem diverses tines circulars encaironades, que actualment s'han reformulat com a elements moderns. La façana principal, orientada a xaloc, consta d'un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, que al costat té una finestra de pedra sense carejar i llinda plana. Al primer pis, seguint la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa, hi ha dues finestres de pedra carejada i llinda plana, essent la de sobre el portal de majors dimensions. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres d'iguals dimensions fetes de pedra sense carejar. A la façana de garbí hi ha un petit contrafort afegit modernament, i dues finestres de pedra carejada i llinda plana a l'alçada del primer pis. A la façana orientada a mestral hi ha un portal centrat amb una finestra de desiguals dimensions a cada costat, totes de pedra carejada i llinda plana. Sobre el portal hi ha una petita obertura allargada de ceràmica. Al volum afegit en aquest nivell per la façana de gregal hi ha dues obertures desiguals, una de pedra carejada i llinda plana, i l'altra de majors dimensions i de pedra sense carejar. L'acabat exterior del conjunt és la pedra vista, que va ser repassada amb pòrtland a les juntes durant l'última restauració. Al ràfec hi ha una filera decorativa de rajols ceràmics. A l'interior, a la planta baixa es conserven les voltes de punt rodó de pedra, i als pisos superiors es mantenen les bigues, algunes de les quals s'han hagut de reemplaçar a causa del seu mal estat. El paviment de la planta baixa, de tova, va ser extret de la masia del Soler, de la mateixa propietat. Conserva les portes de pedra carejada a l'interior. | 08062-145 | Sud de Castellnou de Bages | Expliquen l'anècdota que, després de la guerra, els maquis hi varen entrar a robar aprofitant l'absència dels propietaris. | 41.8140900,1.8242000 | 402339 | 4629803 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46558 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-1 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Tot i que la masia es troba en procés de restauració, els edificis annexos es troben en estat ruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda sobre un marge de terra i roca natural, i està alçada aprofitant el desnivell del terreny, que a la façana posterior es troba en el primer nivell. Per la façana de gregal del volum principal, s'ha adossat un volum de planta baixa i pis amb les vessants com les del primer. Així mateix, a la façana de mestral s'ha afegit un altre volum de planta baixa i pis, col·locat de forma perpendicular respecte el volum principal, per la qual cosa té els vessants a la façana principal i posterior. Tant el volum principal, orientat a gregal, com els altres dos, tenen les obertures disposades aleatòriament per les quatre façanes. Així, el portal principal és d'arc escarser emmarcat de ceràmica a la llinda i de carreus de pedra regular als brancals. Sobre d'aquest hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, d'iguals característiques que la que hi ha desplaçada al nivell de les golfes. Per la façana de xaloc totes les obertures són finestres de pedra carejada i llinda plana, trobant-se una al nivell de la planta baixa, i dues més a cada nivell superior; totes elles es troben alienades entre sí, i alhora desplaçades a un lateral de la façana. Pel que fa al volum afegit a gregal, té en aquesta orientació dues finestres de pedra carejada i llinda plana a cada pis. La façana de garbí té un portal desplaçat a un lateral, d'arc escarser emmarcat amb ceràmica, i a l'altre extrem hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana. Les dues finestres centrades que hi ha al nivell de les golfes són de les mateixes característiques que aquesta última. El volum afegit a mestral segueix en aquesta façana amb una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossats. Tant a la façana de mestral com a la de gregal d'aquest volum adossat hi ha obertures arrebossades, una d'elles en forma de portal, avui tapiada, i a la qual s'hi accedia a través d'unes escales. En un extrem d'aquesta façana, hi ha un portal d'arc escarser amb llinda ceràmica i brancals de pedra carejada com el portal principal, que es troba al seu costat. Durant el procés de restauració de la masia, es va reemplaçar la pedra carejada original de les finestres, per posar-ne de moderna. L'acabat exterior és la pedra vista al volum principal i de pedra vista amb la planta superior arrebossada amb pòrtland als dos volums afegits. Tanca la façana de garbí un baluard amb un pati interior i unes corts i pallissa paral·leles a la resta de la construcció, que actualment es troben en estat ruïnós. | 08062-146 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8211900,1.8363200 | 403357 | 4630578 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46560 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-0 | Està quedant coberta per la vegetació. | Font que consta d'una construcció de tres murs de maçoneria que la cobreixen, quedant el frontal obert. Els murs es troben coberts amb una volta de punt rodó que conforma una entrada emmarcada amb carreus regulars de pedra. A l'interior, un senzill brollador metàl·lic surt de la paret, per on cau un raig continu directament al terra, que fa que l'accés a la font estigui inundat. La vegetació l'ha cobert per complet, excepte a la part frontal, que es troba parcialment tapada. Alhora, sembla que a pocs metres d'aquesta font hi ha uns safarejos, que han quedat totalment coberts de vegetació i no s'hi pot accedir. A causa de la frondositat de la vegetació que l'envolta, que ve marcada per l'aigua de la font, constitueix l'hàbitat d'espècies com la salamandra (Salamandra salamandra) i l'esquirol (Sciurus vulgaris). | 08062-148 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8203000,1.8344600 | 403201 | 4630481 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46560-foto-08062-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46560-foto-08062-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46561 | Cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en ruïnes que havia estat de planta baixa i pis, i que constava de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Actualment, la coberta s'ha esfondrat gairebé per complet, excepte en un tram del vessant que desaigua a tramuntana. Adossada a la façana de sol ixent hi ha una lliça amb la llinda feta de ceràmica, que ostenta de la inscripció '1881'. Aquesta lliça portava a un pati interior tancat, al voltant del qual es distribuïen un conjunt d'edificis annexes, tals com corts i coberts, i que actualment també es troben en estat semi ruïnós. Els murs del volum principal s'han esfondrat en major part fins a la planta baixa (excepte una part del de tramuntana que manté el primer pis), deixant al descobert la volta de pedra de punt rodó que constituïa el sostre d'aquest nivell, i que es manté en peu. L'ensorrament també ha deixat a la vista l'estructura interior, així com els cairats de fusta caiguts. A la façana de ponent hi ha una estructura circular de dos nivells, que podria correspondre a un pou, un forn o bé una tina. Es desconeix la tipologia de les obertures que tenia, perquè tota la façana principal es troba esfondrada, però entre les runes es pot veure un gran bloc monolític que es correspon amb la llinda de pedra carejada del portal. | 08062-149 | Sud de Castellnou de Bages | Explica Vila Rovira que la llinda del portal principal tenia la inscripció '1763', que amb tota probabilitat és l'any de construcció de la masia. Expliquen l'anècdota que els maquis hi entraven a robar el vi de les tines. | 41.8241700,1.8411800 | 403765 | 4630903 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llinda del portal té una inscripció, que no es pot veure a causa de la posició amb què ha quedat i el seu pes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 46562 | Pallissa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vila | Pallissa que es troba situada davant el nucli de la Vila d'Argençola, a l'altre costat de la carretera, en un terreny amb desnivell, pel que des de la façana posterior tan sols hi ha un nivell d'alçada. Consta de dues vessants i es troba alçada tres nivells. Els murs són fets de pedra i argamassa vista, excepte la part sota el ràfec, que és feta de maó i respon a una ampliació. Totes les obertures segueixen una mateixa tipologia, d'arc de mig punt o circulars i emmarcades amb un relleu de ceràmica; es troben ordenades seguint una disposició simètrica. A la planta baixa tenen la variació que al centre hi ha una barra ceràmica vertical que les divideix. D'aquestes n'hi ha dues a la façana de sol ixent, i quatre a la de migdia, amb el portal fet d'obra al centre. De les altres, al primer nivell, n'hi ha tres a la façana de sol ixent i cinc a la de migdia; aquesta distribució es repeteix al nivell superior amb obertures circulars. A les façanes de migdia i de tramuntana, l'ampliació de sota el ràfec s'ha resolt amb una galeria oberta de quatre pòrtics rectangulars. La façana de ponent es troba semi oberta, amb un mur que tanca el primer nivell de forma semicircular, interrompuda al centre per una obertura. A la façana de tramuntana tan sols hi ha dos portals d'arc de maó pla. La coberta és feta d'uralita, i es troba suportada per cairats de fusta. Tant el nivell del forjat del primer pis com els eixos entre façanes es troben marcats amb ceràmica, a mode de carreus. | 08062-150 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46563 | Tines de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-vila | XVIII-XIX | Es troben en mal estat estructural, i una part va ser enderrocada voluntàriament per evitar despreniments sobre la carretera, pel que en perilla la integritat. | Tines que es troben construïdes davant del nucli de la Vila d'Argençola, a l'altre costat de la carretera. Es troben en un terreny amb fort desnivell, fet comú en aquestes construccions perquè així es facilitava l'accés superior de forma natural. En aquest desnivell, els cossos quadrangulars que alberguen les tines es troben construïts en dos nivells d'alçat adossats entre sí, i es distribueixen en dues fileres; una de cinc cossos arrenglerats al superior, i una altra de quatre cossos arrenglerats a l'inferior. Els cossos superiors són de planta baixa i pis, amb la coberta d'un vessant que desaigua a davant; aquests es troben units als inferiors, de planta baixa i pis dos centrals, i de planta baixa els laterals, tots amb la coberta com els anteriors. Els cossos posteriors tenen accés per la façana de ponent, on hi ha quatre portals d'arc de maó pla, que a l'interior guarden les tines, que són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Per aquest punt s'abocava la verema a les tines, i el vi es buidava per baix, per on s'accedeix des dels cossos inferiors. Tots els cossos es troben construïts amb pedra i argamassa, i alguns es troben acabats amb pedra vista, i d'altres estan arremolinats amb una capa de calç terrós. Al nivell inferior hi ha, orientats a sol ixent, quatre portals de diferents tipologies: un amb llinda de plana de pedra carejada i brancals amb carreus regulars, un altre amb llinda de pedra carejada i brancals ceràmics, un altre de pedra carejada i llinda plana, i una d'arrebossada. Els dos cossos centrals d'aquest nivell tenen els pisos superiors enderrocats recentment; expliquen que es va fer per tal d'evitar el seu esfondrament sobre la carretera, que queda just a sota. | 08062-151 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d'aquesta masia. | 41.8593900,1.7936200 | 399870 | 4634868 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46564 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-0 | XX | Pont que fou construït per travessar la riera del Tordell cap a la zona dels Llacs i les fonts dins el nucli de la Vila d'Argençola. És de dos trams, i es troba construït amb grans carreus de pedra regular als extrems, i pedra i argamassa a la resta. El conformen dos arcs rebaixats, que presenten grans carreus disposats verticalment als seus extrems. El pilar central queda cobert, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. No presenta cap ampit, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. Al costat de ponent, sobre l'esperó, hi ha una placa quadrangular amb la inscripció 'MSF/1917'. Des del camí que ve de la Vila hi ha un portal amb murs laterals i pilars ceràmics, que dóna pas al pont. | 08062-152 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8579900,1.7940200 | 399901 | 4634712 | 1917 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46565 | Preses de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/preses-de-la-vila | XX | La presa principal presenta petites esquerdes que fan que l'aigua s'escoli, i alhora la vegetació n'accelera el desgast. | L'embassament de la Vila d'Argençola es va crear artificialment a partir d'un conjunt de preses i rescloses fetes a la riera del Tordell. La presa principal del conjunt és de volta, tenint una alçada aproximada d'uns cinc metres. El parament de la presa està fet per grans carreus de pedra regulars amb morter de calç, i baixa de forma esglaonada aigua avall. Centrats en el parament hi ha tres grans contraforts que s'estenen en tot el seu recorregut. El sobreeixidor queda al descobert per la part de l'embassament, a causa del baix nivell de les aigües que presenta. La segona resclosa que hi trobem és de menors dimensions que la principal, amb uns dos metres i mig d'alçada, aproximadament. Es troba parcialment assentada sobre la roca natural que caracteritza aquesta riera. Com l'anterior, el parament és fet amb carreus de pedra i morter de calç. Al centre del mur sobresurt un sobreeixidor amb caiguda lliure, que facilita el descens de l'aigua. La tercera resclosa que hi trobem és de dimensions similars a la segona, amb uns dos metres i mig d'alçada, aproximadament. Es troba parcialment assentada sobre la roca natural que caracteritza aquesta riera. Com l'anterior, el parament és fet amb carreus de pedra i morter de calç. Al centre del mur sobresurt un sobreeixidor amb caiguda lliure. El parament de l'aigua amunt queda visible a causa del poc cabal d'aigua de la riera. La presa té, en cadascun dels marges laterals de la riera, un mur de pedra de grans carreus i morter de calç, i s'ha pavimentat la zona de caiguda aigües avall. | 08062-153 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. Per la construcció de les preses, es va contractar un gran nombre de personal, que venia de tots els indrets de la comarca. | 41.8583400,1.7953700 | 400014 | 4634750 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46565-foto-08062-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46565-foto-08062-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades són de la presa principal. Les de la segona presa són: 399916,4634954. Les de la tercera: 399836,4634987. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46566 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola | Al nucli d'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s'ha recuperat la festa. L'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s'ha desplaçat a l'era de davant de la pallissa, a l'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l'església, s'han incorporat proves de tractors i un concurs d'acordionistes, entre d'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda. | 08062-154 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||
| 46567 | Jaciment al nord de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes. | En un petit turó a tocar el bosc d'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l'excavació de l'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval. | 08062-155 | Argençola | La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria. | 41.8549800,1.7901600 | 399576 | 4634383 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46568 | Colomars de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomars-de-la-vila | XX | Entre la font de la Vila i la riera del Tordell, trobem dos colomars separats entre ells uns 20 metres. Tots dos són de planta circular i d'un nivell, amb la coberta cònica. Sota de la coberta, hi ha dues fileres circulars d'espais rectangulars a mode de nínxols, que és l'espai per on hi accedeixen els coloms. Sota d'aquests, el mur que els conforma és de ceràmica col·locada a plec de llibre. El colomar més proper a la font consta d'una placa a la part inferior on hi consta la inscripció 'MSF-1926'. A l'altre costat de la riera, és visible una altra filera de nínxols, construïts sobre la roca natural. | 08062-156 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8576900,1.7916800 | 399706 | 4634682 | 1926 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46570 | Santa Eulàlia d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-dargencola | AA.VV. (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà, Solsonès. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII | Església d'una sola nau i de planta rectangular que té la coberta de dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. A la part del carener, encarat a la façana principal, hi ha un campanar que sobresurt en alçada, i que té els vessants com els del volum inferior. La façana principal, orientada a ponent, consta d'un portal centrat d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella de la clau de majors dimensions que les altres. A un costat d'aquest, hi ha una imatge i una inscripció amb rajoles vidrades on hi ha una il·lustració de Santa Eulàlia, i una explicació dels orígens de l'església, respectivament. Sobre del portal, presenta una petita obertura circular emmarcada amb pedra carejada de forma quadrangular, des de la que surten quatre pedres que donen a l'obertura l'aparença d'una creu grega. Al campanar hi ha dues obertures mitjanes d'arc de mig punt, dins de les quals trobem dues campanes. Corona l'església, centrada en la seva part més alta, una creu llatina de pedra. A la façana de tramuntana hi ha adossat de forma perpendicular un petit cos de planta baixa, amb una única obertura, que constitueix la sagristia de l'església. A la façana de migdia hi ha un cos adossat de forma posterior, de planta baixa i de majors dimensions que el de tramuntana. Aquest presenta una teulada d'uralita i el mur de maó vist. El tractament del mur és arrebossat i pintat de color ocre. Els angles entre façanes es troben delimitats per carreus mitjans de pedra.. Al ràfec es troba decorat amb tres fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, presenta una única volta d'ansa-paner, i totes les parets es troben enguixades. Consta d'un altar-retaule senzill, així com d'un confessionari, una capella amb un sant, tres figures de sants al voltant de l'altar (amb Sant Antoni, Sant Isidre i Santa Eulàlia), un baptisteri, etc. Es troba situada dins el nucli de la Vila d'Argençola, entre la casa principal i la rectoria. | 08062-158 | Argençola | L'any 1950, Ramon Masnou Baixeda, bisbe de Vic, va descobrir una placa ceràmica a la façana principal, on consta la inscripció ' En el término del antiguo castillo de Argensola, consta la existencia de una iglesia eregida en el año 993 en función de centro parroquial dedicada a Santa Eulalia. La actual iglesia fue edificada en 1787 seguramente sobre el emplazamiento de la primitiva. -MCML-'. Això apuntaria a que es tracta d'un lloc de culte molt antic, tot i que no semblen quedar-ne vestigis. | 41.8586400,1.7938600 | 399889 | 4634785 | 1787 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46571 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Actualment s'està restaurant per complet, ja que es trobava en estat semiruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La façana principal, orientada a sol ixent, té un portal amb llinda plana de pedra carejada i els brancals ceràmics, i es troba desplaçat a l'extrem de la façana més pròxim a migdia. Al primer pis hi ha tres finestres arrebossades disposades sense ordre, i també són visibles quatre tirants (dos entre la PB i el P1, i dos entre P1 i golfes) que reforcen l'estructura. A les golfes hi ha una petita finestra feta amb ceràmica en un extrem. A la façana de migdia hi ha centrada una petita finestra arrebossada a la planta baixa, i al primer pis hi ha dues finestres d'iguals característiques, amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre, que són el resultat d'una intervenció sobre les originals. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres centrades, que són arrebossades amb llinda plana ceràmica, i entre elles hi ha una finestra com les del primer pis, però tapiada. A la façana de ponent totes les obertures són arrebossades amb llinda plana, que es distribueixen en dues a la planta baixa, una a cada extrem de la façana al primer pis, i dues que queden a sota el ràfec; totes elles segueixen una disposició aleatòria per la façana. A la meitat de ponent de la façana de tramuntana hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i un sol vessant, que desaigua a la façana de ponent. Aquest cos, a l'interior del qual hi ha una tina, es troba alçat tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que queda gairebé alineat amb els dos pisos superiors del volum principal. Als eixos que conforma aquest cos hi ha grans carreus treballats. Tant en aquest volum, com a la façana de tramuntana on es troba adossat, hi ha restes de la capa de morter de calç original de la casa, però a la resta de la construcció l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de ponent hi ha un volum de forma perpendicular respecte el volum principal que correspon a les corts i la pallissa de la casa, que es troba en estat semi ruïnós. A l'interior, es conserven parcialment els paviments originals de tova, així com una biga d'una premsa empotrada a una paret on hi consta gravat l'any 1861. | 08062-159 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7880800 | 399399 | 4634059 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46572 | Barraca de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre'n els murs. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d'una porta de fusta. A l'interior hi ha dos petits finestrons. | 08062-160 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8499900,1.7840300 | 399059 | 4633836 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46573 | Cal Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en estat ruïnós de la qual només queda en peu l'estructura exterior fins a l'alçada de la planta baixa, excepte un petit tram on queda part del mur del primer pis. Actualment no se'n distingeixen les obertures, la coberta ni els pisos, però les fonts fotogràfiques consultades presenten indicis que era a de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, té encara la part inferior dels brancals del portal principal, que sembla que era emmarcat amb pedra carejada i llinda plana. A la façana de sol ixent, on els murs tenen la màxima alçada del conjunt, hi ha els que devien ser edificis annexos o ampliacions de la masia. Davant de la façana de migdia hi ha la pallissa, de dos nivells, que també es troba en estat ruïnós. A l'interior de la casa, es poden veure, entre la vegetació que ha crescut, tres tines circulars encaironades i envernissades. | 08062-161 | Nord-oest Castellnou de Bages | Vila Rovira apunta al segle XVIII com al període en què probablement fou construïda. No hi ha prou indicis per confirmar-ho. | 41.8505800,1.7913900 | 399671 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fotografies fetes a la casa al 1982, encara tenia els murs exteriors fins a l'alçada del primer pis, i seria probable que la coberta fos a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cal afegir que té unes bones vistes de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46574 | Font de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gallifa | Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L'aigua brolla directament al terra, tot i que s'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d'un dipòsit, i s'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la. | 08062-162 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8460300,1.7857500 | 399196 | 4633394 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46574-foto-08062-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, la font no deixa de brollar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46575 | Pou de glaç de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-gallifa | PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | Pou de glaç excavat sota terra en la part alta d'un desnivell, sota del qual hi ha una riera. És de planta circular i d'uns cinc metres de diàmetre, aproximadament. Es troba fet amb un parament de carreus de pedra, disposats en filades regulars. Es desconeix la fondària real del pou, ja que la sedimentació de la base i la terra superior han provocat, molt probablement, el seu cobriment parcial. La part superior queda tancada amb una coberta de volta semiesfèrica, amb una única obertura a la part central. Aquesta, feta amb grans lloses monolítiques planes, presenta una forma quadrangular, que és per on s'hi accedia i per on s'extreia el gel mitjançant una politja. No s'han trobat indicis d'un túnel d'accés per accedir a la base del pou, així com tampoc del canal de desguàs de l'aigua. Tant la vegetació, com el pendent de la riera inferior no permeten obtenir-ne més informació. | 08062-163 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El consum del gel o glaç, no comença a popularitzar-se fins al segle XVI, ja que anteriorment era considerat un producte de luxe, i es mantindrà la seva producció fins al segle XIX. | 41.8462200,1.7820000 | 398885 | 4633420 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Havia estat tapat amb una gran llosa (on havia crescut vegetació) durant molts anys perquè no hi caigués el bestiar, pel que es troba en molt bon estat de conservació. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.