Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46413 | Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Part de les parets i el sostre de la masia han caigut | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d'ells tinars, però resulta difícil descriure'n l'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l'original, és estret, d'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d'aquest cos annexat presenta una finestra d'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades. | 08062-1 | Entre la riera de Bellver i el torrent d'Aguilar | Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l'església de Sant Andreu de Castellnou. | 41.8220400,1.8190300 | 401922 | 4630692 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46422 | Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes | <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> | XX | <p>Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d'un emmarcament a mode d'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el nom de l'impressor, el lloc i l'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.</p> | 08062-10 | Indeterminat | <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 1930 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-24 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46521 | Les Pinedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pinedes | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. FEIXAS, Josep M. i PARDO, Dolors. 'Una aportació a l'estudi de l'arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Sallent)'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, vol. 5. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIXaC-IaC | Se'n coneix el lloc, però actualment no hi ha cap indici visible d'un jaciment | El jaciment es troba en un camp de conreu tocant a una zona de bosc, molt proper al camí de Santpedor a Castellnou, a uns 200m de l'entrada nord de la urbanització del Serrat. Es tracta d'un jaciment de tipus superficial on es van trobar peces força interessants i molt significatives, d'èpoques molt concretes, però sense una prou clara relació evolutiva entre elles. P-1: Vaset carenat de fons arrodonit amb la seva nansa de mugró reforçada per un cordó aplicat. Bronze Inicial. P-2: Gerra globular llisa, amb un mamelló. Bronze Inicial. P-3: Petit fragment ceràmic sense forma, del tipus campanià B. Presenta empremta curiosíssima i totalment atípica. Iberoromà. P-4: Pàtera gairebé completa de campaniana B, corresponent a la forma Lamboglia núm. 5. Iberoromà. P-5: Base fragmentada de campaniana B pertanyent, possiblement, a la pàtera núm. 7 o 8 de la Lamboglia. Iberoromà. P-6: Moneda romana republicana d'argent que té les característiques següents: *Seca: Roma. Valor nominal: Denari. *Cronologia: 150a.C. *Anvers: Roma amb casc a la dreta, darrere seu hi ha la marca X. *Revers: Victòria sobre una biga i la llegenda safra per sobre de la línia de l'exerg. *Exerg: Roma dins d'una cartel·la. *Metall: Ag (argent). *Pes: 3,150g *Mòdul: 25/30mm *Tipus de gràfila: contínua. *Notes i observacions: moneda que presenta un fort tall, fet, amb probabilitat, per a comprovar la qualitat del metall. Es tracta, de fet, d'un denari folrat (plata a l'exterior solament). Trobem, doncs, peces del Bronze Inicial, per una banda, i peces entre mitjan segle IIa.C. i bona part del segle Ia.C. Seria una zona ocupada al darrer moment de la cultura ibèrica, probablement en contacte amb els romans. | 08062-100 | Prop de Cal Mau | Fou descobert com a fèrtil per Ramon Camprubí el 1976 i resseguit després per Josep M. Feixas durant dos anys. Es descobriren diversos vestigis més. Aquest jaciment fou donat a conèixer per primera vegada en una comunicació presentada el mes de febrer de 1987 a les Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana a Granollers. | 41.8078500,1.8296400 | 402782 | 4629104 | 08062 | Castellnou de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Per poder accedir-hi s'ha de travessar un camp. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. Les peces trobades estan ubicades al Museu Municipal de Santpedor. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46523 | Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramon-vila-capdevila-caracremada | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. www.sindominio.net/marxa-maquis | XX | Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou segueix transmetent la història oral del Caracremada | Són moltes les històries en les que es relaciona Ramon Vila Capdevila amb el poble de Castellnou. Era molt conegut a la zona, ja que s'havia amagat en diferents masos i en diverses barraques del terme municipal, amenaçant de represàlies a qui donés informació de la seva situació. Però el fet més destacat que relaciona Ramon Vila amb Castellnou és la seva mort i posterior enterrament al cementiri de Castellnou. Ramon Vila travessava els Pirineus prop de Solsona a finals del juliol de 1963, passant per la Serra de Pinós i seguia pel Cardener, fins arribar a Palà. Després va anar fins a Camps i Fals, i va seguir fins a Sant Joan de Vilatorrada, pels voltants de Coll-Baix. Anava per la font del Rel i pel marge del rierol de Rajadell. Seguia la via fèrria, fins a arribar al desnivell de Can Prim. Allà es va aturar, el seu objectiu eren les torres de conducció de línies d'alta tensió que subministraven energia elèctrica a Barcelona. El 2 d'agost, cap a les onze de la nit, va col·locar les càrregues a les torretes. L'explosió es va produir a primeres hores de la matinada, i va reprendre el camí de tornada. Quan encara era de nit va tornar cap a la zona de Calders, i travessant el riu Cardener, es va internar pel bosc que s'estén entre Sallent i Balsareny. La nit del 6 al 7 d'agost va travessar el riu Llobregat en direcció cap a Calders. Arribada la mitjanit, en un enfrontament amb la Guàrdia Civil en el qual no va tenir ni temps de disparar, queia mortalment ferit. L'últim guerriller català va ser assassinat en el paratge de la Creu del Perelló, situat entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny. La seva agonia va durar fins a les set del matí, quan morí amb l'esquena acomodada en la seva motxilla, i a les mans encara hi tenia una metralleta. La seva agonia va durar tota la nit, ja que la Guàrdia Civil de la 231 comandància de Manresa, composta per uns 200 guàrdies, no van gosar apropar-s'hi. Immediatament va córrer la notícia per les comarques del Bages i el Berguedà: ' En Maroto és mort, l'han matat les caderneres'!. Va ser enterrat a l'altra banda del mur del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre el fullatge. Aquest és un dels relats que hi ha sobre la mort de Ramon Vila Capdevila; és un dels relats més heroics que s'expliquen. | 08062-102 | Castellnou de Bages - 08251 | Ramon Vila Capdevila va néixer a Peguera (Fígols, Berguedà) el 2 d'abril de 1908, en una casa anomenada Can Maroto, d'on prové un dels seus sobrenoms. A més de Maroto, també era conegut com Pasos Largos o Caracremada, nom amb què, segons alguns autors, va ser rebatejat per la policia i la premsa, possiblement per les cremades que li havia fet un llamp que li desfigurà la part dreta del rostre, el 1923, quan era a la masia Casa Jorba de Castellar de Riu, fent feines de pagès amb la seva mare, que va morir arran d'aquest accident. D'un valor i coratge personal extraordinari mai no va tolerar el feixisme, que va combatre fins a la mort. L'altre cap guerriller del Berguedà, Marcel·lí Massana, deia d'ell: 'En Ramon fou, sens dubte, el millor de tots nosaltres'. Era un home alt, amb una gran força física. De cos ample i de fesomia enèrgica, ulls vius, front ample, amb un aire entre selvàtic i tímid. Era senzill i modest, amb una gran agilitat, per això, sembla que en cercles íntims era anomenat Jabalí. Des de molt jove va treballar amb el seu pare a les mines de Fígols, on s'afilià a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). El 18 de gener de 1932 va participar a la insurrecció de Fígols i, tot i que en un primer moment va aconseguir fugir de la Guàrdia Civil, acabà poc després a la presó quan va ser detingut a Barcelona per repartir propaganda, i va ser condemnat a quatre anys de presó. A la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne va ser detingut de nou per haver perpetrar un atracament a una farmàcia de Castelló de la Plana. Amb l'aixecament militar contra la República, inici de la Guerra Civil, va ser alliberat pels propis treballadors de la presó, i es va allistar a la columna de ferro valenciana, i va passar a lluitar al front de Terol fins el març del 1937 que va ser cridat a la 153 Brigada Columna Terra i Llibertat. Durant la guerra va ser ' Comisario de Abastecimientos' de la central tèrmica de Fígols i també responsable polític de la zona. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola va passar a França i va ingressar a l'escola d'activistes de Tolosa, on coneixeria els membres també llegendaris dels maquis Josep Facerias i Quico Sabater. Juntament amb altres llibertaris, va passar a organitzar la resistència llibertària a Catalunya, amb la creació de grups volants, que actuaven a l'un i altre costat dels Pirineus. A França era conegut com a Ramon Llaugí o capità Raymond, i va col·laborar amb la resistència francesa contra el nazisme fins la victòria dels aliats, moment en què va reprendre la lluita armada contra el franquisme en territori català. Feia de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant en múltiples ocasions els Pirineus, tant per a transportar carregaments d'armes per als grups d'acció, com per a traslladar activistes a l'altre costat del Pirineus. Col·labora amb diversos grups de guerrillers, com els de Faceries, Massana i Quico Sabater. Ramon Vila creia que el sabotatge contra les torres d'alta tensió i instal·lacions de subministrament elèctric era l'única manera d'acabar amb el règim franquista, l'única opció al seu abast per acabar amb l'economia de l'estat. La seva última acció va ser el 2 d'agost de 1963 al terme municipal de Rajadell, proper a Castellnou, on entre les vies del tren i el mas de Can Jona, es van produir diverses explosions i van ser volades tres torretes de conducció d'energia elèctrica; la Guàrdia Civil, que va acusar a Ramon Vila dels fets, es va posar en estat d'alerta i més de dos-cents efectius es van distribuir per les rutes habituals de maquis i contrabandistes, disposats a capturar-lo. El dimecres 7 d'agost de 1963, poc després de la mitjanit, la Guàrdia Civil de la comandància 231 de Manresa, apostada a la Creu del Perelló, que fa de límit entre Castellnou i Balsareny, molt a prop del mas abandonat de la Creu, va disparar contra un sospitós, que va resultar ser Ramon Vila Capdevila. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46523-foto-08062-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació història) Les circumstàncies de la seva mort estan envoltades de misteri i llegenda, segons Vila Rovira, va ser abatut d'un tret a la cama i, després de defensar-se, es va amagar darrere unes pedres, però una segona bala li va provocar la mort. El més probable és que morís poc després. Altres versions expliquen que va estar agonitzant durant tota la nit i que la Guàrdia Civil no va gosar acostar-s'hi fins que es va fer de dia per la por que li tenien. La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament pel Bages i el Berguedà i deien: ' En Maroto és mort!, l'han matat les caderneres!'. L'endemà, després de realitzar-li l'autòpsia, va ser enterrat a l'antic cementiri de Castellnou, ja sense ús , i sense cap creu ni referència. Amb la mort de Ramon Vila Capdevila, arribà el final històric de la lluita dels maquis antifranquistes a Catalunya. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46524 | Casa Rectoral de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral-de-castellnou | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2002). 'Arqueologia de l'arquitectura a l'antiga rectoria de Sant Andreu de Castellnou de Bages'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2004). 'Estudi arqueològic de l'antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages'. Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia. La Garriga (29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001), vol. III. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. Barcelona. | X-XIX | Antiga rectoria de Castellnou de Bages, situada a xaloc de l'església de Sant Andreu i cremada en l'incendi de 1936. Presenta planta trapezoïdal i està formada per 'un cos principal (cos I) al qual s'adossa, pel cantó oest, un segon cos rectangular i allargat (cos II). A l'angle sud-est s'hi adossa una construcció de dimensions considerables (cos III), mentre que a les façanes est i nord, respectivament, s'hi adossen dues petites estructures: una contenia dos cups cilíndrics (àmbit D), i l'altra que feia funció de forn (àmbits A, B i C). Totes dues van ser desmuntades al maig de 1998 per les obres de restauració.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:697). La casa tenia tres plantes i una coberta a dues aigües, segons una fotografia de 1917. Segons els estudis arqueològics realitzats entre el 1997 i el 2000, la primera fase constructiva de la casa correspon a les parets septentrional i occidental del cos I. Aquestes parets, molt probablement, corresponien a una construcció de dimensions mitjanes i planta rectangular, del tipus que es coneix a Catalunya com a 'sala'. Els estudis permeten datar aquestes parets del segle X. Els murs esmentats presenten un aparell d''opus spicatum', que, per si mateix, permet intuir aquesta data. En una excavació realitzada a la necròpolis veïna es va trobar una tomba antropomorfa retallada al terreny natural. Aquest tipus d'enterraments, a Catalunya, tenen un arc cronològic que va de mitjan segle X a principis del segle XI. La documentació escrita que es coneix sobre l'església de Sant Andreu es remunta al segle X (981) i la primera referència explícita al castell de Castellnou és de 1020, amb motiu d'una transferència feudal de la seva propietat, encara que la presència del topònim als documents es remunta al 1001. Es creu, doncs, que aquests murs altmedievals els podrien relacionar amb un primitiu castell. Així, potser el topònim del poble podria tenir relació amb el suposat castell del nucli primitiu. La segona fase data del moment en què el cos I adoptà la seva aparença actual. Les estructures es caracteritzen per: 'una fàbrica de maçoneria de pedra local, col·locada en filades rudimentàries [...] el material de cohesió utilitzat era l'argamassa de calç' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:707). A la part oriental trobem les restes d'una porta senzilla; se'n conserva una llinda de fusta i un brancal de pedra mal escairada. Tots aquests trets van portar a la conclusió que aquesta segona fase és d'època baixmedieval. A la tercera fase s'erigí la façana meridional, més endavant dotada de dues portes amb brancals de pedra calcària poc treballada i llinda de fusta. L'aparell és de pedra escassament treballada, col·locada en filades i amb fragments de teules o pedretes amb la funció de cuny. Tot plegat ens permet datar la façana del segle XV. Segurament, la rectoria es trobava en aquest estat cap al 1425, quan apareix citada als documents per primer cop. Durant la quarta fase, la porta baixmedieval del parament de llevant va ser tapiada i substituïda per un arc apuntat. La seva aparença el situa en un moment avançat de l'estil gòtic. També es construïren uns murs interiors i la cantonada sud-est, on s'obrí la porta esmentada que donava a la façana de migjorn. A la sisena fase el primer pis del cos principal de la rectoria adquireix el seu aspecte definitiu. Es pot datar del segle XVII. En aquesta fase la porta sud-est de la façana de migjorn va ser tapiada i substituïda per una nova al mig de la façana. Seria la porta d'accés principal a la casa rectoral fins al seu incendi. La setena fase se situa a partir de 1721, inscrita a la llinda de la façana meridional del cos II, juntament amb el nom del patrocinador de les obres, Fèlix Puig. Els antics forjats de bigues de fusta que suportaven els pisos superiors van ser substituïts per voltes de canó apuntat. També es reféu la planta pis del cos II i se'n va afegir una altra al cos I, de pedra. El pont d'accés a la sagristia també és d'aquesta època. | 08062-103 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | El juny de 1993, l'Ajuntament de Castellnou demanà a la Diputació una nova actuació a l'església de Sant Andreu i al seu entorn. El 1995 se signà un conveni entre l'Ajuntament i el Bisbat de Vic: els terrenys que ocupava l'antiga casa eren cedits al municipi. I mitjançant un segon acord, se cedí l'ús de l'edifici. Paral·lelament, la Diputació es comprometé a reordenar el nucli antic. Així doncs, l'estudi arqueològic de l'antiga rectoria de Castellnou es dugué a terme entre el 1997 i el 2000, abans que s'iniciessin les obres de construcció del nou cementiri municipal i del museu, que aprofiten les restes de la rectoria. Aquest edifici es trobava en ruïnes per culpa de l'incendi de 1936. | 41.8339800,1.8375200 | 403476 | 4631997 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció)Durant la vuitena fase, s'annexà un porxo i una balconada a la façana de migjorn i dues crugies al sud-est del cos III. En aquest cos perifèric s'hi instal·là l'Ajuntament fins la Guerra Civil. També són d'aquest moment els cups cilíndrics de gregal.Les següents fases, fins a un total d'onze, s'han de situar en època recent i són de menor entitat: un forn de pa a la façana septentrional, reparacions de murs, tapiat d'algunes finestres i construccions d'envans. Destaca la construcció de la porta que permet l'accés independent al cos de ponent (II), al mateix temps que: 'es tapiava l'antiga entrada des de l'àmbit I del cos principal, que, arran de les obres, s'ha tornat a obrir, per tal de comunicar l'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709).Segons un testimoni oral, s'accedia a la casa per la porta de migjorn i, des d'allí, a l'estança coberta amb volta (àmbit I) que feia al mateix temps de vestíbul, a través del qual es podia pujar a la planta superior per l'escala o passar a les estances de la planta baixa. Aquí es trobaven les dependències auxiliars: la quadra i el celler. Al pis superior hi residia el rector, que disposava de: cuina, habitacions i comuna, així com d'una estança on es guardava l'arxiu parroquial, cremat el 1936 durant l'incendi. | 93|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46525 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-10 | Tríptic de l'Arxiu municipal | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Castellnou conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. També inclou els documents que els ciutadans i les entitats locals han volgut cedir o donar. L'Arxiu s'ha ordenat a partir de 14 matèries amb els seus subtemes. Les matèries són les següents: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7. Seguretat ciutadana 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Instrucció pública 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies | 08062-104 | Ajuntament de Castellnou de Bages. Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8339100,1.8370000 | 403432 | 4631989 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46525-foto-08062-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | L'Arxiu ha estat ordenat, condicionat i inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de 1992, la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província. Es va realitzar durant l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46526 | Santa Margarida de Viladepost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-viladepost | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca Editor. Manresa. | XIII, XVII | Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dues vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a migdia. Per la façana de ponent, presenta una petita finestra de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt, i a la part del carener hi ha un campanar de cadireta que ha perdut la campana. A la façana de migdia hi ha l'entrada, que consisteix en un portal de pedra carejada i de llinda plana, on hi consta la inscripció '1646'. A la part superior d'aquest portal hi ha una rajola amb el número 13, que conserva de l'època franquista. També hi ha, en un dels laterals del portal, una petita finestra de pedra amb la llinda plana. A la façana de sol ixent hi ha l'absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques que la de ponent, és a dir, que és feta de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt. El tractament del mur és a base de petits carreus disposats en filades regulars. Al ràfec es troba decorat amb una filera de tres rajols i teules ceràmiques. A l'interior, davant de l'entrada hi ha a nivell del sòl una tomba amb una llosa que té inscripcions. Consta d'un altar-retaule senzill, que separa la sagristia, que es troba a la part de l'absis, de la resta de la nau. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc. Ha estat restaurada recentment, pel que es va afegit arremolinat de pòrtland a la coberta de l'absis i entre els carreus dels murs. | 08062-105 | Argençola | L'origen de l'ermita de Santa Margarida de Viladepost podria ser una capella dedicada a Santa Maria que apareix citada en la demarcació del Castell d'Argençola. La primera notícia documental que es té de l'ermita data de 1205, quan apareix amb el nom de Santa Margarida de Villa Porcorum. Al voltant de la segona meitat del segle XVII el portal fou canviat pel que veiem actualment, així com es va afegir el campanar de cadireta. Actualment depèn de la parròquia d'Argençola, però antigament pertanyia a la de Ferrans. A l'interior, hi ha un retaule-altar fet per la casa Barons de Sallent, de poca entitat artística. Durant la guerra civil fou incendiada, del que encara hi ha restes a l'interior, ja que la tomba del seu interior, datada de 1705, i el paviment, van quedar malmesos. Ja a finals del segle XIII, apareix associada a la masia del Puig, que també es coneix com el Puig de Viladepost. | 41.8680400,1.8032100 | 400679 | 4635817 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46527 | Corranda dels clergues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-dels-clergues | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es tracta d'una vella corranda que la gent de Castellnou i d'Argençola recitava en motiu de les reunions que els dos clergues celebraven en aquest indret. La carena on es troba la Creu del Perelló feia de divisòria entre les dues parròquies de Castellnou, la de Sant Andreu i la de Santa Eulàlia d'Argençola. Pel que sembla, aquestes reunions despertaven l'interès dels feligresos, ja que en desconeixien els motius. La corranda diu: 'El rector de Castellnou/ i el vicari d'Argençola/ a la creu del Perelló,/ ballaven la farandola.' | 08062-106 | Castellnou de Bages i Argençola | Antigament, la Creu del Perelló feia de fita divisòria entre les feligresies de Castellnou i Argençola. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Actualment, pocs habitants del municipi la recorden. Es troba recopil·lada, però, en diverses publicacions. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46529 | Pont de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa | XX | Aquest pont fou construït per creuar la riera d'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions 'Magí Gallifa' i 'Any MCMXI' . | 08062-108 | Argençola | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8480500,1.7833800 | 399002 | 4633621 | 1911 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46530 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XV-XIX | Masia de planta baixa, pis i golfes que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La construcció que veiem actualment és fruit de diverses d'ampliacions i reformes portades a terme al llarg de la seva història. Així, adossat al volum principal per la façana de xaloc, hi ha un cos de planta baixa i pis amb les vessants que també desaigüen a la façana principal i posterior, i que té el pis superior semi obert amb sortida a una terrassa que suporta un cos modern més baix de planta baixa i pis. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos de planta baixa amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'estén al llarg d'aquesta façana i envolten la casa per la façana de mestral i de migdia. Orientat a migdia també s'ha afegit un volum modern de planta baixa i pis amb la mateixa pendent de vessants que el volum principal. La majoria d'aquests cossos moderns, excepte el de migdia, són d'escassa qualitat constructiva i estan destinats a un ús agropecuari. L'accés a la masia es troba alçat respecte el nivell del sòl i es fa a través d'escales. Totes les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica; el portal principal es troba descentrat en un lateral, i les finestres són de dimensions diferents i es troben desordenades en la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat, i presenta una marquesina de fusta i coberta de teula àrab. En un costat d'aquest hi ha tres contraforts de diferents alçades i gruixos, i a l'altre costat, allà on finalitza la pedra del portal, comença la coberta del cos annexat. Sobre del portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, sobre de la qual hi ha dues petites finestres també de pedra carejada i llinda plana. En un lateral a l'alçada del primer pis queda una altra obertura amb un petit balcó de forjat senzill. Tota la pedra carejada de les obertures d'aquesta façana, excepte del portal, és afegida de forma moderna (a la resta de la masia són originals). Des del nivell del sòl fins al ràfec és visible, entre les dues obertures del primer pis, un canvi en el tractament del mur, que posa de manifest les dues crugies que conformen el volum principal. S'han afegit tiradors per a reforçar les parets de la casa, que són visibles a la façana de mestral. L'acabat exterior és pedra vista, excepte els cossos de planta baixa que l'envolten, que són d'obra vista, i el volum modern, que és arrebossat. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva elements interessants com el portal adovellat del menjador, el celler les lloses de l'escala i les voltes a la planta baixa, entre d'altres. | 08062-109 | Argençola | En el fogatge de 1497 apareix, dins de la demarcació de Balsareny, a la que pertanyia Argençola, un foc d''En Cases'. Actualment, en el terme municipal de Balsareny també hi ha una masia anomenada 'Les Cases', però per les seves característiques i antiguitat podem pensar que el fogatge fa referència a aquesta masia. Alhora, al fogatge de 1553 de Santa Maria de Balsareny i Argençola, fogatjat pel mateix Joan Cases i Joan Pere Cases, torna a aparèixer aquest cognom que denomina la masia. | 41.8664600,1.8022600 | 400598 | 4635643 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46423 | Cal Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII-XX | No té sostre i les parets estan bufades, encara que s'hi ha fet algunes modificacions i una neteja en els últims vint anys | Masia de planta baixa i pis, amb la coberta ensorrada. L'edifici, de tres crugies, està orientat a migdia i té un cos annexat a tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem dues finestres tapiades de llinda de pedra i un portal d'arc escarser fet amb rajols ceràmics. El pis presenta tres balcons d'arc escarser i rajols ceràmics; les baranes són de ceràmica, excepte la del tercer balcó que és de ciment. La façana de llevant presenta tres finestres asimètriques i alguna altra de tapiada. A tramuntana es poden observar les restes de mur del cos annexat. Les parets del mas són de pedra petita sense carejar i morter (mescla de calç, sorra i aigua), i els eixos entre façanes presenten carreus. | 08062-11 | A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | 41.8339200,1.8344100 | 403217 | 4631993 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Fa més d'un segle que no hi viu ningú. Actualment s'utilitza com a magatzem. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46531 | Portal de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-les-cases | El rostre humà de la part dreta del portal es troba força erosionat a causa del desgast de la pedra. | Portal adovellat que actualment és la porta d'entrada al menjador, dins de la masia de les Cases. Presenta un relleu que s'inicia als brancals de la porta, i que culmina amb un gravat en forma de creu grega a la clau, la part central del portal. Sobre d'aquesta creu n'hi ha una altra que sobresurt més, però d'inferiors dimensions, i que presenta una creu llatina. Alhora, en cadascun dels brancals hi ha un alt relleu que té forma de rostre humà, sobre el qual s'hi posaven a cremar les teies, la part central del tronc del pi blanc que era molt emprada a causa de la seva ràpida i fàcil combustió. Signe d'això, el portal es troba ennegrit, ja que el fum que desprenien les teies s'impregnava a les dovelles d'aquest. Resseguint l'arc de mig punt que conforma el portal, l'any 1964 s'hi va inscriure un recordatori. | 08062-110 | Les Cases | 41.8664900,1.8021700 | 400591 | 4635647 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 46505 | La font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-puig | Es troba coberta per la vegetació. | <p>Curs d'aigua que ve canalitzada per sota terra des d'una mina, i que va a parar a una font, on s'hi ha instal·lat una aixeta metàl·lica. La font es troba enmig d'un camp de conreu, i es va construir tot aprofitant una feixa de pedra seca. La font resta avui amagada per la vegetació. L'aigua que cau d'aquesta, va parar a una bassa construïda amb lloses de pedra. Actualment hi raja poca quantitat d'aigua, pel que la bassa té un nivell d'aigua baix. En unes de les parets de la bassa, hi ha tres graons que permeten accedir-hi.</p> | 08062-111 | Argençola | 41.8708900,1.8033000 | 400691 | 4636134 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46505-foto-08062-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46506 | Barraca de la zona de Cal Calciner I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta irregular, que combina la planta quadrangular i la circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra, que s'estenen al llarg de tota la façana posterior (de manera que no se'n veu el mur), i que té una funció impermeabilitzadora. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda. Tot i que l'interior es manté en bon estat, la part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Propera a la barraca hi trobem una bassa de reduïdes dimensions, amb parets de pedra, que servia com a petit dipòsit d'aigua per al conreu i el bestiar. | 08062-112 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652800,1.8101600 | 401252 | 4635503 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46507 | Barraca de la zona de Cal Calciner II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A la façana posterior el mur s'ha esfondrat parcialment, pel que l'estructura se'n podria ressentir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta semicircular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra , i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. L'estructura de la barraca es manté en bon estat, excepte a la façana posterior, on el mur s'ha esfondrat parcialment. | 08062-113 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8655100,1.8129600 | 401485 | 4635525 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46508 | Barraca de la zona de Cal Calciner III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. En una de les lloses dels brancals hi consta la inscripció '1912', amb una creu centrada. En una façana lateral hi ha un petit finestró quadrat. | 08062-114 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipot'tica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652100,1.8139000 | 401562 | 4635491 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46509 | Barraca de la zona de Cal Calciner IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iv | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XX | L'esfondrament de la coberta ha provocat la pèrdua de la majoria de bigues, l'esfondrament de la façana principal i el deteriorament progressiu de la construcció. | <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una coberta suportada per bigues de fusta. A conseqüència de l'esfondrament de la coberta i de la façana principal, es desconeix la tipologia de la porta d'accés i de la coberta. La pedra utilitzada per als eixos entre façanes és de majors dimensions i segueixen una disposició regular. Propera a la barraca hi ha una bassa de mitjanes dimensions, amb les parets de pedra treballada, que s'associa amb les tasques de conreu i al bestiar proper a aquesta.</p> | 08062-115 | Nord-oest de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8639300,1.8138500 | 401556 | 4635349 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46510 | Barraca de la zona de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-la-baga | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'erosió ha provocat que la terra que cobreix la barraca hagi minvat notablement. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i segueixen una disposició regular. | 08062-116 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8618200,1.8101500 | 401246 | 4635119 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46511 | La Creu del Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-perello | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós i queda cobert en algunes parts per la vegetació. | Masia que havia estat de dos vessants i que constava de planta baixa, pis i golfes. Sembla que els dos vessants desaiguaven a la façana principal i posterior, pel que pertany al tipus de masia clàssica I-1 definida per Danés i Torras. Actualment es troba en estat ruïnós, essent la façana de sol ixent i la de tramuntana les úniques que conserva fins al ràfec. També es manté la distribució interior de la planta baixa, on són visibles diverses fornícules. Presumiblement, l'entrada es trobava situada a la façana de tramuntana, i el portal d'accés, que encara es conserva, és d'arc escarser arrebossat, i es situa a l'alçada del primer pis de la masia. Això s'explica perquè es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que des de la façana de tramuntana només són visibles el primer pis i les golfes. A la façana de sol ixent hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una obertura que hi té accés i on hi consta l'any '1888'. Els eixos entre façanes presenten carreus de pedra escairats i disposats de forma regular. La major part de les obertures de la masia són amb llinda de fusta plana, una de les quals té la inscripció '1780' amb una creu al mig. Tant a l'exterior -al costat del portal d'accés- com a l'interior, hi ha tines encaironades, que apunten a que l'activitat vinícola hi era important. | 08062-117 | Nord de Castellnou de Bages | La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies d'Argençola i Castellnou. Pertanyia a la masia de Casamitjana, a qui els propietaris havien de pagar l'arrendament. Pel que sembla, a principis del segle XX, el seu propietari, venint de fer les diligències a Balsareny amb el carro, fou sorprès per una tempesta, i va morir en caure-li un llamp a sobre. A mitjans del segle XX, també hi succeí una tragèdia, aquest cop relacionada amb els maquis. Sembla ser que la família que hi residia va refugiar durant un temps als maquis (entre altres el popular Ramon Vila 'Caracremada') a casa seva i, en ser descoberts, tota la família va ser assassinada. També expliquen que hi morí el propi Caracremada. Recorda l'episodi una placa commemorativa que s'ha penjat a la seva façana i que diu: 'A la memòria de Ramona Bessa i Domingo Rovira/ Del mas de la creueta, base guerrillera de suport als maquis assassinats el febrer de 1945 per lluitar contra el feixisme, i a Ramon Vila, mort en combat als murs d'aquest mas el 7 Agost de 1963. IX Marxa d'Homenatge als maquis. Set. 2006'. | 41.8601500,1.8180000 | 401895 | 4634924 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46512 | Les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vilaredes | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Els annexos de la masia es troben parcialment esfondrats, i desmilloren el conjunt. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Té una aparença massissa, que ve reforçada per les seves dimensions. Tant a la façana de mestral com a la de gregal hi havia adossats cossos de poca entitat que a causa del seu mal estat s'han esfondrat parcialment. A la façana de gregal hi ha adossat un cos de planta baixa. La façana principal es troba orientada a garbí, i presenta un portal d'arc rebaixat adovellat al centre, amb les dovelles força erosionades. En un extrem d'aquesta façana hi ha un gran contrafort, i a l'altre el mur es troba inclinat formant un angle cap a l'interior. Sobre el portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, i al nivell de les golfes n'hi ha una altra de dimensions més petites. A la part del mur inclinada hi ha una altra finestra de pedra carejada i llinda plana. Les obertures de la façana de mestral també són de pedra carejada i llinda plana, i dues d'elles consten de les inscripcions '1740' i '1840'. A la façana de xaloc hi ha un altre contrafort de dimensions inferiors, i s'ha tapiat una porta de pedra. En aquesta façana hi ha obertures de pedra carejada, de pedra senzilles i de ceràmica, totes elles disposades de forma desigual. Pel que sembla, antigament les golfes es trobaven semi obertes, però actualment s'han tapiat, cosa que és visible tant a la façana principal com en aquesta última. A la façana posterior hi ha una petita finestra allargada amb forma d'espitllera, que també veiem a la façana principal, al costat del portal d'entrada. Aquí veiem que les obertures han estat intervingudes; s'ha tapiat una porta amb llinda de fusta, s'ha disminuït la mida d'una finestra, i s'ha reformat el tancament de les finestres. L'acabat exterior de la masia és de pedra vista, i els eixos entre façanes presenten carreus de pedra disposats de forma regular. A l'interior, conserva els cairats de fusta i alguns paviments originals. Davant de la façana de mestral hi ha el viver i les que havien estat les corts, en mal estat estructural i amb perill imminent d'esfondrament. Entre aquestes i el camí d'accés hi ha la pallissa, i davant la façana principal hi ha una cort amb volta de pedra que es troba en un nivell inferior del sòl que la resta de la construcció. És visible també una tina circular encaironada que ha quedat coberta per la vegetació. | 08062-118 | Nord de Castellnou de Bages | Al fogatge de 1553, ja hi apareix el nom de Joan Vilaredes. La masia té a la façana de mestral dues finestres amb les llindes amb les dates '1748' i '1880' gravades. Aquestes dates pertanyen, molt probablement, a dues ampliacions, ja que per les característiques de la masia, sembla de major antiguitat (com també hi apunta el fogatge abans esmentat). Coincideixen, alhora, amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. La finca ha estat propietat de diverses famílies, entre les que destaquen els Vilaredes (XVIII), que donen nom actual de la casa, els Oms o els Saladrigas, de la Vila d'Argençola. D'aquests darrers, n'eren els masovers la família Manubens, que hi residí durant més d'un segle, fins que al 1982 en van marxar. | 41.8734000,1.8114900 | 401375 | 4636403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46513 | Barraca de l'Ubagenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana a l'interior i una a l'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums. | 08062-119 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8489400,1.8197500 | 402023 | 4633678 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46424 | Cal Tatxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxeta | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a mestral. Antigament, però, la façana principal es trobava a xaloc. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa pis i golfes i presenta un cos annexat a garbí i dos a xaloc. Els materials emprats per a la construcció del mas han estat pedra grossa lleugerament carejada i argamassa; conserva restes d'arrebossat, sobretot a la planta baixa i a les juntures entre pedres. A la planta baixa del frontis trobem, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb rajols ceràmics, un portal d'arc escarser, fet amb rajols ceràmics, i amb tres esglaons per salvar el desnivell i dues finestres amb les mateixes característiques que la primera. Al pis trobem tres finestres simètriques també emmarcades amb rajols ceràmics, així com a l'única finestra de les golfes. Arran de terra, una jardinera, amb els murets de pedra i argamassa, decora el frontis. La façana de garbí té un cos annexat reformat. La coberta és a tres aigües i té planta baixa i pis, a mestral, i planta baixa, primer i segon pis, a xaloc. Les parets són d'obra nova al pis i de pedra i argamassa amb restes d'arrebossat a la planta baixa. La façana de mestral consta d'un portal, amb llinda de pedra i carreus irregulars als brancals, i de dos pòrtics tancats amb una uralita de plàstic. Els arcs són de mig punt fets amb rajols ceràmics. La façana de garbí presenta tres pòrtics amb les mateixes característiques, que conformen una galeria juntament amb els dos pòrtics de xaloc i de mestral. A la planta baixa trobem dues finestres asimètriques. A la façana de xaloc, el segon pòrtic comunica amb la terrassa del cos annexat al principal. D'altra banda, al primer pis trobem un portal que comunica amb el terrat del cos annexat. Aquest és un cos completament nou, de planta baixa, pis i terrassa a la zona superior. La façana de xaloc del cos original, doncs, presenta aquest cos esmentat annexat i un altre cos que constitueix un espai destinat a corral i a guardar la llenya. A la planta baixa trobem un portal, amb la inscripció 1791, i als pisos diverses finestres i portes amb l'emmarcament, normalment, de rajols ceràmics. La façana de gregal és la més austera per protegir-se del vent. El mas de Cal Tatxeta presenta diversos edificis annexos reformats o de recent construcció, com ara coberts i garatges. A l'interior es conserva una menjadora, situada en una habitació amb volta de mig punt. | 08062-12 | A 1400m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | Es conserva documentació antiga, segons també explica Vila Rovira. | 41.8294300,1.8347100 | 403235 | 4631495 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46532 | Barraca de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.</p> <p>SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l'esfondrament de la barraca. (descripció de l'any 2007).L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. | <p>Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s'hi pot llegir la inscripció emmarcada '1862'. A l'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.</p> <p>L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. </p> | 08062-120 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8525500,1.8083000 | 401078 | 4634092 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 46533 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. A l'interior, hi ha una fornícula sobre la llinda d'entrada, i als murs hi ha dos petits finestrons i una obertura a la part superior que serveix per l'escapament de fums. | 08062-121 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8493500,1.8153100 | 401655 | 4633728 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46534 | Riera de Vallverd o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver | La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona. | 08062-122 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8420300,1.8178400 | 401854 | 4632913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46536 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Convindria reforçar el forjat de les golfes, reposar alguna biga i la llinda d'entrada de les tines, que es troba partida. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Consta d'un volum de planta baixa, pis i golfes annexat a la façana de garbí, amb les vessants com l'anterior i de poca més alçada. La masia que veiem actualment és fruit d'un seguit de reformes i ampliacions que es varen realitzar entre el segle XVI i el XIX. Els cossos es van afegir al volum tot seguint el pendent de les vessants del volum existent, pel que a la façana de garbí s'han prolongat fins a conformar una coberta única de dues vessants desiguals. Les inscripcions que trobem en les diferents llindes ens permeten orientar-nos de l'antiguitat de cadascuna de les ampliacions que ha tingut la masia. Pel que sembla, la part més antiga de la casa és la planta baixa del volum de gregal, que per les voltes de pedra que presenta podria tenir certa antiguitat. A continuació, es devia construir el primer pis, on a la terrassa hi consta la inscripció de l'any '1530'. A les golfes trobem la data gravada de '1750', pel que estaríem davant de la següent ampliació. Finalment, coincidint amb el període de prosperitat econòmica que portà vinya al segle XVIII, es va ampliar per la terrassa de mestral l'any 1849, i allà on hi ha les tines hi ha l'any '1844'. La façana principal, orientada a gregal, no presenta obertures a la planta baixa, pel que l'accés queda desplaçat a un annex lateral. Aquest portal d'accés és de pedra carejada i llinda plana, i al primer pis hi ha tres finestres de pedra carejada i llinda plana, com ho és la que hi ha sobre la del centre, de dimensions més reduïdes. A la façana de xaloc, hi ha dues obertures de pedra carejada i llinda plana, una de les quals té sortida a una terrassa, que en el volum de garbí s'ha resolt amb una galeria semioberta de dos pòrtics horitzontals de llinda plana. La façana de mestral té també les obertures de pedra carejada amb llinda plana, i al centre hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una terrassa transitable a sobre amb un pou d'obra antic. A l'altre extrem d'aquesta façana se situen les tines, a les que s'hi accedeix a través d'escales per un portal de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la façana de garbí, hi ha una galeria de pòrtics d'arc de mig punt, dos horitzontals i dos de verticals. En els altres dos cossos, alçats en diferents etapes constructives, hi ha tres finestres arrebossades, dues finestres de pedra carejada, i una porta amb la llinda de pedra; totes elles es troben disposades de forma desordenada al llarg de la façana. Al llarg d'aquesta façana hi ha adossat un cobert d'uralita. L'acabat exterior és de pedra vista a totes les façanes excepte la de gregal, que es troba arrebossada. A l'interior, s'accedeix a la planta baixa a través d'un portal de mig punt adovellat situat de forma perpendicular a la façana principal, i que consta d'una porta amb l'any '1886' gravat. El sostre d'aquest nivell presenta unes interessants voltes de canó de pedra. Des d'aquest punt, comencen unes escales formades per grans lloses, i que porten a la sala principal del primer nivell, que a banda i banda presenta les diferents habitacions. Una altra escala de lloses puja a les golfes, des d'on són visibles les teules disposades a llata per canal. Al voltant de la casa, hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt, les tines circulars encaironades i la premsa de vi. La masia de Casamitjana conserva tots els elements característics d'aquest tipus de construcció, ja que no ha patit reformes en els últims segles. Manté el paviment original de tova i lloses, la distribució interior, les teules, les voltes i els cairats de fusta, la cuina, les corts, el celler, i un llarg etcètera. | 08062-124 | Nord de Castellnou de Bages | La masia de Casamitjana consta de diverses dates a les llindes de les obertures que senyalen el gran nombre d'ampliacions que tingué. La data més antiga que trobem correspon al 1530, en un portal situat al terrat del primer pis, i que probablement també respon a una ampliació, ja que els orígens podrien ser força antics. A les golfes hi ha la segona llinda datada més antiga, del 1750. Però sens dubte, el període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. El propietari actual manté el cognom de Casamitjana, tot i que és el segon cognom, ja que la seva mare fou la pubilla per manca d'hereu. | 41.8535100,1.8185700 | 401932 | 4634186 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46537 | L'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinota | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | S'ha esfondrat l'estructura interior i part de l'exterior, només salvant-se la façana de tramuntana i la de sol ixent, que corren el perill d'esfondrar-se davant el clima advers. | Masia que es troba en ruïnes i que havia estat de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Actualment, la coberta i l'estructura interior es troben esfondrades, i només conserva fins al ràfec les façanes de tramuntana, de sol ixent i part de la de ponent. La façana principal, orientada a migdia, es troba completament esfondrada. Sembla que davant d'aquesta hi havia un annex de petites dimensions, probablement unes corts o coberts. L'única obertura de pedra que conserva original és a la façana de sol ixent, que és de pedra carejada i llinda plana; la resta sembla que han estat espoliades. També hi ha alguna obertura amb llinda de fusta plana. Són també visibles els forats on s'encaixaven els cairats de fusta que sostenien el terra de les golfes. El tractament del mur consisteix en filades més o menys regulars de carreus poc treballats, que són més treballats als eixos entre façanes. Adossades a la façana de ponent hi ha dues tines circulars encaironades -una amb un cobert de planta rectangular, i l'altra circular acabada a l'exterior amb pedra-, que també estan patint els efectes de l'ensorrament de la casa. L'interior està cobert de vegetació, però es mantenen els murs que delimiten la distribució de la planta baixa. | 08062-125 | Nord de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de mitjans del segle XX, moment a partir del qual va començar el seu deteriorament, fins al moment actual, en què es troba en estat ruïnós. | 41.8469500,1.8154900 | 401666 | 4633462 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46538 | Barraca del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-1 | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada sobre un marge d'un camp de conreu, pel que en el creixement dels murs s'aprofità el pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-126 | Nord-oest del Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8711200,1.8090000 | 401165 | 4636153 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46539 | Parets de vinya del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-del-puig | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Es troben en bon estat de conservació, però en alguns trams s'han esfondrat | Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu. El mur suporta el pes de la terra acumulada, per la qual cosa el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. Algunes de les parets presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical. | 08062-127 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques. | 41.8709700,1.8073200 | 401025 | 4636138 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i que originalment foren construïdes en conreus de vinya, actualment els camps on es troben estan conreats amb ordi. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46540 | Forn del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-puig | La coberta i part del mur s'han esfondrat, i es troba en estat ruïnós. | Forn de teules de planta baixa i de planta quadrangular que es troba en estat ruïnós, ha perdut la coberta i part del mur. Consta de dues parts diferenciades: la cambra de foc i la cambra de cocció. La primera es troba al nivell del sòl, i era on s'encenia el foc per a coure les teules. Sobre d'aquesta hi havia la cambra de cocció, que és on es dipositava l'argila per a coure-la. S'hi accedia per un portal senzill de pedra, que actualment no presenta llinda ni el mur superior. Els murs són de carreus mitjans de pedra irregulars disposats en filades desiguals, que es troben més treballades i són de majors dimensions als eixos entre façanes. A la façana principal hi ha indicis que els murs es trobaven acabats amb una capa de calç. L'interior i l'entorn es troben coberts de vegetació, però encara és visible la boca per on s'encenia el forn. | 08062-128 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8701000,1.8105400 | 401291 | 4636038 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46540-foto-08062-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46540-foto-08062-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 46541 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-2 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Al llarg de la seva història ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions, pel que es troba constituïda per diversos volums. Per la façana de gregal, de manera que cobreix parcialment la façana principal i la lateral, hi ha un volum de la mateixa alçada i coberta que el volum principal, el qual queda enretirat a la façana principal respecte el volum afegit. El mur d'aquest volum que queda perpendicular a la façana principal es troba semiobert al pis superior amb un pòrtic d'arc escarser. L'annexament d'aquest volum s'ha solucionat a la coberta perllongant· la seva caiguda, de manera que el vessant que desaigua a la façana principal és més llarg que el de la posterior. En aquest és visible també una ampliació en alçada, entre la coberta i les golfes. A la façana de mestral hi ha adossat un altre volum de planta baixa i dos pisos amb la coberta que desaigua a la façana posterior, com també ho fa el cos que s'ha annexat a continuació, de planta baixa i pis, el qual està obert amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt. Aquest últim cos s'estén fins a la façana de xaloc, on la coberta s'ha resolt amb una gran terrassa transitable. En aquesta façana també hi ha un petit volum afegit de planta baixa i pis, amb la coberta amb un altre terrat. L'accés a la casa es fa a través d'una lliça que ha estat adossada al volum afegit i que segueix amb un baluard, pel que l'entrada queda semi tancada per un petit pati. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat, que es veu interromput pel volum afegit en un dels seus brancals. Les obertures de la façana principal són totes de pedra carejada i llinda plana, dues de les quals es troben alineades amb el portal, i dues que es troben disposades aleatòriament per la façana. En una d'elles hi consta la inscripció: 'Miquel Puig i Serra/ Any 1866'. A la façana de mestral hi ha tres petites obertures allargades de pedra carejada i llinda plana, com també ho són les tres del primer pis, de majors dimensions. Sobre d'aquestes hi ha quatre finestrals emmarcats amb ceràmica, dels que tres estan junts i són de majors dimensions que el que queda a un lateral. A l'alçada de les golfes hi ha una finestra circular de ceràmica. A la façana de mestral que queda descoberta hi ha al primer pis dues finestres de pedra carejada i llinda plana, una de petita i l'altra de mitjanes dimensions. Al segon pis hi ha una petita finestra de ceràmica i una altra de més gran feta d'obra. A les golfes hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A la façana de sol ixent, hi ha sis obertures fetes d'obra i disposades de forma aleatòria, juntament amb una obertura circular ceràmica a l'alçada de les golfes. L'acabat exterior de la masia és la pedra vista, mentre que les corts i naus afegides modernament al voltant d'aquesta són de maó vist. A l'interior, conserva la planta baixa amb volta- amb una gran pica de pedra- els cellers, i corts antigues. La resta de la casa ha estat habilitada com a vivenda moderna, pel que no conserva els elements tipològics tradicionals. Davant de la masia hi ha una gran era rectangular encaironada, que es troba assentada sobre roca natural, com ho està tota la masia. Perpendicular a la casa hi ha en una banda de l'era la pallissa (actualment reformada com a vivenda) i el garatge, i a l'altra banda hi ha unes corts modernes construïdes en maó. Seguint el camí que voreja la casa, trobem a pocs metres l'ermita de Santa Margarida de Viladepost. | 08062-129 | Nord-oest del Castellnou de Bages | És una de les masies més antigues de la zona d'Argençola. Al fogatge de 1553, apareixen dos noms que amb tota seguretat pertanyen a aquest mas; d'una banda hi ha 'En Puig', i de l'altra 'Joan Viladepos', i 'la viuda de Viladepos esta al Puigbo'. Tot i així, la casa probablement és més antiga, per les seves característiques i per la seva vinculació a l'ermita de Santa Margarida de Viladepost (del Puig). El mas s'anà ampliant amb el pas del temps, però sens dubte, l'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, any de datació de la volta d'entrada, entre d'altres. Aquí hi ha una placa amb la inscripció ' MYQVEL PVIG Y SERRA A FET ENFONDIR EL SALLER Y FEV LA BOLTA Y EL REBOST EL ANY DE 1838. MIQUEL PUIG Y SERRA A FET LA BOLTA DE LA ENTRADA Y CUARTUS LO ANÑ DE 1861'. A la façana principal, a la llinda d'una finestra també hi ha escrit 'MYQVEL PVIG Y SERRA AÑ 1886'. La lliça d'entrada també té la inscripció ' mestra Franc Buixadera any 1704', el mateix any que veiem a la llinda d'una finestra a la façana posterior. Aquestes inscripcions, coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8686200,1.8035200 | 400706 | 4635881 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46425 | Cal Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | En ruïnes: tant el sostre com part de les parets han caigut, de manera que resulta molt complicat esbrinar l'estructura original de la casa | Masia de, probablement, planta baixa i pis, orientada a migdia. Actualment es troba en estat ruïnós, i només en resta una finestra de llinda plana a la planta baixa. L'edifici està fet de pedra petita sense carejar i argamassa. | 08062-13 | A 900m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | Al 1930 hi vivia l'Anton Sallés Cullell, però quan abandonà la casa, aquesta es començà a ensorrar. | 41.8324700,1.8352000 | 403281 | 4631832 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46425-foto-08062-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46425-foto-08062-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | La casa queda a l'altre costat de riera i no hi ha cap camí per accedir-hi | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46542 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció 'La Vila 1922' al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana. Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció 'La perla de Catalunya'. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert. | 08062-130 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8590300,1.7937100 | 399877 | 4634828 | 1906-22 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | (Continuació descripció) Per la façana de xaloc hi ha adossat de forma perpendicular un altre volum de planta baixa i pis amb obertures de llinda plana i coronament amb merlets, que queden substituïts a la façana posterior per una capçalera de formes ondulants que sobresurt en alçada. En aquesta hi consta la inscripció ' 1906', que és l'any de la primera fase constructiva de la casa que veiem actualment.L'acabat exterior és de pedra vista (en alguns trams carreus regulars) a la planta baixa i al volum de xaloc, i arrebossat als volums superiors; excepte la torre, la capçalera i els elements decoratius, que són d'obra vista. Els eixos entre façanes dels diferents nivells es troben decorats amb ceràmica a mode de carreus de pedra, com és característic en l'arquitectura popular. Adossat de forma perpendicular a la façana de xaloc hi ha tres cossos de planta baixa paral·lels entre sí, que consten de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Són les que havien estat les cotxeres de la casa, davant de les quals hi ha l'església romànica de Santa Eulàlia. Al seu costat hi ha la rectoria, i seguint el camí es travessa la riera d'Argençola per un pont del mateix període de construcció que la casa. A una banda del pont queden els llacs artificials de La Vila, i a l'altra les diferents preses i les fonts que segueixen la riera. Alhora, davant de la façana de garbí hi ha les corts i un femer antic amb volta de canó; davant de la de mestral, a l'altre costat de la carretera, hi ha les tines i la pallissa. El conjunt format per la casa, l'església i la rectoria es troben en un marge amb desnivells, pel que es van construir grans murs de contenció esglaonats de pedra per suportar-ne la terra. | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46543 | Llacs d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacs-dargencola | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. http://mediambient.gencat.net/Images/43_37935.pdf | XX | El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida. | Embassament d'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-131 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix. | 41.8587100,1.7962800 | 400090 | 4634790 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46544 | Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforn | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Gran masia en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A la façana de garbí hi ha adossat de forma perpendicular un gran volum de planta baixa i pis, que sobresurt respecte el nivell que marca la façana principal i s'estén al llarg de tota la façana de garbí fins a la façana posterior, de manera que el conjunt conforma una planta en forma de 'L'. A la façana de gregal també hi ha un volum agregat de planta baixa, pis i golfes, i que probablement respon a una ampliació del volum principal. La coberta i els murs interiors s'han esfondrat, i tan sols manté parcialment la distribució interior a la planta baixa. El mur de la façana principal s'ha esfondrat a la part del ràfec, del que tan sols n'és visible un tram, que estava format a base de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. Les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica. Així, a la planta baixa, hi ha descentrat el portal principal, de llinda de fusta amb brancals de pedra carejada, alguna de la qual ha estat arrencada del mur. A banda i banda del portal hi ha dues obertures allargades de dimensions molt reduïdes, que tenien la funció de guaita, a mode d'espitlleres. Al pis superior hi ha tres obertures; dues tenen llinda de fusta , i la del centre es troba en mal estat i no se'n pot conèixer la tipologia. Al nivell de les golfes, hi havia quatre obertures, l'única de les que es conserva és amb llinda de fusta. Al costat d'aquesta hi ha les restes d'una capa rectangular de calç que amb tota probabilitat correspon a un rellotge de sol. Pel que fa al volum afegit a gregal, presenta a la façana principal un portal d'arc escarser amb emmarcament ceràmic, i té a sobre un finestral també d'arc escarser, però tan sols amb la llinda ceràmica. Els murs de gregal i mestral es troben en alguns trams semienderrocats, i és en aquesta part de la casa on són visibles una quantitat notable de tines, fet que apunta a una important economia basada en la vinya. Els eixos entre façanes es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. Pel que fa a l'acabat exterior, és de carreus de pedra més o menys regulars disposats en filades irregulars. A la façana principal, encara és visible la capa original de calç que constituïa l'acabat exterior original de la construcció. Davant de la façana principal hi havia una era encaironada, que no és visible a causa de la vegetació que hi creix, i prop hi ha una pallissa de tres nivells, també en estat ruïnós. | 08062-132 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de principis del segle XX. El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8471500,1.8053700 | 400826 | 4633496 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46545 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba constituïda per dos volums adossats paral·lelament que alhora es troben separats en dues vivendes : Cal Mestres, a sol ixent, i Ca l'Inglès, a ponent. El volum que conforma Cal Mestres és de majors dimensions que el de ca l'Inglès, pel que a la façana posterior el primer sobresurt respecte l'altre. D'altra banda, té dos cossos de planta baixa adossats a la façana de sol ixent; un amb els vessants com el volum original, i l'altre d'una única vessant que desaigua a la façana principal. A la façana de ponent té adossat un cobert de planta baixa, amb una vessant que desaigua als laterals, és a dir, perpendicular al volum principal. La façana principal, orientada a migdia, té dos portals centrats de pedra carejada i llinda plana. Al primer pis, hi ha un total de cinc obertures centrades, totes elles arrebossades, essent les dues del centre de majors dimensions i amb balcó (un amb l'any '1869' al centre), que queden disposats sobre els portals del pis inferior. Al pis superior, es repeteix el mateix esquema compositiu d'obertures que al primer pis, excepte en els finestrals, que no tenen balcó, i que presenten llindes de fusta. Les façanes de ponent i sol ixent no tenen obertures, mentre que la de tramuntana té un grup de finestres de petites dimensions, fetes amb llinda de pedra i emmarcades amb pedra sense carejar o bé arrebossades. En aquesta façana també hi ha un portal d'arc escarser i de pedra disposada a plec de llibre. Els eixos entre façanes tenen una filera de carreus de pedra regulars de mitjanes dimensions disposats de forma regular. L'acabat exterior és la pedra vista i, en alguns trams de la façana principal es troba arrebossada. L'entrada de Cal Mestres el constitueix una volta de punt rodó feta de pedra disposada a plec de llibre. | 08062-133 | Nord de Castellnou de Bages | La masia de Cal Mestres es troba dins de la propietat del Puig. A la barana del balcó de la façana principal, hi consta l'any '1869', que tant podria ser l'any de construcció de la casa com el d'una reforma. | 41.8667500,1.8042200 | 400761 | 4635673 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46546 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d'aquesta galeria hi ha les inscripcions '1913/ M G' de rajola vidrada, que fan referència a l'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d'arc escarser amb la llinda prominent. D'aquestes mateixes obertures n'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d'allargades arrebossades, a mode d'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, la distribució de la casa respon a l'estructura de tres crugies, que es manifesten a l'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant. | 08062-134 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8454500,1.7878700 | 399371 | 4633327 | 1913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | També es coneix amb el nom de Mas Bosch. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46547 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Presenta petites fissures a la façana posterior, i la tina ha perdut la coberta. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Les obertures es troben disposades a les façanes seguint una disposició asimètrica. Així, la façana principal, orientada a sol ixent, consta d'un portal centrat d'arc escarser ceràmic. Al pis superior hi ha tres obertures desiguals; la de sobre el portal és de mitjanes dimensions amb sortida a un balcó, i les laterals són, una ceràmica i l'altra arrebossada. Les finestres de les golfes d'aquesta façana tenen la llinda integrada en el ràfec, i són arrebossades, la del centre de majors dimensions i amb barana ceràmica. A la façana de tramuntana hi ha les restes enderrocades del que havien estat les corts, i al mur s'ha adossat un dipòsit o cisterna moderna. En aquesta façana hi ha tres obertures desordenades, dues d'elles arrebossades i al primer pis, i una de ceràmica al pis superior. A la façana de ponent hi ha adossat un cos quadrangular de planta baixa, amb la coberta plana, que tan sols consta d'una petita finestra allargada. A la planta baixa, a banda i banda d'aquest cos, hi ha dues petites finestres d'obra. Al primer pis d'aquesta façana hi ha tres finestrals d'arc escarser arrebossats amb llinda ceràmica, essent el central de majors dimensions i amb sortida al cos adossat. Aliniades amb aquestes, al pis superior hi ha tres finestres arrebossades de llinda plana. Per últim, a la façana de migdia, hi ha un portal descentrat de llinda de fusta, amb una finestra de llinda de fusta i una ceràmica al primer pis, i dues de ceràmica a les golfes; totes elles de mesures desiguals. Al llarg de la façana principal hi ha unes corts de planta baixa amb coberta d'uralita, que tanquen l'accés formant un petit pati davant la casa. Davant de la façana de migdia hi ha una pallissa i corts de dos nivells d'alçada i una tina encaironada que ha perdut la coberta. | 08062-135 | Nord-est de Castellnou de Bages | Explica Pere Vila que la casa tenia una llinda amb data de 1700, que no ha estat localitzada. | 41.8655500,1.8192400 | 402006 | 4635523 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46549 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell | La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic. | 08062-137 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8638300,1.8014900 | 400530 | 4635352 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46550 | La Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-lleo | XX | La font del Lleó es troba dins el marc de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. La construcció que l'alberga es troba situada dins un marge, i la font es troba empotrada. Aquest cos consisteix en dos murs laterals de mamposteria que es tanquen de forma obtusa cap a la paret posterior, que és on s'emplaça la font. Cobreix el cos una volta de carreus plans que segueix el mateix angle que els murs. A les dues parets laterals hi ha dos bancs de pedra que es tanquen cap a la font. Aquesta, es troba esculpida en pedra, amb un marc rectangular vertical que s'estén fins al terra. Alhora, en aquest marc hi ha un altre rectangle amb gravat ornamental, amb una placa metàl·lica a la part inferior on hi posa 'MARIA DEL CARMEN/ DIA 31 ENERO AÑO 1931'. Sota d'aquesta hi ha el brollador, que consisteix en un altrelleu del cap d'un lleó, que escup l'aigua per la boca. L'aigua cau en una petita pica circular. | 08062-138 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. La font del lleó la va construir per la que s'anomenava María del Carmen. | 41.8566200,1.7926800 | 399788 | 4634562 | 1931 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46551 | Font d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dargencola | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | La font d'Argençola forma part del conjunt de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. Consisteix en un cos construït sota al nivell natural del sol, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de rajols ceràmics. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de maó que suporten les terres naturals, i al final de les escales hi ha, coberta amb una volta de carreus, la font. Aquesta consisteix en un brollador metàl·lic que surt de la paret, la qual té un raig continu d'aigua que cau directament sobre el terra. | 08062-139 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. Aquesta font és la que corresponia a la Núria. | 41.8576100,1.7917700 | 399714 | 4634673 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 46426 | Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tona | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XX | Mas en reformes | Masia en reformes. Pertany al tipus II.2, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica. El frontis original es troba orientat a migdia, mentre que l'actual es troba a tramuntana. Així doncs, el cos principal actual presenta la coberta a dues aigües amb les vessants asimètriques, d'una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos és fet de pedra carejada rejuntada i argamassa, però ha estat força reformat. Consta de tres crugies i de planta baixa i pis. El portal es troba situat a l'esquerra de la crugia central i disposa d'una llinda de fusta arquejada. A la crugia de la dreta trobem un portal elevat. Al pis hi ha dues finestres noves d'arc de mig punt adovellades i amb ampit. El cos de migdia és més estret, però més alt que el descrit a causa del desnivell del terreny. Té la coberta també a dues aigües, amb dues filades de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. El cos, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i està fet de pedra i argamassa, amb carreus als eixos entre façanes. A la planta baixa trobem un portal, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i una finestra reformada. El pis disposa d'un balcó, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i d'una finestra, amb llinda de pedra i ampit. A les golfes trobem dues finestres reformades que fan parella amb les dues del cos de tramuntana. La façana de ponent presenta un portal, de llinda plana i rajols ceràmics als brancals, i un cos d'una planta amb la coberta d'uns vessant al lateral. El pis està presidit per dues finestres asimètriques, de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit. A les golfes hi ha dos finestrons reformats. Aquest cos annexat, amb la porta de llinda plana de pedra, conté una premsa de vi. La façana de llevant té un cobert annexat totalment nou. L'interior del mas conserva una interessant llar de foc amb un forn de pa a l'interior i un refugi, a mode d'amagatall, on hi cabien tres o quatre persones. | 08062-14 | Camí, abans de Cal Mau, que s'inicia al camí de Santpedor a Castellnou i que passa per Cal Tona | Abans de 1936 hi vivia el matrimoni d'Isidro Colldeforn Clarena i Teresa Casarramona Carol amb els seus tres fills. Després de la Guerra Civil, la casa fou habitada fins la dècada dels cinquanta. Però restà deshabitada fins anys més tard, quan el senyor Padró, recent propietari de Cal Mau, la comprà. | 41.8090800,1.8344800 | 403186 | 4629235 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Cal Tona estava a punt d'ensorrar-se l'any 1992. La façana de tramuntana i les golfes de migdia foren reformades, ja que es trobaven en molt mal estat. Actualment continua la rehabilitació de tot el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 46552 | Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i | http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm | Les persones del municipi a qui s'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s'ha perdut. | Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també s'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual. | 08062-140 | Castellnou de Bages | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 46553 | Cal Mau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mau | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de J. Danés de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. La coberta és a dues aigües, amb quatre filades de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a xaloc. L'edifici, de dues crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i ha estat construït amb pedra i argamassa. Actualment, la crugia esquerra del frontis conserva l'arrebossat, mentre que la resta de la façana té la pedra carejada i rejuntada amb ciment. El cos original es perllonga cap a gregal amb un altre cos, que representaria una tercera crugia. A xaloc trobem un porxo annexat, que s'inicia a la crugia esquerra i s'estén cap a garbí. D'altra banda, la façana de garbí té annexat un cos d'alçada inferior i d'una vessant, mentre que a mestral trobem un garatge de pedra nova. El frontis consta del portal d'entrada, situat a l'interior del porxo, de llinda plana de pedra, amb una clau central, i carreus als brancals. Al pis trobem dues finestres asimètriques de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit. Sota una d'aquestes finestres hi ha una llinda amb la inscripció 1692. Les dues finestres de les golfes presenten les mateixes característiques, però han estat reformades ja que la pedra es troba clarament carejada. La façana de garbí presentava un cos annexat, però actualment només en resta un d'alçada inferior. Conserva, a les golfes, dos finestrons reformats. A mestral trobem tres finestres al pis de llinda plana, carreus als brancals i ampit i dues finestrons a les golfes amb les mateixes característiques. El cos annexat a gregal ha estat reformat. La façana principal presenta, a la planta baixa, un interessant porxo de tres arcs rebaixats asimètrics i dos arcs simètrics als laterals, emmarcats amb carreus als fusts dels arcs i amb pedruscall a les arcades. A l'interior trobem un portal amb esglaons i una finestra. El pis està presidit per una balconada d'arc rebaixat, amb un fina columna de ferro forjat que el sosté. Als laterals de la façana hi ha dues finestres asimètriques, també d'arc rebaixat i ampit. Les golfes consten d'una finestra centrada, amb les mateixes característiques que la resta, però amb una columna de pedra que la sosté. Els laterals d'aquest cos tenen una disposició simètrica, que consta del següent: un arc rebaixat del porxo a la planta baixa, una finestra d'arc rebaixat i una finestra de llinda plana i carreus als brancals al pis i un finestró a les golfes. Cal Mau presenta l'entorn del mas envoltat d'una tanca de pedra i disposa d'alguna construcció propera, com ara un cobert. L'interior de la casa conserva elements interessants, com pot ser una volta de canó de pedra, una tina o la boixa d'una tina. | 08062-141 | Pel camí de Santpedor a Castellnou, després de la urbanització del Serrat | Segons una còpia d'una escriptura de l'establiment perpetu de la casa Estrada: el matrimoni d'Anton i Maria Martí Estrada, el dia 9 de febrer de 1817, vengueren la casa Estrada a Mauro Cornet. L'últim descendent fou Sabina Cornet Comas, que es casà amb Ramon Mascaró Codina cap al 1950, establerts a la casa amb el nom ja de Cal Mau. Cap a 1960 es vengueren la casa i les terres a Ramon Padró de Manresa, que l'ha restaurat. | 41.8107200,1.8334300 | 403101 | 4629419 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 46554 | Tines de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-planacoll | XIX | A l'interior de l'edifici annex de Planacoll hi ha tres tines circulars encaironades de mitjanes dimensions, les quals van perdre la teulada que les protegia del mal temps, pel que es van obrir pel nivell inferior i es troben connectades entre elles a través d'unes portes que s'hi ha fet recentment. L'edifici on es troben les tines és fet de pedra i argamassa, i consta de dos nivells d'alçat. Les obertures d'aquest són petites, algunes en forma d'espitllera, i la porta d'entrada presenta una llinda de fusta. | 08062-142 | Planacoll | 41.8079400,1.8335400 | 403106 | 4629110 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 46555 | Barraca de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cases | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII-XX | Es troba inclinada cap a la paret de vinya. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. S'ha construït aprofitant la paret de vinya del camp on es troba, i es troba inclinada cap a aquesta. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-143 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 46556 | Barraca de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-planacoll | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El forat a la volta podria provocar a llarg plaç que perillés l'estructura de la barraca. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs estan disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. Consta d'un petit finestró a la façana principal. A causa de la pèrdua progressiva del cobriment de terra i pedra, presenta un forat a la volta. | 08062-144 | Sud-est de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8079200,1.8320000 | 402978 | 4629109 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/