Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46563 | Tines de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-vila | XVIII-XIX | Es troben en mal estat estructural, i una part va ser enderrocada voluntàriament per evitar despreniments sobre la carretera, pel que en perilla la integritat. | Tines que es troben construïdes davant del nucli de la Vila d'Argençola, a l'altre costat de la carretera. Es troben en un terreny amb fort desnivell, fet comú en aquestes construccions perquè així es facilitava l'accés superior de forma natural. En aquest desnivell, els cossos quadrangulars que alberguen les tines es troben construïts en dos nivells d'alçat adossats entre sí, i es distribueixen en dues fileres; una de cinc cossos arrenglerats al superior, i una altra de quatre cossos arrenglerats a l'inferior. Els cossos superiors són de planta baixa i pis, amb la coberta d'un vessant que desaigua a davant; aquests es troben units als inferiors, de planta baixa i pis dos centrals, i de planta baixa els laterals, tots amb la coberta com els anteriors. Els cossos posteriors tenen accés per la façana de ponent, on hi ha quatre portals d'arc de maó pla, que a l'interior guarden les tines, que són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Per aquest punt s'abocava la verema a les tines, i el vi es buidava per baix, per on s'accedeix des dels cossos inferiors. Tots els cossos es troben construïts amb pedra i argamassa, i alguns es troben acabats amb pedra vista, i d'altres estan arremolinats amb una capa de calç terrós. Al nivell inferior hi ha, orientats a sol ixent, quatre portals de diferents tipologies: un amb llinda de plana de pedra carejada i brancals amb carreus regulars, un altre amb llinda de pedra carejada i brancals ceràmics, un altre de pedra carejada i llinda plana, i una d'arrebossada. Els dos cossos centrals d'aquest nivell tenen els pisos superiors enderrocats recentment; expliquen que es va fer per tal d'evitar el seu esfondrament sobre la carretera, que queda just a sota. | 08062-151 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d'aquesta masia. | 41.8593900,1.7936200 | 399870 | 4634868 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46564 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-0 | XX | Pont que fou construït per travessar la riera del Tordell cap a la zona dels Llacs i les fonts dins el nucli de la Vila d'Argençola. És de dos trams, i es troba construït amb grans carreus de pedra regular als extrems, i pedra i argamassa a la resta. El conformen dos arcs rebaixats, que presenten grans carreus disposats verticalment als seus extrems. El pilar central queda cobert, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. No presenta cap ampit, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. Al costat de ponent, sobre l'esperó, hi ha una placa quadrangular amb la inscripció 'MSF/1917'. Des del camí que ve de la Vila hi ha un portal amb murs laterals i pilars ceràmics, que dóna pas al pont. | 08062-152 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8579900,1.7940200 | 399901 | 4634712 | 1917 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46566 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola | Al nucli d'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s'ha recuperat la festa. L'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s'ha desplaçat a l'era de davant de la pallissa, a l'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l'església, s'han incorporat proves de tractors i un concurs d'acordionistes, entre d'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda. | 08062-154 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 46567 | Jaciment al nord de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes. | En un petit turó a tocar el bosc d'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l'excavació de l'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval. | 08062-155 | Argençola | La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria. | 41.8549800,1.7901600 | 399576 | 4634383 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46568 | Colomars de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomars-de-la-vila | XX | Entre la font de la Vila i la riera del Tordell, trobem dos colomars separats entre ells uns 20 metres. Tots dos són de planta circular i d'un nivell, amb la coberta cònica. Sota de la coberta, hi ha dues fileres circulars d'espais rectangulars a mode de nínxols, que és l'espai per on hi accedeixen els coloms. Sota d'aquests, el mur que els conforma és de ceràmica col·locada a plec de llibre. El colomar més proper a la font consta d'una placa a la part inferior on hi consta la inscripció 'MSF-1926'. A l'altre costat de la riera, és visible una altra filera de nínxols, construïts sobre la roca natural. | 08062-156 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8576900,1.7916800 | 399706 | 4634682 | 1926 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46570 | Santa Eulàlia d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-dargencola | AA.VV. (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà, Solsonès. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII | Església d'una sola nau i de planta rectangular que té la coberta de dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. A la part del carener, encarat a la façana principal, hi ha un campanar que sobresurt en alçada, i que té els vessants com els del volum inferior. La façana principal, orientada a ponent, consta d'un portal centrat d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella de la clau de majors dimensions que les altres. A un costat d'aquest, hi ha una imatge i una inscripció amb rajoles vidrades on hi ha una il·lustració de Santa Eulàlia, i una explicació dels orígens de l'església, respectivament. Sobre del portal, presenta una petita obertura circular emmarcada amb pedra carejada de forma quadrangular, des de la que surten quatre pedres que donen a l'obertura l'aparença d'una creu grega. Al campanar hi ha dues obertures mitjanes d'arc de mig punt, dins de les quals trobem dues campanes. Corona l'església, centrada en la seva part més alta, una creu llatina de pedra. A la façana de tramuntana hi ha adossat de forma perpendicular un petit cos de planta baixa, amb una única obertura, que constitueix la sagristia de l'església. A la façana de migdia hi ha un cos adossat de forma posterior, de planta baixa i de majors dimensions que el de tramuntana. Aquest presenta una teulada d'uralita i el mur de maó vist. El tractament del mur és arrebossat i pintat de color ocre. Els angles entre façanes es troben delimitats per carreus mitjans de pedra.. Al ràfec es troba decorat amb tres fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, presenta una única volta d'ansa-paner, i totes les parets es troben enguixades. Consta d'un altar-retaule senzill, així com d'un confessionari, una capella amb un sant, tres figures de sants al voltant de l'altar (amb Sant Antoni, Sant Isidre i Santa Eulàlia), un baptisteri, etc. Es troba situada dins el nucli de la Vila d'Argençola, entre la casa principal i la rectoria. | 08062-158 | Argençola | L'any 1950, Ramon Masnou Baixeda, bisbe de Vic, va descobrir una placa ceràmica a la façana principal, on consta la inscripció ' En el término del antiguo castillo de Argensola, consta la existencia de una iglesia eregida en el año 993 en función de centro parroquial dedicada a Santa Eulalia. La actual iglesia fue edificada en 1787 seguramente sobre el emplazamiento de la primitiva. -MCML-'. Això apuntaria a que es tracta d'un lloc de culte molt antic, tot i que no semblen quedar-ne vestigis. | 41.8586400,1.7938600 | 399889 | 4634785 | 1787 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46571 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Actualment s'està restaurant per complet, ja que es trobava en estat semiruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La façana principal, orientada a sol ixent, té un portal amb llinda plana de pedra carejada i els brancals ceràmics, i es troba desplaçat a l'extrem de la façana més pròxim a migdia. Al primer pis hi ha tres finestres arrebossades disposades sense ordre, i també són visibles quatre tirants (dos entre la PB i el P1, i dos entre P1 i golfes) que reforcen l'estructura. A les golfes hi ha una petita finestra feta amb ceràmica en un extrem. A la façana de migdia hi ha centrada una petita finestra arrebossada a la planta baixa, i al primer pis hi ha dues finestres d'iguals característiques, amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre, que són el resultat d'una intervenció sobre les originals. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres centrades, que són arrebossades amb llinda plana ceràmica, i entre elles hi ha una finestra com les del primer pis, però tapiada. A la façana de ponent totes les obertures són arrebossades amb llinda plana, que es distribueixen en dues a la planta baixa, una a cada extrem de la façana al primer pis, i dues que queden a sota el ràfec; totes elles segueixen una disposició aleatòria per la façana. A la meitat de ponent de la façana de tramuntana hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i un sol vessant, que desaigua a la façana de ponent. Aquest cos, a l'interior del qual hi ha una tina, es troba alçat tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que queda gairebé alineat amb els dos pisos superiors del volum principal. Als eixos que conforma aquest cos hi ha grans carreus treballats. Tant en aquest volum, com a la façana de tramuntana on es troba adossat, hi ha restes de la capa de morter de calç original de la casa, però a la resta de la construcció l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de ponent hi ha un volum de forma perpendicular respecte el volum principal que correspon a les corts i la pallissa de la casa, que es troba en estat semi ruïnós. A l'interior, es conserven parcialment els paviments originals de tova, així com una biga d'una premsa empotrada a una paret on hi consta gravat l'any 1861. | 08062-159 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7880800 | 399399 | 4634059 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46572 | Barraca de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre'n els murs. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d'una porta de fusta. A l'interior hi ha dos petits finestrons. | 08062-160 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8499900,1.7840300 | 399059 | 4633836 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46576 | Pont de Gallifa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa-ii | XX | Pont d'un sol tram que travessa un torrent que comença més amunt de la casa de Gallifa. El parament es troba constituït per carreus mitjans de pedra irregular unida amb argamassa, i el mur del pont s'estén de forma perpendicular a aquest seguint els marges que envolten el torrent. El conforma un sol arc de mig punt, que presenta als extrems carreus de pedra carejada disposada en filades regulars. A banda i banda de l'arc, presenta un petit contrafort, i a la part superior una petita cornisa poc pronunciada. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó posada en els darrers anys. En aquest punt no hi ha ampits, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. | 08062-164 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8475100,1.7854700 | 399175 | 4633559 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46579 | Tines de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-baga | XIX | Presenten danys estructurals que en podien fer perillar la integritat. | Tines que es troben situades davant la façana de garbí de la masia de La Baga, i que estan en un terreny amb fort desnivell, fet comú en aquestes construccions perquè així es facilitava l'accés superior de forma natural. Es distribueixen formant un grup de quatre tines, un altre de dues i una d'individual. El primer grup, consta de quatre construccions de pedra d'un sol cos, adossades entre sí de forma paral·lela, totes elles d'una vessant a la façana posterior. Dos d'aquests cossos han perdut la coberta, pel que les tines queden a la intempèrie i se n'accelera el desgast. Les portes d'accés a cada tina són amb llindes de fusta, i tenen les teules de la coberta disposades a llata per canal. Sota del ràfec hi ha una petita cornisa de pedra de poca volada. A l'interior d'aquestes construccions hi ha les tines, que són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Algunes d'elles estan tapiades actualment. La tina que es troba construïda de forma individual respon a les mateixes característiques que aquest grup, i és la construcció de dues tines la que es diferencia de les altres. Així, té la coberta a dues vessants als laterals, amb una tina a l'interior, i consta d'un cos més petit adossat a un lateral que conté una segona tina. Totes dues tenen una obertura amb llinda de fusta, la primera de majors dimensions que la del cos adossat. Té la coberta esfondrada, i hi creix la vegetació, pel que el desgast és notable. Les tines són de les mateixes característiques que les de les altres construccions. L'acabat exterior de tot el conjunt de tines de la masia és la pedra vista, però hi ha signes evidents que indiquen que es trobaven arremolinades amb morter de calç. | 08062-167 | Nord de Castellnou de Bages | Una de les tines porta la inscripció amb l'any '1876', al voltant del qual poden datar les que té al seu voltant. | 41.8607000,1.8053900 | 400849 | 4635000 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46579-foto-08062-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46579-foto-08062-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46579-foto-08062-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46580 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga | Perd part de l'aigua, que s'escola cap al camp. | Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. Consta d'un mur lateral recolzat en un dels marges que la delimita, i que té la funció de frenar la sedimentació de terres cap a la bassa. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona. | 08062-168 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8599900,1.8065700 | 400946 | 4634920 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46583 | Cal Calciner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calciner | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia senzilla de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. S'ha ampliat en alçada, per la façana de gregal, amb un volum sobre la planta baixa de dos nivells d'alçada, pel que sobresurt respecte el principal, orientat a garbí. El volum principal, de planta baixa i pis, consta d'un portal d'accés d'arc escarser amb llinda amb ceràmica a plec de llibre, i brancals igualment ceràmics. Al costat del portal hi ha una obertura amb forma d'espitllera, i sobre el portal hi ha un finestral d'arc rebaixat emmarcat amb ceràmica, com la finestra que hi ha al seu costat. En un extrem de la coberta d'aquest volum, s'ha afegit un petit cos amb una obertura frontal amb la llinda de pedra. El volum superior afegit, que queda enretirat respecte la façana principal, disposa de dues finestres arrebossades que finalitzen sobre la coberta del volum principal. A la façana de xaloc hi ha un pati interior que queda tancat per diverses construccions auxiliars, tals com la pallissa, les corts i els coberts. Des de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa amb obertures a mode d'espitllera, i enretirats hi ha dos cossos amb dues finestres arrebossades al primer pis i una galeria oberta de dues obertures, i dues a les golfes; tots ells tenen la pròpia vessant que desaigua a la façana posterior, de forma escalonada. L'acabat exterior és la pedra vista al volum principal, i arrebossat amb pòrtland al volum afegit. Al ràfec d'aquest, a la façana de garbí, hi ha uns falsos cabirons de formigó. A l'interior, conserva les voltes de punt rodó a la planta baixa, i s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna. A pocs metres de la façana principal, hi ha un pou antic de pedra. | 08062-171 | Nord de Castellnou de Bages | L'origen del nom Cal Calciner sembla apuntar que en aquesta casa hi devia haver un forn de calç. Vila Rovira apunta que hi ha una inscripció amb l'any 1700 inscrit, però no s'ha pogut confirmar la seva existència. | 41.8648700,1.8090800 | 401162 | 4635459 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46584 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-5 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | La façana de sol ixent, la única que es conserva fins al ràfec, presenta esquerdes importants que poden causar l'esfondrament imminent de tota la construcció. | Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s'ha esfondrat, i tan sols manté la façana sencera a la façana de sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis. Tota l'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complet, excepte als dos extrems. La part més pròxima a sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d'una finestra de les mateixes característiques. La façana de sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn. La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complet, i probablement correspon a una ampliació del volum principal. Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruïnós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de sol ixent hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d'entrada de pedra disposada a plec de llibre. | 08062-172 | Nord-est de Castellnou de Bages | Es desconeixen els seus orígens. Tenint en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n'era l'economia principal, pel que durant l'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar i s'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu. | 41.8501000,1.8291000 | 402801 | 4633796 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46585 | Pallissa de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-casamitjana | XIX | Pallissa amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'una única obertura (excepte una petita finestra a la façana posterior), consistent en un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. Sobre d'aquest hi ha la inscripció gravada '1844'. A l'interior, hi ha dos pilars centrals de maó amb bigues horitzontals de fusta, que reforcen l'estructura, la qual es va veure danyada durant un incendi. A la coberta, la disposició de les teules és a llata per canal. L'acabat exterior és la pedra vista, en forma de carreus disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per grans carreus regulars de pedra. Forma part del conjunt arquitectònic creat al voltant de la masia de Casamitjana, davant de la qual es troba encarada. | 08062-173 | Nord-est de Castellnou de Bages | La pallissa de Casamitjana data de l'any 1844, segons consta a la llinda del portal. L'any 1946 patí un incendi, pel que la seva estructura interior es va haver de reforçar. | 41.8537500,1.8189200 | 401961 | 4634213 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46586 | Pallissa de les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-vilaredes | Presenta una esquerda a la façana de garbí que a la llarga en podria fer ressentir l'estructura. Alhora, la coberta sembla trobar-se en estat precari. | Pallissa de dos nivells d'alçat i dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, encarada a xaloc, hi ha un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. En un extrem d'aquesta façana hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha dues petites obertures de pedra sense carejar. L'acabat exterior és arrebossat amb una capa de calç de color terrós. Els angles entre façanes es troben definits per carreus mitjans regulars de pedra. A l'interior, els sostres tenen cairats de fusta; el primer pis té paviment de terra, mentre que el segon pis és empostissat. Es troba compartimentada, de manera que a la planta baixa hi ha un mur baix que delimita una cort. En un lateral hi ha unes escales de pedra que permeten pujar al pis superior. El portal ha estat intervingut amb un mur de maó que el cobreix des de la línia d'arrencada de l'arc fins a la línia de clau, i a l'espai que queda sota s'hi ha col·locat una persiana de garatge blava. Això, juntament amb la instal·lació elèctrica i l'antena de televisió que hi ha al ràfec, desmilloren notablement el conjunt. Forma part de la masia de Les Vilaredes, a la que es troba encarada. | 08062-174 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8735800,1.8110700 | 401340 | 4636423 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46587 | Rectoria de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eulalia | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX-XX | L'estat d'abandonament i l'enderrocament del porxo frontal fan que presenti un aspecte força deteriorat. | La rectoria de Santa Eulàlia es troba davant de la façana de migdia de l'església. Es troba assentada sobre un terreny amb desnivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, i coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Des de la façana posterior hi ha signes en el mur que indiquen que fou ampliada en alçada amb un nivell més. La façana principal, orientada a xaloc, tenia un porxo adossat de baixa qualitat constructiva, i que s'estenia al llarg dels dos primers nivells. En ser enderrocat aquest, el mur ha quedat amb els forats dels cairats i les restes de pintura del porxo. Pel que fa a les obertures, en aquesta façana hi ha centrat un portal d'arc escarser emmarcat amb ceràmica disposada a plec de llibre. En un costat té un portal auxiliar d'arc escarser arrebossat. Al pis superior, centrats marcant els eixos compositius de la façana, hi ha tres finestrals d'arc escarser arrebossats, un dels quals ha perdut la llinda, suposadament quan es va enderrocar el porxo. Al pis de les golfes, sobre les obertures del primer pis, hi ha tres finestres de llinda plana emmarcades amb ceràmica. A la façana de mestral hi ha un portal arrebossat i una finestra al costat, tots dos arrebossats, i una finestra superior ceràmica. A la façana de gabí tan sols hi ha una finestra ceràmica al primer pis, i a la de gregal hi ha una finestra arrebossada i un petit cos adossat de dos nivells amb una altra finestra arrebossada. L'acabat exterior és arremolinat amb calç de color terrós, excepte al primer pis de la façana de xaloc i de gregal, on es troba pintada de color blanc. | 08062-175 | Argençola | Expliquen que després de 1936, el rector que vivia a Sant Andreu, després de l'incendi d'aquesta, va anar a viure en aquesta parròquia. Fou habitada fins el 1960 pel Mossèn Ramon Carbonell, i ha restat deshabitada des d'aleshores. | 41.8585000,1.7940000 | 399900 | 4634769 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46589 | Barraca de Gallifa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'esfondrament de la part superior de la volta provocarà a curt plaç l'esfondrament de la resta de la construcció. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions i té un gran forat al centre, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs es troben disposats de forma regular i són majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-177 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8450000,1.7858000 | 399198 | 4633280 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46591 | Barraca entre Argençola i Navàs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'aprofità la paret natural per construir els murs. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-179 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8554500,1.7862100 | 399249 | 4634439 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46592 | Barraca entre Argençola i Navàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-180 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8558200,1.7867100 | 399291 | 4634480 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46593 | Bassa de les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-vilaredes | Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona. | 08062-181 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8736300,1.8114400 | 401371 | 4636429 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46593-foto-08062-181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46594 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus II-2 definida per Danés i Torras. Es trobava formada per dos volums superposats un davant de l'altre, dels quals el primer era de menors dimensions. La façana principal, orientada a xaloc, es troba pràcticament enderrocada per complet, i la posterior tan sols manté el mur a la part que correspon a la planta baixa. En canvi, les dues façanes laterals arriben en alguns trams fins a l'alçada del ràfec, on és visible una petita cornisa de pedra de poca volada. D'aquestes, la façana de gregal es troba coberta per vegetació trepadora. La façana de garbí presenta senyals en el mur de l'existència d'una porta de pedra disposada a plec de llibre, així com hi ha un tram en què les pedres es troben disposades de cantó (com en l'aparell d'espiga, però tan sols d'una filada). A sota el ràfec hi ha l'única finestra que es conserva; és arrebossada amb la llinda plana de ceràmica. El parament de la masia es troba constituït per carreus desiguals disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per carreus de majors dimensions que els dels murs. L'interior es troba completament cobert per la vegetació. A pocs metres de la casa hi ha una tina circular encaironada dins una construcció que ha perdut la coberta. | 08062-182 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7980300 | 400225 | 4634047 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46595 | Embarcador dels llacs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embarcador-dels-llacs-de-la-vila | XX | L'embarcador dels llacs consisteix en una petita construcció d'un sol nivell, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba construïda en el marge del llac, de manera que el nivell del terra coincideix amb el de l'aigua. La façana de migdia és la que es troba encarada als llacs, i consta d'una obertura amb una llinda de fusta en primer pla, i en un pla posterior té una obertura d'arc de mig punt que es troba tapiada amb maó. Aquest és l'accés per la barca, que havia de ser de petites dimensions si tenim en compte el volum de la construcció. L'accés a peu a l'embarcador es feia per la façana de ponent, a través d'una obertura que s'estén en tota l'alçada aquesta façana. Hi ha una placa ceràmica al costat d'aquesta obertura, on hi ha inscrit 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa'. A continuació hi ha anotats els anys i les medicions que es van fer. També consta d'una petita finestra a la façana de tramuntana i a la de sol ixent. El parament del mur és fet a base de pedra i argamassa, i l'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc. A l'interior, el terra es troba foradat al centre, amb un acabament semi circular a la punta, on la barca quedava ben encaixada. Hi ha senyals a les parets de grans crescudes de l'aigua del llac, que provocaven d'inundació de l'embarcador. | 08062-183 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix. | 41.8587100,1.7953400 | 400012 | 4634791 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46596 | Parets de vinya de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-la-vila | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algunes es troben semi enderrocades, i d'altres cobertes de vegetació. | Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu, davant del nucli de la Vila d'Argençola. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. La major part presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical. | 08062-184 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques. | 41.8601700,1.7953800 | 400017 | 4634953 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46597 | Cotxeres de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-de-la-vila | XX | Una d'elles no té coberta, que pot provocar el deteriorament progressiu i el ressentiment de l'estructura. | A la façana posterior de la casa de la Vila hi ha adossades tres cotxeres de planta baixa, amb les cobertes a dos vessants amb el carener perpendicular a la seva façana principal. La seves façanes principals, encarades a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola, presenten una composició simètrica que ve reforçada per la distribució de les obertures. Cada cotxera té centrat un portal emmarcat amb ceràmica amb relleu a la llinda; les dues primeres el tenen d'arc d'ansa-paner i de majors dimensions que el de l'altre extrem, d'arc escarser. El portal de la cotxera central presenta una rajola amb l'any '1945' gravat, que correspon al seu any de construcció. Cada portal té una finestra a cada costat, de la mateixa tipologia de les que hi ha a la planta baixa de la casa de La Vila. Són d'arc de mig punt emmarcades amb ceràmica, i la llinda té un relleu de poca volada. Les dues cotxeres dels extrems presenten una obertura d'aquestes característiques a la façana lateral que queda lliure. El cos del portal més petit té una petita obertura circular de ceràmica sobre el portal. Aquest no s'emprava com a cotxera, sinó que n'era un annex, cosa que es posa de manifest tant per la variació tipològica respecte les altres, com per les dimensions del portal (no hi entra un cotxe). Aquest ha perdut la coberta, i el central té la part superior construïda amb maó, pel que l'única que es troba en bon estat de conservació és la de l'altre extrem, que limita amb la façana de gregal de la casa. El parament del mur, a part de la reforma de maó vist del cos central, és de pedra unida amb argamassa. | 08062-185 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa de La Vila, a la que donà l'aspecte actual, i hi afegí a la part posterior les cotxeres per guardar-hi els seus vehicles. | 41.8588900,1.7937900 | 399883 | 4634812 | 1945 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46598 | Mur del camí de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa | XX | Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí. | 08062-186 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8473700,1.7856200 | 399187 | 4633543 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46599 | Murs de contenció de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-contencio-de-la-vila | El nucli de la Vila d'Argençola es troba situat en la part alta d'un desnivell, pel que es van construir un conjunt de murs contenció que suporten el pes de la terra acumulada. Els murs es troben distribuïts de forma esglaonada per les diferents terrasses de conreu que s'han creat. El parament del mur és de pedra unida amb argamassa. Constitueixen un element característic entorn el conjunt arquitectònic de la Vila. | 08062-187 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d'aquesta masia, així com probablement aquests murs de contenció (ja que el nucli de l'església i la masia ja estava format). | 41.8587600,1.7934400 | 399854 | 4634798 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46601 | Pallissa del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-puig | Pallissa de tres nivells que forma part del conjunt arquitectònic format al voltant de la masia del Puig. És de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Antigament, la pallissa es dividia en dues meitats: una part de la façana principal presentava un mur tan sols obert amb un portal senzill i una finestra amb llinda de fusta; i l'altra part de la façana no tenia mur, ja que hi havia una estructura de bigues de dos nivells i encanyissat que ho cobria, que era on s'emmagatzemava la palla. Actualment, ha estat completament restaurada i habilitada com a vivenda. Així, adossat a la façana de ponent té un volum de planta baixa, la coberta del qual és una terrassa transitable a la que s'accedeix des del primer pis. Totes les obertures de la pallissa són de ceràmica disposada a plec de llibre, i es troben repartides per la façana seguint una composició aleatòria. A la façana principal hi ha descentrat el portal d'arc escarser, que té dues finestres també de llinda rebaixada a cada costat. Sobre el portal hi ha un finestral també rebaixat amb sortida a un balcó amb baranes de ferro forjat. A l'altre costat de la façana hi ha un finestral disposat de forma horitzontal. A la part de les golfes hi ha una obertura circular central. A la façana de sol ixent tan sols hi ha una obertura d'arc rebaixat al primer pis, i a la façana de tramuntana hi té cinc obertures repartides entre la planta baixa i el primer pis. A la façana de ponent hi té un portal al primer pis amb sortida a la terrassa i una finestra. L'acabat exterior és la pedra vista i, part de la façana principal, allà on hi havia el canyissar antigament, es troba arrebossada i pintada de color salmó. Decoren el ràfec quatre fileres de rajols i teules ceràmiques. La part del ràfec del volum de planta baixa amb terrassa presenta una cornisa esglaonada. Per la façana de tramuntana, aprofitant el desnivell descendent del terreny, hi ha construït soterrat un femer de pedra amb volta de canó i un cobert. | 08062-189 | El Puig | Darrera la façana posterior de la pallissa del Puig hi ha una llinda de fusta al cobert on hi consta l'any 1868, que tant podria ser l'any de construcció del cobert com de la pallissa sencera. | 41.8686700,1.8031800 | 400678 | 4635887 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46602 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1 | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Tan sols es manté la bassa. | Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí. | 08062-190 | Argençola | 41.8581700,1.7916100 | 399701 | 4634735 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46603 | Resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-tico | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. Part d'aquesta aigua es desviava del curs de la riera per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-191 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8534300,1.7849600 | 399142 | 4634217 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46603-foto-08062-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46605 | Celler de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-casamitjana | Algunes de les bótes es troben força deteriorades. | El celler de Casamitjana es troba a la planta baixa d'aquesta masia, pel que l'accés es fa a peu pla. Els murs que el delimiten són de pedra ajuntada amb argamassa, i el sostre presenta una volta de canó de pedra -com a la resta de la planta baixa-, i el paviment és de terra. Alberga diverses bótes de fusta de considerable antiguitat, tot i que estan en desús. Les bótes, de mitjanes dimensions, són de fusta amb cèrcols metàl·lics. | 08062-193 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8534800,1.8185400 | 401929 | 4634183 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46606 | Tines de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-casamitjana | XIX | Al voltant de la masia de Casamitjana hi ha un total de nou tines, repartides en dos grups diferents. D'una banda, a la façana de garbí, s'accedeix dins la masia a través d'un portal de pedra carejada, que al pis superior té una finestra també de pedra carejada amb la inscripció '1884'. Segueixen el portal unes escales de lloses de pedra, que porten cap a les tines. Aquestes, ensotades al terra, són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Dues d'elles, una de les quals és rectangular, es troben actualment tapades. D'altra banda, un segon grup el trobem davant de la façana de gregal. Al cos on hi ha la premsa n'hi ha dues, actualment tapiades, i adossat a aquest hi ha un cos d'un vessant que al seu interior en té una altra, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. | 08062-194 | Nord-est de Castellnou de Bages | El període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8535400,1.8184500 | 401922 | 4634190 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46608 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-0 | DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1981). Sant Pere de Castellnou de Bages. Una església antiga recuperada. Butlletí núm. 31. Centre Excursionista del Bages. | Es troba en estat ruïnós. | Ruïnes d'una petita ermita de planta rectangular, sense absis, de la qual tan sols en queden dempeus els murs de poca alçada. Havia tingut una única volta al sostre, ja que els murs deixen entreveure el que devia ser el seu punt d'arrencada. Davant del portal, avui inexistent, sembla que hi podia haver un petit porxo. Té dues obertures en forma d'espitllera i una d'esqueixada. El parament del mur és fet de carreus irregulars de pedra. | 08062-196 | Nord de Castellnou de Bages | En motiu d'una exposició a Manresa de fotografies de l'Arxiu Gavín l'any 1972, es va posar al descobert l'existència d'aquesta ermita. El 1974, el grup Foment Arqueològic Excursionista Sallentí va localitzar les ruïnes, i posteriorment, l'any 1980, se'n feu una primera neteja. Durant la dècada de 1990, una atenta observació de les estructures va permetre determinar que es tracta d'una ermita preromànica i romànica. | 41.8453000,1.8166700 | 401762 | 4633277 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46612 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia de petites dimensions que es troba en estat ruïnós, i que està situada en el punt més elevat d'un desnivell descendent força pronunciat. Havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que es corresponia amb les masies d'estructura clàssica definides per Danés i Torras. Té la coberta esfondrada, així com els murs fins a l'alçada de la planta baixa, on l'estructura suportada per voltes d'arc de punt rodó de pedra es manté. El mur que es manté més alt és el de sol ixent, del qual els angles que forma amb els altres murs arriben fins el primer pis, mentre la part central es troba fins el forjat del primer pis. La façana principal, orientada a migdia, manté en major mesura el nivell de la planta baixa, i consta d'un portal d'arc rebaixat amb ceràmica disposada a plec de llibre. Hi ha signes que indiquen que els brancals eren de pedra carejada, que ha estat arrencada. Sobre d'aquest portal hi ha la part inferior d'una finestra, i que també era ceràmica. A la façana de sol ixent conserva una finestra de pedra sense carejar. El parament del mur és de pedra irregular unida amb argamassa. Els angles entre façanes presenten carreus mitjans de pedra. | 08062-200 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8665900,1.8167800 | 401803 | 4635641 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46613 | Parets de vinya de Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-cal-mestres | XVIII-XX | Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu, prop de la masia de Cal Mestres. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permeti el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. | 08062-201 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques. | 41.8658300,1.8042600 | 400763 | 4635571 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46614 | Barraca de Cal Mestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mestes | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta mixta, de manera que combina la planta circular amb un angle quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-202 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46615 | Tines de Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-colldeforn | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A causa del mal estat de l'edifici i al desgast a què es troben sotmeses, algunes han perdut una part dels cairons. | A l'interior de la masia de Colldeforn hi ha un total de nou tines, repartides al voltant de les façanes de gregal i de mestral. Es troben agrupades en dues estances diferents, que eren els espais destinats a la producció del vi. Les tines són de grans dimensions, i presenten dues tipologies diferents. Totes són fetes de pedra i morter de calç, i estan impermeabilitzades amb fileres horitzontals de cairons envernissats, però en trobem que tenen planta circular, i alhora de planta quadrangular. Estan quedant cobertes per la vegetació, i algunes han perdut la major part de les fileres de cairons. | 08062-203 | Nord de Castellnou de Bages | El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt de Colldeforn, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8472100,1.8053300 | 400823 | 4633502 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 46618 | Pont de la zona del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-zona-del-puig | XX | Pont sota del qual passa la riera de Sant Cugat, i sobre el qual transcorre la carretera de Balsareny a Súria. És de tres trams, i es troba construït amb carreus mitjans de pedra disposats en filades regulars, i als extrems que delimiten l'ull es troba arrebossat. El conformen tres arcs rebaixats de mitjanes dimensions. Els pilars centrals queden coberts, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. Presenta un petit ampit a banda i banda, que està coronat per una barana metàl·lica. | 08062-206 | Argençola | Durant la guerra civil el pont antic es va enderrocar, i una vegada acabada aquesta es va construir el que veiem actualment. | 41.8691800,1.8017900 | 400563 | 4635946 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46619 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda amb un terreny amb nivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys d'alçada que la principal. La façana principal, orientada a xaloc, té descentrats un portal de llinda plana de pedra sense carejar, com el que hi ha en un extrem d'aquesta façana, de majors dimensions per a l'entrada d'un vehicle rodat. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc rebaixat de pedra sense carejar, d'iguals dimensions i característiques que les tres que veiem centrades en el pis superior, que presenten baranes de fusta. En aquest últim pis hi ha també una finestra circular a cada extrem. A la façana de garbí hi ha un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, i sobre d'aquest hi ha una petita finestra de pedra carejada tapiada. En cadascun dels pisos superiors hi ha una finestra de pedra sense carejar i llinda d'arc rebaixat. A la façana de mestral hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat al primer nivell, i al segon una finestra circular a cada extrem. Finalment, a la façana de gregal hi ha tres finestres de pedra rebaixada i llinda d'arc rebaixat, que queden repartides en dues al primer pis, i una al superior. L'acabat exterior és la pedra vista, que en el moment de la restauració de la casa, es va repassar a les juntes amb pòrtland. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva algun element com unes escales de lloses que pugen al primer pis. Davant de la façana de garbí, paral·leles al volum principal, hi ha unes corts que tenen una llinda amb l'any 1909 inscrit. Alhora, davant de la façana de mestral hi ha un cobert. | 08062-207 | Sud de Castellnou de Bages | Es conserva un document de l'establiment amb censal perpetu de la masia de Cal Pujol, que data de 1782. | 41.8160600,1.8363100 | 403348 | 4630008 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46620 | Cal Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coll | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda en un terreny amb un suau nivell descendent, i la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. La masia ha estat ampliada en diverses ocasions amb diferents volums superposats. Així, al llarg d'una part de façana de mestral, s'ha afegit un volum de planta baixa i pis i un sol vessant, amb el mateix pendent que el vessant del volum principal, sense ser continu. També s'ha afegit un volum de planta baixa i pis a l'angle de façana orientat a migdia, amb coberta a un vessant que desaigua també a migdia. Aquest volum sobresurt respecte el volum principal, pel que l'espai que quedava entre aquest i la façana principal s'ha solucionat amb un volum prominent de planta baixa que s'estén al llarg de tota la façana principal, orientada a xaloc. Aquest, a la part superior consta d'un terrat transitable amb pilars ceràmics i baranes de ferro forjat, i a la planta baixa consta d'un portal ceràmic a plec de llibre a mode de lliça i de tres obertures petites en l'altre angle. A la mateixa façana, però del volum principal, hi ha tres finestres arrebossades entre el primer pis i el segon, una de les quals és d'arc rebaixat i de majors dimensions. A la façana de gregal també hi ha tres finestres arrebossades; dues al primer pis i una al segon, disposades aleatòriament. Al volum afegit a mestral hi ha un portal d'arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre a la planta baixa, i dues finestres arrebossades al primer pis. A la part que queda visible del volum principal a la façana de mestral, s'hi accedeix a través d'una petita escala a un portal, de pedra carejada i llinda plana, on té un relleu d'un triangle amb una creu superior. Sobre d'aquest hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha tres obertures arrebossades en cada nivell, totes elles de dimensions desiguals. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós. A l'interior, conserva els cairats de fusta als sostres i el paviment de tova i mosaic, i s'ha habilitat com a vivenda moderna. Davant de la façana posterior hi ha dos coberts. | 08062-208 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8216800,1.8362100 | 403348 | 4630632 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46621 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-0 | <p>AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XI | L'esfondrament d'algunes parts podria fer-ne ressentir l'estructura. | <p>La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l'únic vestigi d'una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica, i té una alçada considerable; el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert en aquest punt. Alhora, prop del seu punt d'arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l'interior. El gruix dels murs és força considerable, amb uns 2'45 metres. Sembla que constava de tres nivells, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l'emplaçament de la porta d'accés, així com des que quin nivell es feia, però es probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l'exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d'encaix per a una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l'interior, no es poden veure signes d'estructures de pedra, pel que els tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta amb paviment empostissat. L'acabat exterior de la torre era arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d'una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts de murs exteriors.</p> | 08062-209 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d'aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que es té del castell data de 1001, i apareix documentat com el Castell del Buc (del Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. El 1020, Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d'Artés i el de Sallent.</p> | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 46622 | Cal Potret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-potret | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A l'extrem de sol ixent de la façana principal hi ha un petit cos de planta baixa disposat de forma perpendicular al volum principal. Aquest cos és d'un sol vessant que desaigua a la façana posterior, i a la frontal, davant la façana principal, té una gran obertura. Aquest cos té una tina circular encaironada al seu interior. També a l'extrem de sol ixent, però de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa disposat de forma perpendicular, aquest amb la obertura amb llinda de fusta orientada a xaloc. La façana principal, també orientada a xaloc, consta d'un portal descentrat amb llinda de fusta i pedra carejada als brancals, i a cada costat té una obertura amb llinda de fusta, una de majors dimensions que l'altra. Tant al primer pis com a les golfes, hi ha tres obertures alienades entre elles, les primeres amb llinda de fusta plana i les superiors amb llinda de pòrtland; els finestrals centrals són de majors dimensions que els laterals en tots els nivells. A la façana de gregal hi ha centrada al primer pis una finestra amb llinda de pòrtland, al costat de la qual n'hi ha una amb llinda de fusta. Al nivell superior n'hi ha una al centre de pedra sense carejar. Pel que fa a la façana de mestral, hi ha tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa, dues de pedra carejar i una amb llinda de fusta. També són de fusta les dues del primer pis, essent la central amb balcó sense baranes. Al nivell de les golfes hi ha tres finestres amb llinda plana de pòrtland. Finalment, a la façana de garbí hi ha, centrades al primer pis i a les golfes, una finestra amb llinda de fusta i un finestral amb llinda de pòrtland, respectivament. Aquest últim és l'entrada de les escales metàl·liques d'emergència que hi ha en aquesta façana, que encara no tenen graons. La masia està essent restaurada per complet, pel que els interiors i els acabats es troben inacabats en el moment de fer l'inventari. L'acabat exterior és la pedra vista, i els angles entre façanes presenten carreus regulars de pedra. El ràfec ha estat fet de nou. A l'interior, conserva el sostre de voltes a la planta baixa, i al primer pis s'han canviat els cairats de fusta per bigues de pòrtland. També hi ha una tina a la planta baixa i un celler al soterrani. | 08062-210 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8653900,1.8053900 | 400856 | 4635521 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46623 | Resclosa entre el Puig i Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-entre-el-puig-i-macaners | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera de Sant Cugat, situada prop del terme municipal de Navàs. Es troba construïda amb terra, i el sobreeixidor es troba format per una filera de roques, aigües amunt del qual hi ha una acumulació de sediments. La resclosa embassa part del cabal aigües amunt. Aquesta construcció permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-211 | Argençola | 41.8698200,1.8017400 | 400560 | 4636017 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46624 | Resclosa de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-gallifa | Ha quedat coberta de sediments i vegetació, i algunes de les roques que la conformaven s'han desprès. | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. El sobreeixidor ha quedat cobert de vegetació, i aigües avall, s'han acumulat sediments i fragments de roca. La resclosa permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-212 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8505500,1.7830000 | 398975 | 4633899 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46625 | Passeres de la riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-la-riera-del-tordell | Es troben gairebé cobertes per complet per la vegetació. | La riera del Tordell presenta, al seu pas per la finca de Gallifa, unes passeres que s'empraven per a travessar la. Consisteixen en carreus mitjans adossats sobre un munt de terra. Es troben pràcticament coberts per la vegetació que envolta la riera. | 08062-213 | Argençola | 41.8509900,1.7826700 | 398948 | 4633948 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46625-foto-08062-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46626 | Toll de la resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes. | 08062-214 | Argençola | 41.8549700,1.7923500 | 399758 | 4634379 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46627 | Tomba de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-santa-margarida | XVIII | Davant l'entrada de l'ermita de Santa Margarida, hi ha una gran llosa a terra que marca l'espai d'una tomba. En aquesta, hi ha al centre un escut amb una calavera amb dues tíbies entrecreuades, i a sota hi consta la inscripció 'OSSOS Y POLS DELS RNS IOSEPH Y IAVME PVIG, RRS D CASTELLNOV, YD VIVER'. Alhora, al voltant de la tomba hi ha inscrit '..LA D POS 1705 /ASSI AGVARDARAN LA RESURRECTIO UNIVERSAL (..)'. Un dels extrems superiors ha quedat esborrat a causa de l'incendi que es provocà a dins l'ermita durant la guerra civil. S'intueix, però, que hi posava Santa Margarida o bé El Puig de ViLA De POSt. | 08062-215 | Santa Margarida de Viladepost | 41.8680200,1.8032100 | 400679 | 4635815 | 1705 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46489 | Cementiri de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellnou-de-bages | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | El nou cementiri de Castellnou de Bages es troba a l'antiga casa rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l'incendi provocat per la reacció popular en contra de l'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai funerari, però també com a espai públic de visita. S'accedeix al cementiri per sota l'arc que forma l'antic pas que hi havia des de la casa rectoral a l'església, fins arribar a la porta de reixa situada entre el cos més antic de la rectoria i un dels murs nous que delimiten el recinte. El primer espai que trobem és l'anomenada plaça de Llevant, delimitada cap a l'est per un mur baix que s'estén en dos trams separats per una gàrgola de marbre blanc. Al nord es troba l'antic cup de Can Batista, que és el lloc on es van dipositar totes les restes de les exhumacions fetes arran de la construcció del nou cementiri i on també es troben les restes del maqui Ramon Vila Capdevila 'Caracremada'. Al sector oest hi ha un banc d'acer inoxidable que porta el nom de 'Banco catalano', dissenyat per Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l'ossera comuna. A través d'un arc apuntat es té accés a un espai descobert on trobem dos conjunts de nínxols, un de sis en dos pisos de tres que es troben sota les restes de la volta que va ser el vestíbul de la casa rectoral. El segon conjunt, de dotze nínxols, està disposat en tres pisos de quatre i està situat al costat del primer conjunt. La paret nord d'aquest espai descobert hi ha un tram d'opus spicatum datat del segle X, que es va trobar en una de les excavacions fetes, i es diu que podria haver estat part del mur d'un antic castell. Els nínxols són prefabricats i amb tancaments de vidre, a través del qual es pot veure la làpida. A la paret nord d'aquest espai es troba una obertura amb tancament de vidre des del qual es pot veure l'interior del museu local. Sota la volta contigua a la façana de ponent de l'antiga rectoria es troba un espai, amb accés directe des de l'exterior, habilitat com l'avanç esmentat museu local. A migdia s'obre un petit espai on es troben dos conjunts de nínxols més, al costat est un conjunt de tres pisos de sis nínxols, i al sud, en un mur de nova construcció, hi ha un conjunt de dos pisos de sis nínxols. Davant aquest últim conjunt es troba l'antiga entrada principal de la casa rectoral i passant sota la volta, que era el vestíbul, s'accedeix per unes escales al segon pis on es trobava l'habitatge del rector. El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d''El balcó de Montserrat', que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l'antic balcó del despatx del rector, des d'on es veu la muntanya de Montserrat. Des de l'exterior es veu una llinda on hi ha la inscripció: 17 + 21 RT. FELIX PUIG REFAGUT'. També en aquest primer espai hi ha un columbari d'urnes cineràries, ubicat en el forat d'un armari de paret de l'antic despatx del rector. Al segon espai es troba la instal·lació de l'arquitecte Antoni González, que ja apareix anunciada a l'escala d'accés al segon pis on, en una barana, hi ha una frase molt significativa i alhora el títol de la instal·lació: 'La porta entre dos móns'. Es tracta d'un monòlit negre que, com l'àngel de l'escultor Josep Llimona al cementiri de Comillas (Cantàbria), en què s'inspira, presideix la ruïna des d'una terrassa inaccessible. | 08062-77 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. Va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral abandonada des de l'incendi de 1936 i amenaçada d'enderroc. L'Ajuntament va acceptar la proposta i a partir d'aquí es va començar un estudi de documents i un altre d'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per tal de conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila 'Caracremada' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). 'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d'aplegar informació sobre la data absoluta d'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l'entorn de l'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobar gaires notícies, ja que l'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.' GONZÁLEZ, A. (2006:6). 'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L'objectiu general de l'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral s'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d'obra, en què només s'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..] | 41.8340000,1.8375800 | 403481 | 4631999 | 2000 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Antoni González, Domingo García-Pozuelo, Lluís Clotet, Òscar Tusquets | (Continuació descripció) Al ser, el de Castellnou, un cementiri no confessional, la figura expressa un missatge més abstracte, encara que pot expressar un missatge molt més espiritual. 'Aquesta instal·lació està inspirada en el monòlit negre ideat per Arthur C. Clark, guionista del film 2001: A Space Odyssey, dirigit per Stanley Kubrick, un símbol modern del misteri, del desconegut: una porta tancada o oberta, segons la mirada de cadascú, entre el món dels vius i el món dels morts' GONZÁLEZ, A. (2006:3). Segons Antoni González també hi pot haver una lectura simbòlica de l'espai 'La lectura de l'entramat simbòlic que conformen, per exemple, els tres xiprers que delimiten un triangle; els murs que tracten de senyalar, més que separar; contraposar, més que oposar, el món dels presents i el dels absents. O el curs de l'aigua de la pluja, l'aigua que ve de fora i, desllisar-se sobre l'espai de dins i acariciar superficialment l'ossera comuna que representa tots els absents, torna a la terra de fora a través d'una gàrgola blanca i un mur també blanc, per la qual es davalla suaument, com les llàgrimes d'enyorança davallen per les galtes. O la pujada voluntària, desinteressada al segon pis, que és com un ascens gratuït a un segon nivell de consciència, es podria dir religió o espiritualitat laica o inclús agnòstica (ja que l'espiritualitat no és patrimoni exclusiu dels creients). Una pujada a través de l'escala, superat el resplendor que ens espera i rep al seu peu en forma de mur blanc. Una pujada als espais oberts, als paisatges, als cels (creences, esperances, somnis i pors) de cadascú. Unes emocions i sentiments que també volem despertar i significar mitjançant aquell àngel que ens va inspirar Domènec i Muntaner i Josep Llimona. Un àngel que no podia ser qualsevol àngel. No podia ser un ésser alat, havia de ser un signe més que ecumènic, agnòstic, però capaç d'expressar missatges espirituals encara que no siguin transcendents. I què millor que aquell monòlit negre, de proporcions 1:4:9, símbol genuí del misteri, del desconegut; porta simbòlica (oberta o tancada) entre aquests dos móns contraposats però no oposats; brillant metàfora de l'ascensió, global o personal, a un segon nivell de percepció; símbol de la sinergia entre el missatge pretèrit, però vigent dels absents i el treball i l'esperança, la fe de futur, dels presents; símbol de l'amor i de la pau com a úniques sortides futures a una història basada en l'odi i la violència, que el propi monòlit, al·legòricament va propiciar al passat.' GONZÁLEZ, A. (2000:152).(Continuació història)Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s'havien començat les obres pròpiament dites a l'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del cup de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn, les obres a l'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.' GONZÁLEZ, A. (2006:7). | 98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 46445 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-2 | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia que no pertany a cap tipus de mas d'estructura clàssica de la classificació de Danés i Torras, però que s'assembla al tipus II de les masies amb galeries. El cos original, que es troba orientat a llevant, presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és a tres aigües, amb un ràfec de tres filades mixtes, i amb el carener paral·lel al frontis. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos, suposem que posterior, annexat a ponent i dos cossos a tramuntana i migdia, respectivament. A la planta baixa de la façana principal trobem, a la crugia de l'esquerra, una finestra amb el revestiment modern i el portal d'entrada. Aquest és adovellat amb arc de mig punt, mentre que la porta és de fusta amb un picaporta de ferro d'estil carlí, que du forjada una flor de lli. La crugia de la dreta està presidida per una sola finestra senzilla de llinda plana, carreus als brancals i ampit. A la primera planta trobem, a la crugia dreta, una finestra també senzilla, amb les mateixes característiques, però més estreta, que la descrita anteriorment. A la crugia esquerra, en canvi, hi ha una finestra sobre el portal amb llinda plana i ampit. Al costat esquerre d'aquesta trobem una finestra geminada amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. A la zona de les golfes, una galeria de set obertures presideix la façana. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i presenten dovelles en forma de carreus als brancals i de lloses fines als arcs. Aquest cos, fet de pedra lleugerament carejada i argamassa conserva part de l'arrebossat. El cos de ponent consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos té annexats a tramuntana i a migdia dos cossos, respectivament, continuïtat dels que presenta el cos original. El cos, de tres crugies, té a la planta baixa un portal reformat amb dovelles i un rellotge de sol a la part superior. Aquest està en contacte amb les finestres geminades del pis, de llinda plana i carreus als brancals. Sobre aquestes finestres hi ha inscrita la data 1825. Al mateix pis trobem, a les crugies laterals, dues finestres amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. A les golfes, dues finestres asimètriques amb rajols ceràmics als brancals conclouen aquesta façana. El cos és fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, i conserva part de l'arrebossat. El cos de migdia consta de planta baixa i pis. La coberta és a tres aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat també a migdia. A la planta baixa trobem dues portalades adovellades d'arc de mig punt, a mode de galeria, amb funcionalitat agropecuària. El primer pis és presidit per una galeria sostinguda per pilars, a la zona esquerra, i per una finestra de llinda plana i ampit, a la zona dreta. El cos és fet de pedra i argamassa, però està gairebé completament arrebossat. Aquest edifici té un cos annexat a ponent, relativament recent. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, orientat a tramuntana. Aquesta façana presenta, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc escarser que serveix d'entrada al garatge. Al pis trobem unes finestres geminades de llinda plana, carreus als brancals i ampit. L'edifici és fet de pedra força carejada i argamassa, i té carreus als eixos entre façanes. Finalment, el cos de tramuntana, força estret, consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i el carener paral·lel a la façana que dóna a tramuntana. Aquí trobem, al pis, una galeria amb ampit sostinguda per pilars. A la façana de llevant hi ha una finestra senzilla amb llinda plana, carreus als brancals i ampit, al pis. A ponent trobem, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc de mig punt i, al pis, una finestra de llinda plana, carreus als brancals i ampit. | 08062-33 | Al SO del terme municipal | Al fogatge de 1497 apareix 'En Sala' i al fogatge de 1553 un tal Melehior Sala, possible amo del mas. Segons Vila Rovira, la casa de La Sala ja constava, en unes notes llegides a Sallent, al segle XIV. Al segle XIX pertanyia al marquès de Palmerola, Ignasi de Despujol i de Chávez. L'avi del mas, Josep Baraldés Casamitjana va néixer a Aguilar l'any 1904, i el seu pare, Josep Baraldés Ribó, havia comprat La Sala el gener de 1903 per 27000 pessetes. Tota la família procedent d'Aguilar anà a viure a la masia, i es dedicaren a cultivar la terra i a conservar els boscos. El nom de la Sala és força corrent arreu del Bages i fora d'aquesta comarca també. Pertany a cases amb grans propietats, on parcers portaven els tributs de les collites i pagaven els arrendaments al marquès o comte de la seva baronia. Molts pagesos de Santpedor cuidaven les vinyes de la Sala al segle XIX; d'aquestes vinyes se n'extreia un vi de renom a tota la comarca. Però l'aparició d'indústries i la fil·loxera féu que molts pagesos abandonessin aquesta activitat i les vinyes quedessin ermes. No obstant, cap a 1930 i després de la Guerra Civil, molts pagesos tornaren a conrear aquestes terres perquè, en època de fam, almenys ells podien menjar d'allò que plantaven. Després, les terres quedaren ermes de nou. En Josep Baraldés buscava un mitjà de progrés i tramità la instal·lació del campament militar de Castillejos a la seva finca. Aquest, però, s'instal·là a Tarragona. L'any 1966, tocant al municipi de Santpedor, sobre la carena de la Costa de la Vila i dins la finca de La Sala, Baraldés començà una urbanització de xalets, coneguda com El Serrat. | 41.8035800,1.8168300 | 401711 | 4628645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció) El cos, que està restaurat, és fet de pedra carejada combinada amb pedra més petita escassament carejada i argamassa; a més, presenta carreus als eixos entre façanes.Si entrem a la casa pel frontis de llevant, trobem, tot just entrar, una volta de canó de pedra. A mà dreta hi ha el menjador, que era l'antic celler; conserva una volta de canó també de pedra. Aquí hi trobem alguns objectes curiosos com ara una premsa, utilitzada actualment com a contenidor per al menjar, o una bóta de vi, transformada en armari per guardar-hi vaixelles. Aquest mas acull una considerable col·lecció d'escultures de sants, que trobem repartides en diverses estances. Així, i a tall d'exemple, a la fornícula de l'escala apareix Sant Josep amb la vara i el Nen Jesús. També és notable la col·lecció de pintura de temàtica religiosa que presideix algunes estances. Per exemple, són interessants les obres de 'Crist portant la creu' o 'El camí al calvari' i la 'Crucifixió'.No podem oblidar tampoc que a La Sala es conserva la pedra on el 7 d'agost de 1963, Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' va caure mortalment ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a la masia abandonada de la Creu del Perelló. En Caracremada va agonitzar durant tota la nit recolzat al terra amb la seva motxilla i restes de pedres de la masia. Actualment la pedra forma part del mur exterior d'un cos afegit recentment al mas en forma de galeria oberta. La pedra és visible al costat nord del mas ja que està marcada amb pintura blava. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46578 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas de notables dimensions al voltant del qual s'organitzen diverses construccions annexes en estat ruïnós, entre les que destaquen els cossos de planta irregular que es situen davant la façana de gregal. El volum principal és d'aparença massissa, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. El volum que veiem actualment és fruït d'un gran nombre de reformes i ampliacions, que són visibles en els diferents tractaments dels murs. Per una part de la façana de mestral (no arriba fins a la de gregal) es va ampliar amb un cos que segueix les mateixes característiques que el volum principal, així com el pendent de la coberta, de manera que el vessant de la façana posterior s'estén més de llargada que la principal. Alhora, per la façana de xaloc, la principal, s'ha adossat perpendicularment un cos de planta baixa i pis, amb coberta que es recolza a un cos que correspon a una altra intervenció. Aquesta és de planta baixa i dos pisos, i segueix el pendent de la coberta principal. Aquest cos no presenta mur principal, sinó que és obert amb un pilar central, i als pisos superiors hi ha un porxo fet de maó modern. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el portal principal d'arc de mig punt adovellat, que es troba en el mur de la que seria la façana principal del volum original. Davant de la façana de gregal hi els cossos irregulars citats anteriorment, alguns adossats a la façana del volum principal, i que es troben en estat semi ruïnós. Semblen correspondre a habitatges auxiliars de la masia, i presenten portals i finestres de pedra carejada de força magnitud. El volum principal té poques obertures a les façanes, i es troben distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de garbí no hi ha obertures al nivell de la planta baixa, sinó tan sols un cos ruïnós que correspon a unes escales que portaven a una porta del primer pis, actualment tapiada. Al primer pis hi ha quatre finestres de pedra carejada amb llinda plana, que es troben disposades sobre el mur irregular de diferents rasants. A les golfes hi ha, descentrada, una petita finestra també de pedra carejada i llinda plana. A la façana de mestral, tampoc no hi ha cap obertura a la planta baixa, i també hi ha unes escales adossades paral·leles al mur, que condueixen a una porta del primer pis, arrebossada amb llinda de fusta. Al primer pis, a un costat de la porta, també hi ha un finestral arrebossat amb llinda de fusta, i una finestra arrebossada amb llinda ceràmica. Al nivell de les golfes hi ha dues petites finestres, una de pedra carejada i l'altra sense carejar, amb la llinda de fusta, que coincideix amb el nivell del ràfec. A la façana de gregal hi ha, corresponent amb l'ampliació de xaloc, un portal adovellat d'arc de mig punt tapiat, i al seu costat hi ha un contrafort ample de nova construcció. Al primer nivell hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, quatre arrebossades de llinda plana, i una amb llinda de pedra carejada i brancals ceràmics. A les golfes hi ha una obertura estreta amb forma d'espitllera, i dues de pedra carejada i llinda plana. A la façana de xaloc, a part del cos semi obert amb elements de nova construcció, hi ha un portal auxiliar de pedra carejada i llinda plana, i un altre de mig punt amb pedra disposada a plec de llibre, actualment tapiat. Al primer pis, també hi ha tapat un finestral de pedra sense carejar i llinda de fusta, i tres obertures de diferents dimensions de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la part de la façana del volum principal que queda al descobert a xaloc, hi ha al pis superior una obertura de pedra carejada i llinda plana de petites dimensions. Aquest mur es troba arrebossat amb pòrtland, però la resta del parament presenta, en diferents trams, restes d'arrebossat, en d'altres, carreus de pedra disposats en filades irregulars, o bé pedra irregular unida amb argamassa. | 08062-166 | Nord de Castellnou de Bages | El mas que veiem actualment és el resultat d'un gran nombre de reformes i ampliacions al llarg dels segles. Probablement, l'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, coincidint amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. D'aquest segle daten el conjunt de tines que hi ha davant la casa. En algunes llindes, hi veiem gravades creus de diferents tipologies, entre d'altres, una amb la inscripció I H S (Jesucrist Salvador dels Homes). Com a anècdota, expliquen que a meitat del segle XX hi residia un tal Enric Grané Suades, qui fou assassinat no se sap si pels nacionals o pels republicans, quan pasturava el seu ramat de xais. | 41.8608000,1.8058000 | 400883 | 4635011 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46578-foto-08062-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46578-foto-08062-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46578-foto-08062-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | (Continuació descripció) Els angles que conformen els diferents volums es troben acabats amb carreus regulars de pedra. Davant la façana de garbí hi ha una gran era rectangular encaironada, en un extrem de la qual hi ha les tines, i un edifici annex en estat ruïnós. A pocs mestres respecte la façana principal hi ha les corts, i més enllà hi ha el viver. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml