Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46609 | Cal Sus Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-nou | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós. | Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al sud de Cal Sus Vell, a l'altre vessant de la muntanya. | 08062-197 | Nord de Castellnou de Bages | Fa molts anys que es troba deshabitada. Com a anècdota relacionada amb la casa, la gent gran de Santpedor recorda que quan despreciaven el menjar que els donaven a casa, se'ls amenaçava dient 'ja et portarem una temporada a Cal Sus de Castellnou', en referència a la misèria que devien passar els seus habitants. | 41.8384000,1.8055200 | 400825 | 4632524 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46609-foto-08062-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia. | 119 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46610 | Cal Sus Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-vell | Es troba en estat ruïnós. | Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al nord de Cal Sus Nou, a l'altre vessant de la muntanya. | 08062-198 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8392500,1.8053200 | 400810 | 4632618 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46515 | Parets de vinya de Vilaseca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-ii | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Com es pot observar, hi ha trams de paret que han perdut part de les làmines més exteriors de pedres | Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d'un desnivell, propietat de Vilaseca, amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per arbres. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem bancals de terra lleugerament anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets són de junta discontínua i estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. En aquest cas es pot apreciar la primera làmina vertical de pedres, aquestes encastades a la terra. | 08062-94 | Al NO del nucli antic de Castellnou | Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. | 41.8412700,1.8352200 | 403296 | 4632809 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46515-foto-08062-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46515-foto-08062-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46534 | Riera de Vallverd o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver | La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona. | 08062-122 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8420300,1.8178400 | 401854 | 4632913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46433 | El Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graner | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre i part de les parets s'han ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas. | 08062-21 | Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana | Al fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs. | 41.8426100,1.8189000 | 401943 | 4632976 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46514 | Parets de vinya de Vilaseca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-i | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algun tram de paret està en mal estat, possiblement a causa dels incendis del 1994 | Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d'un serrat propietat de Vilaseca amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per pins. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem estrets bancals de terra anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. | 08062-93 | Al NO del nucli antic de Castellnou | Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. | 41.8442200,1.8354200 | 403317 | 4633136 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46590 | Barraca de Gallifa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La volta s'ha esfondrat parcialment, pel que tota la barraca està seguint un procés progressiu d'enderrocament. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta, però, es troba semi enderrocada, així com part dels murs que la sostenen. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-178 | Nord-oest Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8443200,1.7851500 | 399143 | 4633205 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba cercada amb una reixa de filat metàl·lic, i és utilitzada pels caçadors per criar conills salvatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 46608 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-0 | DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1981). Sant Pere de Castellnou de Bages. Una església antiga recuperada. Butlletí núm. 31. Centre Excursionista del Bages. | Es troba en estat ruïnós. | Ruïnes d'una petita ermita de planta rectangular, sense absis, de la qual tan sols en queden dempeus els murs de poca alçada. Havia tingut una única volta al sostre, ja que els murs deixen entreveure el que devia ser el seu punt d'arrencada. Davant del portal, avui inexistent, sembla que hi podia haver un petit porxo. Té dues obertures en forma d'espitllera i una d'esqueixada. El parament del mur és fet de carreus irregulars de pedra. | 08062-196 | Nord de Castellnou de Bages | En motiu d'una exposició a Manresa de fotografies de l'Arxiu Gavín l'any 1972, es va posar al descobert l'existència d'aquesta ermita. El 1974, el grup Foment Arqueològic Excursionista Sallentí va localitzar les ruïnes, i posteriorment, l'any 1980, se'n feu una primera neteja. Durant la dècada de 1990, una atenta observació de les estructures va permetre determinar que es tracta d'una ermita preromànica i romànica. | 41.8453000,1.8166700 | 401762 | 4633277 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46589 | Barraca de Gallifa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'esfondrament de la part superior de la volta provocarà a curt plaç l'esfondrament de la resta de la construcció. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions i té un gran forat al centre, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs es troben disposats de forma regular i són majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-177 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8450000,1.7858000 | 399198 | 4633280 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46546 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d'aquesta galeria hi ha les inscripcions '1913/ M G' de rajola vidrada, que fan referència a l'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d'arc escarser amb la llinda prominent. D'aquestes mateixes obertures n'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d'allargades arrebossades, a mode d'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, la distribució de la casa respon a l'estructura de tres crugies, que es manifesten a l'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant. | 08062-134 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8454500,1.7878700 | 399371 | 4633327 | 1913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | També es coneix amb el nom de Mas Bosch. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 46574 | Font de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gallifa | Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L'aigua brolla directament al terra, tot i que s'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d'un dipòsit, i s'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la. | 08062-162 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8460300,1.7857500 | 399196 | 4633394 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46574-foto-08062-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, la font no deixa de brollar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46575 | Pou de glaç de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-gallifa | PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | Pou de glaç excavat sota terra en la part alta d'un desnivell, sota del qual hi ha una riera. És de planta circular i d'uns cinc metres de diàmetre, aproximadament. Es troba fet amb un parament de carreus de pedra, disposats en filades regulars. Es desconeix la fondària real del pou, ja que la sedimentació de la base i la terra superior han provocat, molt probablement, el seu cobriment parcial. La part superior queda tancada amb una coberta de volta semiesfèrica, amb una única obertura a la part central. Aquesta, feta amb grans lloses monolítiques planes, presenta una forma quadrangular, que és per on s'hi accedia i per on s'extreia el gel mitjançant una politja. No s'han trobat indicis d'un túnel d'accés per accedir a la base del pou, així com tampoc del canal de desguàs de l'aigua. Tant la vegetació, com el pendent de la riera inferior no permeten obtenir-ne més informació. | 08062-163 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El consum del gel o glaç, no comença a popularitzar-se fins al segle XVI, ja que anteriorment era considerat un producte de luxe, i es mantindrà la seva producció fins al segle XIX. | 41.8462200,1.7820000 | 398885 | 4633420 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Havia estat tapat amb una gran llosa (on havia crescut vegetació) durant molts anys perquè no hi caigués el bestiar, pel que es troba en molt bon estat de conservació. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46537 | L'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinota | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | S'ha esfondrat l'estructura interior i part de l'exterior, només salvant-se la façana de tramuntana i la de sol ixent, que corren el perill d'esfondrar-se davant el clima advers. | Masia que es troba en ruïnes i que havia estat de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Actualment, la coberta i l'estructura interior es troben esfondrades, i només conserva fins al ràfec les façanes de tramuntana, de sol ixent i part de la de ponent. La façana principal, orientada a migdia, es troba completament esfondrada. Sembla que davant d'aquesta hi havia un annex de petites dimensions, probablement unes corts o coberts. L'única obertura de pedra que conserva original és a la façana de sol ixent, que és de pedra carejada i llinda plana; la resta sembla que han estat espoliades. També hi ha alguna obertura amb llinda de fusta plana. Són també visibles els forats on s'encaixaven els cairats de fusta que sostenien el terra de les golfes. El tractament del mur consisteix en filades més o menys regulars de carreus poc treballats, que són més treballats als eixos entre façanes. Adossades a la façana de ponent hi ha dues tines circulars encaironades -una amb un cobert de planta rectangular, i l'altra circular acabada a l'exterior amb pedra-, que també estan patint els efectes de l'ensorrament de la casa. L'interior està cobert de vegetació, però es mantenen els murs que delimiten la distribució de la planta baixa. | 08062-125 | Nord de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de mitjans del segle XX, moment a partir del qual va començar el seu deteriorament, fins al moment actual, en què es troba en estat ruïnós. | 41.8469500,1.8154900 | 401666 | 4633462 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46544 | Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforn | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Gran masia en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A la façana de garbí hi ha adossat de forma perpendicular un gran volum de planta baixa i pis, que sobresurt respecte el nivell que marca la façana principal i s'estén al llarg de tota la façana de garbí fins a la façana posterior, de manera que el conjunt conforma una planta en forma de 'L'. A la façana de gregal també hi ha un volum agregat de planta baixa, pis i golfes, i que probablement respon a una ampliació del volum principal. La coberta i els murs interiors s'han esfondrat, i tan sols manté parcialment la distribució interior a la planta baixa. El mur de la façana principal s'ha esfondrat a la part del ràfec, del que tan sols n'és visible un tram, que estava format a base de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. Les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica. Així, a la planta baixa, hi ha descentrat el portal principal, de llinda de fusta amb brancals de pedra carejada, alguna de la qual ha estat arrencada del mur. A banda i banda del portal hi ha dues obertures allargades de dimensions molt reduïdes, que tenien la funció de guaita, a mode d'espitlleres. Al pis superior hi ha tres obertures; dues tenen llinda de fusta , i la del centre es troba en mal estat i no se'n pot conèixer la tipologia. Al nivell de les golfes, hi havia quatre obertures, l'única de les que es conserva és amb llinda de fusta. Al costat d'aquesta hi ha les restes d'una capa rectangular de calç que amb tota probabilitat correspon a un rellotge de sol. Pel que fa al volum afegit a gregal, presenta a la façana principal un portal d'arc escarser amb emmarcament ceràmic, i té a sobre un finestral també d'arc escarser, però tan sols amb la llinda ceràmica. Els murs de gregal i mestral es troben en alguns trams semienderrocats, i és en aquesta part de la casa on són visibles una quantitat notable de tines, fet que apunta a una important economia basada en la vinya. Els eixos entre façanes es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. Pel que fa a l'acabat exterior, és de carreus de pedra més o menys regulars disposats en filades irregulars. A la façana principal, encara és visible la capa original de calç que constituïa l'acabat exterior original de la construcció. Davant de la façana principal hi havia una era encaironada, que no és visible a causa de la vegetació que hi creix, i prop hi ha una pallissa de tres nivells, també en estat ruïnós. | 08062-132 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Es troba deshabitada des de principis del segle XX. El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8471500,1.8053700 | 400826 | 4633496 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46615 | Tines de Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-colldeforn | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A causa del mal estat de l'edifici i al desgast a què es troben sotmeses, algunes han perdut una part dels cairons. | A l'interior de la masia de Colldeforn hi ha un total de nou tines, repartides al voltant de les façanes de gregal i de mestral. Es troben agrupades en dues estances diferents, que eren els espais destinats a la producció del vi. Les tines són de grans dimensions, i presenten dues tipologies diferents. Totes són fetes de pedra i morter de calç, i estan impermeabilitzades amb fileres horitzontals de cairons envernissats, però en trobem que tenen planta circular, i alhora de planta quadrangular. Estan quedant cobertes per la vegetació, i algunes han perdut la major part de les fileres de cairons. | 08062-203 | Nord de Castellnou de Bages | El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt de Colldeforn, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8472100,1.8053300 | 400823 | 4633502 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46598 | Mur del camí de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa | XX | Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí. | 08062-186 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8473700,1.7856200 | 399187 | 4633543 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46576 | Pont de Gallifa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa-ii | XX | Pont d'un sol tram que travessa un torrent que comença més amunt de la casa de Gallifa. El parament es troba constituït per carreus mitjans de pedra irregular unida amb argamassa, i el mur del pont s'estén de forma perpendicular a aquest seguint els marges que envolten el torrent. El conforma un sol arc de mig punt, que presenta als extrems carreus de pedra carejada disposada en filades regulars. A banda i banda de l'arc, presenta un petit contrafort, i a la part superior una petita cornisa poc pronunciada. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó posada en els darrers anys. En aquest punt no hi ha ampits, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. | 08062-164 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8475100,1.7854700 | 399175 | 4633559 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46529 | Pont de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa | XX | Aquest pont fou construït per creuar la riera d'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions 'Magí Gallifa' i 'Any MCMXI' . | 08062-108 | Argençola | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8480500,1.7833800 | 399002 | 4633621 | 1911 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46513 | Barraca de l'Ubagenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana a l'interior i una a l'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums. | 08062-119 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8489400,1.8197500 | 402023 | 4633678 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46533 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. A l'interior, hi ha una fornícula sobre la llinda d'entrada, i als murs hi ha dos petits finestrons i una obertura a la part superior que serveix per l'escapament de fums. | 08062-121 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8493500,1.8153100 | 401655 | 4633728 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46584 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-5 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | La façana de sol ixent, la única que es conserva fins al ràfec, presenta esquerdes importants que poden causar l'esfondrament imminent de tota la construcció. | Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s'ha esfondrat, i tan sols manté la façana sencera a la façana de sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis. Tota l'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complet, excepte als dos extrems. La part més pròxima a sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d'una finestra de les mateixes característiques. La façana de sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn. La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complet, i probablement correspon a una ampliació del volum principal. Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruïnós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de sol ixent hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d'entrada de pedra disposada a plec de llibre. | 08062-172 | Nord-est de Castellnou de Bages | Es desconeixen els seus orígens. Tenint en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n'era l'economia principal, pel que durant l'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar i s'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu. | 41.8501000,1.8291000 | 402801 | 4633796 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46572 | Barraca de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre'n els murs. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d'una porta de fusta. A l'interior hi ha dos petits finestrons. | 08062-160 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8499900,1.7840300 | 399059 | 4633836 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46611 | Necròpolis de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-casamitjana | Es tracta d'una tomba que s'ha localitzat en el marge d'un camp de conreu prop de la masia de Casamitjana. En superfície es poden veure quatre lloses dretes col·locades formant un rectangle. Segons fonts orals, l'arada amb què estaven treballant el camp va deixar al descobert un crani humà, que van retornar al seu lloc i van tornar a cobrir. | 08062-199 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8504300,1.8124400 | 401418 | 4633852 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46611-foto-08062-199-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, sembla que en aquest indret se n'han localitzat diverses, però en el moment de fer l'inventari només se n'ha pogut localitzar una. Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46552 | Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i | http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm | Les persones del municipi a qui s'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s'ha perdut. | Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també s'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual. | 08062-140 | Castellnou de Bages | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46573 | Cal Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en estat ruïnós de la qual només queda en peu l'estructura exterior fins a l'alçada de la planta baixa, excepte un petit tram on queda part del mur del primer pis. Actualment no se'n distingeixen les obertures, la coberta ni els pisos, però les fonts fotogràfiques consultades presenten indicis que era a de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, té encara la part inferior dels brancals del portal principal, que sembla que era emmarcat amb pedra carejada i llinda plana. A la façana de sol ixent, on els murs tenen la màxima alçada del conjunt, hi ha els que devien ser edificis annexos o ampliacions de la masia. Davant de la façana de migdia hi ha la pallissa, de dos nivells, que també es troba en estat ruïnós. A l'interior de la casa, es poden veure, entre la vegetació que ha crescut, tres tines circulars encaironades i envernissades. | 08062-161 | Nord-oest Castellnou de Bages | Vila Rovira apunta al segle XVIII com al període en què probablement fou construïda. No hi ha prou indicis per confirmar-ho. | 41.8505800,1.7913900 | 399671 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fotografies fetes a la casa al 1982, encara tenia els murs exteriors fins a l'alçada del primer pis, i seria probable que la coberta fos a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cal afegir que té unes bones vistes de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46621 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-0 | <p>AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XI | L'esfondrament d'algunes parts podria fer-ne ressentir l'estructura. | <p>La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l'únic vestigi d'una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica, i té una alçada considerable; el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert en aquest punt. Alhora, prop del seu punt d'arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l'interior. El gruix dels murs és força considerable, amb uns 2'45 metres. Sembla que constava de tres nivells, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l'emplaçament de la porta d'accés, així com des que quin nivell es feia, però es probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l'exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d'encaix per a una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l'interior, no es poden veure signes d'estructures de pedra, pel que els tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta amb paviment empostissat. L'acabat exterior de la torre era arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d'una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts de murs exteriors.</p> | 08062-209 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d'aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que es té del castell data de 1001, i apareix documentat com el Castell del Buc (del Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. El 1020, Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d'Artés i el de Sallent.</p> | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 46624 | Resclosa de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-gallifa | Ha quedat coberta de sediments i vegetació, i algunes de les roques que la conformaven s'han desprès. | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. El sobreeixidor ha quedat cobert de vegetació, i aigües avall, s'han acumulat sediments i fragments de roca. La resclosa permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-212 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8505500,1.7830000 | 398975 | 4633899 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46625 | Passeres de la riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-la-riera-del-tordell | Es troben gairebé cobertes per complet per la vegetació. | La riera del Tordell presenta, al seu pas per la finca de Gallifa, unes passeres que s'empraven per a travessar la. Consisteixen en carreus mitjans adossats sobre un munt de terra. Es troben pràcticament coberts per la vegetació que envolta la riera. | 08062-213 | Argençola | 41.8509900,1.7826700 | 398948 | 4633948 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46625-foto-08062-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46594 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus II-2 definida per Danés i Torras. Es trobava formada per dos volums superposats un davant de l'altre, dels quals el primer era de menors dimensions. La façana principal, orientada a xaloc, es troba pràcticament enderrocada per complet, i la posterior tan sols manté el mur a la part que correspon a la planta baixa. En canvi, les dues façanes laterals arriben en alguns trams fins a l'alçada del ràfec, on és visible una petita cornisa de pedra de poca volada. D'aquestes, la façana de gregal es troba coberta per vegetació trepadora. La façana de garbí presenta senyals en el mur de l'existència d'una porta de pedra disposada a plec de llibre, així com hi ha un tram en què les pedres es troben disposades de cantó (com en l'aparell d'espiga, però tan sols d'una filada). A sota el ràfec hi ha l'única finestra que es conserva; és arrebossada amb la llinda plana de ceràmica. El parament de la masia es troba constituït per carreus desiguals disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per carreus de majors dimensions que els dels murs. L'interior es troba completament cobert per la vegetació. A pocs metres de la casa hi ha una tina circular encaironada dins una construcció que ha perdut la coberta. | 08062-182 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7980300 | 400225 | 4634047 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46571 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Actualment s'està restaurant per complet, ja que es trobava en estat semiruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La façana principal, orientada a sol ixent, té un portal amb llinda plana de pedra carejada i els brancals ceràmics, i es troba desplaçat a l'extrem de la façana més pròxim a migdia. Al primer pis hi ha tres finestres arrebossades disposades sense ordre, i també són visibles quatre tirants (dos entre la PB i el P1, i dos entre P1 i golfes) que reforcen l'estructura. A les golfes hi ha una petita finestra feta amb ceràmica en un extrem. A la façana de migdia hi ha centrada una petita finestra arrebossada a la planta baixa, i al primer pis hi ha dues finestres d'iguals característiques, amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre, que són el resultat d'una intervenció sobre les originals. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres centrades, que són arrebossades amb llinda plana ceràmica, i entre elles hi ha una finestra com les del primer pis, però tapiada. A la façana de ponent totes les obertures són arrebossades amb llinda plana, que es distribueixen en dues a la planta baixa, una a cada extrem de la façana al primer pis, i dues que queden a sota el ràfec; totes elles segueixen una disposició aleatòria per la façana. A la meitat de ponent de la façana de tramuntana hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i un sol vessant, que desaigua a la façana de ponent. Aquest cos, a l'interior del qual hi ha una tina, es troba alçat tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que queda gairebé alineat amb els dos pisos superiors del volum principal. Als eixos que conforma aquest cos hi ha grans carreus treballats. Tant en aquest volum, com a la façana de tramuntana on es troba adossat, hi ha restes de la capa de morter de calç original de la casa, però a la resta de la construcció l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de ponent hi ha un volum de forma perpendicular respecte el volum principal que correspon a les corts i la pallissa de la casa, que es troba en estat semi ruïnós. A l'interior, es conserven parcialment els paviments originals de tova, així com una biga d'una premsa empotrada a una paret on hi consta gravat l'any 1861. | 08062-159 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7880800 | 399399 | 4634059 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46532 | Barraca de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.</p> <p>SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l'esfondrament de la barraca. (descripció de l'any 2007).L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. | <p>Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s'hi pot llegir la inscripció emmarcada '1862'. A l'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.</p> <p>L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. </p> | 08062-120 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8525500,1.8083000 | 401078 | 4634092 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||
| 46605 | Celler de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-casamitjana | Algunes de les bótes es troben força deteriorades. | El celler de Casamitjana es troba a la planta baixa d'aquesta masia, pel que l'accés es fa a peu pla. Els murs que el delimiten són de pedra ajuntada amb argamassa, i el sostre presenta una volta de canó de pedra -com a la resta de la planta baixa-, i el paviment és de terra. Alberga diverses bótes de fusta de considerable antiguitat, tot i que estan en desús. Les bótes, de mitjanes dimensions, són de fusta amb cèrcols metàl·lics. | 08062-193 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8534800,1.8185400 | 401929 | 4634183 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46536 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Convindria reforçar el forjat de les golfes, reposar alguna biga i la llinda d'entrada de les tines, que es troba partida. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Consta d'un volum de planta baixa, pis i golfes annexat a la façana de garbí, amb les vessants com l'anterior i de poca més alçada. La masia que veiem actualment és fruit d'un seguit de reformes i ampliacions que es varen realitzar entre el segle XVI i el XIX. Els cossos es van afegir al volum tot seguint el pendent de les vessants del volum existent, pel que a la façana de garbí s'han prolongat fins a conformar una coberta única de dues vessants desiguals. Les inscripcions que trobem en les diferents llindes ens permeten orientar-nos de l'antiguitat de cadascuna de les ampliacions que ha tingut la masia. Pel que sembla, la part més antiga de la casa és la planta baixa del volum de gregal, que per les voltes de pedra que presenta podria tenir certa antiguitat. A continuació, es devia construir el primer pis, on a la terrassa hi consta la inscripció de l'any '1530'. A les golfes trobem la data gravada de '1750', pel que estaríem davant de la següent ampliació. Finalment, coincidint amb el període de prosperitat econòmica que portà vinya al segle XVIII, es va ampliar per la terrassa de mestral l'any 1849, i allà on hi ha les tines hi ha l'any '1844'. La façana principal, orientada a gregal, no presenta obertures a la planta baixa, pel que l'accés queda desplaçat a un annex lateral. Aquest portal d'accés és de pedra carejada i llinda plana, i al primer pis hi ha tres finestres de pedra carejada i llinda plana, com ho és la que hi ha sobre la del centre, de dimensions més reduïdes. A la façana de xaloc, hi ha dues obertures de pedra carejada i llinda plana, una de les quals té sortida a una terrassa, que en el volum de garbí s'ha resolt amb una galeria semioberta de dos pòrtics horitzontals de llinda plana. La façana de mestral té també les obertures de pedra carejada amb llinda plana, i al centre hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una terrassa transitable a sobre amb un pou d'obra antic. A l'altre extrem d'aquesta façana se situen les tines, a les que s'hi accedeix a través d'escales per un portal de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la façana de garbí, hi ha una galeria de pòrtics d'arc de mig punt, dos horitzontals i dos de verticals. En els altres dos cossos, alçats en diferents etapes constructives, hi ha tres finestres arrebossades, dues finestres de pedra carejada, i una porta amb la llinda de pedra; totes elles es troben disposades de forma desordenada al llarg de la façana. Al llarg d'aquesta façana hi ha adossat un cobert d'uralita. L'acabat exterior és de pedra vista a totes les façanes excepte la de gregal, que es troba arrebossada. A l'interior, s'accedeix a la planta baixa a través d'un portal de mig punt adovellat situat de forma perpendicular a la façana principal, i que consta d'una porta amb l'any '1886' gravat. El sostre d'aquest nivell presenta unes interessants voltes de canó de pedra. Des d'aquest punt, comencen unes escales formades per grans lloses, i que porten a la sala principal del primer nivell, que a banda i banda presenta les diferents habitacions. Una altra escala de lloses puja a les golfes, des d'on són visibles les teules disposades a llata per canal. Al voltant de la casa, hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt, les tines circulars encaironades i la premsa de vi. La masia de Casamitjana conserva tots els elements característics d'aquest tipus de construcció, ja que no ha patit reformes en els últims segles. Manté el paviment original de tova i lloses, la distribució interior, les teules, les voltes i els cairats de fusta, la cuina, les corts, el celler, i un llarg etcètera. | 08062-124 | Nord de Castellnou de Bages | La masia de Casamitjana consta de diverses dates a les llindes de les obertures que senyalen el gran nombre d'ampliacions que tingué. La data més antiga que trobem correspon al 1530, en un portal situat al terrat del primer pis, i que probablement també respon a una ampliació, ja que els orígens podrien ser força antics. A les golfes hi ha la segona llinda datada més antiga, del 1750. Però sens dubte, el període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. El propietari actual manté el cognom de Casamitjana, tot i que és el segon cognom, ja que la seva mare fou la pubilla per manca d'hereu. | 41.8535100,1.8185700 | 401932 | 4634186 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46606 | Tines de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-casamitjana | XIX | Al voltant de la masia de Casamitjana hi ha un total de nou tines, repartides en dos grups diferents. D'una banda, a la façana de garbí, s'accedeix dins la masia a través d'un portal de pedra carejada, que al pis superior té una finestra també de pedra carejada amb la inscripció '1884'. Segueixen el portal unes escales de lloses de pedra, que porten cap a les tines. Aquestes, ensotades al terra, són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Dues d'elles, una de les quals és rectangular, es troben actualment tapades. D'altra banda, un segon grup el trobem davant de la façana de gregal. Al cos on hi ha la premsa n'hi ha dues, actualment tapiades, i adossat a aquest hi ha un cos d'un vessant que al seu interior en té una altra, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. | 08062-194 | Nord-est de Castellnou de Bages | El període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8535400,1.8184500 | 401922 | 4634190 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46585 | Pallissa de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-casamitjana | XIX | Pallissa amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'una única obertura (excepte una petita finestra a la façana posterior), consistent en un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. Sobre d'aquest hi ha la inscripció gravada '1844'. A l'interior, hi ha dos pilars centrals de maó amb bigues horitzontals de fusta, que reforcen l'estructura, la qual es va veure danyada durant un incendi. A la coberta, la disposició de les teules és a llata per canal. L'acabat exterior és la pedra vista, en forma de carreus disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per grans carreus regulars de pedra. Forma part del conjunt arquitectònic creat al voltant de la masia de Casamitjana, davant de la qual es troba encarada. | 08062-173 | Nord-est de Castellnou de Bages | La pallissa de Casamitjana data de l'any 1844, segons consta a la llinda del portal. L'any 1946 patí un incendi, pel que la seva estructura interior es va haver de reforçar. | 41.8537500,1.8189200 | 401961 | 4634213 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 46603 | Resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-tico | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. Part d'aquesta aigua es desviava del curs de la riera per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-191 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8534300,1.7849600 | 399142 | 4634217 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46603-foto-08062-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46577 | Creu de terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola | XX | Creu que delimita el terme d'Argençola (i alhora el municipal) i el començament del de Súria. Es troba situada sobre un peu format per quatre grans lloses quadrangulars que disminueixen el seu volum en funció de l'alçada, a mode de graons. El que seria el cinquè graó, es troba gravat en cadascuna de les seves cares, excepte la posterior; a la part frontal hi té l'escut i la inscripció de 'Catalunya', en un lateral hi té l'escut i la inscripció d''Argençola', i a l'altre lateral hi posa 'MSF 1923', que fa referència a qui féu construir-la i l'any en què es va fer. Sobre aquesta llosa hi ha una altra llosa esculpida que s'estreny a mida que creix en alçada, i que presenta una cornisa petita amb volada a la part superior. Culmina el volum una creu llatina que combina el metall i el morter de calç. | 08062-165 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8538400,1.7859200 | 399222 | 4634261 | 1923 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46577-foto-08062-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46577-foto-08062-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'altra punta del municipi, ja dins el terme municipal de Balsareny, hi ha una creu de les mateixes característiques que aquesta, i en comptes de tenir inscrit 'Argençola', hi posa 'Balsareny'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46626 | Toll de la resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes. | 08062-214 | Argençola | 41.8549700,1.7923500 | 399758 | 4634379 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46567 | Jaciment al nord de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes. | En un petit turó a tocar el bosc d'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l'excavació de l'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval. | 08062-155 | Argençola | La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria. | 41.8549800,1.7901600 | 399576 | 4634383 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46591 | Barraca entre Argençola i Navàs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'aprofità la paret natural per construir els murs. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-179 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8554500,1.7862100 | 399249 | 4634439 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46592 | Barraca entre Argençola i Navàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-180 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8558200,1.7867100 | 399291 | 4634480 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46550 | La Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-lleo | XX | La font del Lleó es troba dins el marc de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. La construcció que l'alberga es troba situada dins un marge, i la font es troba empotrada. Aquest cos consisteix en dos murs laterals de mamposteria que es tanquen de forma obtusa cap a la paret posterior, que és on s'emplaça la font. Cobreix el cos una volta de carreus plans que segueix el mateix angle que els murs. A les dues parets laterals hi ha dos bancs de pedra que es tanquen cap a la font. Aquesta, es troba esculpida en pedra, amb un marc rectangular vertical que s'estén fins al terra. Alhora, en aquest marc hi ha un altre rectangle amb gravat ornamental, amb una placa metàl·lica a la part inferior on hi posa 'MARIA DEL CARMEN/ DIA 31 ENERO AÑO 1931'. Sota d'aquesta hi ha el brollador, que consisteix en un altrelleu del cap d'un lleó, que escup l'aigua per la boca. L'aigua cau en una petita pica circular. | 08062-138 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. La font del lleó la va construir per la que s'anomenava María del Carmen. | 41.8566200,1.7926800 | 399788 | 4634562 | 1931 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46551 | Font d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dargencola | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | La font d'Argençola forma part del conjunt de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. Consisteix en un cos construït sota al nivell natural del sol, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de rajols ceràmics. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de maó que suporten les terres naturals, i al final de les escales hi ha, coberta amb una volta de carreus, la font. Aquesta consisteix en un brollador metàl·lic que surt de la paret, la qual té un raig continu d'aigua que cau directament sobre el terra. | 08062-139 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. Aquesta font és la que corresponia a la Núria. | 41.8576100,1.7917700 | 399714 | 4634673 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46568 | Colomars de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomars-de-la-vila | XX | Entre la font de la Vila i la riera del Tordell, trobem dos colomars separats entre ells uns 20 metres. Tots dos són de planta circular i d'un nivell, amb la coberta cònica. Sota de la coberta, hi ha dues fileres circulars d'espais rectangulars a mode de nínxols, que és l'espai per on hi accedeixen els coloms. Sota d'aquests, el mur que els conforma és de ceràmica col·locada a plec de llibre. El colomar més proper a la font consta d'una placa a la part inferior on hi consta la inscripció 'MSF-1926'. A l'altre costat de la riera, és visible una altra filera de nínxols, construïts sobre la roca natural. | 08062-156 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8576900,1.7916800 | 399706 | 4634682 | 1926 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46564 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-0 | XX | Pont que fou construït per travessar la riera del Tordell cap a la zona dels Llacs i les fonts dins el nucli de la Vila d'Argençola. És de dos trams, i es troba construït amb grans carreus de pedra regular als extrems, i pedra i argamassa a la resta. El conformen dos arcs rebaixats, que presenten grans carreus disposats verticalment als seus extrems. El pilar central queda cobert, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. No presenta cap ampit, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. Al costat de ponent, sobre l'esperó, hi ha una placa quadrangular amb la inscripció 'MSF/1917'. Des del camí que ve de la Vila hi ha un portal amb murs laterals i pilars ceràmics, que dóna pas al pont. | 08062-152 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8579900,1.7940200 | 399901 | 4634712 | 1917 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46602 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1 | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Tan sols es manté la bassa. | Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí. | 08062-190 | Argençola | 41.8581700,1.7916100 | 399701 | 4634735 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml