Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46629 | Balneari de la Puda de Francolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-de-la-puda-de-francoli | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 29-33. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1998) 'Les Aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí'. Història de les ciències de la salut a l'Anoia [Jornades de les Ciències de la Salut de l'Anoia 1996]. Barcelona: Fundació Uriach 1838, p. 125-152. | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per tres edificacions adossades entre sí, en forma de U, centrades al voltant d'un pati d'estil neoclàssic. L'edifici situat al costat nord-est, que és on antigament hi havien les cambres de bany, consta de planta semisoterrani, planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga. La planta baixa és un espai porticat a mode de galeria. Al sud-est d'aquest volum es troba la capella de la Mare de Déu del Remei. L'edifici situat al costat sud-oest, que es l'antic habitatge dels propietaris, consta de planta semisoterrani i planta baixa. Se li adossen dos volums: un, d'una sola planta i l'altre, de planta semisoterrani i planta baixa. El semisoterrani de l'edifici està resolt amb parets de càrrega amb arcs de mig punt, que s'obren al jardí posterior, on hi ha la font d'aigües sulfuroses. L'edifici situat al costat nord-oest, consta de planta semisoterrani, planta baixa, dues plantes pis golfes. La coberta és a una sola vessant, amb teula ceràmica aràbiga. | 08063-1 | La Puda s/n, 08719, Castellolí. | El balneari de la Puda de Francolí va ser construït al segle XIX, aprofitant l'existència en aquest indret d'aigües sulfuroses medicinals. És representatiu dels nous costums de la burgesia catalana de l'època. El nom de la Puda prové de la mala olor que desprenen les seves aigües sulfuroses. La primera referència documental del balneari és un fulletó de l'any 1859, que conté l'anàlisi de les aigües de la font, realitzat pel químic Josep Roure, a petició de Josep Francolí Oliveras, el seu propietari. Es conserva un altre fulletó de l'any 1880, que fa propaganda de les seves noves instal·lacions: les set cambres de bany amb banyeres de marbre de Carrara i el jardí. El balneari funcionava a partir d'una gran caldera, situada en un petit edifici a la part posterior de les cambres de bany, on s'escalfava l'aigua, que arribava a les banyeres per unes conduccions. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va accentuar el procés de deteriorament del balneari, que ja havia començat a principis de la dècada dels anys 30 del segle XX. L'any 1945, la família Rigolfes, nous propietaris, va realitzar obres de reformes i ampliacions. A la dècada dels anys 70, les portes del balneari es van tancar definitivament als hostes. | 41.5994000,1.6844200 | 390365 | 4606135 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46629-foto-08063-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46629-foto-08063-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46629-foto-08063-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46630 | Ca n'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naguilera | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 26-27. | XVII-XVIII | Presenta perill d'esfondraments parcials. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a l'est. Se li adossa un petit cos annex de dues plantes. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, també de pedra treballada. Els murs de façana són de maçoneria. A la façana principal els elements de ressalt (pedres cantoneres i llindes, ampits i brancals de les obertures) són d'obra vista, de pedra treballada, i a la resta de façanes són de maó. La masia presenta un marge exterior que salva el desnivell del terreny, que sobresurt de les façanes sud, est i oest; a la sud està construït a mode de mur, que genera un pati interior. L'era es troba al costat est i limitada per un mur. Hi ha diverses edificacions aïllades a l'entorn de la casa, que es troben integrades al conjunt de la masia. | 08063-2 | Vall de Sant Feliu | Aquesta casa consta en la documentació de l'any 1528 com a mas de Ramon de Gener o Giner, que probablement feia referència al nom d'un antic propietari, tot i que aleshores era Joan Valls. La primera referència del cognom Aguilera relacionada amb la casa és un document de l'any 1628, on es menciona a Cristòfol Valls i Aguilera. | 41.6040500,1.6827100 | 390230 | 4606654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46630-foto-08063-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46630-foto-08063-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e06. Fitxa 4. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46631 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-1 | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal és d'arc de punt rodó, adovellat. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossat, amb els elements de ressalt d'obra vista, de pedra treballada. La casa presenta diverses edificacions annexes al seu entorn, que formen un pati tancat, a la façana nord-oest. A tocar de la façana sud-est hi ha l'era. | 08063-3 | Vall de Sant Feliu | La primera referència documental de la masia és de l'any 1528, quan era propietat de Vicenç Amat. A mitjans del segle XVII, amb motiu del casament de l'hereva de la casa, Mª Àngela, amb Valentí Estrada, la casa va adoptar aquest nom. | 41.6077000,1.6806900 | 390068 | 4607062 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46631-foto-08063-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46631-foto-08063-3-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e26. Fitxa 19. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46632 | Cal Francolí de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francoli-de-la-pujada | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 24. | XVIII | Masia formada per un habitatge principal, una masoveria i diverses edificacions annexes, que formen un pati tancat. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Presenta un volum secundari adossat a la façana sud-oest, que també consta de planta baixa i una planta pis, amb coberta a dues vessants El portal principal i algun secundari són d'arc de mig punt adovellats. Els murs són de maçoneria, arrebossats, amb els elements de ressalt d'obra vista, de pedra treballada. La masoveria, que es troba al costat nord-est de la finca, molt pròxima al cos principal, és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. Les obertures són de maó ceràmic massís. Els murs són de maçoneria, arrebossats. El cos principal està tancat per un mur perimetral, que delimita l'era, i en alguns punts resolt amb arcs de mig punt adovellats. Presenta dues portalades d'accés. La masoveria es troba a l'exterior d'aquest mur perimetral. | 08063-4 | Camí de cal Francolí s/n, 08719, Castellolí. | Segons la documentació antiga, l'any 1475, Francesc Parera, amo del mas de Bellforat, antic nom amb el que es coneixia la masia de cal Francolí de la Pujada, va comprar a Melcior Rajadell una peça de terra amb una font, coneguda com la Beguda de Boixeda. Tanmateix, la masia ja surt esmentada en el capbreu de l'any 1497. Es té constància que des del segle XVI, aquesta finca i el mas rònec de Rajadell eren propietat d'una branca de la família Parera. Al segle XVIII, el mas de Bellforat era conegut com can Parera de la Pujada i, posterioment, també durant el mateix segle, va adquirir el nom de can Francolí de la Pujada, derivat de Maurici i Vicenç Francolí. | 41.5987500,1.7102100 | 392513 | 4606031 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46632-foto-08063-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46632-foto-08063-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46632-foto-08063-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e34. Fitxa 27. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46633 | Cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francoli-de-sant-feliu | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 28. | XVII-XVIII | En estat d'abandó. | Masia amb barri tancat, formada per dos volums principals, i diverses edificacions adossades i d'altres d'aïllades. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la banda sud se li adossa un altre cos principal, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. Presenta dos petits cossos adossats a la façana nord, un de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; i l'altre, de planta soterrani i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns construïts amb pedra treballada i altres amb maó ceràmic. Hi ha diversos cossos aïllats que formen part del conjunt de la masia. En destaca un volum de planta rectangular que consta de dues plantes, situat a la banda sud, que antigament s'utilitzava com a cosidor; presenta uns finestrals d'arc de mig punt d'obra de fàbrica, a mode de galeria. | 08063-5 | Vall de Sant Feliu. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | Segons la documentació antiga, l'any 1528, Pere Joan Francolí i el seu fill i hereu Antoni es declaraven els senyors útils del mas Ferran de la vall de Sant Feliu, antiga denominació de la masia on residien, i eren propietaris d'una de les heretats més extenses del terme de Castellolí. El capbreu de l'any 1628 va ser confessat per Benet Francolí; i el de l'any 1661, pel seu fill menor Agustí, tot i que el primogènit era el seu germà Pau, que va rebre l'any 1652 dues-centes cinquanta lliures com a recompensa per renunciar a l'herència paterna. | 41.6047200,1.6790000 | 389922 | 4606733 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e21. Fitxa 16. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46634 | Cal Jaume Brugués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-brugues | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 37-38. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, de grans dimensions, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç i conserven part de l'arrebossat original, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Presenta dos volums secundaris, que es troben adossats a la banda esquerra de la façana de migdia. Un d'ells consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis en forma de galeria; i l'altre, de planta soterrani i planta baixa, a mode de terrassa de la galeria. La masia forma un barri tancat amb accés per un gran portal, amb l'any '1913' inscrit. Actualment és una casa de turisme rural. | 08063-6 | Cal Jaume. Camí de cal Masover s/n. | Les primeres referències documentals de la masia corresponen al capbreu de l'any 1497. Era anomenada com a mas del Baró, primer, i com el mas Baró, més tard. La casa originària es trobava al peu del castell, fora de la muralla, i ja al segle XVI es va traslladar al seu emplaçament actual. Les terres del mas no constituïen una unitat compacta, sinó que eren separades les unes de les altres, probablement establertes en moments diferents. Podrien correspondre a les terres del feu que el comte de Barcelona cedia al senyor del castell. La família pagesa que l'explotava va adquirir el cognom Baró fins a l'any 1628, quan després del naixement d'una pubilla, va passar a mans de Salvador Llucià, nét d'Antoni Baró. Segons la documentació, l'any 1661 va ser comprat temporalment per Joan Gras. L'any 1694 Jerònia Soteres i Gras el va restituir a Jaume Brugués i a Maria Rosa Muset, descendents dels antics propietaris. | 41.5867700,1.7065200 | 392186 | 4604705 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46634-foto-08063-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46634-foto-08063-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46634-foto-08063-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e44. Fitxa 32. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46635 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 27. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud. La façana principal té una galeria i un rellotge de sol. Presenta dos petits cossos adossats, que consten de planta baixa i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns de pedra treballada i altres de maó ceràmic. A l'entorn de la masia hi ha diverses edificacions adossades i d'altres d'aïllades, que formen un conjunt a l'entorn de l'era. | 08063-7 | Vall de Sant Feliu. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Era una de les finques més emblemàtiques de la vall de Sant Feliu. Al llarg dels segles, les terres originàries del mas es van veure incrementades amb l'annexió de diverses peces escampades pels voltants. Al segle XVII va passar a pertànyer a la família Jorba, que li va transmetre el nom. | 41.6096900,1.6856600 | 390486 | 4607276 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46635-foto-08063-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46635-foto-08063-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46635-foto-08063-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e28. Fitxa 21. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46636 | Cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marbres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p.39. PASCUAL I DOMÈNECH, P. (2011) “Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L'exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés (1855-1895)”. Miscellanea Aqualatensia, nº 14. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 185-289. | XVIII | Masia formada per un habitatge principal i diverses edificacions annexes, a l'entorn de l'era, que formen un barri tancat, amb una gran portalada d'accés. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres són de disposició regular, de maó ceràmic massís. Presenta un volum secundari més petit, que consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria, amb pedres cantoneres; són d'obra vista després de les obres de restauració recents de les que ha estat objecte la casa. | 08063-8 | Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. L'any 1628, la finca, d'uns dos-cents jornals de llaurar de mula, estava dividida entre tres persones: Antoni Soteras, de Vilanova, Valentí Estruc, i Salvador Llucià. L'any 1661 la propietat era de Ramon Marbres, i cent anys més tard, de Pere Llucià i Marbres. | 41.5804500,1.6977000 | 391440 | 4604015 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46636-foto-08063-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46636-foto-08063-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46636-foto-08063-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.346. Fitxa 34. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46637 | Can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soteres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia formada per un habitatge principal, i diverses edificacions annexes i altres d'aïllades, que formen un barri tancat a l'entorn de l'era. El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un petit cos annex adossat a la façana oest, de quatre plantes, a mode de torre de guaita. Els murs de façana són de maçoneria i la façana principal conserva vestigis de l'arrebossat original, amb pedres cantoneres treballades i els elements de ressalt també de pedra o de maó ceràmic. A la façana principal en destaca un rellotge de sol circular: no s'aprecien marques horàries, amb gnòmon de vareta, per sobre d'aquest quadrant apareix el marc que podria ser d'un altre rellotge però aquest no conserva el gnòmon, és un rellotge d'autor molt deteriorat amb gran part de la seva superfície que s'ha desprès. També presenta trencadís d'estil modernista a la part superior de les obertures. En destaca l'edifici annex situat al costat de migdia de l'edificació principal, també d'estil modernista, amb unes obertures que acaben amb arc apuntat; la coberta és plana. El mur del barri presenta dues portalades d'accés. | 08063-9 | Can Soteres. Camí de cal Soteres s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Originàriament en aquest indret, hi havia hagut un petit nucli format per set heretats, unides abans del segle XVI en una única propietat. Eren les cases de Galceran Plana, de Joan Esteve i d'Antoni Caldas, els masos Cocorella, la Vilella i jolenques i l'alberg de Guillem Tomàs. Des de l'any 1497 la nissaga dels Soteras, que és la que li va donar el nom a la masia, en va ostentar el pòdol. | 41.5912000,1.7340100 | 394484 | 4605163 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e54. Fitxa 42. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46638 | Cal Soterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soterons | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta soterrani, planta baixa golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la façana nord se li adossa un petit cos, que consta de planta soterrani i planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. El portal és d'arc rebaixat, de maó. Les finestres són de disposició asimètrica, de maó i fusta, a excepció de les de la façana sud, que són de pedra treballada, d'arc de mig punt, a mode de galeria. Les façanes són de maçoneria i tàpia, arrebossades, amb pedres cantoneres treballades Presenta diverses edificacions annexes adossades, a les façanes nord i sud, i algunes d'aïllades, a la banda est, formant un conjunt de volums que s'articulen al voltant de l'era. | 08063-10 | Cal Soterons. Camí de cal Soterons s/n, 08719, Castellolí. | El mas ja consta en el capbreu de l'any 1497. A la confessió de l'any 1528 s'esmenten dos masos: el Francolí Major, aleshores a mans de Joan Torra i el Francolí Menor, que era administrat per tres tutors. En la confessió senyorial de l'any 1628 es troben enregistrades juntes. L'any 1661 les dues finques eren sota el pòdol de Jaume Soteras i cent anys més tard, sota el de la vídua de Josep Soteras del Racó. | 41.5821100,1.6856400 | 390437 | 4604214 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46638-foto-08063-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46638-foto-08063-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e53. Fitxa 41. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46639 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 26. | XVIII | Masia amb barri tancat, formada per diversos volums juxtaposats. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. En destaca un rellotge de sol a la façana principal. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns de pedra treballada i d'altres de maó ceràmic. Presenta diverses edificacions annexes adossades a la façana nord-est i algunes d'aïllades a la banda sud-est, formant un conjunt de volums que s'articulen al voltant de l'era. | 08063-11 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | Antigament, aquesta masia era coneguda com el mas del Corn. Posteriorment se li va anteposar el nom de Vilarrúbia, amb motiu de l'entrada d'un cavaller amb aquest cognom, que era avantpassat de Gaspar Vilarrúbia, propietari de la masia al començament del segle XVI. Al final del XVII la pubilla de casa, Agnès Vilarrúbia del Corn, va contraure matrimoni amb Melcior Tardà, i el mas va adquirir el seu cognom. | 41.6160000,1.7111400 | 392619 | 4607945 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46639-foto-08063-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e32a. Fitxa 25. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46640 | Cal Llucià de les Parres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llucia-de-les-parres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats, fruit de les diverses etapes constructives. Presenta cinc edificacions annexes adossades i dues d'aïllades, majoritàriament a la banda sud-oest. Forma un conjunt al voltant d'un barri tancat, al que s'hi accedeix a través d'una gran portalada. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. De la façana sobresurt un cos de dues plantes a mode de galeria. A la planta baixa s'hi obren uns arcs de mig punt a plec de llibre; i a la planta pis, una galeria coberta amb terrassa plana. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada o bé de maó ceràmic. | 08063-12 | Antiga Nacional N-IIa, s/n. | La primera referència documental de la masia correspone a l'any 1249, quan Raimon de Castellolí la va donar al monestir de Montserrat. Consta també al capbreu de l'any 1497. Era anomenada com a mas de Fontoriola o de l'Arborçar. La família pagesa que l'explotava gaudia d'uns estatus especials, pel fet de ser emfiteutes de Montserrat. Durant la segona meitat del segle XVII, era coneguda com a can Brugués de les Parres, i l'any 1736 consta com a hostal. | 41.5964100,1.7199400 | 393320 | 4605759 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46640-foto-08063-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46640-foto-08063-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46640-foto-08063-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e36. Fitxa 29. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46641 | Cal Muset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muset | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Masia formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Presenta un cos principal i tres volums secundaris més petits. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. La porta d'accés a l'habitatge és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Se li adossa, perpendicularment a la banda esquerra de la façana sud-est, un cos que consta de planta baixa, planta primera i golfes. A la façana sud oest, se li adossen dos volums més, de característiques modernistes: una torre de cinc plantes, amb teulada a quatre aigües; i un cos rectangular que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes, coronat per una mena de frontó de formes ondulants. En destaca una mena de trencadís a les parts cegues de les obertures, i els maons ceràmics presents a la cantonada, llindes, brancals i ampits. La masia forma un barri tancat a l'entorn de l'era, amb la resta d'edificacions annexes i aïllades, i dues portalades amb els anys '1863' i '1812' inscrits. | 08063-13 | Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. | Antigament, la família Muset, juntament amb la del mas de Mateu Esteve de la fortalesa del castell, eren els senyor útils de diverses terres a l'entorn del mateix. La casa pairal originària es trobava a l'interior de la fortalesa, i va quedar definitivament abandonada l'any 1702, en construir la nova casa a l'indret on es troba actualment. | 41.5867800,1.7144500 | 392847 | 4604697 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46641-foto-08063-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46641-foto-08063-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46641-foto-08063-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e45. Fitxa 33. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46642 | Cal Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parera | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p.84. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 31. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a quatre vessants, de teula ceràmica aràbiga. La façana principal es troba orientada al sud-oest. Les obertures són de disposició regular, de maó ceràmic; algunes d'arc rebaixat. A la façana principal hi ha una mena de galeria, malmesa per les construccions annexes posteriors. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades. Presenta un terrat amb balustrada al cos lateral. | 08063-14 | Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí. | La primera referència de la masia és la confessió senyorial de l'any 1528. L'any 1836 és citat a la documentació com a can Parera de l'Hostal, i donava servei com a hostatgeria per la seva proximitat al camí reial. | 41.5923600,1.6811000 | 390076 | 4605358 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46642-foto-08063-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46642-foto-08063-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46642-foto-08063-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46643 | Cal Pere Jan o cal Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-jan-o-cal-junyent | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XX | Edifici de grans dimensions de planta rectangular, que consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. Està format per tres volums adossats: el central, de petites dimensions, però que sobresurt en alçada; i els laterals que, tot i tenir mesures similars, són de característiques estilístiques molt diferents. El volum central divideix l'estructura de la casa en dos sectors. Presenta el portal d'entrada, dos òculs amb guardapols i un balcó. El volum situat a l'esquerra presenta grans finestrals, amb arcs denticulats rematats per un arc rebaixat resolt amb maó ceràmic massís. A banda i banda de les mateixes, hi ha una mena de pilastres que arrenquen a la planta baixa i culminen a la coberta. El volum situat a la dreta contrasta per la seva senzillesa; en destaca l'esglaonament de la seva façana lateral i pel cos adossat de planta semicircular d'una única planta. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, a excepció del cos més alt que acaba a mode de terrat. Destaca l'asimetria de tot el conjunt arquitectònic. | 08063-15 | Cal Pere Jan. C. Llibertat s/n, 08719, Castellolí. | Edifici construït a cavall del modernisme i el noucentisme. | 41.5966000,1.6986400 | 391545 | 4605807 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46643-foto-08063-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46643-foto-08063-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46643-foto-08063-15-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46644 | Capella de la Concepció (cal Tardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-concepcio-cal-tarda | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XIX | Presenta esquerdes a les parets de càrrega. | Capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó falsa de canyís, amb la capçalera orientada al nord-oest. Forma part del conjunt arquitectònic de cal Tardà. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, resolta amb embigat de fusta. El portal principal es troba a la façana sud-est; al damunt hi ha una petita rosassa. A la façana nord-est hi ha un portal secundari, amb accés directe des de l'era de la masia. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats, deixant d'obra vista les pedres cantoneres treballades i els elements de ressalt. Interiorment, el presbiteri està separat de la zona dels fidels per un petit graó i una barana de forja. A l'altar hi ha una imatge de la santa; a la part posterior, hi ha una petita sagristia. Les parets estan decorades amb pintures, on consten algunes de les dates de les reformes de la capella (1906 i 1947). El paviment és de mosaic hidràulic. | 08063-16 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | La capella va ser construïda l'any 1670 per Jaume Vilarrúbia del mas del Corn. Va ser l'únic edifici religiós de caràcter privat del terme de Castellolí. Abans de la seva construcció va ser necessari arribar a un seguit d'acords amb el rector, mossèn Miquel Joan Canals, de 'concòrdia i aveniment'. Segons referències orals, la capella va ser cremada l'any 1808 per l'exèrcit francès. L'any 1850 va ser objecte d'obres de reforma per tal d'augmentar l'alçada de la coberta. | 41.6158700,1.7108000 | 392591 | 4607931 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46645 | Castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelloli | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes del castell de Castellolí, d'època medieval, situades al costat de la primitiva església parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat ruïnós. Es conserva una cisterna rectangular, de grans dimensions, aparellada amb grans carreus, disposats en filades horitzontals. A tocar de la cisterna, hi ha una petita estança rectangular, coberta amb una volta de mig punt, amb carreus de petites dimensions disposats irregularment; aquesta característica es repeteix als murs perimetrals. A l'extrem nord-occidental, hi ha una estança de planta trapezoïdal, també coberta amb volta de mig punt. És construïda amb petits blocs de pedra, col·locats irregularment en filades horitzontals. El conjunt del castell es troba protegit per muralles perimetrals. Entre els ruïnes medievals hi ha restes d'edificacions d'època moderna, com la casa de Joan Nadal i el mas de Mateu Esteve.</p> | 08063-17 | Cal Jaume | <p>Les primeres referències documentals del castro Audelino o Odelino són de mitjans segle X, quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes. Es esmentat en un document de l'any 961, quan Gomensind i la seva muller Escolàstica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino. L'any 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats, entre les quals es trobava el castell de Maians, que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino. En època feudal el castell era propietat del monestir de Sant Cugat. L'any 1003 el castell de Castellolí fou atacat pel fill d'Almansor, Abd al-Malik, durant la seva ràtzia als comtats catalans, on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraïns. Les primeres notícies explícites sobre el senyor del castell de Castellolí corresponen a l'any 1139, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, encomana a Reverter, vescomte de Barcelona, diversos castells entre els quals figurava el de Castellolí. Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la família Bell-lloc. Els Bell-lloc van vendre l'any 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba, que en va ser el senyor fins que, després de la seva mort entre 1189 i 1195, va passar a mans la seva néta Gueralda, juntament amb el castell d'Òdena. Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona, passant a formar part ambdós castells a la casa dels Cardona, fins al segle XIX. El domini directe del castell era exercit pels seus castlans, que van prendre el nom de Castellolí. L'any 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona, Ramon Folc, que lliurés a Pere Sabata, batlle de Montblanc, la potestat del castell de Castellolí entre ambdós contendents. La jurisdicció civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer d'Igualada fins a l'any 1375, quan el rei Pere el Cerimoniós va atribuir al comtat de Cardona la jurisdicció civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat, entre els quals es trobava Castellolí; heretant també l'antagonisme existent entre els Òdena i la vila d'Igualada. En aquests moments, la vila d'Igualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona. Quan el rei Pere el Cerimoniós va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila d'Igualada, els jurats de la vila es van queixar d'aquesta donació a les corts de Perpinyà l'any 1350, i a les de Montsó l'any 1388, degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca d'Òdena. Entre aquestes, hi havia la usurpació del castell de Castellolí quan, al extingir-se la seva branca castlana, el comte Hug de Cardona va prendre possessió dels drets dels castlans, en comptes de passar a mans del rei. Durant la Guerra del Segadors (1640-1652), el castell va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes. A finals del segle XIX, durant les guerres carlines, al castell de Castellolí s'hi va instal·lar un destacament militar que defensava el camí i l'accés a la vila d'Igualada.</p> | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de béns protegits, POUM (2014): SNU. e55. Fitxa 05. Actualment, el castell és objecte d'una intervenció arqueològica. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||
| 46646 | Fàbrica Tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XX | Presenta algunes patologies en el cos destinat a habitatge i en els annexos. | Edifici industrial format per una gran nau, un cos annex adossat i dos cossos aïllats, amb un pati interior que limita amb la finca veïna. L'edifici principal és de planta rectangular, d'una sola planta. La coberta és a dues aigües, amb plaques de fibrociment. Les façanes són de paredat comú, arrebossades. A les dues façanes longitudinals s'hi obren uns grans finestrals flanquejats per pilastres. La façana transversal oest corona amb un capcer, que amaga la coberta, rematat amb formes ondulants de maó, un òcul també de maó, i tres boles sobre la coronació. La façana de migdia presenta ornamentacions d'estil modernista, fetes de maó i peces ceràmiques. A l'est de la nau se li adossa un volum, que era l'antic habitatge i les oficines a la planta baixa. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La coberta és de teula a quatre vessants. Presenta una escala exterior de volta catalana de maó, que sobresurt de la nau principal a la façana sud, on s'hi obren grans finestrals; la façana est té les mateixes característiques que la façana oest de la nau principal. Els dos cossos aïllats, de característiques molt simples, consten d'una única planta i teulada a dues vessants. | 08063-18 | C. Amistat, 4, 08719, Castellolí. | Va ser una de les primeres construccions industrials del municipi. | 41.5959300,1.6964500 | 391362 | 4605735 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46646-foto-08063-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46646-foto-08063-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46646-foto-08063-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46647 | La Brillante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-brillante | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 101. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XXI | Edifici de nova construcció, situat en el mateix indret que l'antic edifici de la societat 'La Brillante'. És una construcció entre mitgeres, de planta rectangular, que va de carrer a carrer (de l'avinguda de la Unió al carrer de la Pau) i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és plana. Té una cornisa feta amb maó i la façana està arrebossada. Presenta una gran porta rectangular i vertical, que ocupa dues plantes i, a cada planta, també hi ha una gran obertura horitzontal de quatre finestres cadascuna. L'edifici no té valor arquitectònic. | 08063-19 | Av. de la Unió, 50, 08719, Castellolí. | L'any 1896, en ple període d'augment demogràfic a Castellolí, un grup de persones acabalades del municipi, van fundar una societat que vetllava per al foment i la defensa dels aspectes relacionats amb l'agricultura. Els seus promotors van ser Francesc Aguilera i Tardà, Josep Brugués i Jordana, Jaume Tardà i Aguilera, Vicenç Brugués i Ferrer, Josep Francolí i Oliveras, Josefa Soteras, Antoni Brugués i Elias, Salvador Parera i Francolí, Gaspar Tardà i Guixà, Josep Jorba i Parera, Pau Soteras i Palà i Josep Morera i Llasó. Com a seu, l'any 1905, es va construir l'edifici anomenat 'La Brillante' amb finalitats recreatives, per als seus socis i les respectives famílies, on s'hi celebraven jocs, concerts i actes diversos. L'any 2002 l'edifici va passar a ser propietat de l'ajuntament i la societat va ser dissolta. L'antic edifici, que es trobava en mal estat de conservació, va ser enderrocat i es va construir un de nou. Actualment, és un espai multifuncional on s'hi celebren tot tipus d'actes relacionats amb la festa major, teatre, concerts, balls, carnestoltes, actes nadalencs, etc... | 41.5979200,1.7000000 | 391661 | 4605951 | 2002 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||
| 46648 | La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Edifici cantoner, d'una sola nau rectangular, que consta de planta baixa i sotacoberta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació del carrer. La façana no és simètrica: a la planta baixa hi ha un petit portal i una finestra; i a la part superior central, un òcul fet amb maons. És coronada amb una mena de capcer de formes orgàniques, que oculta la coberta. L'estructura és de parets de càrrega, de paredat comú, arrebossat. La façana posterior és de vidre i la façana lateral alterna vidre, formigó, fusta i pilastres de maó. | 08063-20 | Av. de la Unió, 29, 08719, Castellolí. | L'edifici de la Cooperativa era la seu del Centre Fraternal i Instructiu, que va ser inaugurar l'any 1915, en terrenys facilitats per D. Diego de Viala i de Ayguavives. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la Cooperativa, que també funcionava com a casino, es feien representacions de teatre i es projectaven pel·lícules de cinema. L'edifici va ser rehabilitat a finals dels anys 90 del segle XX per tal d'adaptar-lo com a equipament municipal i espai cultural i educatiu. | 41.5983800,1.7003400 | 391690 | 4606002 | 1915 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46648-foto-08063-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46648-foto-08063-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46649 | Teuleria de les Moreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-moreres | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge esquerre del GR-172, venint del Coll del Bruc, pocs metres abans d'arribar a la cruïlla del camí cap a la Font del Ferro. Es tracta d'una excavació vertical, de forma quadrada, (2,7 m per 2,8 m) en el marge del terreny natural. Es conserven part dels murs de la cambra (que amiden entre 0,8-1 m de gruix) amb la graella sobre la qual es dipositaven les rajoles per a la seva cocció. Tanmateix es dibuixa la porta d'accés per on s'introduïa i es treia el material a coure. El seu interior és construït amb maons d'argila i una capa d'estucat de calç, i l'exterior està revestit amb pedra seca. | 08063-21 | Cal Soteres | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. | 41.5881400,1.7298800 | 394135 | 4604828 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46650 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier). | XIX | El santuari de la Mare de Déu del Remei es troba adossat a l'antic balneari de la Puda pel costat de sud-est. S'hi accedeix des del pati central o des del portal situat a la façana lateral, amb accés directe des de l'exterior de la finca. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb un campanar de torre d'estil neoclàssic, de planta poligonal. La coberta de la nau és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i la de la torre és plana. Interiorment, la nau està resolta amb volta de canó rebaixada i conté un cor sostingut per una volta rebaixada. Hi ha una avantsala que precedeix la nau principal. L'altar presenta decoració amb pilastres, frisos, cornises i esgrafiats d'estil clàssic. Pel darrera, un petit deambulatori amb escales mena fins a la imatge de la Mare de Déu del Remei. | 08063-22 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | La torre d'estil neoclàssic és anterior a l'any 1865, inscrit al portal del santuari, que podria correspondre a l'any d'unes obres de restauració. | 41.5994400,1.6847600 | 390393 | 4606139 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46650-foto-08063-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46650-foto-08063-22-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El segon diumenge d'octubre s'hi celebra l'Aplec de la Mare de Déu del Remei de la Puda de Francolí. | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46651 | Mausoleu de Francesc Aguilera i Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-francesc-aguilera-i-tarda | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XIX | És tracta d'un mausoleu situat a l'interior del recinte del cementiri de l'església de Sant Feliu de la Vall. És de base rectangular; a la part superior hi ha tres nínxols i un a la inferior. La part frontal superior presenta una estructura triangular decorada amb elements neoclàssics (fulles de geganta, volutes, copes), coronada per una creu de pedra. | 08063-23 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | La família Aguilera era molt influent a la vall de Sant Feliu. | 41.6066100,1.6835200 | 390302 | 4606937 | 1869 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46651-foto-08063-23-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46652 | Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-feliu-de-la-vall-daguilera | AA.DD. (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu, La Vall (Castellolí). Castellolí: Publicació [s.l.: s.n]. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p.77. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 415. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 102-104. | XI | Sant Feliu de la Vall és una petita església d'una nau, d'origen romànic, molt modificada i ampliada a mitjans del segle XIX. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. Del temple original conserva la nau amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes entre lesenes. L'absis, que és de pedra local i es troba molt reconstruït, conserva tres finestres de doble esqueixada coronades amb un arc de mig punt adovellat, de pedra sorrenca. Els paraments interiors són arrebossats i decorats amb pintures molt simples i esquemàtiques. Tanmateix, durant aquestes obres d'ampliació, a la seva estructura original se li van adossar una capella per banda, la sagristia, el campanar d'espadanya de dues obertures ampliat a manera de comunidor, el portal de ponent i el cementiri. Durant l'any 2002, el temple va ser objecte d'obres de restauració que van comportar la desaparició del cos afegit a l'absis, al lateral del presbiteri, que feia funcions de sagristia, i van deixar al descobert les tres finestres de l'absis i l'antic portal, situat a la façana sud. | 08063-24 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Castellolí i era una antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç. Les primeres referències documentals de Sant Feliu són del segle XI, als cartularis del monestir de Sant Cugat, del que era una cel·la per una donació desconeguda. Segons consta a la documentació, al segle XVIII, els habitants de la vall de Sant Feliu reclamaven una major atenció per part dels eclesiàstics, que va provocar un seguit de discòrdies. L'any 1752 es va signar la 'Concòrdia de Sant Feliu', resolta amb la renúncia per part dels habitants de la Vall a la missa dels diumenges. L'església de Sant Feliu va ser restaurada l'any 1970, tal com consta a la llinda del portal, per voluntat de Jaume Francolí i a través dels seus marmessors. | 41.6067500,1.6834800 | 390299 | 4606953 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda'. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46653 | Sant Vicenç de Castellolí, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloli-esglesia-vella | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 107-108. JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) (1992) 'Sant Vicenç de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 414-415. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 97-102. SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat. VILANOVA i MUSET, R. (2004) Aixecament arquitectònic de l'església vella de Sant Vicenç de Castellolí. Treball final de carrera (inèdit). | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'església vella de Sant Vicenç de Castellolí. És un edifici barroc del segle XVIII, d'una sola nau amb creuer, amb tres capelles per banda i campanar de torre de base quadrangular. Conserva tots els murs perimetrals, la torre i bona part del campanar. L'absis és ornat amb bandes llombardes, que també es troben parcialment al mur sud. El parament, a la base, és fet de carreus de mides petites, només desbastats, disposats en filades horitzontals; a la part superior, és fet amb carreus de mides més grans, ben carejats. La façana principal conserva l'entrada i la rosassa, i a la resta de façanes s'hi obren diverses obertures, que romanen en bastant bon estat. També presenta un rellotge de sol entre els carreus de la cadena cantonera,amb gnòmon de vareta en mal estat, no s'aprecien marques horàries ni ornamentació. Interiorment, s'observen les arrencades de les voltes de pedra i de maó de pla en alguns punts. Es conserven les voltes de les capelletes laterals, i la que resta sobre l'accés, que correspon a una volta d'aresta rebaixada, i els vestigis d'una volta mixta. Tanmateix, es conserven a l'interior de l'església, les restes d'unes pintures barroques al fresc, d'iconografia decorativa amb predomini de les formes vegetals, a les capelles laterals i a la planta central. Es conserven els vestigis, adossats a la façana sud-est, de l'antiga masoveria de cal Junyent. | 08063-25 | Camí del Cementiri s/n, 08719, Castellolí. | L'església parroquial de Sant Vicenç es va construir a principis del segle XVIII, en substitució de la primitiva parròquia de Sant Vicenç, ubicada al castell de Castellolí. La primera referència documental de la nova església és una visita pastoral de l'any 1698, que diu: 'Item desitjam, en quant pugám facilitar la edificació de nova església per la celebració dels divinals oficis... concedim llicencia à tots los fahels de treginar y portar a peu de obra tots los materials de pedra... convenients a dita fábrica, en los dies de diumenge y festes de precepte sens incórrer à pena alguna...'. Al portal principal hi ha inscrit l'any '1705', que probablement correspon a l'any del final de la seva construcció, però l'església no va ser beneïda fins molts anys després, l'any 1743, probablement per la reclamació, finalment desestimada, dels habitants de la Vall de Sant Feliu de construir la nova església més a prop del seu nucli. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la parròquia va ser incendiada per membres d'un Comitè Revolucionari i abandonada pels feligresos. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble, que actualment encara fa les funcions de parròquia del terme. Es van aprofitar pedres i teules de l'antiga església per a la nova edificació. Durant molts anys, les ruïnes de l'església de Sant Vicenç van ser utilitzades com a magatzem de drapaire. | 41.5958600,1.7022400 | 391844 | 4605720 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46653-foto-08063-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46653-foto-08063-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46653-foto-08063-25-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia conserva una pica baptismal procedent de Sant Vicenç de Castellolí. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46654 | Sant Vicenç de Castellolí, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloli-esglesia-nova | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XX | Església de planta rectangular, d'una sola nau amb absis, presidida per un porxo amb columnes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Presenta un campanar d'espadanya molt senzilla d'una única obertura. L'edifici respon a l'esperit noucentista, ja fora d'època, molt equilibrat i amb referències clàssiques. Les façanes són de paredat comú, arrebossades. | 08063-26 | Av. de la Unió, 5, 08719, Castellolí. | L'any 1936, durant la Guerra Civil, l'antiga parròquia barroca de Castellolí va ser incendiada per membres d'un Comitè Revolucionari i, posteriorment, abandonada pels feligresos. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble, que actualment encara fa les funcions de parròquia del terme. Es van aprofitar pedres i teules de l'antiga església per a la nova edificació. | 41.5979800,1.6983300 | 391522 | 4605960 | 1940 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46654-foto-08063-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46654-foto-08063-26-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46655 | Teuleria de cal Muset, cal Jaume i cal Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-muset-cal-jaume-i-cal-soteras | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret del GR-172, venint de cal Muset en direcció a can Soteres. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de la cambra de cocció i l'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra seca. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. | 08063-27 | Cal Muset | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La seva localització en aquest indret proper a cal Muset, cal Jaume i cal Soteras fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies. | 41.5867900,1.7176200 | 393111 | 4604694 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46656 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-1 | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XIII-XIV | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga torre de defensa situada enmig d'uns camps de conreu, a la zona de l'Hort del Bonhome. Es conserven alguns dels seus murs de façana, fets de pedres escairades petites i organitzats en filades, que presenten unes petites obertures. Un dels murs manté una gran alçada, fet que permet deduir que aquesta edificació tenia almenys dos pisos. Des de l'indret on es situen les restes hi ha una bona comunicació visual amb el castell de Castellolí, i al seu entorn immediat s'hi ha recollit ceràmica grisa medieval. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08063-28 | Hort del Bonhome (Cal Tardà) | 41.6047300,1.7049300 | 392083 | 4606701 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46656-foto-08063-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46656-foto-08063-28-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46657 | Avinguda de la Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-la-unio | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, P. 83-84. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p.64 i 93-95. | XVIII-XIX | L'avinguda de la Unió travessa longitudinalment d'extrem a extrem el nucli urbà de Castellolí. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble al segle XVIII, en variar l'antiga ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades, per a passar pel coll del Bruc. Es tracta majoritàriament d'edificis de dues plantes. Hi destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. Algunes presenten a la façana el seu antic renom. | 08063-29 | Av. de la Unió, 08719, Castellolí. | És durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbà de Castellolí, en variar la ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc. El poble es va anar agrupant a redós del camí, formant l'allargassat nucli actual. Es van habilitar dos hostals: el de can Parera de l'Hostal, que era a la banda de ponent i el de can Llucià de les Parres, a l'altre extrem, que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castellolí podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures, beguda, blat i civada, sense cap mena de restricció ni taxa especial . Els primers edificis documentats del nucli urbà es remunten al darrer terç del segle XVIII, construïts en una peça de terra del mas Francolí de la Pujada. Entre el anys 1778 i 1779, Vicenç Francolí va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que s'hi construïssin habitatges adossats; l'any 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peça de terra, a favor de Jaume Atzet i de Valentí Oller. Dos anys més tard, el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenç. Les parcel·les oscil·laven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada, que cedia el dret d'ús als emfiteutes perquè hi construïssin els seus habitatges. A canvi, aquests havien de pagar l'entrada, el lloguer anual, un cens perpetu de 6 diners per la llicència de construcció al duc de Medinaceli, que era el senyor directe, i el valor corresponent a l'impost del Reial Cadastre. Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala, Llopis i Aguilera, propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castellolí, va establir tretze parcel·les, per a construir-hi cases adossades, en una peça de terra erma del mas Parera del Perelloner, situades entre la carretera i el torrent . | 41.5988500,1.7024700 | 391868 | 4606052 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46657-foto-08063-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46657-foto-08063-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46657-foto-08063-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46658 | Parcmotor Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcmotor-castelloli | PARCMOTOR CASTELLOLÍ: www.parcmotor.com/ca | XXI | El Parcmotor de Castellolí és un complex esportiu, que ocupa una superfície de 100 hectàrees, dedicat a la pràctica dels esports de motor. Està destinat a l'entrenament, tecnificació, iniciació i competició en les disciplines d'automobilisme i de motociclisme. El principal equipament és el circuit de velocitat, de 27 hectàrees de terreny, que presenta un traçat reversible de gairebé 4.200 metres, homologat per les Federacions Internacionals de Motociclisme i Automobilisme. També disposa d'escola de conducció (Fast Parcmotor), circuit supermotard, minimotos i karting (Circuit Racing DC), circuit de motocròs, àrea d'enduro, zona de trial, zona de 4x4 i paintball. Tanmateix, dins del complex hi ha el Campus Motor Anoia, un equipament al servei de les empreses del sector del motor-aeronàutic, sostenibilitat i esports on es realitzen projectes de testificació, investigació i desenvolupament, i s'hi organitzen tot tipus d'esdeveniments. | 08063-30 | Crta. Nacional A-2, Km 560, 08719, Castellolí. | El Parcmotor Castellolí va ser finalitzat l'any 2009 a iniciativa del Circuit de Catalunya i el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria General de l'Esport, juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme, per mitjà d'un projecte de l'any 2001. L'any 2002 es va inaugurar la seva primera instal·lació, el circuit de motocròs, i la primera competició que es va celebrar va ser una cursa social de trial. També va acollir una prova del Campionat de Catalunya i una del Campionat d'Espanya. L'any 2004 va començar la construcció del circuit de velocitat, amb l'assessorament d'alguns pilots catalans com Àlex Crivillé, Carles Checa o Toni Elías. L'any 2008 va acollir una prova del Campionat del Món de trial a l'aire lliure. | 41.5902000,1.6907700 | 390879 | 4605106 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||
| 46659 | Cartell Nitrato de Chile de ca l'Ermenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartell-nitrato-de-chile-de-ca-lermenter | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta d'un cartell publicitari de Nitrato de Chile, situat a la mitgera de l'edifici de ca l'Ermenter, a ca l'Alzina. Està realitzat amb rajoles ceràmiques esmaltades i presenta el dibuix d'una silueta, de color negre, d'un home a cavall sobre un fons groc, amb l'eslògan publicitari: 'abonad con nitrato de Chile'. El seu estat de conservació és bo, tot i que li falta una rajola. | 08063-31 | Ca l'Ermenter, Ca n'Alzina, 08719, Castellolí. | El cartell publicitari de Nitrato de Chile va ser dissenyat, l'any 1925, per l'estudiant d'arquitectura Adolfo López-Durán. Va ser un encàrrec d'una empresa xilena comercialitzadora de nitrat de sodi com a fertilitzant, que volia expandir-se a Espanya. Formava part d'una campanya publicitària de grans dimensions, i va ser col·locat a molts pobles arreu de l'estat espanyol. | 41.5956400,1.6866000 | 390540 | 4605715 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46659-foto-08063-31-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Adolfo López-Durán | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46660 | Els Marges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-marges | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquests murs. | Es tracta d'un indret que presenta un gran nombre de murs de pedra seca, que li donen nom al lloc 'Els Marges'. Són fets amb pedres d'origen local, molt pròxims entre ells, entre 8 i 10 m de distància. Actualment és un indret boscós, però antigament eren feixes de terres conreades. | 08063-32 | Cal Marbres | 41.5863700,1.6986900 | 391532 | 4604671 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46660-foto-08063-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46660-foto-08063-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46661 | Font de ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nalzina | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 25-28. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | La font de ca n'Alzina es troba a prop del nucli de ca n'Alzina, al marge esquerre del torrent de Sant Feliu. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. S'hi accedeix per un camí amb escales de fusta, que baixa fins a la petita terrassa on hi ha la font. El seu cabal, que és intermitent i ha anat minvant amb els anys, cal relacionar-lo amb els nivells calcaris associats a les margues i amb els limitats nivells al·luvials del mateix torrent. Es troba en un indret boscós, envoltat de plataners, alguns roures de fulla petita i acàcies bordes. | 08063-33 | Ca n'Alzina | La font de ca n'Alzina original, que ja no es conserva, estava situada uns metres més avall de l'actual, i abastia d'aigua un hort proper situat vora el torrent. | 41.5946000,1.6831300 | 390249 | 4605604 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46661-foto-08063-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46661-foto-08063-33-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46662 | Font de cal Bonhome | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bonhome | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 51-54. | XX | Es troba actualment soterrada | La font de cal Bonhome es situa a la zona de l'Hort del Pere Serra, just a sota del camí de cal Tardà, en un canyissar amb alguns salzes i avellaners. Es troba actualment soterrada però protegida parcialment per una estructura de formigó. Es tracta d'una mina d'aigua bastida amb pedra lligada amb morter, que capta l'aigua del torrent, i és canalitzada i conduïda cap a una bassa, situada en un hort proper. | 08063-34 | Hort del Pere Serra (cal Tardà) | 41.6060100,1.7070500 | 392262 | 4606841 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46663 | Font de cal Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-carles | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 44-47. | XX | La font de cal Carles està situada a la zona de la Vinya del Pere Gros, uns metres per sota del camí de cal Carles, a uns antics horts. És una font que surt d'una paret de roca i raja en forma de degotall. Està protegida per una estructura que canalitza l'aigua fins a una bassa crircular, situada sota la font. La seva aigua s'utilitzava per a usos agrícoles. | 08063-35 | Vinya del Pere Gros (El Catarro) | 41.6025000,1.6942300 | 391188 | 4606467 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46663-foto-08063-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46663-foto-08063-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46664 | Font de cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-francoli-de-sant-feliu | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 41-43. | XX | La font de cal Francolí de Sant Feliu es troba a prop del torrent de Sant Feliu, a l'alçada del Cup Nou. L'aigua raja per un tub sobre una estructura cúbica i omple una bassa annexa. Té un gran cabal i en brolla aigua tot l'any. La font està situada en una zona de roques calcàries bioclàstiques, amb presència de fòssils de bivalves, equínids, coralls i briozous, que pertanyen al Bartonià. | 08063-36 | Torrent de Sant Feliu | 41.6074100,1.6912500 | 390948 | 4607016 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46665 | Font de cal Guixanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-guixanet | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 18-21. | XX | La font de cal Guixanet es troba a la zona dels Pèlags, a un hort privat. Neix d'una paret rocosa pròxima al segon pèlag i presenta un cabal abundant, que és reconduït cap a una bassa; amb l'aigua sobrant s'omple una segona bassa, situada uns metres per sota de la bassa principal. És utilitzada per a usos agrícoles. | 08063-37 | Els Pèlags | 41.5940400,1.6961000 | 391329 | 4605525 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46665-foto-08063-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46665-foto-08063-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46666 | Font de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-soteres | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Soteres està situada en una zona pròxima al Coll del Bruc. La font brolla directament de la roca i omple un seguit de basses, construïdes amb pedra i maons, que es troben majoritàriament tapades amb grans lloses de pedra. Presenta un cabal abundant i perenne. La bassa principal, on es troba la font, presenta una obertura que permet observar l'aigua del seu interior. | 08063-38 | Coll del Bruc | 41.5984100,1.7340800 | 394502 | 4605964 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46667 | Font de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-tarda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 55-59. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XXI | La font de cal Tardà es troba a la vall del torrent homònim, al seu marge esquerre. Compta amb un notable cabal perenne i raja directament de la roca. Les seves aigües, canalitzades per un tub, són bicarbonatades càlciques i brollen de materials sorrencs i carbonatats intercalats en les calcàries i margues de l'Eocè (Bartonià). A tocar de la font hi ha uns antics safarejos, que actualment serveixen de bassa. | 08063-39 | Cal Tardà | Segons la tradició, aquesta font va ser trobada pels sarraïns entre els segles VIII- XI, que hi van construir les estructures de safareig encara presents. Segles més tard, la família de cal Tardà va adquirir la seva propietat. Fins a mitjans del segle XX, la font alimentava els safareigs on els habitants del poble anaven a rentar la roba. | 41.6093800,1.7109200 | 392590 | 4607210 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46668 | Font de can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jorba | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Jorba està situada a l'Hort de can Jorba, a prop del camí de Maians, a una zona boscosa de pins i alzines. La font, que està entubada, neix directament d'un forat a una escletxa d'una gran roca. L'aigua també regalima per la paret de la roca i aquest degoteig forma petites basses a l'interior de l'escletxa. L'aigua segueix un regueró que surt de la roca cap al torrent de can Jorba, situat uns metres més avall. | 08063-40 | Hort de can Jorba | 41.6141200,1.6847000 | 390413 | 4607769 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46669 | Font de la Puda Sulfurada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puda-sulfurada | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 29-33. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1998) 'Les Aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí'. Història de les ciències de la salut a l'Anoia [Jornades de les Ciències de la Salut de l'Anoia 1996]. Barcelona: Fundació Uriach 1838, p. 125-152. | XIX-XX | La font de la Puda Sulfurada es troba al jardí de l'edifici del balneari de la Puda de Francolí, a l'interior d'una cambra subterrània. A l'entrada, que està tancada per una porta reixada, hi ha unes escales que baixen fins a l'habitació on hi ha la font pròpiament dita i una altra surgència d'aigua que, possiblement, prové de la zona d'influència freàtica del torrent del Figuerola. L'aigua inunda la cambra i diversos graons de l'escala. Es tracta d'una de les fonts més espectaculars del municipi, per l'encant de l'entorn i la naturalesa sulfurosa de les seves aigües. | 08063-41 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | El balneari de la Puda de Francolí explotava les aigües sulfuroses d'aquesta famosa font, que eren considerades apropiades per a tractar malalties de la pell, respiratòries i el reuma. El seu nom prové de la seva olor característica, per la presència d'àcid sulfhídric que es volatilitza en aflorar les aigües a l'atmosfera. | 41.5993600,1.6844500 | 390367 | 4606131 | 08063 | Castellolí | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46669-foto-08063-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46669-foto-08063-41-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46670 | Font de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 34-36. | XIX-XX | La font de la Puda es troba a poca distància del jardí del balneari de la Puda de Francolí, a tocar del torrent del Figuerola. S'hi accedeix per les escales de pedra que menen al torrent. Es tracta d'una font arranjada amb una estructura de pedra i maó. L'aigua brolla per un broc metàl·lic i segueix per un rec que la condueix al torrent. Antigament, l'estructura de la font era més gran, però actualment només se'n conserva una part. | 08063-42 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | 41.5999100,1.6840000 | 390331 | 4606193 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46670-foto-08063-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46670-foto-08063-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46671 | Font de l'hort de cal Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-junyent | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 14-17. | XX | La font de l'hort de cal Junyent es situa al marge esquerre de la riera de Castellolí, a uns 50 m de la font del Poble, sota una paret de pedra recoberta de molses. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra i maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera de Castellolí. | 08063-43 | Riera de Castellolí | 41.5963800,1.7003600 | 391688 | 4605780 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46671-foto-08063-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46671-foto-08063-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46672 | Font de l'hort de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-la-cova | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent. | 08063-44 | Cal Francolí (Vall de Sant Feliu) | 41.6088800,1.6907700 | 390910 | 4607180 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||||
| 46673 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-0 | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 68-72. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). | XX | Es tracta d'una deu d'aigües ferruginoses, que consta d'una mina excavada a la roca natural del terreny, tancada per una reixa. A l'entrada hi ha uns graons d'accés a un estret passadís, parcialment inundat per l'aigua. Les seves parets presenten tonalitat de colors vermellosos i taronges. A l'exterior de la mina, l'aigua és canalitzada cap una font, situada a pocs metres de l'entrada de la mateixa, que es troba emmarcada en un petit mur de pedra, amb un tub per on brolla l'aigua. El cabal de la font és perenne tot i que molt irregular. La seva aigua prové d'un aqüífer per fractures i es troba en estat anòxic; quan surt a la superfície s'hi incorpora l'oxigen, afavorint l'oxidació dels metalls i donant la seva característica coloració vermellosa. | 08063-45 | Cal Muset | L'aigua de la font del Ferro és ferruginosa i tova. La font va ser objecte d'un projecte d'explotació de les seves aigües per a consum (planta embotelladora), però finalment no es va materialitzar. | 41.5833600,1.7254500 | 393758 | 4604303 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Ferro, a diferència de la resta de fonts del terme, brolla de materials metamòrfics del Paleozoic (pissarres micacícitiques i pissarres sorrenques del cambroordovicià o ordovicià). La seva aigua, que incorpora metalls de l'encaixant com ferro i manganès, es procedent d'elevats temps de residència en el sistema a través de les fractures, que en la sortida es barreja amb d'altres d'origen més superficial.Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46674 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 10-13. | XX | La font del Poble es troba a pocs metres de la riera de Castellolí, al seu marge esquerre. S'hi accedeix per un sender que mena cap al torrent, que surt del camí que comença al parc de davant de l'escola 'Les Passeres'. Es tracta d'una petita construcció amb una canya, per on brolla l'aigua que va a parar a la riera. L'estructura es troba en un indret enverdissat. A l'entorn de la font, que està constituït per un canyissar amb esbarzers i heures, es poden observar diversos tipus de fòssils. | 08063-46 | Riera de Castellolí | 41.5966400,1.7003200 | 391685 | 4605809 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46674-foto-08063-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46674-foto-08063-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46675 | Font dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-masets | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 73-76. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | La font dels Masets es troba a pocs metres del torrent del Forn d'en Monner, a les proximitats del barri dels Masets. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra decorada, que presenta unes rajoles amb el nom. L'aigua brolla a través de dues canyes i segueix per un petit canal de pedra fins a una bassa. El seu cabal és perenne i elevat, tot i que presenta oscil·lacions. Està envoltada d'una pineda de pi blanc, en un indret de gran valor paisatgístic. És una de les fonts més visitades pels excursionistes i les seves aigües també s'utilitzen per a l'abastament i regadiu del nucli dels Masets. | 08063-47 | Els Masets | 41.5725600,1.7018100 | 391769 | 4603134 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46676 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/</p> | XIV-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència al terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XIV al XX. Aquests documents es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: -Mensa Episcopal. -Arxius Parroquial. - Arxiu Capitular de Vic. Entre aquesta documentació destaca la de la parròquia de Castellolí (baptismes, matrimonis, defuncions, compliment pasqual, llevadors i capbreus i vària administració). Segons consta en el volum DLM/1, l'arxiu fou destruït el 1936, salvant-se només quatre llibres, datats entre els anys 1774 i 1968.</p> | 08063-48 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 46677 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 48-50. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Les Fontetes es troben a les proximitats del nucli urbà de Castellolí, a mà dreta del camí de cal Tardà, a pocs metres del torrent homònim. S'hi accedeix per uns graons de pedra, que menen al canyissar on hi ha la deu. És una font arranjada que consta d'una petita construcció de pedra, de la que surt un tub per on brolla l'aigua, que segueix cap al torrent. El seu cabal és intermitent i molt variable al llarg de l'any. | 08063-49 | Camí de cal Tardà | Les fontetes és una de les fonts més freqüentades de Castellolí, per la seva proximitat al nucli urbà. Antigament, era costum anar-hi a berenar. | 41.6028100,1.7051600 | 392099 | 4606488 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46678 | Jaciment paleontològic de Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-50 | Puig Aguilera | 41.6068500,1.6721000 | 389351 | 4606978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46678-foto-08063-50-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 111,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml