Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46662 | Font de cal Bonhome | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bonhome | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 51-54. | XX | Es troba actualment soterrada | La font de cal Bonhome es situa a la zona de l'Hort del Pere Serra, just a sota del camí de cal Tardà, en un canyissar amb alguns salzes i avellaners. Es troba actualment soterrada però protegida parcialment per una estructura de formigó. Es tracta d'una mina d'aigua bastida amb pedra lligada amb morter, que capta l'aigua del torrent, i és canalitzada i conduïda cap a una bassa, situada en un hort proper. | 08063-34 | Hort del Pere Serra (cal Tardà) | 41.6060100,1.7070500 | 392262 | 4606841 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46663 | Font de cal Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-carles | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 44-47. | XX | La font de cal Carles està situada a la zona de la Vinya del Pere Gros, uns metres per sota del camí de cal Carles, a uns antics horts. És una font que surt d'una paret de roca i raja en forma de degotall. Està protegida per una estructura que canalitza l'aigua fins a una bassa crircular, situada sota la font. La seva aigua s'utilitzava per a usos agrícoles. | 08063-35 | Vinya del Pere Gros (El Catarro) | 41.6025000,1.6942300 | 391188 | 4606467 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46663-foto-08063-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46663-foto-08063-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46664 | Font de cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-francoli-de-sant-feliu | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 41-43. | XX | La font de cal Francolí de Sant Feliu es troba a prop del torrent de Sant Feliu, a l'alçada del Cup Nou. L'aigua raja per un tub sobre una estructura cúbica i omple una bassa annexa. Té un gran cabal i en brolla aigua tot l'any. La font està situada en una zona de roques calcàries bioclàstiques, amb presència de fòssils de bivalves, equínids, coralls i briozous, que pertanyen al Bartonià. | 08063-36 | Torrent de Sant Feliu | 41.6074100,1.6912500 | 390948 | 4607016 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46665 | Font de cal Guixanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-guixanet | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 18-21. | XX | La font de cal Guixanet es troba a la zona dels Pèlags, a un hort privat. Neix d'una paret rocosa pròxima al segon pèlag i presenta un cabal abundant, que és reconduït cap a una bassa; amb l'aigua sobrant s'omple una segona bassa, situada uns metres per sota de la bassa principal. És utilitzada per a usos agrícoles. | 08063-37 | Els Pèlags | 41.5940400,1.6961000 | 391329 | 4605525 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46665-foto-08063-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46665-foto-08063-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46666 | Font de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-soteres | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Soteres està situada en una zona pròxima al Coll del Bruc. La font brolla directament de la roca i omple un seguit de basses, construïdes amb pedra i maons, que es troben majoritàriament tapades amb grans lloses de pedra. Presenta un cabal abundant i perenne. La bassa principal, on es troba la font, presenta una obertura que permet observar l'aigua del seu interior. | 08063-38 | Coll del Bruc | 41.5984100,1.7340800 | 394502 | 4605964 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46667 | Font de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-tarda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 55-59. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XXI | La font de cal Tardà es troba a la vall del torrent homònim, al seu marge esquerre. Compta amb un notable cabal perenne i raja directament de la roca. Les seves aigües, canalitzades per un tub, són bicarbonatades càlciques i brollen de materials sorrencs i carbonatats intercalats en les calcàries i margues de l'Eocè (Bartonià). A tocar de la font hi ha uns antics safarejos, que actualment serveixen de bassa. | 08063-39 | Cal Tardà | Segons la tradició, aquesta font va ser trobada pels sarraïns entre els segles VIII- XI, que hi van construir les estructures de safareig encara presents. Segles més tard, la família de cal Tardà va adquirir la seva propietat. Fins a mitjans del segle XX, la font alimentava els safareigs on els habitants del poble anaven a rentar la roba. | 41.6093800,1.7109200 | 392590 | 4607210 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46668 | Font de can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jorba | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Jorba està situada a l'Hort de can Jorba, a prop del camí de Maians, a una zona boscosa de pins i alzines. La font, que està entubada, neix directament d'un forat a una escletxa d'una gran roca. L'aigua també regalima per la paret de la roca i aquest degoteig forma petites basses a l'interior de l'escletxa. L'aigua segueix un regueró que surt de la roca cap al torrent de can Jorba, situat uns metres més avall. | 08063-40 | Hort de can Jorba | 41.6141200,1.6847000 | 390413 | 4607769 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46669 | Font de la Puda Sulfurada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puda-sulfurada | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 29-33. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1998) 'Les Aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí'. Història de les ciències de la salut a l'Anoia [Jornades de les Ciències de la Salut de l'Anoia 1996]. Barcelona: Fundació Uriach 1838, p. 125-152. | XIX-XX | La font de la Puda Sulfurada es troba al jardí de l'edifici del balneari de la Puda de Francolí, a l'interior d'una cambra subterrània. A l'entrada, que està tancada per una porta reixada, hi ha unes escales que baixen fins a l'habitació on hi ha la font pròpiament dita i una altra surgència d'aigua que, possiblement, prové de la zona d'influència freàtica del torrent del Figuerola. L'aigua inunda la cambra i diversos graons de l'escala. Es tracta d'una de les fonts més espectaculars del municipi, per l'encant de l'entorn i la naturalesa sulfurosa de les seves aigües. | 08063-41 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | El balneari de la Puda de Francolí explotava les aigües sulfuroses d'aquesta famosa font, que eren considerades apropiades per a tractar malalties de la pell, respiratòries i el reuma. El seu nom prové de la seva olor característica, per la presència d'àcid sulfhídric que es volatilitza en aflorar les aigües a l'atmosfera. | 41.5993600,1.6844500 | 390367 | 4606131 | 08063 | Castellolí | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46669-foto-08063-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46669-foto-08063-41-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46670 | Font de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 34-36. | XIX-XX | La font de la Puda es troba a poca distància del jardí del balneari de la Puda de Francolí, a tocar del torrent del Figuerola. S'hi accedeix per les escales de pedra que menen al torrent. Es tracta d'una font arranjada amb una estructura de pedra i maó. L'aigua brolla per un broc metàl·lic i segueix per un rec que la condueix al torrent. Antigament, l'estructura de la font era més gran, però actualment només se'n conserva una part. | 08063-42 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | 41.5999100,1.6840000 | 390331 | 4606193 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46670-foto-08063-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46670-foto-08063-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46671 | Font de l'hort de cal Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-junyent | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 14-17. | XX | La font de l'hort de cal Junyent es situa al marge esquerre de la riera de Castellolí, a uns 50 m de la font del Poble, sota una paret de pedra recoberta de molses. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra i maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera de Castellolí. | 08063-43 | Riera de Castellolí | 41.5963800,1.7003600 | 391688 | 4605780 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46671-foto-08063-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46671-foto-08063-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46672 | Font de l'hort de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-la-cova | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent. | 08063-44 | Cal Francolí (Vall de Sant Feliu) | 41.6088800,1.6907700 | 390910 | 4607180 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||||
| 46673 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-0 | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 68-72. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). | XX | Es tracta d'una deu d'aigües ferruginoses, que consta d'una mina excavada a la roca natural del terreny, tancada per una reixa. A l'entrada hi ha uns graons d'accés a un estret passadís, parcialment inundat per l'aigua. Les seves parets presenten tonalitat de colors vermellosos i taronges. A l'exterior de la mina, l'aigua és canalitzada cap una font, situada a pocs metres de l'entrada de la mateixa, que es troba emmarcada en un petit mur de pedra, amb un tub per on brolla l'aigua. El cabal de la font és perenne tot i que molt irregular. La seva aigua prové d'un aqüífer per fractures i es troba en estat anòxic; quan surt a la superfície s'hi incorpora l'oxigen, afavorint l'oxidació dels metalls i donant la seva característica coloració vermellosa. | 08063-45 | Cal Muset | L'aigua de la font del Ferro és ferruginosa i tova. La font va ser objecte d'un projecte d'explotació de les seves aigües per a consum (planta embotelladora), però finalment no es va materialitzar. | 41.5833600,1.7254500 | 393758 | 4604303 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Ferro, a diferència de la resta de fonts del terme, brolla de materials metamòrfics del Paleozoic (pissarres micacícitiques i pissarres sorrenques del cambroordovicià o ordovicià). La seva aigua, que incorpora metalls de l'encaixant com ferro i manganès, es procedent d'elevats temps de residència en el sistema a través de les fractures, que en la sortida es barreja amb d'altres d'origen més superficial.Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46674 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 10-13. | XX | La font del Poble es troba a pocs metres de la riera de Castellolí, al seu marge esquerre. S'hi accedeix per un sender que mena cap al torrent, que surt del camí que comença al parc de davant de l'escola 'Les Passeres'. Es tracta d'una petita construcció amb una canya, per on brolla l'aigua que va a parar a la riera. L'estructura es troba en un indret enverdissat. A l'entorn de la font, que està constituït per un canyissar amb esbarzers i heures, es poden observar diversos tipus de fòssils. | 08063-46 | Riera de Castellolí | 41.5966400,1.7003200 | 391685 | 4605809 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46674-foto-08063-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46674-foto-08063-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46675 | Font dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-masets | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 73-76. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | La font dels Masets es troba a pocs metres del torrent del Forn d'en Monner, a les proximitats del barri dels Masets. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra decorada, que presenta unes rajoles amb el nom. L'aigua brolla a través de dues canyes i segueix per un petit canal de pedra fins a una bassa. El seu cabal és perenne i elevat, tot i que presenta oscil·lacions. Està envoltada d'una pineda de pi blanc, en un indret de gran valor paisatgístic. És una de les fonts més visitades pels excursionistes i les seves aigües també s'utilitzen per a l'abastament i regadiu del nucli dels Masets. | 08063-47 | Els Masets | 41.5725600,1.7018100 | 391769 | 4603134 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46676 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/</p> | XIV-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència al terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XIV al XX. Aquests documents es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: -Mensa Episcopal. -Arxius Parroquial. - Arxiu Capitular de Vic. Entre aquesta documentació destaca la de la parròquia de Castellolí (baptismes, matrimonis, defuncions, compliment pasqual, llevadors i capbreus i vària administració). Segons consta en el volum DLM/1, l'arxiu fou destruït el 1936, salvant-se només quatre llibres, datats entre els anys 1774 i 1968.</p> | 08063-48 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 46677 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 48-50. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Les Fontetes es troben a les proximitats del nucli urbà de Castellolí, a mà dreta del camí de cal Tardà, a pocs metres del torrent homònim. S'hi accedeix per uns graons de pedra, que menen al canyissar on hi ha la deu. És una font arranjada que consta d'una petita construcció de pedra, de la que surt un tub per on brolla l'aigua, que segueix cap al torrent. El seu cabal és intermitent i molt variable al llarg de l'any. | 08063-49 | Camí de cal Tardà | Les fontetes és una de les fonts més freqüentades de Castellolí, per la seva proximitat al nucli urbà. Antigament, era costum anar-hi a berenar. | 41.6028100,1.7051600 | 392099 | 4606488 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46678 | Jaciment paleontològic de Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-50 | Puig Aguilera | 41.6068500,1.6721000 | 389351 | 4606978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46678-foto-08063-50-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 46679 | Jaciment paleontològic de cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).</p> | <p>Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.</p> | 08063-51 | Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. | 41.5802800,1.6978800 | 391455 | 4603996 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||||
| 46680 | A prop del castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-castell-de-castelloli | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). | XII-XVIII | Es tracta de troballes superficials de ceràmica d'època medieval en uns camps de conreu i en una zona boscosa, en el vessant oest del turó situat a uns 300 m al nord-est del castell de Castellolí, al peu del camí de can Llucià al castell. El jaciment va ser descobert l'any 1977 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica grisa, ceràmica gris clara o marró a base de plats i plates fondes i de base plana, i ceràmica de color gris-palla amb una decoració a base de solcs acanalats. Es tracta de ceràmica medieval, a la que se li va atribuir una cronologia entre els segles XII i XIII, possiblement procedent d'un forn de ceràmica no localitzat. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica blava catalana (segle XVII), ceràmica blava de Barcelona (segle XV), ceràmica verd i manganès (segle XIV) i ceràmica gris medieval (segles XII i XIII). Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. El fet de que la ceràmica documentada es trobi escampada per tot el vessant del turó podria indicar l'existència d'un assentament situat en el seu cim, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08063-52 | Cal Jaume Brugués | 41.5921900,1.7131500 | 392747 | 4605299 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-544). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46681 | Camí de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-soteres | FARRÉS, R.; SERRA, J. (1991) 'Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de l'Anoia'. Estrat: revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, nº 4. Igualada: Secció d'Arqueologia del CECI, p.83-86. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | XI-XII | Es tracta d'una sepultura ubicada al marge dret del camí de l'antiga N-II, que mena a can Soteres, al seu pas pel Coll del Bruc, a uns 500 m de la carretera, un cop passada una corba molt tancada. Va ser descoberta i excavada, l'any 1965, per membres del Museu d'Igualada. És una sepultura de caixa de lloses, de planta trapezoïdal, que estava coberta per tres grans lloses de gres i conglomerat pinyolenc. Les seves dimensions interiors són 1,70 m de llargada, 0,30 m d'amplada i 0,35 m d'alçada. A l'interior hi havia les restes d'una persona adulta, amb orientació est-oest. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic al seu interior. Per les seves característiques generals, els autors de l'excavació, la van situar cronològicament entre els segles XI i XII. Durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar a l'altre costat del camí diversos fragments de ceràmica feta a mà, informes, que podrien pertànyer al període del bronze, procedents probablement d'un jaciment destruït durant les obres d'ampliació del camí. | 08063-53 | Can Soteres | 41.5959100,1.7327400 | 394386 | 4605688 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46681-foto-08063-53-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-468). | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46682 | Camí dels Pèlags o a prop de la riera de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pelags-o-a-prop-de-la-riera-de-castelloli | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). | IVaC-XVIII | Es tracta de troballes superficials de materials arqueològics de diverses èpoques històriques, en una amplia zona al sud-oest del nucli urbà de Castellolí, al sud del traçat de la N-II, que s'estén per l'extrem sud d'un camp de conreu i en el vessant que descendeix cap als Pèlags. Va ser descobert, l'any 1989, per Beatriz Restrepo. Els materials recollits en aquest jaciment, classificats segons la fase cronològica a què pertanyen, són els següents: - Època Ibèrica: ceràmica gris ibèrica de la costa catalana (segona meitat del segle IV-I aC), ceràmica gris ibèrica amb decoració estampillada (segona meitat del segle IV- finals del III aC), ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica feta a mà, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de molí manual de granit i esclats de sílex. - Període romà: ceràmica 'Sigillata' hispànica amb decoració estampillada de motius circulars (segona meitat del segle I dC - III dC), ceràmica de cuina africana de vora fumada (segles I aC -I dC), ceràmica comuna romana (segles I aC - I dC), un fragment de 'tegula' romana, i quatre fragments de 'dolium'. - Edat Mitjana: ceràmica gris medieval (segles XIII-XIV), un fragment de morter amb vidriat verd i groc (segle XIV), ceràmica amb vidriat verd d'aspecte baix medieval. - Edat Moderna: ceràmiques vidriades modernes (segles XVII-XVIII). El fet de que els materials documentats es trobin escampats pel vessant que descendeix cap als Pèlags, podria indicar l'existència d'un assentament situat en el límit de la plana amb l'estreta vall formada per la riera, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. En el sector est del jaciment es conserven restes de petites feixes de conreu que podrien haver malmès les probables restes d'estructures antigues relacionades amb les troballes. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de ceràmica a mà en tres feixes. De l'estudi dels materials recollits es dedueix que el jaciment podria correspondre a un hàbitat que va perdurar des del període ibèric fins al romà (segle IV aC-segle I dC). En quant a les restes medievals i modernes, podrien reflectir l'explotació agrícola d'aquest indret des del segle XIII dC fins a l'actualitat. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08063-54 | Sud-oest del nucli urbà de Castellolí | 41.5938300,1.6945200 | 391197 | 4605504 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46682-foto-08063-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46682-foto-08063-54-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-536 i M-416). | 80|81|83|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46683 | Can Muset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muset | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934),any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR GASSOL, J. (1986) 'Així eren els primers pagesos de la prehistòria'. Cultura, rev. mensual. Barcelona, (octubre de 1986), p.12-14. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. XXV. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, p.26. TARRADELL, M.(1983) Les arrels de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Vicenç-Vives. | XXXVI-XXVa | El sepulcre està destruït. | Es tracta d'un sepulcre de fossa situat a uns 250 metres al sud-est de la masia de cal Muset, en un marge de terra d'un camp de conreu, en el Pujal Roig, a uns 100 metres del camí que mena a la Font del Ferro. Va ser descobert l'any 1934 per uns pagesos, que el van excavar i destruir en bona part. Era un sepulcre de fossa on hi havia enterrat un sol individu col·locat en posició arronsada. La base constava de quatre lloses, coberta per dues més, i tenia forma rectangular (1'20 m de llargada per 0'50 m d'amplada per 0'90 de fondària). Es van recollir materials arqueològics que formaven part del conjunt funerari, format per un vas de ceràmica llisa a mà de forma lleugerament ovoide, amb dues nanses a prop de la vora i la base umbilicada; dues destrals d'amfibolita; un nucli de sílex de forma prismàtica 'de pota de cabra' i dues fulles de sílex; tres contes de cal·laïta; i diverses petxines perforades per a penjolls. Aquests materials corresponen al neolític mig-recent, amb una cronologia d'entre el 3500 al 2500 aC. Actualment es conserva una part del sepulcre, visible en un marge de terra. | 08063-55 | Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els materials procedents d'aquest jaciment es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (referència: 244). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46684 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). NADAL, E.; BOSCH, M. (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Parera, Castellolí (Anoia). Generalitat de Catalunya: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. núm. 7261. | III-II aC | Els treballs agrícoles realitzats en els camps al llarg dels temps han malmès les estructures. | Es tracta d'un assentament d'època ibèrica, dels segles III al II aC, situat a les proximitats de la masia de can Parera i l' l'autovia N-II. Va ser descobert l'any 2006 durant les obres de construcció del Polígon Industrial de can Parera i va ser objecte d'una intervenció arqueològica, que es va dur a terme en dues fases. La primera va consistir en un control arqueològic de les remocions de terra per a la neteja del solar, que van posar al descobert vint-i-cinc estructures semicirculars, amb presència d'una gran quantitat de material ceràmic, i una estructura rectangular formada per tres murs. Durant la segona, es va excavar en extensió tota la superfície afectada per les obres. Aquesta intervenció va permetre establir un mínim de dues fases d'ocupació de la zona en època ibèrica: - Fase I: documentada per la presència d'un retall rectangular de funcionalitat desconeguda, un retall de forma irregular i grans dimensions farcit de pedres i material ceràmic, delimitat pels tres murs localitzats. - Fase II: documentada per tres murs dels quals només resten les banquetes de fonamentació. - Fase indeterminada: documentada per quinze sitges de diverses mides, un retall de planta ovalada i nou fosses de planta circular i poca fondària que podrien haver estat destinades a la col·locació de grans contenidors. La zona d'hàbitat es troba en el vessant est del jaciment, mentre que la zona d'emmagatzematge en el costat nord i oest. | 08063-56 | Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46685 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | XI-XII | Ha estat espoliat. | Es tracta d'una necròpolis situada en un turonet al nord-est de la masia de cal Tardà, en una zona boscosa al costat del Camp Gran. Va ser descoberta, l'any 1970, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van localitzar un enterrament aïllat d'inhumació, actualment destruït en part i semi-excavat. És un enterrament de cista, no antropomorfa, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals en tres dels seus costats, a excepció d'un dels costats que està excavat directament a la terra. La coberta era de lloses planes. Per la seva tipologia, es va datar entre els segles XI i XII. L'any 1991, durant la visita a la zona amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica i gràcies a les informacions facilitades pel propietari de can Tardà, es va poder constatar l'existència de sis tombes, molt pròximes entre elles, que havien estat espoliades. Dues de les tombes presenten les lloses formant la caixa, parcialment destruïda; dues presenten algunes lloses descol·locades i un clot, fruit dels furtius; i de les altres dues, tan sols en queda el clot. És possible que encara quedin restes al subsòl, i només una intervenció arqueològica al jaciment permetria l'obtenció de més informacions. | 08063-57 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | 41.6166500,1.7134200 | 392810 | 4608014 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||
| 46686 | Coves de cal Llucià o de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-cal-llucia-o-de-la-font-del-ferro | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BOSCH GIMPERA, P. (1919) Prehistòria Catalana: edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia'. Penedès: Revista Comarcal Il·lustrada. Any III. Vilafranca del Penedès (Barcelona: Impr. Verdaguer), p. 298-301. ULLASTRE MARTORELL, J. (1965) 'El Karst alóctono de Castellolí'. Geo y Bio Karst. Revista de Espeleologia, 8. Barcelona, p. 2-6. VIDAL, L. M. (1911-12). 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona. | XXXIXaC- | Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament. Les restes de ceràmica recollides a l'interior de les coves permeten documentar la seva ocupació humana durant el neolític antic post cardial (4200-3800 aC.). | 08063-58 | Cal Llucià | L'any 1906 la cova va ser explorada per l'arqueòleg Amador Romaní, que hi va recollir materials arqueològics que van permetre datar la seva ocupació humana al neolític final. És probable que a bibliografia anterior a la dècada dels anys 50 del segle passat, on consten les Coves del Toixó, facin referència a les Coves de cal Llucià o de la font del Ferro. L'any 1985, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van recollir tres fragments de ceràmica i un sílex microlític. La ceràmica és del tipus neolític antic evolucionat postcardial (4200-3800 aC). | 41.5894800,1.7223500 | 393510 | 4604986 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodien material arqueològic procedent d'aquest jaciment. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46687 | Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-moros | BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934), any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20-21. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). JÁRREGA, R. (1991) 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | II-V | Probablement destruït. | Es tracta d'una necròpolis tardoromana situada en uns camps de conreu al nord de cal Bep, al Serrat dels Moros, al sud del Puig Aguilera. Va ser descoberta pel propietari de cal Bep, l'any 1936, quan en plantar-hi una vinya va trobar un sarcòfag, una sepultura exempta i d'altres en cista de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals. Una de les sepultures, que es conservava a cal Bep, era tallada en un sol bloc de travertí, llisa, i d'angles lleugerament arrodonits. Tanmateix, en aquest lloc hi havia una cabana, les parets exteriors de la qual eren plenes d'ossos humans, que també apareixien superficialment en la vinya. D'altra banda, Antoni Borràs indica de l'existència en aquesta zona d'un forn, actualment no localitzat, segons ell ibèric, de construcció ovoide i voltat de pedres tallades com maons, que encerclaven les cambres per coure l'obra; en un costat hi havia la xemeneia rectangular. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de 'tegula'. Finalment, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de material arqueològic i es va constatar que el context on es troba el jaciment havia sofert fortes alteracions des de l'any 1985, i que els antics camps de vinya ara es trobaven unificats en un gran camp de cereals. Tot i que és probable que els moviments de terra ocasionats per la transformació de les vinyes en camps de cereals destruïssin el jaciment, només una intervenció arqueològica ho permetria determinar. | 08063-59 | Cal Bep (vall de Sant Feliu) | 41.6070000,1.6778600 | 389831 | 4606988 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46687-foto-08063-59-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46688 | Trencall del camí de les Coves de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencall-del-cami-de-les-coves-de-la-font-del-ferro | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MALUQUER DE MOTES,J. [et. al.] (1982) Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona. | VI-I aC | Es tracta de troballes superficials de ceràmica ibèrica en una explanada coberta de grava i quitrà amuntegat, envaïda per d'herbes i matolls, a les proximitats de can Llucià i a tocar de l'autovia. El jaciment va ser descobert, l'any 1976, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, ceràmica ibèrica a torn, d'ús comú, i ceràmica bicolor típicament ibèrica. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la degradació a la que havia estat sotmesa l'àrea del jaciment, durant la construcció de l'autovia per a carregar i descarregar camions de materials de construcció, pel que no es pot trobar cap resta arqueològica en superfície. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08063-60 | Can Llucià | 41.5953500,1.7197200 | 393300 | 4605641 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46688-foto-08063-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46688-foto-08063-60-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-46). | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46689 | Camí de cal Muset al pla dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-muset-al-pla-dels-cirerers | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta del camí que uneix la masia de cal Muset amb el pla dels Cireres. S'inicia a pocs metres a llevant de cal Muset, per la pista principal. És un camí que destaca la vegetació particular que hi creix, que fa d'aquesta zona un espai natural interessant. | 08063-61 | Cal Muset | 41.5868500,1.7167200 | 393036 | 4604701 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46689-foto-08063-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 46690 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume | AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. CAMIDESANTJAUME: www.camidesantjaume.cat | XXI | Es tracta de l'etapa Montserrat-Igualada del tram del Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs. Aquesta ruta passa per Montserrat, Santa Cecilia de Montserrat, Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc), Castellolí i Igualada. Presenta una longitud aproximada d'uns 25,7 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. Està indicada per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzada en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme municipal de Castellolí des de el Bruc, a les afores de la urbanització Montserrat Park, pel camí de baixada entre boscos que mena a Castellolí, travessa la vila per l'avinguda de la Unió i passar pel veïnat de les Cases de l'Alzina. L'itinerari segueix la traça de l'antiga N-II, passant per la zona industrial que duu a les portes d'Igualada. | 08063-62 | Part meridional del terme municipal | El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs, on el Camí entra a l'Aragó. El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat. | 41.5981500,1.7000900 | 391669 | 4605977 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46691 | Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta del camí d'accés al castell de Castellolí, que voreja el vessant nord del turó. S'inicia des del camí de cal Jaume. És un camí ombrívol de gran bellesa natural, on destaca la frondosa vegetació que hi creix. | 08063-63 | Cal Jaume | 41.5889600,1.7085400 | 392358 | 4604946 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||||
| 46692 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-7 | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 83-84. | XVIII | Es tracta del nou camí ral d'Aragó, format al segle XVIII, en variar la ruta de l'antic camí ral, que passava per Piera, deixant el congost de Capellades per passar pel coll del Bruc. Va ser en aquesta època, quan el poble es va anar agrupant a redós del camí, al voltant dels hostals, formant l'allargassat nucli urbà actual. | 08063-64 | Part meridional del terme municipal | L'antic camí ral d'Aragó, que comunicava des de l'Edat Mitjana Barcelona amb Lleida i Saragossa, passava lluny del terme. A finals del segle XVIII, en variar la seva ruta i fer-lo passar per Castellolí, es va transformar l'antic camí de carro en una carretera molt transitada per traginers i viatgers. A principis del segle XIX es van crear, a la vora del nou camí ral, hostals i comerços que oferien serveis i productes als viatgers. D'aquesta forma, seguint el camí, es va anar formant el nucli urbà de Castellolí. | 41.5975800,1.6985600 | 391540 | 4605915 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46692-foto-08063-64-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46693 | Barraca de la Vinya de cal Petitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-petito | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la vinya de cal Petitó, a la zona de cal Llucià. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca està totalment coberta per la vegetació però es manté sencera. | 08063-65 | Cal Llucià | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5929700,1.7192900 | 393260 | 4605378 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46693-foto-08063-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46693-foto-08063-65-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8605, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id125. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46694 | Caramelles de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-castelloli | AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659 i 900. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 23. PALOMAR, S. (2013) 'Caramelles'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 6. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9. | XVIII-XXI | Les Caramelles de Castellolí es canten el dimecres a meitat de Quaresma, a diferència de la major part de pobles que ho fan per Pasqua. Es tracta d'una capta infantil anomenada Caramelles de Mitja Quaresma, que es fa a la tarda i al vespre. En sortir de l'escola, els nens es divideixen en grups i van cantant i captant pel poble. Per a recollir la capta duen tant els tradicionals cistells de vímet i canya, com bosses o carretons, que omplen de fruites, fruits secs, ous, bosses de patates, caramels, xocolatines, pastisset, sucs, llaminadures, etc. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, que veniu de Roma, que porteu corona de sant Nicolau. Panses i figues, nous i olives, si no ens voleu donar, alabat sia Déu. La Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques, tot són lloques, la Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques menos Piu. Quatre de pa, quatre de vi, quatre de nous, digueu-li a la mestressa que demà és dijous. Si voleu que canti més deu-me figues, deu-me figues, si voleu que canti més, deu-me figues i calés. | 08063-66 | Castellolí | Les caramelles de Castellolí formen part de les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal, sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort. | 41.5975700,1.7000600 | 391665 | 4605912 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de les Caramelles de l'any 1917 de M. Sanuy extreta del llibre: CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament.Fotografies actuals facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46695 | Goigs de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-remei | BISBAL, Mª A.; MIRET, T.; MONCUNILL, C. (2001) Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 2001, p. 224-227. GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com.es | XIX-XX | Els goigs en honor de la Mare de Déu del Remei de la capella del Balneari de la Puda, es canten durant l'ofici religiós del tradicional Aplec, el segon diumenge d'octubre, festivitat de la Mare de Déu del Remei. Es documenten diverses impressions entre els anys 1868 i 1975. La lletra és tal i com segueix: 'Puix dels divinals tresors Sou Senyora universal: De Vós esperem, Maria, El remei contra tot mal. Del Remei vos nomenem, Perquè en tota enfermetat Sou Vós el remei provat, Quan de cor us invoquem: En Vós, o Mare, trobem Un consol especial. ... Atrets de vostra hermosura Els fiels de Castellolí A la font de Francolí Us visiten amb fe pura Dient-vos: Vida i dolçura I esperança universal. Si l'aigua de Siloè Moguda per l'àngel sant Dava salut a l'instant Al qui s'hi banyava amb fe: Per Vós eixa font també Obtingui virtut igual'. ... | 08063-67 | Mare de Déu del Remei: Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5994400,1.6847600 | 390393 | 4606139 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46695-foto-08063-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del llibre: BISBAL, Mª A.; MIRET, T.; MONCUNILL, C. (2001) Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46696 | Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-feliu-de-la-vall-aguilera | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XX-XXI | La Festa Major de Sant Feliu de la Vall Aguilera es celebra, a l'església de Sant Feliu, pels volts del 30 d'agost, festivitat del patró de la Vall. És organitzada pels veïns de Sant Feliu i la comissió de festes, amb la col·laboració de l'ajuntament de Castellolí. L'ofici religiós, oficiat pel mossèn i cantat per la Coral d'Aulí, marca l'inici dels actes, que segueixen amb la sardinada popular i la cantada d'havaneres, amb rom cremat pels assistents. | 08063-68 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | 41.6067500,1.6834800 | 390299 | 4606953 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46696-foto-08063-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'ajuntament de Castellolí. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46697 | Festa Major de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maig | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'El Roser'. L'Informatiu de Castellolí, 19. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. | XIX-XXI | La Festa Major de Maig es celebra anualment pels volts del 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser, que obre les portes del bon temps. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes de la Festa Grossa hi ha la missa solemne, activitats esportives, cercavila de gegants, concerts, balls, àpats populars, espectacles infantils, etc. | 08063-69 | Castellolí | L'advocació mariana de la Mare de Déu del Roser es va estendre a Catalunya, entre finals del segle XVI i principis del XVII. Es van crear les confraries del Roser que s'encarregaven de fer captiris especials i d'organitzar les caramelles, entre d'altres activitats. | 41.5980200,1.6998900 | 391652 | 4605963 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46697-foto-08063-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46697-foto-08063-69-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46698 | Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-o-festa-de-sant-vicenc | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XX-XXI | La Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç es celebra anualment pels volts del 22 de gener, festivitat de sant Vicenç, patró de la parròquia de Castellolí. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes festius hi ha la missa solemne, conferències, concerts, gimcana, concurs de cuina, activitats esportives, espectacles infantils, teatre, etc. | 08063-70 | Castellolí | 41.5979800,1.6983300 | 391522 | 4605960 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46698-foto-08063-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46698-foto-08063-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46699 | Tuga Trail Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuga-trail-castelloli | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat TUGA TRAIL: www.tugatrail.com | XXI | Es tracta d'una cursa de muntanya i una caminada popular, que formen part dels actes de la Festa Major de Maig. És organitzada, des de l'any 2009, per la marca de roba tècnica Tuga Active Wear, la botiga de material tècnic de muntanya X-Avi Tot Muntanya, juntament amb els membres de la Secció de Curses de Muntanya del Club Excursionista UECANOIA i l'Ajuntament de Castellolí. Hi participen un centenar de voluntaris. La cursa de muntanya té dos recorreguts: el llarg, de 19 km amb un desnivell positiu de 700 m, i el curt, de 10,5 km, amb un desnivell positiu de 350 m. La caminada té una distància de 10 km, amb un desnivell positiu de 425 m. | 08063-71 | Castellolí | 41.5976900,1.6987000 | 391552 | 4605927 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46700 | Pineda de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-font-del-ferro | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 34-35. | Es tracta de la pineda que envolta la font del Ferro. Està formada per pinassa (Pinus nigra sub. Salmanii), situada just al davant i a l'entorn de la font, alguns individus dels quals superen els 30 m d'alçada, i per pi roig (Pinus sylvestris), amb exemplars de mides considerables. Aquest indret destaca per la seva bellesa natural i pel joc de llums i ombres que es produeix a les capçades dels arbres. | 08063-72 | Font del Ferro | 41.5832800,1.7267400 | 393865 | 4604293 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46700-foto-08063-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La pineda de la Font del Ferro forma part del projecte mediambiental de la Unió europea 'Projecte Life + Pinassa', que treballa sobre la gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa de Catalunya (Xarxa Natura 2000). | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||
| 46701 | Pi de cal Francolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-francoli | MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 30. | Exemplar de pi pinyoner (Pinus pinea) centenari situat a pocs metres a migdia de cal Francolí. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (a 1,5 m d'alçada del terra és de 2,62 m) i una gran alçada (23 m). El seu tronc és recte i te la capçada en forma de para-sol, característica d'aquesta espècie. | 08063-73 | Cal Francolí (vall de Sant Feliu). Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | 41.6039200,1.6792000 | 389938 | 4606644 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46701-foto-08063-73-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||||
| 46702 | Materials de Castellolí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat | XXXIXaC- | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen majoritàriament als recollits als diferents jaciments arqueològics. La relació és la següent: - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, del neolític mig-recent (nº registre: 4967). - Lot de material arqueològic medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 4715). - Lot de material arqueològic, de mas Artigas (nº registre: 4900). - Lot de material arqueològic del ferro-Ibèric, del trencall del camí de les coves Font del Ferro (nº registre: 4757). - Lot de material arqueològic medieval, de can Tardà (nº registre: 9154). - Lot de material arqueològic medieval i modern, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 9147). - Lot de material arqueològic ceràmic d'època romana (nº registre: 9194). - Lot de material arqueològic del neolític/Bronze/ibèric/romà/medieval, del camí dels Pèlags (nº registre: 9139). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica i romana, del camí dels Pèlags (nº registre: 9073). - Lot de material arqueològic, del Bronze i medieval, de la sepultura de can Soteras (nº registre: 9072). - Lot de material arqueològic, del bronze/ibèric/romà, a prop de la riera de Castellolí (nº registre: 9020). - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 5076). - Pica baptismal romànica de forma semiesfèrica i ornamentada a la part exterior amb arcs de mig punt, del segle XIII (nº registre: 1). - Lot de material arqueològic del neolític mig-recent, de can Muset (nº registre: 4983). - Lot de material arqueològic del bronze mig/Ferro/Ibèric, de la Cova Gran (nº registre: 4899). - Lot de material arqueològic ceràmic, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4745). - Lot de material arqueològic de sílex, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4634). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica, de can Parera, format per 25.986 fragments, principalment ceràmics (nº registre: 15244). - Bitllet d'1 pesseta emès per l'Ajuntament de Castellolí (nº registre: 1756). | 08063-74 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader, 1, 08700 Igualada. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46702-foto-08063-74-1.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. | 79|80|81|83|85|94|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46703 | Materials de Castellolí al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-dhistoria-de-sabadell | GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat | XXXIXaC- | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials arqueològics que provenen del terme municipal de Castellolí. La relació de materials és la següent: - Fragments de ceràmica a mà, amb decoració cardial (nº registre: 2460). - Tres destrals polides i un fragment de destral, a la que li manca el tall (nº registre: 2493). - Una destral de secció trapezoïdal, tall picat i taló tallat en diagonal (nº registre: 2665). | 08063-75 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-2.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. | 78|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46704 | Barraca de la Vinya del Ton de ca la Munda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-ton-de-ca-la-munda | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca, situada a un petit sot situat al Serrat del Llucià, a tocar del torrent. És de planta quadrada, orientada a sud-oest, amb un perímetre de 11,8 m. Es troba en estat ruïnós i només conserva part dels murs laterals. | 08063-76 | Serrat del Llucià | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5936800,1.7162000 | 393004 | 4605460 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46704-foto-08063-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46704-foto-08063-76-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id124. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46705 | Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta | FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. | XX | Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc. | 08063-77 | Fembra Morta | El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. | 41.5814900,1.7331200 | 394394 | 4604086 | 1939 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46705-foto-08063-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fossa encara no ha estat excavada. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 46706 | Fossa comuna de la guerra civil a la Casella de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-casella-de-can-soteres | FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. | XX | Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre vuit i deu soldats republicans morts durant la Guerra Civil (1936-1939). Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Rosa Jorba, veïna del Bruc, que l'any 1939 vivia a la Casella de can Soteres, quan aleshores tenia quinze anys. A la Casella hi havia soldats republicans que havien instal·lat una central de telègrafs. El dia 22 de gener de l'any 1939, van arribar més soldats camí de retirada, que van ocupar una de les habitacions. Mentre descansaven, un avió de l'exèrcit feixista va bombardejar el lloc provocant la mort de diversos soldats. Segons el testimoni, els companys que van sobreviure al bombardeig van aprofitar un dels sots de les bombes per a inhumar els cossos dels morts. | 08063-78 | Casella de can Soteres | 41.5982500,1.7322700 | 394351 | 4605948 | 1939 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46706-foto-08063-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fossa encara no ha estat excavada. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 46707 | Cova de l'Isidre Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lisidre-serra | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-79 | Olivars de cal Bruguers (Els Marges) | La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.5894000,1.6982800 | 391503 | 4605008 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46707-foto-08063-79-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||
| 46708 | Jaciment paleontològic de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castelloli | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-80 | Terme municipal | 41.5884200,1.7083300 | 392339 | 4604886 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona). | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 46709 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/archivos/aca/fondos-documentales.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.15. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. 2.3.2.3.1.3. - Fons notarials d'Igualada i districte. Codi de referència: ES.08019.ACA/7.5//ACA, NOTARIALES, Igualada ,1080 (B-2). - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.1.16. | 08063-81 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 46710 | Sender de Petit Recorregut PRC-119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-prc-119 | ANOIA TURISME: http://anoiaturisme.cat/anoia/pr-c-119-el-cinturo-de-la-conca/ | XX | El Sender del Cinturó de la Conca (PR-C 119) és un sender de petit recorregut, per totes les muntanyes que es veuen des de la capital de l'Anoia. Té una distància de 68,35 km, amb un desnivell de 2.150 metres i una durada aproximada de 18 hores i 24 minuts. Uneix nou municipis de la comarca a partir de la seva divisió en set etapes realitzades en jornades diàries. A Castellolí són la 6, de can Rossinyol a Castellolí i la 7, de Castellolí a la Pobla de Claramunt. El seu recorregut és circular i es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. | 08063-82 | Extrem oest del terme municipal. | 41.6070400,1.6829300 | 390254 | 4606985 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46710-foto-08063-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 46711 | Sender de Gran Recorregut GR-172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-172 | FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ | XX | El GR-172 és un sender de gran recorregut, de 198,02 quilòmetres dividits en 10 etapes, que uneix les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, i el Bages. Va néixer com una variant del GR 7 i es va consolidar com a sender l'any 1995. El seu recorregut uneix el refugi de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, amb la població de Bellprat. El GR-172 travessa el terme municipal de Castellolí en la seva etapa 9. Aquesta, de 25,85 quilòmetres, uneix Montserrat amb la Pobla de Claramunt. | 08063-83 | Terme municipal de Castellolí | 41.5868400,1.7166200 | 393028 | 4604700 | 1995 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc