Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46713 | Escultures de fusta amb tall de motoserra de l'ajuntament de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-de-fusta-amb-tall-de-motoserra-de-lajuntament-de-castelloli | XXI | Es tracta de tres escultures de fusta, realitzades amb tall a motoserra, que es troben a l'ajuntament de Castellolí. Representen una torre d'un castell, un cavall i un rostre humà. Són de l'any 2015, obra d'uns participants a un acte solidari en el context de la Marató de TV3. | 08063-85 | Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 2015 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46713-foto-08063-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46713-foto-08063-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46717 | Premsa de vi de 'El Centre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-el-centre | XIX | Antiga premsa de vi, de grans dimensions, feta de ferro i fusta. Efectuava la pressió mitjançant un mecanisme, que pujava o baixava per l'acció d'un cargol de ferro, unit a un gran contrapès. Es troba en bon estat de conservació. | 08063-89 | El Centre. Av. de la Unió, 45, 08719, Castellolí. | 41.5986500,1.7010300 | 391748 | 4606031 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46717-foto-08063-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tal com consta a una placa a tocar de la premsa, aquesta ha estat 'Restaurada per Concepció Pelegrí i Asun Larriba, amb el suport de la monitora Núria Gual, dins el curs de Restauració de Mobles 2014-2015. La part de fusteria ha estat realitzada per l'empresa local Imfusta S.L.'. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46718 | Rellotge antic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-lajuntament | XX | Es tracta del rellotge de l'antic edifici de l'ajuntament de Castellolí. És una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- i la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix. | 08063-90 | Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. | Tal com consta a una placa a tocar del rellotge, va ser adquirit al mes de desembre de l'any 1936, i va veure passar les hores des del campanar de l'ajuntament des del 1937 fins a finals del 2002, any que l'antic ajuntament va ser enderrocat. Va ser restaurat l'any 2015, gràcies a la iniciativa i col·laboració de les famílies Jorba-Pelegrí i Saló-Armengol, i a la professionalitat del Sr. Josep Martínez Urgellès. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 1936 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46718-foto-08063-90-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46724 | Materials de Castellolí al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXXVIaC- | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al sepulcre de can Muset i a les Coves de can Llucià. La relació de materials és la següent: - Vas ceràmic, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016386, ubicació: Sala IV vit 06). - Destral d'anfibolita, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016387, ubicació: Sala IV vit 06). - Nucli de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016388, ubicació: Sala IV vit 06). - Denes de calaíta, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016390, ubicació: Sala IV vit 06). - Ganivet de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016407, ubicació: Sala IV vit 06). - Indeterminat, Coves de Castellolí (nº registre: MAC BCN-047734, ubicació: M BCN 1-086C). - Indeterminat, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-048105, ubicació: M BCN 1-086C). | 08063-96 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|79 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46758 | Goigs de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-0 | XIX-XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Castellolí, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: 'Puix esteu ja col·locat dalt del cel amb gran honor. Sigueu nostre intercessor Sant Vicenç màrtir sagrat. En osca on foreu nat del cel grans mercès rebereu, més tard amb Valeri fereu sant i noble apostolat, predicant amb fe i valor a Jesús crucificat. Sigueu nostre... De Saragossa el Pilar i el gai jardí de València, davant la nostra eloqüència en la fe va refermar. Del paganisme el furor contra Vós ha esclatat. Sigueu nostre... Manà Dacià empresonar vostres persones sagrades vostres carns aturmentades i el vostre cos lacerat. Més tot l'infern plegat no afeblí vostre fervor. Sigueu nostre... Per això foreu flagel·lat i cremat a foc roent amb garfis despedaçat amb cruel ensanyament. En la presó sou curat per un àngel del Senyor. Sigueu nostre... Vostre martiri cruent, vostra fe i vostra constància en el cel vos dóna estància i en la terra valiment. A Vós ve l'atribulat i vos demana conhort. Sigueu nostre... De Castellolí el poblat vos venera per Patró i en tota tribulació a Vós acut confiat. Socorreu-lo de bon grat i en la fe, deu-li valor. Sigueu nostre... Guardeu-nos de tempestats defenseu nostres plantades doneu-nos bones anyades lliureu-nos de malvestats. I de tota adversitat mitigueu nostre dolor. Sigueu nostre... Quan als fills de Castellolí arribi la nostra mort porteu-nos a segur port a prop de l'Anyell Diví. A on formem un ramat sigueu Vós nostre pastor. Sigueu nostre... Puix que sou nostre advocat envers Déu nostre Senyor. Sigueu nostre intercessor Sant Vicenç màrtir sagrat'. | 08063-130 | Sant Vicenç de Castellolí . Av. de la Unió, 5, 08719, Castellolí. | 41.5979800,1.6983300 | 391522 | 4605960 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46758-foto-08063-130-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46771 | Font de l'Escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola | XX | Es tracta d'una font urbana situada al davant de l'escola Les Passeres. Està construïda amb un mur de pedra i maó, lligats amb morter i presenta un broc de cop metàl·lic. L'aigua cau a una pica rectangular de pedra. | 08063-143 | Ronda de la Font, s/n, 08719, Castellolí. | 41.5968900,1.7007400 | 391721 | 4605836 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46771-foto-08063-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46771-foto-08063-143-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||
| 46787 | En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ramon-de-roc-estret-i-la-maria-deus | XVIII | Es tracta de la història d'amor entre en Ramon de Roc Estret i la Maria Déus, que van viure a Castellolí fa molts anys, en circumstàncies molt difícils. Va ser recollida parcialment en el llibre de 'Les Set Sivelles', escrit per Gaspar Tardà, germà d'en Ramon. Segons la llegenda, en Ramon es va enamorar d'una vídua de mala reputació amb fills, la Maria Déus, a qui havien matat el marit. Ella tenia fama d'estranya i era coneguda com 'la Bruixa', sobrenom que ha perdurat fins a l'actualitat. La família, que desaprovava rotundament aquesta relació, va prohibir a en Ramon continuar amb la Maria. Però ell, que estava decidit a casar-s'hi, va tallar la relació amb ells. A Castellolí, en un context dominat pel caciquisme i la religió, aquesta parella d'enamorats no podia casar-se perquè el rector hi estava en contra. Tanmateix, la pressió social i la xerrameca els feia la vida impossible, pel que van marxar a viure fora del poble. Es van establir a Vic, on es van casar i van viure un temps feliços. Malauradament, la Maria, que era conflictiva, es va posar en embolics i van acabar fugint de la ciutat, per por a ser linxats. La parella, juntament amb els fills, va tornar a Castellolí i va demanar ajuda a la família d'en Ramon, que els van deixar fer una caseta per viure-hi a Roc Estret, un paratge deshabitat a mig camí entre Castellolí i Santa Pau de la Guàrdia, anomenada despectivament per en Gaspar com la 'Casa del Soroll'. En aquest indret, en Ramon va artigar bosc i va plantar unes quantes vinyes. Vivien pobres i aïllats, i sota l'hostilitat dels veïns, que els anomenaven despectivament 'els Nacres', potser en referència a què ella feia feines semblants a les trementinaires. Actualment, encara hi ha gent gran de Castellolí que recorda haver sentit a dir que a Roc Estret hi havia 'els Nacres', als qui se'ls havia de tirar pedres, i es conserva el topònim 'Hort dels Nacres'. | 08063-159 | El Roc Estret (cal Tardà) | 41.6141400,1.7234600 | 393643 | 4607723 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Casadesús.Els Gegants de Castellolí s'anomenen Ramon de Roc Estret i Maria Déus. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||
| 46795 | Fotografies de Castellolí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-castelloli-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XIX-XXI | A l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es custodien un gran nombre de fotografies de diferents indrets del terme municipal de Castellolí. La relació de fotografies és la següent: - AFMI00404.jpg (1900). Components de la agrupació coral la Llàntia reunits en una fontada a can Muset. - AFMI00873.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita de Sant Sebastià. - AFMI00874.jpg (Procopi Llucià, 1935). Pintura a l'oli de la capella de la Puda de Francolí. - AFMI00875.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Francolí, antiga família d'aquest poble. - AFMI00876.jpg (Procopi Llucià, 1936). Picaporta de ferro forjat. - AFMI00877.jpg (Procopi Llucià, 1936). Majòlica catalana. - AFMI00879.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita Sant Feliu. - AFMI00881.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Parera. - AFMI00882.jpg (Procopi Llucià, 1935). Dipòsit d'aigua de pedra de can Aguilera. - AFMI00883.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Aguilera. - AFMI00884.jpg (Procopi Llucià, 1935). La Puda de Francolí. - AFMI00885.jpg (Procopi Llucià, 1935). Castell. - AFMI00886.jpg (Procopi Llucià, 1936). Castell. - AFMI00887.jpg (Procopi Llucià, 1936). Torre del castell. - AFMI00888.jpg (Procopi Llucià, 1935). Retaule major de l'església de Castellolí dedicat a Sant Vicenç. - AFMI00889.jpg (Procopi Llucià, 1935). Retaule i altar d'estil barroc dedicat a Nra. Sra. del Roser. - AFMI00890.jpg (Josep Bergans, 1934). Sepultura antiga que, va ser descoberta l'any 1934 i es va anomenar Serrat dels Moros. - AFMI01783.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Jorba, ermita a la Verge del Roser. - AFMI01784.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita de Sant Feliu. - AFMI02106.jpg (Procopi Llucià, 1944). Moment de l'arribada del governador civil Sr. Antonio de Correa al municipi. - AFMI02107.jpg (Procopi Llucià, 1944). El governador civil Sr. Antoni de Correa, signa el llibre d'actes de l'ajuntamet. - AFMI02108.jpg (Procopi Llucià, 1944). Visita del governador civil, Antoni de Correa, a les escoles nacionals. - AFMI02307.jpg (Joan Gassó, 1944). Estat de les obres del nou temple parroquial de Castellolí. - AFMI02416.jpg (Procopi Llucià, 1945). Benedicció del nou temple parroquial de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02417.jpg (Procopi Llucià, 1945). Ofici en la església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02418.jpg (Procopi Llucià, 1945). Sortida de la cerimònia religiosa de la nova església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02419.jpg (Procopi Llucià, 1945). Inauguració de la nova església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02567.jpg (Procopi Llucià, 1946). Construcció del temple de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02568.jpg (Procopi Llucià, 1946). Ofici en el temple parroquial de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02671.jpg (No ident., 1915). Grup d'igualadins, destacats en la política i altres activitats de la localitat. - AFMI02672.jpg No ident 1912). Grup d'igualadins destacats en diversos aspectes de la vida local. - AFMI04592.jpg (Procopi Llucià 1955). Homenatge al Sr. Antoni Freixas Muset, amb motiu de la seva jubilació. - AFMI04795.jpg (Serra Mercader, 1896). Dia de caça a cal Tardà. - AFMI05883.jpg (Procopi Llucià, 1935). La Puda de Francolí. - AFMI06611.jpg (S. Masachs, 1968). L'Alcalde Joan Antoni Garcia Urgelés amb els representants d'obres públiques. - AFMI06612.jpg (S. Masachs, 1968). Les autoritats i els enginyers d'Obres Públiques estudiant sobre el terreny, la futura construcció de la variant de la carretera Nacional Municipal. | 08063-167 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. Cal Maco, Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada. | L'ACAN és hereu d'un important bagatge arxivístic. En destaca la creació de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, amb Procopi Llucià com a arxiver, el qual recollí la iniciativa que, des del 1929, duia a terme l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. L'ACAN compta amb 3.500 metres lineals de documentació. Entre els fons custodiats es troben el municipal d'Igualada (1359-1999), el del districte notarial d'Igualada (1281-1981), i la cinemateca (1921-1999). | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Cont. Descripció: -AFMI06613.jpg (S. Masachs, 1968). A iniciativa de l'Alcalde i Diputat Provincial Joan Antoni Garcia Urgelés promocionant campanya.-AFMI06614.jpg (S. Masachs, 1968). A iniciativa de l'Alcalde i Diputat Provincial Joan Antoni Garcia Urgelés promocionant campanya.-AFMI06657.jpg (S. Masachs, 1971). Inauguració del camp de tenis del Cercle Mercantil.-AFMI06658.jpg (S. Masachs, 1971). Inauguració del camp de tenis del Cercle Mercantil.-AFMI06678.jpg (Pérez de Rozas, 1973). Vista de les obres de la variant del Bruc durant la visita del Ministre d'Obres Públiques.-AFMI06679.jpg (Pérez de Rozas, 1973). Vista de les obres de la variant del Bruc durant la visita del Ministre d'Obres Públiques.-AFMI06859.jpg (Josep Graells, 1968). Un camió tràiler que transportava dues bigues de ciment armat encallat en un revolt.-AFMI06860.jpg (Josep Graells, 1968). Un camió tràiler que transportava dues bigues de ciment armat encallat en un revolt.-AFMI07001.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI07002.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI07003.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI08979.jpg (Josep Riba, 1970). Cal Muset.-AFMI12037.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12038.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12039.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12040.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12041.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12042.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició. -AFMI12212.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12213.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12214.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12215.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12216.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12217.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12742.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI12743.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI12744.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI13420.jpg (no ident., 1993). Cobla Juvenil ciutat d'Igualada en la Festa Major de Castellolí.-AFMI20134.jpg (Albert Aguirre, 2006). Nevada del gener de 2006. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46806 | Balma de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-soteres | Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-178 | Can Soteres | 41.5893200,1.7248000 | 393714 | 4604966 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46806-foto-08063-178-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||||
| 46815 | Font dels Castellolinencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-castellolinencs | XX | Es tracta d'una font-monument d'homenatge del municipi de Castellolí als castellolinencs. Es troba a tocar de la parròquia de Sant Vicenç. Consta de dues estructures triangulars de pedra i ciment, de diferents alçades, sobre una base rectangular de ciment. De l'estructura més curta surt un broc de cop, pel que cau l'aigua a una pica, també triangular, que presenta una placa amb la inscripció: 'DEDICAT ALS FILLS D'AQUEST POBLE QUE DURANT ELS MIL ANYS DE LA SEVA EXISTÈNCIA, COMA TAL, HAN LLUITAT PER OBRIR-SE CAMÍ EN LA VIDA. CASTELLOLÍ S.V. 978-1978'. | 08063-187 | Sant Vicenç de Castellolí, església nova. | 41.5976800,1.6985800 | 391542 | 4605927 | 1978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46815-foto-08063-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46817 | Cup Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-nou | XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un edifici, un antic cup probablement de vi, en estat ruïnós situat al camp de Francolí, a tocar del marge del camí. És de planta rectangular i constava de dues plantes. No es conserva la coberta. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un gran portal d‘arc rebaixat de totxo. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un carreu rectangular, amb la següent inscripció: 'J.F. 1869'. També a l'interior, a la part posterior, es conserven els dipòsits, de planta rectangular, enrajolats. | 08063-189 | camp del Francolí | 41.6094100,1.6929500 | 391093 | 4607236 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46823 | Monument a les víctimes de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil | XXI | Es tracta d'un monument en memòria dels morts a Castellolí durant la guerra civil. És un monòlit de pedra sense treballar, emplaçat a pocs metres a ponent de l'antiga església de Sant Vicenç, davant del cementiri. Presenta una placa on hi ha gravat l'escut de Castellolí i la següent inscripció: 'A LA MEMÒRIA DELS SEUS FILLS MORTS DURANT LA GUERRA CIVIL. JOSEP BRUGÉS MUSET, JOSEP CASOLIBA CAMPÀ, ANTONI CLARAMUNT DOMÈNECH, JOSEP JOVÉ MUSET, JAUME MUNTANÉ JORBA, JOAN MUNTANÉ MARGARIT, JAUME PALAU TEIXIDÓ, SALVADOR PELEGRÍ MUSET I ALTRES CAIGUTS. 1936-1939. CASTELLOLÍ, 29 D'OCTUBRE DE 2006'. | 08063-195 | Sant Vicenç de Castellolí, església vella. Camí del Cementiri s/n, 08719, Castellolí. | 41.5958200,1.7020100 | 391825 | 4605716 | 2006 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46823-foto-08063-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46645 | Castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelloli | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes del castell de Castellolí, d'època medieval, situades al costat de la primitiva església parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat ruïnós. Es conserva una cisterna rectangular, de grans dimensions, aparellada amb grans carreus, disposats en filades horitzontals. A tocar de la cisterna, hi ha una petita estança rectangular, coberta amb una volta de mig punt, amb carreus de petites dimensions disposats irregularment; aquesta característica es repeteix als murs perimetrals. A l'extrem nord-occidental, hi ha una estança de planta trapezoïdal, també coberta amb volta de mig punt. És construïda amb petits blocs de pedra, col·locats irregularment en filades horitzontals. El conjunt del castell es troba protegit per muralles perimetrals. Entre els ruïnes medievals hi ha restes d'edificacions d'època moderna, com la casa de Joan Nadal i el mas de Mateu Esteve.</p> | 08063-17 | Cal Jaume | <p>Les primeres referències documentals del castro Audelino o Odelino són de mitjans segle X, quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes. Es esmentat en un document de l'any 961, quan Gomensind i la seva muller Escolàstica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino. L'any 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats, entre les quals es trobava el castell de Maians, que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino. En època feudal el castell era propietat del monestir de Sant Cugat. L'any 1003 el castell de Castellolí fou atacat pel fill d'Almansor, Abd al-Malik, durant la seva ràtzia als comtats catalans, on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraïns. Les primeres notícies explícites sobre el senyor del castell de Castellolí corresponen a l'any 1139, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, encomana a Reverter, vescomte de Barcelona, diversos castells entre els quals figurava el de Castellolí. Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la família Bell-lloc. Els Bell-lloc van vendre l'any 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba, que en va ser el senyor fins que, després de la seva mort entre 1189 i 1195, va passar a mans la seva néta Gueralda, juntament amb el castell d'Òdena. Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona, passant a formar part ambdós castells a la casa dels Cardona, fins al segle XIX. El domini directe del castell era exercit pels seus castlans, que van prendre el nom de Castellolí. L'any 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona, Ramon Folc, que lliurés a Pere Sabata, batlle de Montblanc, la potestat del castell de Castellolí entre ambdós contendents. La jurisdicció civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer d'Igualada fins a l'any 1375, quan el rei Pere el Cerimoniós va atribuir al comtat de Cardona la jurisdicció civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat, entre els quals es trobava Castellolí; heretant també l'antagonisme existent entre els Òdena i la vila d'Igualada. En aquests moments, la vila d'Igualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona. Quan el rei Pere el Cerimoniós va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila d'Igualada, els jurats de la vila es van queixar d'aquesta donació a les corts de Perpinyà l'any 1350, i a les de Montsó l'any 1388, degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca d'Òdena. Entre aquestes, hi havia la usurpació del castell de Castellolí quan, al extingir-se la seva branca castlana, el comte Hug de Cardona va prendre possessió dels drets dels castlans, en comptes de passar a mans del rei. Durant la Guerra del Segadors (1640-1652), el castell va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes. A finals del segle XIX, durant les guerres carlines, al castell de Castellolí s'hi va instal·lar un destacament militar que defensava el camí i l'accés a la vila d'Igualada.</p> | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de béns protegits, POUM (2014): SNU. e55. Fitxa 05. Actualment, el castell és objecte d'una intervenció arqueològica. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||
| 46712 | Sant Vicenç de Castelloí, esglèsia primitiva o del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloi-esglesia-primitiva-o-del-castell | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XI | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes de la parròquia primitiva de Sant Vicenç, situades a tocar del castell de Castellolí. Era una església romànica d'una sola nau, culminada amb un absis semicircular embellit per bandes llombardes. L'estructura de l'aparell és de carreus disposats en filades horitzontals, de petites dimensions en la part inferior, i més gruixuts i ben tallats en la part superior.</p> | 08063-84 | Castell de Castellolí. Cal Jaume. | <p>Les primeres referències documentals de l'església corresponen a la primera meitat del segle XI, on consta com a parròquia de Castel Oduli, en sengles llistes de parròquies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050 . Estava consagrada a Sant Vicenç màrtir. Era una església castral i, probablement, el lloc on eren enterrats els Castellolí.</p> | 41.5885600,1.7085200 | 392355 | 4604902 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'església forma part de la mateixa fitxa que el castell de Castellolí. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||
| 46676 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/</p> | XIV-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència al terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XIV al XX. Aquests documents es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: -Mensa Episcopal. -Arxius Parroquial. - Arxiu Capitular de Vic. Entre aquesta documentació destaca la de la parròquia de Castellolí (baptismes, matrimonis, defuncions, compliment pasqual, llevadors i capbreus i vària administració). Segons consta en el volum DLM/1, l'arxiu fou destruït el 1936, salvant-se només quatre llibres, datats entre els anys 1774 i 1968.</p> | 08063-48 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46725 | Materials de Castellolí al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Castellolí. Foren trobats a diferents jaciments: al del Bruc a l'anomenat de Castellolí i al de Puig Aguilera. Entre els materials recollits, que corresponen a jaciments marins, es troben: -Harpatocaarcinus punctulatus -Neptunus Catalanicus -Porocidaris schmideli -Millepora mammillaris -M. dalmatina -Actinacis cognata -Astreopora tecta -Caulastrea pseudoflabellum -Careiphylia octopartita -Plascosmilopsis bilobulatus -Stylophora contorta -Parisis d'achiardi -Acropora bancellsi -Cyclolitopsis patera -Dictyaraea octopartita -Stylocoenia taurinensis -Goniapora ameliana -G. elegans -Llariosmilia gasseri -I. busquetzi La seva cronologia es situa al Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià i Priabonià-Ludià.</p> | 08063-97 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació, 231. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||||
| 46679 | Jaciment paleontològic de cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).</p> | <p>Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.</p> | 08063-51 | Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. | 41.5802800,1.6978800 | 391455 | 4603996 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||||
| 46678 | Jaciment paleontològic de Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-50 | Puig Aguilera | 41.6068500,1.6721000 | 389351 | 4606978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46678-foto-08063-50-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46794 | Jaciment paleontològic del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-bruc | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en la zona muntanyosa situada entre cal Llucià i el coll del Bruc. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, datades com a Pribonià inferior, que corresponen a les primeres bioconstruccions del sistema recital de la Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-166 | Cal Llucià | 41.5973100,1.7274400 | 393947 | 4605850 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46794-foto-08063-166-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46708 | Jaciment paleontològic de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castelloli | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-80 | Terme municipal | 41.5884200,1.7083300 | 392339 | 4604886 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona). | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46652 | Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-feliu-de-la-vall-daguilera | AA.DD. (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu, La Vall (Castellolí). Castellolí: Publicació [s.l.: s.n]. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p.77. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 415. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 102-104. | XI | Sant Feliu de la Vall és una petita església d'una nau, d'origen romànic, molt modificada i ampliada a mitjans del segle XIX. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. Del temple original conserva la nau amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes entre lesenes. L'absis, que és de pedra local i es troba molt reconstruït, conserva tres finestres de doble esqueixada coronades amb un arc de mig punt adovellat, de pedra sorrenca. Els paraments interiors són arrebossats i decorats amb pintures molt simples i esquemàtiques. Tanmateix, durant aquestes obres d'ampliació, a la seva estructura original se li van adossar una capella per banda, la sagristia, el campanar d'espadanya de dues obertures ampliat a manera de comunidor, el portal de ponent i el cementiri. Durant l'any 2002, el temple va ser objecte d'obres de restauració que van comportar la desaparició del cos afegit a l'absis, al lateral del presbiteri, que feia funcions de sagristia, i van deixar al descobert les tres finestres de l'absis i l'antic portal, situat a la façana sud. | 08063-24 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Castellolí i era una antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç. Les primeres referències documentals de Sant Feliu són del segle XI, als cartularis del monestir de Sant Cugat, del que era una cel·la per una donació desconeguda. Segons consta a la documentació, al segle XVIII, els habitants de la vall de Sant Feliu reclamaven una major atenció per part dels eclesiàstics, que va provocar un seguit de discòrdies. L'any 1752 es va signar la 'Concòrdia de Sant Feliu', resolta amb la renúncia per part dels habitants de la Vall a la missa dels diumenges. L'església de Sant Feliu va ser restaurada l'any 1970, tal com consta a la llinda del portal, per voluntat de Jaume Francolí i a través dels seus marmessors. | 41.6067500,1.6834800 | 390299 | 4606953 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda'. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46690 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume | AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. CAMIDESANTJAUME: www.camidesantjaume.cat | XXI | Es tracta de l'etapa Montserrat-Igualada del tram del Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs. Aquesta ruta passa per Montserrat, Santa Cecilia de Montserrat, Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc), Castellolí i Igualada. Presenta una longitud aproximada d'uns 25,7 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. Està indicada per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzada en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme municipal de Castellolí des de el Bruc, a les afores de la urbanització Montserrat Park, pel camí de baixada entre boscos que mena a Castellolí, travessa la vila per l'avinguda de la Unió i passar pel veïnat de les Cases de l'Alzina. L'itinerari segueix la traça de l'antiga N-II, passant per la zona industrial que duu a les portes d'Igualada. | 08063-62 | Part meridional del terme municipal | El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs, on el Camí entra a l'Aragó. El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat. | 41.5981500,1.7000900 | 391669 | 4605977 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46761 | Barraca de la Vinya del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-maurici | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a la vinya del Maurici, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 1,90 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula de lloses, terra i vegetació, amb un voladís de pedres planes a l'exterior. Presenta dues finestres i una llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-133 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6147300,1.7137900 | 392838 | 4607800 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3348, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id127. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46764 | Barraca de la Vinya del Rei Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rei-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Barraca de pedra circular situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 11,80 m de perímetre, 2,30 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de falsa cúpula; amb una cornisa formada per petites lloses. Presenta una petita llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-136 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6135100,1.7122400 | 392707 | 4607667 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3347, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id61. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46746 | Barraca de la Vinya del Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-forner | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a la Vinya del Forner, a la zona de cal Tardà És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,50 m de perímetre, 1,80 m d'alçada i 0,55 m d'amplada de mur. Està construïda amb lloses de pedra molt planes. La coberta és una cúpula semiesfèrica de lloses, terra i vegetació. | 08063-118 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6082500,1.7102200 | 392530 | 4607085 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3352, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id109. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46754 | Barraca de la Soleïa del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-del-roc-estret | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Part de la coberta està ensorrada. | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 9 m de perímetre, 1,70 m d'alçada i 0,50 m d'amplada de mur. Tot i que part de la coberta està ensorrada, encara conserva restes de voladís a l'exterior. | 08063-126 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6116000,1.7249300 | 393761 | 4607439 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3351, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id131. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||
| 46765 | Barraca de la Vinya del Rei Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rei-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 9,60 m de perímetre i 2,10 m d'alçada. La coberta és de falsa cúpula, de lloses, terra i vegetació. Presenta a l'exterior un mur lateral. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-137 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6122000,1.7138400 | 392838 | 4607520 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3346, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id58. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46766 | Barraca de la Vinya del Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-simonet-0 | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,60 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La llinda del portal d'entrada està trencada. | 08063-138 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6128400,1.7225700 | 393566 | 4607580 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3350, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id129. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46772 | Barraca del Camí del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-roc-estret | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al camí del Roc Estret, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al nord-est. Les seves mides són: 12 m de perímetre, 2,5 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula, i presenta voladís de pedres planes a l'exterior. | 08063-144 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6127400,1.7204900 | 393393 | 4607571 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3349, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id128. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46770 | Barraca de l'Olivar d'en Maties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lolivar-den-maties | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 88. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a una pineda a l'Olivar d'en Maties, a la zona dels Marges. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada a l'oest. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 0,96 m d'alçada per 0,67 m d'amplada. Està construïda amb pedres de grans dimensions. | 08063-142 | Els Marges | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5921700,1.7020800 | 391825 | 4605310 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46770-foto-08063-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46770-foto-08063-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8618, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id167.Fotografies extretes del web de Natura Local: www.naturalocal.net. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||
| 46719 | Barraca de ca la Marieta Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 13 m de perímetre, 2,15 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Té una petita finestra orientada a l'oest. | 08063-91 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5903000,1.7038500 | 391969 | 4605101 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8379, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id11. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46721 | Barraca de ca la Marieta Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en una petita clariana enmig d'un bosc de pins i matolls, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11 m de perímetre, 1,95 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. Té un banc a l'interior. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-93 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5904500,1.7019000 | 391807 | 4605120 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id12. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46779 | Barraca dels Marges Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-marges-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Va ser restaurada l'any 2005. | Barraca de pedra seca, de grans dimensions, situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 15 m de perímetre, 2,50 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,30 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació. | 08063-151 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5878100,1.6972800 | 391417 | 4604832 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8354, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id20. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||
| 46780 | Barraca dels Marges Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-marges-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 14 m de perímetre, 2,40 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,49 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és una cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació. | 08063-152 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5871300,1.6986300 | 391529 | 4604755 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46780-foto-08063-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46780-foto-08063-152-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id21. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46727 | Barraca del Camí de cal Barracot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-barracot | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 93. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada enmig d'uns marges, en un bosc de pins i matolls, a la zona de la Verneda. És de planta exterior quadrada, planta interior circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 8,94 m de perímetre, 1,50 m d'alçada i 0,35 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-99 | La Verneda | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5923200,1.6988500 | 391556 | 4605331 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46727-foto-08063-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46727-foto-08063-99-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5041, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id149.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46751 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XX | La Creueta és una fita formada per una creu de ferro sobre una antiga roda de molí, que indica el límit entre les finques de cal Jaumet i cal Muset. Es troba a tocar del camí de Castellolí al Castell, a l'extrem de migdia del Bosc de la Creueta, just al nord dels camps de conreu. | 08063-123 | Cal Jaume | Segons la tradició, quan es visita aquest indret cal posar, al cap i als braços de la creu, un branquilló de romaní. | 41.5904400,1.7054100 | 392099 | 4605114 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46751-foto-08063-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46751-foto-08063-123-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id300. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46816 | Arxiu fotogràfic municipal de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-de-castelloli | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: https://www.castelloli.cat | XX-XXI | L'arxiu fotogràfic de Castellolí està format per un gran nombre de fotografies del terme municipal. Es tracta d'unes 3900 imatges, realitzades entre 1987 i 2002, que mostren les festes populars, actes importants i l'evolució del poble en els darrers anys. A través del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, s'ha digitalitzat una gran part de les fotografies, que actualment només es podien consultar en paper. Tanmateix, l'arxiu custodia la col·lecció particular de fotografies de Vicenç Agset, veí i cronista fotogràfic, que des de la dècada dels anys quaranta fins a la dècada dels anys setanta del segle passat, va immortalitzar els episodis més rellevants del poble. Els 990 negatius, cedits pel propietari a l'Ajuntament, es troben també digitalitzats. | 08063-188 | Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46804 | Caminada Castellolí-Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-castelloli-montserrat | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat | XX-XXI | Es tracta d'una caminada popular, de Castellolí a Montserrat, que es celebra anualment en època estival. Es organitzada, des de l'any 1983, per l'ajuntament de Castellolí. Hi participen un gran nombre tant de caminaires com de ciclistes. Tanmateix, pels que no vulguin o no puguin fer-la a peu, hi ha la possibilitat d'anar-hi amb autocar. | 08063-176 | Castellolí | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46804-foto-08063-176-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46696 | Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-feliu-de-la-vall-aguilera | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XX-XXI | La Festa Major de Sant Feliu de la Vall Aguilera es celebra, a l'església de Sant Feliu, pels volts del 30 d'agost, festivitat del patró de la Vall. És organitzada pels veïns de Sant Feliu i la comissió de festes, amb la col·laboració de l'ajuntament de Castellolí. L'ofici religiós, oficiat pel mossèn i cantat per la Coral d'Aulí, marca l'inici dels actes, que segueixen amb la sardinada popular i la cantada d'havaneres, amb rom cremat pels assistents. | 08063-68 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | 41.6067500,1.6834800 | 390299 | 4606953 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46696-foto-08063-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'ajuntament de Castellolí. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46698 | Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-o-festa-de-sant-vicenc | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XX-XXI | La Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç es celebra anualment pels volts del 22 de gener, festivitat de sant Vicenç, patró de la parròquia de Castellolí. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes festius hi ha la missa solemne, conferències, concerts, gimcana, concurs de cuina, activitats esportives, espectacles infantils, teatre, etc. | 08063-70 | Castellolí | 41.5979800,1.6983300 | 391522 | 4605960 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46698-foto-08063-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46698-foto-08063-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46697 | Festa Major de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maig | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'El Roser'. L'Informatiu de Castellolí, 19. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. | XIX-XXI | La Festa Major de Maig es celebra anualment pels volts del 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser, que obre les portes del bon temps. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes de la Festa Grossa hi ha la missa solemne, activitats esportives, cercavila de gegants, concerts, balls, àpats populars, espectacles infantils, etc. | 08063-69 | Castellolí | L'advocació mariana de la Mare de Déu del Roser es va estendre a Catalunya, entre finals del segle XVI i principis del XVII. Es van crear les confraries del Roser que s'encarregaven de fer captiris especials i d'organitzar les caramelles, entre d'altres activitats. | 41.5980200,1.6998900 | 391652 | 4605963 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46697-foto-08063-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46697-foto-08063-69-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46699 | Tuga Trail Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuga-trail-castelloli | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat TUGA TRAIL: www.tugatrail.com | XXI | Es tracta d'una cursa de muntanya i una caminada popular, que formen part dels actes de la Festa Major de Maig. És organitzada, des de l'any 2009, per la marca de roba tècnica Tuga Active Wear, la botiga de material tècnic de muntanya X-Avi Tot Muntanya, juntament amb els membres de la Secció de Curses de Muntanya del Club Excursionista UECANOIA i l'Ajuntament de Castellolí. Hi participen un centenar de voluntaris. La cursa de muntanya té dos recorreguts: el llarg, de 19 km amb un desnivell positiu de 700 m, i el curt, de 10,5 km, amb un desnivell positiu de 350 m. La caminada té una distància de 10 km, amb un desnivell positiu de 425 m. | 08063-71 | Castellolí | 41.5976900,1.6987000 | 391552 | 4605927 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46683 | Can Muset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muset | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934),any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR GASSOL, J. (1986) 'Així eren els primers pagesos de la prehistòria'. Cultura, rev. mensual. Barcelona, (octubre de 1986), p.12-14. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. XXV. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, p.26. TARRADELL, M.(1983) Les arrels de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Vicenç-Vives. | XXXVI-XXVa | El sepulcre està destruït. | Es tracta d'un sepulcre de fossa situat a uns 250 metres al sud-est de la masia de cal Muset, en un marge de terra d'un camp de conreu, en el Pujal Roig, a uns 100 metres del camí que mena a la Font del Ferro. Va ser descobert l'any 1934 per uns pagesos, que el van excavar i destruir en bona part. Era un sepulcre de fossa on hi havia enterrat un sol individu col·locat en posició arronsada. La base constava de quatre lloses, coberta per dues més, i tenia forma rectangular (1'20 m de llargada per 0'50 m d'amplada per 0'90 de fondària). Es van recollir materials arqueològics que formaven part del conjunt funerari, format per un vas de ceràmica llisa a mà de forma lleugerament ovoide, amb dues nanses a prop de la vora i la base umbilicada; dues destrals d'amfibolita; un nucli de sílex de forma prismàtica 'de pota de cabra' i dues fulles de sílex; tres contes de cal·laïta; i diverses petxines perforades per a penjolls. Aquests materials corresponen al neolític mig-recent, amb una cronologia d'entre el 3500 al 2500 aC. Actualment es conserva una part del sepulcre, visible en un marge de terra. | 08063-55 | Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els materials procedents d'aquest jaciment es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (referència: 244). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46686 | Coves de cal Llucià o de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-cal-llucia-o-de-la-font-del-ferro | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BOSCH GIMPERA, P. (1919) Prehistòria Catalana: edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia'. Penedès: Revista Comarcal Il·lustrada. Any III. Vilafranca del Penedès (Barcelona: Impr. Verdaguer), p. 298-301. ULLASTRE MARTORELL, J. (1965) 'El Karst alóctono de Castellolí'. Geo y Bio Karst. Revista de Espeleologia, 8. Barcelona, p. 2-6. VIDAL, L. M. (1911-12). 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona. | XXXIXaC- | Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament. Les restes de ceràmica recollides a l'interior de les coves permeten documentar la seva ocupació humana durant el neolític antic post cardial (4200-3800 aC.). | 08063-58 | Cal Llucià | L'any 1906 la cova va ser explorada per l'arqueòleg Amador Romaní, que hi va recollir materials arqueològics que van permetre datar la seva ocupació humana al neolític final. És probable que a bibliografia anterior a la dècada dels anys 50 del segle passat, on consten les Coves del Toixó, facin referència a les Coves de cal Llucià o de la font del Ferro. L'any 1985, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van recollir tres fragments de ceràmica i un sílex microlític. La ceràmica és del tipus neolític antic evolucionat postcardial (4200-3800 aC). | 41.5894800,1.7223500 | 393510 | 4604986 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodien material arqueològic procedent d'aquest jaciment. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46694 | Caramelles de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-castelloli | AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659 i 900. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 23. PALOMAR, S. (2013) 'Caramelles'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 6. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9. | XVIII-XXI | Les Caramelles de Castellolí es canten el dimecres a meitat de Quaresma, a diferència de la major part de pobles que ho fan per Pasqua. Es tracta d'una capta infantil anomenada Caramelles de Mitja Quaresma, que es fa a la tarda i al vespre. En sortir de l'escola, els nens es divideixen en grups i van cantant i captant pel poble. Per a recollir la capta duen tant els tradicionals cistells de vímet i canya, com bosses o carretons, que omplen de fruites, fruits secs, ous, bosses de patates, caramels, xocolatines, pastisset, sucs, llaminadures, etc. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, que veniu de Roma, que porteu corona de sant Nicolau. Panses i figues, nous i olives, si no ens voleu donar, alabat sia Déu. La Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques, tot són lloques, la Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques menos Piu. Quatre de pa, quatre de vi, quatre de nous, digueu-li a la mestressa que demà és dijous. Si voleu que canti més deu-me figues, deu-me figues, si voleu que canti més, deu-me figues i calés. | 08063-66 | Castellolí | Les caramelles de Castellolí formen part de les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal, sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort. | 41.5975700,1.7000600 | 391665 | 4605912 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de les Caramelles de l'any 1917 de M. Sanuy extreta del llibre: CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament.Fotografies actuals facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46805 | Cancó de Captiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-captiri | AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9. | XX | Ja no es canta. | Es tracta d'una cançó de capta infantil que es cantava el dimecres a meitat de Quaresma. Va ser documentada per Joan Amades (vegeu bibliografia): 'cançoneta formada de diferents elements propis de les cançons típiques de capta infantils'. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Caramelles cantarem; gràcies a l'autoritat del permís que ens ha donat perquè nosaltres cantem. Caramelles endarrere, caramelles endavant; poseu ous a la cistella, que demà ja no hi seran. | 08063-177 | Castellolí | Les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal es troben sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort. | 41.5975700,1.7000600 | 391665 | 4605912 | 08063 | Castellolí | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46710 | Sender de Petit Recorregut PRC-119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-prc-119 | ANOIA TURISME: http://anoiaturisme.cat/anoia/pr-c-119-el-cinturo-de-la-conca/ | XX | El Sender del Cinturó de la Conca (PR-C 119) és un sender de petit recorregut, per totes les muntanyes que es veuen des de la capital de l'Anoia. Té una distància de 68,35 km, amb un desnivell de 2.150 metres i una durada aproximada de 18 hores i 24 minuts. Uneix nou municipis de la comarca a partir de la seva divisió en set etapes realitzades en jornades diàries. A Castellolí són la 6, de can Rossinyol a Castellolí i la 7, de Castellolí a la Pobla de Claramunt. El seu recorregut és circular i es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. | 08063-82 | Extrem oest del terme municipal. | 41.6070400,1.6829300 | 390254 | 4606985 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46710-foto-08063-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46709 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/archivos/aca/fondos-documentales.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.15. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. 2.3.2.3.1.3. - Fons notarials d'Igualada i districte. Codi de referència: ES.08019.ACA/7.5//ACA, NOTARIALES, Igualada ,1080 (B-2). - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.1.16. | 08063-81 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46801 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XIV-XX | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia 6 fons i 159 unitats documentals, que fan referència a Castellolí, datats entre els segles XIV i XX. La referència documental és la següent: - ACAN10-1: Ajuntament d'Igualada. - ACAN10-43: Districte Notarial d'Igualada. - ACAN10-63: Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada. - ACAN10-41: Parròquia de Santa Maria d'Igualada. | 08063-173 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. Cal Maco, Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada. | L'ACAN és hereu d'un important bagatge arxivístic. En destaca la creació de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, amb Procopi Llucià com a arxiver, el qual recollí la iniciativa que, des del 1929, duia a terme l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. L'ACAN compta amb 3.500 metres lineals de documentació. Entre els fons custodiats es troben el municipal d'Igualada (1359-1999), el del districte notarial d'Igualada (1281-1981), i la cinemateca (1921-1999). | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46810 | Vall de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-sant-feliu | AUMA S.L. (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | La vall de Sant Feliu es troba situada a l'extrem nord-occidental del municipi, en un entorn paisatgístic caracteritzat pel relleu de tipus tabular, que consta de les intercalacions dels materials margosos del fons de la vall i dels materials calcaris de les zones més elevades. Els nivells calcaris estan formats per esculls eocènics amb presència de fòssils. La vall està delimitada, a ponent, pel Puig Aguilera i, a tramuntana i llevant, pels relleus on s'originen el torrent de can Jorba i el torrent de Sant Feliu, el seu afluent, que travessa la vall de nord a sud. El veïnat de Sant Feliu està constituït per una desena de masies disseminades que, juntament amb les quatre del clot de la Bleda, formen un teixit veïnal propi. | 08063-182 | Sant Feliu | 41.6031500,1.6798000 | 389986 | 4606558 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46810-foto-08063-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc