Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46774 | Barraca de la Maça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-maca | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a un turó entre la Roca d'en Batista i les Planes, al límit amb el terme de la Pobla de Claramunt, a l'extrem sud-oest del municipi. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és amb falsa cúpula tancada amb una llosa plana. Presenta paviment de lloses. | 08063-146 | Cal Soteres | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5721600,1.6903000 | 390809 | 4603104 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46774-foto-08063-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46774-foto-08063-146-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 15429.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46747 | Els Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-masets | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Els Masets són un conjunt arquitectònic constituït per les cases de cal Sastre, cal Valentí, cal Mateu, ca la Maria i Dolors Marbres i cal Ramonet, que formen un gran mas. Cal Mateu és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes; la coberta és a dues vessants. Cal Valentí és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; la coberta és a dues vessants. A la façana principal hi consta l'any 1832. Cal Ramonet és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes; la coberta és a dues vessants. Ca la Maria i Dolors Marbres és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; la coberta és a dues vessants. A la façana principal hi consta l'any 1832. Cal Sastre és un edifici de planta quadrada format per dos volums: el principal, consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes; el secundari, consta de planta soterrani, planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants. Els diversos volums són construïts amb tàpia, i les façanes conserven precàriament l'arrebossat original. Les cantonades, ampits, brancals i llindes són de maó. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga. | 08063-119 | Els Masets. Camí dels Masets, s/n, 08719, Castellolí. | Segons la documentació antiga, l'any 1688, Ramon Marbres va obtenir un permís del duc de Cardona per a construir una casa, que el cadastre de 1736 identifica com el maset de Marbres i el capbreu de 1760 com el mas Castellar. | 41.5723000,1.7009400 | 391696 | 4603106 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46747-foto-08063-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46747-foto-08063-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: Fitxa 36, 37, 38, 39 i 40. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46675 | Font dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-masets | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 73-76. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | La font dels Masets es troba a pocs metres del torrent del Forn d'en Monner, a les proximitats del barri dels Masets. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra decorada, que presenta unes rajoles amb el nom. L'aigua brolla a través de dues canyes i segueix per un petit canal de pedra fins a una bassa. El seu cabal és perenne i elevat, tot i que presenta oscil·lacions. Està envoltada d'una pineda de pi blanc, en un indret de gran valor paisatgístic. És una de les fonts més visitades pels excursionistes i les seves aigües també s'utilitzen per a l'abastament i regadiu del nucli dels Masets. | 08063-47 | Els Masets | 41.5725600,1.7018100 | 391769 | 4603134 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46753 | Barraca de la Massa Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-massa-sud | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a zona de cal Soterons. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 12,21 m de perímetre, 2,13 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,21 m per 0,47 m. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-125 | Cal Soterons | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5756900,1.6918300 | 390943 | 4603494 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46753-foto-08063-125-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8359, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id 96.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46819 | Maset del Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-tort | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes de planta rectangular. Segons les fotografies antigues de la casa, constava de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es conserva l'arrencada de la coberta. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. Es conserven diversos contraforts i alguns carreus cantoners i dels ampits, llindes i brancals. | 08063-191 | Costes Roges. Camí del Maset del Tort s/n, 08719, Castellolí. | És possible que el Maset del Tort es correspongui amb el casalot de l'Ullastre que es menciona en el capbreu de l'any 1661. Són més explícites les referències del cadastre de l'any 1736 i de la confessió senyorial de l'any 1760, on s'esmenta el bosc de Josep Tort del Turó, situat a prop del torrent de l'Ullastre. | 41.5764800,1.7084000 | 392325 | 4603560 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46819-foto-08063-191-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e47. Fitxa 35. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46752 | Barraca de la Massa Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-massa-nord | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Soterons. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11,20 m de perímetre i 2,15 m d'alçada. Sobre la porta d'entrada hi ha una petita obertura. Presenta un banc fet amb branques de pi. La coberta és de pedruscall. | 08063-124 | Cal Soterons | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5774000,1.6930000 | 391043 | 4603682 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46752-foto-08063-124-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5052, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id97.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46781 | Barraca dels Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-martirs | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la zona de les Marelles. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,29 m de perímetre, 1,92 m d'alçada, 0,95 m d'amplada de mur i entrada de 1,05 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació (lliris). Presenta diverses inscripcions: a l'exterior 'Año 1936-Castellolí P.Andrabí / Biba la Pau(?) Mabras'; a l'interior 'Martires/ J. Bruges 36 / S. Pelegrí // Biba la pau del mon(?)'. | 08063-153 | Les Marelles | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5788100,1.7145900 | 392845 | 4603811 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46781-foto-08063-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46781-foto-08063-153-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8357, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id70.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46809 | Roca Cagadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cagadora | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | La Roca Cagadora és una petita penya, d'uns 4-5 m d'alçada, que destaca per la característica forma que presenta. Aquesta singular forma és d'origen erosiu, degut a l'acció del vent i l'aigua sobre els materials menys cohesionats de la roca. El seu nom prové d'uns forats que hi ha a la seva base, que recorden al d'una 'comuna'. | 08063-181 | Can Soterons | 41.5790100,1.6823900 | 390161 | 4603874 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46809-foto-08063-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 46820 | Barraca de cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-marbres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a poca distància al sud-oest de cal Marbres, a tocar del marge del camí dels Masets. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada a l'oest. No es conserven vestigis de la coberta. | 08063-192 | Cal Marbres | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5795600,1.6956200 | 391265 | 4603918 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46820-foto-08063-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46820-foto-08063-192-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46773 | Barraca del Camí dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-dels-masets | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la zona de les Marelles. Es troba soterrada per la part nord-est. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 8,82 m de perímetre, 1,60 m d'alçada, 0,70 m d'amplada de mur i entrada de 1,6 m d'alçada per 0,70 m d'amplada. La coberta és de pedruscall. | 08063-145 | Les Marelles | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5800400,1.7080600 | 392303 | 4603956 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46773-foto-08063-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46773-foto-08063-145-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8378, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id171.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46679 | Jaciment paleontològic de cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).</p> | <p>Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.</p> | 08063-51 | Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. | 41.5802800,1.6978800 | 391455 | 4603996 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 46636 | Cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marbres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p.39. PASCUAL I DOMÈNECH, P. (2011) “Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L'exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés (1855-1895)”. Miscellanea Aqualatensia, nº 14. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 185-289. | XVIII | Masia formada per un habitatge principal i diverses edificacions annexes, a l'entorn de l'era, que formen un barri tancat, amb una gran portalada d'accés. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres són de disposició regular, de maó ceràmic massís. Presenta un volum secundari més petit, que consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria, amb pedres cantoneres; són d'obra vista després de les obres de restauració recents de les que ha estat objecte la casa. | 08063-8 | Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. L'any 1628, la finca, d'uns dos-cents jornals de llaurar de mula, estava dividida entre tres persones: Antoni Soteras, de Vilanova, Valentí Estruc, i Salvador Llucià. L'any 1661 la propietat era de Ramon Marbres, i cent anys més tard, de Pere Llucià i Marbres. | 41.5804500,1.6977000 | 391440 | 4604015 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46636-foto-08063-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46636-foto-08063-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46636-foto-08063-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.346. Fitxa 34. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46705 | Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta | FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. | XX | Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc. | 08063-77 | Fembra Morta | El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. | 41.5814900,1.7331200 | 394394 | 4604086 | 1939 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46705-foto-08063-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fossa encara no ha estat excavada. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46714 | Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fembra-morta | NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (2009) 'Vegetació del Massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central)'. Miscellanea Aqualatensia, nº 13. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 11-136. | La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres d'alçada que es troba entre els municipis de Castellolí, Piera i el Bruc. És una zona forestal sobre sòl de pissarres i granit, amb una gran diversitat de flora i fauna. Entre la vegetació destaquen les pinedes, les rouredes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi viuen nombroses espècies de mamífers, com el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol, etc. I hi niden ocells, com l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallerenga, etc. | 08063-86 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5816800,1.7255400 | 393763 | 4604117 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46714-foto-08063-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 46638 | Cal Soterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soterons | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta soterrani, planta baixa golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la façana nord se li adossa un petit cos, que consta de planta soterrani i planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. El portal és d'arc rebaixat, de maó. Les finestres són de disposició asimètrica, de maó i fusta, a excepció de les de la façana sud, que són de pedra treballada, d'arc de mig punt, a mode de galeria. Les façanes són de maçoneria i tàpia, arrebossades, amb pedres cantoneres treballades Presenta diverses edificacions annexes adossades, a les façanes nord i sud, i algunes d'aïllades, a la banda est, formant un conjunt de volums que s'articulen al voltant de l'era. | 08063-10 | Cal Soterons. Camí de cal Soterons s/n, 08719, Castellolí. | El mas ja consta en el capbreu de l'any 1497. A la confessió de l'any 1528 s'esmenten dos masos: el Francolí Major, aleshores a mans de Joan Torra i el Francolí Menor, que era administrat per tres tutors. En la confessió senyorial de l'any 1628 es troben enregistrades juntes. L'any 1661 les dues finques eren sota el pòdol de Jaume Soteras i cent anys més tard, sota el de la vídua de Josep Soteras del Racó. | 41.5821100,1.6856400 | 390437 | 4604214 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46638-foto-08063-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46638-foto-08063-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e53. Fitxa 41. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46700 | Pineda de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-font-del-ferro | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 34-35. | Es tracta de la pineda que envolta la font del Ferro. Està formada per pinassa (Pinus nigra sub. Salmanii), situada just al davant i a l'entorn de la font, alguns individus dels quals superen els 30 m d'alçada, i per pi roig (Pinus sylvestris), amb exemplars de mides considerables. Aquest indret destaca per la seva bellesa natural i pel joc de llums i ombres que es produeix a les capçades dels arbres. | 08063-72 | Font del Ferro | 41.5832800,1.7267400 | 393865 | 4604293 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46700-foto-08063-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La pineda de la Font del Ferro forma part del projecte mediambiental de la Unió europea 'Projecte Life + Pinassa', que treballa sobre la gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa de Catalunya (Xarxa Natura 2000). | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46673 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-0 | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 68-72. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). | XX | Es tracta d'una deu d'aigües ferruginoses, que consta d'una mina excavada a la roca natural del terreny, tancada per una reixa. A l'entrada hi ha uns graons d'accés a un estret passadís, parcialment inundat per l'aigua. Les seves parets presenten tonalitat de colors vermellosos i taronges. A l'exterior de la mina, l'aigua és canalitzada cap una font, situada a pocs metres de l'entrada de la mateixa, que es troba emmarcada en un petit mur de pedra, amb un tub per on brolla l'aigua. El cabal de la font és perenne tot i que molt irregular. La seva aigua prové d'un aqüífer per fractures i es troba en estat anòxic; quan surt a la superfície s'hi incorpora l'oxigen, afavorint l'oxidació dels metalls i donant la seva característica coloració vermellosa. | 08063-45 | Cal Muset | L'aigua de la font del Ferro és ferruginosa i tova. La font va ser objecte d'un projecte d'explotació de les seves aigües per a consum (planta embotelladora), però finalment no es va materialitzar. | 41.5833600,1.7254500 | 393758 | 4604303 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Ferro, a diferència de la resta de fonts del terme, brolla de materials metamòrfics del Paleozoic (pissarres micacícitiques i pissarres sorrenques del cambroordovicià o ordovicià). La seva aigua, que incorpora metalls de l'encaixant com ferro i manganès, es procedent d'elevats temps de residència en el sistema a través de les fractures, que en la sortida es barreja amb d'altres d'origen més superficial.Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46767 | Barraca de la Vinya del Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-xic | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a la Vinya del Xic, a la zona de Cal Jaume. Es troba soterrada pels sediments. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-139 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5851800,1.6962300 | 391325 | 4604542 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46767-foto-08063-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46767-foto-08063-139-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8553, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id22.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46660 | Els Marges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-marges | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquests murs. | Es tracta d'un indret que presenta un gran nombre de murs de pedra seca, que li donen nom al lloc 'Els Marges'. Són fets amb pedres d'origen local, molt pròxims entre ells, entre 8 i 10 m de distància. Actualment és un indret boscós, però antigament eren feixes de terres conreades. | 08063-32 | Cal Marbres | 41.5863700,1.6986900 | 391532 | 4604671 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46660-foto-08063-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46660-foto-08063-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46683 | Can Muset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muset | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934),any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR GASSOL, J. (1986) 'Així eren els primers pagesos de la prehistòria'. Cultura, rev. mensual. Barcelona, (octubre de 1986), p.12-14. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. XXV. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, p.26. TARRADELL, M.(1983) Les arrels de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Vicenç-Vives. | XXXVI-XXVa | El sepulcre està destruït. | Es tracta d'un sepulcre de fossa situat a uns 250 metres al sud-est de la masia de cal Muset, en un marge de terra d'un camp de conreu, en el Pujal Roig, a uns 100 metres del camí que mena a la Font del Ferro. Va ser descobert l'any 1934 per uns pagesos, que el van excavar i destruir en bona part. Era un sepulcre de fossa on hi havia enterrat un sol individu col·locat en posició arronsada. La base constava de quatre lloses, coberta per dues més, i tenia forma rectangular (1'20 m de llargada per 0'50 m d'amplada per 0'90 de fondària). Es van recollir materials arqueològics que formaven part del conjunt funerari, format per un vas de ceràmica llisa a mà de forma lleugerament ovoide, amb dues nanses a prop de la vora i la base umbilicada; dues destrals d'amfibolita; un nucli de sílex de forma prismàtica 'de pota de cabra' i dues fulles de sílex; tres contes de cal·laïta; i diverses petxines perforades per a penjolls. Aquests materials corresponen al neolític mig-recent, amb una cronologia d'entre el 3500 al 2500 aC. Actualment es conserva una part del sepulcre, visible en un marge de terra. | 08063-55 | Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els materials procedents d'aquest jaciment es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (referència: 244). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46684 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). NADAL, E.; BOSCH, M. (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Parera, Castellolí (Anoia). Generalitat de Catalunya: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. núm. 7261. | III-II aC | Els treballs agrícoles realitzats en els camps al llarg dels temps han malmès les estructures. | Es tracta d'un assentament d'època ibèrica, dels segles III al II aC, situat a les proximitats de la masia de can Parera i l' l'autovia N-II. Va ser descobert l'any 2006 durant les obres de construcció del Polígon Industrial de can Parera i va ser objecte d'una intervenció arqueològica, que es va dur a terme en dues fases. La primera va consistir en un control arqueològic de les remocions de terra per a la neteja del solar, que van posar al descobert vint-i-cinc estructures semicirculars, amb presència d'una gran quantitat de material ceràmic, i una estructura rectangular formada per tres murs. Durant la segona, es va excavar en extensió tota la superfície afectada per les obres. Aquesta intervenció va permetre establir un mínim de dues fases d'ocupació de la zona en època ibèrica: - Fase I: documentada per la presència d'un retall rectangular de funcionalitat desconeguda, un retall de forma irregular i grans dimensions farcit de pedres i material ceràmic, delimitat pels tres murs localitzats. - Fase II: documentada per tres murs dels quals només resten les banquetes de fonamentació. - Fase indeterminada: documentada per quinze sitges de diverses mides, un retall de planta ovalada i nou fosses de planta circular i poca fondària que podrien haver estat destinades a la col·locació de grans contenidors. La zona d'hàbitat es troba en el vessant est del jaciment, mentre que la zona d'emmagatzematge en el costat nord i oest. | 08063-56 | Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46634 | Cal Jaume Brugués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-brugues | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 37-38. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, de grans dimensions, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç i conserven part de l'arrebossat original, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Presenta dos volums secundaris, que es troben adossats a la banda esquerra de la façana de migdia. Un d'ells consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis en forma de galeria; i l'altre, de planta soterrani i planta baixa, a mode de terrassa de la galeria. La masia forma un barri tancat amb accés per un gran portal, amb l'any '1913' inscrit. Actualment és una casa de turisme rural. | 08063-6 | Cal Jaume. Camí de cal Masover s/n. | Les primeres referències documentals de la masia corresponen al capbreu de l'any 1497. Era anomenada com a mas del Baró, primer, i com el mas Baró, més tard. La casa originària es trobava al peu del castell, fora de la muralla, i ja al segle XVI es va traslladar al seu emplaçament actual. Les terres del mas no constituïen una unitat compacta, sinó que eren separades les unes de les altres, probablement establertes en moments diferents. Podrien correspondre a les terres del feu que el comte de Barcelona cedia al senyor del castell. La família pagesa que l'explotava va adquirir el cognom Baró fins a l'any 1628, quan després del naixement d'una pubilla, va passar a mans de Salvador Llucià, nét d'Antoni Baró. Segons la documentació, l'any 1661 va ser comprat temporalment per Joan Gras. L'any 1694 Jerònia Soteres i Gras el va restituir a Jaume Brugués i a Maria Rosa Muset, descendents dels antics propietaris. | 41.5867700,1.7065200 | 392186 | 4604705 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46634-foto-08063-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46634-foto-08063-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46634-foto-08063-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e44. Fitxa 32. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46641 | Cal Muset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muset | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Masia formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Presenta un cos principal i tres volums secundaris més petits. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. La porta d'accés a l'habitatge és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Se li adossa, perpendicularment a la banda esquerra de la façana sud-est, un cos que consta de planta baixa, planta primera i golfes. A la façana sud oest, se li adossen dos volums més, de característiques modernistes: una torre de cinc plantes, amb teulada a quatre aigües; i un cos rectangular que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes, coronat per una mena de frontó de formes ondulants. En destaca una mena de trencadís a les parts cegues de les obertures, i els maons ceràmics presents a la cantonada, llindes, brancals i ampits. La masia forma un barri tancat a l'entorn de l'era, amb la resta d'edificacions annexes i aïllades, i dues portalades amb els anys '1863' i '1812' inscrits. | 08063-13 | Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. | Antigament, la família Muset, juntament amb la del mas de Mateu Esteve de la fortalesa del castell, eren els senyor útils de diverses terres a l'entorn del mateix. La casa pairal originària es trobava a l'interior de la fortalesa, i va quedar definitivament abandonada l'any 1702, en construir la nova casa a l'indret on es troba actualment. | 41.5867800,1.7144500 | 392847 | 4604697 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46641-foto-08063-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46641-foto-08063-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46641-foto-08063-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e45. Fitxa 33. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46655 | Teuleria de cal Muset, cal Jaume i cal Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-muset-cal-jaume-i-cal-soteras | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret del GR-172, venint de cal Muset en direcció a can Soteres. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de la cambra de cocció i l'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra seca. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. | 08063-27 | Cal Muset | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La seva localització en aquest indret proper a cal Muset, cal Jaume i cal Soteras fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies. | 41.5867900,1.7176200 | 393111 | 4604694 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46711 | Sender de Gran Recorregut GR-172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-172 | FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ | XX | El GR-172 és un sender de gran recorregut, de 198,02 quilòmetres dividits en 10 etapes, que uneix les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, i el Bages. Va néixer com una variant del GR 7 i es va consolidar com a sender l'any 1995. El seu recorregut uneix el refugi de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, amb la població de Bellprat. El GR-172 travessa el terme municipal de Castellolí en la seva etapa 9. Aquesta, de 25,85 quilòmetres, uneix Montserrat amb la Pobla de Claramunt. | 08063-83 | Terme municipal de Castellolí | 41.5868400,1.7166200 | 393028 | 4604700 | 1995 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46689 | Camí de cal Muset al pla dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-muset-al-pla-dels-cirerers | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta del camí que uneix la masia de cal Muset amb el pla dels Cireres. S'inicia a pocs metres a llevant de cal Muset, per la pista principal. És un camí que destaca la vegetació particular que hi creix, que fa d'aquesta zona un espai natural interessant. | 08063-61 | Cal Muset | 41.5868500,1.7167200 | 393036 | 4604701 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46689-foto-08063-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 46780 | Barraca dels Marges Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-marges-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 14 m de perímetre, 2,40 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,49 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és una cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació. | 08063-152 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5871300,1.6986300 | 391529 | 4604755 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46780-foto-08063-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46780-foto-08063-152-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id21. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46779 | Barraca dels Marges Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-marges-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Va ser restaurada l'any 2005. | Barraca de pedra seca, de grans dimensions, situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 15 m de perímetre, 2,50 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,30 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació. | 08063-151 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5878100,1.6972800 | 391417 | 4604832 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8354, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id20. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46649 | Teuleria de les Moreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-moreres | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge esquerre del GR-172, venint del Coll del Bruc, pocs metres abans d'arribar a la cruïlla del camí cap a la Font del Ferro. Es tracta d'una excavació vertical, de forma quadrada, (2,7 m per 2,8 m) en el marge del terreny natural. Es conserven part dels murs de la cambra (que amiden entre 0,8-1 m de gruix) amb la graella sobre la qual es dipositaven les rajoles per a la seva cocció. Tanmateix es dibuixa la porta d'accés per on s'introduïa i es treia el material a coure. El seu interior és construït amb maons d'argila i una capa d'estucat de calç, i l'exterior està revestit amb pedra seca. | 08063-21 | Cal Soteres | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. | 41.5881400,1.7298800 | 394135 | 4604828 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46708 | Jaciment paleontològic de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castelloli | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-80 | Terme municipal | 41.5884200,1.7083300 | 392339 | 4604886 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona). | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46715 | Barraca del Pla del Maset d'Artigues Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-maset-dartigues-nord | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a uns 200 m al sud-est de les restes del Maset d'Artigues. És de planta quadrada i orientada al sud-est. Les seves mides són: 11,26 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, 0,55 m d'amplada de mur i entrada de 1,1 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-87 | Pla del Maset d'Artigues | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5884200,1.7209600 | 393392 | 4604871 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46715-foto-08063-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46715-foto-08063-87-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8617, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id162. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46712 | Sant Vicenç de Castelloí, esglèsia primitiva o del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloi-esglesia-primitiva-o-del-castell | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XI | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes de la parròquia primitiva de Sant Vicenç, situades a tocar del castell de Castellolí. Era una església romànica d'una sola nau, culminada amb un absis semicircular embellit per bandes llombardes. L'estructura de l'aparell és de carreus disposats en filades horitzontals, de petites dimensions en la part inferior, i més gruixuts i ben tallats en la part superior.</p> | 08063-84 | Castell de Castellolí. Cal Jaume. | <p>Les primeres referències documentals de l'església corresponen a la primera meitat del segle XI, on consta com a parròquia de Castel Oduli, en sengles llistes de parròquies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050 . Estava consagrada a Sant Vicenç màrtir. Era una església castral i, probablement, el lloc on eren enterrats els Castellolí.</p> | 41.5885600,1.7085200 | 392355 | 4604902 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'església forma part de la mateixa fitxa que el castell de Castellolí. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
| 46645 | Castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelloli | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes del castell de Castellolí, d'època medieval, situades al costat de la primitiva església parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat ruïnós. Es conserva una cisterna rectangular, de grans dimensions, aparellada amb grans carreus, disposats en filades horitzontals. A tocar de la cisterna, hi ha una petita estança rectangular, coberta amb una volta de mig punt, amb carreus de petites dimensions disposats irregularment; aquesta característica es repeteix als murs perimetrals. A l'extrem nord-occidental, hi ha una estança de planta trapezoïdal, també coberta amb volta de mig punt. És construïda amb petits blocs de pedra, col·locats irregularment en filades horitzontals. El conjunt del castell es troba protegit per muralles perimetrals. Entre els ruïnes medievals hi ha restes d'edificacions d'època moderna, com la casa de Joan Nadal i el mas de Mateu Esteve.</p> | 08063-17 | Cal Jaume | <p>Les primeres referències documentals del castro Audelino o Odelino són de mitjans segle X, quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes. Es esmentat en un document de l'any 961, quan Gomensind i la seva muller Escolàstica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino. L'any 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats, entre les quals es trobava el castell de Maians, que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino. En època feudal el castell era propietat del monestir de Sant Cugat. L'any 1003 el castell de Castellolí fou atacat pel fill d'Almansor, Abd al-Malik, durant la seva ràtzia als comtats catalans, on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraïns. Les primeres notícies explícites sobre el senyor del castell de Castellolí corresponen a l'any 1139, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, encomana a Reverter, vescomte de Barcelona, diversos castells entre els quals figurava el de Castellolí. Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la família Bell-lloc. Els Bell-lloc van vendre l'any 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba, que en va ser el senyor fins que, després de la seva mort entre 1189 i 1195, va passar a mans la seva néta Gueralda, juntament amb el castell d'Òdena. Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona, passant a formar part ambdós castells a la casa dels Cardona, fins al segle XIX. El domini directe del castell era exercit pels seus castlans, que van prendre el nom de Castellolí. L'any 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona, Ramon Folc, que lliurés a Pere Sabata, batlle de Montblanc, la potestat del castell de Castellolí entre ambdós contendents. La jurisdicció civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer d'Igualada fins a l'any 1375, quan el rei Pere el Cerimoniós va atribuir al comtat de Cardona la jurisdicció civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat, entre els quals es trobava Castellolí; heretant també l'antagonisme existent entre els Òdena i la vila d'Igualada. En aquests moments, la vila d'Igualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona. Quan el rei Pere el Cerimoniós va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila d'Igualada, els jurats de la vila es van queixar d'aquesta donació a les corts de Perpinyà l'any 1350, i a les de Montsó l'any 1388, degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca d'Òdena. Entre aquestes, hi havia la usurpació del castell de Castellolí quan, al extingir-se la seva branca castlana, el comte Hug de Cardona va prendre possessió dels drets dels castlans, en comptes de passar a mans del rei. Durant la Guerra del Segadors (1640-1652), el castell va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes. A finals del segle XIX, durant les guerres carlines, al castell de Castellolí s'hi va instal·lar un destacament militar que defensava el camí i l'accés a la vila d'Igualada.</p> | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de béns protegits, POUM (2014): SNU. e55. Fitxa 05. Actualment, el castell és objecte d'una intervenció arqueològica. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
| 46786 | Llegenda del castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-castelloli | CASANOVAS C. (2012) 'Aulí'. L'Informatiu de Castellolí, 9 i 10. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 11. | X | Segons la llegenda, cap a l'any 1000, el castell d'Aulí era constantment assetjat pels sarraïns; aquests, tenien el seu assentament a la Torre dels Moros, sobre el torrent de Roc Estret i comptaven amb l'ajuda de l'Emir de Balaguer i Lleida. Durant una de les batalles, el compte d'Aulí va decidir tancar el bestiar a l'interior del recinte del castell pel perill de que els sarraïns, que eren molts més, els hi robessin. Tanmateix, se li va acudir una estratègia de guerra per fer foragitar l'enemic: quan es va fer fosc, van agafar totes les cabres que tenien i els hi van lligar i encendre una espelma a cada banya, i juntament amb els pastors i els guerrers armats amb llances espases, escuts, cavalls, van amagar-se darrera del que ara és a cal Pomés; fent brogit, van iniciar la marxa cap a la Torre dels Moros i, en veure i sentir la cridòria, els sarraïns van pensar que es tractava d'un gran exèrcit i van fugir. Tot i guanyar aquesta batalla, l'any 1004, els sarraïns comandats per Abd al-Malik-al-Muzzafar van tornar a atacar el castell que aquest cop va ser assetjat, vençut i derruït. El noble Audesind que comanava la defensa del castell va morir en combat. | 08063-158 | Castell de Castellolí | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 46791 | Torre de Telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf | CATALUNYA MEDIEVAL: http://www.catalunyamedieval.es/torre-de-telegrafia-optica-de-castelloli-castelloli-anoia/ TELEGRAFIA ÒPTICA. COETTC: https://www.coettc.info/telegrafia-optica-coettc/ | XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una torre de telegrafia del segle XIX, que es troba a l'interior del recinte medieval del castell de Castellolí. És la torre nº 8 de la línia de torres de Telegrafia Òptica militar del ramal de Barcelona a Lleida. És una torre quadrangular, que conserva part dels seus murs de façana, amb espitlleres, construïts amb pedra local unida amb argamassa, amb pedres cantoneres. Respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX. | 08063-163 | Castell de Castellolí | La telegrafia òptica, que es va desenvolupar a França a finals del XVIII, consistia en la construcció d'una sèrie de torres alineades i visibles entre elles, amb uns braços de fusta articulats, que servien per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya l'establiment de la telegrafia òptica es va iniciar a l'any 1840. Aquesta torre formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46791-foto-08063-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46722 | Maset d'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-dartigues | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al nord del Pla del Maset d'Artigues. És de planta rectangular i constava de dues plantes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un petit forn, que es conserva en molt bon estat. | 08063-94 | Cal Llucià | Segons la documentació antiga, l'any 1528 el mas Artigues era una finca rònega que havia estat unida a una altra finca rònega, el mas Bergada, que pertanyia al mas Baró. Al segle XVII, les terres i la casa van ser dividides en dues meitats, una propietat de Salvador Manyoses, del mas Bellsolà, i l'altra dels Soteras, de la Mola de la Molella. El maset d'Artigues consta novament en el cadastre de l'any 1736 i també en la confessió de l'any 1760, feta per Josep Soteras. | 41.5889200,1.7186600 | 393201 | 4604929 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e45. Fitxa 46. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46691 | Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta del camí d'accés al castell de Castellolí, que voreja el vessant nord del turó. S'inicia des del camí de cal Jaume. És un camí ombrívol de gran bellesa natural, on destaca la frondosa vegetació que hi creix. | 08063-63 | Cal Jaume | 41.5889600,1.7085400 | 392358 | 4604946 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 46716 | Barraca del Pla del Maset d'Artigues Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-maset-dartigues-sud | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a uns 150 m a l'est de les restes del Maset d'Artigues, a una zona de pineda. És de planta quadrada i orientada al sud-est, amb un paravents a la cantonada nord-est. Les seves mides són: 11,46 m de perímetre, 1,98 m d'alçada, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 1,05 m d'alçada per 0,65 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-88 | Pla del Maset d'Artigues | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5889800,1.7205200 | 393356 | 4604933 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46716-foto-08063-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46716-foto-08063-88-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8616, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id161. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46806 | Balma de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-soteres | Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-178 | Can Soteres | 41.5893200,1.7248000 | 393714 | 4604966 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46806-foto-08063-178-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 46707 | Cova de l'Isidre Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lisidre-serra | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-79 | Olivars de cal Bruguers (Els Marges) | La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.5894000,1.6982800 | 391503 | 4605008 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46707-foto-08063-79-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46686 | Coves de cal Llucià o de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-cal-llucia-o-de-la-font-del-ferro | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BOSCH GIMPERA, P. (1919) Prehistòria Catalana: edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia'. Penedès: Revista Comarcal Il·lustrada. Any III. Vilafranca del Penedès (Barcelona: Impr. Verdaguer), p. 298-301. ULLASTRE MARTORELL, J. (1965) 'El Karst alóctono de Castellolí'. Geo y Bio Karst. Revista de Espeleologia, 8. Barcelona, p. 2-6. VIDAL, L. M. (1911-12). 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona. | XXXIXaC- | Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament. Les restes de ceràmica recollides a l'interior de les coves permeten documentar la seva ocupació humana durant el neolític antic post cardial (4200-3800 aC.). | 08063-58 | Cal Llucià | L'any 1906 la cova va ser explorada per l'arqueòleg Amador Romaní, que hi va recollir materials arqueològics que van permetre datar la seva ocupació humana al neolític final. És probable que a bibliografia anterior a la dècada dels anys 50 del segle passat, on consten les Coves del Toixó, facin referència a les Coves de cal Llucià o de la font del Ferro. L'any 1985, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van recollir tres fragments de ceràmica i un sílex microlític. La ceràmica és del tipus neolític antic evolucionat postcardial (4200-3800 aC). | 41.5894800,1.7223500 | 393510 | 4604986 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodien material arqueològic procedent d'aquest jaciment. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46658 | Parcmotor Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcmotor-castelloli | PARCMOTOR CASTELLOLÍ: www.parcmotor.com/ca | XXI | El Parcmotor de Castellolí és un complex esportiu, que ocupa una superfície de 100 hectàrees, dedicat a la pràctica dels esports de motor. Està destinat a l'entrenament, tecnificació, iniciació i competició en les disciplines d'automobilisme i de motociclisme. El principal equipament és el circuit de velocitat, de 27 hectàrees de terreny, que presenta un traçat reversible de gairebé 4.200 metres, homologat per les Federacions Internacionals de Motociclisme i Automobilisme. També disposa d'escola de conducció (Fast Parcmotor), circuit supermotard, minimotos i karting (Circuit Racing DC), circuit de motocròs, àrea d'enduro, zona de trial, zona de 4x4 i paintball. Tanmateix, dins del complex hi ha el Campus Motor Anoia, un equipament al servei de les empreses del sector del motor-aeronàutic, sostenibilitat i esports on es realitzen projectes de testificació, investigació i desenvolupament, i s'hi organitzen tot tipus d'esdeveniments. | 08063-30 | Crta. Nacional A-2, Km 560, 08719, Castellolí. | El Parcmotor Castellolí va ser finalitzat l'any 2009 a iniciativa del Circuit de Catalunya i el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria General de l'Esport, juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme, per mitjà d'un projecte de l'any 2001. L'any 2002 es va inaugurar la seva primera instal·lació, el circuit de motocròs, i la primera competició que es va celebrar va ser una cursa social de trial. També va acollir una prova del Campionat de Catalunya i una del Campionat d'Espanya. L'any 2004 va començar la construcció del circuit de velocitat, amb l'assessorament d'alguns pilots catalans com Àlex Crivillé, Carles Checa o Toni Elías. L'any 2008 va acollir una prova del Campionat del Món de trial a l'aire lliure. | 41.5902000,1.6907700 | 390879 | 4605106 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46719 | Barraca de ca la Marieta Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 13 m de perímetre, 2,15 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Té una petita finestra orientada a l'oest. | 08063-91 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5903000,1.7038500 | 391969 | 4605101 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8379, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id11. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46760 | Barraca de la Vinya del Guixanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-guixanet | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a un camp de conreu a la Vinya del Guixanet, a la zona de cal Jaume. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada al sud-oest. | 08063-132 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5903200,1.7056000 | 392115 | 4605101 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46760-foto-08063-132-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id9.Fotografia extreta dels we https://pedrasecastelloli.wordpress.com. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46728 | Barraca de la Vinya de cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-serra | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca que es troba adossada en un marge, molt a prop del Parcmotor. És de planta circular i orientada al nord-oest. Les seves mides són: 13,65 m de perímetre, 2,38 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,07 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un banc, un capell, un marge i un paravents. | 08063-100 | Parcmotor | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5903700,1.6961500 | 391327 | 4605118 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46728-foto-08063-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46728-foto-08063-100-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8358 , i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id176.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46751 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XX | La Creueta és una fita formada per una creu de ferro sobre una antiga roda de molí, que indica el límit entre les finques de cal Jaumet i cal Muset. Es troba a tocar del camí de Castellolí al Castell, a l'extrem de migdia del Bosc de la Creueta, just al nord dels camps de conreu. | 08063-123 | Cal Jaume | Segons la tradició, quan es visita aquest indret cal posar, al cap i als braços de la creu, un branquilló de romaní. | 41.5904400,1.7054100 | 392099 | 4605114 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46751-foto-08063-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46751-foto-08063-123-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id300. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46721 | Barraca de ca la Marieta Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en una petita clariana enmig d'un bosc de pins i matolls, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11 m de perímetre, 1,95 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. Té un banc a l'interior. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-93 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5904500,1.7019000 | 391807 | 4605120 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id12. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46720 | Barraca de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-marti | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Presenta algunes pedres caigudes. | Barraca de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu a la Vinya del Martí, a la zona del Jep Sec. És de planta quadrada i orientada al sud. Les seves mides són: 12,41 m de perímetre i 2,15 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació i, segons consta a la bibliografia consultada, coronada amb una pedra vertical (cimadal), tot i que la vegetació que la cobreix actualment, impedeix la seva documentació. | 08063-92 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5909900,1.7111900 | 392582 | 4605168 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5050, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id68. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46762 | Barraca de cal Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-parera | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XXI | Barraca de pedra circular situada a pocs metres a migdia de cal Parera. És de planta circular i orientada a l'est. És de dimensió mitjana. La coberta és de falsa cúpula; amb una cornisa formada per petites lloses. | 08063-134 | Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí. | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5911700,1.6803200 | 390009 | 4605227 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46762-foto-08063-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46762-foto-08063-134-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons informacions orals, es tracta d'una barraca de contrucció recent, amb pedres de diverses barraques antigues, ja en estat ruïnós, de l'entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46637 | Can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soteres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia formada per un habitatge principal, i diverses edificacions annexes i altres d'aïllades, que formen un barri tancat a l'entorn de l'era. El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un petit cos annex adossat a la façana oest, de quatre plantes, a mode de torre de guaita. Els murs de façana són de maçoneria i la façana principal conserva vestigis de l'arrebossat original, amb pedres cantoneres treballades i els elements de ressalt també de pedra o de maó ceràmic. A la façana principal en destaca un rellotge de sol circular: no s'aprecien marques horàries, amb gnòmon de vareta, per sobre d'aquest quadrant apareix el marc que podria ser d'un altre rellotge però aquest no conserva el gnòmon, és un rellotge d'autor molt deteriorat amb gran part de la seva superfície que s'ha desprès. També presenta trencadís d'estil modernista a la part superior de les obertures. En destaca l'edifici annex situat al costat de migdia de l'edificació principal, també d'estil modernista, amb unes obertures que acaben amb arc apuntat; la coberta és plana. El mur del barri presenta dues portalades d'accés. | 08063-9 | Can Soteres. Camí de cal Soteres s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Originàriament en aquest indret, hi havia hagut un petit nucli format per set heretats, unides abans del segle XVI en una única propietat. Eren les cases de Galceran Plana, de Joan Esteve i d'Antoni Caldas, els masos Cocorella, la Vilella i jolenques i l'alberg de Guillem Tomàs. Des de l'any 1497 la nissaga dels Soteras, que és la que li va donar el nom a la masia, en va ostentar el pòdol. | 41.5912000,1.7340100 | 394484 | 4605163 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e54. Fitxa 42. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc