Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46729 | Barraca dels Ametllers de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ametllers-de-la-casa-vella | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a un camp de conreu als Ametllers de la Casa Vella, a la zona de cal Tardà. Es troba adossada en un marge. És de planta quadrada i orientada al sud-est. Les seves mides són: 13,70 m de perímetre i 2,40 m d'alçada màxima. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-101 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6192600,1.7119800 | 392695 | 4608306 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5046, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id160. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46685 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | XI-XII | Ha estat espoliat. | Es tracta d'una necròpolis situada en un turonet al nord-est de la masia de cal Tardà, en una zona boscosa al costat del Camp Gran. Va ser descoberta, l'any 1970, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van localitzar un enterrament aïllat d'inhumació, actualment destruït en part i semi-excavat. És un enterrament de cista, no antropomorfa, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals en tres dels seus costats, a excepció d'un dels costats que està excavat directament a la terra. La coberta era de lloses planes. Per la seva tipologia, es va datar entre els segles XI i XII. L'any 1991, durant la visita a la zona amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica i gràcies a les informacions facilitades pel propietari de can Tardà, es va poder constatar l'existència de sis tombes, molt pròximes entre elles, que havien estat espoliades. Dues de les tombes presenten les lloses formant la caixa, parcialment destruïda; dues presenten algunes lloses descol·locades i un clot, fruit dels furtius; i de les altres dues, tan sols en queda el clot. És possible que encara quedin restes al subsòl, i només una intervenció arqueològica al jaciment permetria l'obtenció de més informacions. | 08063-57 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | 41.6166500,1.7134200 | 392810 | 4608014 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46639 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 26. | XVIII | Masia amb barri tancat, formada per diversos volums juxtaposats. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. En destaca un rellotge de sol a la façana principal. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns de pedra treballada i d'altres de maó ceràmic. Presenta diverses edificacions annexes adossades a la façana nord-est i algunes d'aïllades a la banda sud-est, formant un conjunt de volums que s'articulen al voltant de l'era. | 08063-11 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | Antigament, aquesta masia era coneguda com el mas del Corn. Posteriorment se li va anteposar el nom de Vilarrúbia, amb motiu de l'entrada d'un cavaller amb aquest cognom, que era avantpassat de Gaspar Vilarrúbia, propietari de la masia al començament del segle XVI. Al final del XVII la pubilla de casa, Agnès Vilarrúbia del Corn, va contraure matrimoni amb Melcior Tardà, i el mas va adquirir el seu cognom. | 41.6160000,1.7111400 | 392619 | 4607945 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46639-foto-08063-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e32a. Fitxa 25. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46644 | Capella de la Concepció (cal Tardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-concepcio-cal-tarda | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XIX | Presenta esquerdes a les parets de càrrega. | Capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó falsa de canyís, amb la capçalera orientada al nord-oest. Forma part del conjunt arquitectònic de cal Tardà. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, resolta amb embigat de fusta. El portal principal es troba a la façana sud-est; al damunt hi ha una petita rosassa. A la façana nord-est hi ha un portal secundari, amb accés directe des de l'era de la masia. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats, deixant d'obra vista les pedres cantoneres treballades i els elements de ressalt. Interiorment, el presbiteri està separat de la zona dels fidels per un petit graó i una barana de forja. A l'altar hi ha una imatge de la santa; a la part posterior, hi ha una petita sagristia. Les parets estan decorades amb pintures, on consten algunes de les dates de les reformes de la capella (1906 i 1947). El paviment és de mosaic hidràulic. | 08063-16 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | La capella va ser construïda l'any 1670 per Jaume Vilarrúbia del mas del Corn. Va ser l'únic edifici religiós de caràcter privat del terme de Castellolí. Abans de la seva construcció va ser necessari arribar a un seguit d'acords amb el rector, mossèn Miquel Joan Canals, de 'concòrdia i aveniment'. Segons referències orals, la capella va ser cremada l'any 1808 per l'exèrcit francès. L'any 1850 va ser objecte d'obres de reforma per tal d'augmentar l'alçada de la coberta. | 41.6158700,1.7108000 | 392591 | 4607931 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46761 | Barraca de la Vinya del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-maurici | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a la vinya del Maurici, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 1,90 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula de lloses, terra i vegetació, amb un voladís de pedres planes a l'exterior. Presenta dues finestres i una llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-133 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6147300,1.7137900 | 392838 | 4607800 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3348, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id127. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46787 | En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ramon-de-roc-estret-i-la-maria-deus | XVIII | Es tracta de la història d'amor entre en Ramon de Roc Estret i la Maria Déus, que van viure a Castellolí fa molts anys, en circumstàncies molt difícils. Va ser recollida parcialment en el llibre de 'Les Set Sivelles', escrit per Gaspar Tardà, germà d'en Ramon. Segons la llegenda, en Ramon es va enamorar d'una vídua de mala reputació amb fills, la Maria Déus, a qui havien matat el marit. Ella tenia fama d'estranya i era coneguda com 'la Bruixa', sobrenom que ha perdurat fins a l'actualitat. La família, que desaprovava rotundament aquesta relació, va prohibir a en Ramon continuar amb la Maria. Però ell, que estava decidit a casar-s'hi, va tallar la relació amb ells. A Castellolí, en un context dominat pel caciquisme i la religió, aquesta parella d'enamorats no podia casar-se perquè el rector hi estava en contra. Tanmateix, la pressió social i la xerrameca els feia la vida impossible, pel que van marxar a viure fora del poble. Es van establir a Vic, on es van casar i van viure un temps feliços. Malauradament, la Maria, que era conflictiva, es va posar en embolics i van acabar fugint de la ciutat, per por a ser linxats. La parella, juntament amb els fills, va tornar a Castellolí i va demanar ajuda a la família d'en Ramon, que els van deixar fer una caseta per viure-hi a Roc Estret, un paratge deshabitat a mig camí entre Castellolí i Santa Pau de la Guàrdia, anomenada despectivament per en Gaspar com la 'Casa del Soroll'. En aquest indret, en Ramon va artigar bosc i va plantar unes quantes vinyes. Vivien pobres i aïllats, i sota l'hostilitat dels veïns, que els anomenaven despectivament 'els Nacres', potser en referència a què ella feia feines semblants a les trementinaires. Actualment, encara hi ha gent gran de Castellolí que recorda haver sentit a dir que a Roc Estret hi havia 'els Nacres', als qui se'ls havia de tirar pedres, i es conserva el topònim 'Hort dels Nacres'. | 08063-159 | El Roc Estret (cal Tardà) | 41.6141400,1.7234600 | 393643 | 4607723 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Casadesús.Els Gegants de Castellolí s'anomenen Ramon de Roc Estret i Maria Déus. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 46668 | Font de can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jorba | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Jorba està situada a l'Hort de can Jorba, a prop del camí de Maians, a una zona boscosa de pins i alzines. La font, que està entubada, neix directament d'un forat a una escletxa d'una gran roca. L'aigua també regalima per la paret de la roca i aquest degoteig forma petites basses a l'interior de l'escletxa. L'aigua segueix un regueró que surt de la roca cap al torrent de can Jorba, situat uns metres més avall. | 08063-40 | Hort de can Jorba | 41.6141200,1.6847000 | 390413 | 4607769 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46764 | Barraca de la Vinya del Rei Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rei-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Barraca de pedra circular situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 11,80 m de perímetre, 2,30 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de falsa cúpula; amb una cornisa formada per petites lloses. Presenta una petita llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-136 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6135100,1.7122400 | 392707 | 4607667 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3347, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id61. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46766 | Barraca de la Vinya del Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-simonet-0 | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,60 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La llinda del portal d'entrada està trencada. | 08063-138 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6128400,1.7225700 | 393566 | 4607580 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3350, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id129. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46782 | Cova de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-tarda | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la llera del torrent de cal Tardà. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent, en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-154 | Cal Tardà | La cova de cal Tardà es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.6127900,1.7134000 | 392802 | 4607586 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46782-foto-08063-154-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46772 | Barraca del Camí del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-roc-estret | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al camí del Roc Estret, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al nord-est. Les seves mides són: 12 m de perímetre, 2,5 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula, i presenta voladís de pedres planes a l'exterior. | 08063-144 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6127400,1.7204900 | 393393 | 4607571 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3349, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id128. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46730 | Barraca del Solell de can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-can-jorba | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada al Solell de can Jorba, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta irregular i orientada al sud. Les seves mides són: 6,32 m de perímetre, 0,63 m d'amplada de mur i entrada de 1,32 m d'alçada per 0,35 m d'amplada. Part de les pedres que es conserven de las façana són treballades. | 08063-102 | Vall de Sant Feliu | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6123700,1.6847000 | 390410 | 4607575 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46730-foto-08063-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46730-foto-08063-102-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8568, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id84. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46765 | Barraca de la Vinya del Rei Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rei-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 9,60 m de perímetre i 2,10 m d'alçada. La coberta és de falsa cúpula, de lloses, terra i vegetació. Presenta a l'exterior un mur lateral. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-137 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6122000,1.7138400 | 392838 | 4607520 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3346, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id58. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46731 | Barraca del Camp de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-laguilera | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al Camp de l'Aguilera, al Puig Aguilera. És de planta irregular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,79 m de perímetre, 1,55 m d'alçada, 0,70 m d'amplada de mur i entrada de 1,21 m d'alçada per 0,67 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca es troba integrada en un marge de pedra seca, que fa 2,2 m d'alçada, amb passos que el travessen, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. A uns 30 metres de l'entrada de la barraca hi ha una escala integrada al marge. | 08063-103 | Camp de l'Aguilera, al Puig Aguilera | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6120800,1.6795800 | 389983 | 4607549 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46731-foto-08063-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46731-foto-08063-103-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8382, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id172. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46754 | Barraca de la Soleïa del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-del-roc-estret | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Part de la coberta està ensorrada. | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 9 m de perímetre, 1,70 m d'alçada i 0,50 m d'amplada de mur. Tot i que part de la coberta està ensorrada, encara conserva restes de voladís a l'exterior. | 08063-126 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6116000,1.7249300 | 393761 | 4607439 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3351, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id131. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46776 | Barraca del Solell de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-cal-tarda | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a un bosc, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 11,36 m de perímetre, 2,04 m d'alçada, 0,54 m d'amplada de mur i entrada de 1,03 m d'alçada per 0,61 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un cocó (forat natural a la roca on s'acumula aigua de la pluja) i una finestra. | 08063-148 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6115500,1.7088600 | 392422 | 4607454 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46776-foto-08063-148-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8355, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id157.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46732 | Barraca del Camí cap al Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-cap-al-puig-aguilera | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada al camí del Puig Aguilera. És de planta irregular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,04 m de perímetre, 1,88 m d'alçada, 0,65 m d'amplada de mur i entrada de 1,30 m d'alçada per 0,57 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un banc, un marge i un voladís. | 08063-104 | Puig Aguilera | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6113000,1.6781700 | 389864 | 4607465 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46732-foto-08063-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46732-foto-08063-104-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8377, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id153. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46737 | Barraca del Camp del Cup Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-cup-nou | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a un camp de conreu a la zona del camp del Cup Nou, a la vall de Sant Feliu. És de planta circular i orientada al oest. Les seves mides són: 9,90 m de perímetre i 1,86 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-109 | Vall de Sant Feliu | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6107000,1.6908900 | 390923 | 4607382 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46737-foto-08063-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46737-foto-08063-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5049, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id159. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46783 | Font del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roc-estret | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 60-63. | La font del Roc Estret es troba en un indret de gran pendent, a tocar del camí del Roc Estret. La seva aigua és bicarbonatada amb una duresa moderada. És una font natural situada sobre un bloc de gresos i conglomerats, que brolla directament de la roca i omple unes petites basses naturals. L'aigua que sobreïx de les basses cau pel vessant de la muntanya i arriba fins al torrent del Roc Estret. | 08063-155 | Cal Tardà | 41.6104200,1.7182100 | 393199 | 4607316 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46783-foto-08063-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46733 | Barraca dels Ametllers de ca l'Estrada Oest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ametllers-de-ca-lestrada-oest | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Parcialment ensorrada. | Barraca de pedra seca situada als Ametllers de ca l'Estrada, a la vall de Sant Feliu. Es troba parcialment ensorrada. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 10,54 m de perímetre, 2,26 m d'alçada, 0,66 m d'amplada de mur i entrada de 1,34 m d'alçada per 0,61 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca presenta capell i llar de foc. | 08063-105 | Vall de Sant Feliu | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6103700,1.6818700 | 390171 | 4607357 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46733-foto-08063-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46733-foto-08063-105-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8606, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id157 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46736 | Barraca del Camp del Francolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-francoli | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada al camp del Francolí, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada al est. Fa 10,40 m de perímetre. No conserva la coberta. | 08063-108 | Vall de Sant Feliu | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6100900,1.6902200 | 390866 | 4607315 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46736-foto-08063-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46736-foto-08063-108-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id176. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46734 | Barraca dels Ametllers de ca l'Estrada Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ametllers-de-ca-lestrada-est | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada als Ametllers de ca l'Estrada, a la vall de Sant Feliu. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 12,93 m de perímetre i 2,74 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. A l'interior presenta un banc de pedra i una llar de foc. | 08063-106 | Vall de Sant Feliu | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6100100,1.6825400 | 390226 | 4607316 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46734-foto-08063-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46734-foto-08063-106-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5051, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id82. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46808 | Esculls eocènics de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esculls-eocenics-de-castelloli | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Els esculls eocènics de Castellolí es troben a diversos indrets del terme, especialment concentrats a la vall de Sant Feliu, als nivells superiors dels turons, al Puig d'Aguilera, a la zona dels Ninots, als Pinyeters, etc. Es tracta de colònies de coralls fossilitzades, formades en el mar eocènic que ocupava l'actual terme de Castellolí. Les barreres d'esculls afloren a l'Anoia de nord-est a sud-oest. Aquestes construccions submarines de gran biodiversitat només es troben en aigües càlides, fet que posa de manifest el clima tropical que hi havia al territori durant l'Eocè. Tanmateix, en aquests indrets es documenten fòssils d'una fauna molt variada associats als nombrosos afloraments coral·lins bagencs. | 08063-180 | Terme municipal | 41.6099800,1.6727800 | 389413 | 4607325 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 46635 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 27. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud. La façana principal té una galeria i un rellotge de sol. Presenta dos petits cossos adossats, que consten de planta baixa i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns de pedra treballada i altres de maó ceràmic. A l'entorn de la masia hi ha diverses edificacions adossades i d'altres d'aïllades, que formen un conjunt a l'entorn de l'era. | 08063-7 | Vall de Sant Feliu. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Era una de les finques més emblemàtiques de la vall de Sant Feliu. Al llarg dels segles, les terres originàries del mas es van veure incrementades amb l'annexió de diverses peces escampades pels voltants. Al segle XVII va passar a pertànyer a la família Jorba, que li va transmetre el nom. | 41.6096900,1.6856600 | 390486 | 4607276 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46635-foto-08063-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46635-foto-08063-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46635-foto-08063-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e28. Fitxa 21. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46735 | Barraca de can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-jorba | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a can Jorba, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11,84 m de perímetre i 0,74 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-107 | Vall de Sant Feliu | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6096700,1.6880000 | 390681 | 4607271 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46735-foto-08063-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46735-foto-08063-107-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8621, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id175. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46817 | Cup Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-nou | XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un edifici, un antic cup probablement de vi, en estat ruïnós situat al camp de Francolí, a tocar del marge del camí. És de planta rectangular i constava de dues plantes. No es conserva la coberta. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un gran portal d‘arc rebaixat de totxo. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un carreu rectangular, amb la següent inscripció: 'J.F. 1869'. També a l'interior, a la part posterior, es conserven els dipòsits, de planta rectangular, enrajolats. | 08063-189 | camp del Francolí | 41.6094100,1.6929500 | 391093 | 4607236 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 46667 | Font de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-tarda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 55-59. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XXI | La font de cal Tardà es troba a la vall del torrent homònim, al seu marge esquerre. Compta amb un notable cabal perenne i raja directament de la roca. Les seves aigües, canalitzades per un tub, són bicarbonatades càlciques i brollen de materials sorrencs i carbonatats intercalats en les calcàries i margues de l'Eocè (Bartonià). A tocar de la font hi ha uns antics safarejos, que actualment serveixen de bassa. | 08063-39 | Cal Tardà | Segons la tradició, aquesta font va ser trobada pels sarraïns entre els segles VIII- XI, que hi van construir les estructures de safareig encara presents. Segles més tard, la família de cal Tardà va adquirir la seva propietat. Fins a mitjans del segle XX, la font alimentava els safareigs on els habitants del poble anaven a rentar la roba. | 41.6093800,1.7109200 | 392590 | 4607210 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46672 | Font de l'hort de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-la-cova | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent. | 08063-44 | Cal Francolí (Vall de Sant Feliu) | 41.6088800,1.6907700 | 390910 | 4607180 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 46738 | Barraca del Tancat de cal Xandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tancat-de-cal-xandri | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a cal Xandri, a la zona del Catarro. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,32 m de perímetre, 1,77 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. És una barraca d'ús ramader, i té un tancat que fa de corral. | 08063-110 | El Catarro | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6087700,1.6994000 | 391629 | 4607157 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46738-foto-08063-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46738-foto-08063-110-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5048, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id169. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46757 | Font de cal Francolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-francoli | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX-XXI | La font de cal Francolí es troba a la vall del torrent de cal Tardà, en un indret enverdissat, fet que dificulta el seu accés. Es tracta d'una font amb un petit cabal intermitent, que brolla sobre els materials dels gresos de l'eocè en el contacte amb els materials margosos impermeables. La seva aigua procedeix de fluxos superficials, de tipus hipodèrmic, amb ràpida resposta als episodis plujosos, en bona part controlats pels escassos materials al·luvials del torrent de Roc Estret i per la seva petita conca de drenatge. | 08063-129 | Cal Tardà - cal Francolí | 41.6083800,1.7115800 | 392643 | 4607098 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46757-foto-08063-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46757-foto-08063-129-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de Castellolí i del portal wikiloc, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46746 | Barraca de la Vinya del Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-forner | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a la Vinya del Forner, a la zona de cal Tardà És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,50 m de perímetre, 1,80 m d'alçada i 0,55 m d'amplada de mur. Està construïda amb lloses de pedra molt planes. La coberta és una cúpula semiesfèrica de lloses, terra i vegetació. | 08063-118 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6082500,1.7102200 | 392530 | 4607085 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3352, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id109. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46745 | Barraca de l'Hort de cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-cal-forner | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a l'Hort de cal Forner, a la zona de cal Tardà. Es troba en estat ruïnós, només conserva part de la façana. És de planta circular i orientada al sud. | 08063-117 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6081300,1.7100600 | 392516 | 4607072 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46745-foto-08063-117-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id170.Fotografia i coordenades procedents de l'inventari de Pedra seca a Castellolí , degut a que durant la visita a l'indret, l'accés es trobava totalment enverdissat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46750 | Cova del Sostre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-sostre | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la zona de l'Obaga de Roc Estret, a la llera d'una torrentera que desemboca al torrent de Roc Estret. S'hi accedeix pel camí de cal Serrador. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-122 | Cal Tardà | La Cova del Sostre es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.6078500,1.7157900 | 392993 | 4607034 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46750-foto-08063-122-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 46631 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-1 | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal és d'arc de punt rodó, adovellat. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossat, amb els elements de ressalt d'obra vista, de pedra treballada. La casa presenta diverses edificacions annexes al seu entorn, que formen un pati tancat, a la façana nord-oest. A tocar de la façana sud-est hi ha l'era. | 08063-3 | Vall de Sant Feliu | La primera referència documental de la masia és de l'any 1528, quan era propietat de Vicenç Amat. A mitjans del segle XVII, amb motiu del casament de l'hereva de la casa, Mª Àngela, amb Valentí Estrada, la casa va adoptar aquest nom. | 41.6077000,1.6806900 | 390068 | 4607062 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46631-foto-08063-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46631-foto-08063-3-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e26. Fitxa 19. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46664 | Font de cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-francoli-de-sant-feliu | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 41-43. | XX | La font de cal Francolí de Sant Feliu es troba a prop del torrent de Sant Feliu, a l'alçada del Cup Nou. L'aigua raja per un tub sobre una estructura cúbica i omple una bassa annexa. Té un gran cabal i en brolla aigua tot l'any. La font està situada en una zona de roques calcàries bioclàstiques, amb presència de fòssils de bivalves, equínids, coralls i briozous, que pertanyen al Bartonià. | 08063-36 | Torrent de Sant Feliu | 41.6074100,1.6912500 | 390948 | 4607016 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46710 | Sender de Petit Recorregut PRC-119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-prc-119 | ANOIA TURISME: http://anoiaturisme.cat/anoia/pr-c-119-el-cinturo-de-la-conca/ | XX | El Sender del Cinturó de la Conca (PR-C 119) és un sender de petit recorregut, per totes les muntanyes que es veuen des de la capital de l'Anoia. Té una distància de 68,35 km, amb un desnivell de 2.150 metres i una durada aproximada de 18 hores i 24 minuts. Uneix nou municipis de la comarca a partir de la seva divisió en set etapes realitzades en jornades diàries. A Castellolí són la 6, de can Rossinyol a Castellolí i la 7, de Castellolí a la Pobla de Claramunt. El seu recorregut és circular i es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. | 08063-82 | Extrem oest del terme municipal. | 41.6070400,1.6829300 | 390254 | 4606985 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46710-foto-08063-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 46687 | Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-moros | BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934), any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20-21. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). JÁRREGA, R. (1991) 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | II-V | Probablement destruït. | Es tracta d'una necròpolis tardoromana situada en uns camps de conreu al nord de cal Bep, al Serrat dels Moros, al sud del Puig Aguilera. Va ser descoberta pel propietari de cal Bep, l'any 1936, quan en plantar-hi una vinya va trobar un sarcòfag, una sepultura exempta i d'altres en cista de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals. Una de les sepultures, que es conservava a cal Bep, era tallada en un sol bloc de travertí, llisa, i d'angles lleugerament arrodonits. Tanmateix, en aquest lloc hi havia una cabana, les parets exteriors de la qual eren plenes d'ossos humans, que també apareixien superficialment en la vinya. D'altra banda, Antoni Borràs indica de l'existència en aquesta zona d'un forn, actualment no localitzat, segons ell ibèric, de construcció ovoide i voltat de pedres tallades com maons, que encerclaven les cambres per coure l'obra; en un costat hi havia la xemeneia rectangular. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de 'tegula'. Finalment, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de material arqueològic i es va constatar que el context on es troba el jaciment havia sofert fortes alteracions des de l'any 1985, i que els antics camps de vinya ara es trobaven unificats en un gran camp de cereals. Tot i que és probable que els moviments de terra ocasionats per la transformació de les vinyes en camps de cereals destruïssin el jaciment, només una intervenció arqueològica ho permetria determinar. | 08063-59 | Cal Bep (vall de Sant Feliu) | 41.6070000,1.6778600 | 389831 | 4606988 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46687-foto-08063-59-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46678 | Jaciment paleontològic de Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-50 | Puig Aguilera | 41.6068500,1.6721000 | 389351 | 4606978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46678-foto-08063-50-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 46652 | Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-feliu-de-la-vall-daguilera | AA.DD. (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu, La Vall (Castellolí). Castellolí: Publicació [s.l.: s.n]. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p.77. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 415. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 102-104. | XI | Sant Feliu de la Vall és una petita església d'una nau, d'origen romànic, molt modificada i ampliada a mitjans del segle XIX. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. Del temple original conserva la nau amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes entre lesenes. L'absis, que és de pedra local i es troba molt reconstruït, conserva tres finestres de doble esqueixada coronades amb un arc de mig punt adovellat, de pedra sorrenca. Els paraments interiors són arrebossats i decorats amb pintures molt simples i esquemàtiques. Tanmateix, durant aquestes obres d'ampliació, a la seva estructura original se li van adossar una capella per banda, la sagristia, el campanar d'espadanya de dues obertures ampliat a manera de comunidor, el portal de ponent i el cementiri. Durant l'any 2002, el temple va ser objecte d'obres de restauració que van comportar la desaparició del cos afegit a l'absis, al lateral del presbiteri, que feia funcions de sagristia, i van deixar al descobert les tres finestres de l'absis i l'antic portal, situat a la façana sud. | 08063-24 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Castellolí i era una antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç. Les primeres referències documentals de Sant Feliu són del segle XI, als cartularis del monestir de Sant Cugat, del que era una cel·la per una donació desconeguda. Segons consta a la documentació, al segle XVIII, els habitants de la vall de Sant Feliu reclamaven una major atenció per part dels eclesiàstics, que va provocar un seguit de discòrdies. L'any 1752 es va signar la 'Concòrdia de Sant Feliu', resolta amb la renúncia per part dels habitants de la Vall a la missa dels diumenges. L'església de Sant Feliu va ser restaurada l'any 1970, tal com consta a la llinda del portal, per voluntat de Jaume Francolí i a través dels seus marmessors. | 41.6067500,1.6834800 | 390299 | 4606953 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46652-foto-08063-24-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda'. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46696 | Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-feliu-de-la-vall-aguilera | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XX-XXI | La Festa Major de Sant Feliu de la Vall Aguilera es celebra, a l'església de Sant Feliu, pels volts del 30 d'agost, festivitat del patró de la Vall. És organitzada pels veïns de Sant Feliu i la comissió de festes, amb la col·laboració de l'ajuntament de Castellolí. L'ofici religiós, oficiat pel mossèn i cantat per la Coral d'Aulí, marca l'inici dels actes, que segueixen amb la sardinada popular i la cantada d'havaneres, amb rom cremat pels assistents. | 08063-68 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | 41.6067500,1.6834800 | 390299 | 4606953 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46696-foto-08063-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'ajuntament de Castellolí. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46651 | Mausoleu de Francesc Aguilera i Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-francesc-aguilera-i-tarda | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XIX | És tracta d'un mausoleu situat a l'interior del recinte del cementiri de l'església de Sant Feliu de la Vall. És de base rectangular; a la part superior hi ha tres nínxols i un a la inferior. La part frontal superior presenta una estructura triangular decorada amb elements neoclàssics (fulles de geganta, volutes, copes), coronada per una creu de pedra. | 08063-23 | Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | La família Aguilera era molt influent a la vall de Sant Feliu. | 41.6066100,1.6835200 | 390302 | 4606937 | 1869 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46651-foto-08063-23-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46743 | Barraca del Pere Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere-serra | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada al Torrot. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 0,44 m d'amplada de mur i entrada de 1,23 m d'alçada per 0,53 m d'amplada. Té la porta tapiada. | 08063-115 | El Torrot | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6065600,1.7052400 | 392112 | 4606904 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46743-foto-08063-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46743-foto-08063-115-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8622, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id177. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46662 | Font de cal Bonhome | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bonhome | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 51-54. | XX | Es troba actualment soterrada | La font de cal Bonhome es situa a la zona de l'Hort del Pere Serra, just a sota del camí de cal Tardà, en un canyissar amb alguns salzes i avellaners. Es troba actualment soterrada però protegida parcialment per una estructura de formigó. Es tracta d'una mina d'aigua bastida amb pedra lligada amb morter, que capta l'aigua del torrent, i és canalitzada i conduïda cap a una bassa, situada en un hort proper. | 08063-34 | Hort del Pere Serra (cal Tardà) | 41.6060100,1.7070500 | 392262 | 4606841 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 46742 | Barraca dels Ninots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ninots | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada als Ninots, a la zona de cal Pomés. És de planta circular, orientada al sud-oest i es troba en estat ruïnós. Les seves mides són: 9,93 m de perímetre m i 0,83 m d'amplada de mur. Presenta una fornícula. | 08063-114 | Els Ninots | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6055700,1.7012600 | 391779 | 4606799 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46742-foto-08063-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46742-foto-08063-114-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8567, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id64.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46744 | Barraca de la Vinya de ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-ca-la-miquela | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a la zona del Torrot. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada a l'oest. El seu perímetre és de 13,60 m. Es conserven vestigis de les bigues de fusta i teules de la coberta. | 08063-116 | El Torrot | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6054800,1.7054200 | 392125 | 4606784 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46744-foto-08063-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46744-foto-08063-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46744-foto-08063-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id37. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46739 | Barraca del Diputat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-diputat | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | La coberta està malmesa. | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona dels Ninots. És de planta circular i orientada al sud-est, i es troba semisoterrada per la part nord. Fa 1,59 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-111 | Els Ninots | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6051600,1.6987800 | 391571 | 4606757 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46739-foto-08063-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46739-foto-08063-111-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5044, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id137. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46818 | Observatori antiaeri de Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-antiaeri-de-puig-aguilera | CABAÑAS, N. (2014). Memòria intervenció arqueològica. Departartament de Cultura: Generalitat de Catalunya. | XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un punt d'observació antiaèria de l'exèrcit de la República, situat al cim del Puig Aguilera, testimoni de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta instal·lació militar, que va estar en funcionament entre els anys 1937 i 1939, formava part de la xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA). Es va construir a principis de la Guerra Civil, amb el propòsit de controlar tant el tràfic aeri com el de la carretera Madrid-Barcelona. Es tractava d'un enclavament estratègic per alertar d'ofensives aèries del front d'Aragó contra ciutats com Barcelona, Sabadell i Terrassa. Va ser objecte d'una intervenció arqueològica, l'any 2014, dirigida per l'arqueòloga Núria Cabañas, impulsada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L'estudi va permetre la documentació de l'edifici, que tenia una capacitat per a sis persones i comptava amb dutxes, lavabo, cuina i xemeneia. A la part alta, hi havia una gran terrassa. Tanmateix, es van recollir diverses beines de munició republicana de fusell, fabricades a Txecoslovàquia i restes d'artilleria, probablement procedents dels atacs franquistes que va haver-hi en la Serra de Rubió el dies 19 i 20 de gener de l'any 1939. Les restes d'aquesta instal·lació militar han patit durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, ensorrament de murs i pintades. | 08063-190 | Puig Aguilera | Durant la Guerra Civil (1936-1939), la República va construir una important xarxa de punts d'observació antiaèria i de comunicació pels possibles perills que, en forma d'atacs aeris, podien abatre's sobre la rereguarda republicana. D'aquesta tasca de protecció del territori i de les persones, se'n va encarregar la Defensa Especial Contra Aeronaves (DECA). Aquestes instal·lacions militars estaven perfectament coordinades i connectades via telefònica. | 41.6050800,1.6707900 | 389239 | 4606783 | 1936 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46818-foto-08063-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46818-foto-08063-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 46813 | Fòssils numulitis (llenties) del Pla dels Ninots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-numulitis-llenties-del-pla-dels-ninots | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Els fòssils numulitis (llenties) es troben a diversos indrets del terme de Castellolí, especialment concentrats a la zona nord. Se'ls coneix popularment com a llenties o dinerets per la seva característica forma i són uns dels grups de fòssils més característics de l'Eocè marí. Es tracta de protozous marins gegants, del grup de foraminífers amb closca calcària, extingits a la fi de l'Oligocè. A Castellolí es troben solts, a diferència d'altres indrets on formen roques compactes. | 08063-185 | Diverses zones del terme municipal | 41.6049800,1.7001500 | 391685 | 4606735 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 46656 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-1 | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XIII-XIV | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga torre de defensa situada enmig d'uns camps de conreu, a la zona de l'Hort del Bonhome. Es conserven alguns dels seus murs de façana, fets de pedres escairades petites i organitzats en filades, que presenten unes petites obertures. Un dels murs manté una gran alçada, fet que permet deduir que aquesta edificació tenia almenys dos pisos. Des de l'indret on es situen les restes hi ha una bona comunicació visual amb el castell de Castellolí, i al seu entorn immediat s'hi ha recollit ceràmica grisa medieval. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08063-28 | Hort del Bonhome (Cal Tardà) | 41.6047300,1.7049300 | 392083 | 4606701 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46656-foto-08063-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46656-foto-08063-28-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 46633 | Cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francoli-de-sant-feliu | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 28. | XVII-XVIII | En estat d'abandó. | Masia amb barri tancat, formada per dos volums principals, i diverses edificacions adossades i d'altres d'aïllades. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la banda sud se li adossa un altre cos principal, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. Presenta dos petits cossos adossats a la façana nord, un de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; i l'altre, de planta soterrani i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns construïts amb pedra treballada i altres amb maó ceràmic. Hi ha diversos cossos aïllats que formen part del conjunt de la masia. En destaca un volum de planta rectangular que consta de dues plantes, situat a la banda sud, que antigament s'utilitzava com a cosidor; presenta uns finestrals d'arc de mig punt d'obra de fàbrica, a mode de galeria. | 08063-5 | Vall de Sant Feliu. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | Segons la documentació antiga, l'any 1528, Pere Joan Francolí i el seu fill i hereu Antoni es declaraven els senyors útils del mas Ferran de la vall de Sant Feliu, antiga denominació de la masia on residien, i eren propietaris d'una de les heretats més extenses del terme de Castellolí. El capbreu de l'any 1628 va ser confessat per Benet Francolí; i el de l'any 1661, pel seu fill menor Agustí, tot i que el primogènit era el seu germà Pau, que va rebre l'any 1652 dues-centes cinquanta lliures com a recompensa per renunciar a l'herència paterna. | 41.6047200,1.6790000 | 389922 | 4606733 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e21. Fitxa 16. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.