Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46646 | Fàbrica Tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XX | Presenta algunes patologies en el cos destinat a habitatge i en els annexos. | Edifici industrial format per una gran nau, un cos annex adossat i dos cossos aïllats, amb un pati interior que limita amb la finca veïna. L'edifici principal és de planta rectangular, d'una sola planta. La coberta és a dues aigües, amb plaques de fibrociment. Les façanes són de paredat comú, arrebossades. A les dues façanes longitudinals s'hi obren uns grans finestrals flanquejats per pilastres. La façana transversal oest corona amb un capcer, que amaga la coberta, rematat amb formes ondulants de maó, un òcul també de maó, i tres boles sobre la coronació. La façana de migdia presenta ornamentacions d'estil modernista, fetes de maó i peces ceràmiques. A l'est de la nau se li adossa un volum, que era l'antic habitatge i les oficines a la planta baixa. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La coberta és de teula a quatre vessants. Presenta una escala exterior de volta catalana de maó, que sobresurt de la nau principal a la façana sud, on s'hi obren grans finestrals; la façana est té les mateixes característiques que la façana oest de la nau principal. Els dos cossos aïllats, de característiques molt simples, consten d'una única planta i teulada a dues vessants. | 08063-18 | C. Amistat, 4, 08719, Castellolí. | Va ser una de les primeres construccions industrials del municipi. | 41.5959300,1.6964500 | 391362 | 4605735 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46646-foto-08063-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46646-foto-08063-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46646-foto-08063-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46658 | Parcmotor Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcmotor-castelloli | PARCMOTOR CASTELLOLÍ: www.parcmotor.com/ca | XXI | El Parcmotor de Castellolí és un complex esportiu, que ocupa una superfície de 100 hectàrees, dedicat a la pràctica dels esports de motor. Està destinat a l'entrenament, tecnificació, iniciació i competició en les disciplines d'automobilisme i de motociclisme. El principal equipament és el circuit de velocitat, de 27 hectàrees de terreny, que presenta un traçat reversible de gairebé 4.200 metres, homologat per les Federacions Internacionals de Motociclisme i Automobilisme. També disposa d'escola de conducció (Fast Parcmotor), circuit supermotard, minimotos i karting (Circuit Racing DC), circuit de motocròs, àrea d'enduro, zona de trial, zona de 4x4 i paintball. Tanmateix, dins del complex hi ha el Campus Motor Anoia, un equipament al servei de les empreses del sector del motor-aeronàutic, sostenibilitat i esports on es realitzen projectes de testificació, investigació i desenvolupament, i s'hi organitzen tot tipus d'esdeveniments. | 08063-30 | Crta. Nacional A-2, Km 560, 08719, Castellolí. | El Parcmotor Castellolí va ser finalitzat l'any 2009 a iniciativa del Circuit de Catalunya i el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria General de l'Esport, juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme, per mitjà d'un projecte de l'any 2001. L'any 2002 es va inaugurar la seva primera instal·lació, el circuit de motocròs, i la primera competició que es va celebrar va ser una cursa social de trial. També va acollir una prova del Campionat de Catalunya i una del Campionat d'Espanya. L'any 2004 va començar la construcció del circuit de velocitat, amb l'assessorament d'alguns pilots catalans com Àlex Crivillé, Carles Checa o Toni Elías. L'any 2008 va acollir una prova del Campionat del Món de trial a l'aire lliure. | 41.5902000,1.6907700 | 390879 | 4605106 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46669 | Font de la Puda Sulfurada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puda-sulfurada | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 29-33. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1998) 'Les Aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí'. Història de les ciències de la salut a l'Anoia [Jornades de les Ciències de la Salut de l'Anoia 1996]. Barcelona: Fundació Uriach 1838, p. 125-152. | XIX-XX | La font de la Puda Sulfurada es troba al jardí de l'edifici del balneari de la Puda de Francolí, a l'interior d'una cambra subterrània. A l'entrada, que està tancada per una porta reixada, hi ha unes escales que baixen fins a l'habitació on hi ha la font pròpiament dita i una altra surgència d'aigua que, possiblement, prové de la zona d'influència freàtica del torrent del Figuerola. L'aigua inunda la cambra i diversos graons de l'escala. Es tracta d'una de les fonts més espectaculars del municipi, per l'encant de l'entorn i la naturalesa sulfurosa de les seves aigües. | 08063-41 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | El balneari de la Puda de Francolí explotava les aigües sulfuroses d'aquesta famosa font, que eren considerades apropiades per a tractar malalties de la pell, respiratòries i el reuma. El seu nom prové de la seva olor característica, per la presència d'àcid sulfhídric que es volatilitza en aflorar les aigües a l'atmosfera. | 41.5993600,1.6844500 | 390367 | 4606131 | 08063 | Castellolí | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46669-foto-08063-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46669-foto-08063-41-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46700 | Pineda de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-font-del-ferro | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 34-35. | Es tracta de la pineda que envolta la font del Ferro. Està formada per pinassa (Pinus nigra sub. Salmanii), situada just al davant i a l'entorn de la font, alguns individus dels quals superen els 30 m d'alçada, i per pi roig (Pinus sylvestris), amb exemplars de mides considerables. Aquest indret destaca per la seva bellesa natural i pel joc de llums i ombres que es produeix a les capçades dels arbres. | 08063-72 | Font del Ferro | 41.5832800,1.7267400 | 393865 | 4604293 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46700-foto-08063-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La pineda de la Font del Ferro forma part del projecte mediambiental de la Unió europea 'Projecte Life + Pinassa', que treballa sobre la gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa de Catalunya (Xarxa Natura 2000). | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46701 | Pi de cal Francolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-francoli | MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 30. | Exemplar de pi pinyoner (Pinus pinea) centenari situat a pocs metres a migdia de cal Francolí. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (a 1,5 m d'alçada del terra és de 2,62 m) i una gran alçada (23 m). El seu tronc és recte i te la capçada en forma de para-sol, característica d'aquesta espècie. | 08063-73 | Cal Francolí (vall de Sant Feliu). Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | 41.6039200,1.6792000 | 389938 | 4606644 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46701-foto-08063-73-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46707 | Cova de l'Isidre Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lisidre-serra | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-79 | Olivars de cal Bruguers (Els Marges) | La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.5894000,1.6982800 | 391503 | 4605008 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46707-foto-08063-79-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46708 | Jaciment paleontològic de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castelloli | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-80 | Terme municipal | 41.5884200,1.7083300 | 392339 | 4604886 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona). | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46714 | Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fembra-morta | NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (2009) 'Vegetació del Massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central)'. Miscellanea Aqualatensia, nº 13. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 11-136. | La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres d'alçada que es troba entre els municipis de Castellolí, Piera i el Bruc. És una zona forestal sobre sòl de pissarres i granit, amb una gran diversitat de flora i fauna. Entre la vegetació destaquen les pinedes, les rouredes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi viuen nombroses espècies de mamífers, com el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol, etc. I hi niden ocells, com l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallerenga, etc. | 08063-86 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5816800,1.7255400 | 393763 | 4604117 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46714-foto-08063-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46757 | Font de cal Francolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-francoli | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX-XXI | La font de cal Francolí es troba a la vall del torrent de cal Tardà, en un indret enverdissat, fet que dificulta el seu accés. Es tracta d'una font amb un petit cabal intermitent, que brolla sobre els materials dels gresos de l'eocè en el contacte amb els materials margosos impermeables. La seva aigua procedeix de fluxos superficials, de tipus hipodèrmic, amb ràpida resposta als episodis plujosos, en bona part controlats pels escassos materials al·luvials del torrent de Roc Estret i per la seva petita conca de drenatge. | 08063-129 | Cal Tardà - cal Francolí | 41.6083800,1.7115800 | 392643 | 4607098 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46757-foto-08063-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46757-foto-08063-129-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de Castellolí i del portal wikiloc, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46782 | Cova de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-tarda | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la llera del torrent de cal Tardà. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent, en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-154 | Cal Tardà | La cova de cal Tardà es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.6127900,1.7134000 | 392802 | 4607586 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46782-foto-08063-154-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46783 | Font del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roc-estret | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 60-63. | La font del Roc Estret es troba en un indret de gran pendent, a tocar del camí del Roc Estret. La seva aigua és bicarbonatada amb una duresa moderada. És una font natural situada sobre un bloc de gresos i conglomerats, que brolla directament de la roca i omple unes petites basses naturals. L'aigua que sobreïx de les basses cau pel vessant de la muntanya i arriba fins al torrent del Roc Estret. | 08063-155 | Cal Tardà | 41.6104200,1.7182100 | 393199 | 4607316 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46783-foto-08063-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46793 | Els Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pelags | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 22-24. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | En estat d'abandó i ple de deixalles. | Els Pèlags són un petit paratge natural situat a la riera de Castellolí, que consta de tres saltants d'aigua. Els saltants cauen sobre tres terrasses formades per l'erosió del curs d'aigua de la riera sobre el terreny rocós del llit del torrent, molt dur i resistent a l'erosió. Són estructures dinàmiques que van variant al llarg dels anys. A la zona d'horts, a pocs metres de la bassa que es forma el tercer pèlag, es troben els anomenats Degotalls, que són unes surgències naturals a la parets de la roca natural que en alguns punts presenta un degotall continu, formant petites basses a l'interior de les balmes. Es tracta d'una zona molt peculiar, d'una gran bellesa paisatgística i d'un gran valor ecològic i geològic, que té la interessant característica que en una mateixa zona s'apleguen quatre espais ambientals diferents: el rocam, el forestal, l'agrícola i l'aigua. L'Ajuntament hi farà una actuació de neteja en breu. | 08063-165 | Riera de Castellolí | 41.5940900,1.6966100 | 391372 | 4605530 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46793-foto-08063-165-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Formen part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||
| 46798 | Esterrers de cal Francolí de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esterrers-de-cal-francoli-de-la-pujada | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'un indret natural situat a la zana de cal Francolí de la Pujada, pel camí de la Casa Nova, en direcció nord-oest. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers. | 08063-170 | Cal Francolí de la Pujada | 41.6000200,1.7122600 | 392686 | 4606169 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46798-foto-08063-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46798-foto-08063-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46803 | El Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xuclador | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | El Xuclador és un indret del torrent del Algüells que presenta una gran bellesa natural. Els materials calcaris sobre els que travessa l'aigua del torrent s'han anat erosionant al llarg del temps, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls. El nom de Xuclador prové de la seva profunditat, que va donar peu a llegendes. | 08063-175 | Torrent dels Algüells | 41.5951300,1.7055200 | 392116 | 4605635 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||||
| 46806 | Balma de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-soteres | Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-178 | Can Soteres | 41.5893200,1.7248000 | 393714 | 4604966 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46806-foto-08063-178-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||||
| 46807 | Conca d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-dodena | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ MANCOMUNITAT CONCA ÒDENA: http://www.micod.cat/ | La Conca d'Òdena és el sector central de l'Anoia, obert en el curs mitjà del riu d'aquest nom, a la comarca estricta d'Igualada. Des del punt de vista geogràfic el constitueixen els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba i Sant Martí de Tous. Forma una gran depressió ovalada, envoltada de marjals tabulars que es prolonguen per la Depressió Central Catalana, on s'estructuren els planells del puig de l'Aguilera, a l'est, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, al sud, i els de Copons i de Clariana, a l'oest. Al sud, limita amb la serra de Queralt, la tossa de Montbui i els serrats del castell de Claramunt i de Castellolí, que formen part de la Serralada Prelitoral. Aquesta depressió circular, erosionada intensament, es troba a uns 300 m sobre el nivell del mar. | 08063-179 | Castellolí | El territori de la Conca d'Òdena formava part, ja des de l'Edat Mitjana, de la sotsvegueria d'Igualada i, a excepció del terme d'Igualada que era vila reial, corresponia d'altra banda a la baronia de la Conca d'Òdena. Des de l'any 2001, els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme, formen la Mancomunitat de la Conca d'Òdena. | 41.5994000,1.6733300 | 389441 | 4606150 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46808 | Esculls eocènics de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esculls-eocenics-de-castelloli | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Els esculls eocènics de Castellolí es troben a diversos indrets del terme, especialment concentrats a la vall de Sant Feliu, als nivells superiors dels turons, al Puig d'Aguilera, a la zona dels Ninots, als Pinyeters, etc. Es tracta de colònies de coralls fossilitzades, formades en el mar eocènic que ocupava l'actual terme de Castellolí. Les barreres d'esculls afloren a l'Anoia de nord-est a sud-oest. Aquestes construccions submarines de gran biodiversitat només es troben en aigües càlides, fet que posa de manifest el clima tropical que hi havia al territori durant l'Eocè. Tanmateix, en aquests indrets es documenten fòssils d'una fauna molt variada associats als nombrosos afloraments coral·lins bagencs. | 08063-180 | Terme municipal | 41.6099800,1.6727800 | 389413 | 4607325 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46809 | Roca Cagadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cagadora | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | La Roca Cagadora és una petita penya, d'uns 4-5 m d'alçada, que destaca per la característica forma que presenta. Aquesta singular forma és d'origen erosiu, degut a l'acció del vent i l'aigua sobre els materials menys cohesionats de la roca. El seu nom prové d'uns forats que hi ha a la seva base, que recorden al d'una 'comuna'. | 08063-181 | Can Soterons | 41.5790100,1.6823900 | 390161 | 4603874 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46809-foto-08063-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46810 | Vall de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-sant-feliu | AUMA S.L. (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | La vall de Sant Feliu es troba situada a l'extrem nord-occidental del municipi, en un entorn paisatgístic caracteritzat pel relleu de tipus tabular, que consta de les intercalacions dels materials margosos del fons de la vall i dels materials calcaris de les zones més elevades. Els nivells calcaris estan formats per esculls eocènics amb presència de fòssils. La vall està delimitada, a ponent, pel Puig Aguilera i, a tramuntana i llevant, pels relleus on s'originen el torrent de can Jorba i el torrent de Sant Feliu, el seu afluent, que travessa la vall de nord a sud. El veïnat de Sant Feliu està constituït per una desena de masies disseminades que, juntament amb les quatre del clot de la Bleda, formen un teixit veïnal propi. | 08063-182 | Sant Feliu | 41.6031500,1.6798000 | 389986 | 4606558 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46810-foto-08063-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46811 | Torrent dels Algüells o Güells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-alguells-o-guells | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | El torrent dels Algüells o Güells neix al pla del Maset d'Artigues, a prop de cal Muset i segueix en direcció nord-oest cap al nucli urbà de Castellolí, on s'uneix amb el torrent de les Coves. El tram del torrent entre el Xuclador i les Passeres transcorre sobre materials calcaris, que s'han anat erosionant al llarg del temps pel pas de l'aigua, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls, de gran bellesa natural. El torrent presenta un cabal intermitent i només porta aigua en els períodes més plujosos. Es pot vorejar per un sender que s'inicia a les Passeres i mena als peus del castell de Castellolí. | 08063-183 | Nucli urbà de Castellolí | 41.5962700,1.7041600 | 392005 | 4605763 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46811-foto-08063-183-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46812 | Esterrers de ca la Rosaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esterrers-de-ca-la-rosaria | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'un indret natural situat entre el balneari de la Puda i ca la Rosaria. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers. | 08063-184 | Balneari de la Puda de Francolí | 41.5986900,1.6866400 | 390549 | 4606054 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46812-foto-08063-184-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46813 | Fòssils numulitis (llenties) del Pla dels Ninots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-numulitis-llenties-del-pla-dels-ninots | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Els fòssils numulitis (llenties) es troben a diversos indrets del terme de Castellolí, especialment concentrats a la zona nord. Se'ls coneix popularment com a llenties o dinerets per la seva característica forma i són uns dels grups de fòssils més característics de l'Eocè marí. Es tracta de protozous marins gegants, del grup de foraminífers amb closca calcària, extingits a la fi de l'Oligocè. A Castellolí es troben solts, a diferència d'altres indrets on formen roques compactes. | 08063-185 | Diverses zones del terme municipal | 41.6049800,1.7001500 | 391685 | 4606735 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46814 | Muntanya de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-la-mel | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | La muntanya de la Mel és un indret natural situat a pocs metres a l'est del balneari de la Puda. Destaca per les curioses formes que presenta, degut a estar formada per materials poc cohesionats. La base de la muntanya està configurada per les margues blaves de l'eocè que es desenvolupen en forma d'esterrers o xaragalls. Per sobre les marges presenta materials d'origen col·luvial, de color més ocre, que són els que li donen l'aspecte de color 'mel', procedents de l'erosió i posterior transport dels materials margosos situats topogràficament per sobre. | 08063-186 | Balneari de la Puda de Francolí | 41.5993100,1.6865300 | 390541 | 4606123 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46814-foto-08063-186-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||||||
| 46645 | Castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelloli | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes del castell de Castellolí, d'època medieval, situades al costat de la primitiva església parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat ruïnós. Es conserva una cisterna rectangular, de grans dimensions, aparellada amb grans carreus, disposats en filades horitzontals. A tocar de la cisterna, hi ha una petita estança rectangular, coberta amb una volta de mig punt, amb carreus de petites dimensions disposats irregularment; aquesta característica es repeteix als murs perimetrals. A l'extrem nord-occidental, hi ha una estança de planta trapezoïdal, també coberta amb volta de mig punt. És construïda amb petits blocs de pedra, col·locats irregularment en filades horitzontals. El conjunt del castell es troba protegit per muralles perimetrals. Entre els ruïnes medievals hi ha restes d'edificacions d'època moderna, com la casa de Joan Nadal i el mas de Mateu Esteve.</p> | 08063-17 | Cal Jaume | <p>Les primeres referències documentals del castro Audelino o Odelino són de mitjans segle X, quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes. Es esmentat en un document de l'any 961, quan Gomensind i la seva muller Escolàstica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino. L'any 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats, entre les quals es trobava el castell de Maians, que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino. En època feudal el castell era propietat del monestir de Sant Cugat. L'any 1003 el castell de Castellolí fou atacat pel fill d'Almansor, Abd al-Malik, durant la seva ràtzia als comtats catalans, on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraïns. Les primeres notícies explícites sobre el senyor del castell de Castellolí corresponen a l'any 1139, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, encomana a Reverter, vescomte de Barcelona, diversos castells entre els quals figurava el de Castellolí. Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la família Bell-lloc. Els Bell-lloc van vendre l'any 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba, que en va ser el senyor fins que, després de la seva mort entre 1189 i 1195, va passar a mans la seva néta Gueralda, juntament amb el castell d'Òdena. Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona, passant a formar part ambdós castells a la casa dels Cardona, fins al segle XIX. El domini directe del castell era exercit pels seus castlans, que van prendre el nom de Castellolí. L'any 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona, Ramon Folc, que lliurés a Pere Sabata, batlle de Montblanc, la potestat del castell de Castellolí entre ambdós contendents. La jurisdicció civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer d'Igualada fins a l'any 1375, quan el rei Pere el Cerimoniós va atribuir al comtat de Cardona la jurisdicció civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat, entre els quals es trobava Castellolí; heretant també l'antagonisme existent entre els Òdena i la vila d'Igualada. En aquests moments, la vila d'Igualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona. Quan el rei Pere el Cerimoniós va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila d'Igualada, els jurats de la vila es van queixar d'aquesta donació a les corts de Perpinyà l'any 1350, i a les de Montsó l'any 1388, degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca d'Òdena. Entre aquestes, hi havia la usurpació del castell de Castellolí quan, al extingir-se la seva branca castlana, el comte Hug de Cardona va prendre possessió dels drets dels castlans, en comptes de passar a mans del rei. Durant la Guerra del Segadors (1640-1652), el castell va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes. A finals del segle XIX, durant les guerres carlines, al castell de Castellolí s'hi va instal·lar un destacament militar que defensava el camí i l'accés a la vila d'Igualada.</p> | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46645-foto-08063-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de béns protegits, POUM (2014): SNU. e55. Fitxa 05. Actualment, el castell és objecte d'una intervenció arqueològica. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||
| 46676 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/</p> | XIV-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència al terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XIV al XX. Aquests documents es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: -Mensa Episcopal. -Arxius Parroquial. - Arxiu Capitular de Vic. Entre aquesta documentació destaca la de la parròquia de Castellolí (baptismes, matrimonis, defuncions, compliment pasqual, llevadors i capbreus i vària administració). Segons consta en el volum DLM/1, l'arxiu fou destruït el 1936, salvant-se només quatre llibres, datats entre els anys 1774 i 1968.</p> | 08063-48 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46686 | Coves de cal Llucià o de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-cal-llucia-o-de-la-font-del-ferro | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BOSCH GIMPERA, P. (1919) Prehistòria Catalana: edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia'. Penedès: Revista Comarcal Il·lustrada. Any III. Vilafranca del Penedès (Barcelona: Impr. Verdaguer), p. 298-301. ULLASTRE MARTORELL, J. (1965) 'El Karst alóctono de Castellolí'. Geo y Bio Karst. Revista de Espeleologia, 8. Barcelona, p. 2-6. VIDAL, L. M. (1911-12). 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona. | XXXIXaC- | Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament. Les restes de ceràmica recollides a l'interior de les coves permeten documentar la seva ocupació humana durant el neolític antic post cardial (4200-3800 aC.). | 08063-58 | Cal Llucià | L'any 1906 la cova va ser explorada per l'arqueòleg Amador Romaní, que hi va recollir materials arqueològics que van permetre datar la seva ocupació humana al neolític final. És probable que a bibliografia anterior a la dècada dels anys 50 del segle passat, on consten les Coves del Toixó, facin referència a les Coves de cal Llucià o de la font del Ferro. L'any 1985, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van recollir tres fragments de ceràmica i un sílex microlític. La ceràmica és del tipus neolític antic evolucionat postcardial (4200-3800 aC). | 41.5894800,1.7223500 | 393510 | 4604986 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodien material arqueològic procedent d'aquest jaciment. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46694 | Caramelles de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-castelloli | AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659 i 900. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 23. PALOMAR, S. (2013) 'Caramelles'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 6. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9. | XVIII-XXI | Les Caramelles de Castellolí es canten el dimecres a meitat de Quaresma, a diferència de la major part de pobles que ho fan per Pasqua. Es tracta d'una capta infantil anomenada Caramelles de Mitja Quaresma, que es fa a la tarda i al vespre. En sortir de l'escola, els nens es divideixen en grups i van cantant i captant pel poble. Per a recollir la capta duen tant els tradicionals cistells de vímet i canya, com bosses o carretons, que omplen de fruites, fruits secs, ous, bosses de patates, caramels, xocolatines, pastisset, sucs, llaminadures, etc. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, que veniu de Roma, que porteu corona de sant Nicolau. Panses i figues, nous i olives, si no ens voleu donar, alabat sia Déu. La Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques, tot són lloques, la Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques menos Piu. Quatre de pa, quatre de vi, quatre de nous, digueu-li a la mestressa que demà és dijous. Si voleu que canti més deu-me figues, deu-me figues, si voleu que canti més, deu-me figues i calés. | 08063-66 | Castellolí | Les caramelles de Castellolí formen part de les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal, sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort. | 41.5975700,1.7000600 | 391665 | 4605912 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de les Caramelles de l'any 1917 de M. Sanuy extreta del llibre: CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament.Fotografies actuals facilitades per l'ajuntament de Castellolí. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46702 | Materials de Castellolí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat | XXXIXaC- | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen majoritàriament als recollits als diferents jaciments arqueològics. La relació és la següent: - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, del neolític mig-recent (nº registre: 4967). - Lot de material arqueològic medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 4715). - Lot de material arqueològic, de mas Artigas (nº registre: 4900). - Lot de material arqueològic del ferro-Ibèric, del trencall del camí de les coves Font del Ferro (nº registre: 4757). - Lot de material arqueològic medieval, de can Tardà (nº registre: 9154). - Lot de material arqueològic medieval i modern, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 9147). - Lot de material arqueològic ceràmic d'època romana (nº registre: 9194). - Lot de material arqueològic del neolític/Bronze/ibèric/romà/medieval, del camí dels Pèlags (nº registre: 9139). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica i romana, del camí dels Pèlags (nº registre: 9073). - Lot de material arqueològic, del Bronze i medieval, de la sepultura de can Soteras (nº registre: 9072). - Lot de material arqueològic, del bronze/ibèric/romà, a prop de la riera de Castellolí (nº registre: 9020). - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 5076). - Pica baptismal romànica de forma semiesfèrica i ornamentada a la part exterior amb arcs de mig punt, del segle XIII (nº registre: 1). - Lot de material arqueològic del neolític mig-recent, de can Muset (nº registre: 4983). - Lot de material arqueològic del bronze mig/Ferro/Ibèric, de la Cova Gran (nº registre: 4899). - Lot de material arqueològic ceràmic, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4745). - Lot de material arqueològic de sílex, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4634). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica, de can Parera, format per 25.986 fragments, principalment ceràmics (nº registre: 15244). - Bitllet d'1 pesseta emès per l'Ajuntament de Castellolí (nº registre: 1756). | 08063-74 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader, 1, 08700 Igualada. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46702-foto-08063-74-1.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. | 79|80|81|83|85|94|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46703 | Materials de Castellolí al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-dhistoria-de-sabadell | GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat | XXXIXaC- | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials arqueològics que provenen del terme municipal de Castellolí. La relació de materials és la següent: - Fragments de ceràmica a mà, amb decoració cardial (nº registre: 2460). - Tres destrals polides i un fragment de destral, a la que li manca el tall (nº registre: 2493). - Una destral de secció trapezoïdal, tall picat i taló tallat en diagonal (nº registre: 2665). | 08063-75 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-2.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. | 78|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46709 | Fons documental de Castellolí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/archivos/aca/fondos-documentales.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.15. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. 2.3.2.3.1.3. - Fons notarials d'Igualada i districte. Codi de referència: ES.08019.ACA/7.5//ACA, NOTARIALES, Igualada ,1080 (B-2). - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.1.16. | 08063-81 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46712 | Sant Vicenç de Castelloí, esglèsia primitiva o del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloi-esglesia-primitiva-o-del-castell | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XI | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes de la parròquia primitiva de Sant Vicenç, situades a tocar del castell de Castellolí. Era una església romànica d'una sola nau, culminada amb un absis semicircular embellit per bandes llombardes. L'estructura de l'aparell és de carreus disposats en filades horitzontals, de petites dimensions en la part inferior, i més gruixuts i ben tallats en la part superior.</p> | 08063-84 | Castell de Castellolí. Cal Jaume. | <p>Les primeres referències documentals de l'església corresponen a la primera meitat del segle XI, on consta com a parròquia de Castel Oduli, en sengles llistes de parròquies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050 . Estava consagrada a Sant Vicenç màrtir. Era una església castral i, probablement, el lloc on eren enterrats els Castellolí.</p> | 41.5885600,1.7085200 | 392355 | 4604902 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'església forma part de la mateixa fitxa que el castell de Castellolí. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||
| 46717 | Premsa de vi de 'El Centre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-el-centre | XIX | Antiga premsa de vi, de grans dimensions, feta de ferro i fusta. Efectuava la pressió mitjançant un mecanisme, que pujava o baixava per l'acció d'un cargol de ferro, unit a un gran contrapès. Es troba en bon estat de conservació. | 08063-89 | El Centre. Av. de la Unió, 45, 08719, Castellolí. | 41.5986500,1.7010300 | 391748 | 4606031 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46717-foto-08063-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tal com consta a una placa a tocar de la premsa, aquesta ha estat 'Restaurada per Concepció Pelegrí i Asun Larriba, amb el suport de la monitora Núria Gual, dins el curs de Restauració de Mobles 2014-2015. La part de fusteria ha estat realitzada per l'empresa local Imfusta S.L.'. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||
| 46718 | Rellotge antic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-lajuntament | XX | Es tracta del rellotge de l'antic edifici de l'ajuntament de Castellolí. És una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- i la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix. | 08063-90 | Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. | Tal com consta a una placa a tocar del rellotge, va ser adquirit al mes de desembre de l'any 1936, i va veure passar les hores des del campanar de l'ajuntament des del 1937 fins a finals del 2002, any que l'antic ajuntament va ser enderrocat. Va ser restaurat l'any 2015, gràcies a la iniciativa i col·laboració de les famílies Jorba-Pelegrí i Saló-Armengol, i a la professionalitat del Sr. Josep Martínez Urgellès. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 1936 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46718-foto-08063-90-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||||
| 46719 | Barraca de ca la Marieta Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 13 m de perímetre, 2,15 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Té una petita finestra orientada a l'oest. | 08063-91 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5903000,1.7038500 | 391969 | 4605101 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8379, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id11. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46721 | Barraca de ca la Marieta Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en una petita clariana enmig d'un bosc de pins i matolls, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11 m de perímetre, 1,95 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. Té un banc a l'interior. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-93 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5904500,1.7019000 | 391807 | 4605120 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id12. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46724 | Materials de Castellolí al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXXVIaC- | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al sepulcre de can Muset i a les Coves de can Llucià. La relació de materials és la següent: - Vas ceràmic, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016386, ubicació: Sala IV vit 06). - Destral d'anfibolita, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016387, ubicació: Sala IV vit 06). - Nucli de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016388, ubicació: Sala IV vit 06). - Denes de calaíta, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016390, ubicació: Sala IV vit 06). - Ganivet de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016407, ubicació: Sala IV vit 06). - Indeterminat, Coves de Castellolí (nº registre: MAC BCN-047734, ubicació: M BCN 1-086C). - Indeterminat, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-048105, ubicació: M BCN 1-086C). | 08063-96 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|79 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46725 | Materials de Castellolí al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Castellolí. Foren trobats a diferents jaciments: al del Bruc a l'anomenat de Castellolí i al de Puig Aguilera. Entre els materials recollits, que corresponen a jaciments marins, es troben: -Harpatocaarcinus punctulatus -Neptunus Catalanicus -Porocidaris schmideli -Millepora mammillaris -M. dalmatina -Actinacis cognata -Astreopora tecta -Caulastrea pseudoflabellum -Careiphylia octopartita -Plascosmilopsis bilobulatus -Stylophora contorta -Parisis d'achiardi -Acropora bancellsi -Cyclolitopsis patera -Dictyaraea octopartita -Stylocoenia taurinensis -Goniapora ameliana -G. elegans -Llariosmilia gasseri -I. busquetzi La seva cronologia es situa al Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià i Priabonià-Ludià.</p> | 08063-97 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació, 231. | 41.5981400,1.7003900 | 391694 | 4605975 | 08063 | Castellolí | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||||
| 46727 | Barraca del Camí de cal Barracot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-barracot | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 93. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada enmig d'uns marges, en un bosc de pins i matolls, a la zona de la Verneda. És de planta exterior quadrada, planta interior circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 8,94 m de perímetre, 1,50 m d'alçada i 0,35 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08063-99 | La Verneda | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5923200,1.6988500 | 391556 | 4605331 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46727-foto-08063-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46727-foto-08063-99-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5041, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id149.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46746 | Barraca de la Vinya del Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-forner | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a la Vinya del Forner, a la zona de cal Tardà És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,50 m de perímetre, 1,80 m d'alçada i 0,55 m d'amplada de mur. Està construïda amb lloses de pedra molt planes. La coberta és una cúpula semiesfèrica de lloses, terra i vegetació. | 08063-118 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6082500,1.7102200 | 392530 | 4607085 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46746-foto-08063-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3352, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id109. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46750 | Cova del Sostre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-sostre | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'una balma situada a la zona de l'Obaga de Roc Estret, a la llera d'una torrentera que desemboca al torrent de Roc Estret. S'hi accedeix pel camí de cal Serrador. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. | 08063-122 | Cal Tardà | La Cova del Sostre es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. | 41.6078500,1.7157900 | 392993 | 4607034 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46750-foto-08063-122-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||||||
| 46751 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XX | La Creueta és una fita formada per una creu de ferro sobre una antiga roda de molí, que indica el límit entre les finques de cal Jaumet i cal Muset. Es troba a tocar del camí de Castellolí al Castell, a l'extrem de migdia del Bosc de la Creueta, just al nord dels camps de conreu. | 08063-123 | Cal Jaume | Segons la tradició, quan es visita aquest indret cal posar, al cap i als braços de la creu, un branquilló de romaní. | 41.5904400,1.7054100 | 392099 | 4605114 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46751-foto-08063-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46751-foto-08063-123-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id300. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46754 | Barraca de la Soleïa del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-del-roc-estret | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Part de la coberta està ensorrada. | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 9 m de perímetre, 1,70 m d'alçada i 0,50 m d'amplada de mur. Tot i que part de la coberta està ensorrada, encara conserva restes de voladís a l'exterior. | 08063-126 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6116000,1.7249300 | 393761 | 4607439 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46754-foto-08063-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3351, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id131. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||
| 46761 | Barraca de la Vinya del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-maurici | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda a la vinya del Maurici, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 1,90 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula de lloses, terra i vegetació, amb un voladís de pedres planes a l'exterior. Presenta dues finestres i una llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-133 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6147300,1.7137900 | 392838 | 4607800 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46761-foto-08063-133-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3348, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id127. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46764 | Barraca de la Vinya del Rei Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rei-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XIX | Barraca de pedra circular situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 11,80 m de perímetre, 2,30 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de falsa cúpula; amb una cornisa formada per petites lloses. Presenta una petita llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-136 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6135100,1.7122400 | 392707 | 4607667 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46764-foto-08063-136-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3347, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id61. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46765 | Barraca de la Vinya del Rei Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rei-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 9,60 m de perímetre i 2,10 m d'alçada. La coberta és de falsa cúpula, de lloses, terra i vegetació. Presenta a l'exterior un mur lateral. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca. | 08063-137 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6122000,1.7138400 | 392838 | 4607520 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46765-foto-08063-137-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3346, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id58. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46766 | Barraca de la Vinya del Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-simonet-0 | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,60 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La llinda del portal d'entrada està trencada. | 08063-138 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6128400,1.7225700 | 393566 | 4607580 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46766-foto-08063-138-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3350, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id129. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46770 | Barraca de l'Olivar d'en Maties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lolivar-den-maties | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 88. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca situada a una pineda a l'Olivar d'en Maties, a la zona dels Marges. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada a l'oest. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 0,96 m d'alçada per 0,67 m d'amplada. Està construïda amb pedres de grans dimensions. | 08063-142 | Els Marges | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5921700,1.7020800 | 391825 | 4605310 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46770-foto-08063-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46770-foto-08063-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8618, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id167.Fotografies extretes del web de Natura Local: www.naturalocal.net. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||
| 46772 | Barraca del Camí del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-roc-estret | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al camí del Roc Estret, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al nord-est. Les seves mides són: 12 m de perímetre, 2,5 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula, i presenta voladís de pedres planes a l'exterior. | 08063-144 | Cal Tardà | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.6127400,1.7204900 | 393393 | 4607571 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46772-foto-08063-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3349, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id128. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | ||||||||
| 46779 | Barraca dels Marges Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-marges-gran | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Va ser restaurada l'any 2005. | Barraca de pedra seca, de grans dimensions, situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 15 m de perímetre, 2,50 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,30 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació. | 08063-151 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5878100,1.6972800 | 391417 | 4604832 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46779-foto-08063-151-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8354, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id20. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 | |||||||
| 46780 | Barraca dels Marges Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-marges-petita | AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 14 m de perímetre, 2,40 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,49 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és una cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació. | 08063-152 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5871300,1.6986300 | 391529 | 4604755 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46780-foto-08063-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46780-foto-08063-152-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id21. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc