Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46647 | La Brillante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-brillante | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 101. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XXI | Edifici de nova construcció, situat en el mateix indret que l'antic edifici de la societat 'La Brillante'. És una construcció entre mitgeres, de planta rectangular, que va de carrer a carrer (de l'avinguda de la Unió al carrer de la Pau) i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és plana. Té una cornisa feta amb maó i la façana està arrebossada. Presenta una gran porta rectangular i vertical, que ocupa dues plantes i, a cada planta, també hi ha una gran obertura horitzontal de quatre finestres cadascuna. L'edifici no té valor arquitectònic. | 08063-19 | Av. de la Unió, 50, 08719, Castellolí. | L'any 1896, en ple període d'augment demogràfic a Castellolí, un grup de persones acabalades del municipi, van fundar una societat que vetllava per al foment i la defensa dels aspectes relacionats amb l'agricultura. Els seus promotors van ser Francesc Aguilera i Tardà, Josep Brugués i Jordana, Jaume Tardà i Aguilera, Vicenç Brugués i Ferrer, Josep Francolí i Oliveras, Josefa Soteras, Antoni Brugués i Elias, Salvador Parera i Francolí, Gaspar Tardà i Guixà, Josep Jorba i Parera, Pau Soteras i Palà i Josep Morera i Llasó. Com a seu, l'any 1905, es va construir l'edifici anomenat 'La Brillante' amb finalitats recreatives, per als seus socis i les respectives famílies, on s'hi celebraven jocs, concerts i actes diversos. L'any 2002 l'edifici va passar a ser propietat de l'ajuntament i la societat va ser dissolta. L'antic edifici, que es trobava en mal estat de conservació, va ser enderrocat i es va construir un de nou. Actualment, és un espai multifuncional on s'hi celebren tot tipus d'actes relacionats amb la festa major, teatre, concerts, balls, carnestoltes, actes nadalencs, etc... | 41.5979200,1.7000000 | 391661 | 4605951 | 2002 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||||
| 46648 | La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Edifici cantoner, d'una sola nau rectangular, que consta de planta baixa i sotacoberta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació del carrer. La façana no és simètrica: a la planta baixa hi ha un petit portal i una finestra; i a la part superior central, un òcul fet amb maons. És coronada amb una mena de capcer de formes orgàniques, que oculta la coberta. L'estructura és de parets de càrrega, de paredat comú, arrebossat. La façana posterior és de vidre i la façana lateral alterna vidre, formigó, fusta i pilastres de maó. | 08063-20 | Av. de la Unió, 29, 08719, Castellolí. | L'edifici de la Cooperativa era la seu del Centre Fraternal i Instructiu, que va ser inaugurar l'any 1915, en terrenys facilitats per D. Diego de Viala i de Ayguavives. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la Cooperativa, que també funcionava com a casino, es feien representacions de teatre i es projectaven pel·lícules de cinema. L'edifici va ser rehabilitat a finals dels anys 90 del segle XX per tal d'adaptar-lo com a equipament municipal i espai cultural i educatiu. | 41.5983800,1.7003400 | 391690 | 4606002 | 1915 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46648-foto-08063-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46648-foto-08063-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46662 | Font de cal Bonhome | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bonhome | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 51-54. | XX | Es troba actualment soterrada | La font de cal Bonhome es situa a la zona de l'Hort del Pere Serra, just a sota del camí de cal Tardà, en un canyissar amb alguns salzes i avellaners. Es troba actualment soterrada però protegida parcialment per una estructura de formigó. Es tracta d'una mina d'aigua bastida amb pedra lligada amb morter, que capta l'aigua del torrent, i és canalitzada i conduïda cap a una bassa, situada en un hort proper. | 08063-34 | Hort del Pere Serra (cal Tardà) | 41.6060100,1.7070500 | 392262 | 4606841 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46662-foto-08063-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46664 | Font de cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-francoli-de-sant-feliu | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 41-43. | XX | La font de cal Francolí de Sant Feliu es troba a prop del torrent de Sant Feliu, a l'alçada del Cup Nou. L'aigua raja per un tub sobre una estructura cúbica i omple una bassa annexa. Té un gran cabal i en brolla aigua tot l'any. La font està situada en una zona de roques calcàries bioclàstiques, amb presència de fòssils de bivalves, equínids, coralls i briozous, que pertanyen al Bartonià. | 08063-36 | Torrent de Sant Feliu | 41.6074100,1.6912500 | 390948 | 4607016 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46664-foto-08063-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46666 | Font de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-soteres | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Soteres està situada en una zona pròxima al Coll del Bruc. La font brolla directament de la roca i omple un seguit de basses, construïdes amb pedra i maons, que es troben majoritàriament tapades amb grans lloses de pedra. Presenta un cabal abundant i perenne. La bassa principal, on es troba la font, presenta una obertura que permet observar l'aigua del seu interior. | 08063-38 | Coll del Bruc | 41.5984100,1.7340800 | 394502 | 4605964 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46666-foto-08063-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46667 | Font de cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-tarda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 55-59. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XVIII-XXI | La font de cal Tardà es troba a la vall del torrent homònim, al seu marge esquerre. Compta amb un notable cabal perenne i raja directament de la roca. Les seves aigües, canalitzades per un tub, són bicarbonatades càlciques i brollen de materials sorrencs i carbonatats intercalats en les calcàries i margues de l'Eocè (Bartonià). A tocar de la font hi ha uns antics safarejos, que actualment serveixen de bassa. | 08063-39 | Cal Tardà | Segons la tradició, aquesta font va ser trobada pels sarraïns entre els segles VIII- XI, que hi van construir les estructures de safareig encara presents. Segles més tard, la família de cal Tardà va adquirir la seva propietat. Fins a mitjans del segle XX, la font alimentava els safareigs on els habitants del poble anaven a rentar la roba. | 41.6093800,1.7109200 | 392590 | 4607210 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46667-foto-08063-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46668 | Font de can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jorba | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67. | XX | La font de can Jorba està situada a l'Hort de can Jorba, a prop del camí de Maians, a una zona boscosa de pins i alzines. La font, que està entubada, neix directament d'un forat a una escletxa d'una gran roca. L'aigua també regalima per la paret de la roca i aquest degoteig forma petites basses a l'interior de l'escletxa. L'aigua segueix un regueró que surt de la roca cap al torrent de can Jorba, situat uns metres més avall. | 08063-40 | Hort de can Jorba | 41.6141200,1.6847000 | 390413 | 4607769 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46668-foto-08063-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46670 | Font de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puda | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 34-36. | XIX-XX | La font de la Puda es troba a poca distància del jardí del balneari de la Puda de Francolí, a tocar del torrent del Figuerola. S'hi accedeix per les escales de pedra que menen al torrent. Es tracta d'una font arranjada amb una estructura de pedra i maó. L'aigua brolla per un broc metàl·lic i segueix per un rec que la condueix al torrent. Antigament, l'estructura de la font era més gran, però actualment només se'n conserva una part. | 08063-42 | Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. | 41.5999100,1.6840000 | 390331 | 4606193 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46670-foto-08063-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46670-foto-08063-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46671 | Font de l'hort de cal Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-junyent | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 14-17. | XX | La font de l'hort de cal Junyent es situa al marge esquerre de la riera de Castellolí, a uns 50 m de la font del Poble, sota una paret de pedra recoberta de molses. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra i maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera de Castellolí. | 08063-43 | Riera de Castellolí | 41.5963800,1.7003600 | 391688 | 4605780 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46671-foto-08063-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46671-foto-08063-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46672 | Font de l'hort de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-la-cova | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent. | 08063-44 | Cal Francolí (Vall de Sant Feliu) | 41.6088800,1.6907700 | 390910 | 4607180 | 08063 | Castellolí | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||||||
| 46673 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-0 | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 68-72. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). | XX | Es tracta d'una deu d'aigües ferruginoses, que consta d'una mina excavada a la roca natural del terreny, tancada per una reixa. A l'entrada hi ha uns graons d'accés a un estret passadís, parcialment inundat per l'aigua. Les seves parets presenten tonalitat de colors vermellosos i taronges. A l'exterior de la mina, l'aigua és canalitzada cap una font, situada a pocs metres de l'entrada de la mateixa, que es troba emmarcada en un petit mur de pedra, amb un tub per on brolla l'aigua. El cabal de la font és perenne tot i que molt irregular. La seva aigua prové d'un aqüífer per fractures i es troba en estat anòxic; quan surt a la superfície s'hi incorpora l'oxigen, afavorint l'oxidació dels metalls i donant la seva característica coloració vermellosa. | 08063-45 | Cal Muset | L'aigua de la font del Ferro és ferruginosa i tova. La font va ser objecte d'un projecte d'explotació de les seves aigües per a consum (planta embotelladora), però finalment no es va materialitzar. | 41.5833600,1.7254500 | 393758 | 4604303 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46673-foto-08063-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Ferro, a diferència de la resta de fonts del terme, brolla de materials metamòrfics del Paleozoic (pissarres micacícitiques i pissarres sorrenques del cambroordovicià o ordovicià). La seva aigua, que incorpora metalls de l'encaixant com ferro i manganès, es procedent d'elevats temps de residència en el sistema a través de les fractures, que en la sortida es barreja amb d'altres d'origen més superficial.Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46674 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 10-13. | XX | La font del Poble es troba a pocs metres de la riera de Castellolí, al seu marge esquerre. S'hi accedeix per un sender que mena cap al torrent, que surt del camí que comença al parc de davant de l'escola 'Les Passeres'. Es tracta d'una petita construcció amb una canya, per on brolla l'aigua que va a parar a la riera. L'estructura es troba en un indret enverdissat. A l'entorn de la font, que està constituït per un canyissar amb esbarzers i heures, es poden observar diversos tipus de fòssils. | 08063-46 | Riera de Castellolí | 41.5966400,1.7003200 | 391685 | 4605809 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46674-foto-08063-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46674-foto-08063-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46675 | Font dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-masets | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 73-76. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | La font dels Masets es troba a pocs metres del torrent del Forn d'en Monner, a les proximitats del barri dels Masets. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra decorada, que presenta unes rajoles amb el nom. L'aigua brolla a través de dues canyes i segueix per un petit canal de pedra fins a una bassa. El seu cabal és perenne i elevat, tot i que presenta oscil·lacions. Està envoltada d'una pineda de pi blanc, en un indret de gran valor paisatgístic. És una de les fonts més visitades pels excursionistes i les seves aigües també s'utilitzen per a l'abastament i regadiu del nucli dels Masets. | 08063-47 | Els Masets | 41.5725600,1.7018100 | 391769 | 4603134 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46675-foto-08063-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46677 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 48-50. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Les Fontetes es troben a les proximitats del nucli urbà de Castellolí, a mà dreta del camí de cal Tardà, a pocs metres del torrent homònim. S'hi accedeix per uns graons de pedra, que menen al canyissar on hi ha la deu. És una font arranjada que consta d'una petita construcció de pedra, de la que surt un tub per on brolla l'aigua, que segueix cap al torrent. El seu cabal és intermitent i molt variable al llarg de l'any. | 08063-49 | Camí de cal Tardà | Les fontetes és una de les fonts més freqüentades de Castellolí, per la seva proximitat al nucli urbà. Antigament, era costum anar-hi a berenar. | 41.6028100,1.7051600 | 392099 | 4606488 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46677-foto-08063-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46689 | Camí de cal Muset al pla dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-muset-al-pla-dels-cirerers | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta del camí que uneix la masia de cal Muset amb el pla dels Cireres. S'inicia a pocs metres a llevant de cal Muset, per la pista principal. És un camí que destaca la vegetació particular que hi creix, que fa d'aquesta zona un espai natural interessant. | 08063-61 | Cal Muset | 41.5868500,1.7167200 | 393036 | 4604701 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46689-foto-08063-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||
| 46690 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume | AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. CAMIDESANTJAUME: www.camidesantjaume.cat | XXI | Es tracta de l'etapa Montserrat-Igualada del tram del Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs. Aquesta ruta passa per Montserrat, Santa Cecilia de Montserrat, Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc), Castellolí i Igualada. Presenta una longitud aproximada d'uns 25,7 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. Està indicada per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzada en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme municipal de Castellolí des de el Bruc, a les afores de la urbanització Montserrat Park, pel camí de baixada entre boscos que mena a Castellolí, travessa la vila per l'avinguda de la Unió i passar pel veïnat de les Cases de l'Alzina. L'itinerari segueix la traça de l'antiga N-II, passant per la zona industrial que duu a les portes d'Igualada. | 08063-62 | Part meridional del terme municipal | El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs, on el Camí entra a l'Aragó. El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat. | 41.5981500,1.7000900 | 391669 | 4605977 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46691 | Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | Es tracta del camí d'accés al castell de Castellolí, que voreja el vessant nord del turó. S'inicia des del camí de cal Jaume. És un camí ombrívol de gran bellesa natural, on destaca la frondosa vegetació que hi creix. | 08063-63 | Cal Jaume | 41.5889600,1.7085400 | 392358 | 4604946 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||||||
| 46692 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-7 | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 83-84. | XVIII | Es tracta del nou camí ral d'Aragó, format al segle XVIII, en variar la ruta de l'antic camí ral, que passava per Piera, deixant el congost de Capellades per passar pel coll del Bruc. Va ser en aquesta època, quan el poble es va anar agrupant a redós del camí, al voltant dels hostals, formant l'allargassat nucli urbà actual. | 08063-64 | Part meridional del terme municipal | L'antic camí ral d'Aragó, que comunicava des de l'Edat Mitjana Barcelona amb Lleida i Saragossa, passava lluny del terme. A finals del segle XVIII, en variar la seva ruta i fer-lo passar per Castellolí, es va transformar l'antic camí de carro en una carretera molt transitada per traginers i viatgers. A principis del segle XIX es van crear, a la vora del nou camí ral, hostals i comerços que oferien serveis i productes als viatgers. D'aquesta forma, seguint el camí, es va anar formant el nucli urbà de Castellolí. | 41.5975800,1.6985600 | 391540 | 4605915 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46692-foto-08063-64-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46710 | Sender de Petit Recorregut PRC-119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-prc-119 | ANOIA TURISME: http://anoiaturisme.cat/anoia/pr-c-119-el-cinturo-de-la-conca/ | XX | El Sender del Cinturó de la Conca (PR-C 119) és un sender de petit recorregut, per totes les muntanyes que es veuen des de la capital de l'Anoia. Té una distància de 68,35 km, amb un desnivell de 2.150 metres i una durada aproximada de 18 hores i 24 minuts. Uneix nou municipis de la comarca a partir de la seva divisió en set etapes realitzades en jornades diàries. A Castellolí són la 6, de can Rossinyol a Castellolí i la 7, de Castellolí a la Pobla de Claramunt. El seu recorregut és circular i es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. | 08063-82 | Extrem oest del terme municipal. | 41.6070400,1.6829300 | 390254 | 4606985 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46710-foto-08063-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||
| 46711 | Sender de Gran Recorregut GR-172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-172 | FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ | XX | El GR-172 és un sender de gran recorregut, de 198,02 quilòmetres dividits en 10 etapes, que uneix les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, i el Bages. Va néixer com una variant del GR 7 i es va consolidar com a sender l'any 1995. El seu recorregut uneix el refugi de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, amb la població de Bellprat. El GR-172 travessa el terme municipal de Castellolí en la seva etapa 9. Aquesta, de 25,85 quilòmetres, uneix Montserrat amb la Pobla de Claramunt. | 08063-83 | Terme municipal de Castellolí | 41.5868400,1.7166200 | 393028 | 4604700 | 1995 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46723 | Barraca del Camp del Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-mataporcs | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XIX-XX | Es tracta de les restes d'una barraca de pedra situada enmig del Camp del Mataporcs, a pocs metres al nord-est de la Casella de can Soteres. Es troba en estat ruïnós, només conserva els fonaments. És de planta rectangular i orientada al sud. Els murs són de pedra lligada amb fang, a excepció de la façana principal, que és de pedra lligada amb morter, arrebossat. | 08063-95 | Casella de can Soteres | 41.5995800,1.7335800 | 394462 | 4606094 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46723-foto-08063-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46723-foto-08063-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46723-foto-08063-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||
| 46788 | Camí Ignasià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ignasia | CAMÍ IGNASIÀ: http://caminoignaciano.org | XXI | Es tracta de l'etapa Igualada-Montserrat del tram del Camí Ignasià que travessa Catalunya. Presenta una longitud aproximada d'uns 27 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. El Camí Ignasià entra al municipi des de Igualada seguint la traça de l'antiga N-II, passa per la zona industrial fins a ca l'Alzina, i travessa la vila per l'avinguda de la Unió; en sortir del nucli urbà, continua per una pista paral·lela a la A-II, travessa el pont i segueix en direcció al Bruc. | 08063-160 | Part meridional del terme municipal | El Camí Ignasià recrea la ruta que Ignasi de Loiola, quan era cavaller, va recórrer l'any 1522 des de Loiola fins a Manresa. Aquest itinerari ofereix l'oportunitat de viure una experiència de peregrinació, seguint el procés espiritual que va fer Ignasi. El camí comença a la casa on va néixer a Azpeitia (Guipúscoa) i acaba a la Cova de Sant Ignasi a Manresa. | 41.5978200,1.6992500 | 391598 | 4605941 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46788-foto-08063-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46661 | Font de ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nalzina | CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 25-28. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. | XX | La font de ca n'Alzina es troba a prop del nucli de ca n'Alzina, al marge esquerre del torrent de Sant Feliu. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. S'hi accedeix per un camí amb escales de fusta, que baixa fins a la petita terrassa on hi ha la font. El seu cabal, que és intermitent i ha anat minvant amb els anys, cal relacionar-lo amb els nivells calcaris associats a les margues i amb els limitats nivells al·luvials del mateix torrent. Es troba en un indret boscós, envoltat de plataners, alguns roures de fulla petita i acàcies bordes. | 08063-33 | Ca n'Alzina | La font de ca n'Alzina original, que ja no es conserva, estava situada uns metres més avall de l'actual, i abastia d'aigua un hort proper situat vora el torrent. | 41.5946000,1.6831300 | 390249 | 4605604 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46661-foto-08063-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46661-foto-08063-33-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46705 | Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta | FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. | XX | Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc. | 08063-77 | Fembra Morta | El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. | 41.5814900,1.7331200 | 394394 | 4604086 | 1939 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46705-foto-08063-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fossa encara no ha estat excavada. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46706 | Fossa comuna de la guerra civil a la Casella de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-casella-de-can-soteres | FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. | XX | Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre vuit i deu soldats republicans morts durant la Guerra Civil (1936-1939). Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Rosa Jorba, veïna del Bruc, que l'any 1939 vivia a la Casella de can Soteres, quan aleshores tenia quinze anys. A la Casella hi havia soldats republicans que havien instal·lat una central de telègrafs. El dia 22 de gener de l'any 1939, van arribar més soldats camí de retirada, que van ocupar una de les habitacions. Mentre descansaven, un avió de l'exèrcit feixista va bombardejar el lloc provocant la mort de diversos soldats. Segons el testimoni, els companys que van sobreviure al bombardeig van aprofitar un dels sots de les bombes per a inhumar els cossos dels morts. | 08063-78 | Casella de can Soteres | 41.5982500,1.7322700 | 394351 | 4605948 | 1939 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46706-foto-08063-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fossa encara no ha estat excavada. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46786 | Llegenda del castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-castelloli | CASANOVAS C. (2012) 'Aulí'. L'Informatiu de Castellolí, 9 i 10. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 11. | X | Segons la llegenda, cap a l'any 1000, el castell d'Aulí era constantment assetjat pels sarraïns; aquests, tenien el seu assentament a la Torre dels Moros, sobre el torrent de Roc Estret i comptaven amb l'ajuda de l'Emir de Balaguer i Lleida. Durant una de les batalles, el compte d'Aulí va decidir tancar el bestiar a l'interior del recinte del castell pel perill de que els sarraïns, que eren molts més, els hi robessin. Tanmateix, se li va acudir una estratègia de guerra per fer foragitar l'enemic: quan es va fer fosc, van agafar totes les cabres que tenien i els hi van lligar i encendre una espelma a cada banya, i juntament amb els pastors i els guerrers armats amb llances espases, escuts, cavalls, van amagar-se darrera del que ara és a cal Pomés; fent brogit, van iniciar la marxa cap a la Torre dels Moros i, en veure i sentir la cridòria, els sarraïns van pensar que es tractava d'un gran exèrcit i van fugir. Tot i guanyar aquesta batalla, l'any 1004, els sarraïns comandats per Abd al-Malik-al-Muzzafar van tornar a atacar el castell que aquest cop va ser assetjat, vençut i derruït. El noble Audesind que comanava la defensa del castell va morir en combat. | 08063-158 | Castell de Castellolí | 41.5886000,1.7082700 | 392335 | 4604906 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||||
| 46787 | En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ramon-de-roc-estret-i-la-maria-deus | XVIII | Es tracta de la història d'amor entre en Ramon de Roc Estret i la Maria Déus, que van viure a Castellolí fa molts anys, en circumstàncies molt difícils. Va ser recollida parcialment en el llibre de 'Les Set Sivelles', escrit per Gaspar Tardà, germà d'en Ramon. Segons la llegenda, en Ramon es va enamorar d'una vídua de mala reputació amb fills, la Maria Déus, a qui havien matat el marit. Ella tenia fama d'estranya i era coneguda com 'la Bruixa', sobrenom que ha perdurat fins a l'actualitat. La família, que desaprovava rotundament aquesta relació, va prohibir a en Ramon continuar amb la Maria. Però ell, que estava decidit a casar-s'hi, va tallar la relació amb ells. A Castellolí, en un context dominat pel caciquisme i la religió, aquesta parella d'enamorats no podia casar-se perquè el rector hi estava en contra. Tanmateix, la pressió social i la xerrameca els feia la vida impossible, pel que van marxar a viure fora del poble. Es van establir a Vic, on es van casar i van viure un temps feliços. Malauradament, la Maria, que era conflictiva, es va posar en embolics i van acabar fugint de la ciutat, per por a ser linxats. La parella, juntament amb els fills, va tornar a Castellolí i va demanar ajuda a la família d'en Ramon, que els van deixar fer una caseta per viure-hi a Roc Estret, un paratge deshabitat a mig camí entre Castellolí i Santa Pau de la Guàrdia, anomenada despectivament per en Gaspar com la 'Casa del Soroll'. En aquest indret, en Ramon va artigar bosc i va plantar unes quantes vinyes. Vivien pobres i aïllats, i sota l'hostilitat dels veïns, que els anomenaven despectivament 'els Nacres', potser en referència a què ella feia feines semblants a les trementinaires. Actualment, encara hi ha gent gran de Castellolí que recorda haver sentit a dir que a Roc Estret hi havia 'els Nacres', als qui se'ls havia de tirar pedres, i es conserva el topònim 'Hort dels Nacres'. | 08063-159 | El Roc Estret (cal Tardà) | 41.6141400,1.7234600 | 393643 | 4607723 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Casadesús.Els Gegants de Castellolí s'anomenen Ramon de Roc Estret i Maria Déus. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||||
| 46815 | Font dels Castellolinencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-castellolinencs | XX | Es tracta d'una font-monument d'homenatge del municipi de Castellolí als castellolinencs. Es troba a tocar de la parròquia de Sant Vicenç. Consta de dues estructures triangulars de pedra i ciment, de diferents alçades, sobre una base rectangular de ciment. De l'estructura més curta surt un broc de cop, pel que cau l'aigua a una pica, també triangular, que presenta una placa amb la inscripció: 'DEDICAT ALS FILLS D'AQUEST POBLE QUE DURANT ELS MIL ANYS DE LA SEVA EXISTÈNCIA, COMA TAL, HAN LLUITAT PER OBRIR-SE CAMÍ EN LA VIDA. CASTELLOLÍ S.V. 978-1978'. | 08063-187 | Sant Vicenç de Castellolí, església nova. | 41.5976800,1.6985800 | 391542 | 4605927 | 1978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46815-foto-08063-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||
| 46823 | Monument a les víctimes de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil | XXI | Es tracta d'un monument en memòria dels morts a Castellolí durant la guerra civil. És un monòlit de pedra sense treballar, emplaçat a pocs metres a ponent de l'antiga església de Sant Vicenç, davant del cementiri. Presenta una placa on hi ha gravat l'escut de Castellolí i la següent inscripció: 'A LA MEMÒRIA DELS SEUS FILLS MORTS DURANT LA GUERRA CIVIL. JOSEP BRUGÉS MUSET, JOSEP CASOLIBA CAMPÀ, ANTONI CLARAMUNT DOMÈNECH, JOSEP JOVÉ MUSET, JAUME MUNTANÉ JORBA, JOAN MUNTANÉ MARGARIT, JAUME PALAU TEIXIDÓ, SALVADOR PELEGRÍ MUSET I ALTRES CAIGUTS. 1936-1939. CASTELLOLÍ, 29 D'OCTUBRE DE 2006'. | 08063-195 | Sant Vicenç de Castellolí, església vella. Camí del Cementiri s/n, 08719, Castellolí. | 41.5958200,1.7020100 | 391825 | 4605716 | 2006 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46823-foto-08063-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||
| 46630 | Ca n'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naguilera | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 26-27. | XVII-XVIII | Presenta perill d'esfondraments parcials. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a l'est. Se li adossa un petit cos annex de dues plantes. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, també de pedra treballada. Els murs de façana són de maçoneria. A la façana principal els elements de ressalt (pedres cantoneres i llindes, ampits i brancals de les obertures) són d'obra vista, de pedra treballada, i a la resta de façanes són de maó. La masia presenta un marge exterior que salva el desnivell del terreny, que sobresurt de les façanes sud, est i oest; a la sud està construït a mode de mur, que genera un pati interior. L'era es troba al costat est i limitada per un mur. Hi ha diverses edificacions aïllades a l'entorn de la casa, que es troben integrades al conjunt de la masia. | 08063-2 | Vall de Sant Feliu | Aquesta casa consta en la documentació de l'any 1528 com a mas de Ramon de Gener o Giner, que probablement feia referència al nom d'un antic propietari, tot i que aleshores era Joan Valls. La primera referència del cognom Aguilera relacionada amb la casa és un document de l'any 1628, on es menciona a Cristòfol Valls i Aguilera. | 41.6040500,1.6827100 | 390230 | 4606654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46630-foto-08063-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46630-foto-08063-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e06. Fitxa 4. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46633 | Cal Francolí de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francoli-de-sant-feliu | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 28. | XVII-XVIII | En estat d'abandó. | Masia amb barri tancat, formada per dos volums principals, i diverses edificacions adossades i d'altres d'aïllades. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la banda sud se li adossa un altre cos principal, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes. Presenta dos petits cossos adossats a la façana nord, un de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; i l'altre, de planta soterrani i una planta pis. Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns construïts amb pedra treballada i altres amb maó ceràmic. Hi ha diversos cossos aïllats que formen part del conjunt de la masia. En destaca un volum de planta rectangular que consta de dues plantes, situat a la banda sud, que antigament s'utilitzava com a cosidor; presenta uns finestrals d'arc de mig punt d'obra de fàbrica, a mode de galeria. | 08063-5 | Vall de Sant Feliu. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. | Segons la documentació antiga, l'any 1528, Pere Joan Francolí i el seu fill i hereu Antoni es declaraven els senyors útils del mas Ferran de la vall de Sant Feliu, antiga denominació de la masia on residien, i eren propietaris d'una de les heretats més extenses del terme de Castellolí. El capbreu de l'any 1628 va ser confessat per Benet Francolí; i el de l'any 1661, pel seu fill menor Agustí, tot i que el primogènit era el seu germà Pau, que va rebre l'any 1652 dues-centes cinquanta lliures com a recompensa per renunciar a l'herència paterna. | 41.6047200,1.6790000 | 389922 | 4606733 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46633-foto-08063-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e21. Fitxa 16. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46637 | Can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soteres | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia formada per un habitatge principal, i diverses edificacions annexes i altres d'aïllades, que formen un barri tancat a l'entorn de l'era. El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un petit cos annex adossat a la façana oest, de quatre plantes, a mode de torre de guaita. Els murs de façana són de maçoneria i la façana principal conserva vestigis de l'arrebossat original, amb pedres cantoneres treballades i els elements de ressalt també de pedra o de maó ceràmic. A la façana principal en destaca un rellotge de sol circular: no s'aprecien marques horàries, amb gnòmon de vareta, per sobre d'aquest quadrant apareix el marc que podria ser d'un altre rellotge però aquest no conserva el gnòmon, és un rellotge d'autor molt deteriorat amb gran part de la seva superfície que s'ha desprès. També presenta trencadís d'estil modernista a la part superior de les obertures. En destaca l'edifici annex situat al costat de migdia de l'edificació principal, també d'estil modernista, amb unes obertures que acaben amb arc apuntat; la coberta és plana. El mur del barri presenta dues portalades d'accés. | 08063-9 | Can Soteres. Camí de cal Soteres s/n, 08719, Castellolí. | La masia ja consta en el capbreu de l'any 1497. Originàriament en aquest indret, hi havia hagut un petit nucli format per set heretats, unides abans del segle XVI en una única propietat. Eren les cases de Galceran Plana, de Joan Esteve i d'Antoni Caldas, els masos Cocorella, la Vilella i jolenques i l'alberg de Guillem Tomàs. Des de l'any 1497 la nissaga dels Soteras, que és la que li va donar el nom a la masia, en va ostentar el pòdol. | 41.5912000,1.7340100 | 394484 | 4605163 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46637-foto-08063-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e54. Fitxa 42. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46638 | Cal Soterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soterons | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta soterrani, planta baixa golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la façana nord se li adossa un petit cos, que consta de planta soterrani i planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. El portal és d'arc rebaixat, de maó. Les finestres són de disposició asimètrica, de maó i fusta, a excepció de les de la façana sud, que són de pedra treballada, d'arc de mig punt, a mode de galeria. Les façanes són de maçoneria i tàpia, arrebossades, amb pedres cantoneres treballades Presenta diverses edificacions annexes adossades, a les façanes nord i sud, i algunes d'aïllades, a la banda est, formant un conjunt de volums que s'articulen al voltant de l'era. | 08063-10 | Cal Soterons. Camí de cal Soterons s/n, 08719, Castellolí. | El mas ja consta en el capbreu de l'any 1497. A la confessió de l'any 1528 s'esmenten dos masos: el Francolí Major, aleshores a mans de Joan Torra i el Francolí Menor, que era administrat per tres tutors. En la confessió senyorial de l'any 1628 es troben enregistrades juntes. L'any 1661 les dues finques eren sota el pòdol de Jaume Soteras i cent anys més tard, sota el de la vídua de Josep Soteras del Racó. | 41.5821100,1.6856400 | 390437 | 4604214 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46638-foto-08063-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46638-foto-08063-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e53. Fitxa 41. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46649 | Teuleria de les Moreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-moreres | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge esquerre del GR-172, venint del Coll del Bruc, pocs metres abans d'arribar a la cruïlla del camí cap a la Font del Ferro. Es tracta d'una excavació vertical, de forma quadrada, (2,7 m per 2,8 m) en el marge del terreny natural. Es conserven part dels murs de la cambra (que amiden entre 0,8-1 m de gruix) amb la graella sobre la qual es dipositaven les rajoles per a la seva cocció. Tanmateix es dibuixa la porta d'accés per on s'introduïa i es treia el material a coure. El seu interior és construït amb maons d'argila i una capa d'estucat de calç, i l'exterior està revestit amb pedra seca. | 08063-21 | Cal Soteres | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. | 41.5881400,1.7298800 | 394135 | 4604828 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46649-foto-08063-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46655 | Teuleria de cal Muset, cal Jaume i cal Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-muset-cal-jaume-i-cal-soteras | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret del GR-172, venint de cal Muset en direcció a can Soteres. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de la cambra de cocció i l'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra seca. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. | 08063-27 | Cal Muset | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La seva localització en aquest indret proper a cal Muset, cal Jaume i cal Soteras fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies. | 41.5867900,1.7176200 | 393111 | 4604694 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46655-foto-08063-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46656 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-1 | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). | XIII-XIV | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga torre de defensa situada enmig d'uns camps de conreu, a la zona de l'Hort del Bonhome. Es conserven alguns dels seus murs de façana, fets de pedres escairades petites i organitzats en filades, que presenten unes petites obertures. Un dels murs manté una gran alçada, fet que permet deduir que aquesta edificació tenia almenys dos pisos. Des de l'indret on es situen les restes hi ha una bona comunicació visual amb el castell de Castellolí, i al seu entorn immediat s'hi ha recollit ceràmica grisa medieval. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08063-28 | Hort del Bonhome (Cal Tardà) | 41.6047300,1.7049300 | 392083 | 4606701 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46656-foto-08063-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46656-foto-08063-28-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46678 | Jaciment paleontològic de Puig Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera | <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.</p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> | 08063-50 | Puig Aguilera | 41.6068500,1.6721000 | 389351 | 4606978 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46678-foto-08063-50-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||
| 46679 | Jaciment paleontològic de cal Marbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).</p> | <p>Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.</p> | 08063-51 | Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. | 41.5802800,1.6978800 | 391455 | 4603996 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||||||
| 46680 | A prop del castell de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-castell-de-castelloli | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). | XII-XVIII | Es tracta de troballes superficials de ceràmica d'època medieval en uns camps de conreu i en una zona boscosa, en el vessant oest del turó situat a uns 300 m al nord-est del castell de Castellolí, al peu del camí de can Llucià al castell. El jaciment va ser descobert l'any 1977 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica grisa, ceràmica gris clara o marró a base de plats i plates fondes i de base plana, i ceràmica de color gris-palla amb una decoració a base de solcs acanalats. Es tracta de ceràmica medieval, a la que se li va atribuir una cronologia entre els segles XII i XIII, possiblement procedent d'un forn de ceràmica no localitzat. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica blava catalana (segle XVII), ceràmica blava de Barcelona (segle XV), ceràmica verd i manganès (segle XIV) i ceràmica gris medieval (segles XII i XIII). Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. El fet de que la ceràmica documentada es trobi escampada per tot el vessant del turó podria indicar l'existència d'un assentament situat en el seu cim, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08063-52 | Cal Jaume Brugués | 41.5921900,1.7131500 | 392747 | 4605299 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-544). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46681 | Camí de can Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-soteres | FARRÉS, R.; SERRA, J. (1991) 'Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de l'Anoia'. Estrat: revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, nº 4. Igualada: Secció d'Arqueologia del CECI, p.83-86. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | XI-XII | Es tracta d'una sepultura ubicada al marge dret del camí de l'antiga N-II, que mena a can Soteres, al seu pas pel Coll del Bruc, a uns 500 m de la carretera, un cop passada una corba molt tancada. Va ser descoberta i excavada, l'any 1965, per membres del Museu d'Igualada. És una sepultura de caixa de lloses, de planta trapezoïdal, que estava coberta per tres grans lloses de gres i conglomerat pinyolenc. Les seves dimensions interiors són 1,70 m de llargada, 0,30 m d'amplada i 0,35 m d'alçada. A l'interior hi havia les restes d'una persona adulta, amb orientació est-oest. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic al seu interior. Per les seves característiques generals, els autors de l'excavació, la van situar cronològicament entre els segles XI i XII. Durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar a l'altre costat del camí diversos fragments de ceràmica feta a mà, informes, que podrien pertànyer al període del bronze, procedents probablement d'un jaciment destruït durant les obres d'ampliació del camí. | 08063-53 | Can Soteres | 41.5959100,1.7327400 | 394386 | 4605688 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46681-foto-08063-53-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-468). | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46682 | Camí dels Pèlags o a prop de la riera de Castellolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pelags-o-a-prop-de-la-riera-de-castelloli | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). | IVaC-XVIII | Es tracta de troballes superficials de materials arqueològics de diverses èpoques històriques, en una amplia zona al sud-oest del nucli urbà de Castellolí, al sud del traçat de la N-II, que s'estén per l'extrem sud d'un camp de conreu i en el vessant que descendeix cap als Pèlags. Va ser descobert, l'any 1989, per Beatriz Restrepo. Els materials recollits en aquest jaciment, classificats segons la fase cronològica a què pertanyen, són els següents: - Època Ibèrica: ceràmica gris ibèrica de la costa catalana (segona meitat del segle IV-I aC), ceràmica gris ibèrica amb decoració estampillada (segona meitat del segle IV- finals del III aC), ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica feta a mà, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de molí manual de granit i esclats de sílex. - Període romà: ceràmica 'Sigillata' hispànica amb decoració estampillada de motius circulars (segona meitat del segle I dC - III dC), ceràmica de cuina africana de vora fumada (segles I aC -I dC), ceràmica comuna romana (segles I aC - I dC), un fragment de 'tegula' romana, i quatre fragments de 'dolium'. - Edat Mitjana: ceràmica gris medieval (segles XIII-XIV), un fragment de morter amb vidriat verd i groc (segle XIV), ceràmica amb vidriat verd d'aspecte baix medieval. - Edat Moderna: ceràmiques vidriades modernes (segles XVII-XVIII). El fet de que els materials documentats es trobin escampats pel vessant que descendeix cap als Pèlags, podria indicar l'existència d'un assentament situat en el límit de la plana amb l'estreta vall formada per la riera, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. En el sector est del jaciment es conserven restes de petites feixes de conreu que podrien haver malmès les probables restes d'estructures antigues relacionades amb les troballes. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de ceràmica a mà en tres feixes. De l'estudi dels materials recollits es dedueix que el jaciment podria correspondre a un hàbitat que va perdurar des del període ibèric fins al romà (segle IV aC-segle I dC). En quant a les restes medievals i modernes, podrien reflectir l'explotació agrícola d'aquest indret des del segle XIII dC fins a l'actualitat. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08063-54 | Sud-oest del nucli urbà de Castellolí | 41.5938300,1.6945200 | 391197 | 4605504 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46682-foto-08063-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46682-foto-08063-54-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-536 i M-416). | 80|81|83|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46683 | Can Muset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muset | ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934),any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR GASSOL, J. (1986) 'Així eren els primers pagesos de la prehistòria'. Cultura, rev. mensual. Barcelona, (octubre de 1986), p.12-14. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. XXV. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, p.26. TARRADELL, M.(1983) Les arrels de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Vicenç-Vives. | XXXVI-XXVa | El sepulcre està destruït. | Es tracta d'un sepulcre de fossa situat a uns 250 metres al sud-est de la masia de cal Muset, en un marge de terra d'un camp de conreu, en el Pujal Roig, a uns 100 metres del camí que mena a la Font del Ferro. Va ser descobert l'any 1934 per uns pagesos, que el van excavar i destruir en bona part. Era un sepulcre de fossa on hi havia enterrat un sol individu col·locat en posició arronsada. La base constava de quatre lloses, coberta per dues més, i tenia forma rectangular (1'20 m de llargada per 0'50 m d'amplada per 0'90 de fondària). Es van recollir materials arqueològics que formaven part del conjunt funerari, format per un vas de ceràmica llisa a mà de forma lleugerament ovoide, amb dues nanses a prop de la vora i la base umbilicada; dues destrals d'amfibolita; un nucli de sílex de forma prismàtica 'de pota de cabra' i dues fulles de sílex; tres contes de cal·laïta; i diverses petxines perforades per a penjolls. Aquests materials corresponen al neolític mig-recent, amb una cronologia d'entre el 3500 al 2500 aC. Actualment es conserva una part del sepulcre, visible en un marge de terra. | 08063-55 | Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els materials procedents d'aquest jaciment es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (referència: 244). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46684 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). NADAL, E.; BOSCH, M. (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Parera, Castellolí (Anoia). Generalitat de Catalunya: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. núm. 7261. | III-II aC | Els treballs agrícoles realitzats en els camps al llarg dels temps han malmès les estructures. | Es tracta d'un assentament d'època ibèrica, dels segles III al II aC, situat a les proximitats de la masia de can Parera i l' l'autovia N-II. Va ser descobert l'any 2006 durant les obres de construcció del Polígon Industrial de can Parera i va ser objecte d'una intervenció arqueològica, que es va dur a terme en dues fases. La primera va consistir en un control arqueològic de les remocions de terra per a la neteja del solar, que van posar al descobert vint-i-cinc estructures semicirculars, amb presència d'una gran quantitat de material ceràmic, i una estructura rectangular formada per tres murs. Durant la segona, es va excavar en extensió tota la superfície afectada per les obres. Aquesta intervenció va permetre establir un mínim de dues fases d'ocupació de la zona en època ibèrica: - Fase I: documentada per la presència d'un retall rectangular de funcionalitat desconeguda, un retall de forma irregular i grans dimensions farcit de pedres i material ceràmic, delimitat pels tres murs localitzats. - Fase II: documentada per tres murs dels quals només resten les banquetes de fonamentació. - Fase indeterminada: documentada per quinze sitges de diverses mides, un retall de planta ovalada i nou fosses de planta circular i poca fondària que podrien haver estat destinades a la col·locació de grans contenidors. La zona d'hàbitat es troba en el vessant est del jaciment, mentre que la zona d'emmagatzematge en el costat nord i oest. | 08063-56 | Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí. | 41.5864300,1.7172600 | 393080 | 4604654 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46685 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | XI-XII | Ha estat espoliat. | Es tracta d'una necròpolis situada en un turonet al nord-est de la masia de cal Tardà, en una zona boscosa al costat del Camp Gran. Va ser descoberta, l'any 1970, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van localitzar un enterrament aïllat d'inhumació, actualment destruït en part i semi-excavat. És un enterrament de cista, no antropomorfa, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals en tres dels seus costats, a excepció d'un dels costats que està excavat directament a la terra. La coberta era de lloses planes. Per la seva tipologia, es va datar entre els segles XI i XII. L'any 1991, durant la visita a la zona amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica i gràcies a les informacions facilitades pel propietari de can Tardà, es va poder constatar l'existència de sis tombes, molt pròximes entre elles, que havien estat espoliades. Dues de les tombes presenten les lloses formant la caixa, parcialment destruïda; dues presenten algunes lloses descol·locades i un clot, fruit dels furtius; i de les altres dues, tan sols en queda el clot. És possible que encara quedin restes al subsòl, i només una intervenció arqueològica al jaciment permetria l'obtenció de més informacions. | 08063-57 | Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. | 41.6166500,1.7134200 | 392810 | 4608014 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||||||
| 46687 | Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-moros | BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934), any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20-21. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). JÁRREGA, R. (1991) 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | II-V | Probablement destruït. | Es tracta d'una necròpolis tardoromana situada en uns camps de conreu al nord de cal Bep, al Serrat dels Moros, al sud del Puig Aguilera. Va ser descoberta pel propietari de cal Bep, l'any 1936, quan en plantar-hi una vinya va trobar un sarcòfag, una sepultura exempta i d'altres en cista de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals. Una de les sepultures, que es conservava a cal Bep, era tallada en un sol bloc de travertí, llisa, i d'angles lleugerament arrodonits. Tanmateix, en aquest lloc hi havia una cabana, les parets exteriors de la qual eren plenes d'ossos humans, que també apareixien superficialment en la vinya. D'altra banda, Antoni Borràs indica de l'existència en aquesta zona d'un forn, actualment no localitzat, segons ell ibèric, de construcció ovoide i voltat de pedres tallades com maons, que encerclaven les cambres per coure l'obra; en un costat hi havia la xemeneia rectangular. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de 'tegula'. Finalment, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de material arqueològic i es va constatar que el context on es troba el jaciment havia sofert fortes alteracions des de l'any 1985, i que els antics camps de vinya ara es trobaven unificats en un gran camp de cereals. Tot i que és probable que els moviments de terra ocasionats per la transformació de les vinyes en camps de cereals destruïssin el jaciment, només una intervenció arqueològica ho permetria determinar. | 08063-59 | Cal Bep (vall de Sant Feliu) | 41.6070000,1.6778600 | 389831 | 4606988 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46687-foto-08063-59-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46688 | Trencall del camí de les Coves de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencall-del-cami-de-les-coves-de-la-font-del-ferro | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MALUQUER DE MOTES,J. [et. al.] (1982) Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona. | VI-I aC | Es tracta de troballes superficials de ceràmica ibèrica en una explanada coberta de grava i quitrà amuntegat, envaïda per d'herbes i matolls, a les proximitats de can Llucià i a tocar de l'autovia. El jaciment va ser descobert, l'any 1976, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, ceràmica ibèrica a torn, d'ús comú, i ceràmica bicolor típicament ibèrica. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la degradació a la que havia estat sotmesa l'àrea del jaciment, durant la construcció de l'autovia per a carregar i descarregar camions de materials de construcció, pel que no es pot trobar cap resta arqueològica en superfície. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08063-60 | Can Llucià | 41.5953500,1.7197200 | 393300 | 4605641 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46688-foto-08063-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46688-foto-08063-60-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-46). | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||||
| 46693 | Barraca de la Vinya de cal Petitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-petito | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la vinya de cal Petitó, a la zona de cal Llucià. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca està totalment coberta per la vegetació però es manté sencera. | 08063-65 | Cal Llucià | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5929700,1.7192900 | 393260 | 4605378 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46693-foto-08063-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46693-foto-08063-65-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8605, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id125. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | ||||||||
| 46704 | Barraca de la Vinya del Ton de ca la Munda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-ton-de-ca-la-munda | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca, situada a un petit sot situat al Serrat del Llucià, a tocar del torrent. És de planta quadrada, orientada a sud-oest, amb un perímetre de 11,8 m. Es troba en estat ruïnós i només conserva part dels murs laterals. | 08063-76 | Serrat del Llucià | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5936800,1.7162000 | 393004 | 4605460 | 08063 | Castellolí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46704-foto-08063-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46704-foto-08063-76-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id124. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46720 | Barraca de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-marti | BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Presenta algunes pedres caigudes. | Barraca de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu a la Vinya del Martí, a la zona del Jep Sec. És de planta quadrada i orientada al sud. Les seves mides són: 12,41 m de perímetre i 2,15 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació i, segons consta a la bibliografia consultada, coronada amb una pedra vertical (cimadal), tot i que la vegetació que la cobreix actualment, impedeix la seva documentació. | 08063-92 | Cal Jaume | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.5909900,1.7111900 | 392582 | 4605168 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5050, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id68. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 | |||||||
| 46722 | Maset d'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-dartigues | DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al nord del Pla del Maset d'Artigues. És de planta rectangular i constava de dues plantes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un petit forn, que es conserva en molt bon estat. | 08063-94 | Cal Llucià | Segons la documentació antiga, l'any 1528 el mas Artigues era una finca rònega que havia estat unida a una altra finca rònega, el mas Bergada, que pertanyia al mas Baró. Al segle XVII, les terres i la casa van ser dividides en dues meitats, una propietat de Salvador Manyoses, del mas Bellsolà, i l'altra dels Soteras, de la Mola de la Molella. El maset d'Artigues consta novament en el cadastre de l'any 1736 i també en la confessió de l'any 1760, feta per Josep Soteras. | 41.5889200,1.7186600 | 393201 | 4604929 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e45. Fitxa 46. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 149,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc