Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46679 Jaciment paleontològic de cal Marbres https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).</p> <p>Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.</p> 08063-51 Cal Marbres. Camí de cal Marbres s/n, 08719, Castellolí. 41.5802800,1.6978800 391455 4603996 08063 Castellolí Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Virgínia Cepero González 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46680 A prop del castell de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-castell-de-castelloli GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). XII-XVIII Es tracta de troballes superficials de ceràmica d'època medieval en uns camps de conreu i en una zona boscosa, en el vessant oest del turó situat a uns 300 m al nord-est del castell de Castellolí, al peu del camí de can Llucià al castell. El jaciment va ser descobert l'any 1977 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica grisa, ceràmica gris clara o marró a base de plats i plates fondes i de base plana, i ceràmica de color gris-palla amb una decoració a base de solcs acanalats. Es tracta de ceràmica medieval, a la que se li va atribuir una cronologia entre els segles XII i XIII, possiblement procedent d'un forn de ceràmica no localitzat. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica blava catalana (segle XVII), ceràmica blava de Barcelona (segle XV), ceràmica verd i manganès (segle XIV) i ceràmica gris medieval (segles XII i XIII). Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. El fet de que la ceràmica documentada es trobi escampada per tot el vessant del turó podria indicar l'existència d'un assentament situat en el seu cim, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. 08063-52 Cal Jaume Brugués 41.5921900,1.7131500 392747 4605299 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-544). 94|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46681 Camí de can Soteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-soteres FARRÉS, R.; SERRA, J. (1991) 'Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de l'Anoia'. Estrat: revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, nº 4. Igualada: Secció d'Arqueologia del CECI, p.83-86. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. XI-XII Es tracta d'una sepultura ubicada al marge dret del camí de l'antiga N-II, que mena a can Soteres, al seu pas pel Coll del Bruc, a uns 500 m de la carretera, un cop passada una corba molt tancada. Va ser descoberta i excavada, l'any 1965, per membres del Museu d'Igualada. És una sepultura de caixa de lloses, de planta trapezoïdal, que estava coberta per tres grans lloses de gres i conglomerat pinyolenc. Les seves dimensions interiors són 1,70 m de llargada, 0,30 m d'amplada i 0,35 m d'alçada. A l'interior hi havia les restes d'una persona adulta, amb orientació est-oest. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic al seu interior. Per les seves característiques generals, els autors de l'excavació, la van situar cronològicament entre els segles XI i XII. Durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar a l'altre costat del camí diversos fragments de ceràmica feta a mà, informes, que podrien pertànyer al període del bronze, procedents probablement d'un jaciment destruït durant les obres d'ampliació del camí. 08063-53 Can Soteres 41.5959100,1.7327400 394386 4605688 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46681-foto-08063-53-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-468). 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46682 Camí dels Pèlags o a prop de la riera de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pelags-o-a-prop-de-la-riera-de-castelloli GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). IVaC-XVIII Es tracta de troballes superficials de materials arqueològics de diverses èpoques històriques, en una amplia zona al sud-oest del nucli urbà de Castellolí, al sud del traçat de la N-II, que s'estén per l'extrem sud d'un camp de conreu i en el vessant que descendeix cap als Pèlags. Va ser descobert, l'any 1989, per Beatriz Restrepo. Els materials recollits en aquest jaciment, classificats segons la fase cronològica a què pertanyen, són els següents: - Època Ibèrica: ceràmica gris ibèrica de la costa catalana (segona meitat del segle IV-I aC), ceràmica gris ibèrica amb decoració estampillada (segona meitat del segle IV- finals del III aC), ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica feta a mà, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de molí manual de granit i esclats de sílex. - Període romà: ceràmica 'Sigillata' hispànica amb decoració estampillada de motius circulars (segona meitat del segle I dC - III dC), ceràmica de cuina africana de vora fumada (segles I aC -I dC), ceràmica comuna romana (segles I aC - I dC), un fragment de 'tegula' romana, i quatre fragments de 'dolium'. - Edat Mitjana: ceràmica gris medieval (segles XIII-XIV), un fragment de morter amb vidriat verd i groc (segle XIV), ceràmica amb vidriat verd d'aspecte baix medieval. - Edat Moderna: ceràmiques vidriades modernes (segles XVII-XVIII). El fet de que els materials documentats es trobin escampats pel vessant que descendeix cap als Pèlags, podria indicar l'existència d'un assentament situat en el límit de la plana amb l'estreta vall formada per la riera, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. En el sector est del jaciment es conserven restes de petites feixes de conreu que podrien haver malmès les probables restes d'estructures antigues relacionades amb les troballes. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de ceràmica a mà en tres feixes. De l'estudi dels materials recollits es dedueix que el jaciment podria correspondre a un hàbitat que va perdurar des del període ibèric fins al romà (segle IV aC-segle I dC). En quant a les restes medievals i modernes, podrien reflectir l'explotació agrícola d'aquest indret des del segle XIII dC fins a l'actualitat. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. 08063-54 Sud-oest del nucli urbà de Castellolí 41.5938300,1.6945200 391197 4605504 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46682-foto-08063-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46682-foto-08063-54-2.jpg Legal Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-536 i M-416). 80|81|83|85|94|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46683 Can Muset https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muset ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934),any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR GASSOL, J. (1986) 'Així eren els primers pagesos de la prehistòria'. Cultura, rev. mensual. Barcelona, (octubre de 1986), p.12-14. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. XXV. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, p.26. TARRADELL, M.(1983) Les arrels de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Vicenç-Vives. XXXVI-XXVa El sepulcre està destruït. Es tracta d'un sepulcre de fossa situat a uns 250 metres al sud-est de la masia de cal Muset, en un marge de terra d'un camp de conreu, en el Pujal Roig, a uns 100 metres del camí que mena a la Font del Ferro. Va ser descobert l'any 1934 per uns pagesos, que el van excavar i destruir en bona part. Era un sepulcre de fossa on hi havia enterrat un sol individu col·locat en posició arronsada. La base constava de quatre lloses, coberta per dues més, i tenia forma rectangular (1'20 m de llargada per 0'50 m d'amplada per 0'90 de fondària). Es van recollir materials arqueològics que formaven part del conjunt funerari, format per un vas de ceràmica llisa a mà de forma lleugerament ovoide, amb dues nanses a prop de la vora i la base umbilicada; dues destrals d'amfibolita; un nucli de sílex de forma prismàtica 'de pota de cabra' i dues fulles de sílex; tres contes de cal·laïta; i diverses petxines perforades per a penjolls. Aquests materials corresponen al neolític mig-recent, amb una cronologia d'entre el 3500 al 2500 aC. Actualment es conserva una part del sepulcre, visible en un marge de terra. 08063-55 Cal Muset. Camí de cal Muset s/n, 08719, Castellolí. 41.5864300,1.7172600 393080 4604654 08063 Castellolí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46683-foto-08063-55-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Els materials procedents d'aquest jaciment es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (referència: 244). 79|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46684 Can Parera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-1 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). NADAL, E.; BOSCH, M. (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Parera, Castellolí (Anoia). Generalitat de Catalunya: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. núm. 7261. III-II aC Els treballs agrícoles realitzats en els camps al llarg dels temps han malmès les estructures. Es tracta d'un assentament d'època ibèrica, dels segles III al II aC, situat a les proximitats de la masia de can Parera i l' l'autovia N-II. Va ser descobert l'any 2006 durant les obres de construcció del Polígon Industrial de can Parera i va ser objecte d'una intervenció arqueològica, que es va dur a terme en dues fases. La primera va consistir en un control arqueològic de les remocions de terra per a la neteja del solar, que van posar al descobert vint-i-cinc estructures semicirculars, amb presència d'una gran quantitat de material ceràmic, i una estructura rectangular formada per tres murs. Durant la segona, es va excavar en extensió tota la superfície afectada per les obres. Aquesta intervenció va permetre establir un mínim de dues fases d'ocupació de la zona en època ibèrica: - Fase I: documentada per la presència d'un retall rectangular de funcionalitat desconeguda, un retall de forma irregular i grans dimensions farcit de pedres i material ceràmic, delimitat pels tres murs localitzats. - Fase II: documentada per tres murs dels quals només resten les banquetes de fonamentació. - Fase indeterminada: documentada per quinze sitges de diverses mides, un retall de planta ovalada i nou fosses de planta circular i poca fondària que podrien haver estat destinades a la col·locació de grans contenidors. La zona d'hàbitat es troba en el vessant est del jaciment, mentre que la zona d'emmagatzematge en el costat nord i oest. 08063-56 Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí. 41.5864300,1.7172600 393080 4604654 08063 Castellolí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46684-foto-08063-56-2.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46685 Cal Tardà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-0 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. XI-XII Ha estat espoliat. Es tracta d'una necròpolis situada en un turonet al nord-est de la masia de cal Tardà, en una zona boscosa al costat del Camp Gran. Va ser descoberta, l'any 1970, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van localitzar un enterrament aïllat d'inhumació, actualment destruït en part i semi-excavat. És un enterrament de cista, no antropomorfa, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals en tres dels seus costats, a excepció d'un dels costats que està excavat directament a la terra. La coberta era de lloses planes. Per la seva tipologia, es va datar entre els segles XI i XII. L'any 1991, durant la visita a la zona amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica i gràcies a les informacions facilitades pel propietari de can Tardà, es va poder constatar l'existència de sis tombes, molt pròximes entre elles, que havien estat espoliades. Dues de les tombes presenten les lloses formant la caixa, parcialment destruïda; dues presenten algunes lloses descol·locades i un clot, fruit dels furtius; i de les altres dues, tan sols en queda el clot. És possible que encara quedin restes al subsòl, i només una intervenció arqueològica al jaciment permetria l'obtenció de més informacions. 08063-57 Cal Tardà. Camí de cal Tardà s/n, 08719, Castellolí. 41.6166500,1.7134200 392810 4608014 08063 Castellolí Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46686 Coves de cal Llucià o de la font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-cal-llucia-o-de-la-font-del-ferro ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BOSCH GIMPERA, P. (1919) Prehistòria Catalana: edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia'. Penedès: Revista Comarcal Il·lustrada. Any III. Vilafranca del Penedès (Barcelona: Impr. Verdaguer), p. 298-301. ULLASTRE MARTORELL, J. (1965) 'El Karst alóctono de Castellolí'. Geo y Bio Karst. Revista de Espeleologia, 8. Barcelona, p. 2-6. VIDAL, L. M. (1911-12). 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona. XXXIXaC- Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament. Les restes de ceràmica recollides a l'interior de les coves permeten documentar la seva ocupació humana durant el neolític antic post cardial (4200-3800 aC.). 08063-58 Cal Llucià L'any 1906 la cova va ser explorada per l'arqueòleg Amador Romaní, que hi va recollir materials arqueològics que van permetre datar la seva ocupació humana al neolític final. És probable que a bibliografia anterior a la dècada dels anys 50 del segle passat, on consten les Coves del Toixó, facin referència a les Coves de cal Llucià o de la font del Ferro. L'any 1985, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van recollir tres fragments de ceràmica i un sílex microlític. La ceràmica és del tipus neolític antic evolucionat postcardial (4200-3800 aC). 41.5894800,1.7223500 393510 4604986 08063 Castellolí Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46686-foto-08063-58-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodien material arqueològic procedent d'aquest jaciment. 78|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46687 Serrat dels Moros https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-moros BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934), any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20-21. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). JÁRREGA, R. (1991) 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. II-V Probablement destruït. Es tracta d'una necròpolis tardoromana situada en uns camps de conreu al nord de cal Bep, al Serrat dels Moros, al sud del Puig Aguilera. Va ser descoberta pel propietari de cal Bep, l'any 1936, quan en plantar-hi una vinya va trobar un sarcòfag, una sepultura exempta i d'altres en cista de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals. Una de les sepultures, que es conservava a cal Bep, era tallada en un sol bloc de travertí, llisa, i d'angles lleugerament arrodonits. Tanmateix, en aquest lloc hi havia una cabana, les parets exteriors de la qual eren plenes d'ossos humans, que també apareixien superficialment en la vinya. D'altra banda, Antoni Borràs indica de l'existència en aquesta zona d'un forn, actualment no localitzat, segons ell ibèric, de construcció ovoide i voltat de pedres tallades com maons, que encerclaven les cambres per coure l'obra; en un costat hi havia la xemeneia rectangular. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de 'tegula'. Finalment, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de material arqueològic i es va constatar que el context on es troba el jaciment havia sofert fortes alteracions des de l'any 1985, i que els antics camps de vinya ara es trobaven unificats en un gran camp de cereals. Tot i que és probable que els moviments de terra ocasionats per la transformació de les vinyes en camps de cereals destruïssin el jaciment, només una intervenció arqueològica ho permetria determinar. 08063-59 Cal Bep (vall de Sant Feliu) 41.6070000,1.6778600 389831 4606988 08063 Castellolí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46687-foto-08063-59-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 83 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46688 Trencall del camí de les Coves de la font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencall-del-cami-de-les-coves-de-la-font-del-ferro CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MALUQUER DE MOTES,J. [et. al.] (1982) Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona. VI-I aC Es tracta de troballes superficials de ceràmica ibèrica en una explanada coberta de grava i quitrà amuntegat, envaïda per d'herbes i matolls, a les proximitats de can Llucià i a tocar de l'autovia. El jaciment va ser descobert, l'any 1976, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, ceràmica ibèrica a torn, d'ús comú, i ceràmica bicolor típicament ibèrica. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la degradació a la que havia estat sotmesa l'àrea del jaciment, durant la construcció de l'autovia per a carregar i descarregar camions de materials de construcció, pel que no es pot trobar cap resta arqueològica en superfície. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. 08063-60 Can Llucià 41.5953500,1.7197200 393300 4605641 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46688-foto-08063-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46688-foto-08063-60-2.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-46). 81|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46689 Camí de cal Muset al pla dels Cirerers https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-muset-al-pla-dels-cirerers DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. XX Es tracta del camí que uneix la masia de cal Muset amb el pla dels Cireres. S'inicia a pocs metres a llevant de cal Muset, per la pista principal. És un camí que destaca la vegetació particular que hi creix, que fa d'aquesta zona un espai natural interessant. 08063-61 Cal Muset 41.5868500,1.7167200 393036 4604701 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46689-foto-08063-61-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46690 Camí de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. CAMIDESANTJAUME: www.camidesantjaume.cat XXI Es tracta de l'etapa Montserrat-Igualada del tram del Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs. Aquesta ruta passa per Montserrat, Santa Cecilia de Montserrat, Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc), Castellolí i Igualada. Presenta una longitud aproximada d'uns 25,7 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. Està indicada per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzada en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme municipal de Castellolí des de el Bruc, a les afores de la urbanització Montserrat Park, pel camí de baixada entre boscos que mena a Castellolí, travessa la vila per l'avinguda de la Unió i passar pel veïnat de les Cases de l'Alzina. L'itinerari segueix la traça de l'antiga N-II, passant per la zona industrial que duu a les portes d'Igualada. 08063-62 Part meridional del terme municipal El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs, on el Camí entra a l'Aragó. El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat. 41.5981500,1.7000900 391669 4605977 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46690-foto-08063-62-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat. 98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46691 Camí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. XX Es tracta del camí d'accés al castell de Castellolí, que voreja el vessant nord del turó. S'inicia des del camí de cal Jaume. És un camí ombrívol de gran bellesa natural, on destaca la frondosa vegetació que hi creix. 08063-63 Cal Jaume 41.5889600,1.7085400 392358 4604946 08063 Castellolí Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46692 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-7 CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 83-84. XVIII Es tracta del nou camí ral d'Aragó, format al segle XVIII, en variar la ruta de l'antic camí ral, que passava per Piera, deixant el congost de Capellades per passar pel coll del Bruc. Va ser en aquesta època, quan el poble es va anar agrupant a redós del camí, al voltant dels hostals, formant l'allargassat nucli urbà actual. 08063-64 Part meridional del terme municipal L'antic camí ral d'Aragó, que comunicava des de l'Edat Mitjana Barcelona amb Lleida i Saragossa, passava lluny del terme. A finals del segle XVIII, en variar la seva ruta i fer-lo passar per Castellolí, es va transformar l'antic camí de carro en una carretera molt transitada per traginers i viatgers. A principis del segle XIX es van crear, a la vora del nou camí ral, hostals i comerços que oferien serveis i productes als viatgers. D'aquesta forma, seguint el camí, es va anar formant el nucli urbà de Castellolí. 41.5975800,1.6985600 391540 4605915 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46692-foto-08063-64-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46693 Barraca de la Vinya de cal Petitó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-petito BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada a la vinya de cal Petitó, a la zona de cal Llucià. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca està totalment coberta per la vegetació però es manté sencera. 08063-65 Cal Llucià Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5929700,1.7192900 393260 4605378 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46693-foto-08063-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46693-foto-08063-65-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8605, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id125. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46694 Caramelles de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-castelloli AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659 i 900. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 23. PALOMAR, S. (2013) 'Caramelles'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 6. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9. XVIII-XXI Les Caramelles de Castellolí es canten el dimecres a meitat de Quaresma, a diferència de la major part de pobles que ho fan per Pasqua. Es tracta d'una capta infantil anomenada Caramelles de Mitja Quaresma, que es fa a la tarda i al vespre. En sortir de l'escola, els nens es divideixen en grups i van cantant i captant pel poble. Per a recollir la capta duen tant els tradicionals cistells de vímet i canya, com bosses o carretons, que omplen de fruites, fruits secs, ous, bosses de patates, caramels, xocolatines, pastisset, sucs, llaminadures, etc. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, que veniu de Roma, que porteu corona de sant Nicolau. Panses i figues, nous i olives, si no ens voleu donar, alabat sia Déu. La Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques, tot són lloques, la Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques menos Piu. Quatre de pa, quatre de vi, quatre de nous, digueu-li a la mestressa que demà és dijous. Si voleu que canti més deu-me figues, deu-me figues, si voleu que canti més, deu-me figues i calés. 08063-66 Castellolí Les caramelles de Castellolí formen part de les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal, sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort. 41.5975700,1.7000600 391665 4605912 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46694-foto-08063-66-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de les Caramelles de l'any 1917 de M. Sanuy extreta del llibre: CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament.Fotografies actuals facilitades per l'ajuntament de Castellolí. 119|98 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46695 Goigs de la Mare de Déu del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-remei BISBAL, Mª A.; MIRET, T.; MONCUNILL, C. (2001) Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 2001, p. 224-227. GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com.es XIX-XX Els goigs en honor de la Mare de Déu del Remei de la capella del Balneari de la Puda, es canten durant l'ofici religiós del tradicional Aplec, el segon diumenge d'octubre, festivitat de la Mare de Déu del Remei. Es documenten diverses impressions entre els anys 1868 i 1975. La lletra és tal i com segueix: 'Puix dels divinals tresors Sou Senyora universal: De Vós esperem, Maria, El remei contra tot mal. Del Remei vos nomenem, Perquè en tota enfermetat Sou Vós el remei provat, Quan de cor us invoquem: En Vós, o Mare, trobem Un consol especial. ... Atrets de vostra hermosura Els fiels de Castellolí A la font de Francolí Us visiten amb fe pura Dient-vos: Vida i dolçura I esperança universal. Si l'aigua de Siloè Moguda per l'àngel sant Dava salut a l'instant Al qui s'hi banyava amb fe: Per Vós eixa font també Obtingui virtut igual'. ... 08063-67 Mare de Déu del Remei: Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s/n, 08719, Castellolí. L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 41.5994400,1.6847600 390393 4606139 08063 Castellolí Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46695-foto-08063-67-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del llibre: BISBAL, Mª A.; MIRET, T.; MONCUNILL, C. (2001) Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. 119 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46696 Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-feliu-de-la-vall-aguilera AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat XX-XXI La Festa Major de Sant Feliu de la Vall Aguilera es celebra, a l'església de Sant Feliu, pels volts del 30 d'agost, festivitat del patró de la Vall. És organitzada pels veïns de Sant Feliu i la comissió de festes, amb la col·laboració de l'ajuntament de Castellolí. L'ofici religiós, oficiat pel mossèn i cantat per la Coral d'Aulí, marca l'inici dels actes, que segueixen amb la sardinada popular i la cantada d'havaneres, amb rom cremat pels assistents. 08063-68 Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. 41.6067500,1.6834800 390299 4606953 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46696-foto-08063-68-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia facilitada per l'ajuntament de Castellolí. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46697 Festa Major de Maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maig AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'El Roser'. L'Informatiu de Castellolí, 19. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. XIX-XXI La Festa Major de Maig es celebra anualment pels volts del 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser, que obre les portes del bon temps. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes de la Festa Grossa hi ha la missa solemne, activitats esportives, cercavila de gegants, concerts, balls, àpats populars, espectacles infantils, etc. 08063-69 Castellolí L'advocació mariana de la Mare de Déu del Roser es va estendre a Catalunya, entre finals del segle XVI i principis del XVII. Es van crear les confraries del Roser que s'encarregaven de fer captiris especials i d'organitzar les caramelles, entre d'altres activitats. 41.5980200,1.6998900 391652 4605963 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46697-foto-08063-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46697-foto-08063-69-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. 119|98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46698 Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-o-festa-de-sant-vicenc AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat XX-XXI La Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç es celebra anualment pels volts del 22 de gener, festivitat de sant Vicenç, patró de la parròquia de Castellolí. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes festius hi ha la missa solemne, conferències, concerts, gimcana, concurs de cuina, activitats esportives, espectacles infantils, teatre, etc. 08063-70 Castellolí 41.5979800,1.6983300 391522 4605960 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46698-foto-08063-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46698-foto-08063-70-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. 119|98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46699 Tuga Trail Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuga-trail-castelloli AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat TUGA TRAIL: www.tugatrail.com XXI Es tracta d'una cursa de muntanya i una caminada popular, que formen part dels actes de la Festa Major de Maig. És organitzada, des de l'any 2009, per la marca de roba tècnica Tuga Active Wear, la botiga de material tècnic de muntanya X-Avi Tot Muntanya, juntament amb els membres de la Secció de Curses de Muntanya del Club Excursionista UECANOIA i l'Ajuntament de Castellolí. Hi participen un centenar de voluntaris. La cursa de muntanya té dos recorreguts: el llarg, de 19 km amb un desnivell positiu de 700 m, i el curt, de 10,5 km, amb un desnivell positiu de 350 m. La caminada té una distància de 10 km, amb un desnivell positiu de 425 m. 08063-71 Castellolí 41.5976900,1.6987000 391552 4605927 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46699-foto-08063-71-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí. 119|98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46700 Pineda de la Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-font-del-ferro DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 34-35. Es tracta de la pineda que envolta la font del Ferro. Està formada per pinassa (Pinus nigra sub. Salmanii), situada just al davant i a l'entorn de la font, alguns individus dels quals superen els 30 m d'alçada, i per pi roig (Pinus sylvestris), amb exemplars de mides considerables. Aquest indret destaca per la seva bellesa natural i pel joc de llums i ombres que es produeix a les capçades dels arbres. 08063-72 Font del Ferro 41.5832800,1.7267400 393865 4604293 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46700-foto-08063-72-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La pineda de la Font del Ferro forma part del projecte mediambiental de la Unió europea 'Projecte Life + Pinassa', que treballa sobre la gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa de Catalunya (Xarxa Natura 2000). 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46701 Pi de cal Francolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-francoli MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 30. Exemplar de pi pinyoner (Pinus pinea) centenari situat a pocs metres a migdia de cal Francolí. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (a 1,5 m d'alçada del terra és de 2,62 m) i una gran alçada (23 m). El seu tronc és recte i te la capçada en forma de para-sol, característica d'aquesta espècie. 08063-73 Cal Francolí (vall de Sant Feliu). Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí. 41.6039200,1.6792000 389938 4606644 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46701-foto-08063-73-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46702 Materials de Castellolí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat XXXIXaC- Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen majoritàriament als recollits als diferents jaciments arqueològics. La relació és la següent: - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, del neolític mig-recent (nº registre: 4967). - Lot de material arqueològic medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 4715). - Lot de material arqueològic, de mas Artigas (nº registre: 4900). - Lot de material arqueològic del ferro-Ibèric, del trencall del camí de les coves Font del Ferro (nº registre: 4757). - Lot de material arqueològic medieval, de can Tardà (nº registre: 9154). - Lot de material arqueològic medieval i modern, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 9147). - Lot de material arqueològic ceràmic d'època romana (nº registre: 9194). - Lot de material arqueològic del neolític/Bronze/ibèric/romà/medieval, del camí dels Pèlags (nº registre: 9139). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica i romana, del camí dels Pèlags (nº registre: 9073). - Lot de material arqueològic, del Bronze i medieval, de la sepultura de can Soteras (nº registre: 9072). - Lot de material arqueològic, del bronze/ibèric/romà, a prop de la riera de Castellolí (nº registre: 9020). - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 5076). - Pica baptismal romànica de forma semiesfèrica i ornamentada a la part exterior amb arcs de mig punt, del segle XIII (nº registre: 1). - Lot de material arqueològic del neolític mig-recent, de can Muset (nº registre: 4983). - Lot de material arqueològic del bronze mig/Ferro/Ibèric, de la Cova Gran (nº registre: 4899). - Lot de material arqueològic ceràmic, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4745). - Lot de material arqueològic de sílex, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4634). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica, de can Parera, format per 25.986 fragments, principalment ceràmics (nº registre: 15244). - Bitllet d'1 pesseta emès per l'Ajuntament de Castellolí (nº registre: 1756). 08063-74 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader, 1, 08700 Igualada. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46702-foto-08063-74-1.jpg Física Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. 79|80|81|83|85|94|98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46703 Materials de Castellolí al Museu d'Història de Sabadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-dhistoria-de-sabadell GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat XXXIXaC- Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials arqueològics que provenen del terme municipal de Castellolí. La relació de materials és la següent: - Fragments de ceràmica a mà, amb decoració cardial (nº registre: 2460). - Tres destrals polides i un fragment de destral, a la que li manca el tall (nº registre: 2493). - Una destral de secció trapezoïdal, tall picat i taló tallat en diagonal (nº registre: 2665). 08063-75 Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46703-foto-08063-75-2.jpg Física Neolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http://museusenlinia.gencat.cat. 78|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46704 Barraca de la Vinya del Ton de ca la Munda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-ton-de-ca-la-munda BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ XVIII-XIX En estat ruïnós. Barraca de pedra seca, situada a un petit sot situat al Serrat del Llucià, a tocar del torrent. És de planta quadrada, orientada a sud-oest, amb un perímetre de 11,8 m. Es troba en estat ruïnós i només conserva part dels murs laterals. 08063-76 Serrat del Llucià Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5936800,1.7162000 393004 4605460 08063 Castellolí Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46704-foto-08063-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46704-foto-08063-76-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id124. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46705 Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. XX Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc. 08063-77 Fembra Morta El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. 41.5814900,1.7331200 394394 4604086 1939 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46705-foto-08063-77-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La fossa encara no ha estat excavada. 98 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46706 Fossa comuna de la guerra civil a la Casella de can Soteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-casella-de-can-soteres FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http://fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37. XX Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre vuit i deu soldats republicans morts durant la Guerra Civil (1936-1939). Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Rosa Jorba, veïna del Bruc, que l'any 1939 vivia a la Casella de can Soteres, quan aleshores tenia quinze anys. A la Casella hi havia soldats republicans que havien instal·lat una central de telègrafs. El dia 22 de gener de l'any 1939, van arribar més soldats camí de retirada, que van ocupar una de les habitacions. Mentre descansaven, un avió de l'exèrcit feixista va bombardejar el lloc provocant la mort de diversos soldats. Segons el testimoni, els companys que van sobreviure al bombardeig van aprofitar un dels sots de les bombes per a inhumar els cossos dels morts. 08063-78 Casella de can Soteres 41.5982500,1.7322700 394351 4605948 1939 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46706-foto-08063-78-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La fossa encara no ha estat excavada. 98 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46707 Cova de l'Isidre Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lisidre-serra DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma. 08063-79 Olivars de cal Bruguers (Els Marges) La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí. 41.5894000,1.6982800 391503 4605008 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46707-foto-08063-79-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46708 Jaciment paleontològic de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castelloli <p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. <p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi</p> 08063-80 Terme municipal 41.5884200,1.7083300 392339 4604886 08063 Castellolí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46708-foto-08063-80-3.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2019-12-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona). 123 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46709 Fons documental de Castellolí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-de-la-corona-darago ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/archivos/aca/fondos-documentales.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ XIII-XX L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.15. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. 2.3.2.3.1.3. - Fons notarials d'Igualada i districte. Codi de referència: ES.08019.ACA/7.5//ACA, NOTARIALES, Igualada ,1080 (B-2). - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.1.16. 08063-81 Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46710 Sender de Petit Recorregut PRC-119 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-prc-119 ANOIA TURISME: http://anoiaturisme.cat/anoia/pr-c-119-el-cinturo-de-la-conca/ XX El Sender del Cinturó de la Conca (PR-C 119) és un sender de petit recorregut, per totes les muntanyes que es veuen des de la capital de l'Anoia. Té una distància de 68,35 km, amb un desnivell de 2.150 metres i una durada aproximada de 18 hores i 24 minuts. Uneix nou municipis de la comarca a partir de la seva divisió en set etapes realitzades en jornades diàries. A Castellolí són la 6, de can Rossinyol a Castellolí i la 7, de Castellolí a la Pobla de Claramunt. El seu recorregut és circular i es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. 08063-82 Extrem oest del terme municipal. 41.6070400,1.6829300 390254 4606985 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46710-foto-08063-82-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46711 Sender de Gran Recorregut GR-172 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-172 FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ XX El GR-172 és un sender de gran recorregut, de 198,02 quilòmetres dividits en 10 etapes, que uneix les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, i el Bages. Va néixer com una variant del GR 7 i es va consolidar com a sender l'any 1995. El seu recorregut uneix el refugi de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, amb la població de Bellprat. El GR-172 travessa el terme municipal de Castellolí en la seva etapa 9. Aquesta, de 25,85 quilòmetres, uneix Montserrat amb la Pobla de Claramunt. 08063-83 Terme municipal de Castellolí 41.5868400,1.7166200 393028 4604700 1995 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46711-foto-08063-83-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46712 Sant Vicenç de Castelloí, esglèsia primitiva o del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloi-esglesia-primitiva-o-del-castell <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> XI En estat ruïnós. <p>Es tracta de les restes de la parròquia primitiva de Sant Vicenç, situades a tocar del castell de Castellolí. Era una església romànica d'una sola nau, culminada amb un absis semicircular embellit per bandes llombardes. L'estructura de l'aparell és de carreus disposats en filades horitzontals, de petites dimensions en la part inferior, i més gruixuts i ben tallats en la part superior.</p> 08063-84 Castell de Castellolí. Cal Jaume. <p>Les primeres referències documentals de l'església corresponen a la primera meitat del segle XI, on consta com a parròquia de Castel Oduli, en sengles llistes de parròquies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050 . Estava consagrada a Sant Vicenç màrtir. Era una església castral i, probablement, el lloc on eren enterrats els Castellolí.</p> 41.5885600,1.7085200 392355 4604902 08063 Castellolí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'església forma part de la mateixa fitxa que el castell de Castellolí. 92|85 45 1.1 1781 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46713 Escultures de fusta amb tall de motoserra de l'ajuntament de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-de-fusta-amb-tall-de-motoserra-de-lajuntament-de-castelloli XXI Es tracta de tres escultures de fusta, realitzades amb tall a motoserra, que es troben a l'ajuntament de Castellolí. Representen una torre d'un castell, un cavall i un rostre humà. Són de l'any 2015, obra d'uns participants a un acte solidari en el context de la Marató de TV3. 08063-85 Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 2015 08063 Castellolí Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46713-foto-08063-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46713-foto-08063-85-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46714 Fembra Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/fembra-morta NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (2009) 'Vegetació del Massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central)'. Miscellanea Aqualatensia, nº 13. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 11-136. La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres d'alçada que es troba entre els municipis de Castellolí, Piera i el Bruc. És una zona forestal sobre sòl de pissarres i granit, amb una gran diversitat de flora i fauna. Entre la vegetació destaquen les pinedes, les rouredes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi viuen nombroses espècies de mamífers, com el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol, etc. I hi niden ocells, com l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallerenga, etc. 08063-86 Extrem sud-est del terme municipal 41.5816800,1.7255400 393763 4604117 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46714-foto-08063-86-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46715 Barraca del Pla del Maset d'Artigues Nord https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-maset-dartigues-nord BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada a uns 200 m al sud-est de les restes del Maset d'Artigues. És de planta quadrada i orientada al sud-est. Les seves mides són: 11,26 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, 0,55 m d'amplada de mur i entrada de 1,1 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. 08063-87 Pla del Maset d'Artigues Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5884200,1.7209600 393392 4604871 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46715-foto-08063-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46715-foto-08063-87-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8617, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id162. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46716 Barraca del Pla del Maset d'Artigues Sud https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-maset-dartigues-sud BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada a uns 150 m a l'est de les restes del Maset d'Artigues, a una zona de pineda. És de planta quadrada i orientada al sud-est, amb un paravents a la cantonada nord-est. Les seves mides són: 11,46 m de perímetre, 1,98 m d'alçada, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 1,05 m d'alçada per 0,65 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. 08063-88 Pla del Maset d'Artigues Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5889800,1.7205200 393356 4604933 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46716-foto-08063-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46716-foto-08063-88-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8616, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id161. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46717 Premsa de vi de 'El Centre' https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-el-centre XIX Antiga premsa de vi, de grans dimensions, feta de ferro i fusta. Efectuava la pressió mitjançant un mecanisme, que pujava o baixava per l'acció d'un cargol de ferro, unit a un gran contrapès. Es troba en bon estat de conservació. 08063-89 El Centre. Av. de la Unió, 45, 08719, Castellolí. 41.5986500,1.7010300 391748 4606031 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46717-foto-08063-89-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Tal com consta a una placa a tocar de la premsa, aquesta ha estat 'Restaurada per Concepció Pelegrí i Asun Larriba, amb el suport de la monitora Núria Gual, dins el curs de Restauració de Mobles 2014-2015. La part de fusteria ha estat realitzada per l'empresa local Imfusta S.L.'. 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46718 Rellotge antic de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-lajuntament XX Es tracta del rellotge de l'antic edifici de l'ajuntament de Castellolí. És una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- i la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix. 08063-90 Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí. Tal com consta a una placa a tocar del rellotge, va ser adquirit al mes de desembre de l'any 1936, i va veure passar les hores des del campanar de l'ajuntament des del 1937 fins a finals del 2002, any que l'antic ajuntament va ser enderrocat. Va ser restaurat l'any 2015, gràcies a la iniciativa i col·laboració de les famílies Jorba-Pelegrí i Saló-Armengol, i a la professionalitat del Sr. Josep Martínez Urgellès. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 1936 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46718-foto-08063-90-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46719 Barraca de ca la Marieta Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-gran AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca, situada en un marge a a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 13 m de perímetre, 2,15 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Té una petita finestra orientada a l'oest. 08063-91 Cal Jaume Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5903000,1.7038500 391969 4605101 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46719-foto-08063-91-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8379, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id11. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46720 Barraca de la Vinya del Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-marti BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Presenta algunes pedres caigudes. Barraca de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu a la Vinya del Martí, a la zona del Jep Sec. És de planta quadrada i orientada al sud. Les seves mides són: 12,41 m de perímetre i 2,15 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació i, segons consta a la bibliografia consultada, coronada amb una pedra vertical (cimadal), tot i que la vegetació que la cobreix actualment, impedeix la seva documentació. 08063-92 Cal Jaume Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5909900,1.7111900 392582 4605168 08063 Castellolí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46720-foto-08063-92-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5050, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id68. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46721 Barraca de ca la Marieta Petita https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-marieta-petita AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca, situada en una petita clariana enmig d'un bosc de pins i matolls, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11 m de perímetre, 1,95 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. Té un banc a l'interior. La coberta és de lloses, terra i vegetació. 08063-93 Cal Jaume Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5904500,1.7019000 391807 4605120 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46721-foto-08063-93-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id12. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46722 Maset d'Artigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-dartigues DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí. XVII-XVIII En estat ruïnós. Masia en ruïnes situada al nord del Pla del Maset d'Artigues. És de planta rectangular i constava de dues plantes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un petit forn, que es conserva en molt bon estat. 08063-94 Cal Llucià Segons la documentació antiga, l'any 1528 el mas Artigues era una finca rònega que havia estat unida a una altra finca rònega, el mas Bergada, que pertanyia al mas Baró. Al segle XVII, les terres i la casa van ser dividides en dues meitats, una propietat de Salvador Manyoses, del mas Bellsolà, i l'altra dels Soteras, de la Mola de la Molella. El maset d'Artigues consta novament en el cadastre de l'any 1736 i també en la confessió de l'any 1760, feta per Josep Soteras. 41.5889200,1.7186600 393201 4604929 08063 Castellolí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46722-foto-08063-94-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e45. Fitxa 46. 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46723 Barraca del Camp del Mataporcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-mataporcs DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. XIX-XX Es tracta de les restes d'una barraca de pedra situada enmig del Camp del Mataporcs, a pocs metres al nord-est de la Casella de can Soteres. Es troba en estat ruïnós, només conserva els fonaments. És de planta rectangular i orientada al sud. Els murs són de pedra lligada amb fang, a excepció de la façana principal, que és de pedra lligada amb morter, arrebossat. 08063-95 Casella de can Soteres 41.5995800,1.7335800 394462 4606094 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46723-foto-08063-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46723-foto-08063-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46723-foto-08063-95-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46724 Materials de Castellolí al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-darqueologia-de-catalunya XXXVIaC- Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al sepulcre de can Muset i a les Coves de can Llucià. La relació de materials és la següent: - Vas ceràmic, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016386, ubicació: Sala IV vit 06). - Destral d'anfibolita, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016387, ubicació: Sala IV vit 06). - Nucli de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016388, ubicació: Sala IV vit 06). - Denes de calaíta, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016390, ubicació: Sala IV vit 06). - Ganivet de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016407, ubicació: Sala IV vit 06). - Indeterminat, Coves de Castellolí (nº registre: MAC BCN-047734, ubicació: M BCN 1-086C). - Indeterminat, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-048105, ubicació: M BCN 1-086C). 08063-96 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Física Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46725 Materials de Castellolí al Museu Geològic del Seminari de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelloli-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.</p> <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Castellolí. Foren trobats a diferents jaciments: al del Bruc a l'anomenat de Castellolí i al de Puig Aguilera. Entre els materials recollits, que corresponen a jaciments marins, es troben: -Harpatocaarcinus punctulatus -Neptunus Catalanicus -Porocidaris schmideli -Millepora mammillaris -M. dalmatina -Actinacis cognata -Astreopora tecta -Caulastrea pseudoflabellum -Careiphylia octopartita -Plascosmilopsis bilobulatus -Stylophora contorta -Parisis d'achiardi -Acropora bancellsi -Cyclolitopsis patera -Dictyaraea octopartita -Stylocoenia taurinensis -Goniapora ameliana -G. elegans -Llariosmilia gasseri -I. busquetzi La seva cronologia es situa al Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià i Priabonià-Ludià.</p> 08063-97 Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació, 231. 41.5981400,1.7003900 391694 4605975 08063 Castellolí Obert Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46726 Barraca de la Vinya de cal Fusté Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-fuste-nou BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada a la Vinya de cal Fusté Nou, a la zona cal Perejan. És de planta circular i orientada al nord. Les seves mides són: 10,54 m de perímetre, 1,70 m d'alçada, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 1,15 m per 0,70 m. Té una finestra orientada a l'est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. 08063-98 Cal Perejan Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5937800,1.6885900 390703 4605506 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46726-foto-08063-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46726-foto-08063-98-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8361, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id138. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46727 Barraca del Camí de cal Barracot https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-barracot AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 93. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada enmig d'uns marges, en un bosc de pins i matolls, a la zona de la Verneda. És de planta exterior quadrada, planta interior circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 8,94 m de perímetre, 1,50 m d'alçada i 0,35 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. 08063-99 La Verneda Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5923200,1.6988500 391556 4605331 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46727-foto-08063-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46727-foto-08063-99-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5041, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id149.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
46728 Barraca de la Vinya de cal Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-serra BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XVIII-XIX Barraca de pedra seca que es troba adossada en un marge, molt a prop del Parcmotor. És de planta circular i orientada al nord-oest. Les seves mides són: 13,65 m de perímetre, 2,38 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,07 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un banc, un capell, un marge i un paravents. 08063-100 Parcmotor Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. 41.5903700,1.6961500 391327 4605118 08063 Castellolí Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46728-foto-08063-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46728-foto-08063-100-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8358 , i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id176.Fotografies extretes dels webs https://pedrasecastelloli.wordpress.com/ i http://wikipedra.catpaisatge.net/. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:22
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5