Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83953 | Casa Prat de la Riba o can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador. | 08064-1 | Pl. de Prat de la Riba, 7. | L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83954 | Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell | ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://castell-tersol.org/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://www.castelltersol.cat/ca/amics-castell | XI-XVII | Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta. | 08064-2 | Turó del Castell | La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental. | 41.7449700,2.1202700 | 426852 | 4621835 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l' ACORD GOV/197/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83955 | Església parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-fruitos | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | XVII | Església de tres naus, amb planta de creu llatina, i coberta a dues vessants. En el mur de tramuntana, a l'alçada de l'absis hi ha un campanar de planta octogonal, coronat amb una terrassa balustrada i gàrgoles zoomorfes. La façana presenta una portalada rectangular, flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; al damunt hi ha un frontó trencat amb volutes i, a la part central, una fornícula amb la imatge de Sant Fruitós. Per sobre, hi ha una enorme rosassa de vidres plomats, que dona llum a l'interior. El parament dels murs és de pedra picada. | 08064-3 | Pl. de l'Església. | La referència més antiga de l'esgésia de Sant Fruitós és un document de l'any 964, quan es va jurar sobre el seu altar el testament del levita Guadamir. L'església actual és la tercera que s'ha erigit sobre el mateix solar; segurament l'edifici primitiu es va construir a finals del segle IX. L'any 1130, l'església i la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols van ser cedides al monestir de l'Estany, que va crear una pabordia l'any 1406. La pabordia es va institucionalitzar l'any 1430 i era regida inicialment per canonges del monestir de l'Estany; fins a l'any 1850 els seus rectors eren intitulats pabordes. L'església va ser refeta a principis del segle XVII i ampliada els anys successius. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83955-foto-08064-3-2.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83956 | Església de Sant Llogari de Castellet o de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llogari-de-castellet-o-de-la-sala | ANGLADA i BAYÉS, M.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.460. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1975) L'Antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet del terme municipal de Castellterçol. Granollers: Montblanc-Martín. | XII-XVIII | En estat ruïnós. | Església d'origen romànic d'una sola nau i transsepte. Les reformes de les que va ser objecte als segles XVI i XVII en desfiguren la primitiva fàbrica romànica. Es conserva l'absis original, de planta semicircular, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. L'absis llis és cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és apuntat i la nau de volta de canó seguit, de secció deformada. El centre de l'absis presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha dos portals d'entrada a la capella. Un des de l'exterior i un altre des del mas de la Sala, per un atri cobert per una volta de canó. Sobre l'atri hi ha un campanar d'espadanya. | 08064-4 | La Sala de Sant Llogari | La referència més antiga de Sant Llogari és un document de l'any 939, quan es va unir a Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Al segle XIV, quan només tenia quatre masos sota la seva advocació, es va unir com a sufragània a Castellterçol. Pels volts de l'any 1550 va ser cedida a Granera per una permuta de Sant Julià d'Úixols. Des del segle XVI es anomenada Sant Llogari de la Sala per trobar-se a tocar d'aquesta casa. L'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, va ser profanada. | 41.7553300,2.0543600 | 421385 | 4623043 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83958 | Escut de la capella de Sant Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-capella-de-sant-gaieta | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | XVII | Es troba molt erosionat. | Escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud de la capella de Sant Gaietà, probablement procedent d'un antic pou de glaç. La llinda presenta al voltant de l'escut, la següent inscripció en llatí: 'BENEDICITE GELU. BENEDICITE GLACES ET FRIGUS DÑO ET NIVES DÒMINO', que és un salm que significa 'Fred, gel, glaç i neu beneïu el Senyor' que fa referència a l'industria del gel. En l'escut es representa una ala de la família Sala. | 08064-6 | Capella de Sant Gaietà | Probablement l'escut procedeix d'un pou de glaç, construït al segle XVII, a l'entorn de la font de la Vinyota, moment de gran importància del comerç del glaç. Possiblement va ser col·locat a la capella l'any 1883, quan va ser restaurada. | 41.7650200,2.1121600 | 426201 | 4624068 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83958-foto-08064-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83958-foto-08064-6-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83959 | Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana. | 08064-7 | Ctra. de Granera, 41-43. | A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83959-foto-08064-7-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83960 | El Tint o Casa Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint-o-casa-nubiola | CASACUBERTA DE LA ROSA, J. (2003) Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX-XX | Edifici de grans dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a vuit vessants i coronada, a la part central, per una torratxa de secció quadrada, amb coberta de fusta a quatre vessants. La casa, construïda a principis del segle XIX, és d'estil neoclàssic; a inicis del segle XX, va ser objecte d'obres de reforma i ampliació, d'inspiració modernista. D'entre aquestes reformes, en destaca el ràfec de fusta, sota el que hi ha pintures modernistes que representen essers mitològics. Tanmateix es destacable el gran treball de forja dels balcons i dels murs de la finca. Sobre el portal hi ha una pintura amb l'any de construcció de la casa '1801'. El parament és de paredat comú, arrebossat i pintat de colors salmonats. Tota la façana està decorada amb motius geomètrics. | 08064-8 | C. de Quadró, 47. | La casa Nubiola es relaciona amb l'antiga activitat tèxtil de Castellterçol. El nom del Tint prové dels treballs de tintura que s'hi feien, per a donar color als teixits que es confeccionaven al poble. | 41.7504800,2.1172300 | 426606 | 4622449 | 1801 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83960-foto-08064-8-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. Esta protegit per un Pla especial específic de 2003 (2003/006129/B; DOGC 15/07/2003): el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Té l'objectiu de delimitar i catalogar les unitats que conformen el seu patrimoni arquitectònic i regular la seva utilització o canvi d'us.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 105 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||
| 83962 | Església de Sant Francesc d'Assís de Castellterçol o la Capella Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc-dassis-de-castelltercol-o-la-capella-nova | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Temple d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i un absis rectangular. La nau està coberta amb volta de canó. El portal d'entrada es troba flanquejat per dues semipilastres que sostenen una llinda motllurada, ornada amb un medalló, sobre la que hi ha una cornisa que fa de base de la fornícula amb la imatge de Sant Francesc. Per damunt hi ha una rosassa. El coronament de la façana és mixtilini, amb una creu al centre. | 08064-10 | Pl. de Sant Francesc. | La capella de Sant Francesc d'Assís va ser idea de Josep Gallés i Pujal. Per a poder construir-la es va haver de demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, organitzar rifes, etc. La construcció va començar l'any 1849 amb la benedicció del pavorde Damià Pascual. La capella va ser beneïda el 13 de desembre de 1852, quan només estava construït el presbiteri. Les obres exteriors van finalitzar l'any 1874. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser profanada i es van destruir els seus altars. Es va destinar com a magatzem de carbó fins que, finalment, va ser restaurada. | 41.7500400,2.1167800 | 426568 | 4622401 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83962-foto-08064-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83962-foto-08064-10-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 116 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83963 | Cases d'en Canuto o can Cambó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-canuto-o-can-cambo | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal, a migdia, és simètrica, construïda amb parament de pedra arrebossat, amb decoració de motllures. La porta d'entrada i les finestres, situades a banda i banda de la porta, presenten elements decoratius a les parts superiors, amb garlandes i motius vegetals. Per sobre del portal, al sotacobert, hi ha una petita obertura circular amb una gerra decorativa a l'interior. El conjunt està rematat per un frontis de línies sinuoses. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat, emmarcades per dues columnes de pedra coronades per dues copes ornamentals. | 08064-11 | C. de Barcelona, 58-60, 62-64. | El promotor de la construcció d'aquestes cases va ser en Cebrià Calvet, àlies Canuto, per tal de llogar-les als estiuejants; seguint el pla de potenciació del turisme al poble, projectat pel mateix. Segons la tradició oral, en Francesc Cambó va llogar una d'aquestes cases, per la qual cosa són conegudes també com les 'cases d'en Cambó'. | 41.7501300,2.1226900 | 427059 | 4622406 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83963-foto-08064-11-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | R. Darder, arquitecte | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 105 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83964 | Monument a Cebrià Calvet o Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cebria-calvet-o-canuto | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). RAFEL i GUARRO, A. (2013) “Cebrià Calvet, Canuto i la seva relació amb el Moianès”. Modilianum: revista d'estudis del Moianès, vol. IX, núm. 49 (2n semestre 2013). Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 5-18. RAFEL i GUARRO, A. (2018) Cebrià Calvet Jané (Canuto). Carreter de Barcelona i promotor de l'estiueig a Castellterçol. Barcelona: L'autora. | XX | Restaurat l'any 2019 per la família de Cebrià Calvet. | Es tracta d'un monument autoerigit per Cebrià Calvet, l'any 1919, obra de l'escultor E. Sala, situat en el xamfrà dels carrers Calvet i Sant Roc, al barri del Pedregar. Està construït amb un pedestal de pedra treballada de motllures simples, sobre el que s'aixeca una estàtua de marbre blanc, de caràcter realista. La figura representa a Cebrià Calvet, amb la indumentària típica de principis del segle XX, que es recolza amb la mà dreta sobre un bastó i amb l'esquerra a un passamans decorat amb motius vegetals. | 08064-12 | C. Calvet - C. Sant Roc. | Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), va ser un important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructura i urbanístiques a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. El monument va ser autoerigit l'any 1919 pel propi Cebrià Calvet, adossat al marge d'un camp de la seva propietat. | 41.7503100,2.1240300 | 427171 | 4622425 | 1919 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83964-foto-08064-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83964-foto-08064-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | E. Sala, escultor. | E. Sala era escultor d'obres funeràries, format a la Llotja de Barcelona. | 106 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||
| 83965 | Casal dels Taiadella o can Dou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-taiadella-o-can-dou | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).</p> <p>PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).</p> | XVII | <p>Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.</p> | 08064-13 | C. de Barcelona, 2-4 | <p>La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.</p> | 41.7519900,2.1209200 | 426914 | 4622614 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 96 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||
| 83966 | La Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ginebreda | CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XIX | Gran mas pairal format per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb grans dovelles i presenta la següent inscripció: 'EIXA CASA FOV REEDIFIADA EN LO ANY DE 1818 PER LO ILLESRD GAIETANO DE PLANELLA Y FIVALLER COMTE DE LLAR Y BARO DE GRANERA'. Les obertures són petites, quadrades o rectangulars, de disposició simètrica, de pedra carejada. En destaca el portal de la façana oest, que duu inscrit, a la llinda, l'any '1621'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-14 | Quintana de la Ginebreda | Les referències documentals més antigues del mas són del segle XII, quan hi havia al terme actual de Castellterçol dos nuclis de població; un d'ells depenia del castell i l'altre, del mas amb l'església de Sant Fruitós. La casa va ser restaurada l'any 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera. | 41.7652500,2.1095600 | 425985 | 4624096 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83967 | Capella de Sant Gaietà al mas de la Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-gaieta-al-mas-de-la-ginebreda | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Es troba en estat d'abandó. | Petita capella d'una sola nau, amb absis semicircular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Coronant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La porta d'entrada és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. Per sobre, hi ha un escut que representa les armes de les diferents famílies nobles de Castellterçol, amb l'any '1883'. En destaca l'escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. | 08064-15 | La Ginebreda | La història de la capella es troba estretament relacionada al mas de la Ginebreda. Va ser restaurada l'any 1883 però el seus orígens són anteriors. Era la capella de l' únic gremi de pouers de gel de Catalunya. | 41.7650300,2.1122100 | 426205 | 4624069 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83968 | La Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serradora-0 | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVI | Masia formada per un edifici principal, una torre de defensa i diversos cossos annexos, amb un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Al costat oest, se li adossa una antiga torre de defensa; és de planta quadrada, consta de quatre pisos i està coberta a quatre aigües. Sota una de les finestres, hi ha un bloc de pedra esculpit amb dos animals (probablement felins) enfrontats, que aguanten amb les potes davanteres una serra. El portal és d'arc de mig punt, adovellat, amb un escut al centre. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. En destaquen les finestres conopials, de la planta noble i de la torre, i la galeria de finestres d'arc de mig punt, del pis superior. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-16 | Al nord-est de Castellterçol | La referència documental més antiga del mas és de l'any 1259. Segons consta a la documentació, els Serradora eren una família de grans propietaris, i alguns dels seus membres van arribar a ser batlles de la vila. | 41.7721600,2.1237400 | 427172 | 4624851 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83968-foto-08064-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83968-foto-08064-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83969 | La Sala de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-sant-llogari | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XVII | Moltes de les estances es troben en estat ruïnós. | La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada, que s'arrengleren formant un eix amb orientació nord-sud. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, i a la llinda hi ha la següent inscripció: 'Llogar- Sala, 1827'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca una tina i un cobert davant de l'era, amb un arc de mig punt. Al seu costat nord-oriental es troba la capella de Sant Llogari. | 08064-17 | Sant Llogari de Castellet | 41.7550500,2.0542400 | 421374 | 4623012 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83970 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVI-XVIII | Masia pairal formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Presenta un rellotge de sol. Les obertures són de distribució regular, rectangulars i emmarcades majoritàriament d'obra, a excepció del portal i els balcons centrals de la façana, emmarcats amb pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Adossada a la façana al nord-est de la casa es troba la capella de Sant Bru, coronada amb un campanar d'espadanya. En destaca l'era, que conserva l'antic paviment. | 08064-18 | Camps de les Costes de l'Oller | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. El mas va quedar deshabitat durant la pesta negra, però aviat es va tornar a ocupar. La capella de Sant Bru ja existia al segle XVIII, però posteriorment va ser objecte d'obres de remodelació i va canviar d'orientació. Als anys quaranta del segle passat es va construir el rellotge de sol i les galeries de l'extrem de la casa. | 41.7597300,2.1147700 | 426412 | 4623479 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83970-foto-08064-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83970-foto-08064-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83970-foto-08064-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83971 | L'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un petit cobert, a pocs metres de la façana principal, i una pallissa a poca distància al sud-est de la casa. | 08064-19 | L'Horta | 41.7453900,2.1303500 | 427691 | 4621873 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83971-foto-08064-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83971-foto-08064-19-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83972 | Font de ca n'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nanfruns | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX-XX | Es tracta d'una font adossada a la façana d'un edifici, situada al carrer de Cebrià Calvet número 2-8. És de maó, d'obra vista, d'uns 2 m d'alçada. Presenta, a la part central, un relleu també de maó, que repressenta una torre fortificada i al damunt tres sols que descriuen un arc. Aquest relleu és l'escut de Castellterçol, que és també el de l'antic gremi de paraires. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica semicircular de maó. | 08064-20 | C. Cebrià Calvet, 2-8. | 41.7502500,2.1239000 | 427160 | 4622418 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83972-foto-08064-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83972-foto-08064-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83972-foto-08064-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 83973 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | El carrer de Baix transcorre des de la plaça Víctor Pradera fins a la plaça de Tresserres. Aquest fa uns 5 m d'amplada aproximadament. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 12, 31-37, 39 i 46. | 08064-21 | C. de Baix, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Baix. | 41.7519200,2.1198300 | 426824 | 4622607 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83973-foto-08064-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83973-foto-08064-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83973-foto-08064-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83974 | Carrer de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llogari-0 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | El carrer de Sant Llogari transcorre des de la plaça de Tresserres fins a la carretera de Granera. És molt notòria la concentració de cases antigues, a costat i costat del carrer. Es tracta d'edificis entre parets mitgeres que encara conserven llur estructura original de planta baixa, pis i golfes. Els dintells de portes i finestres estan elaborats amb carreus de pedra. En destaquen els edificis dels nº 3, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 20, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 34-36, 35, 44, 65-67, 69, 71, 73-75, 74, 77, 79, 81, 83 i 85. | 08064-22 | C. de Sant Llogari, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Llogari. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Francesc. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana. | 41.7506300,2.1166800 | 426560 | 4622467 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83975 | Plaça de Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-prat-de-la-riba | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | La plaça de Prat de la Riba es troba al nucli urbà de Castellterçol, i enllaça la plaça del Doctor Fargas amb el carrer del Racó. El fet que la plaça es trobi sobre el turó que ocupa el poble i que presenti edificis a només una de les seves bandes, la converteix en una gran balconada des de la qual es domina visualment el nucli. Les cases de la plaça, com la casa Prat de la Riba, can Marsans o can Posas són antigues i elegants, construïdes amb pedra, fusta i forja, i decorades amb colors sobris. | 08064-23 | Pl. de Prat de la Riba, s/n. | El nom li ve donat pel fet que a una de les cases de la plaça hi va néixer, l'any 1870, Enric Prat de la Riba. | 41.7513300,2.1197500 | 426816 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen els edificis dels nº 2-3, 4-5, 6 i 7. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83976 | Edifici al carrer de l'Hospital, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-lhospital-2-4 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La façana és de composició asimètrica, amb finestres quadrades, de pedra treballada; en destaca la llinda de la finestra superior, amb l'any '1668' inscrit. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. | 08064-24 | C. de l'Hospital, 2-4. | 41.7524800,2.1207200 | 426898 | 4622668 | 1668 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83976-foto-08064-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83976-foto-08064-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83977 | Edifici al carrer de Josep Gallés, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-josep-galles-22 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Hi ha quatre antigues obertures de pedra carejada. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, que presenta una inscripció amb l'any de construcció '1667', l'anagrama de Jesucrist al mig i uns cardets a cada costat, que indiquen la professió de paraire dels seus antics habitants. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. | 08064-25 | C. de Josep Gallés, 22-24. | Els antics habitants d'aquesta casa, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7533000,2.1208300 | 426908 | 4622759 | 1667 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83977-foto-08064-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83977-foto-08064-25-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83978 | Edifici al carrer de Baix, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-baix-46 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i actualment de dues plantes pis, fruit d'una reforma; anteriorment constava de planta baixa, una planta pis i golfes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de pedra carejada. La de la planta baixa, duu inscrit l'any '1666'. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-26 | C. de Baix, 46. | La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7517400,2.1191400 | 426766 | 4622588 | 1666 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83978-foto-08064-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83978-foto-08064-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83979 | Edificis al carrer de Barcelona, 9-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-al-carrer-de-barcelona-9-19 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per tres cases situades al nucli urbà de Castellterçol, al carrer Barcelona, darrera de l'església. Són edificis entre mitgeres, de planta rectangular, i consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes tenen una composició ordenada, coronades per un ràfec. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra treballada, però també amb llinda de fusta. El portal de la casa del número 13 presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. El parament de les façanes és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat. | 08064-27 | C. de Barcelona, 9-19. | La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7518700,2.1215300 | 426965 | 4622600 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83979-foto-08064-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83979-foto-08064-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83979-foto-08064-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83980 | Casal al carrer de Josep Gallés, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-al-carrer-de-josep-galles-11 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Es tracta d'un casal que fa cantonada, amb accés al carrer Josep Gallés i al carrer del Call de l'Escudella. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que segueix la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica i les obertures són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals de pedra treballada. La llinda de la finestra del pis superior presenta inscrit l'any de construcció '1607'. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossades i pintades, deixant vistos els elements de ressalt. | 08064-28 | C. de Josep Gallés, 11. | 41.7528600,2.1208000 | 426905 | 4622711 | 1607 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83980-foto-08064-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83980-foto-08064-28-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83981 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 28 o can Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-28-o-can-teuler | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La dovella central presenta un relleu de pedra emmarcat en una figura geomètrica trapezoidal. A la part inferior hi ha l'any '1674' inscrit, i a la part superior hi ha una custòdia flanquejada a ambdós costats per una rosa amb branques i fulles. La resta d'obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-29 | C. de Sant Llogari, 28. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. El relleu de la porta d'entrada va ser instal·lat com a record pel fet d'haver-se resguardat en aquest edifici la custòdia durant la processó del Corpus de l'any 1674. | 41.7509300,2.1171300 | 426598 | 4622499 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83981-foto-08064-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83981-foto-08064-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83982 | Edifici al carrer de Baix, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-baix-39 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta la següent inscripció 'Iaume Turrella. 1674'. Les finestres dels dos pisos superiors es troben tapiades. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. | 08064-30 | C. de Baix, 39. | La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7516100,2.1190300 | 426757 | 4622573 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83982-foto-08064-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83982-foto-08064-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83983 | Casa Planella, Bricfeus o Gallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-planella-bricfeus-o-galles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La casa presenta també els estables, units a un pati i a un porxo obert, amb jardí al darrera. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. En sobresurt una torratxa de planta quadrada i coberta a quatre vessants. La façana és de distribució bastant regular; el portal és d'arc de mig punt adovellat, amb les dovelles motllurades, i les finestres són rectangulars, també motllurades i amb ampits sobresortits. Una de les finestres presenta l'any '1674' inscrit. | 08064-31 | C. de Josep Gallés, 10-14. | Aquesta casa va pertànyer a les famílies Bricfeus, Planella i Gallés. En són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. | 41.7529600,2.1210300 | 426925 | 4622722 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83983-foto-08064-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83983-foto-08064-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83984 | Can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padros-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és rectangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Michel Padrós 1690' i dues llançadores esculpides, que indiquen la professió dels seus antics habitants. Al pis superior hi ha una finestra rectangular, també de pedra carejada, amb lleixa motllurada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, actualment de pedra vista. | 08064-32 | C. de Sant Francesc, 6. | Els habitants de can Padrós, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7501400,2.1166000 | 426553 | 4622412 | 1690 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83984-foto-08064-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83984-foto-08064-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83985 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-30 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca la finestra del primer pis, que és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal d'entrada és de factura contemporània. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-33 | C. de Sant Llogari, 30. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7508900,2.1170700 | 426593 | 4622495 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83985-foto-08064-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83985-foto-08064-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83986 | Edifici al carrer del Nord, 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-del-nord-8-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer del Nord. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La majoria de les llindes són d'arc conopial. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada. | 08064-34 | C. del Nord, 8-10. | 41.7518700,2.1184600 | 426710 | 4622603 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83986-foto-08064-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83986-foto-08064-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 83987 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 65-67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-65-67 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVI-XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. A la planta baixa, en destaca la llinda de fusta de la gran porta doble, també de fusta, i l'arc de mig punt de pedra, amb l'any '1577' inscrit. La planta primera presenta una finestra de tradició gòtica d'arc de mig punt, emmarcada en un rectangle amb un guardapols a la part superior, decorada amb traceria de pedra. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-35 | C. de Sant Llogari, 65-67. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7499300,2.1158700 | 426492 | 4622390 | 1577 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83987-foto-08064-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83987-foto-08064-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83988 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 77 o can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-77-o-can-carreres | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca el portal i la finestra del pis superior, de pedra carejada. La llinda del portal, que duu inscrita la següent inscripció: 'Joan Carreras. Any 1707', recau sobre un seguit de carreus regulars i ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-36 | C. de Sant Llogari, 77. | La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII. | 41.7498000,2.1153300 | 426447 | 4622376 | 1707 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83988-foto-08064-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83988-foto-08064-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya inventaria únicament la llinda de l'edifici. Erròniament el situa al nº 73. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83989 | Casa Datsira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-datsira | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, format per dos cossos de diferent alçada, de planta rectangular. Un d'ells consta de planta baixa i dues plantes pis, i l'altre, de planta baixa i una planta pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, amb el carener paral·lel a la façana, i segueixen la línia del carrer. La façana és asimètrica i les obertures són rectangulars; unes, amb llindes i brancals de pedra treballada, i d'altres, amb llindes de maó d'arc rebaixat, i una obertura tapiada. El portal d'entrada presenta, a la llinda, una inscripció molt erosionada: 'Si en ta casa hya bunansa i seras si fas farmansa'. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. | 08064-37 | C. de Josep Gallés, 26. | La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII. | 41.7533900,2.1207800 | 426904 | 4622769 | 1732 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83989-foto-08064-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83989-foto-08064-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83990 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 12 o can Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-12-o-can-vilanova | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta actualment de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és quadrangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: '1753. Francesch Vilanova' i a sota una llançadora esculpida, que indica la professió dels antics habitants. Les obertures antigues són quadrades, de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat. | 08064-38 | C. de Sant Llogari, 12. | Els habitants de can Vilanova, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. | 41.7511600,2.1178400 | 426657 | 4622524 | 1753 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83990-foto-08064-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83990-foto-08064-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83991 | Nau industrial Roger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-roger | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | La fàbrica Roger consta de dues naus de planta rectangular. Estan situades a costat i costat del carrer Josep Gallés i comuniquen entre elles per un passadís cobert en forma de pont. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs de mig punt. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats. | 08064-39 | C. de Josep Gallés, 39-49. | L'any 1822 Joan Roger Prims va fundar l'empresa Roger. L'any 1915 es va construïr la fàbrica 'Tejidos especiales e Hilaturas. Mercería moderna Roger', amb el despatx a Barcelona (plaça Sant Pere, 4 bis). La fàbrica de teixits i filats Roger va ser la industria tèxtil més important de Castellterçol. L'any 1965 es va dividir la propietat: Joaquim Roger i Amat es queda la filatura i el cotó, i Josep Maria Roger Amat, els teixits. Aquesta darrera indústria es denomina A.N.L.A. L'any 1969 va passar a mans de l'empresa italiana A.N.L.A, fins a l'any 1980 en que tanca. L'any 1981 l'ajuntament va adquirir l'immoble i l'any 2006 el va reformar en pisos i lofts de promoció publica. | 41.7539900,2.1203400 | 426868 | 4622836 | 1915 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83991-foto-08064-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83992 | Nau industrial de can Dugenie | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-de-can-dugenie | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). | XX | Can Dugenie és una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats. | 08064-40 | Ctra. de Granera, 28-30. | La fàbrica de can Dugenie es va fundar a principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un dels centres de producció tèxtil més importants de Castellterçol. | 41.7498800,2.1216200 | 426970 | 4622379 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83992-foto-08064-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83993 | Nau industrial de can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-de-can-codina | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). | XIX-XX | Es tracta d'una antiga fàbrica, entre mitgeres, que consta d'una sola nau de planta rectangular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats. | 08064-41 | Ctra. Granera, 31. | La fàbrica de can Codina es va fundar entre les darreries del segle XIX i principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a mitjans de la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un important centre de producció tèxtil, especialitzat en tovalloles. | 41.7496000,2.1213900 | 426951 | 4622348 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83993-foto-08064-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83994 | Casal Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-comes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Es tracta d'un gran edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants, coronada per una torre mirador. La façana és de composició simètrica, d'estil clàssic. El pis superior presenta finestres geminades rectangulars, a mode de galeria. | 08064-42 | C. de Sant Llogari, 38-40. | 41.7507800,2.1167300 | 426565 | 4622483 | 1887 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83994-foto-08064-42-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | J. Comas Marquelet, arquitecte. | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83995 | Can Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-posas | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça. La façana és de composició clàssica, amb divisions verticals i horitzontals i presenta obertures rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada. En destaca un gran rellotge de sol que decora la façana principal. Els elements formals i decoratius són de caràcter noucentista. | 08064-43 | Pl. de Prat de la Riba, 4-5. | 41.7514900,2.1196400 | 426807 | 4622560 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83995-foto-08064-43-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83996 | Can Marsans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marsans | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça, amb ràfec sobresortit. La façana és de composició simètrica acabada en una galeria oberta, amb obertures de pedra treballada. La porta d'entrada es d'arc de mig punt adovellat i presenta un escut nobiliari amb l'any '1804'. Al costat del portal hi ha un finestral triple, amb una reixa de forja. Al primer pis, hi ha tres obertures rectangulars que donen a un balcó corregut, amb barana de ferro. És una casa inspirada en el llenguatge arquitectònic rural dels segles XVII i XVIII i els elements formals i decoratius noucentistes. | 08064-44 | Pl. de Prat de la Riba, 6. | 41.7514600,2.1195500 | 426800 | 4622556 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83996-foto-08064-44-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83997 | Cafè de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-dalt-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). | XX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica però resta inacabada. En destaquen els elements formals i decoratius com el trencaaigües, els ràfecs, les motllures i les mènsules, propis de l'estil eclèctic. | 08064-45 | C. del Mig, 9. | 41.7519700,2.1205800 | 426886 | 4622612 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83997-foto-08064-45-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 83998 | Villa Orozco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-orozco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada. La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador. Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis. | 08064-46 | Plça. de Jaume Carrera i Pujal, 6. | 41.7523400,2.1211500 | 426934 | 4622653 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83998-foto-08064-46-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83999 | Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici d'aspecte senyorial, amb tres façanes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que aboca a la plaça del Doctor Fargas. La façana té composició simètrica i està coronada per un timpà semicircular. Al pis principal, s'hi obren tres portes rectangulars, embellides amb falses pilastres coronades amb capitells, que donen a un balcó corregut. El segon pis presenta tres obertures amb una motllura en la part superior; la central, és rectangular i dona a un balcó individual i les laterals, tenen un arc rebaixat. | 08064-47 | Pl. del Doctor Fargas, 1. | 41.7517300,2.1203900 | 426870 | 4622586 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83999-foto-08064-47-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 84000 | Can Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canuto | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). POBLES DE CATALUNYA: https://www.poblesdecatalunya.ca | XX | Casa aïllada, alineada al carrer, de planta irregular, que consta d'una sola planta i un cos poligonal a mode de torre. Compta amb un jardí lateral que arriba al final del carrer, on hi ha una glorieta de ferro i vidre. El portal d'entrada és d'estil classicista, amb dues columnes que sustenten un entaulament amb un doble frontó. Adossat a la mitgera, hi ha un cos annex, que consta de planta baixa i pis, amb una galeria tancada per vidrieres. La glorieta té un parament de ferro i vidre, amb vidres de colors sobre les portes. La fonamentació és de formigó, i l'estructura del sostre és de fusta amb barres de ferro. El sostre és de teules de ceràmica de colors. | 08064-48 | C. de Barcelona, 55-57. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí. Hi va viure Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructures a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. | 41.7504400,2.1227800 | 427067 | 4622440 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84000-foto-08064-48-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 84001 | Torre dels Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-deus | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, que consta d'una sola planta. Es troba alineat a dos carrers. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. Presenta grans finestres rectangulars, amb motllura d'arc de mig punt per sobre, excepte les de la cantonada, que fan una galeria. A la base estan decorades per petites rajoles ceràmiques blanques i verdes, a mode de taulell d'escacs. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats; a la part baixa tenen un sòcol de pedra. | 08064-49 | C. de Barcelona, 66. | Va ser la casa d'estiueig de la família del poeta Joan Maragall durant diversos estius. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir a principis del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del noucentisme. | 41.7501100,2.1230100 | 427086 | 4622403 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84001-foto-08064-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 84002 | Casa a la carretera de Granera, 115-117 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-granera-115-117 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana lateral es troba en línia a la carretera de Granera. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes de pedra d'estil neoclàssic, que a sobre té una gran balconada. Les façanes estan rematades per un potent ràfec. | 08064-50 | Ctra. de Granera, 115-117. | 41.7488700,2.1147600 | 426399 | 4622273 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84002-foto-08064-50-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.