Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84131 | Llegenda del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-del-boix | CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 94-99. CAPDEVILA, J. (1992) 'La llegenda del Pla del Boix'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 82-86. COLOBRANS, J. (1988) 'La bruixeria al Moianès', IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58. PADRISA i VILLÀ, S.; PADRISA i ROVIRA, N. (2014) Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 19. | XIX-XX | Segons la llegenda, fa molt de temps, a Castellterçol hi va haver un més de juny en que s'esperava una molt bona collita, gràcies al clima favorable que s'havia donat durant l'any. Els camps de blat eren molt verds i estaven preparats per a la sega. Però de sobte, un dia, va començar a tronar i a caure una tempesta molt forta que feia perillar la collita. El jove paborde de Sant Fruitós de Castellterçol, que havia estat destinat a la parròquia feia molt poc temps per l'Abat Mitrat de l'Estany, va veure entre els núvols un grup de bruixes volant i cridant. El paborde, per tal de protegir les collites i terres del senyor del castell, va llençar el seu llibre d'oracions i va ordenar a les bruixes que descarreguessin la tempesta allà on caigués el llibre. El va llençar amb tanta força que va anar a parar al pla del Boix, indret que presentava també una vegetació esplèndida. Les bruixes hi van fer caure pedra fins a deixar el lloc desert i, d'ençà és un lloc maleït i erm, on no creix la vegetació. | 08064-179 | Pla del Boix | 41.7792800,2.1154800 | 426493 | 4625648 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84131-foto-08064-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 84132 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-oriental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal. | 08064-180 | Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. | 41.7643300,2.1103500 | 426050 | 4623993 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 84134 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ l | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al segle XX, a les següents unitats: - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA,REAL AUDIENCIA. - Mapes i Planells. Codi referència: ES.08019.ACA/3.39//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos. - Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.43.2//ACA,DIVERSOS. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3//ACA,CONSEJO DE ARAGÓN. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20.2.4.2.3.1.3//ACA,HACIENDA. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP. - Casagemes. Codi referència: ES.08019.ACA/3.11//ACA,DIVERSOS,Casagemes. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.4.1.3//ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio. - Bassols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.5.6.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.4.4//ACA,GENERALITAT. | 08064-182 | Arxiu de la Corona d'Aragó,C. Almogàvers 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84135 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XVI-XX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Castellterçol: - ACVO100-20: Ajuntament de Castellterçol. En concret el que abasta cronològicament des de l'any 1853 al 2010, i alguna documentació de l'any 2011 i del 2012. Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament, amb les sèries corrents en un consistori com correspondència, expedients de secretaria, comptes, llicències d'obres, taxes i impostos municipals, padrons, lleves, etc. - ACVO100-58: Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès). - ACVO100-52: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-45: Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-46: Can Guàrdia Fargas de Castellterçol. - ACVO100-34: Casa de Beneficència Brugarolas i Palau (Castellterçol). - ACVO100-42: Col·lecció Arxiu de complement (còpies de fons i documents). - ACVO100-26: Col·lecció d'imatges i audiovisuals. - ACVO100-25: Col·lecció d'impresos i cartells. - ACVO100-24: Col·lecció de manuscrits i documents. - ACVO100-18: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - ACVO100-57: Mas Gorchs (Llerona ) - Mas Rovira (Canovelles). - ACVO100-39: Mas Oliveres de Lliçà d'Amunt. | 08064-183 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, C. Olivar, 10, 08402, Granollers. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.El contracte de dipòsit del fons de l'arxiu municipal de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental va ser signat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Castellterçol, el 14 de juny de 2007. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84136 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-episcopal-de-vic | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XI-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Castellterçol es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: • Mensa Episcopal. • Arxius Parroquials. • Capítol de Vic. • Notarials. Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, la de la Mensa Episcopal i la de l'Arxiu Capitular de Vic. | 08064-184 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||
| 84137 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellterçol són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-933: Antonio Correa Véglison. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-891: Cultura en Ruta, S.A. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Agricultura, ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-137: Enric Prat de la Riba. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació catalana de Futbol. - ANC1-297: Federació Sindical Tèxtil Radium. - ANC1-411: Ferran Soldevila. - ANC1-284: Francesc Brunet i Recasens. - ANC1-211: FECSA. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana. - ANC1-5: Gabriel Casas i Galobardes. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-606: Germanor de Minyons de Muntanya. - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-611: Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-994: Joan Artigues i Carbonell. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-244: Josep Benet. - ANC1-979: Josep Fargas i Datzira. - ANC1-585: Josep maria Segarra i Plana. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. - ANC1-886: Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. - ANC1-168: Llinatge Cartellà de Sabastida, Barons de l'Albi. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-610: Minyons Escoltes de Catalunya. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-564: Taf Helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). | 08064-185 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84139 | Arxiu parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-fruitos | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XIV-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. L'arxiu parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 32 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XIV al XX. Cal tenir present que hi ha documentació referent a l'arxiu parroquial de Sant Fruitós dins del de Santa Maria d'Alpens. Aquests documents corresponen a baptismes (1566-1979), confirmacions (1666-1732), matrimonis (1585-1892), defuncions (1578-1876), aniversaris i celebracions (1691-1836), administració de l'obra (1674-1888), documents episcopals (1861-1865), comptes i factures (1607-1887), llevadors de rendes i censals (1725-1900), llegats piadosos (1676-1733), correspondència (1701-1879), cens parroquial (1950), confraries i associacions (1590-1935), vària administració (1694-1961), manuals notarials (1331-1704), capítols matrimonials (1509-1851), testaments (1602-1699), actes notarials (1506-1878), capbreus (1521-1800), processos (1754-1761), registres de documents (1701-1900), vària notarial (1627-1965) i pergamins (1346-1784). Les unitats documentals són en suport de paper amb enquadernació de lligall i en pergamí en lligall. | 08064-187 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||
| 84140 | Llegenda del gat negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gat-negre | CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99. COLOBRANS, J. (1988) La bruixeria al Moianès., IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58. | XIX-XX | Segons explica la llegenda, a Castellterçol hi havia un gat negre que s'enfilava i es tornava gras. Era un gat que atemoria als habitants del poble perquè era d'unes bruixes. Un dia, li van llençar una paella d'oli bullint a l'esquena i, inexplicablement, a l'endemà un veí va patir un gran dolor a l'esquena i des d'aleshores caminava geperut. | 08064-188 | Castellterçol | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||
| 84141 | Llegenda de la crema de llibres de bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-crema-de-llibres-de-bruixes | CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99. | XIX-XX | Segons la llegenda, a una antiga biblioteca de Castellterçol es van trobar uns llibres que pertanyien a unes bruixes. Es va decidir fer una foguera a l'actual plaça Prat de la Riba, per tal de cremar-los. En quant van llençar-los al foc, els llibres van començar a saltar i a xisclar sense cremar-se, en consonància amb la creença popular de que els llibres de les bruixes no es cremen. | 08064-189 | Castellterçol | 41.7512600,2.1196700 | 426810 | 4622534 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||
| 84142 | Freixes de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-la-fabrega | MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64. | Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions. | 08064-190 | La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35. | 41.7763300,2.1067000 | 425760 | 4625328 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84142-foto-08064-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 84143 | Rentador de llana del Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-llana-del-roquer | CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'El Roquer', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 45-48. ECOMUSEU. CONSORCI DEL MOIANES: http://moianesmes.cat/project/el-rentador-de-la-llana-del-roquer/ GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA: https://mnactec.cat/150elements/index.php/company/rentador-de-llana-del-roquer/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVI - XIX | El Roquer és un rentador de llana situat a tocar de la riera de Fontscalents. És una construcció singular que aprofita el fons d'una bauma, sota la que hi ha dos murs de maçoneria de pedra, tancats amb una gran volta de pedra de mig punt, que acaba en forma d'arc. A l'interior de l'estructura, hi ha una taula de pedra d'uns 6 m sobre sis pilars de maó. Al fons, hi ha un safareig articulat en angle, de costat a costat, d'uns 10 m, fet de carreus amb les lloses inclinades. A dins, hi ha els dos canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta per netejar-la amb el corrent de l'aigua. Es conserva una pica de pedra, d'1 m de diàmetre, amb un forat de desguàs. El mur lateral dret presenta uns graons que condueixen a un replà, on es regulava l'entrada d'aigua als canals de rec. Al fons, una escala d'obra dona accés a l'assecador, format per un terrat enrajolat. L'estructura presenta un mur de tanca, també de maçoneria de pedra, amb una portalada amb llinda i brancals de pedra carejada, que presenta les següents inscripcions: 'Rentador de llana', 'El Roquer' i 'Gremi de Paraires'. Se li adossa una font, construïda amb pedra, amb una llosa frontal de marbre blanc. | 08064-191 | El Roquer | El rentador de llana del Roquer va estar en funcionament, probablement, entre els segles XVI i XIX, a través del Gremi de Paraires de Sant Joan. La llana era portada aquí, després d'esquilar a les ovelles, per tal de renta-la i preparar-la per a ser filada i teixida. El rentat es feia amb aigua calenta, i amb sabó i carbonat de sosa, potassa o bé taní natural. Un cop neta, s'assecava al terrat. Al segle XIX, el rentador de llana es va abandonar i es va utilitzar per a rentar roba. L'any 2006 va ser restaurat per un grup de voluntaris. | 41.7623800,2.1213500 | 426962 | 4623767 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84143-foto-08064-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84143-foto-08064-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84143-foto-08064-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Roquer està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica. És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.Forma part del projecte Ecomuseu del Moianès.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84144 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-3 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellat i les obertures són rectangulars, de disposició simètrica, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Presenta diversos cossos annexos adossats, a ambdós costats. | 08064-192 | Ctra. C-59, km 35. | 41.7769600,2.1066700 | 425758 | 4625398 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84144-foto-08064-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84144-foto-08064-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84144-foto-08064-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 84145 | Molí de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-fabrega | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XV-XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge i restaurant, format per diversos cossos annexos. L'edifici original és de planta quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de pedra carejada, a excepció de les de la primera planta, que són d'arc de mig punt. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. L'antiga bassa es troba colgada de terres. | 08064-193 | Ctra. C-59, km 35. | Segons el capbreu de l'any 1370 hi ha un molí propietat de Alamanda de Fàbrega, que podria correspondre a aquest indret. | 41.7777200,2.1052800 | 425644 | 4625484 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84145-foto-08064-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84145-foto-08064-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84145-foto-08064-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Actualment és un restaurant. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84146 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-occidental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Occidental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Occidental segueix en direcció al pla de les Forques i continua cap al collet de Sant Fruitós. Des d'aquí arriba a l'antic recés de la masia del Pujolet i surt del terme municipal en direcció a ponent. | 08064-194 | Travessa el municipi des de l'extrem de tramuntana al de ponent. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7645000,2.1109600 | 426101 | 4624011 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84148 | Goigs de la Verge del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-del-remei | XX | Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'. | 08064-196 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84148-foto-08064-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84149 | Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/casa-museu-prat-de-la-riba | XX | La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. | 08064-197 | Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7. | En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http://monuments.mhcat.cat/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h / Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h / Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h / Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84150 | Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola | DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani. | 08064-198 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.7719600,2.0921000 | 424542 | 4624856 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84150-foto-08064-198-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, en relació amb l'espai del Moianès. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 84151 | Oratori del Viver 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viver-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat | XVIII-XIX | L'oratori 1 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper al carrer Sant Francesc. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. | 08064-199 | Camí dels Oratoris | Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més. | 41.7504400,2.1128800 | 426244 | 4622449 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84151-foto-08064-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84151-foto-08064-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84151-foto-08064-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84152 | Oratori del Viver 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viver-2 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat | XVIII-XIX | L'oratori 2 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper a la font del Viver. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. Ha estat objecte d'una restauració recent amb ciment. | 08064-200 | Camí dels Oratoris | Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més. | 41.7518200,2.1135200 | 426299 | 4622601 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84152-foto-08064-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84152-foto-08064-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84152-foto-08064-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84153 | Oratori del Viver 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viver-3 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat | XVIII-XIX | L'oratori 3 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. Es situa en un marge, i s'hi accedeix per mitjà de quatre graons de pedra. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres mínimament treballades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior. | 08064-201 | Camí dels Oratoris | Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més. | 41.7533200,2.1140500 | 426345 | 4622767 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84153-foto-08064-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84153-foto-08064-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84154 | Plataners de la Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-viver | Es tracta de dos grans exemplars de plantaners (Platanus x hispànica) que es troben a tocar de la font del Viver. Els dos exemplars són de característiques similars, amb una gran alçada i destacada volta de canó. | 08064-202 | Font del Viver | 41.7515100,2.1130400 | 426259 | 4622567 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84154-foto-08064-202-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84155 | Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-viver-0 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | La Font del Viver es troba a prop del nucli urbà, vers l'oest, al camí dels Oratoris, en un marge a tocar de dos grans plataners. Es tracta d'una font de bassal, una beta d'aigua que forma un toll. Fa un temps va ser objecte d'obres de remodelació: es va cobrir el naixement i es va construir un mur de pedra amb un sortidor, i es van instal·lar uns bancs i una taula de pedra, en el replà superior, darrera dels plataners. | 08064-203 | Camí dels Oratoris | Antigament era una font molt concorreguda per la seva proximitat al nucli urbà. | 41.7515100,2.1130400 | 426259 | 4622567 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84155-foto-08064-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84155-foto-08064-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84155-foto-08064-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84156 | Pinassa de Sant Llogari o Pinassa de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-sant-llogari-o-pinassa-de-la-sala | RODRÍGUEZ LARA, J. L. (2009) Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. | La pinassa de Sant Llogari o pinassa de la Sala és un exemplar de Pinus nigra de mesures excepcionals. Es troba a uns 550 m al nord-est de la Sala de Sant Llogari, tocant el marge esquerre de la riera de la Sala. Les seves mesures aproximades són uns 25 m d'alçada des de la base fins a l'àpex i uns 2,30 m de perímetre del tronc a una alçada d'1,5 m. | 08064-204 | La Sala de Sant Llogari | 41.7563500,2.0605300 | 421899 | 4623151 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84156-foto-08064-204-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84157 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-5 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 50. | XX | La font queda ensotada a l'interior d'una estructura, construïda amb murs de pedra lligada amb morter de calç. S'hi baixa per unes escales de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica també de pedra amb desaigua. Just a sobre, hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, feta de rajols ceràmics. La pedra situada sota la imatge del sant presenta la següent inscripció: 'BENEDICTIU FONTES DOMINO. 1691. BENEDICTE ELU-MINA DOMINO'. L'aigua sobrant va a para a una bassa propera. | 08064-205 | L'Horta | És conserva una fotografia de la font de principis del segle XX, feta per J. Gallés. Antigament, la seva aigua era apreciada i era habitual venir a buscar-ne amb càntirs, però a la dècada dels anys setanta del segle passat es va haver de tancar perquè es va contaminar. | 41.7462200,2.1283300 | 427524 | 4621967 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de Sant Antoni es troba a prop del nucli urbà, emplaçada en un indret de gran bellesa, a tocar d'uns grans arbres, entre camps de conreu. Cal seguir el camí, en direcció a migdia, que surt a final del carrer de Sant Roc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84158 | Font de la Blada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blada | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com | La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m. | 08064-206 | La Codina | 41.7563200,2.0924400 | 424552 | 4623119 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84158-foto-08064-206-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84159 | Font del Prat del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-del-pou | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 49. | XVIII-XX | Es troba a l'interior d'una gran volta de mig punt, que amida aproximadament 3,20 m de llarg, 4,40 m d'ample i 2,80 m d'alçada. És una font de raig amb un broc gruixut de ferro. Per sobre, hi ha dues fornícules. Presenta dos bancs de pedra adossats a l'interior de la paret de la volta. També hi ha una altra font més petita, que brolla d'una altra deu. Amb l'aigua sobrant es reguen els horts del voltant. A tocar de la font hi ha grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. | 08064-207 | Prat del Pou | És una de les fonts més populars i concorregudes de Castellterçol. Es coneix la seva existència almenys des del segle XVIII, on consta a la documentació de l'època. | 41.7434000,2.1164500 | 426533 | 4621664 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Prat del Pou es situa a prop del nucli urbà, sota el turó de Rosanes, en una zona de feixes i bosc. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84160 | Bauma de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-pedros | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-del-pedros-castelltercol-moianes/ | Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma. | 08064-208 | El Pedrós | 41.7653500,2.0732300 | 422965 | 4624139 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 84161 | Font de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinyota | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera. | 08064-209 | Esplugues | Antigament era una font abundosa, però durant els últims anys el seu raig ha anat disminuint. Era molt concorreguda i era habitual anar-hi a berenar i, durant la festa major, anar a fer-hi la tornaboda. | 41.7632800,2.1302200 | 427700 | 4623860 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84161-foto-08064-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84161-foto-08064-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84161-foto-08064-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84162 | Font del Pontarró o de l'Alcantarilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro-o-de-lalcantarilla | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 32. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font de raig, que raja de la paret de l'estructura del pont per mitjà d'un broc. Per sobre hi ha dues lloses de pedra amb inscripcions, una d'elles amb els noms dels seus restauradors, l'any 2004; l'altre, amb el següent vers: 'Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure't rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit' | 08064-210 | La Noguera | 41.7348100,2.1352700 | 428088 | 4620694 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Pontarró o de l'Alcantarilla es troba en un petit pont de la carretera C-59, que salva el pas del torrent de la Guineu, a l'alçada del punt quilomètric 29,1. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84163 | Font de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-canals | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31. | XX | És una font arranjada que consta d'una estructura de maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre camps avall. Presenta un cabal abundant i apreciat. | 08064-211 | Les Canals | 41.7716400,2.1163400 | 426556 | 4624799 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84163-foto-08064-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84164 | Font de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-langel | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XIX | Es tracta d'una font poc arranjada, de la que l'aigua raja directament de la roca natural del terreny, i cau a un pedrís, a nivell del sòl, que desaigua cap a una canalització. Per sobre hi ha la següent inscripció: 'RESTAURADA EN ---- PER J- ARGEMIR I M- SERVET'. La bauma presenta molsa i plantes endògenes d'indrets humits, que li atorguen una gran bellesa natural. | 08064-212 | Les Comes | 41.7594100,2.1238100 | 427163 | 4623435 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84164-foto-08064-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84164-foto-08064-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de l'Àngel es troba amagada sota una petita bauma, entre la casa de les Comes i la pista del Vapor. És una de les fonts més populars i conegudes de Castellterçol.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84165 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-4 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. El seu cabal era abundós i apreciat. | 08064-213 | La Noguera | 41.7366000,2.1356300 | 428120 | 4620893 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84165-foto-08064-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ degut a que l'indret es troba completament emberdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84166 | Font Gimona o d'en Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gimona-o-den-prat-de-la-riba | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica de pedra amb desaigua. Al costat del broc, hi ha una llosa amb la inscripció: 'FONT D'EN PRAT DE LA RIBA'. Té una aixeta de pas que per evitar que s'assequi. | 08064-214 | Mas Clamí | 41.7656500,2.0974700 | 424981 | 4624151 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84166-foto-08064-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84166-foto-08064-214-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 84167 | Monument a Miquel Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-miquel-cuspinera | XX | Es tracta d'un monument situat a la plaça Cuspinera, coneguda popularment com a plaça de la Riba. És un obelisc de pedra amb forma de columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb un piramidó. Es troba erigit sobre una base de pedra quadrangular, que presenta una placa de marbre amb la inscripció: 'A LA MEMÒRIA DE MIQUEL CUSPINERA'. La plaça té forma octogonal. | 08064-215 | Pl. Cuspinera. | A la plaça Cuspinera hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a diverses fonts públiques del poble. Fins a la dècada dels anys quaranta del segle passat els veïns no disposaven d'aigua corrent a les cases. | 41.7477800,2.1230500 | 427087 | 4622145 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 84168 | Sender de Gran Recorregut GR-177 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-177 | FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: http://senders.feec.cat/gr-177 | XX | El GR-177, la Ruta circular del Moianès, és un sender de gran recorregut, de 109,68 km. Transcorre pel terme de Castellterçol en les etapes 3 i 4. El GR-177 entra, des de Granera, per Sant Llogari de Castellet en direcció a la riera de la Sala, segueix per Vilanova i pel Collet de Sant Fruitós fins al nucli urbà. Continua cap a Sant Julià d'Úixols, el collet de Matafaluga i l'Era de les Cases, i surt del municipi pel Collet dels Termes, en direcció a Castellcir. Té la variant GR-177.3 que, un cop al nucli urbà, es devia per la carretera C-59 cap al polígon industrial el Vapor, segueix pel pont del Molí Nou, la riera de Fontscalents i surt en direcció a Esplugues (Castellcir). | 08064-216 | Entra des de Granera per Sant Llogari de Castellet i surt cap a Castellcir pel Collet dels Termes. | 41.7587100,2.0835900 | 423819 | 4623392 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84168-foto-08064-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84168-foto-08064-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||
| 84169 | Poua de l'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-lera-de-les-cases | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVII-XIX | En estat ruïnós. | Es una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona. Es desconeix si conserva la cúpula. | 08064-217 | Era de les Cases | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà. | 41.7217800,2.1185100 | 426680 | 4619262 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84169-foto-08064-217-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La poua de l'Era de les Cases es troba a uns 50 m a l'oest de la casa homònima, en un indret completament enverdissat, fet que impedeix la seva descripció precisa.Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 84170 | Pou de neu de l'Era de les Cases 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-1 | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. | XVII-XIX | La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments. | Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 100 m a l'est de la casa de l'Era de les Cases, a la mateixa carena, dins del bosc, a uns 885 m d'altitud. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter de calç. Fa aproximadament uns 5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08064-218 | Era de les Cases | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7219300,2.1208800 | 426877 | 4619277 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84170-foto-08064-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84170-foto-08064-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 84171 | Pou de neu de l'Era de les Cases 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-2 | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. | XVII-XIX | La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments. | Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 200 m a l'est de la casa de les Eres de les Cases, pròxim al pou de neu 1. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter. Fa aproximadament uns 7 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. | 08064-219 | Era de les Cases | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7212600,2.1221900 | 426985 | 4619201 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84171-foto-08064-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 84172 | Gorg de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-vinyota | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota. | 08064-220 | Riera de Fontscalents | 41.7638400,2.1305800 | 427731 | 4623921 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84172-foto-08064-220-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84173 | Salt del torrent de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural. | 08064-221 | Torrent de Vilanova | 41.7600200,2.0738900 | 423014 | 4623546 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84173-foto-08064-221-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84174 | Pi de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Exemplar de pi centenari majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. | 08064-222 | Mas Vilanova | 41.7562500,2.0766900 | 423242 | 4623125 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84174-foto-08064-222-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||||||
| 84175 | Salt de la riera de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-riera-de-la-sala | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec. | 08064-223 | La Sala de Sant Llogari | 41.7554600,2.0585200 | 421731 | 4623054 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84175-foto-08064-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84175-foto-08064-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||||||
| 84176 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-2 | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a uns 65 m al sud-oest de Sant Julià d'Úixols. És de planta irregular formada per tres cossos adossats, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener. Les obertures són petites, rectangulars, emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. | 08064-224 | Sant Julià d'Úixols | 41.7238500,2.1126000 | 426190 | 4619497 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84177 | La Balofrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balofrena | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45-46. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XIX | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, encastat a la paret. El portal és d'arc rebaixat, fet amb maons. Les obertures són petites, rectangulars, de maó. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. La casa presenta una amplia era i diversos cossos annexos, que delimiten el barri. | 08064-225 | El Munt | 41.7415000,2.1145500 | 426373 | 4621455 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84177-foto-08064-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84177-foto-08064-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | ||||||||
| 84178 | Cal Caixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caixeta | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana. | 08064-226 | Puigcastellar | 41.7291100,2.1182100 | 426663 | 4620076 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84179 | Forn del Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-ricard | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51. | XVII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'una teuleria que només conserva una entrada a una boca, formada amb un arc a plec de llibre. És construïda amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. Les seves mesures aproximades són 6 m d'amplada per 5,5 m de profunditat. En destaca la presència de les restes d'una antiga cabana al seu costat. És de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter, amb coberta de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana. Presenta una porta, amb una llinda de pedra amb l'any '1848' inscrit. Probablement correspon a una edificació annexa a la teuleria. | 08064-227 | El Ricard | La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7348200,2.1182600 | 426674 | 4620710 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba a llevant dels plans del Ricard. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 84180 | Poua petita de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-noguera | <p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 08064-228 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7368300,2.1355300 | 428112 | 4620918 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/