Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84031 | Goigs de Sant Fuitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fuitos | XX | Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'. | 08064-79 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84031-foto-08064-79-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84044 | Goigs de Sant Fructuós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fructuos | XX | Ja no es canten. | Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'. | 08064-92 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84044-foto-08064-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84045 | Goigs de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix: 'Sóu Senyora del Carmel, de Saron glòria complida: Empareu-vos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel. La muntanya visitàreu del Carmel, en carn mortal i amorosa adoctrinàreu a l'escola profetal; i en virtut volent-la ungida us hi deu en viu model. Empareu-nos... És aquest vestit insigne de salut preclar senyal i la prova fidedigna d'aliança perennal, que amb el Carme heu establida i guardeu sempre fidel. Empareu-nos... Amb aquest vestit qui hi mori tot portant-lo piadós dels turments del purgatori compassiva el treieu Vós i el primer dissabte, eixida li doeu del lloc de fel. Empareu-nos... Si rugint mon adversari ompla el Carme de pesar, Vós baixeu l'Escapulari fent-li el cel asserenar. Vós sóu l'Anna amorosida que vesteix son Samuel. Empareu-nos... Mare dels Carmelitans Verge Santa, prodigiosa dirigiu els militants amb vostra ensenya amorosa Castellterçol que a Vós crida feu de viles un model. Empareu-nos... Sóu del Carme bell estel Verge i Mare beneïda. Empareu-nos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel'. | 08064-93 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84045-foto-08064-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84046 | Goigs de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-abat | XX | Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'. | 08064-94 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1972 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84046-foto-08064-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mossèn Antoni Malats | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84047 | Goigs de Joan Baixeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-joan-baixeras | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'. | 08064-95 | Sant Fruitós | Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1992 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84047-foto-08064-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84048 | Goigs de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'. | 08064-96 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84048-foto-08064-96-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84049 | Goigs de Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bru | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de Sant Bru, patró de la capella del mas de l'Oller, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del Sant, el dia 6 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Ja qu'en lo Cel valiment teniu Vos ab lo Senyor: Siau nostre Protector Bruno sant, gran penitent. D'Alemenya natural, filI de pares virtuosos, senyals dareu portentosos de virtut celestial; en París sou eminent com deixeble i com doctor: Siau, etc. Allí's feu un funeral ahont Déu vos descubria lo estat d'un que moria tacat ab culpa mortal; só damnat ple de dolor: Siau, etc. Espantat ab tal sentencia vos seguiren sis companys per fugir mundans enganys a fer aspre penitencia en Grenoble proptament en desert que feia por: Siau, etc. En aquella soledad, Fundador i Patriarca de Cartutxa, qu'ha estat l'arca que a tants homes ha salvat, resplandiu, com sol creixent fins a Roma dant claror: Siau, etc. Puig lo Papa que regnava emprendat de la ciència I virtud de la prudència qu'en Vós ell ja n'observava, vos prengué en continent per son sabi consultor: Siau, etc. Vós amant del sant retiro ab instancia suplicau que vos deixe estar en pau, quan lo Papa, al sentir-ho, vos dona'l consentiment demanat ab tant ardor: Siau, etc. A Calabria retirat fundau altre monestir, per sos volts se fa sentir quanta fou vostra bondat; acudia molta gent implorant vostre favor: Siau, etc. Prop la vostra sepultura nasqué aigua cristallina per tots mals fou medecina a vista de tal ventura exclamava lo creyent, nostre Sant és un tresor: Siau, etc. Esta casa qu'us venera i us te tanta devoció, celestial protecció confiada ab Vós espera, quan vos clame humilment dispensauli dols conhort: Siau, etc. Ja que ab tots sou tant atent escolteu nostre clamor: Siau nostre protector Bruno Sant, gran penitent'. | 08064-97 | Capella de Sant Bru a l'Oller | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7598600,2.1147500 | 426410 | 4623493 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84070 | Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya | X-XII | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). | 08064-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84071 | Mirador de can Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-salavert | XX | El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus. | 08064-119 | Carrer Joaquim Roger s/n. | 41.7529000,2.1185800 | 426721 | 4622717 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84102 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970. | 08064-150 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84105 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-9 | XX-XXI | El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08064-153 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84105-foto-08064-153-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 84115 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-2 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor del gloriós Sant Roc, venerat en la capella de la Puríssima, al Convent de les Carmelites, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 16 d'agost. La lletra és tal i com segueix: 'Puig al que us honra en tot lloc concediu sempre consol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Per sa ferventa oració i ses virtuts singulars vostres pares exemplars meresqueren, com ric do, celestial benedicció que brillà en vostre bressol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Des del naixement porteu el vostre cos ben marcat com senyal de santedat, amb la insígnia de la Creu, prova amb que demostra Déu la virtut que de vós vol: Ja en l'edat de la infantesa resplendia el vostre nom; i admiraven a tothom vostra fe i vostra puresa quan deixàreu la noblesa al Senyor servint tot sol: Devotíssim de Maria, serveu pura la innocència, i enriquint amb penitència vostra santa romeria, a la perfecció feu via, com ocell de ràpid vol: Pelegrí que arreu camina despedint claror del Cel, era tal el vostre anhel per la caritat divina, que el vostre zel us inclina cap als punts de més condol: En diferents ciutats d'epidèmies castigades, al posar vostres petjades, curàveu als atacats, fent davant dels apestats la Creu que ells honraven molt: Víctima del vostre amor, contraieu la pestilència; i en mig de la greu violència, entre aquell febrós ardor que us causava el viu dolor, fóreu tret fora, ben sol: Semblàveu abandonat quan tothom així us deixava; més un gos un pa us portava cada jorn que hi heu passat. En tan trista soledat no us faltà de Déu consol: Curat prodigiosament, tornàveu a vostra terra; mes, com estaven en guerra fóreu pres, com delinqüent, i us empresonà al moment de gendarmes, un estol: Cinc anys, fins a vostra mort sofríreu amb jou sever la presó a Montpeller; i al reconèixer l'error vostre oncle, el Governador n'experimentà gran dol: Des de llavors tothom clama en temps de pesta envers vós pel valiment portentós, pels favors que estén la fama que el bon Déu per vos derrama des de l'un a l'altre pol: També con gran meravella aquesta vila us implora i vostra imatge atresora dintre l'hermosa Capella de nostra Mare, tan bella que tothom honrar-la vol: Tornada: Puig d'amor diví en el foc dalt la Glòria sou un sol; Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol'. | 08064-163 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84115-foto-08064-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84116 | Goigs de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-victor | XIX-XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'. | 08064-164 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84116-foto-08064-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84128 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-2 | XX-XXI | L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta. | 08064-176 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol) | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84148 | Goigs de la Verge del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-del-remei | XX | Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'. | 08064-196 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84148-foto-08064-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84154 | Plataners de la Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-viver | Es tracta de dos grans exemplars de plantaners (Platanus x hispànica) que es troben a tocar de la font del Viver. Els dos exemplars són de característiques similars, amb una gran alçada i destacada volta de canó. | 08064-202 | Font del Viver | 41.7515100,2.1130400 | 426259 | 4622567 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84154-foto-08064-202-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84167 | Monument a Miquel Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-miquel-cuspinera | XX | Es tracta d'un monument situat a la plaça Cuspinera, coneguda popularment com a plaça de la Riba. És un obelisc de pedra amb forma de columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb un piramidó. Es troba erigit sobre una base de pedra quadrangular, que presenta una placa de marbre amb la inscripció: 'A LA MEMÒRIA DE MIQUEL CUSPINERA'. La plaça té forma octogonal. | 08064-215 | Pl. Cuspinera. | A la plaça Cuspinera hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a diverses fonts públiques del poble. Fins a la dècada dels anys quaranta del segle passat els veïns no disposaven d'aigua corrent a les cases. | 41.7477800,2.1230500 | 427087 | 4622145 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84181 | Serrat de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pedres | El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària. | 08064-229 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.7172200,2.1108800 | 426040 | 4618762 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 84183 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-1 | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis de dos dels seus murs. Era de petites dimensions, de planta rectangular, i orientada a migdia. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08064-231 | Vilanova | 41.7581600,2.0841500 | 423865 | 4623331 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84219 | Monument al pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pastor | XXI | El Monument al Pastor es troba a l'entrada del nucli urbà de Castellterçol, a tocar de la carretera C-59, a les proximitats del km 31. És obra de diversos veïns voluntaris del poble, inaugurat l'any 2010, durant el Concurs de Gos d'Atura. Es tracta d'unes figures de gran format que representen un pastor amb el seu gos i set ovelles. Estan realitzades amb pedra, ferro, coure i fusta. | 08064-267 | Nucli urbà | Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia els ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires. | 41.7486600,2.1250500 | 427254 | 4622241 | 2010 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84219-foto-08064-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84219-foto-08064-267-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84220 | Carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-0 | XVII-XX | El carrer de Barcelona transcorre des de la plaça Joaquim Serra fins a la carretera de Castellcir. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. També hi ha cases de principi del segle XX, amb tipologia ciutat-jardí, construïdes durant la consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig. En destaquen els edificis dels nº 2, 9, 11, 13,15, 9-19, 21, 23-25, 39, 38-44 i 47. | 08064-268 | C. de Barcelona, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Barcelona. A principis del segle XX, al mateix carrer s'hi van construir també diverses cases de tipologia ciutat-jardí. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat. | 41.7507800,2.1220900 | 427010 | 4622479 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84220-foto-08064-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84220-foto-08064-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84220-foto-08064-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84221 | Carrer de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhospital | XVII-XVIII | El carrer de l'Hospital transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la plaça de Jaume Carrera. A costat i costat del carrer, especialment a la banda de ponent, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2-4, 7, 11,13 i 23. | 08064-269 | C. de l'Hospital, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de l'Hospital. | 41.7529200,2.1204800 | 426879 | 4622718 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84221-foto-08064-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84221-foto-08064-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84221-foto-08064-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84222 | Carrer de Josep Gallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-galles | XVII-XVIII | El carrer de Josep Gallés transcorre des del carrer de Sant Domènec fins a la plaça de Jaume Carrera. És important la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 11,10-14,13, 16, 21-23, 22-24, 25, 26, 29, 33, 51, 56 i 60. | 08064-270 | C. de Josep Gallés, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Josep Gallés. | 41.7537600,2.1206200 | 426891 | 4622811 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84222-foto-08064-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84222-foto-08064-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84222-foto-08064-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84223 | Carrer de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-moia | XVII-XVIII | El carrer de Moià transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la carretera C-59, a l'alçada del polígon industrial el Vapor. És notòria la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 16, 18, 20, 22, 32, 36, 50-52 i 54. | 08064-271 | C. de Moià, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Moià. | 41.7571800,2.1187300 | 426738 | 4623192 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84223-foto-08064-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84223-foto-08064-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84223-foto-08064-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84224 | Carrer del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raco | XVII-XVIII | El carrer del Racó és un petit carrer que neix de la plaça de Prat de la Riba. A costat i costat s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 1, 2-4, 3, 5 i 14 (la Presó). | 08064-272 | C. del Racó, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer del Racó. | 41.7513400,2.1191100 | 426763 | 4622543 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84224-foto-08064-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84224-foto-08064-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84224-foto-08064-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84229 | Font de la Plaça d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-denric-prat-de-la-riba | XX | La font està formada per una petita escultura de bronze sobre un basament fet de pedrís, que representa una figura humana amb un peix, pel que raja l'aigua. Es troba a l'interior d'una petita bassa rodona, realitzada amb grans carreus de pedra, protegida per una petita barana de ferro. Uns sortidors d'aigua, repartits pel perímetre de la basa, per la seva part interior, surten cap a l'escultura. | 08064-277 | Pl. d'Enric Prat de la Riba. | La font va ser construïda pels volts de l'any 1960, en el mateix indret on 50 anys enrere s'havia col·locat la primera pedra del monument a Prat de la Riba, que no es va realitzar. | 41.7512500,2.1196800 | 426810 | 4622533 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84229-foto-08064-277-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84244 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-1 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi. | 08064-292 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84244-foto-08064-292-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 84245 | Mural de la Sala d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-sala-denric-prat-de-la-riba | XXI | Pintura mural que presideix la sala Prat de la Riba de l'ajuntament de Castellterçol. Va ser realitzada per l'artista local David Font, l'any 2017, en homenatge de Castellterçol a la figura d'Enric Prat de la Riba, en el centenari de la seva mort. Va ser inaugurada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El mural representa la trajectòria vital de l'advocat i polític i la seva relació amb Castellterçol i amb Catalunya. | 08064-293 | Ajuntament de Castellterçol. Plaça. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 2017 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84245-foto-08064-293-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | David Font | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84246 | Mural de l'Espai Franch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-lespai-franch | XXI | Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Franch. Va ser realitzada per l'artista Javigaar (Javi García Aranda), l'any 2019, amb motiu de la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic i les Jornades Europees de Patrimoni. El mural representa les vivències de Josep Franch-Clapers durant l'exili, amb una il·lustració en tres parts: persones exiliades, persones al camp i ell mateix com a exiliat (aquest últim dibuixat a l'interior de l'edifici, completament visible només a la nit mitjançant la il·luminació). | 08064-294 | Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12. | 41.7514100,2.1190200 | 426756 | 4622551 | 2019 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84246-foto-08064-294-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Javigaar (Javi García Aranda) | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84247 | Mural del Bosquet de can Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-bosquet-de-can-sedo | XXI | Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Jove Kastell, al Bosquet de can Sedó. Va ser realitzada per l'artista urbà Roc Blackblock, l'any 2018, amb motiu dels pressupostos participatius. El mural, que s'anomena 'Connexions intergeneracionals', representa el que és el bosc de can Sedó, un espai amb voluntat de conexió entre generacions, de convivència i comunitat. | 08064-295 | Bosquet de can Sedó. C. Rocacorba, s/n. | 41.7488300,2.1200300 | 426837 | 4622264 | 2018 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84247-foto-08064-295-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Roc Blackblock. | Al Bosquet de can Sedó hi ha un petit edifici destinat a usos diferents, com l'Esplai Draks, el Punt Jove i la Ràdio. Durant l'any, s'hi fan trobades esportives, espectacles infantils i celebracions diverses. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84022 | Poua de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-noguera | <p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.</p> | XVII-XVIII | <p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.</p> | 08064-70 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7348900,2.1346600 | 428038 | 4620704 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 83965 | Casal dels Taiadella o can Dou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-taiadella-o-can-dou | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).</p> <p>PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).</p> | XVII | <p>Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.</p> | 08064-13 | C. de Barcelona, 2-4 | <p>La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.</p> | 41.7519900,2.1209200 | 426914 | 4622614 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 96 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 84055 | Rajoleria de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-la-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.</p> | 08064-103 | La Noguera | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</p> | 41.7349500,2.1342100 | 428000 | 4620711 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També coneguda com a Teuleria de la Noguera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 84094 | Barraca del Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castellet | <p>INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona del Castellet. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda d'arc pla, amb l'any '1885' inscrit.</p> | 08064-142 | La Sala de Sant Llogari | <p>Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.</p> | 41.7540000,2.0597400 | 421830 | 4622891 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84094-foto-08064-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84094-foto-08064-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8730 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951280. Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 84180 | Poua petita de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-noguera | <p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 08064-228 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7368300,2.1355300 | 428112 | 4620918 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 84149 | Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/casa-museu-prat-de-la-riba | XX | La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. | 08064-197 | Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7. | En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http://monuments.mhcat.cat/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h / Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h / Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h / Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83953 | Casa Prat de la Riba o can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador. | 08064-1 | Pl. de Prat de la Riba, 7. | L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84124 | Festa de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lescudella | AA.DD. (1996) Imatges i Records. Castellterçol. Barcelona: Viena-Columna, p. 60. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 509. | XVI-XXI | La festa de l'Escudella es celebra anualment el dimarts de Carnestoltes. És una de les tradicions més ancestrals de la vila, que es remunta a mitjans del segle XVI. El grup d'escudellaires s'encarrega de cuinar una trentena de calderes d'escudella barrejada, que es reparteix entre veïns i visitants, unes quatre mil persones. Els Escudellers mantenen la recepta original, que s'han anat passant al llarg del temps. L'escudella de Castellterçol és de les úniques de Catalunya que no fa servir verdures. Per cuinar l'escudella són necessaris els següents ingredients: 35 kg de vedella. 25 kg de carn magra. 31 kg de costella. 28 kg de botifarra negra. 41 kg de pollastre. 10 kg de llard. 88 kg de fideus. 110 kg d'arròs. 18 litres d'oli. 500 grams de pebre vermell. 200 grams de pebre negre. 12 kg de sal. 60 litres d'aigua per a cada caldera. Els escudellaires, a les set del matí, encenen el foc per coure el caldo. A les nou, col·loquen les calderes i les omplen d'aigua. Després hi posen els primers ingredients: la sal, l'oli i el llard. En unes calderes a part s'hi cou la carn. Quan l'aigua comença o bullir, s'hi afegeix la carn cuita, sal i pebre, i es deixa coure la barreja. Vint minuts abans de servir l'escudella, s'hi posa arròs i fideus. A la una del migdia, quan ja està a punt, és beneïda pel mossèn. Els escudellaires serveixen l'escudella amb grans cullerots, i és gratuïta per a tothom; només cal portar un recipient i una cullera i esperar el torn. Després del gran àpat, s'organitzen activitats amb la participació d'altres entitats locals (concurs de disfresses, Ball amb el Grup Nou de Teatre...). | 08064-172 | Plça. Prat de la Riba, s/n. | Es tracta d'una de les celebracions més antigues del poble, documentada des del segle XVI (el 1587 segons Carrera, 1948). Aquest àpat de Carnaval és típic a diversos llocs de Catalunya, i se'l coneix amb diferents noms: ranxo, sopa, escudella. Cada indret té la seva pròpia recepta. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta tradició: per agafar forces abans del dejuni de la Quaresma; com a plat calent als forasters que venien per les festes de Carnaval; per obsequiar els vilatans per part del senyor com a mostra d'agraïment; o per ajudar els més necessitats en una època de penúries. La vianda que s'utilitza és de Castellterçol; antigament es feia una recapta per les cases i ara es compra als carnissers del poble. Tradicionalment, es feien servir les calderes d'aram dels veïns i, actualment, són d'acer inoxidable, de l'ajuntament. Durant molt de temps es cuinava al Call de l'Escudella, però per motius d'espai i comoditat, es va traslladar a la plaça de Prat de la Riba. | 41.7514000,2.1196100 | 426805 | 4622550 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Miquel Catot.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84062 | Casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilanova | AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès'. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. | Únicament conserva el forat de la fossa. | Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit. | 08064-110 | Mas Vilanova | 41.7563600,2.0808700 | 423590 | 4623134 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84062-foto-08064-110-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84225 | Carrer de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-francesc | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. | XVII-XVIII | El carrer de Sant Francesc transcorre des de la plaça de Sant Francesc fins a l'inici del nucli urbà. A costat i costat del carrer, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2, 4, 6, 8, 14, 16, 18, 30, 35, 41, 43 i 60. | 08064-273 | C. de Sant Francesc, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Francesc. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Llogari. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana. | 41.7496800,2.1160000 | 426503 | 4622362 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84225-foto-08064-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84225-foto-08064-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84225-foto-08064-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84239 | Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. | XVII-XX | La plaça Vella, tai i com el seu nom indica, és una de les més antigues del nucli urbà. És una plaça petita i cèntrica que destaca per la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, amb llindes i brancals de pedra desbastada a les obertures. En destaquen els edificis dels nº 1, 4, 5 i10. | 08064-287 | Pl. Vella, s/n. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84239-foto-08064-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84239-foto-08064-287-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, la plaça acull diverses manifestacions culturals i populars que es celebren al municipi, com el pregó de Festa Major, la Dansa i el Ball del Ciri, el ball dels Nans i dels Gegants o la cremada de l'avet per Sant Fruitós, entre d'altres. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83974 | Carrer de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llogari-0 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | El carrer de Sant Llogari transcorre des de la plaça de Tresserres fins a la carretera de Granera. És molt notòria la concentració de cases antigues, a costat i costat del carrer. Es tracta d'edificis entre parets mitgeres que encara conserven llur estructura original de planta baixa, pis i golfes. Els dintells de portes i finestres estan elaborats amb carreus de pedra. En destaquen els edificis dels nº 3, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 20, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 34-36, 35, 44, 65-67, 69, 71, 73-75, 74, 77, 79, 81, 83 i 85. | 08064-22 | C. de Sant Llogari, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Llogari. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Francesc. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana. | 41.7506300,2.1166800 | 426560 | 4622467 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83975 | Plaça de Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-prat-de-la-riba | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | La plaça de Prat de la Riba es troba al nucli urbà de Castellterçol, i enllaça la plaça del Doctor Fargas amb el carrer del Racó. El fet que la plaça es trobi sobre el turó que ocupa el poble i que presenti edificis a només una de les seves bandes, la converteix en una gran balconada des de la qual es domina visualment el nucli. Les cases de la plaça, com la casa Prat de la Riba, can Marsans o can Posas són antigues i elegants, construïdes amb pedra, fusta i forja, i decorades amb colors sobris. | 08064-23 | Pl. de Prat de la Riba, s/n. | El nom li ve donat pel fet que a una de les cases de la plaça hi va néixer, l'any 1870, Enric Prat de la Riba. | 41.7513300,2.1197500 | 426816 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen els edificis dels nº 2-3, 4-5, 6 i 7. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84151 | Oratori del Viver 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viver-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat | XVIII-XIX | L'oratori 1 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper al carrer Sant Francesc. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. | 08064-199 | Camí dels Oratoris | Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més. | 41.7504400,2.1128800 | 426244 | 4622449 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84151-foto-08064-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84151-foto-08064-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84151-foto-08064-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84152 | Oratori del Viver 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viver-2 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat | XVIII-XIX | L'oratori 2 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper a la font del Viver. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. Ha estat objecte d'una restauració recent amb ciment. | 08064-200 | Camí dels Oratoris | Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més. | 41.7518200,2.1135200 | 426299 | 4622601 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84152-foto-08064-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84152-foto-08064-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84152-foto-08064-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.