Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84056 | Dolmen del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-gavatx | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-104 | Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols | 41.7427300,2.1100300 | 425998 | 4621595 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84056-foto-08064-104-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84057 | Dolmen del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-clami | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. COLOMINAS, J. (1953) 'Dolmen de Mas Clamí'. Ampurias. XV-XVI. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una gran cista rectangular tancada, orientada de nort a sud. Va ser descoberta l'any 1950 per Olegari Sala i excavada posteriorment per un grup d'afeccionats dirigits per J. Colomines. Segons l'estudi que en va fer Colominas era formada per quatre grans lloses, però segons l'excavació i l'estudi que en va fer Batista, l'any 1961, presentava una cinquena, que fa de tancament al sud i que actualment conserva. Tanmateix, conservava el cercle peristalític. A l'interior de la cista es van recollir restes antropològiques corresponents a uns vuit individus, material ceràmic abundant (un vas carenat amb nansa d'apèndix de botó, fragments de ceràmica llisa i també amb decoracions incises, un fragment de vora d'un vas de tipus campaniforme amb dibuix incís de ratlles paral·leles i verticals), quatre denes de collaret de pedra calcària i dos penjolls de pecten. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-105 | Serrat del Moro | 41.7621000,2.0949300 | 424765 | 4623759 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84057-foto-08064-105-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilómetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 1,5 km; al sud del camí hi ha un petit dolmen. A uns 50 m en direcció sud es troba el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84058 | Dolmen del Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-casuc | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España, II. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza'. Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, p.3-59. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1925) La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica. Barcelona. PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | El megàlit va ser enderrocat. | Dolmen del calcolític, destruït l'any 1949, que es trobava al nord de la casa del Casuc. Era una llosa vertical aproximadament de 1,5 per 1,5 m. L'any 1948 s'hi van recollir petits fragments de terrissa grollera. Segons Maluquer de Motes, va ser destruït durant la construcció de la carretera i les seves pedres van ser esmicolades per fer-les servir durant les obres. Actualment, l'únic que s'hi observa superficialment és una llosa col·locada a mode de senyalització a la casa del Casuc. | 08064-106 | El Casuc. C. de Sant Antoni, s/n. | 41.7475300,2.1233600 | 427112 | 4622117 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84059 | Dolmen del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MALUQUER DE MOTES, J. (1947) 'El dolmen del Criach en el término de Castellterçol'. Ampurias. IX-X. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. Diputación Provincial de Barcelona. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | Algunes lloses han caigut. | Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. El túmul és format per pedres de diversos dimensions i cobreix un petit turó que, segons Batista, és natural i, segons Maluquer de Motes, artificial (vegeu bibliografia). Les dimensions aproximades de la cambra interna són 1,60 m per 1,00 m. Fou descoberta l'any 1935 pel Sr. Solé de Castellterçol i objecte de posteriors excavacions (Almirall, 1945 / R. Batista, 1957). L'any 1957 es van documentar ossos humans corresponents a uns 9 o 10 individus i fragments de ceràmica grollera. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-107 | Serreta de Criac | 41.7471700,2.0936900 | 424645 | 4622102 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 500 m i després del segon revolt, es troba a la dreta del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84060 | Dolmen del Criac II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac-ii | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es desconeix el seu estat. | Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses. | 08064-108 | Serreta de Criac | 41.7475200,2.0938400 | 424658 | 4622141 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84060-foto-08064-108-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84061 | Jaciment del Forn de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-forn-de-la-noguera | ALMIRALL, J. (1975) 'Sobre un forn iberoromà a Castellterçol'. Informació Arqueològica. III (ns. 18), p. 166-169. ESTRADA GARRIGA, J. (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: I.P.A. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Tot i que actualment el seu estat de conservació és desconegut, probablement és dolent. | Forn de terracota al mateix indret que la bòbila moderna de la qual només es podria apreciar el secador. Segons els estudis que en va fer el Dr.Maluquer, és d'origen ibèric per la troballa d'un càlat amb decoració de tipus dents de llop, però la localització de dues antefixes i fragments d'àmfores i dolia suggereixen una cronologia inicial de finals segle I aC. Actualment la seva localització precisa i estat de conservació són desconeguts perquè l'accés a l'indret on es situa és tancat. | 08064-109 | La Noguera | 41.7388500,2.1324200 | 427856 | 4621145 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix pel camí de la Noguera que surt del quilòmetre 29,8 de la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines. Davant la casa de la Noguera cal prendre el corriol que s'endinsa al turó on es troba el jaciment. | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84062 | Casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilanova | AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès'. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. | Únicament conserva el forat de la fossa. | Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit. | 08064-110 | Mas Vilanova | 41.7563600,2.0808700 | 423590 | 4623134 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84062-foto-08064-110-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84063 | L'Olleric o l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleric-o-loller | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades confuses, en quant a situació i característiques. Segons la fitxa del jaciment, creada l'any 1984, es situa a unes feixes a l'oest de la carretera que va a Moià, a l'alçada del quilòmetre 31 (actualment quilòmetre 32,3) i abans de les fàbriques Roger. Tot i així, en aquesta àrea no consta cap topònim 'Ollerich', només del mas de ca l'Oller i, segons informacions de l'amo i del masover de la casa, no es tenen notícies de restes arqueològiques. Així mateix, durant les la prospeccions realitzades l'any 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va poder documentar cap tipus de vestigi. D'altra banda, segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. Tanmateix, Estrada (1993) esmenta un indret anomenat Olleric a Castellterçol com a jaciment ibèric disseminat. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-. | 08064-111 | Mas Oller | 41.7596500,2.1190800 | 426770 | 4623466 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84063-foto-08064-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84063-foto-08064-111-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84065 | Collet del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-mas-clami | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARAGALL, M. (2003) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Collet del mas Clamí, nº 5741. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | X-XII | Destruït. | Sepultura d'inhumació en una caixa rectangular de lloses amb coberta. La sepultura, orientada d'est a oest, amidava 1,76 m de llarg per 0,50 m d'amplada per 0,30 m de profunditat. Contenia les restes òssies de tres individus: un home adult en posició primària de decúbit supí, amb el cap a ponent, i una dona i un infant en posició secundària i sense connexió arraconats als peus del primer. La seva datació es situaria entre els segles X-XII per les seves característiques i els paral·lels tipològics. No es van documentar materials arqueològics associats a la sepultura. Així mateix, es va constatar la inexistència d'altres restes antropològiques en un radi de 3,80 per 6 m al voltant de l'estructura. | 08064-113 | Serrat del Moro | 41.7646500,2.1007200 | 425250 | 4624037 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84065-foto-08064-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2003 fou descoberta en el decurs de les obres d'obertura d'un tallafoc i objecte d'una intervenció arqueològica d'urgència.S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilòmetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 2,5 km, a uns camps de cultiu on es troba el dolmen del mas Clamí. Cal continuar uns 600 m cap a l'est fins arribar al collet sobre el mas enrunat del mas Clamí.Fotografia 2 extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol) perquè perquè no s'ha localitzat cap resta arqueològica en superfície. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84066 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar-0 | ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | VIIaC-XVdC | El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval. | 08064-114 | Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol | 41.7279800,2.1254400 | 427263 | 4619944 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84067 | Forn del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-criac | FÀBREGA i ENFEDAQUE, A. (2009) “Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central”, Dovella, revista cultural de la Catalunya Central, nº 101 p. 4-11. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. | IX-XV | En estat ruïnós. | Restes d'un antic forn, que es troba destruït en bona part, probablement durant les obres d'eixamplament del camí on es situa. Es conserva la cambra de foc, al nivell inferior, amb un pilar central, de pedres lligades amb argila, la graella i part de la cambra de combustió, que es troba colgada de terra. Segons Antoni Pladevall (vegeu bibliografia) és de cronologia ibèrica, tot i que esmenta que és una tipologia en vigor fins a època medieval. D'altra banda, segons el mateix autor, en un indret proper, es va descobrir una necròpoli d'enterraments amb simples llosetes, classificada com a alt-medieval. Durant la visita realitzada a l'indret, amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, l'any 2017, només es va poder documentar un fragment informe de ceràmica de cocció reductora i pasta acurada. Les característiques d'aquest fragment ceràmic i la tipologia del forn podrien indicar una cronologia medieval del mateix. | 08064-115 | El Criac | 41.7447700,2.0907200 | 424395 | 4621838 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84067-foto-08064-115-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84068 | Sepultura de l'Ollerich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lollerich | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | IX-XV | El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades molt imprecises i no existeix cap descripció de l'indret on es troba. Segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-. Segons informacions orals recollides l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, a l'entorn del mas Ollerich es troba la sepultura. | 08064-116 | L'Olleret | 41.7494300,2.0516200 | 421150 | 4622391 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84068-foto-08064-116-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84039 | Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs a Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-cavalcada-dels-tres-tombs-a-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni Abat es celebra anualment el dia 17 de gener, festivitat del sant. Es tracta d'una cercavila conjunta amb els pobles de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, que finalitza a Castellterçol. Al matí, els membres del Gremi de Traginers recullen les banderes del patró i les porten fins a l'església de Sant Fruitós. Al capdavant hi van els ancians d'honor i els tres administradors de l'any, que van vestits amb barret de copa i capa. Es celebra l'ofici solemne en honor al sant, es canten els goigs i es reparteixen panets beneïts. Després es fa l'esmorzar popular, amb coca i vi bo. A les dotze del migdia comença la Cavalcada dels Tres Tombs, encapçalada pels tres administradors, dalt de cavalls. Fan les tres voltes a la plaça Prat de la Riba i, un cop beneits pel mossèn, comença la desfilada. Hi participen els agremiats, amb carrosses decorades amb motius de pagès i una corrua de tractors. La festa finalitza a la tarda, amb un concert i un ball, on es fa el canvi de capes. Els administradors passen el vestuari als tres socis que l'any vinent seran els encarregats d'organitzar i encapçalar la festa. És tradicional d'aquest dia menjar tortell de Sant Antoni, un dolç rodó farcit amb pasta de massapà. | 08064-87 | Castellterçol | Es desconeix l'origen precís de l'inici de la festa de Sant Antoni Abat, però la bandera més antiga que té el Gremi de Traginers és de l'any 1892, per tant, l'origen de la festa, com a mínim, és anterior a aquest any. Antigament, la cavalcada era plena de bestiar, ja que n'hi havia a totes les cases, perquè s'utilitzaven per a treballar al camp, al bosc o per al transport. Ara, pràcticament ja no en queda. | 41.7512600,2.1196700 | 426810 | 4622534 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84039-foto-08064-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84039-foto-08064-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Gremi de Traginers és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies extretes del web de l'ajuntament de Castellterçol (www.castelltersol.cat). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84064 | Festa de Sant Fruitós o Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos-o-festa-major-dhivern | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La Festa Major d'Hivern es celebra anualment el dia 21 de gener, festivitat de Sant Fruitós, patró del poble. Al matí s'encén la tradicional foguera a la plaça Vella, amb la crema de l'arbre de Nadal i es prepara l'esmorzar popular amb torrades i cansalada. A més, es fa el lliurament de premis del concurs de pessebres. La festa finalitza amb la missa solemne en honor al sant patró, a l'església parroquial, on es canten els goig de Sant Fruitós. | 08064-112 | Plça. Vella, s/n. | Antigament, els veïns del poble es despertaven al so del timbal i donaven llenya per a preparar la foguera. També aprofitaven per desfer-se de mobles vells. Actualment, es crema l'avet que ha guarnit la plaça durant les festes de Nadal. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84124 | Festa de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lescudella | AA.DD. (1996) Imatges i Records. Castellterçol. Barcelona: Viena-Columna, p. 60. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 509. | XVI-XXI | La festa de l'Escudella es celebra anualment el dimarts de Carnestoltes. És una de les tradicions més ancestrals de la vila, que es remunta a mitjans del segle XVI. El grup d'escudellaires s'encarrega de cuinar una trentena de calderes d'escudella barrejada, que es reparteix entre veïns i visitants, unes quatre mil persones. Els Escudellers mantenen la recepta original, que s'han anat passant al llarg del temps. L'escudella de Castellterçol és de les úniques de Catalunya que no fa servir verdures. Per cuinar l'escudella són necessaris els següents ingredients: 35 kg de vedella. 25 kg de carn magra. 31 kg de costella. 28 kg de botifarra negra. 41 kg de pollastre. 10 kg de llard. 88 kg de fideus. 110 kg d'arròs. 18 litres d'oli. 500 grams de pebre vermell. 200 grams de pebre negre. 12 kg de sal. 60 litres d'aigua per a cada caldera. Els escudellaires, a les set del matí, encenen el foc per coure el caldo. A les nou, col·loquen les calderes i les omplen d'aigua. Després hi posen els primers ingredients: la sal, l'oli i el llard. En unes calderes a part s'hi cou la carn. Quan l'aigua comença o bullir, s'hi afegeix la carn cuita, sal i pebre, i es deixa coure la barreja. Vint minuts abans de servir l'escudella, s'hi posa arròs i fideus. A la una del migdia, quan ja està a punt, és beneïda pel mossèn. Els escudellaires serveixen l'escudella amb grans cullerots, i és gratuïta per a tothom; només cal portar un recipient i una cullera i esperar el torn. Després del gran àpat, s'organitzen activitats amb la participació d'altres entitats locals (concurs de disfresses, Ball amb el Grup Nou de Teatre...). | 08064-172 | Plça. Prat de la Riba, s/n. | Es tracta d'una de les celebracions més antigues del poble, documentada des del segle XVI (el 1587 segons Carrera, 1948). Aquest àpat de Carnaval és típic a diversos llocs de Catalunya, i se'l coneix amb diferents noms: ranxo, sopa, escudella. Cada indret té la seva pròpia recepta. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta tradició: per agafar forces abans del dejuni de la Quaresma; com a plat calent als forasters que venien per les festes de Carnaval; per obsequiar els vilatans per part del senyor com a mostra d'agraïment; o per ajudar els més necessitats en una època de penúries. La vianda que s'utilitza és de Castellterçol; antigament es feia una recapta per les cases i ara es compra als carnissers del poble. Tradicionalment, es feien servir les calderes d'aram dels veïns i, actualment, són d'acer inoxidable, de l'ajuntament. Durant molt de temps es cuinava al Call de l'Escudella, però per motius d'espai i comoditat, es va traslladar a la plaça de Prat de la Riba. | 41.7514000,2.1196100 | 426805 | 4622550 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Miquel Catot.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84126 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-40 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XX-XXI | La Festa Major de Castellterçol es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d'agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, correfocs, tallers, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, exposicions, teatre, etc. D'entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen: - La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri. - El Ball de Gegants i capgrossos i la Corredissa. | 08064-174 | Castellterçol | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84126-foto-08064-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84126-foto-08064-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84126-foto-08064-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La Comissió de Festa Major és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84128 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-2 | XX-XXI | L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta. | 08064-176 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol) | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84230 | Concurs de Gos d'Atura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-gos-datura | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XX-XXI | El Concurs de Gos d'Atura de Castellterçol es celebra anualment el primer diumenge d'octubre. Les activitats s'inicien el dissabte a la tarda, amb la rebuda als pastors participants al Monument al Pastor. Tot seguit, un gran ramat transhumant creua el poble per l'antic camí ramader. La competició té diverses proves. Els gossos d'atura han de seguir un circuit marcat amb banderoles, entrar un grup d'ovelles dins d'un cercle i fer passar el ramat entre un portell. Els participants van vestits amb la indumentària pròpia dels pastors del seu lloc de procedència. El Concurs compta amb la participació dels millors pastors d'arreu de Catalunya, de França, d'Euskadi i del País Valencià. És el que tanca la temporada, on s'escull el campió de campions. | 08064-278 | Castellterçol | Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor i especialment, el de paraire. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia aquests ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires. Aquest concurs, que reivindica la importància de la cultura ramadera i de l'ofici de pastor, es celebra des de l'any 1991. | 41.7521500,2.1341800 | 428017 | 4622621 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84230-foto-08064-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84230-foto-08064-278-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'organitza l'Associació del Concurs de Gos d'Atura de Castellterçol i Castellcir, amb el suport de l'Ajuntament.Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84117 | Alzina al carrer Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-al-carrer-alzina | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada al carrer de l'Alzina (davant del nº 21). Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals. És un arbre monumental, un dels més grans del municipi, que dóna nom al carrer en el que es troba. | 08064-165 | C. Alzina (davant nº 21). | 41.7532200,2.1173900 | 426622 | 4622753 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84118 | Til·ler de can Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-canuto | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Exemplar de til·ler (Tilia cordata) de grans dimensions. Té una alçada superior als 16 m. És un arbre ample, molt ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba en el principal encreuament d'accés al nucli urbà, darrera de la petita glorieta de cal Canuto, i configura una imatge plàstica significativa del poble. | 08064-166 | C. Barcelona, 57. | 41.7503100,2.1231400 | 427097 | 4622426 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84118-foto-08064-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84119 | Arbreda de l'hostal Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhostal-castelltercol | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | L'arbreda de l'Hostal està formada per un gran nombre d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats al jardí de la casa. Tots els exemplars són de característiques similars. Aquesta petita arbreda conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, i pel seu valor estètic en l'accés principal al nucli urbà i pel seu contrapunt vegetal al conjunt edificat. | 08064-167 | Ctra. Barcelona, 1. | 41.7503000,2.1231400 | 427097 | 4622424 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84120 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-1 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta de dos exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens), situats al cementiri de Castellterçol. Destaquen per la seva alçada considerable, i per la seva capçada llarga i densa. | 08064-168 | Cementiri. C. Sant Llogari, 64. | 41.7505400,2.1149100 | 426413 | 4622458 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84121 | Roure al carrer Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-carrer-moia | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Exemplar de roure situat al carrer Moià (davant del número 160), en un dels accessos principals de l'àrea nord del municipi. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi. | 08064-169 | C. Moià (davant nº 160). | 41.7603300,2.1178300 | 426667 | 4623543 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84121-foto-08064-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84122 | Arbreda al camí de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-al-cami-de-sant-roc | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | L'arbreda del camí de Sant Roc està formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers i arbustos situats en el traçat del camí. Aquest recorregut vegetal, realitzat a principis del segle XX, conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, pel seu valor històric i estètic. Originàriament s'iniciava al carrer Cebrià Calvet i continuava fins als Rourets, però actualment es troba truncat per la carretera de Castellcir. | 08064-170 | Camí de Sant Roc, s/n. | 41.7487500,2.1268100 | 427400 | 4622249 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84123 | Roure Gros del camí de la masia de les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-cami-de-la-masia-de-les-basses | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Exemplar de roure situat a la Quintana de les Basses, a poca distància al sud-oest de la casa homònima, en el límit nord del terme municipal, molt proper al pla del Boix. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi. | 08064-171 | Les Basses. Extrem nord del terme municipal. | 41.7758800,2.1200700 | 426871 | 4625267 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia és extreta del Catàleg de Béns a Protegir (POUM) perquè no es va poder accedir a l'indret. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84142 | Freixes de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-la-fabrega | MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64. | Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions. | 08064-190 | La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35. | 41.7763300,2.1067000 | 425760 | 4625328 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84142-foto-08064-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84154 | Plataners de la Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-viver | Es tracta de dos grans exemplars de plantaners (Platanus x hispànica) que es troben a tocar de la font del Viver. Els dos exemplars són de característiques similars, amb una gran alçada i destacada volta de canó. | 08064-202 | Font del Viver | 41.7515100,2.1130400 | 426259 | 4622567 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84154-foto-08064-202-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84156 | Pinassa de Sant Llogari o Pinassa de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-sant-llogari-o-pinassa-de-la-sala | RODRÍGUEZ LARA, J. L. (2009) Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. | La pinassa de Sant Llogari o pinassa de la Sala és un exemplar de Pinus nigra de mesures excepcionals. Es troba a uns 550 m al nord-est de la Sala de Sant Llogari, tocant el marge esquerre de la riera de la Sala. Les seves mesures aproximades són uns 25 m d'alçada des de la base fins a l'àpex i uns 2,30 m de perímetre del tronc a una alçada d'1,5 m. | 08064-204 | La Sala de Sant Llogari | 41.7563500,2.0605300 | 421899 | 4623151 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84156-foto-08064-204-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84174 | Pi de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Exemplar de pi centenari majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. | 08064-222 | Mas Vilanova | 41.7562500,2.0766900 | 423242 | 4623125 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84174-foto-08064-222-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84014 | Bauma de la riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riera-de-sant-joan | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes/ | La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites. | 08064-62 | La Sala de Sant Llogari | 41.7555400,2.0481300 | 420867 | 4623072 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84014-foto-08064-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84069 | Jaciment paleontològic de can Vilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vilet | CALZADA, S; URQUIOLA, M. (1992) “Catálogo de los holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona” Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223. Barcelona: Museo Geológico del Seminario, p. 99. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | Es tracta d'un jaciment marí costaner amb presència d'abundant contingut fòssil (bivalves, equinoderms i diversos microfòssils), emplaçat a les proximitats de la masia de can Vilet. Esta constituït per gresos, lutites i conglomerats grises o groguenques dins de els gresos de Centelles, disposats en seqüències ordenades per la mida del gra; a la base es troba la formació Igualada. La seva cronologia és Bartonià superior (Paleocè). L'associació faunística del jaciment és: -Bivalves: Chlamys biarritzensis; -Equinoïdeus: Clypeaster calzadai, Teichaster poritoides, Stylocoenia taurinensis, Harpoctocarcinus punctulatus. | 08064-117 | Can Vilet | 41.7531500,2.0953600 | 424791 | 4622765 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84069-foto-08064-117-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment.Les fotografies corresponen a les proximitats de can Vilet degut a que l'accés és tancat. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84071 | Mirador de can Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-salavert | XX | El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus. | 08064-119 | Carrer Joaquim Roger s/n. | 41.7529000,2.1185800 | 426721 | 4622717 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84150 | Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola | DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani. | 08064-198 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.7719600,2.0921000 | 424542 | 4624856 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84150-foto-08064-198-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, en relació amb l'espai del Moianès. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84158 | Font de la Blada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blada | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com | La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m. | 08064-206 | La Codina | 41.7563200,2.0924400 | 424552 | 4623119 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84158-foto-08064-206-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84160 | Bauma de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-pedros | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-del-pedros-castelltercol-moianes/ | Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma. | 08064-208 | El Pedrós | 41.7653500,2.0732300 | 422965 | 4624139 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84172 | Gorg de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-vinyota | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota. | 08064-220 | Riera de Fontscalents | 41.7638400,2.1305800 | 427731 | 4623921 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84172-foto-08064-220-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84173 | Salt del torrent de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural. | 08064-221 | Torrent de Vilanova | 41.7600200,2.0738900 | 423014 | 4623546 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84173-foto-08064-221-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 84175 | Salt de la riera de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-riera-de-la-sala | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec. | 08064-223 | La Sala de Sant Llogari | 41.7554600,2.0585200 | 421731 | 4623054 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84175-foto-08064-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84175-foto-08064-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84181 | Serrat de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pedres | El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària. | 08064-229 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.7172200,2.1108800 | 426040 | 4618762 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 83953 | Casa Prat de la Riba o can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador. | 08064-1 | Pl. de Prat de la Riba, 7. | L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83955 | Església parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-fruitos | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | XVII | Església de tres naus, amb planta de creu llatina, i coberta a dues vessants. En el mur de tramuntana, a l'alçada de l'absis hi ha un campanar de planta octogonal, coronat amb una terrassa balustrada i gàrgoles zoomorfes. La façana presenta una portalada rectangular, flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; al damunt hi ha un frontó trencat amb volutes i, a la part central, una fornícula amb la imatge de Sant Fruitós. Per sobre, hi ha una enorme rosassa de vidres plomats, que dona llum a l'interior. El parament dels murs és de pedra picada. | 08064-3 | Pl. de l'Església. | La referència més antiga de l'esgésia de Sant Fruitós és un document de l'any 964, quan es va jurar sobre el seu altar el testament del levita Guadamir. L'església actual és la tercera que s'ha erigit sobre el mateix solar; segurament l'edifici primitiu es va construir a finals del segle IX. L'any 1130, l'església i la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols van ser cedides al monestir de l'Estany, que va crear una pabordia l'any 1406. La pabordia es va institucionalitzar l'any 1430 i era regida inicialment per canonges del monestir de l'Estany; fins a l'any 1850 els seus rectors eren intitulats pabordes. L'església va ser refeta a principis del segle XVII i ampliada els anys successius. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83955-foto-08064-3-2.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83956 | Església de Sant Llogari de Castellet o de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llogari-de-castellet-o-de-la-sala | ANGLADA i BAYÉS, M.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.460. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1975) L'Antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet del terme municipal de Castellterçol. Granollers: Montblanc-Martín. | XII-XVIII | En estat ruïnós. | Església d'origen romànic d'una sola nau i transsepte. Les reformes de les que va ser objecte als segles XVI i XVII en desfiguren la primitiva fàbrica romànica. Es conserva l'absis original, de planta semicircular, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. L'absis llis és cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és apuntat i la nau de volta de canó seguit, de secció deformada. El centre de l'absis presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha dos portals d'entrada a la capella. Un des de l'exterior i un altre des del mas de la Sala, per un atri cobert per una volta de canó. Sobre l'atri hi ha un campanar d'espadanya. | 08064-4 | La Sala de Sant Llogari | La referència més antiga de Sant Llogari és un document de l'any 939, quan es va unir a Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Al segle XIV, quan només tenia quatre masos sota la seva advocació, es va unir com a sufragània a Castellterçol. Pels volts de l'any 1550 va ser cedida a Granera per una permuta de Sant Julià d'Úixols. Des del segle XVI es anomenada Sant Llogari de la Sala per trobar-se a tocar d'aquesta casa. L'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, va ser profanada. | 41.7553300,2.0543600 | 421385 | 4623043 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83959 | Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana. | 08064-7 | Ctra. de Granera, 41-43. | A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83959-foto-08064-7-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83960 | El Tint o Casa Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint-o-casa-nubiola | CASACUBERTA DE LA ROSA, J. (2003) Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX-XX | Edifici de grans dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a vuit vessants i coronada, a la part central, per una torratxa de secció quadrada, amb coberta de fusta a quatre vessants. La casa, construïda a principis del segle XIX, és d'estil neoclàssic; a inicis del segle XX, va ser objecte d'obres de reforma i ampliació, d'inspiració modernista. D'entre aquestes reformes, en destaca el ràfec de fusta, sota el que hi ha pintures modernistes que representen essers mitològics. Tanmateix es destacable el gran treball de forja dels balcons i dels murs de la finca. Sobre el portal hi ha una pintura amb l'any de construcció de la casa '1801'. El parament és de paredat comú, arrebossat i pintat de colors salmonats. Tota la façana està decorada amb motius geomètrics. | 08064-8 | C. de Quadró, 47. | La casa Nubiola es relaciona amb l'antiga activitat tèxtil de Castellterçol. El nom del Tint prové dels treballs de tintura que s'hi feien, per a donar color als teixits que es confeccionaven al poble. | 41.7504800,2.1172300 | 426606 | 4622449 | 1801 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83960-foto-08064-8-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. Esta protegit per un Pla especial específic de 2003 (2003/006129/B; DOGC 15/07/2003): el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Té l'objectiu de delimitar i catalogar les unitats que conformen el seu patrimoni arquitectònic i regular la seva utilització o canvi d'us.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 105 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 83962 | Església de Sant Francesc d'Assís de Castellterçol o la Capella Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc-dassis-de-castelltercol-o-la-capella-nova | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Temple d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i un absis rectangular. La nau està coberta amb volta de canó. El portal d'entrada es troba flanquejat per dues semipilastres que sostenen una llinda motllurada, ornada amb un medalló, sobre la que hi ha una cornisa que fa de base de la fornícula amb la imatge de Sant Francesc. Per damunt hi ha una rosassa. El coronament de la façana és mixtilini, amb una creu al centre. | 08064-10 | Pl. de Sant Francesc. | La capella de Sant Francesc d'Assís va ser idea de Josep Gallés i Pujal. Per a poder construir-la es va haver de demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, organitzar rifes, etc. La construcció va començar l'any 1849 amb la benedicció del pavorde Damià Pascual. La capella va ser beneïda el 13 de desembre de 1852, quan només estava construït el presbiteri. Les obres exteriors van finalitzar l'any 1874. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser profanada i es van destruir els seus altars. Es va destinar com a magatzem de carbó fins que, finalment, va ser restaurada. | 41.7500400,2.1167800 | 426568 | 4622401 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83962-foto-08064-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83962-foto-08064-10-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 116 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83965 | Casal dels Taiadella o can Dou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-taiadella-o-can-dou | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).</p> <p>PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).</p> | XVII | <p>Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.</p> | 08064-13 | C. de Barcelona, 2-4 | <p>La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.</p> | 41.7519900,2.1209200 | 426914 | 4622614 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 96 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 83966 | La Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ginebreda | CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XIX | Gran mas pairal format per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb grans dovelles i presenta la següent inscripció: 'EIXA CASA FOV REEDIFIADA EN LO ANY DE 1818 PER LO ILLESRD GAIETANO DE PLANELLA Y FIVALLER COMTE DE LLAR Y BARO DE GRANERA'. Les obertures són petites, quadrades o rectangulars, de disposició simètrica, de pedra carejada. En destaca el portal de la façana oest, que duu inscrit, a la llinda, l'any '1621'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-14 | Quintana de la Ginebreda | Les referències documentals més antigues del mas són del segle XII, quan hi havia al terme actual de Castellterçol dos nuclis de població; un d'ells depenia del castell i l'altre, del mas amb l'església de Sant Fruitós. La casa va ser restaurada l'any 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera. | 41.7652500,2.1095600 | 425985 | 4624096 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml