Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84115 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-2 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor del gloriós Sant Roc, venerat en la capella de la Puríssima, al Convent de les Carmelites, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 16 d'agost. La lletra és tal i com segueix: 'Puig al que us honra en tot lloc concediu sempre consol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Per sa ferventa oració i ses virtuts singulars vostres pares exemplars meresqueren, com ric do, celestial benedicció que brillà en vostre bressol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Des del naixement porteu el vostre cos ben marcat com senyal de santedat, amb la insígnia de la Creu, prova amb que demostra Déu la virtut que de vós vol: Ja en l'edat de la infantesa resplendia el vostre nom; i admiraven a tothom vostra fe i vostra puresa quan deixàreu la noblesa al Senyor servint tot sol: Devotíssim de Maria, serveu pura la innocència, i enriquint amb penitència vostra santa romeria, a la perfecció feu via, com ocell de ràpid vol: Pelegrí que arreu camina despedint claror del Cel, era tal el vostre anhel per la caritat divina, que el vostre zel us inclina cap als punts de més condol: En diferents ciutats d'epidèmies castigades, al posar vostres petjades, curàveu als atacats, fent davant dels apestats la Creu que ells honraven molt: Víctima del vostre amor, contraieu la pestilència; i en mig de la greu violència, entre aquell febrós ardor que us causava el viu dolor, fóreu tret fora, ben sol: Semblàveu abandonat quan tothom així us deixava; més un gos un pa us portava cada jorn que hi heu passat. En tan trista soledat no us faltà de Déu consol: Curat prodigiosament, tornàveu a vostra terra; mes, com estaven en guerra fóreu pres, com delinqüent, i us empresonà al moment de gendarmes, un estol: Cinc anys, fins a vostra mort sofríreu amb jou sever la presó a Montpeller; i al reconèixer l'error vostre oncle, el Governador n'experimentà gran dol: Des de llavors tothom clama en temps de pesta envers vós pel valiment portentós, pels favors que estén la fama que el bon Déu per vos derrama des de l'un a l'altre pol: També con gran meravella aquesta vila us implora i vostra imatge atresora dintre l'hermosa Capella de nostra Mare, tan bella que tothom honrar-la vol: Tornada: Puig d'amor diví en el foc dalt la Glòria sou un sol; Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol'. | 08064-163 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84115-foto-08064-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84116 | Goigs de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-victor | XIX-XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'. | 08064-164 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84116-foto-08064-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84125 | Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga | CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya ESBART ROSA D'ABRIL: http://www.esbartrosadabril.cat/ INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ | XXI | La Moixiganga és una dansa de caràcter religiós, que es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Setmana Santa, Dissabte Sant al vespre, just abans de la Vetlla Pasqual. Es tracta d'una representació al·legòrica de la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús a través de diferents figures i exercicis acrobàtics. Aquesta representació consta de tres parts: la processó amb torxes des de la pujada de cal Recader, amb música de timbals i gralles; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga, precedit de l'explicació de cada una de les figueres que s'hi representen. És un ball format per nou estampes agrupades en tres grups diferents (Judici de Crist, Crucificació i Resurrecció). En quant a la música, a Castellterçol, es balla la versió de la Moixiganga d'Algemesí, que consta de dues estructures que es van repetint successivament. Està seccionada amb compassos ternaris. Al principi i al final, una estructura diferent obre i tanca el ball. Els balladors van vestits amb armilla blanca decorada amb flors de colors per la part de davant, pantalons blancs amb una ratlla lateral vermella, camisa blanca, barret de palla decorat amb cintes de colors, faldilla vermella, cascavells als turmells, sabates blanques i mitjons blancs. Els balladors porten ciris i espelmes a les mans. Els bastatxos, que són els encarregats de representar les figures del ball, porten un mocador blau al cap, uns pantalons blancs però amb la ratlla lateral blava, una faixa de color blau fosc i sabates blanques. El personatge que representa a Crist va vestit tot de blanc: faldilla blanca, sabates blanques, pantalons i camisa blanca i un casquet al cap fet per dues cintes blanques sobreposades que li pengen pel coll. | 08064-173 | Plça. Vella, s/n. | La moixiganga està relacionada amb el món casteller i amb els balls valencians o les muixerangues valencianes. El seu origen, probablement, és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d'Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l'any 2011. A Catalunya, aquesta classe de moixiganga es fa a Valls, Vilafranca del Penedès, La Geltrú, Sitges, Badalona, Tarragona, etc. A Castellterçol, l'Esbart Rosa d'Abril, l'associació organitzadora, n'ha fet la seva pròpia adaptació a través d'uns diàlegs inèdits i d'unes figures adaptades de l'original. Es realitza des de l'any 2005. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.A l'Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0854.Organitzadors: Esbart Dansaire Rosa d'Abril, amb el suport de l'Ajuntament de Castellterçol i la col·laboració del Grup de Grallers de Castellterçol i l'equip tècnic del Grup Nou de teatre. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84148 | Goigs de la Verge del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-del-remei | XX | Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'. | 08064-196 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84148-foto-08064-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/