Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84210 | Les Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pujades-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, amb un barri. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Hi ha una galeria a la façana de migdia, amb tres arcs de maó a plec de llibre. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. La llinda de la porta interior, sota la galeria, presenta la següent inscripció: 'JOSEPH PUJADES 1702'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-258 | Les Pujades | 41.7147400,2.1177000 | 426604 | 4618481 | 1702 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84210-foto-08064-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84210-foto-08064-258-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84181 | Serrat de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pedres | El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària. | 08064-229 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.7172200,2.1108800 | 426040 | 4618762 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84171 | Pou de neu de l'Era de les Cases 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-2 | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. | XVII-XIX | La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments. | Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 200 m a l'est de la casa de les Eres de les Cases, pròxim al pou de neu 1. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter. Fa aproximadament uns 7 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. | 08064-219 | Era de les Cases | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7212600,2.1221900 | 426985 | 4619201 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84171-foto-08064-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84030 | L'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-de-les-cases | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-78 | Sant Julià d'Úixols | 41.7217400,2.1192800 | 426744 | 4619257 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web https://ca.wikiloc.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84169 | Poua de l'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-lera-de-les-cases | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVII-XIX | En estat ruïnós. | Es una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona. Es desconeix si conserva la cúpula. | 08064-217 | Era de les Cases | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà. | 41.7217800,2.1185100 | 426680 | 4619262 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84169-foto-08064-217-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La poua de l'Era de les Cases es troba a uns 50 m a l'oest de la casa homònima, en un indret completament enverdissat, fet que impedeix la seva descripció precisa.Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84170 | Pou de neu de l'Era de les Cases 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-1 | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. | XVII-XIX | La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments. | Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 100 m a l'est de la casa de l'Era de les Cases, a la mateixa carena, dins del bosc, a uns 885 m d'altitud. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter de calç. Fa aproximadament uns 5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08064-218 | Era de les Cases | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7219300,2.1208800 | 426877 | 4619277 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84170-foto-08064-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84170-foto-08064-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84235 | Font de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-julia | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVIII-XX | La font de Sant Julià es troba a l'interior d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter, sota el nivell del pla. S'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. L'aigua cau per un petit rajolí cap a un pedrís. Durant molts períodes, al llarg de l'any, és seca. | 08064-283 | Sant Julià d'Úixols | 41.7229500,2.1120400 | 426143 | 4619397 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84235-foto-08064-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84235-foto-08064-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84176 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-2 | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a uns 65 m al sud-oest de Sant Julià d'Úixols. És de planta irregular formada per tres cossos adossats, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener. Les obertures són petites, rectangulars, emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. | 08064-224 | Sant Julià d'Úixols | 41.7238500,2.1126000 | 426190 | 4619497 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84238 | Font del Pererol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pererol | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | La font del Pererol es una font mínimament arranjada, que surt d'una arqueta de pedra que reparteix l'aigua cap a un estret canal de reg. L'aigua és conduïda des de la captació fins al camp de conreu. | 08064-286 | El Pererol | 41.7268200,2.1018100 | 425296 | 4619836 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84238-foto-08064-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84238-foto-08064-286-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web https://topocastell.blogspot.com/ | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84054 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de planta rectangular, que constava de planta baixa, una planta pis i possiblement golfes. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva un forn a l'angle nord-est. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç, arrebossats. Al nord de la casa hi ha una cisterna. | 08064-102 | Puigcastellar | 41.7269500,2.1251000 | 427234 | 4619830 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84054-foto-08064-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84054-foto-08064-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84209 | El Pererol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pererol | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diversos cossos adossats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, construïdes amb material divers: de pedra, d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-257 | El Pererol | 41.7275700,2.1023200 | 425340 | 4619919 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84209-foto-08064-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84209-foto-08064-257-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84066 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar-0 | ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | VIIaC-XVdC | El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval. | 08064-114 | Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol | 41.7279800,2.1254400 | 427263 | 4619944 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84178 | Cal Caixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caixeta | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana. | 08064-226 | Puigcastellar | 41.7291100,2.1182100 | 426663 | 4620076 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84162 | Font del Pontarró o de l'Alcantarilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro-o-de-lalcantarilla | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 32. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font de raig, que raja de la paret de l'estructura del pont per mitjà d'un broc. Per sobre hi ha dues lloses de pedra amb inscripcions, una d'elles amb els noms dels seus restauradors, l'any 2004; l'altre, amb el següent vers: 'Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure't rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit' | 08064-210 | La Noguera | 41.7348100,2.1352700 | 428088 | 4620694 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Pontarró o de l'Alcantarilla es troba en un petit pont de la carretera C-59, que salva el pas del torrent de la Guineu, a l'alçada del punt quilomètric 29,1. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84179 | Forn del Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-ricard | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51. | XVII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'una teuleria que només conserva una entrada a una boca, formada amb un arc a plec de llibre. És construïda amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. Les seves mesures aproximades són 6 m d'amplada per 5,5 m de profunditat. En destaca la presència de les restes d'una antiga cabana al seu costat. És de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter, amb coberta de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana. Presenta una porta, amb una llinda de pedra amb l'any '1848' inscrit. Probablement correspon a una edificació annexa a la teuleria. | 08064-227 | El Ricard | La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7348200,2.1182600 | 426674 | 4620710 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba a llevant dels plans del Ricard. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84022 | Poua de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-noguera | <p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.</p> | XVII-XVIII | <p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.</p> | 08064-70 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7348900,2.1346600 | 428038 | 4620704 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84055 | Rajoleria de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-la-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.</p> | 08064-103 | La Noguera | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</p> | 41.7349500,2.1342100 | 428000 | 4620711 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També coneguda com a Teuleria de la Noguera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 84034 | El Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-munt | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-82 | Serrat Llarg del Munt | La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols. | 41.7350900,2.1103000 | 426012 | 4620747 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84165 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-4 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. El seu cabal era abundós i apreciat. | 08064-213 | La Noguera | 41.7366000,2.1356300 | 428120 | 4620893 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84165-foto-08064-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ degut a que l'indret es troba completament emberdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84180 | Poua petita de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-noguera | <p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 08064-228 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7368300,2.1355300 | 428112 | 4620918 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 84061 | Jaciment del Forn de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-forn-de-la-noguera | ALMIRALL, J. (1975) 'Sobre un forn iberoromà a Castellterçol'. Informació Arqueològica. III (ns. 18), p. 166-169. ESTRADA GARRIGA, J. (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: I.P.A. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Tot i que actualment el seu estat de conservació és desconegut, probablement és dolent. | Forn de terracota al mateix indret que la bòbila moderna de la qual només es podria apreciar el secador. Segons els estudis que en va fer el Dr.Maluquer, és d'origen ibèric per la troballa d'un càlat amb decoració de tipus dents de llop, però la localització de dues antefixes i fragments d'àmfores i dolia suggereixen una cronologia inicial de finals segle I aC. Actualment la seva localització precisa i estat de conservació són desconeguts perquè l'accés a l'indret on es situa és tancat. | 08064-109 | La Noguera | 41.7388500,2.1324200 | 427856 | 4621145 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix pel camí de la Noguera que surt del quilòmetre 29,8 de la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines. Davant la casa de la Noguera cal prendre el corriol que s'endinsa al turó on es troba el jaciment. | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84200 | El Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricard | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia formada per un edifici principal i diverses edificacions annexes, que formen un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, majoritàriament d'obra, però també de pedra carejada. Presenta inscrits els anys '1824' i '1852' a unes llindes de portes i finestres. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista tot i que encara conserva restes de l'antic arremolinat. | 08064-248 | Al sud del terme municipal | 41.7390100,2.1193300 | 426767 | 4621174 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84200-foto-08064-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84200-foto-08064-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84203 | El Pla Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-gaia | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia formada per un edifici principal amb diverses dependències adossades. L'edifici principal consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-251 | Quintana del Pla Gaià | 41.7414100,2.1019100 | 425322 | 4621456 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84203-foto-08064-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84203-foto-08064-251-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84177 | La Balofrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balofrena | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45-46. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XIX | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, encastat a la paret. El portal és d'arc rebaixat, fet amb maons. Les obertures són petites, rectangulars, de maó. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. La casa presenta una amplia era i diversos cossos annexos, que delimiten el barri. | 08064-225 | El Munt | 41.7415000,2.1145500 | 426373 | 4621455 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84177-foto-08064-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84177-foto-08064-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84201 | Cal Revitllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-revitllat | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia formada per un edifici principal i dos volums adossats. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un forn adossat. El portal és rectangular, de pedra carejada, amb la següent inscripció: 'MAS VILA 1781'. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, i conserven restes de l'antic arremolinat. | 08064-249 | El Castell | 41.7420500,2.1255300 | 427286 | 4621506 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84201-foto-08064-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84201-foto-08064-249-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84056 | Dolmen del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-gavatx | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-104 | Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols | 41.7427300,2.1100300 | 425998 | 4621595 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84056-foto-08064-104-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84159 | Font del Prat del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-del-pou | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 49. | XVIII-XX | Es troba a l'interior d'una gran volta de mig punt, que amida aproximadament 3,20 m de llarg, 4,40 m d'ample i 2,80 m d'alçada. És una font de raig amb un broc gruixut de ferro. Per sobre, hi ha dues fornícules. Presenta dos bancs de pedra adossats a l'interior de la paret de la volta. També hi ha una altra font més petita, que brolla d'una altra deu. Amb l'aigua sobrant es reguen els horts del voltant. A tocar de la font hi ha grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. | 08064-207 | Prat del Pou | És una de les fonts més populars i concorregudes de Castellterçol. Es coneix la seva existència almenys des del segle XVIII, on consta a la documentació de l'època. | 41.7434000,2.1164500 | 426533 | 4621664 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Prat del Pou es situa a prop del nucli urbà, sota el turó de Rosanes, en una zona de feixes i bosc. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84019 | Poua de cal Revitllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-cal-revitllat | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | La poua de cal Revitllat es troba a uns 200 m al nord-est de cal Revitllat, a tocar dels camps de conreu. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge format pel torrent del Solà del Sot. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada, de 8,40 m de diàmetre, presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior, de 2 m d'alçada fins a l'entrega de la cúpula, presenta dues obertures situades nord-sud, d'1 m per 1 m cadascuna. L'alçada total de la poua és de 9,20 m. | 08064-67 | El Casuc | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7436000,2.1268400 | 427397 | 4621677 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84019-foto-08064-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84019-foto-08064-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84232 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-ii | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 cm d'alçada per uns 20 cm d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera. | 08064-280 | La Trona - Còdol del Castellar | 41.7442100,2.0588200 | 421742 | 4621805 | 1676 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84232-foto-08064-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84232-foto-08064-280-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84199 | El Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-criac | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVI | Gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra d'arc conopial situada a ponent. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. L'accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca un pou al costat nord-est, i una pallissa amb un arc de mig punt. | 08064-247 | Horta del Criac | 41.7445600,2.0882200 | 424187 | 4621817 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84199-foto-08064-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84199-foto-08064-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84199-foto-08064-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84128 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-2 | XX-XXI | L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta. | 08064-176 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol) | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84129 | Capella de Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-del-castell-o-santuari-de-la-mare-de-deu-del-remei | BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2018) L'Ermita de Sant Miquel de Castellterçol: passat, present i futur. Barcelona: Fundació Josep M. Anzizu. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XI-XVII | La capella de Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei es troba a tocar del costat de migdia i al peu del castell. És un petit temple d'una nau, coberta amb volta de canó seguit. L'absis és semicircular, i és cobert amb volta de quart d'esfera; presenta una finestra absidal tapiada i un arc en gradació. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles i un campanar d'espadanya. La coberta és a dues vessants amb un petit ràfec de llosa. El parament és de carreus de pedra regular. A migdia de la capella hi ha un cos afegit. | 08064-177 | Castell de Castellterçol | La capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84129-foto-08064-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84129-foto-08064-177-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La capella de Sant Miquel forma part del conjunt arquitectònic del castell de Castellterçol.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84148 | Goigs de la Verge del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-del-remei | XX | Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'. | 08064-196 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84148-foto-08064-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84067 | Forn del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-criac | FÀBREGA i ENFEDAQUE, A. (2009) “Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central”, Dovella, revista cultural de la Catalunya Central, nº 101 p. 4-11. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. | IX-XV | En estat ruïnós. | Restes d'un antic forn, que es troba destruït en bona part, probablement durant les obres d'eixamplament del camí on es situa. Es conserva la cambra de foc, al nivell inferior, amb un pilar central, de pedres lligades amb argila, la graella i part de la cambra de combustió, que es troba colgada de terra. Segons Antoni Pladevall (vegeu bibliografia) és de cronologia ibèrica, tot i que esmenta que és una tipologia en vigor fins a època medieval. D'altra banda, segons el mateix autor, en un indret proper, es va descobrir una necròpoli d'enterraments amb simples llosetes, classificada com a alt-medieval. Durant la visita realitzada a l'indret, amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, l'any 2017, només es va poder documentar un fragment informe de ceràmica de cocció reductora i pasta acurada. Les característiques d'aquest fragment ceràmic i la tipologia del forn podrien indicar una cronologia medieval del mateix. | 08064-115 | El Criac | 41.7447700,2.0907200 | 424395 | 4621838 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84067-foto-08064-115-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83954 | Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell | ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://castell-tersol.org/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://www.castelltersol.cat/ca/amics-castell | XI-XVII | Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta. | 08064-2 | Turó del Castell | La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental. | 41.7449700,2.1202700 | 426852 | 4621835 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l' ACORD GOV/197/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84233 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-iii | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XVII | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé. | 08064-281 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450800,2.0569300 | 421586 | 4621903 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84233-foto-08064-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84233-foto-08064-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83971 | L'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un petit cobert, a pocs metres de la façana principal, i una pallissa a poca distància al sud-est de la casa. | 08064-19 | L'Horta | 41.7453900,2.1303500 | 427691 | 4621873 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83971-foto-08064-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83971-foto-08064-19-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84191 | Can Brugaroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugaroles | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XV-XVIII | Masia formada per un edifici principal i diverses dependències annexes, amb un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dues plantes pis, al costat est, i de planta baixa i tres plantes pis, al costat oest. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellat i les finestres són de disposició irregular, de pedra carejada. Presenta un rellotge de sol amb els anys '1957-1981'. A la façana posterior, les obertures són rectangulars, petites i majoritàriament d'obra amb llinda de fusta. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista a l'est, i arrebossada i pintada de color, a l'oest. | 08064-239 | Pla de Brugaroles | 41.7458100,2.1360000 | 428161 | 4621915 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84191-foto-08064-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84191-foto-08064-239-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web booking.com | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84021 | Masia a Puig Oriol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i una planta pis. La façana presenta un cos adossat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, de pedra carejada. En destaquen les tres finestres superiors, amb l'ampit motllurat de pedra. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-69 | Puig Oriol | 41.7459400,2.1169600 | 426578 | 4621946 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84027 | El Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casuc | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. La façana és asimètrica degut a una ampliació de la casa pel seu costat dret. Presenta un treball de majòrica a la part superior central, amb una escena de Sant Josep. Els murs de façana són de maçoneria, actualment d'obra vista. | 08064-75 | Al sud del nucli urbà de Castellterçol | 41.7460800,2.1260800 | 427337 | 4621953 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84020 | Masia a Puig Oriol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes annexada a un edifici de factura contemporània. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. En destaca la finestra central emmarcada amb carreus, ampit motllurat i llinda de tradició tardogòtica. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista, amb pedres cantoneres. | 08064-68 | Puig Oriol | Segons la tradició oral, aquesta casa era patrimoni de la rectoria de Castellterçol. | 41.7460900,2.1166900 | 426556 | 4621962 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84157 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-5 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 50. | XX | La font queda ensotada a l'interior d'una estructura, construïda amb murs de pedra lligada amb morter de calç. S'hi baixa per unes escales de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica també de pedra amb desaigua. Just a sobre, hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, feta de rajols ceràmics. La pedra situada sota la imatge del sant presenta la següent inscripció: 'BENEDICTIU FONTES DOMINO. 1691. BENEDICTE ELU-MINA DOMINO'. L'aigua sobrant va a para a una bassa propera. | 08064-205 | L'Horta | És conserva una fotografia de la font de principis del segle XX, feta per J. Gallés. Antigament, la seva aigua era apreciada i era habitual venir a buscar-ne amb càntirs, però a la dècada dels anys setanta del segle passat es va haver de tancar perquè es va contaminar. | 41.7462200,2.1283300 | 427524 | 4621967 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de Sant Antoni es troba a prop del nucli urbà, emplaçada en un indret de gran bellesa, a tocar d'uns grans arbres, entre camps de conreu. Cal seguir el camí, en direcció a migdia, que surt a final del carrer de Sant Roc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84059 | Dolmen del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MALUQUER DE MOTES, J. (1947) 'El dolmen del Criach en el término de Castellterçol'. Ampurias. IX-X. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. Diputación Provincial de Barcelona. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | Algunes lloses han caigut. | Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. El túmul és format per pedres de diversos dimensions i cobreix un petit turó que, segons Batista, és natural i, segons Maluquer de Motes, artificial (vegeu bibliografia). Les dimensions aproximades de la cambra interna són 1,60 m per 1,00 m. Fou descoberta l'any 1935 pel Sr. Solé de Castellterçol i objecte de posteriors excavacions (Almirall, 1945 / R. Batista, 1957). L'any 1957 es van documentar ossos humans corresponents a uns 9 o 10 individus i fragments de ceràmica grollera. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-107 | Serreta de Criac | 41.7471700,2.0936900 | 424645 | 4622102 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 500 m i després del segon revolt, es troba a la dreta del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84197 | El Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolet | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia formada per diverses edificacions amb un barri tancat. L'edifici original és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'PUJOLET DE SALAVERT 1741'. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades. | 08064-245 | El Pujolet | 41.7474300,2.1088700 | 425907 | 4622118 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84197-foto-08064-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84197-foto-08064-245-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84060 | Dolmen del Criac II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac-ii | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es desconeix el seu estat. | Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses. | 08064-108 | Serreta de Criac | 41.7475200,2.0938400 | 424658 | 4622141 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84060-foto-08064-108-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84058 | Dolmen del Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-casuc | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España, II. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza'. Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, p.3-59. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1925) La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica. Barcelona. PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | El megàlit va ser enderrocat. | Dolmen del calcolític, destruït l'any 1949, que es trobava al nord de la casa del Casuc. Era una llosa vertical aproximadament de 1,5 per 1,5 m. L'any 1948 s'hi van recollir petits fragments de terrissa grollera. Segons Maluquer de Motes, va ser destruït durant la construcció de la carretera i les seves pedres van ser esmicolades per fer-les servir durant les obres. Actualment, l'únic que s'hi observa superficialment és una llosa col·locada a mode de senyalització a la casa del Casuc. | 08064-106 | El Casuc. C. de Sant Antoni, s/n. | 41.7475300,2.1233600 | 427112 | 4622117 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84167 | Monument a Miquel Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-miquel-cuspinera | XX | Es tracta d'un monument situat a la plaça Cuspinera, coneguda popularment com a plaça de la Riba. És un obelisc de pedra amb forma de columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb un piramidó. Es troba erigit sobre una base de pedra quadrangular, que presenta una placa de marbre amb la inscripció: 'A LA MEMÒRIA DE MIQUEL CUSPINERA'. La plaça té forma octogonal. | 08064-215 | Pl. Cuspinera. | A la plaça Cuspinera hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a diverses fonts públiques del poble. Fins a la dècada dels anys quaranta del segle passat els veïns no disposaven d'aigua corrent a les cases. | 41.7477800,2.1230500 | 427087 | 4622145 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84167-foto-08064-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/