Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84094 | Barraca del Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castellet | <p>INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona del Castellet. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda d'arc pla, amb l'any '1885' inscrit.</p> | 08064-142 | La Sala de Sant Llogari | <p>Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.</p> | 41.7540000,2.0597400 | 421830 | 4622891 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84094-foto-08064-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84094-foto-08064-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8730 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951280. Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
83965 | Casal dels Taiadella o can Dou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-taiadella-o-can-dou | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).</p> <p>PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).</p> | XVII | <p>Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.</p> | 08064-13 | C. de Barcelona, 2-4 | <p>La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.</p> | 41.7519900,2.1209200 | 426914 | 4622614 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 96 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
84022 | Poua de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-noguera | <p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.</p> | XVII-XVIII | <p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.</p> | 08064-70 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7348900,2.1346600 | 428038 | 4620704 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84055 | Rajoleria de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-la-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.</p> | 08064-103 | La Noguera | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</p> | 41.7349500,2.1342100 | 428000 | 4620711 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També coneguda com a Teuleria de la Noguera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
84180 | Poua petita de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-noguera | <p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 08064-228 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7368300,2.1355300 | 428112 | 4620918 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
84241 | Col·lecció de l'Espai Dansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lespai-dansa | KUANUM (2016) Projecte de museïtzació cal Recader. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. | XIX-XXI | A l'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es conserven un gran nombre d'elements relacionats amb la Dansa de Castellterçol i amb el Ball del Ciri. Entre els elements més destacats es troben els diferents vestits, guardats en calaixos, tant d'home com de dona, que s'han utilitzat al llarg dels diferents anys, així com diverses almorratxes i ciris. Tanmateix, es custodien els pentagrames relacionats amb aquests balls, fruit de les troballes a mans de particulars. | 08064-289 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.L'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es va inaugurar l'any 2017. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84070 | Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya | X-XII | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). | 08064-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
84202 | Molí Xic o de la Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-xic-o-de-la-ginebreda | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Antic molí abandonat, en estat ruïnós. L'edifici és de planta irregular i consta de soterrani, planta baixa i un pis. Presenta diversos cossos annexos. La coberta, parcialment esfondrada, és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. A prop de la porta, hi ha un pou annex. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada, però també hi ha d'obra i de fusta. El parament dels murs de façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arremolinat. La bassa es troba al sud-oest de l'edifici. | 08064-250 | Horts del Molí Xic | 41.7642800,2.1173300 | 426630 | 4623981 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84202-foto-08064-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84202-foto-08064-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84260 | Fàbrica tèxtil A.N.L.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-anla | BUBÉ OLLER, J. (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 | XX | Antiga fàbrica que consta de tres naus. La part més antiga correspon a dues naus adossades, de planta rectangular. Les cobertes originals són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, tot i que actualment una d'elles presenta coberta d'uralita. L'altre nau es troba adossada a les anteriors. És de planta quadrada, amb coberta a diverses vessants, amb lluemaris tapats. Els murs de façana de les tres naus són de maçoneria. | 08064-308 | C. de Josep Gallés, 36. | L'any 1822 Joan Roger Prims va fundar l'empresa Roger. L'any 1915 es va construïr la fàbrica 'Tejidos especiales e Hilaturas. Mercería moderna Roger', amb el despatx a Barcelona (plaça Sant Pere, 4 bis). La fàbrica de teixits i filats Roger va ser la industria tèxtil més important de Castellterçol. L'any 1965 es va dividir la propietat: Joaquim Roger i Amat es queda la filatura i el cotó, i Josep Maria Roger Amat, els teixits. Aquesta darrera indústria es denomina A.N.L.A. L'any 1969 va passar a mans de l'empresa italiana A.N.L.A, fins a l'any 1980 en que tanca. L'any 1981 l'ajuntament va adquirir l'immoble. L'antiga fàbrica ANLA actualment és destinada com a magatzem municipals, pendent d'un nou projecte de futur. | 41.7541300,2.1207100 | 426899 | 4622852 | 1915 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84260-foto-08064-308-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
83954 | Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell | ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://castell-tersol.org/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://www.castelltersol.cat/ca/amics-castell | XI-XVII | Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta. | 08064-2 | Turó del Castell | La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental. | 41.7449700,2.1202700 | 426852 | 4621835 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l' ACORD GOV/197/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84091 | Barraca 14 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca en estat ruïnós, situada a poca distància al sud-oest de la pinassa de Sant Llogari, a tocar de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest. | 08064-139 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7560200,2.0590100 | 421772 | 4623116 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84091-foto-08064-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84091-foto-08064-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8728 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951278. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84100 | Barraca 4 de la baga de la muntanya de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular, orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. | 08064-148 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7537700,2.0460000 | 420688 | 4622878 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84100-foto-08064-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84100-foto-08064-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8027 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 950563 (nº5).Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84084 | Barraca 7 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, adossada al marge de la pista que creua la soleia de la Sala, al pas de la riera. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-132 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7587900,2.0534000 | 421309 | 4623428 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84084-foto-08064-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84084-foto-08064-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84084-foto-08064-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8721 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951271.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84083 | Barraca 6 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, adossada al marge de la pista situada al nord de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-131 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7595700,2.0529500 | 421273 | 4623515 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84083-foto-08064-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84083-foto-08064-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8720 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951270.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84085 | Barraca 8 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, al marge de la pista que creua la soleia de la Sala, a poca distància de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-133 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7577900,2.0536400 | 421328 | 4623317 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84085-foto-08064-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84085-foto-08064-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84085-foto-08064-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8722 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951272.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84089 | Barraca 12 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un petit enderroc. | Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc. | 08064-137 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7564600,2.0568700 | 421595 | 4623167 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84089-foto-08064-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84089-foto-08064-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84089-foto-08064-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8725 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951275.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84088 | Barraca 11 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc per les arrels del pi que ha crescut al damunt. | 08064-136 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7563000,2.0563500 | 421551 | 4623149 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84088-foto-08064-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84088-foto-08064-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8724 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951274.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84226 | Barraca de Salavert 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-salavert-1 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, de planta quadrada i orientada a migdia. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta, de 0,80 m d'alçada per 0,40 m d'amplada, té la llinda plana. Les seves dimensions són 4,30 m de diàmetre exterior per 1,40 m d'alçada. | 08064-274 | El Salavert | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pèdra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7545700,2.1173300 | 426619 | 4622903 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84226-foto-08064-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84226-foto-08064-274-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies corresponen a l'entorn de la barraca perquè degut a les bardisses aquesta no es va poder localitzar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84095 | Barraca del Pla dels Rourets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-dels-rourets | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, picada a la pedra en bona part, situada sota un camp de conreu a la zona del Pla dels Rourets. És de planta quadrada, de terrera encastada, i orientada al sud-est. La porta té arc pla. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta una fornícula a l'interior, i unes escales d'accés a la part superior, a l'exterior. | 08064-143 | Pla dels Rourets | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7492500,2.1299100 | 427659 | 4622302 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84095-foto-08064-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84095-foto-08064-143-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 12035 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 954630.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84090 | Barraca 13 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana, amb l'any '1864' inscrit. | 08064-138 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7558300,2.0573900 | 421637 | 4623096 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84090-foto-08064-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84090-foto-08064-138-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8726 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951276. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84081 | Barraca 4 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un petit enderroc. | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc. | 08064-129 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7582000,2.0525200 | 421235 | 4623364 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84081-foto-08064-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84081-foto-08064-129-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8719 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951269.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84080 | Barraca 3 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta quadrada i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-128 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7578900,2.0517600 | 421172 | 4623330 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84080-foto-08064-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84080-foto-08064-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84080-foto-08064-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8706 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951256.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84079 | Barraca 2 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí que mena de la Soleia de la Sala al Rubió. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-127 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7588500,2.0516100 | 421160 | 4623437 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84079-foto-08064-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84079-foto-08064-127-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8718 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951268.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84076 | Barraca 1 de la baga de la muntanya de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula. | 08064-124 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7556000,2.0458300 | 420676 | 4623081 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84076-foto-08064-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84076-foto-08064-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8702 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951253.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84077 | Barraca 2 de la baga de la muntanya de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula. | 08064-125 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7552300,2.0468500 | 420760 | 4623039 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84077-foto-08064-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84077-foto-08064-125-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8703 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951252.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84098 | Barraca 3 de la baga de la muntanya de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVII-XIX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. | 08064-146 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7534700,2.0496300 | 420989 | 4622841 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84098-foto-08064-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84098-foto-08064-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8705 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951255. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84078 | Barraca 1 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. | 08064-126 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7564400,2.0505100 | 421066 | 4623170 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84078-foto-08064-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84078-foto-08064-126-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8717 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951267. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84075 | Barraca 1 de la Soleia de la Riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-la-riera-de-sant-joan | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la riera de Sant Joan. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda doble. | 08064-123 | Soleia de la riera de Sant Joan | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7563600,2.0469200 | 420767 | 4623165 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8704 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951254 .Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84093 | Barraca de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lolleret | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància a l'oest de l'Olleret. És de planta circular i orientada al nord-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació, parcialment enderrocada. La porta té la llinda plana. Al davant hi ha la fita termenal amb Granera. | 08064-141 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7494400,2.0499600 | 421012 | 4622394 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84093-foto-08064-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84093-foto-08064-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8745 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951295.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84097 | Barraca de cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-baldiri | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de cal Baldiri. És de planta circular i orientada al sud. La coberta s'ha ensorrat. La porta té la llinda plana. Presenta unes obertures possiblement destinades a sortides de fum. | 08064-145 | La Codina | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7585800,2.0861100 | 424028 | 4623376 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84097-foto-08064-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84097-foto-08064-145-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18243 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960922.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84092 | Barraca de la font de l'horta de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-lhorta-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de la font de l'Horta. És de planta quadrada i orientada al sud-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. A l'interior, té un conjunt vertical de cocó/fornícula; de la fornícula inferior, brolla l'aigua de la font. | 08064-140 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7527700,2.0584400 | 421721 | 4622755 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84092-foto-08064-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84092-foto-08064-140-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8731 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951281.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84096 | Barraca de ca la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-rosa | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa a poca distància al sud-oest de ca la Rosa. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Presenta una obertura al costat de llevant, relacionada amb una probable sortida de fums. El sostre s'ha ensorrat. | 08064-144 | Vilanova | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7638200,2.0764200 | 423229 | 4623966 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18244 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960923.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84082 | Barraca 5 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-130 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7574000,2.0525800 | 421239 | 4623275 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84082-foto-08064-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84082-foto-08064-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84082-foto-08064-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8707 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951257.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84086 | Barraca 9 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un enderroc important a l'exterior. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior. | 08064-134 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7573100,2.0536500 | 421328 | 4623264 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84086-foto-08064-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84086-foto-08064-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84086-foto-08064-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8723 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951273.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84087 | Barraca 10 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un enderroc important a l'exterior. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior. | 08064-135 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7568900,2.0549900 | 421439 | 4623216 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84087-foto-08064-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84087-foto-08064-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84087-foto-08064-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8727 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951277.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
84160 | Bauma de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-pedros | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-del-pedros-castelltercol-moianes/ | Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma. | 08064-208 | El Pedrós | 41.7653500,2.0732300 | 422965 | 4624139 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
83992 | Nau industrial de can Dugenie | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-de-can-dugenie | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). | XX | Can Dugenie és una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats. | 08064-40 | Ctra. de Granera, 28-30. | La fàbrica de can Dugenie es va fundar a principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un dels centres de producció tèxtil més importants de Castellterçol. | 41.7498800,2.1216200 | 426970 | 4622379 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83992-foto-08064-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84000 | Can Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canuto | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). POBLES DE CATALUNYA: https://www.poblesdecatalunya.ca | XX | Casa aïllada, alineada al carrer, de planta irregular, que consta d'una sola planta i un cos poligonal a mode de torre. Compta amb un jardí lateral que arriba al final del carrer, on hi ha una glorieta de ferro i vidre. El portal d'entrada és d'estil classicista, amb dues columnes que sustenten un entaulament amb un doble frontó. Adossat a la mitgera, hi ha un cos annex, que consta de planta baixa i pis, amb una galeria tancada per vidrieres. La glorieta té un parament de ferro i vidre, amb vidres de colors sobre les portes. La fonamentació és de formigó, i l'estructura del sostre és de fusta amb barres de ferro. El sostre és de teules de ceràmica de colors. | 08064-48 | C. de Barcelona, 55-57. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí. Hi va viure Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructures a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. | 41.7504400,2.1227800 | 427067 | 4622440 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84000-foto-08064-48-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
84056 | Dolmen del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-gavatx | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-104 | Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols | 41.7427300,2.1100300 | 425998 | 4621595 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84056-foto-08064-104-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
84142 | Freixes de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-la-fabrega | MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64. | Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions. | 08064-190 | La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35. | 41.7763300,2.1067000 | 425760 | 4625328 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84142-foto-08064-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
84058 | Dolmen del Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-casuc | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España, II. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza'. Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, p.3-59. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1925) La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica. Barcelona. PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | El megàlit va ser enderrocat. | Dolmen del calcolític, destruït l'any 1949, que es trobava al nord de la casa del Casuc. Era una llosa vertical aproximadament de 1,5 per 1,5 m. L'any 1948 s'hi van recollir petits fragments de terrissa grollera. Segons Maluquer de Motes, va ser destruït durant la construcció de la carretera i les seves pedres van ser esmicolades per fer-les servir durant les obres. Actualment, l'únic que s'hi observa superficialment és una llosa col·locada a mode de senyalització a la casa del Casuc. | 08064-106 | El Casuc. C. de Sant Antoni, s/n. | 41.7475300,2.1233600 | 427112 | 4622117 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
83998 | Villa Orozco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-orozco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada. La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador. Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis. | 08064-46 | Plça. de Jaume Carrera i Pujal, 6. | 41.7523400,2.1211500 | 426934 | 4622653 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83998-foto-08064-46-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84009 | Casa Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, de tipologia ciutat-jardí, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer Ramón Albó. Presenta una barbacana perimetral que corona l'edifici. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars i un balcó central. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats. | 08064-57 | C. de Ramon Albó, 21. | La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del Noucentisme. | 41.7504900,2.1191900 | 426769 | 4622449 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84009-foto-08064-57-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84005 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, d'estructura regular simètrica, amb un cos central a mode de torre. Consta de planta baixa i pis i, al centre, sobresurt un altre pis. La coberta és composta. Les obertures de la planta baixa són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals enguixats; al primer pis, es composen per conjunts de tres arquets amb volta de mig punt; i al pis superior, els arquets estan sostinguts per petites columnes. El cos central presenta una cornisa amb arc de mig punt. | 08064-53 | Ptge. del Nord, 1-3. | 41.7515600,2.1182000 | 426688 | 4622568 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84005-foto-08064-53-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84002 | Casa a la carretera de Granera, 115-117 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-granera-115-117 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana lateral es troba en línia a la carretera de Granera. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes de pedra d'estil neoclàssic, que a sobre té una gran balconada. Les façanes estan rematades per un potent ràfec. | 08064-50 | Ctra. de Granera, 115-117. | 41.7488700,2.1147600 | 426399 | 4622273 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84002-foto-08064-50-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
84007 | Casa a la carretera de Granera, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-granera-70 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba en línia a la carretera de Granera i la lateral a la plaça de Sant Francesc. Les obertures són de disposició regular, d'obra, i de forma rectangular, a excepció de les golfes, que són germinades. Les façanes presenten un sòcol de pedra i estan rematades per un potent ràfec. | 08064-55 | Ctra. de Granera, 70 | 41.7500600,2.1170300 | 426589 | 4622403 | 1905 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84007-foto-08064-55-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84001 | Torre dels Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-deus | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, que consta d'una sola planta. Es troba alineat a dos carrers. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. Presenta grans finestres rectangulars, amb motllura d'arc de mig punt per sobre, excepte les de la cantonada, que fan una galeria. A la base estan decorades per petites rajoles ceràmiques blanques i verdes, a mode de taulell d'escacs. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats; a la part baixa tenen un sòcol de pedra. | 08064-49 | C. de Barcelona, 66. | Va ser la casa d'estiueig de la família del poeta Joan Maragall durant diversos estius. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir a principis del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del noucentisme. | 41.7501100,2.1230100 | 427086 | 4622403 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84001-foto-08064-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
84010 | Escoles Velles o Grup Escolar Ramon Albó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-o-grup-escolar-ramon-albo | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular que consta d'una sola planta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal és simètrica; les obertures són rectangulars i presenta un porxo central amb la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat; sobre les finestres hi ha un petit òcul circular. Hi ha dues entrades laterals cobertes per uns porxos volats oberts. Les façanes són construïdes amb maons i ciment, arrebossades i pintades. La distribució interna és simètrica. | 08064-58 | Pl. dels Estudis, 6-8. | 41.7507000,2.1200300 | 426839 | 4622471 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84010-foto-08064-58-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lluís Bonet Garí, arquitecte. | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.És la seu de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc