Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84088 | Barraca 11 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc per les arrels del pi que ha crescut al damunt. | 08064-136 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7563000,2.0563500 | 421551 | 4623149 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84088-foto-08064-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84088-foto-08064-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8724 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951274.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84093 | Barraca de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lolleret | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància a l'oest de l'Olleret. És de planta circular i orientada al nord-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació, parcialment enderrocada. La porta té la llinda plana. Al davant hi ha la fita termenal amb Granera. | 08064-141 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7494400,2.0499600 | 421012 | 4622394 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84093-foto-08064-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84093-foto-08064-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8745 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951295.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84096 | Barraca de ca la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-rosa | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa a poca distància al sud-oest de ca la Rosa. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Presenta una obertura al costat de llevant, relacionada amb una probable sortida de fums. El sostre s'ha ensorrat. | 08064-144 | Vilanova | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7638200,2.0764200 | 423229 | 4623966 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18244 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960923.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84097 | Barraca de cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-baldiri | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de cal Baldiri. És de planta circular i orientada al sud. La coberta s'ha ensorrat. La porta té la llinda plana. Presenta unes obertures possiblement destinades a sortides de fum. | 08064-145 | La Codina | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7585800,2.0861100 | 424028 | 4623376 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84097-foto-08064-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84097-foto-08064-145-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18243 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960922.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 83956 | Església de Sant Llogari de Castellet o de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llogari-de-castellet-o-de-la-sala | ANGLADA i BAYÉS, M.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.460. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1975) L'Antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet del terme municipal de Castellterçol. Granollers: Montblanc-Martín. | XII-XVIII | En estat ruïnós. | Església d'origen romànic d'una sola nau i transsepte. Les reformes de les que va ser objecte als segles XVI i XVII en desfiguren la primitiva fàbrica romànica. Es conserva l'absis original, de planta semicircular, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. L'absis llis és cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és apuntat i la nau de volta de canó seguit, de secció deformada. El centre de l'absis presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha dos portals d'entrada a la capella. Un des de l'exterior i un altre des del mas de la Sala, per un atri cobert per una volta de canó. Sobre l'atri hi ha un campanar d'espadanya. | 08064-4 | La Sala de Sant Llogari | La referència més antiga de Sant Llogari és un document de l'any 939, quan es va unir a Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Al segle XIV, quan només tenia quatre masos sota la seva advocació, es va unir com a sufragània a Castellterçol. Pels volts de l'any 1550 va ser cedida a Granera per una permuta de Sant Julià d'Úixols. Des del segle XVI es anomenada Sant Llogari de la Sala per trobar-se a tocar d'aquesta casa. L'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, va ser profanada. | 41.7553300,2.0543600 | 421385 | 4623043 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84015 | Poua de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-font-del-ferro | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. | XVII-XIX | En estat ruïnós. | És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. | 08064-63 | La Fàbrega | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7758600,2.1070700 | 425790 | 4625276 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84015-foto-08064-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84015-foto-08064-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les restes de la poua de la Font del Ferro es troben a uns 100 m a migdia de la Fàbrega, a l'altre costat del camí.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84020 | Masia a Puig Oriol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes annexada a un edifici de factura contemporània. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. En destaca la finestra central emmarcada amb carreus, ampit motllurat i llinda de tradició tardogòtica. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista, amb pedres cantoneres. | 08064-68 | Puig Oriol | Segons la tradició oral, aquesta casa era patrimoni de la rectoria de Castellterçol. | 41.7460900,2.1166900 | 426556 | 4621962 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84025 | Poua petita de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-vinyota | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | En estat ruïnós. | És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. | 08064-73 | Molí Nou | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7627900,2.1279100 | 427508 | 4623807 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84025-foto-08064-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84025-foto-08064-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84054 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de planta rectangular, que constava de planta baixa, una planta pis i possiblement golfes. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva un forn a l'angle nord-est. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç, arrebossats. Al nord de la casa hi ha una cisterna. | 08064-102 | Puigcastellar | 41.7269500,2.1251000 | 427234 | 4619830 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84054-foto-08064-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84054-foto-08064-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84055 | Rajoleria de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-la-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.</p> | 08064-103 | La Noguera | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</p> | 41.7349500,2.1342100 | 428000 | 4620711 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També coneguda com a Teuleria de la Noguera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 84067 | Forn del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-criac | FÀBREGA i ENFEDAQUE, A. (2009) “Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central”, Dovella, revista cultural de la Catalunya Central, nº 101 p. 4-11. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. | IX-XV | En estat ruïnós. | Restes d'un antic forn, que es troba destruït en bona part, probablement durant les obres d'eixamplament del camí on es situa. Es conserva la cambra de foc, al nivell inferior, amb un pilar central, de pedres lligades amb argila, la graella i part de la cambra de combustió, que es troba colgada de terra. Segons Antoni Pladevall (vegeu bibliografia) és de cronologia ibèrica, tot i que esmenta que és una tipologia en vigor fins a època medieval. D'altra banda, segons el mateix autor, en un indret proper, es va descobrir una necròpoli d'enterraments amb simples llosetes, classificada com a alt-medieval. Durant la visita realitzada a l'indret, amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, l'any 2017, només es va poder documentar un fragment informe de ceràmica de cocció reductora i pasta acurada. Les característiques d'aquest fragment ceràmic i la tipologia del forn podrien indicar una cronologia medieval del mateix. | 08064-115 | El Criac | 41.7447700,2.0907200 | 424395 | 4621838 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84067-foto-08064-115-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84091 | Barraca 14 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de pedra seca en estat ruïnós, situada a poca distància al sud-oest de la pinassa de Sant Llogari, a tocar de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest. | 08064-139 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7560200,2.0590100 | 421772 | 4623116 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84091-foto-08064-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84091-foto-08064-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8728 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951278. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84127 | Poua de la Ginebreda 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-4 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. Només en queda part de l'estructura soterrada, d'uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d'alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d'obertures de que disposava. | 08064-175 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim de 'Estanys de la Ginebreda' A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7658700,2.1139700 | 426352 | 4624161 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84127-foto-08064-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84127-foto-08064-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgíia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84169 | Poua de l'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-lera-de-les-cases | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVII-XIX | En estat ruïnós. | Es una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona. Es desconeix si conserva la cúpula. | 08064-217 | Era de les Cases | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà. | 41.7217800,2.1185100 | 426680 | 4619262 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84169-foto-08064-217-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La poua de l'Era de les Cases es troba a uns 50 m a l'oest de la casa homònima, en un indret completament enverdissat, fet que impedeix la seva descripció precisa.Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84176 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-2 | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a uns 65 m al sud-oest de Sant Julià d'Úixols. És de planta irregular formada per tres cossos adossats, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener. Les obertures són petites, rectangulars, emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. | 08064-224 | Sant Julià d'Úixols | 41.7238500,2.1126000 | 426190 | 4619497 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84177 | La Balofrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balofrena | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45-46. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XIX | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, encastat a la paret. El portal és d'arc rebaixat, fet amb maons. Les obertures són petites, rectangulars, de maó. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. La casa presenta una amplia era i diversos cossos annexos, que delimiten el barri. | 08064-225 | El Munt | 41.7415000,2.1145500 | 426373 | 4621455 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84177-foto-08064-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84177-foto-08064-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84178 | Cal Caixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caixeta | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana. | 08064-226 | Puigcastellar | 41.7291100,2.1182100 | 426663 | 4620076 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84179 | Forn del Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-ricard | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51. | XVII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'una teuleria que només conserva una entrada a una boca, formada amb un arc a plec de llibre. És construïda amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. Les seves mesures aproximades són 6 m d'amplada per 5,5 m de profunditat. En destaca la presència de les restes d'una antiga cabana al seu costat. És de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter, amb coberta de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana. Presenta una porta, amb una llinda de pedra amb l'any '1848' inscrit. Probablement correspon a una edificació annexa a la teuleria. | 08064-227 | El Ricard | La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7348200,2.1182600 | 426674 | 4620710 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba a llevant dels plans del Ricard. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84180 | Poua petita de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-noguera | <p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 08064-228 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7368300,2.1355300 | 428112 | 4620918 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 84182 | Cal Ciuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ciuro | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PATRIMONI EXISTENCIAL: excursionismecientific.wordpress.com/2014/04/22/cal-ciuro/ | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta probablement era a dues vessants. La façana principal es troba orientada a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la casa, amb rajols vidriats. | 08064-230 | Vilanova | 41.7618700,2.0751300 | 423119 | 4623751 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84182-foto-08064-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84182-foto-08064-230-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84183 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-1 | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis de dos dels seus murs. Era de petites dimensions, de planta rectangular, i orientada a migdia. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08064-231 | Vilanova | 41.7581600,2.0841500 | 423865 | 4623331 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84184 | Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sec-1 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a excepció dels de la façana principal, que s'ha ensorrat. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura del que podria ser una antiga tina. | 08064-232 | Vilanova | 41.7635700,2.0792100 | 423460 | 4623936 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84184-foto-08064-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84184-foto-08064-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84184-foto-08064-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84185 | Ca la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rosa-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, a pocs metres de cal Sec. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs conserven tota la seva alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura d'un forn de pa. | 08064-233 | Vilanova | 41.7643900,2.0775600 | 423324 | 4624028 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84185-foto-08064-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84185-foto-08064-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84188 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes de planta rectangular. Constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a la façana de migdia; la resta no conserven l'alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra sense carejar. Es conserva el forn i una tina. | 08064-236 | Serra de l'Olleret | 41.7492300,2.0514700 | 421137 | 4622369 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84188-foto-08064-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84188-foto-08064-236-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Masia situada a la Serra de l'Olleret, a tocar del límit de terme amb Granera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84189 | El Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiol-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis dels seus murs de façana. Era de mitjanes dimensions, de planta rectangular, orientada a migdia i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, era a una sola vessant. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08064-237 | El Padrós | La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols. | 41.7748800,2.0850600 | 423960 | 4625186 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84189-foto-08064-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84189-foto-08064-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84190 | Mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clami | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes de planta rectangular, que constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars, amb brancals de pedra carejada; les llindes són majoritàriament de fusta. | 08064-238 | Collet del mas Clamí | 41.7637800,2.1006600 | 425244 | 4623940 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84190-foto-08064-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84190-foto-08064-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84194 | Poua de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-les-canals | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Poua de gel. És una petita construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. Es troba plena de vegetació, fet que impedeix la seva documentació precisa. | 08064-242 | Les Canals | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà. | 41.7713600,2.1175700 | 426658 | 4624767 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84194-foto-08064-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84194-foto-08064-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les restes de la poua de les Canals es troben a uns 200 m al sud-est de la casa de les Canals, a la vora del camí. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84202 | Molí Xic o de la Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-xic-o-de-la-ginebreda | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Antic molí abandonat, en estat ruïnós. L'edifici és de planta irregular i consta de soterrani, planta baixa i un pis. Presenta diversos cossos annexos. La coberta, parcialment esfondrada, és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. A prop de la porta, hi ha un pou annex. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada, però també hi ha d'obra i de fusta. El parament dels murs de façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arremolinat. La bassa es troba al sud-oest de l'edifici. | 08064-250 | Horts del Molí Xic | 41.7642800,2.1173300 | 426630 | 4623981 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84202-foto-08064-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84202-foto-08064-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84214 | Forn de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció. És construït amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. | 08064-262 | Vilanova | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. | 41.7554800,2.0760100 | 423185 | 4623041 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84214-foto-08064-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84214-foto-08064-262-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84060 | Dolmen del Criac II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac-ii | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es desconeix el seu estat. | Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses. | 08064-108 | Serreta de Criac | 41.7475200,2.0938400 | 424658 | 4622141 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84060-foto-08064-108-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 83967 | Capella de Sant Gaietà al mas de la Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-gaieta-al-mas-de-la-ginebreda | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Es troba en estat d'abandó. | Petita capella d'una sola nau, amb absis semicircular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Coronant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La porta d'entrada és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. Per sobre, hi ha un escut que representa les armes de les diferents famílies nobles de Castellterçol, amb l'any '1883'. En destaca l'escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. | 08064-15 | La Ginebreda | La història de la capella es troba estretament relacionada al mas de la Ginebreda. Va ser restaurada l'any 1883 però el seus orígens són anteriors. Era la capella de l' únic gremi de pouers de gel de Catalunya. | 41.7650300,2.1122100 | 426205 | 4624069 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 83958 | Escut de la capella de Sant Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-capella-de-sant-gaieta | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | XVII | Es troba molt erosionat. | Escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud de la capella de Sant Gaietà, probablement procedent d'un antic pou de glaç. La llinda presenta al voltant de l'escut, la següent inscripció en llatí: 'BENEDICITE GELU. BENEDICITE GLACES ET FRIGUS DÑO ET NIVES DÒMINO', que és un salm que significa 'Fred, gel, glaç i neu beneïu el Senyor' que fa referència a l'industria del gel. En l'escut es representa una ala de la família Sala. | 08064-6 | Capella de Sant Gaietà | Probablement l'escut procedeix d'un pou de glaç, construït al segle XVII, a l'entorn de la font de la Vinyota, moment de gran importància del comerç del glaç. Possiblement va ser col·locat a la capella l'any 1883, quan va ser restaurada. | 41.7650200,2.1121600 | 426201 | 4624068 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83958-foto-08064-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83958-foto-08064-6-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84044 | Goigs de Sant Fructuós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fructuos | XX | Ja no es canten. | Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'. | 08064-92 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84044-foto-08064-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84045 | Goigs de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix: 'Sóu Senyora del Carmel, de Saron glòria complida: Empareu-vos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel. La muntanya visitàreu del Carmel, en carn mortal i amorosa adoctrinàreu a l'escola profetal; i en virtut volent-la ungida us hi deu en viu model. Empareu-nos... És aquest vestit insigne de salut preclar senyal i la prova fidedigna d'aliança perennal, que amb el Carme heu establida i guardeu sempre fidel. Empareu-nos... Amb aquest vestit qui hi mori tot portant-lo piadós dels turments del purgatori compassiva el treieu Vós i el primer dissabte, eixida li doeu del lloc de fel. Empareu-nos... Si rugint mon adversari ompla el Carme de pesar, Vós baixeu l'Escapulari fent-li el cel asserenar. Vós sóu l'Anna amorosida que vesteix son Samuel. Empareu-nos... Mare dels Carmelitans Verge Santa, prodigiosa dirigiu els militants amb vostra ensenya amorosa Castellterçol que a Vós crida feu de viles un model. Empareu-nos... Sóu del Carme bell estel Verge i Mare beneïda. Empareu-nos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel'. | 08064-93 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84045-foto-08064-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84047 | Goigs de Joan Baixeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-joan-baixeras | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'. | 08064-95 | Sant Fruitós | Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1992 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84047-foto-08064-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84048 | Goigs de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'. | 08064-96 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84048-foto-08064-96-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84049 | Goigs de Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bru | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de Sant Bru, patró de la capella del mas de l'Oller, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del Sant, el dia 6 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Ja qu'en lo Cel valiment teniu Vos ab lo Senyor: Siau nostre Protector Bruno sant, gran penitent. D'Alemenya natural, filI de pares virtuosos, senyals dareu portentosos de virtut celestial; en París sou eminent com deixeble i com doctor: Siau, etc. Allí's feu un funeral ahont Déu vos descubria lo estat d'un que moria tacat ab culpa mortal; só damnat ple de dolor: Siau, etc. Espantat ab tal sentencia vos seguiren sis companys per fugir mundans enganys a fer aspre penitencia en Grenoble proptament en desert que feia por: Siau, etc. En aquella soledad, Fundador i Patriarca de Cartutxa, qu'ha estat l'arca que a tants homes ha salvat, resplandiu, com sol creixent fins a Roma dant claror: Siau, etc. Puig lo Papa que regnava emprendat de la ciència I virtud de la prudència qu'en Vós ell ja n'observava, vos prengué en continent per son sabi consultor: Siau, etc. Vós amant del sant retiro ab instancia suplicau que vos deixe estar en pau, quan lo Papa, al sentir-ho, vos dona'l consentiment demanat ab tant ardor: Siau, etc. A Calabria retirat fundau altre monestir, per sos volts se fa sentir quanta fou vostra bondat; acudia molta gent implorant vostre favor: Siau, etc. Prop la vostra sepultura nasqué aigua cristallina per tots mals fou medecina a vista de tal ventura exclamava lo creyent, nostre Sant és un tresor: Siau, etc. Esta casa qu'us venera i us te tanta devoció, celestial protecció confiada ab Vós espera, quan vos clame humilment dispensauli dols conhort: Siau, etc. Ja que ab tots sou tant atent escolteu nostre clamor: Siau nostre protector Bruno Sant, gran penitent'. | 08064-97 | Capella de Sant Bru a l'Oller | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7598600,2.1147500 | 426410 | 4623493 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84115 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-2 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor del gloriós Sant Roc, venerat en la capella de la Puríssima, al Convent de les Carmelites, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 16 d'agost. La lletra és tal i com segueix: 'Puig al que us honra en tot lloc concediu sempre consol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Per sa ferventa oració i ses virtuts singulars vostres pares exemplars meresqueren, com ric do, celestial benedicció que brillà en vostre bressol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Des del naixement porteu el vostre cos ben marcat com senyal de santedat, amb la insígnia de la Creu, prova amb que demostra Déu la virtut que de vós vol: Ja en l'edat de la infantesa resplendia el vostre nom; i admiraven a tothom vostra fe i vostra puresa quan deixàreu la noblesa al Senyor servint tot sol: Devotíssim de Maria, serveu pura la innocència, i enriquint amb penitència vostra santa romeria, a la perfecció feu via, com ocell de ràpid vol: Pelegrí que arreu camina despedint claror del Cel, era tal el vostre anhel per la caritat divina, que el vostre zel us inclina cap als punts de més condol: En diferents ciutats d'epidèmies castigades, al posar vostres petjades, curàveu als atacats, fent davant dels apestats la Creu que ells honraven molt: Víctima del vostre amor, contraieu la pestilència; i en mig de la greu violència, entre aquell febrós ardor que us causava el viu dolor, fóreu tret fora, ben sol: Semblàveu abandonat quan tothom així us deixava; més un gos un pa us portava cada jorn que hi heu passat. En tan trista soledat no us faltà de Déu consol: Curat prodigiosament, tornàveu a vostra terra; mes, com estaven en guerra fóreu pres, com delinqüent, i us empresonà al moment de gendarmes, un estol: Cinc anys, fins a vostra mort sofríreu amb jou sever la presó a Montpeller; i al reconèixer l'error vostre oncle, el Governador n'experimentà gran dol: Des de llavors tothom clama en temps de pesta envers vós pel valiment portentós, pels favors que estén la fama que el bon Déu per vos derrama des de l'un a l'altre pol: També con gran meravella aquesta vila us implora i vostra imatge atresora dintre l'hermosa Capella de nostra Mare, tan bella que tothom honrar-la vol: Tornada: Puig d'amor diví en el foc dalt la Glòria sou un sol; Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol'. | 08064-163 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84115-foto-08064-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84116 | Goigs de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-victor | XIX-XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'. | 08064-164 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84116-foto-08064-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84072 | Edifici al carrer de Barcelona, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-barcelona-11 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | L'arrebossat de la façana es troba en mal estat. | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, a excepció de les de la planta baixa, que presenten llinda de fusta. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. | 08064-120 | C. de Barcelona, 11. | 41.7519100,2.1214300 | 426957 | 4622605 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84072-foto-08064-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84072-foto-08064-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84170 | Pou de neu de l'Era de les Cases 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-1 | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. | XVII-XIX | La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments. | Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 100 m a l'est de la casa de l'Era de les Cases, a la mateixa carena, dins del bosc, a uns 885 m d'altitud. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter de calç. Fa aproximadament uns 5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08064-218 | Era de les Cases | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7219300,2.1208800 | 426877 | 4619277 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84170-foto-08064-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84170-foto-08064-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84171 | Pou de neu de l'Era de les Cases 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-2 | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. | XVII-XIX | La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments. | Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 200 m a l'est de la casa de les Eres de les Cases, pròxim al pou de neu 1. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter. Fa aproximadament uns 7 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. | 08064-219 | Era de les Cases | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7212600,2.1221900 | 426985 | 4619201 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84171-foto-08064-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 98|119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84232 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-ii | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 cm d'alçada per uns 20 cm d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera. | 08064-280 | La Trona - Còdol del Castellar | 41.7442100,2.0588200 | 421742 | 4621805 | 1676 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84232-foto-08064-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84232-foto-08064-280-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 83969 | La Sala de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-sant-llogari | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XVII | Moltes de les estances es troben en estat ruïnós. | La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada, que s'arrengleren formant un eix amb orientació nord-sud. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, i a la llinda hi ha la següent inscripció: 'Llogar- Sala, 1827'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca una tina i un cobert davant de l'era, amb un arc de mig punt. Al seu costat nord-oriental es troba la capella de Sant Llogari. | 08064-17 | Sant Llogari de Castellet | 41.7550500,2.0542400 | 421374 | 4623012 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84024 | Escut dels Taiadella al Palau dels marquesos d'Alòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-taiadella-al-palau-dels-marquesos-dalos | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. | XVII | Presenta signes d'erosió. | L'escut heràldic de la família Taiadella es troba situat a la dovella central del portal d'entrada al Palau dels marquesos d'Alòs. Està sostingut per dos putti o angelets, recolzat sobre una cartel·la amb un cap d'àngel alat, i a la part superior hi ha un elm. L'escut presenta, a la part central, un arbre; al costat dret, una mà amb una falç que talla el tronc de l'arbre; i al costat esquerre, una mitja lluna. | 08064-72 | C. de Barcelona, 2. | 41.7520000,2.1210000 | 426921 | 4622615 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84024-foto-08064-72-2.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84086 | Barraca 9 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un enderroc important a l'exterior. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior. | 08064-134 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7573100,2.0536500 | 421328 | 4623264 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84086-foto-08064-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84086-foto-08064-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84086-foto-08064-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8723 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951273.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84087 | Barraca 10 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un enderroc important a l'exterior. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior. | 08064-135 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7568900,2.0549900 | 421439 | 4623216 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84087-foto-08064-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84087-foto-08064-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84087-foto-08064-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8727 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951277.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84081 | Barraca 4 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un petit enderroc. | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc. | 08064-129 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7582000,2.0525200 | 421235 | 4623364 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84081-foto-08064-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84081-foto-08064-129-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8719 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951269.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84089 | Barraca 12 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Presenta un petit enderroc. | Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc. | 08064-137 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7564600,2.0568700 | 421595 | 4623167 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84089-foto-08064-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84089-foto-08064-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84089-foto-08064-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8725 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951275.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml