Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83964 | Monument a Cebrià Calvet o Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cebria-calvet-o-canuto | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). RAFEL i GUARRO, A. (2013) “Cebrià Calvet, Canuto i la seva relació amb el Moianès”. Modilianum: revista d'estudis del Moianès, vol. IX, núm. 49 (2n semestre 2013). Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 5-18. RAFEL i GUARRO, A. (2018) Cebrià Calvet Jané (Canuto). Carreter de Barcelona i promotor de l'estiueig a Castellterçol. Barcelona: L'autora. | XX | Restaurat l'any 2019 per la família de Cebrià Calvet. | Es tracta d'un monument autoerigit per Cebrià Calvet, l'any 1919, obra de l'escultor E. Sala, situat en el xamfrà dels carrers Calvet i Sant Roc, al barri del Pedregar. Està construït amb un pedestal de pedra treballada de motllures simples, sobre el que s'aixeca una estàtua de marbre blanc, de caràcter realista. La figura representa a Cebrià Calvet, amb la indumentària típica de principis del segle XX, que es recolza amb la mà dreta sobre un bastó i amb l'esquerra a un passamans decorat amb motius vegetals. | 08064-12 | C. Calvet - C. Sant Roc. | Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), va ser un important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructura i urbanístiques a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. El monument va ser autoerigit l'any 1919 pel propi Cebrià Calvet, adossat al marge d'un camp de la seva propietat. | 41.7503100,2.1240300 | 427171 | 4622425 | 1919 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83964-foto-08064-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83964-foto-08064-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | E. Sala, escultor. | E. Sala era escultor d'obres funeràries, format a la Llotja de Barcelona. | 106 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||
| 84061 | Jaciment del Forn de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-forn-de-la-noguera | ALMIRALL, J. (1975) 'Sobre un forn iberoromà a Castellterçol'. Informació Arqueològica. III (ns. 18), p. 166-169. ESTRADA GARRIGA, J. (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: I.P.A. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Tot i que actualment el seu estat de conservació és desconegut, probablement és dolent. | Forn de terracota al mateix indret que la bòbila moderna de la qual només es podria apreciar el secador. Segons els estudis que en va fer el Dr.Maluquer, és d'origen ibèric per la troballa d'un càlat amb decoració de tipus dents de llop, però la localització de dues antefixes i fragments d'àmfores i dolia suggereixen una cronologia inicial de finals segle I aC. Actualment la seva localització precisa i estat de conservació són desconeguts perquè l'accés a l'indret on es situa és tancat. | 08064-109 | La Noguera | 41.7388500,2.1324200 | 427856 | 4621145 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix pel camí de la Noguera que surt del quilòmetre 29,8 de la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines. Davant la casa de la Noguera cal prendre el corriol que s'endinsa al turó on es troba el jaciment. | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||||
| 84004 | Cases aparellades al carrer de Barcelona, 48-50 i 52-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-al-carrer-de-barcelona-48-50-i-52-54 | FARGAS POSTIUS, J. Mª (1991) Pla Especial d'Ordenació Volumètrica per a dues edificacions del carrer Barcelona. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Una de les cases presenta un bon estat de conservació, però l'altre es troba en estat ruïnós i només conserva la façana. | Edifici format per dos habitatges entre parets mitgeres, que consten de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La casa número 48-50 es troba en un bon estat de conservació, i actualment és ocupada per un restaurant. La número 52-54 està en molt mal estat, només conserva la façana. La composició de la façana és simple i simètrica. En un extrem s'obre una galeria que trenca aquesta composició. A la planta baixa, les obertures són rectangulars i presenten, en la part superior, una línia motllurada, que va d'un extrem a l'altre de la façana. Les obertures de les golfes són circulars, decorades per unes motllures amb elements vegetals. Aquest recurs ornamental es repeteix a la zona de la cornisa. | 08064-52 | C. de Barcelona, 48-50 i 52-54. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat-jardí. | 41.7504200,2.1223100 | 427028 | 4622438 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84004-foto-08064-52-2.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 102 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 | |||||||
| 84062 | Casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilanova | AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès'. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. | Únicament conserva el forat de la fossa. | Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit. | 08064-110 | Mas Vilanova | 41.7563600,2.0808700 | 423590 | 4623134 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84062-foto-08064-110-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc