Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84010 | Escoles Velles o Grup Escolar Ramon Albó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-o-grup-escolar-ramon-albo | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular que consta d'una sola planta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal és simètrica; les obertures són rectangulars i presenta un porxo central amb la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat; sobre les finestres hi ha un petit òcul circular. Hi ha dues entrades laterals cobertes per uns porxos volats oberts. Les façanes són construïdes amb maons i ciment, arrebossades i pintades. La distribució interna és simètrica. | 08064-58 | Pl. dels Estudis, 6-8. | 41.7507000,2.1200300 | 426839 | 4622471 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84010-foto-08064-58-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lluís Bonet Garí, arquitecte. | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.És la seu de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84011 | Poua del Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-vapor-vell | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | La poua del Vapor Vell es troba a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l'un de l'altre, construïts amb blocs de pedra. Presenta dues obertures zenitals. Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l'alçada total de la poua és de 7,86 m. | 08064-59 | La Serradora | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7622700,2.1229500 | 427095 | 4623754 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84011-foto-08064-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84011-foto-08064-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84012 | Poua de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-vinyota | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge de la riera. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior té quatre obertures. L'alçada total de la poua és d'uns 10 m. | 08064-60 | Molí Nou | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7629000,2.1279700 | 427513 | 4623819 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84012-foto-08064-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84012-foto-08064-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La poua de la Vinyota es troba sobre la riera de Fontscalents, davant del Molí Nou. És una de les més grans del terme. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84013 | Poua de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-fabrega | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | És una construcció semisoterrada, de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. Una part de la poua està excavada a la roca i la resta està construïda amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. La part soterrada, de 12 m de diàmetre, presenta dues fileres horitzontals de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. En l'entrega de la cúpula amb el mur hi ha tres grans obertures, situades a l'est i al sud-oest. | 08064-61 | La Fàbrega | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7773400,2.1038000 | 425520 | 4625443 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84013-foto-08064-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84013-foto-08064-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 1'.La poua de la Fàbrega es troba a tocar del marge del camí de Castellterçol a Marfà, a l'oest de la Fàbrega. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84014 | Bauma de la riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riera-de-sant-joan | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes/ | La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites. | 08064-62 | La Sala de Sant Llogari | 41.7555400,2.0481300 | 420867 | 4623072 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84014-foto-08064-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
84016 | Poua de la Ginebreda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-1 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. No se'n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m. | 08064-64 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7664000,2.1136800 | 426329 | 4624220 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84016-foto-08064-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84016-foto-08064-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84017 | Poua de la Ginebreda 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-3 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d'obres de rehabilitació per poder-ne visitar l'interior: s'hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. En destaca l'esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta. Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d'espart. | 08064-65 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7663200,2.1137200 | 426332 | 4624211 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84017-foto-08064-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84017-foto-08064-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 2'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84018 | Poua de la Ginebreda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-2 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. Presenta les obertures tapiades amb lloses i ciment i està coberta de vegetació, fet que impedeix la seva descripció precisa. Per comparació amb les altres poues, probablement la part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m. | 08064-66 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7662400,2.1137100 | 426331 | 4624202 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84018-foto-08064-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84018-foto-08064-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84019 | Poua de cal Revitllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-cal-revitllat | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | La poua de cal Revitllat es troba a uns 200 m al nord-est de cal Revitllat, a tocar dels camps de conreu. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge format pel torrent del Solà del Sot. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada, de 8,40 m de diàmetre, presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior, de 2 m d'alçada fins a l'entrega de la cúpula, presenta dues obertures situades nord-sud, d'1 m per 1 m cadascuna. L'alçada total de la poua és de 9,20 m. | 08064-67 | El Casuc | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7436000,2.1268400 | 427397 | 4621677 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84019-foto-08064-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84019-foto-08064-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84021 | Masia a Puig Oriol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i una planta pis. La façana presenta un cos adossat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, de pedra carejada. En destaquen les tres finestres superiors, amb l'ampit motllurat de pedra. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-69 | Puig Oriol | 41.7459400,2.1169600 | 426578 | 4621946 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84022 | Poua de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-noguera | <p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.</p> | XVII-XVIII | <p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.</p> | 08064-70 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7348900,2.1346600 | 428038 | 4620704 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
84023 | Cases aparellades a la carretera de Granera, 18-20 i 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-a-la-carretera-de-granera-18-20-i-22-24 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta de dues cases aparellades, de planta rectangular, que consten de planta baixa i golfes. La teulada és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants, tot i que dues de les vessants són molt més llargues que les altres. En sobresurt, a la part posterior, un cos a mode de llanterna. La façana principal és simètrica i molt senzilla. Les obertures són rectangulars i, en destaca, la línia motllurada a manera de guardapols que remarca totes les obertures. | 08064-71 | Ctra. de Granera, 18-20 i 22-24. | 41.7499200,2.1221500 | 427014 | 4622383 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84023-foto-08064-71-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l'IPA és BCIL (Catàleg: 353-I). DOGC 06/11/1981. Consten amb el núm. 26, com a edifici de protecció parcial a la Relació d'edificis d'interès annex a la Normativa del Pla general d'ordenació municipal de Castellterçol de 1981. | 106 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84026 | Creu del collet de Sant Fruitós o la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-collet-de-sant-fruitos-o-la-creueta | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | La creu del collet de Sant Fruitós està formada per una base de pedra treballada, de planta quadrada, de tres cossos en ordre decreixent, que sustenta una columna, també quadrangular i de pedra treballada. El cos superior de la base presenta l'any '1940' inscrit. Sobre la columna hi ha una creu de forja. | 08064-74 | Collet de Sant Fruitós | L'any 1940 es va construir una creu de pedra en el Collet de Sant Fruitós, de la que només es conserva la base. L'actual fust substitueix un d'anterior, que presentava la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1950'. | 41.7525900,2.1088000 | 425907 | 4622691 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84026-foto-08064-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84026-foto-08064-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es tracta del mirador per excel·lència del poble de Castellterçol i un habitual punt de trobada per veure postes de sol o pluges d'estels. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84027 | El Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casuc | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. La façana és asimètrica degut a una ampliació de la casa pel seu costat dret. Presenta un treball de majòrica a la part superior central, amb una escena de Sant Josep. Els murs de façana són de maçoneria, actualment d'obra vista. | 08064-75 | Al sud del nucli urbà de Castellterçol | 41.7460800,2.1260800 | 427337 | 4621953 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84028 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-4 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XX | Masia de planta en forma d' 'L', formada per la casa original, de planta quadrada, i una ampliació posterior. Consta de planta baixa, una planta pis i golfes. L'antiga coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició bastant regular. A la llinda de fusta del portal d'entrada, hi ha una rajola amb 'CUARTEL 1º' escrit. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa compta també amb diversos cossos annexos, com un celler. | 08064-76 | Sector central terme, a prop i a llevant de l'extrem nord del nucli vell. | 41.7548700,2.1257200 | 427317 | 4622930 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84028-foto-08064-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84028-foto-08064-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A les seves proximitats hi ha una font.Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84029 | El Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salavert | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia formada per la casa principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. Els dos edificis principals, que es troben adossats, són de planta rectangular i consten de planta baixa i dues plantes pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba orientada al sud-est. El portal és d'arc de mig punt, adovellat. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca una llinda amb la següent inscripció: '1684 MICHEL SALAVERT'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-77 | Camí de l'Era s/n. | 41.7540000,2.1187800 | 426739 | 4622839 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84029-foto-08064-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84029-foto-08064-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84030 | L'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-de-les-cases | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-78 | Sant Julià d'Úixols | 41.7217400,2.1192800 | 426744 | 4619257 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web https://ca.wikiloc.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84031 | Goigs de Sant Fuitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fuitos | XX | Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'. | 08064-79 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84031-foto-08064-79-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84032 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. La façana va ser reconstruïda, probablement després de tenir una entrada pels cotxes. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria, de pedra lligada amb morter i arrebossada, amb els elements de ressalt d'obra vista. A la part posterior hi ha un jardí. Presenta un magatzem exterior i un petit pati pavimentat, amb un pou. Al jardí hi ha un contenidor per a l'aigua de la pluja. | 08064-80 | C. de Bellver, 6-8. | La casa històricament es vinculava amb l'activitat tèxtil. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84032-foto-08064-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84032-foto-08064-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84033 | Edifici al carrer de Moià, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-moia-36 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La façana principal es troba orientada al sud-oest i s'hi accedeix per la porta que, des del carrer, dona al pati de la casa. També en destaca la façana que es troba a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llindes i brancals de pedra treballada. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. Sobre la façana principal hi ha un cos en voladiu que s'entrega a la paret mitgera veïna. | 08064-81 | C. de Moià, 36. | 41.7550200,2.1194900 | 426799 | 4622952 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84033-foto-08064-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84033-foto-08064-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84034 | El Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-munt | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-82 | Serrat Llarg del Munt | La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols. | 41.7350900,2.1103000 | 426012 | 4620747 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84035 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. En destaca el portal, que presenta inscrit l'any '1663' i l'anagrama de Crist enmig. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-83 | C. de Sant Llogari, 6. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7512900,2.1180000 | 426671 | 4622539 | 1663 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84035-foto-08064-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84035-foto-08064-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
84036 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-34-36 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició simètrica, amb obertures regulars. En destaquen les tres plaques museístiques, amb l'any de construcció de l'edifici '1887'. El parament és de maçoneria, arrebossat. | 08064-84 | C. de Sant Llogari, 34-36. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7508100,2.1169300 | 426581 | 4622486 | 1887 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84036-foto-08064-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84036-foto-08064-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84037 | Edifici al carrer de Moià, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-moia-22 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. Les obertures de la planta baixa i el primer pis són rectangulars, de pedra carejada. La llinda del portal d'entrada presenta la següent inscripció: 'PERA CASA CVBERTA', amb l'anagrama de crist enmig. Al pis superior hi ha tres obertures d'arcs rebaixats, d'obra. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter, arrebossat i pintat. | 08064-85 | C. de Moià, 22. | 41.7545800,2.1198700 | 426830 | 4622902 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84037-foto-08064-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84037-foto-08064-85-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84038 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-26 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres plantes pis (el superior és de factura contemporània) . La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica però regular. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra carejada, molt més estretes que a la resta d'edificis del carrer de Sant Llogari. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-86 | C. de Sant Llogari, 26. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7509500,2.1172700 | 426610 | 4622502 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84038-foto-08064-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84038-foto-08064-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84039 | Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs a Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-cavalcada-dels-tres-tombs-a-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni Abat es celebra anualment el dia 17 de gener, festivitat del sant. Es tracta d'una cercavila conjunta amb els pobles de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, que finalitza a Castellterçol. Al matí, els membres del Gremi de Traginers recullen les banderes del patró i les porten fins a l'església de Sant Fruitós. Al capdavant hi van els ancians d'honor i els tres administradors de l'any, que van vestits amb barret de copa i capa. Es celebra l'ofici solemne en honor al sant, es canten els goigs i es reparteixen panets beneïts. Després es fa l'esmorzar popular, amb coca i vi bo. A les dotze del migdia comença la Cavalcada dels Tres Tombs, encapçalada pels tres administradors, dalt de cavalls. Fan les tres voltes a la plaça Prat de la Riba i, un cop beneits pel mossèn, comença la desfilada. Hi participen els agremiats, amb carrosses decorades amb motius de pagès i una corrua de tractors. La festa finalitza a la tarda, amb un concert i un ball, on es fa el canvi de capes. Els administradors passen el vestuari als tres socis que l'any vinent seran els encarregats d'organitzar i encapçalar la festa. És tradicional d'aquest dia menjar tortell de Sant Antoni, un dolç rodó farcit amb pasta de massapà. | 08064-87 | Castellterçol | Es desconeix l'origen precís de l'inici de la festa de Sant Antoni Abat, però la bandera més antiga que té el Gremi de Traginers és de l'any 1892, per tant, l'origen de la festa, com a mínim, és anterior a aquest any. Antigament, la cavalcada era plena de bestiar, ja que n'hi havia a totes les cases, perquè s'utilitzaven per a treballar al camp, al bosc o per al transport. Ara, pràcticament ja no en queda. | 41.7512600,2.1196700 | 426810 | 4622534 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84039-foto-08064-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84039-foto-08064-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Gremi de Traginers és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies extretes del web de l'ajuntament de Castellterçol (www.castelltersol.cat). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84040 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, amb l'any '1679' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-88 | C. de Sant Llogari, 10. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7511800,2.1178800 | 426661 | 4622527 | 1679 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84040-foto-08064-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84040-foto-08064-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
84041 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-16 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són de distribució irregular, rectangulars, de pedra treballada. En destaca la llinda amb arc conopial de la finestra de la planta baixa, i el balcó amb llinda de fusta del segon pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-89 | C. de Sant Llogari, 16. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7511000,2.1177500 | 426650 | 4622518 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84041-foto-08064-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84041-foto-08064-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84042 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-17 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-90 | C. de Sant Llogari, 17. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7509400,2.1176100 | 426638 | 4622500 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84042-foto-08064-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84042-foto-08064-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84043 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-35 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-91 | C. de Sant Llogari, 35. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7506200,2.1167700 | 426568 | 4622465 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84043-foto-08064-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84043-foto-08064-91-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84046 | Goigs de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-abat | XX | Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'. | 08064-94 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1972 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84046-foto-08064-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mossèn Antoni Malats | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
84050 | Nau industrial el Vapor o Roger-Dieste | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-el-vapor-o-roger-dieste | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta d'una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures estan emmarcades amb maó posat a llibret. Els murs de façana són de maó vist i la part baixa de pedra vista. En destaca la xemeneia, també de maó. | 08064-98 | Camí d'Esplugues, s/n. | La fàbrica Roger-Dieste, 'el Vapor' va ser fundadada a principis del segle XX per Joaquim Roger i el seu fill Hipòlit Roger Salabert. Era un important centre de producció tèxtil, de jocs de llit, llençols i vànoves, que es venien a Espanya i Europa. Una bona part de la fàbrica va ser enderrocada per poder construir l'actual polígon industrial. | 41.7613900,2.1202000 | 426865 | 4623658 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84050-foto-08064-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84051 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-25 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. En destaca la connexió realitzada en pedra vista de la porta principal amb la finestra del primer pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-99 | C. de Sant Llogari, 25. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7508500,2.1172900 | 426611 | 4622490 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84051-foto-08064-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84051-foto-08064-99-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84052 | Edifici al carrer de Sant Francesc, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-francesc-43 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba elevat de la cota natural per unes escales. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. En sobresurt un cos adossat a la façana, amb una alçada des de la cota del carrer fins al primer pis. En destaca l'arc rebaixat al costat est, a nivell de carrer. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-100 | C. de Sant Francesc, 43. | 41.7493400,2.1144200 | 426371 | 4622325 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84052-foto-08064-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84052-foto-08064-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
84053 | Les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canals-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta cossos adossats a ambdós laterals. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra amb l'any '1782' inscrit. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista. | 08064-101 | Quintana de les Canals | 41.7723500,2.1148300 | 426431 | 4624880 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84053-foto-08064-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84053-foto-08064-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
84056 | Dolmen del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-gavatx | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-104 | Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols | 41.7427300,2.1100300 | 425998 | 4621595 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84056-foto-08064-104-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
84057 | Dolmen del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-clami | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. COLOMINAS, J. (1953) 'Dolmen de Mas Clamí'. Ampurias. XV-XVI. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una gran cista rectangular tancada, orientada de nort a sud. Va ser descoberta l'any 1950 per Olegari Sala i excavada posteriorment per un grup d'afeccionats dirigits per J. Colomines. Segons l'estudi que en va fer Colominas era formada per quatre grans lloses, però segons l'excavació i l'estudi que en va fer Batista, l'any 1961, presentava una cinquena, que fa de tancament al sud i que actualment conserva. Tanmateix, conservava el cercle peristalític. A l'interior de la cista es van recollir restes antropològiques corresponents a uns vuit individus, material ceràmic abundant (un vas carenat amb nansa d'apèndix de botó, fragments de ceràmica llisa i també amb decoracions incises, un fragment de vora d'un vas de tipus campaniforme amb dibuix incís de ratlles paral·leles i verticals), quatre denes de collaret de pedra calcària i dos penjolls de pecten. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-105 | Serrat del Moro | 41.7621000,2.0949300 | 424765 | 4623759 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84057-foto-08064-105-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilómetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 1,5 km; al sud del camí hi ha un petit dolmen. A uns 50 m en direcció sud es troba el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
84064 | Festa de Sant Fruitós o Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos-o-festa-major-dhivern | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La Festa Major d'Hivern es celebra anualment el dia 21 de gener, festivitat de Sant Fruitós, patró del poble. Al matí s'encén la tradicional foguera a la plaça Vella, amb la crema de l'arbre de Nadal i es prepara l'esmorzar popular amb torrades i cansalada. A més, es fa el lliurament de premis del concurs de pessebres. La festa finalitza amb la missa solemne en honor al sant patró, a l'església parroquial, on es canten els goig de Sant Fruitós. | 08064-112 | Plça. Vella, s/n. | Antigament, els veïns del poble es despertaven al so del timbal i donaven llenya per a preparar la foguera. També aprofitaven per desfer-se de mobles vells. Actualment, es crema l'avet que ha guarnit la plaça durant les festes de Nadal. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84066 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar-0 | ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | VIIaC-XVdC | El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval. | 08064-114 | Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol | 41.7279800,2.1254400 | 427263 | 4619944 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
84070 | Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya | X-XII | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). | 08064-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
84071 | Mirador de can Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-salavert | XX | El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus. | 08064-119 | Carrer Joaquim Roger s/n. | 41.7529000,2.1185800 | 426721 | 4622717 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
84073 | Edifici al carrer de Barcelona, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-barcelona-13 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. | 08064-121 | C. de Barcelona, 13. | 41.7518700,2.1215100 | 426963 | 4622600 | 1679 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84073-foto-08064-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84073-foto-08064-121-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84074 | Can Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia-0 | DANTÍ i RIU, J. (2008) Món rural i món urbà. Els Guàrdia de Castellterçol, paraires i arrendataris del glaç” Pedralbes: Revista d'historia moderna, nº 28, 2, 2008 (VI Congrés d'Història Moderna de Catalunya. La Catalunya diversa), p. 887-904. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada de la casa es troba a la línia de carrer, però dona a un petit jardí que limita amb la plaça Pompeu Fabra. Les obertures són majoritàriament rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d'obra vista. El jardí es troba per sobre del nivell del carrer, degut al pendent del terreny. S'hi accedeix, des de la plaça, mitjançant unes escales de pedra treballada. Presenta una glorieta de pedra i ferro, situada en una de les cantonades. La casa connecta amb el jardí mitjançant una lògia oberta de vidre. | 08064-122 | C. de Bellver, 1-3. | La casa és propietat de la família Guàrdia des de l'any 1635. | 41.7514200,2.1207700 | 426901 | 4622551 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84074-foto-08064-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84074-foto-08064-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84074-foto-08064-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84075 | Barraca 1 de la Soleia de la Riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-la-riera-de-sant-joan | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la riera de Sant Joan. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda doble. | 08064-123 | Soleia de la riera de Sant Joan | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7563600,2.0469200 | 420767 | 4623165 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8704 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951254 .Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84076 | Barraca 1 de la baga de la muntanya de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula. | 08064-124 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7556000,2.0458300 | 420676 | 4623081 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84076-foto-08064-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84076-foto-08064-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8702 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951253.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84077 | Barraca 2 de la baga de la muntanya de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula. | 08064-125 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7552300,2.0468500 | 420760 | 4623039 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84077-foto-08064-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84077-foto-08064-125-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8703 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951252.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84078 | Barraca 1 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. | 08064-126 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7564400,2.0505100 | 421066 | 4623170 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84078-foto-08064-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84078-foto-08064-126-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8717 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951267. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84079 | Barraca 2 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí que mena de la Soleia de la Sala al Rubió. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-127 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7588500,2.0516100 | 421160 | 4623437 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84079-foto-08064-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84079-foto-08064-127-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8718 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951268.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84080 | Barraca 3 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta quadrada i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-128 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7578900,2.0517600 | 421172 | 4623330 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84080-foto-08064-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84080-foto-08064-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84080-foto-08064-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8706 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951256.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
84082 | Barraca 5 de la soleia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-soleia-de-la-sala | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. | 08064-130 | La Sala de Sant Llogari | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7574000,2.0525800 | 421239 | 4623275 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84082-foto-08064-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84082-foto-08064-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84082-foto-08064-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8707 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951257.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/