Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83953 | Casa Prat de la Riba o can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador. | 08064-1 | Pl. de Prat de la Riba, 7. | L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 83959 | Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana. | 08064-7 | Ctra. de Granera, 41-43. | A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83959-foto-08064-7-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 83964 | Monument a Cebrià Calvet o Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cebria-calvet-o-canuto | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). RAFEL i GUARRO, A. (2013) “Cebrià Calvet, Canuto i la seva relació amb el Moianès”. Modilianum: revista d'estudis del Moianès, vol. IX, núm. 49 (2n semestre 2013). Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 5-18. RAFEL i GUARRO, A. (2018) Cebrià Calvet Jané (Canuto). Carreter de Barcelona i promotor de l'estiueig a Castellterçol. Barcelona: L'autora. | XX | Restaurat l'any 2019 per la família de Cebrià Calvet. | Es tracta d'un monument autoerigit per Cebrià Calvet, l'any 1919, obra de l'escultor E. Sala, situat en el xamfrà dels carrers Calvet i Sant Roc, al barri del Pedregar. Està construït amb un pedestal de pedra treballada de motllures simples, sobre el que s'aixeca una estàtua de marbre blanc, de caràcter realista. La figura representa a Cebrià Calvet, amb la indumentària típica de principis del segle XX, que es recolza amb la mà dreta sobre un bastó i amb l'esquerra a un passamans decorat amb motius vegetals. | 08064-12 | C. Calvet - C. Sant Roc. | Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), va ser un important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructura i urbanístiques a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. El monument va ser autoerigit l'any 1919 pel propi Cebrià Calvet, adossat al marge d'un camp de la seva propietat. | 41.7503100,2.1240300 | 427171 | 4622425 | 1919 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83964-foto-08064-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83964-foto-08064-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | E. Sala, escultor. | E. Sala era escultor d'obres funeràries, format a la Llotja de Barcelona. | 106 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 83972 | Font de ca n'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nanfruns | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX-XX | Es tracta d'una font adossada a la façana d'un edifici, situada al carrer de Cebrià Calvet número 2-8. És de maó, d'obra vista, d'uns 2 m d'alçada. Presenta, a la part central, un relleu també de maó, que repressenta una torre fortificada i al damunt tres sols que descriuen un arc. Aquest relleu és l'escut de Castellterçol, que és també el de l'antic gremi de paraires. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica semicircular de maó. | 08064-20 | C. Cebrià Calvet, 2-8. | 41.7502500,2.1239000 | 427160 | 4622418 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83972-foto-08064-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83972-foto-08064-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83972-foto-08064-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84010 | Escoles Velles o Grup Escolar Ramon Albó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-o-grup-escolar-ramon-albo | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular que consta d'una sola planta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal és simètrica; les obertures són rectangulars i presenta un porxo central amb la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat; sobre les finestres hi ha un petit òcul circular. Hi ha dues entrades laterals cobertes per uns porxos volats oberts. Les façanes són construïdes amb maons i ciment, arrebossades i pintades. La distribució interna és simètrica. | 08064-58 | Pl. dels Estudis, 6-8. | 41.7507000,2.1200300 | 426839 | 4622471 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84010-foto-08064-58-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lluís Bonet Garí, arquitecte. | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.És la seu de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84026 | Creu del collet de Sant Fruitós o la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-collet-de-sant-fruitos-o-la-creueta | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | La creu del collet de Sant Fruitós està formada per una base de pedra treballada, de planta quadrada, de tres cossos en ordre decreixent, que sustenta una columna, també quadrangular i de pedra treballada. El cos superior de la base presenta l'any '1940' inscrit. Sobre la columna hi ha una creu de forja. | 08064-74 | Collet de Sant Fruitós | L'any 1940 es va construir una creu de pedra en el Collet de Sant Fruitós, de la que només es conserva la base. L'actual fust substitueix un d'anterior, que presentava la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1950'. | 41.7525900,2.1088000 | 425907 | 4622691 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84026-foto-08064-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84026-foto-08064-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es tracta del mirador per excel·lència del poble de Castellterçol i un habitual punt de trobada per veure postes de sol o pluges d'estels. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84031 | Goigs de Sant Fuitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fuitos | XX | Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'. | 08064-79 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84031-foto-08064-79-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84032 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. La façana va ser reconstruïda, probablement després de tenir una entrada pels cotxes. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria, de pedra lligada amb morter i arrebossada, amb els elements de ressalt d'obra vista. A la part posterior hi ha un jardí. Presenta un magatzem exterior i un petit pati pavimentat, amb un pou. Al jardí hi ha un contenidor per a l'aigua de la pluja. | 08064-80 | C. de Bellver, 6-8. | La casa històricament es vinculava amb l'activitat tèxtil. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84032-foto-08064-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84032-foto-08064-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84044 | Goigs de Sant Fructuós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fructuos | XX | Ja no es canten. | Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'. | 08064-92 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84044-foto-08064-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84045 | Goigs de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix: 'Sóu Senyora del Carmel, de Saron glòria complida: Empareu-vos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel. La muntanya visitàreu del Carmel, en carn mortal i amorosa adoctrinàreu a l'escola profetal; i en virtut volent-la ungida us hi deu en viu model. Empareu-nos... És aquest vestit insigne de salut preclar senyal i la prova fidedigna d'aliança perennal, que amb el Carme heu establida i guardeu sempre fidel. Empareu-nos... Amb aquest vestit qui hi mori tot portant-lo piadós dels turments del purgatori compassiva el treieu Vós i el primer dissabte, eixida li doeu del lloc de fel. Empareu-nos... Si rugint mon adversari ompla el Carme de pesar, Vós baixeu l'Escapulari fent-li el cel asserenar. Vós sóu l'Anna amorosida que vesteix son Samuel. Empareu-nos... Mare dels Carmelitans Verge Santa, prodigiosa dirigiu els militants amb vostra ensenya amorosa Castellterçol que a Vós crida feu de viles un model. Empareu-nos... Sóu del Carme bell estel Verge i Mare beneïda. Empareu-nos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel'. | 08064-93 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84045-foto-08064-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84046 | Goigs de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-abat | XX | Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'. | 08064-94 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1972 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84046-foto-08064-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mossèn Antoni Malats | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84047 | Goigs de Joan Baixeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-joan-baixeras | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'. | 08064-95 | Sant Fruitós | Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1992 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84047-foto-08064-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84048 | Goigs de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'. | 08064-96 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84048-foto-08064-96-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84049 | Goigs de Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bru | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de Sant Bru, patró de la capella del mas de l'Oller, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del Sant, el dia 6 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Ja qu'en lo Cel valiment teniu Vos ab lo Senyor: Siau nostre Protector Bruno sant, gran penitent. D'Alemenya natural, filI de pares virtuosos, senyals dareu portentosos de virtut celestial; en París sou eminent com deixeble i com doctor: Siau, etc. Allí's feu un funeral ahont Déu vos descubria lo estat d'un que moria tacat ab culpa mortal; só damnat ple de dolor: Siau, etc. Espantat ab tal sentencia vos seguiren sis companys per fugir mundans enganys a fer aspre penitencia en Grenoble proptament en desert que feia por: Siau, etc. En aquella soledad, Fundador i Patriarca de Cartutxa, qu'ha estat l'arca que a tants homes ha salvat, resplandiu, com sol creixent fins a Roma dant claror: Siau, etc. Puig lo Papa que regnava emprendat de la ciència I virtud de la prudència qu'en Vós ell ja n'observava, vos prengué en continent per son sabi consultor: Siau, etc. Vós amant del sant retiro ab instancia suplicau que vos deixe estar en pau, quan lo Papa, al sentir-ho, vos dona'l consentiment demanat ab tant ardor: Siau, etc. A Calabria retirat fundau altre monestir, per sos volts se fa sentir quanta fou vostra bondat; acudia molta gent implorant vostre favor: Siau, etc. Prop la vostra sepultura nasqué aigua cristallina per tots mals fou medecina a vista de tal ventura exclamava lo creyent, nostre Sant és un tresor: Siau, etc. Esta casa qu'us venera i us te tanta devoció, celestial protecció confiada ab Vós espera, quan vos clame humilment dispensauli dols conhort: Siau, etc. Ja que ab tots sou tant atent escolteu nostre clamor: Siau nostre protector Bruno Sant, gran penitent'. | 08064-97 | Capella de Sant Bru a l'Oller | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7598600,2.1147500 | 426410 | 4623493 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84064 | Festa de Sant Fruitós o Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos-o-festa-major-dhivern | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La Festa Major d'Hivern es celebra anualment el dia 21 de gener, festivitat de Sant Fruitós, patró del poble. Al matí s'encén la tradicional foguera a la plaça Vella, amb la crema de l'arbre de Nadal i es prepara l'esmorzar popular amb torrades i cansalada. A més, es fa el lliurament de premis del concurs de pessebres. La festa finalitza amb la missa solemne en honor al sant patró, a l'església parroquial, on es canten els goig de Sant Fruitós. | 08064-112 | Plça. Vella, s/n. | Antigament, els veïns del poble es despertaven al so del timbal i donaven llenya per a preparar la foguera. També aprofitaven per desfer-se de mobles vells. Actualment, es crema l'avet que ha guarnit la plaça durant les festes de Nadal. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84070 | Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya | X-XII | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). | 08064-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 84071 | Mirador de can Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-salavert | XX | El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus. | 08064-119 | Carrer Joaquim Roger s/n. | 41.7529000,2.1185800 | 426721 | 4622717 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84071-foto-08064-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84102 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970. | 08064-150 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 84103 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.csuc.cat/ | XX-XXI | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 46 imatges de Castellterçol. Hi ha 28 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 12 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellterçol, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 4 fotografies del fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya). D'altra banda, es poden consultar els 7 pergamins que fan referència a Castellterçol, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. | 08064-151 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 84104 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol de Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-anc | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de 46 fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini relacionades amb el terme de Castellterçol. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6971: Unes cases del municipi de Castellterçol. - ANC1-428-N-7043: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7044: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7045: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7046: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7047: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7048: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7049: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7050: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7131: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7142: Una pallissa de la masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7202: La nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7208: L'altar major de la nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7209: La casa natal d'Enric Prat de la Riba, a Castellterçol. - ANC1-428-N-7212: Interior d'una casa de Castellterçol. - ANC1-428-N-7225: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7282: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7283: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7284: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7286: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7287: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7288: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7289: Els gegants de Castellterçol. - ANC1-428-N-7290: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7291: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7313: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7314: La masia de ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-7315: La masia de can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7317: Cases del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7319: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7320: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7321: Vista parcial del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7325: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7326: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7329: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7331 Una masia situada entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja. - ANC1-428-N-7333: La masia de Ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-12254 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12255 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12256 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12257 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12258 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12259 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12260 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12261 Festa de la llana a Ripoll. | 08064-152 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 84105 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-9 | XX-XXI | El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08064-153 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84105-foto-08064-153-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84106 | Ball de Nans i de Gegants i sardana dels gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-i-de-gegants-i-sardana-dels-gegants | FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ | XX | El Ball Nans i de Gegants es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el dissabte a la tarda. És un dels actes tradicionals del programa. Es tracta d'una coreografia senzilla però única, en que els gegants la Griselda, en Tallaferro i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista) salten i donen voltes a la plaça, animats per les picades de mans del públic assistent. La música que acompanya el ball és una sardana que el compositor Joaquim Serra va escriure expressament per als gegants. | 08064-154 | Plça. Vella, s/n. | L'any 1954, el mestre Joaquim Serra, que residia a la població, va compondre la sardana 'Els gegants de Castellterçol', dedicada a Marià Closa. Va ser ballada el 28 d'agost, durant la Festa Major d'aquell any, el mateix dia de l'estrena dels gegants, esdevenint el ball propi dels gegants i els capgrossos. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84106-foto-08064-154-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb els codis IPCIDV-4-1235 i IPCIDV-4-1236.És organitzat per la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol.Fotografia extreta del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84107 | Dita 'A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-moia-son-sargantanes-a-castelltercol-son-mussols-i-a-sant-feliu-sac-i-ganxos | PAREMIOLOGIA TOPICA: http://topica.dites.cat/ | XIX-XX | El refrany geogràfic 'A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos que sempre els porten al coll', fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes. Segons la tradició oral, els moianesos eren coneguts amb el nom de sargantanes perquè, quan passava algun foraster pel carrer, s'amagaven darrere els porticons per a espiar sense ser vistos. Als castellterçolencs, els deien mussols perquè, a diferència dels de Moià, quan passava algun foraster pel carrer, es quedaven mirant descaradament. I pel que fa a Sant Feliu de Codines, la dita es refereix a que era un lloc tradicional de recol·lecció de pinyes, i d'aquí el ganxo per a fer-les caure de l'arbre i el sac per a portar-les. Així doncs, mussol és el malnom amb el que es coneix als castellterçolencs, que palesa el seu suposat caràcter xafarder. | 08064-155 | Castellterçol | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84108 | Dansa de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-castelltercol | AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https://www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC | XVIII-XX | La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que es fa amb cercle; prèviament a tancar la rodona, els balladors executen un passeig per col·locar-se. La Dansa consta coreogràficament de tres parts: - La primera, de dues tirades de passeig, en què els balladors tanquen una rotllana i els nois fan passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Els balladors porten barret en mà i les noies la mantellina agafada a l'alçada del pit, amb una agulla, que es trauran just en acabar aquesta part. - La segona, consta de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella, per acabar amb 23 punts. Aquesta segona part és el que s'anomena popularment 'ball o dansa'. - La tercera, consta d'una sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les 'pavanes'. Les 'pavanes' són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos 'espolsadetes' i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i es saluden donant per acabat el ball. La Dansa té la cobla com a acompanyament musical. El dilluns a la tarda es tornen a repetir les tres parts, però sense el passeig solemne de les autoritats. En quant al vestuari actual, està inspirat a la dècada dels anys setanta del segle XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges. La música té la següent composició: -Passeig: A, A, B, B, C, C. -Dansa: A, A, B, B, C, C. -Sardana: D, D. -Pavana: E, F, G, G, H, I, I, H. -Sardana: D, D'. La Festa s'inicia amb el Ball del Ciri i continua amb la Dansa d'autoritats i el Vals final. Previ al vals, les balladores surten a la plaça perquè els hi retirin la mantellina, mentre els balladors es treuen la capa i el barret dins de l'ajuntament. El diumenge tot l'acte té un caire més protocol·lari i senyorial. El dilluns a la tarda es tornen a repetir els dos balls i els valsos; es comença amb la Dansa curta, sense autoritats, per continuar amb el Ball del Ciri. La ballada de dilluns es coneix popularment com la 'Dansa pel poble', ja que no té el caire protocol·lari del dia abans. La Dansa de Castellterçol és una de les més reconegudes dins el folklore Català. | 08064-156 | Plça. Vella, s/n. | Es desconeix l'origen de la Dansa de Castellterçol, tot i que segons Joan Amades és una 'dansa de collita', per a celebrar la fi de la sega i el batre. Tot sembla indicar que és posterior al Ball del Ciri. Les primeres referències documentals són dels anys 1814-1818, de Manuel Milà i Fontanals a 'Orígen del teatro Catalán' dins d'Obres Completes. L'any 1897 la poetessa Agnès Armengol de Badia va escriure una nova lletra per la Dansa, que és la que es continua cantant actualment. De la Dansa s'en coneixen versions cantades, per cobla de tres quartans, per orquestra i per cobla, entre d'altres. Actualment es balla la versió de cobla que va orquestrar el mestre Joaquim Serra. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els assajos es feien a l'entrada de can Salavert (cal Postavó). Segons consta a la documentació antiga, durant la ballada es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava. L'any 1934, Agustí Fabra va filmar la Dansa i el Ball del Ciri, que és l'enregistrament més antic de la Dansa del que es té coneixement. L'any 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres. Entre els anys 1957 i 1969 hi ha haver diversos canvis en el vestuari, per tal d'adaptar-la a la moda del moment. L'any 1966 va se guanyadora en el concurs organitzat de 'Danzas Españolas' per Televisión Española. L'any 1983 es va crear el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol. Durant els darrers anys s'han incorporat alguns canvis pel que fa la interpretació d'ambdues danses recollides en les actes de la Comissió: el canvi d'orquestra a cobla l'any 1981; el fet d'acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sants patrons; la incorporació d'una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l'eliminació del vals d'autoritats. L'any 1985, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar la Dansa de Castellterçol d'Interès Nacional. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84108-foto-08064-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84108-foto-08064-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84108-foto-08064-156-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.Foiu declarada Festa d'Interès Nacional el 1985 pel Dep.de Cultura i després classificada com a Festa tradicional d'interès nacional d'acord amb el Catàleg Festiu (decret 389/2006). A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0087 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 903560.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84109 | Ball del Ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri-1 | AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https://www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC | XVIII-XX | La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que consta de vàries parts diferenciades, amb tirades de música de 3 o de 6 que es van repetint; només interrompudes pel so d'un flabiol. Durant les 3 primeres tirades, les parelles fan passeig fins a tancar una rodona; els nois duen el barret en mà i les tres primeres balladores duen l'almorratxa i el ciri. Al primer toc de flabiol, la noia passa al darrera del noi. A les següents 3 tirades, s'inicia el 'passeig d'un', noi al davant i les balladores al darrera, amb fila índia. Quan s'acaba el passeig, sona el flabiol, i el noi es gira de cara la noia, saluda la seva parella i es posa el barret. Durant les següents 3 tirades, les parelles fan les espolssadetes, entrant i sortint de la rotllana, acabant amb una volta amb la parella situada a la seva esquerra i tornant al lloc inicial; aquesta figura es repeteix tres cops. Finalment, hi ha 6 tirades de música, on es fan els canvis de poders: les tres primeres parelles traspassen l'almorratxa i el ciri a les altres tres, acaben tancant la rodona i iniciant després del toc del flabiol el 'passeig d'un'. Es tornen a repetir les espolssadetes, però amb el llançament de l'ampolla per part dels tres darrers nois, fent tantes tirades de música com els balladors demanen. En el decurs del ball, les balladores, amb el ciri a la mà esquerra i que comparteixen amb el noi, i l'almorratxa en la seva mà dreta, van buidant la colònia sobre els mocadors que els més menuts els acosten. Després de que les ampolles han estat llançades per sobre de l'ajuntament, es balla la sardana o pavana, la darrera part de la Dansa de Castellterçol, com a cloenda. El llançament de les ampolles es realitza només el dilluns de Festa Major, mentre que és el diumenge quan la Dansa assumeix el paper més important de la ballada. El Ball del Ciri té la cobla com a acompanyament musical. En quant al vestuari actual, està inspirat en la moda de finals del segle XIX i inicis del XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges. | 08064-157 | Plça. Vella, s/n. | El Ball del Ciri es vincula amb la tradició religiosa del poble i és extremadament simbòlic per la presència de símbols com el ciri (masculí) i l'almorratxa (femení), també lligats a tradicions molt antigues. Existeixen referències documentades de que el Ball del Ciri ja es ballava a diverses poblacions catalanes el darrer terç del segle XVIII. Tradicionalment, tres de les parelles que participaven al ball havien estat els pabordes que havien cuidat l'altar major de l'església al llarg de l'any i les altres tres ho havien de fer l'any següent, simbolitzant el ball la ritualització d'aquest traspàs. Els tres nois de les parelles sortints llençaven unes almorratxes, actualment ampolles, per sobre l'ajuntament simbolitzant així el final de la seva tasca, que coincidia amb el final de la Festa Major (el llençament d'ampolles es fa el dilluns). | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84109-foto-08064-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84109-foto-08064-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84109-foto-08064-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Montserrat Malats Riera. Fotografies extretes del web www.dansadecastelltercol.catA l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0440 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 902519.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84110 | Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela. | 08064-158 | Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43. | Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84111 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Espai Franch - Memorial Democràtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-lespai-franch-memorial-democratic | GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta d'una part de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers que s'exposa a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol. Està formada per 5 mosaics, 11 olis i una selecció de guaixos. Alguns dels quadres que es poden trobar són: Mosaics 1. Camí de l'exili. Pont del diable (1987) 175x85 cm. 2. L'Espanya que no volia morir (1988) 154x121 cm. 3. Pare i fill darrera la filferrada (1987) 104x121 cm. Olis 4. Camí de l'exili (1943) 179x147 cm. Paret principal a la entrada abans dels mosaics. 5. La coral llibertat de Gurs (1942) 270x170 cm. Paret dreta 585 cm. 6. Comentant els diaris 232x457 cm. Paret dreta 585 cm. Són propietat de la Generalitat (Arxiu Nacional de Catalunya), a excepció de tres obres que són de l'ajuntament de Castellterçol ('les Puces', 'Sense títol' i 'Dansaires' -aquest últim al vestíbul de l'ajuntament). | 08064-159 | Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. | 41.7514100,2.1190200 | 426756 | 4622551 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest fons ha estat cedit temporalment. D'acord amb el contracte signat el 25 de juliol de 2005 per Caterina Mieras i Barceló, Consellera de Cultura de la Generalitat i Manel Vila i Valls, l'aleshores alcalde de l'Ajuntament de Castellterçol.Aquesta col·lecció narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, que l'autor va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. L'Espai Franc és un espai museístic sobre l'art derivat dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració, des de la perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch i Clapers. Es va inaugurar l'any 2005 però va tancar poc després.El 3 de gener de 2019 es va celebrar la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic. D'altra banda, es van trobar dos quadres més als baixos de l'ajuntament, que van ser restaurats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84112 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946. | 08064-160 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379/1988. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i 24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/josep_franch_clapers). | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84115 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-2 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor del gloriós Sant Roc, venerat en la capella de la Puríssima, al Convent de les Carmelites, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 16 d'agost. La lletra és tal i com segueix: 'Puig al que us honra en tot lloc concediu sempre consol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Per sa ferventa oració i ses virtuts singulars vostres pares exemplars meresqueren, com ric do, celestial benedicció que brillà en vostre bressol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Des del naixement porteu el vostre cos ben marcat com senyal de santedat, amb la insígnia de la Creu, prova amb que demostra Déu la virtut que de vós vol: Ja en l'edat de la infantesa resplendia el vostre nom; i admiraven a tothom vostra fe i vostra puresa quan deixàreu la noblesa al Senyor servint tot sol: Devotíssim de Maria, serveu pura la innocència, i enriquint amb penitència vostra santa romeria, a la perfecció feu via, com ocell de ràpid vol: Pelegrí que arreu camina despedint claror del Cel, era tal el vostre anhel per la caritat divina, que el vostre zel us inclina cap als punts de més condol: En diferents ciutats d'epidèmies castigades, al posar vostres petjades, curàveu als atacats, fent davant dels apestats la Creu que ells honraven molt: Víctima del vostre amor, contraieu la pestilència; i en mig de la greu violència, entre aquell febrós ardor que us causava el viu dolor, fóreu tret fora, ben sol: Semblàveu abandonat quan tothom així us deixava; més un gos un pa us portava cada jorn que hi heu passat. En tan trista soledat no us faltà de Déu consol: Curat prodigiosament, tornàveu a vostra terra; mes, com estaven en guerra fóreu pres, com delinqüent, i us empresonà al moment de gendarmes, un estol: Cinc anys, fins a vostra mort sofríreu amb jou sever la presó a Montpeller; i al reconèixer l'error vostre oncle, el Governador n'experimentà gran dol: Des de llavors tothom clama en temps de pesta envers vós pel valiment portentós, pels favors que estén la fama que el bon Déu per vos derrama des de l'un a l'altre pol: També con gran meravella aquesta vila us implora i vostra imatge atresora dintre l'hermosa Capella de nostra Mare, tan bella que tothom honrar-la vol: Tornada: Puig d'amor diví en el foc dalt la Glòria sou un sol; Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol'. | 08064-163 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84115-foto-08064-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84116 | Goigs de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-victor | XIX-XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'. | 08064-164 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84116-foto-08064-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84120 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-1 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta de dos exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens), situats al cementiri de Castellterçol. Destaquen per la seva alçada considerable, i per la seva capçada llarga i densa. | 08064-168 | Cementiri. C. Sant Llogari, 64. | 41.7505400,2.1149100 | 426413 | 4622458 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 84124 | Festa de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lescudella | AA.DD. (1996) Imatges i Records. Castellterçol. Barcelona: Viena-Columna, p. 60. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 509. | XVI-XXI | La festa de l'Escudella es celebra anualment el dimarts de Carnestoltes. És una de les tradicions més ancestrals de la vila, que es remunta a mitjans del segle XVI. El grup d'escudellaires s'encarrega de cuinar una trentena de calderes d'escudella barrejada, que es reparteix entre veïns i visitants, unes quatre mil persones. Els Escudellers mantenen la recepta original, que s'han anat passant al llarg del temps. L'escudella de Castellterçol és de les úniques de Catalunya que no fa servir verdures. Per cuinar l'escudella són necessaris els següents ingredients: 35 kg de vedella. 25 kg de carn magra. 31 kg de costella. 28 kg de botifarra negra. 41 kg de pollastre. 10 kg de llard. 88 kg de fideus. 110 kg d'arròs. 18 litres d'oli. 500 grams de pebre vermell. 200 grams de pebre negre. 12 kg de sal. 60 litres d'aigua per a cada caldera. Els escudellaires, a les set del matí, encenen el foc per coure el caldo. A les nou, col·loquen les calderes i les omplen d'aigua. Després hi posen els primers ingredients: la sal, l'oli i el llard. En unes calderes a part s'hi cou la carn. Quan l'aigua comença o bullir, s'hi afegeix la carn cuita, sal i pebre, i es deixa coure la barreja. Vint minuts abans de servir l'escudella, s'hi posa arròs i fideus. A la una del migdia, quan ja està a punt, és beneïda pel mossèn. Els escudellaires serveixen l'escudella amb grans cullerots, i és gratuïta per a tothom; només cal portar un recipient i una cullera i esperar el torn. Després del gran àpat, s'organitzen activitats amb la participació d'altres entitats locals (concurs de disfresses, Ball amb el Grup Nou de Teatre...). | 08064-172 | Plça. Prat de la Riba, s/n. | Es tracta d'una de les celebracions més antigues del poble, documentada des del segle XVI (el 1587 segons Carrera, 1948). Aquest àpat de Carnaval és típic a diversos llocs de Catalunya, i se'l coneix amb diferents noms: ranxo, sopa, escudella. Cada indret té la seva pròpia recepta. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta tradició: per agafar forces abans del dejuni de la Quaresma; com a plat calent als forasters que venien per les festes de Carnaval; per obsequiar els vilatans per part del senyor com a mostra d'agraïment; o per ajudar els més necessitats en una època de penúries. La vianda que s'utilitza és de Castellterçol; antigament es feia una recapta per les cases i ara es compra als carnissers del poble. Tradicionalment, es feien servir les calderes d'aram dels veïns i, actualment, són d'acer inoxidable, de l'ajuntament. Durant molt de temps es cuinava al Call de l'Escudella, però per motius d'espai i comoditat, es va traslladar a la plaça de Prat de la Riba. | 41.7514000,2.1196100 | 426805 | 4622550 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84124-foto-08064-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Miquel Catot.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84125 | Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga | CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya ESBART ROSA D'ABRIL: http://www.esbartrosadabril.cat/ INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ | XXI | La Moixiganga és una dansa de caràcter religiós, que es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Setmana Santa, Dissabte Sant al vespre, just abans de la Vetlla Pasqual. Es tracta d'una representació al·legòrica de la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús a través de diferents figures i exercicis acrobàtics. Aquesta representació consta de tres parts: la processó amb torxes des de la pujada de cal Recader, amb música de timbals i gralles; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga, precedit de l'explicació de cada una de les figueres que s'hi representen. És un ball format per nou estampes agrupades en tres grups diferents (Judici de Crist, Crucificació i Resurrecció). En quant a la música, a Castellterçol, es balla la versió de la Moixiganga d'Algemesí, que consta de dues estructures que es van repetint successivament. Està seccionada amb compassos ternaris. Al principi i al final, una estructura diferent obre i tanca el ball. Els balladors van vestits amb armilla blanca decorada amb flors de colors per la part de davant, pantalons blancs amb una ratlla lateral vermella, camisa blanca, barret de palla decorat amb cintes de colors, faldilla vermella, cascavells als turmells, sabates blanques i mitjons blancs. Els balladors porten ciris i espelmes a les mans. Els bastatxos, que són els encarregats de representar les figures del ball, porten un mocador blau al cap, uns pantalons blancs però amb la ratlla lateral blava, una faixa de color blau fosc i sabates blanques. El personatge que representa a Crist va vestit tot de blanc: faldilla blanca, sabates blanques, pantalons i camisa blanca i un casquet al cap fet per dues cintes blanques sobreposades que li pengen pel coll. | 08064-173 | Plça. Vella, s/n. | La moixiganga està relacionada amb el món casteller i amb els balls valencians o les muixerangues valencianes. El seu origen, probablement, és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d'Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l'any 2011. A Catalunya, aquesta classe de moixiganga es fa a Valls, Vilafranca del Penedès, La Geltrú, Sitges, Badalona, Tarragona, etc. A Castellterçol, l'Esbart Rosa d'Abril, l'associació organitzadora, n'ha fet la seva pròpia adaptació a través d'uns diàlegs inèdits i d'unes figures adaptades de l'original. Es realitza des de l'any 2005. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.A l'Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0854.Organitzadors: Esbart Dansaire Rosa d'Abril, amb el suport de l'Ajuntament de Castellterçol i la col·laboració del Grup de Grallers de Castellterçol i l'equip tècnic del Grup Nou de teatre. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84126 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-40 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XX-XXI | La Festa Major de Castellterçol es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d'agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, correfocs, tallers, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, exposicions, teatre, etc. D'entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen: - La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri. - El Ball de Gegants i capgrossos i la Corredissa. | 08064-174 | Castellterçol | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84126-foto-08064-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84126-foto-08064-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84126-foto-08064-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La Comissió de Festa Major és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84128 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-2 | XX-XXI | L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta. | 08064-176 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol) | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84131 | Llegenda del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-del-boix | CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 94-99. CAPDEVILA, J. (1992) 'La llegenda del Pla del Boix'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 82-86. COLOBRANS, J. (1988) 'La bruixeria al Moianès', IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58. PADRISA i VILLÀ, S.; PADRISA i ROVIRA, N. (2014) Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 19. | XIX-XX | Segons la llegenda, fa molt de temps, a Castellterçol hi va haver un més de juny en que s'esperava una molt bona collita, gràcies al clima favorable que s'havia donat durant l'any. Els camps de blat eren molt verds i estaven preparats per a la sega. Però de sobte, un dia, va començar a tronar i a caure una tempesta molt forta que feia perillar la collita. El jove paborde de Sant Fruitós de Castellterçol, que havia estat destinat a la parròquia feia molt poc temps per l'Abat Mitrat de l'Estany, va veure entre els núvols un grup de bruixes volant i cridant. El paborde, per tal de protegir les collites i terres del senyor del castell, va llençar el seu llibre d'oracions i va ordenar a les bruixes que descarreguessin la tempesta allà on caigués el llibre. El va llençar amb tanta força que va anar a parar al pla del Boix, indret que presentava també una vegetació esplèndida. Les bruixes hi van fer caure pedra fins a deixar el lloc desert i, d'ençà és un lloc maleït i erm, on no creix la vegetació. | 08064-179 | Pla del Boix | 41.7792800,2.1154800 | 426493 | 4625648 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84131-foto-08064-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84132 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-oriental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal. | 08064-180 | Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. | 41.7643300,2.1103500 | 426050 | 4623993 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 84134 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://pares.mcu.es/ l | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al segle XX, a les següents unitats: - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA,REAL AUDIENCIA. - Mapes i Planells. Codi referència: ES.08019.ACA/3.39//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos. - Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.43.2//ACA,DIVERSOS. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3//ACA,CONSEJO DE ARAGÓN. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20.2.4.2.3.1.3//ACA,HACIENDA. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP. - Casagemes. Codi referència: ES.08019.ACA/3.11//ACA,DIVERSOS,Casagemes. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.4.1.3//ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio. - Bassols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.5.6.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.1.4.4//ACA,GENERALITAT. | 08064-182 | Arxiu de la Corona d'Aragó,C. Almogàvers 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84135 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XVI-XX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Castellterçol: - ACVO100-20: Ajuntament de Castellterçol. En concret el que abasta cronològicament des de l'any 1853 al 2010, i alguna documentació de l'any 2011 i del 2012. Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament, amb les sèries corrents en un consistori com correspondència, expedients de secretaria, comptes, llicències d'obres, taxes i impostos municipals, padrons, lleves, etc. - ACVO100-58: Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès). - ACVO100-52: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-45: Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-46: Can Guàrdia Fargas de Castellterçol. - ACVO100-34: Casa de Beneficència Brugarolas i Palau (Castellterçol). - ACVO100-42: Col·lecció Arxiu de complement (còpies de fons i documents). - ACVO100-26: Col·lecció d'imatges i audiovisuals. - ACVO100-25: Col·lecció d'impresos i cartells. - ACVO100-24: Col·lecció de manuscrits i documents. - ACVO100-18: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - ACVO100-57: Mas Gorchs (Llerona ) - Mas Rovira (Canovelles). - ACVO100-39: Mas Oliveres de Lliçà d'Amunt. | 08064-183 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, C. Olivar, 10, 08402, Granollers. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.El contracte de dipòsit del fons de l'arxiu municipal de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental va ser signat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Castellterçol, el 14 de juny de 2007. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84136 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-episcopal-de-vic | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XI-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Castellterçol es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: • Mensa Episcopal. • Arxius Parroquials. • Capítol de Vic. • Notarials. Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, la de la Mensa Episcopal i la de l'Arxiu Capitular de Vic. | 08064-184 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84137 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellterçol són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-933: Antonio Correa Véglison. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-891: Cultura en Ruta, S.A. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Agricultura, ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-137: Enric Prat de la Riba. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació catalana de Futbol. - ANC1-297: Federació Sindical Tèxtil Radium. - ANC1-411: Ferran Soldevila. - ANC1-284: Francesc Brunet i Recasens. - ANC1-211: FECSA. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana. - ANC1-5: Gabriel Casas i Galobardes. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-606: Germanor de Minyons de Muntanya. - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-611: Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-994: Joan Artigues i Carbonell. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-244: Josep Benet. - ANC1-979: Josep Fargas i Datzira. - ANC1-585: Josep maria Segarra i Plana. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. - ANC1-886: Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. - ANC1-168: Llinatge Cartellà de Sabastida, Barons de l'Albi. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-610: Minyons Escoltes de Catalunya. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-564: Taf Helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). | 08064-185 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 84139 | Arxiu parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-fruitos | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XIV-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. L'arxiu parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 32 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XIV al XX. Cal tenir present que hi ha documentació referent a l'arxiu parroquial de Sant Fruitós dins del de Santa Maria d'Alpens. Aquests documents corresponen a baptismes (1566-1979), confirmacions (1666-1732), matrimonis (1585-1892), defuncions (1578-1876), aniversaris i celebracions (1691-1836), administració de l'obra (1674-1888), documents episcopals (1861-1865), comptes i factures (1607-1887), llevadors de rendes i censals (1725-1900), llegats piadosos (1676-1733), correspondència (1701-1879), cens parroquial (1950), confraries i associacions (1590-1935), vària administració (1694-1961), manuals notarials (1331-1704), capítols matrimonials (1509-1851), testaments (1602-1699), actes notarials (1506-1878), capbreus (1521-1800), processos (1754-1761), registres de documents (1701-1900), vària notarial (1627-1965) i pergamins (1346-1784). Les unitats documentals són en suport de paper amb enquadernació de lligall i en pergamí en lligall. | 08064-187 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84140 | Llegenda del gat negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gat-negre | CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99. COLOBRANS, J. (1988) La bruixeria al Moianès., IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58. | XIX-XX | Segons explica la llegenda, a Castellterçol hi havia un gat negre que s'enfilava i es tornava gras. Era un gat que atemoria als habitants del poble perquè era d'unes bruixes. Un dia, li van llençar una paella d'oli bullint a l'esquena i, inexplicablement, a l'endemà un veí va patir un gran dolor a l'esquena i des d'aleshores caminava geperut. | 08064-188 | Castellterçol | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84141 | Llegenda de la crema de llibres de bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-crema-de-llibres-de-bruixes | CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99. | XIX-XX | Segons la llegenda, a una antiga biblioteca de Castellterçol es van trobar uns llibres que pertanyien a unes bruixes. Es va decidir fer una foguera a l'actual plaça Prat de la Riba, per tal de cremar-los. En quant van llençar-los al foc, els llibres van començar a saltar i a xisclar sense cremar-se, en consonància amb la creença popular de que els llibres de les bruixes no es cremen. | 08064-189 | Castellterçol | 41.7512600,2.1196700 | 426810 | 4622534 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84146 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-occidental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Occidental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Occidental segueix en direcció al pla de les Forques i continua cap al collet de Sant Fruitós. Des d'aquí arriba a l'antic recés de la masia del Pujolet i surt del terme municipal en direcció a ponent. | 08064-194 | Travessa el municipi des de l'extrem de tramuntana al de ponent. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7645000,2.1109600 | 426101 | 4624011 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84147 | Muçol de Foc dels Diables de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mucol-de-foc-dels-diables-de-castelltercol | DIABLES DE CASTELLTERÇOL: https://diablesdecastelltersol.org/ | XXI | El Muçol és la bèstia de foc de la Colla de diables de Castellterçol. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2015, per l'artista Dolors Sans, amb motiu del vintè aniversari de la colla. És un mussol de fibra de vidre (reïna de polièster) d'estil naturalista, en actitud agressiva i dinàmica. Una part de les ales del drac mussol és fixa i l'altra part de l'ala, es pot desplegar. Al pit, a mode de medalló, hi ha l'almorratxa, element tradicional i simbòlic de Castellterçol. És de grans proporcions: amb les ales obertes té una amplada de 3,53 m i una alçada de 3 m amb el portador inclòs. És per un sol portador i disposa de 30 punts de foc. Els diables van triar aquesta figura perquè hi ha una dita que es refereix als castellterçolencs com a 'mussols'. A la bèstia també li han creat una llegenda pròpia, molt recent. | 08064-195 | Local ANLA, C. Josep Gallés, 36. | 41.7537300,2.1205200 | 426883 | 4622807 | 2015 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84147-foto-08064-195-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic. És propietat de la Colla de Diables de Castellterçol. Es guarda actualment al local municipal ANLA però està previst el trasllat al local del Diables a les Piscines.Fotografies extretes del web de la Colla de Diables de Castellterçol: https://diablesdecastelltersol.org/La Colla de Diables de Castellterçol és l'única agrupació de foc del Moianès. Es va crear l'any 1995, dins d'un grup d'esplai infantil i juvenil. La seva activitat central gira al voltant dels Correfocs de Festa Major, i el de Sant Joan, tanmateix participa en altres actes relacionats amb del calendari festiu local i comarcal. Actualment, la colla té 55 socis entre Diables i Tabalers i des de 2014 compta amb la Colla de Diablets ( infants de 5 a 12 anys), amb 45 diables i tabalers. | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84148 | Goigs de la Verge del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-del-remei | XX | Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'. | 08064-196 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84148-foto-08064-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.