Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84208 | Vilarrubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarrubia | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'JAUME PLANS 1820'. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-256 | Vilarrubia | 41.7488100,2.0577600 | 421659 | 4622316 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84208-foto-08064-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84208-foto-08064-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84096 | Barraca de ca la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-rosa | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | El sostre s'ha ensorrat. | Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa a poca distància al sud-oest de ca la Rosa. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Presenta una obertura al costat de llevant, relacionada amb una probable sortida de fums. El sostre s'ha ensorrat. | 08064-144 | Vilanova | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7638200,2.0764200 | 423229 | 4623966 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84096-foto-08064-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18244 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960923.Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84182 | Cal Ciuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ciuro | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PATRIMONI EXISTENCIAL: excursionismecientific.wordpress.com/2014/04/22/cal-ciuro/ | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta probablement era a dues vessants. La façana principal es troba orientada a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la casa, amb rajols vidriats. | 08064-230 | Vilanova | 41.7618700,2.0751300 | 423119 | 4623751 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84182-foto-08064-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84182-foto-08064-230-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84183 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-1 | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis de dos dels seus murs. Era de petites dimensions, de planta rectangular, i orientada a migdia. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08064-231 | Vilanova | 41.7581600,2.0841500 | 423865 | 4623331 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84183-foto-08064-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84184 | Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sec-1 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a excepció dels de la façana principal, que s'ha ensorrat. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura del que podria ser una antiga tina. | 08064-232 | Vilanova | 41.7635700,2.0792100 | 423460 | 4623936 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84184-foto-08064-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84184-foto-08064-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84184-foto-08064-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84185 | Ca la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rosa-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, a pocs metres de cal Sec. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs conserven tota la seva alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura d'un forn de pa. | 08064-233 | Vilanova | 41.7643900,2.0775600 | 423324 | 4624028 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84185-foto-08064-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84185-foto-08064-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84214 | Forn de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció. És construït amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. | 08064-262 | Vilanova | Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. | 41.7554800,2.0760100 | 423185 | 4623041 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84214-foto-08064-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84214-foto-08064-262-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 83954 | Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell | ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://castell-tersol.org/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://www.castelltersol.cat/ca/amics-castell | XI-XVII | Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta. | 08064-2 | Turó del Castell | La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental. | 41.7449700,2.1202700 | 426852 | 4621835 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l' ACORD GOV/197/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84132 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-oriental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal. | 08064-180 | Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. | 41.7643300,2.1103500 | 426050 | 4623993 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84146 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-occidental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Occidental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Occidental segueix en direcció al pla de les Forques i continua cap al collet de Sant Fruitós. Des d'aquí arriba a l'antic recés de la masia del Pujolet i surt del terme municipal en direcció a ponent. | 08064-194 | Travessa el municipi des de l'extrem de tramuntana al de ponent. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7645000,2.1109600 | 426101 | 4624011 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84173 | Salt del torrent de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-vilanova | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural. | 08064-221 | Torrent de Vilanova | 41.7600200,2.0738900 | 423014 | 4623546 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84173-foto-08064-221-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 84075 | Barraca 1 de la Soleia de la Riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-la-riera-de-sant-joan | INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https://etnologia.blog.gencat.cat/2018/10/18/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la riera de Sant Joan. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda doble. | 08064-123 | Soleia de la riera de Sant Joan | Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses. | 41.7563600,2.0469200 | 420767 | 4623165 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84075-foto-08064-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8704 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951254 .Fotografies extretes del web http://wikipedra.catpaisatge.net/. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84059 | Dolmen del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MALUQUER DE MOTES, J. (1947) 'El dolmen del Criach en el término de Castellterçol'. Ampurias. IX-X. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. Diputación Provincial de Barcelona. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | Algunes lloses han caigut. | Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. El túmul és format per pedres de diversos dimensions i cobreix un petit turó que, segons Batista, és natural i, segons Maluquer de Motes, artificial (vegeu bibliografia). Les dimensions aproximades de la cambra interna són 1,60 m per 1,00 m. Fou descoberta l'any 1935 pel Sr. Solé de Castellterçol i objecte de posteriors excavacions (Almirall, 1945 / R. Batista, 1957). L'any 1957 es van documentar ossos humans corresponents a uns 9 o 10 individus i fragments de ceràmica grollera. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-107 | Serreta de Criac | 41.7471700,2.0936900 | 424645 | 4622102 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 500 m i després del segon revolt, es troba a la dreta del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84060 | Dolmen del Criac II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac-ii | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es desconeix el seu estat. | Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses. | 08064-108 | Serreta de Criac | 41.7475200,2.0938400 | 424658 | 4622141 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84060-foto-08064-108-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84057 | Dolmen del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-clami | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. COLOMINAS, J. (1953) 'Dolmen de Mas Clamí'. Ampurias. XV-XVI. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una gran cista rectangular tancada, orientada de nort a sud. Va ser descoberta l'any 1950 per Olegari Sala i excavada posteriorment per un grup d'afeccionats dirigits per J. Colomines. Segons l'estudi que en va fer Colominas era formada per quatre grans lloses, però segons l'excavació i l'estudi que en va fer Batista, l'any 1961, presentava una cinquena, que fa de tancament al sud i que actualment conserva. Tanmateix, conservava el cercle peristalític. A l'interior de la cista es van recollir restes antropològiques corresponents a uns vuit individus, material ceràmic abundant (un vas carenat amb nansa d'apèndix de botó, fragments de ceràmica llisa i també amb decoracions incises, un fragment de vora d'un vas de tipus campaniforme amb dibuix incís de ratlles paral·leles i verticals), quatre denes de collaret de pedra calcària i dos penjolls de pecten. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-105 | Serrat del Moro | 41.7621000,2.0949300 | 424765 | 4623759 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84057-foto-08064-105-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilómetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 1,5 km; al sud del camí hi ha un petit dolmen. A uns 50 m en direcció sud es troba el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84065 | Collet del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-mas-clami | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARAGALL, M. (2003) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Collet del mas Clamí, nº 5741. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | X-XII | Destruït. | Sepultura d'inhumació en una caixa rectangular de lloses amb coberta. La sepultura, orientada d'est a oest, amidava 1,76 m de llarg per 0,50 m d'amplada per 0,30 m de profunditat. Contenia les restes òssies de tres individus: un home adult en posició primària de decúbit supí, amb el cap a ponent, i una dona i un infant en posició secundària i sense connexió arraconats als peus del primer. La seva datació es situaria entre els segles X-XII per les seves característiques i els paral·lels tipològics. No es van documentar materials arqueològics associats a la sepultura. Així mateix, es va constatar la inexistència d'altres restes antropològiques en un radi de 3,80 per 6 m al voltant de l'estructura. | 08064-113 | Serrat del Moro | 41.7646500,2.1007200 | 425250 | 4624037 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84065-foto-08064-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2003 fou descoberta en el decurs de les obres d'obertura d'un tallafoc i objecte d'una intervenció arqueològica d'urgència.S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilòmetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 2,5 km, a uns camps de cultiu on es troba el dolmen del mas Clamí. Cal continuar uns 600 m cap a l'est fins arribar al collet sobre el mas enrunat del mas Clamí.Fotografia 2 extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol) perquè perquè no s'ha localitzat cap resta arqueològica en superfície. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84034 | El Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-munt | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-82 | Serrat Llarg del Munt | La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols. | 41.7350900,2.1103000 | 426012 | 4620747 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84188 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes de planta rectangular. Constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a la façana de migdia; la resta no conserven l'alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra sense carejar. Es conserva el forn i una tina. | 08064-236 | Serra de l'Olleret | 41.7492300,2.0514700 | 421137 | 4622369 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84188-foto-08064-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84188-foto-08064-236-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Masia situada a la Serra de l'Olleret, a tocar del límit de terme amb Granera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84231 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-i | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XXI | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Castellterçol i Granera, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'. | 08064-279 | Serra de l'Olleret | 41.7481600,2.0522100 | 421197 | 4622249 | 2004 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84231-foto-08064-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84231-foto-08064-279-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84028 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-4 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XX | Masia de planta en forma d' 'L', formada per la casa original, de planta quadrada, i una ampliació posterior. Consta de planta baixa, una planta pis i golfes. L'antiga coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició bastant regular. A la llinda de fusta del portal d'entrada, hi ha una rajola amb 'CUARTEL 1º' escrit. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa compta també amb diversos cossos annexos, com un celler. | 08064-76 | Sector central terme, a prop i a llevant de l'extrem nord del nucli vell. | 41.7548700,2.1257200 | 427317 | 4622930 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84028-foto-08064-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84028-foto-08064-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A les seves proximitats hi ha una font.Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84128 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-2 | XX-XXI | L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta. | 08064-176 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol) | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84128-foto-08064-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84148 | Goigs de la Verge del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-del-remei | XX | Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'. | 08064-196 | Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7446200,2.1202600 | 426851 | 4621796 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84148-foto-08064-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 83969 | La Sala de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-sant-llogari | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XVII | Moltes de les estances es troben en estat ruïnós. | La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada, que s'arrengleren formant un eix amb orientació nord-sud. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, i a la llinda hi ha la següent inscripció: 'Llogar- Sala, 1827'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca una tina i un cobert davant de l'era, amb un arc de mig punt. Al seu costat nord-oriental es troba la capella de Sant Llogari. | 08064-17 | Sant Llogari de Castellet | 41.7550500,2.0542400 | 421374 | 4623012 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84030 | L'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-de-les-cases | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-78 | Sant Julià d'Úixols | 41.7217400,2.1192800 | 426744 | 4619257 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web https://ca.wikiloc.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84176 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-2 | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a uns 65 m al sud-oest de Sant Julià d'Úixols. És de planta irregular formada per tres cossos adossats, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener. Les obertures són petites, rectangulars, emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. | 08064-224 | Sant Julià d'Úixols | 41.7238500,2.1126000 | 426190 | 4619497 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84176-foto-08064-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84235 | Font de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-julia | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XVIII-XX | La font de Sant Julià es troba a l'interior d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter, sota el nivell del pla. S'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. L'aigua cau per un petit rajolí cap a un pedrís. Durant molts períodes, al llarg de l'any, és seca. | 08064-283 | Sant Julià d'Úixols | 41.7229500,2.1120400 | 426143 | 4619397 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84235-foto-08064-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84235-foto-08064-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84031 | Goigs de Sant Fuitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fuitos | XX | Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'. | 08064-79 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84031-foto-08064-79-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84044 | Goigs de Sant Fructuós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fructuos | XX | Ja no es canten. | Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'. | 08064-92 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84044-foto-08064-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84046 | Goigs de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-abat | XX | Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'. | 08064-94 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1972 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84046-foto-08064-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mossèn Antoni Malats | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84047 | Goigs de Joan Baixeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-joan-baixeras | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'. | 08064-95 | Sant Fruitós | Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1992 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84047-foto-08064-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84048 | Goigs de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'. | 08064-96 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84048-foto-08064-96-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84116 | Goigs de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-victor | XIX-XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'. | 08064-164 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84116-foto-08064-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84172 | Gorg de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-vinyota | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota. | 08064-220 | Riera de Fontscalents | 41.7638400,2.1305800 | 427731 | 4623921 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84172-foto-08064-220-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 84110 | Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela. | 08064-158 | Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43. | Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 84203 | El Pla Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-gaia | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia formada per un edifici principal amb diverses dependències adossades. L'edifici principal consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-251 | Quintana del Pla Gaià | 41.7414100,2.1019100 | 425322 | 4621456 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84203-foto-08064-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84203-foto-08064-251-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84207 | El Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedros | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIIII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos annexos amb un barri tancat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-255 | Quintana del Pedrós | 41.7684200,2.0814300 | 423651 | 4624472 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84207-foto-08064-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84207-foto-08064-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84207-foto-08064-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84053 | Les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canals-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta cossos adossats a ambdós laterals. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra amb l'any '1782' inscrit. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista. | 08064-101 | Quintana de les Canals | 41.7723500,2.1148300 | 426431 | 4624880 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84053-foto-08064-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84053-foto-08064-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84205 | La Vall Jusana o Vall-llossana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-jusana-o-vall-llossana | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia formada per un edifici principal i un cos adossat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, d'obra. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-253 | Quintana de la Vall Jusana | 41.7522100,2.1391700 | 428432 | 4622623 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84205-foto-08064-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84205-foto-08064-253-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 83966 | La Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ginebreda | CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XIX | Gran mas pairal format per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb grans dovelles i presenta la següent inscripció: 'EIXA CASA FOV REEDIFIADA EN LO ANY DE 1818 PER LO ILLESRD GAIETANO DE PLANELLA Y FIVALLER COMTE DE LLAR Y BARO DE GRANERA'. Les obertures són petites, quadrades o rectangulars, de disposició simètrica, de pedra carejada. En destaca el portal de la façana oest, que duu inscrit, a la llinda, l'any '1621'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-14 | Quintana de la Ginebreda | Les referències documentals més antigues del mas són del segle XII, quan hi havia al terme actual de Castellterçol dos nuclis de població; un d'ells depenia del castell i l'altre, del mas amb l'església de Sant Fruitós. La casa va ser restaurada l'any 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera. | 41.7652500,2.1095600 | 425985 | 4624096 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84054 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | En estat ruïnós. | Restes d'una antiga masia, de planta rectangular, que constava de planta baixa, una planta pis i possiblement golfes. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva un forn a l'angle nord-est. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç, arrebossats. Al nord de la casa hi ha una cisterna. | 08064-102 | Puigcastellar | 41.7269500,2.1251000 | 427234 | 4619830 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84054-foto-08064-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84054-foto-08064-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84178 | Cal Caixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caixeta | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana. | 08064-226 | Puigcastellar | 41.7291100,2.1182100 | 426663 | 4620076 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84020 | Masia a Puig Oriol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes annexada a un edifici de factura contemporània. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. En destaca la finestra central emmarcada amb carreus, ampit motllurat i llinda de tradició tardogòtica. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista, amb pedres cantoneres. | 08064-68 | Puig Oriol | Segons la tradició oral, aquesta casa era patrimoni de la rectoria de Castellterçol. | 41.7460900,2.1166900 | 426556 | 4621962 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 84021 | Masia a Puig Oriol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i una planta pis. La façana presenta un cos adossat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, de pedra carejada. En destaquen les tres finestres superiors, amb l'ampit motllurat de pedra. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-69 | Puig Oriol | 41.7459400,2.1169600 | 426578 | 4621946 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84005 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, d'estructura regular simètrica, amb un cos central a mode de torre. Consta de planta baixa i pis i, al centre, sobresurt un altre pis. La coberta és composta. Les obertures de la planta baixa són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals enguixats; al primer pis, es composen per conjunts de tres arquets amb volta de mig punt; i al pis superior, els arquets estan sostinguts per petites columnes. El cos central presenta una cornisa amb arc de mig punt. | 08064-53 | Ptge. del Nord, 1-3. | 41.7515600,2.1182000 | 426688 | 4622568 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84005-foto-08064-53-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84159 | Font del Prat del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-del-pou | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 49. | XVIII-XX | Es troba a l'interior d'una gran volta de mig punt, que amida aproximadament 3,20 m de llarg, 4,40 m d'ample i 2,80 m d'alçada. És una font de raig amb un broc gruixut de ferro. Per sobre, hi ha dues fornícules. Presenta dos bancs de pedra adossats a l'interior de la paret de la volta. També hi ha una altra font més petita, que brolla d'una altra deu. Amb l'aigua sobrant es reguen els horts del voltant. A tocar de la font hi ha grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. | 08064-207 | Prat del Pou | És una de les fonts més populars i concorregudes de Castellterçol. Es coneix la seva existència almenys des del segle XVIII, on consta a la documentació de l'època. | 41.7434000,2.1164500 | 426533 | 4621664 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Prat del Pou es situa a prop del nucli urbà, sota el turó de Rosanes, en una zona de feixes i bosc. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 83998 | Villa Orozco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-orozco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada. La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador. Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis. | 08064-46 | Plça. de Jaume Carrera i Pujal, 6. | 41.7523400,2.1211500 | 426934 | 4622653 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83998-foto-08064-46-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84064 | Festa de Sant Fruitós o Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos-o-festa-major-dhivern | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La Festa Major d'Hivern es celebra anualment el dia 21 de gener, festivitat de Sant Fruitós, patró del poble. Al matí s'encén la tradicional foguera a la plaça Vella, amb la crema de l'arbre de Nadal i es prepara l'esmorzar popular amb torrades i cansalada. A més, es fa el lliurament de premis del concurs de pessebres. La festa finalitza amb la missa solemne en honor al sant patró, a l'església parroquial, on es canten els goig de Sant Fruitós. | 08064-112 | Plça. Vella, s/n. | Antigament, els veïns del poble es despertaven al so del timbal i donaven llenya per a preparar la foguera. També aprofitaven per desfer-se de mobles vells. Actualment, es crema l'avet que ha guarnit la plaça durant les festes de Nadal. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84064-foto-08064-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84106 | Ball de Nans i de Gegants i sardana dels gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-i-de-gegants-i-sardana-dels-gegants | FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ | XX | El Ball Nans i de Gegants es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el dissabte a la tarda. És un dels actes tradicionals del programa. Es tracta d'una coreografia senzilla però única, en que els gegants la Griselda, en Tallaferro i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista) salten i donen voltes a la plaça, animats per les picades de mans del públic assistent. La música que acompanya el ball és una sardana que el compositor Joaquim Serra va escriure expressament per als gegants. | 08064-154 | Plça. Vella, s/n. | L'any 1954, el mestre Joaquim Serra, que residia a la població, va compondre la sardana 'Els gegants de Castellterçol', dedicada a Marià Closa. Va ser ballada el 28 d'agost, durant la Festa Major d'aquell any, el mateix dia de l'estrena dels gegants, esdevenint el ball propi dels gegants i els capgrossos. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84106-foto-08064-154-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb els codis IPCIDV-4-1235 i IPCIDV-4-1236.És organitzat per la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol.Fotografia extreta del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 84108 | Dansa de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-castelltercol | AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https://www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC | XVIII-XX | La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que es fa amb cercle; prèviament a tancar la rodona, els balladors executen un passeig per col·locar-se. La Dansa consta coreogràficament de tres parts: - La primera, de dues tirades de passeig, en què els balladors tanquen una rotllana i els nois fan passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Els balladors porten barret en mà i les noies la mantellina agafada a l'alçada del pit, amb una agulla, que es trauran just en acabar aquesta part. - La segona, consta de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella, per acabar amb 23 punts. Aquesta segona part és el que s'anomena popularment 'ball o dansa'. - La tercera, consta d'una sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les 'pavanes'. Les 'pavanes' són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos 'espolsadetes' i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i es saluden donant per acabat el ball. La Dansa té la cobla com a acompanyament musical. El dilluns a la tarda es tornen a repetir les tres parts, però sense el passeig solemne de les autoritats. En quant al vestuari actual, està inspirat a la dècada dels anys setanta del segle XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges. La música té la següent composició: -Passeig: A, A, B, B, C, C. -Dansa: A, A, B, B, C, C. -Sardana: D, D. -Pavana: E, F, G, G, H, I, I, H. -Sardana: D, D'. La Festa s'inicia amb el Ball del Ciri i continua amb la Dansa d'autoritats i el Vals final. Previ al vals, les balladores surten a la plaça perquè els hi retirin la mantellina, mentre els balladors es treuen la capa i el barret dins de l'ajuntament. El diumenge tot l'acte té un caire més protocol·lari i senyorial. El dilluns a la tarda es tornen a repetir els dos balls i els valsos; es comença amb la Dansa curta, sense autoritats, per continuar amb el Ball del Ciri. La ballada de dilluns es coneix popularment com la 'Dansa pel poble', ja que no té el caire protocol·lari del dia abans. La Dansa de Castellterçol és una de les més reconegudes dins el folklore Català. | 08064-156 | Plça. Vella, s/n. | Es desconeix l'origen de la Dansa de Castellterçol, tot i que segons Joan Amades és una 'dansa de collita', per a celebrar la fi de la sega i el batre. Tot sembla indicar que és posterior al Ball del Ciri. Les primeres referències documentals són dels anys 1814-1818, de Manuel Milà i Fontanals a 'Orígen del teatro Catalán' dins d'Obres Completes. L'any 1897 la poetessa Agnès Armengol de Badia va escriure una nova lletra per la Dansa, que és la que es continua cantant actualment. De la Dansa s'en coneixen versions cantades, per cobla de tres quartans, per orquestra i per cobla, entre d'altres. Actualment es balla la versió de cobla que va orquestrar el mestre Joaquim Serra. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els assajos es feien a l'entrada de can Salavert (cal Postavó). Segons consta a la documentació antiga, durant la ballada es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava. L'any 1934, Agustí Fabra va filmar la Dansa i el Ball del Ciri, que és l'enregistrament més antic de la Dansa del que es té coneixement. L'any 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres. Entre els anys 1957 i 1969 hi ha haver diversos canvis en el vestuari, per tal d'adaptar-la a la moda del moment. L'any 1966 va se guanyadora en el concurs organitzat de 'Danzas Españolas' per Televisión Española. L'any 1983 es va crear el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol. Durant els darrers anys s'han incorporat alguns canvis pel que fa la interpretació d'ambdues danses recollides en les actes de la Comissió: el canvi d'orquestra a cobla l'any 1981; el fet d'acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sants patrons; la incorporació d'una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l'eliminació del vals d'autoritats. L'any 1985, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar la Dansa de Castellterçol d'Interès Nacional. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84108-foto-08064-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84108-foto-08064-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84108-foto-08064-156-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.Foiu declarada Festa d'Interès Nacional el 1985 pel Dep.de Cultura i després classificada com a Festa tradicional d'interès nacional d'acord amb el Catàleg Festiu (decret 389/2006). A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0087 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 903560.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/