Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47127 | Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava. | 08067-144 | Cinglera de Rocallisa | 41.7900700,2.2013200 | 433638 | 4626777 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47127-foto-08067-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
| 47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
| 47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 47149 | Jardins de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament. | 08067-166 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 102|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47152 | Jardins de la casa Anselm Clavé, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret. | 08067-169 | Carrer Anselm Clavé 16 | Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.7990400,2.2199900 | 435198 | 4627758 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47153 | Jardins de la Casa Carreres-Artau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-carreres-artau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial. | 08067-170 | Plaça Nova 5 (pel darrera) | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7971600,2.2198400 | 435184 | 4627550 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47153-foto-08067-170-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47200 | La Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauva-negra | <p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.</p> | <p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.</p> | 08067-218 | Sauva Negra | 41.7837100,2.1918800 | 432847 | 4626078 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47230 | Via Ferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-ferrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat | XX | El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí. | 08067-248 | Turó del Puigsagordi | 41.8032000,2.2024000 | 433741 | 4628234 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47087 | Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Hi ha pintades de grafiters que han malmès la font. Per altra banda el lloc resta abandonat. | Font feta de totalment de pedra. La font està encaixada en una paret., en aquesta, hi ha un escut dels comtes de Centelles i una inscripció que data de 1610. A la part de baix podem observar una petita pica. A un costat s'ha fet una ampliació a mitjans del segle XX creant així una petita habitació que està tancada gràcies a una porta de ferro. | 08067-104 | Carrer d'Anselm Clave s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7985100,2.2187900 | 435098 | 4627700 | 1610 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment el seu emplaçament resta tancat al públic i la clau per poder accedir-hi les té l'Ajuntament. | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47088 | Font de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-nova | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs. | 08067-105 | Plaça Nova | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7974200,2.2190300 | 435117 | 4627579 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47089 | Font del carrer Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-buenos-aires | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta en un arc de mig punt aguantat sobre dues columnes de ciment. Els elements constructius són el totxo per a la pica i fragments de ceràmica que serveixen com a ornamentació per a tota la resta de l'estructura. | 08067-106 | Carrer Buenos Aires, 16 | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7948000,2.2226400 | 435414 | 4627286 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47090 | Font de la Fàbrica Estabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fabrica-estabanell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida sense pica a sota. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua. La decoració de la font està feta amb imatges religioses. | 08067-107 | Carrer de l'Estació, s/n | La nau es va construir segons consta a la seva façana en 1934, estava fora de ciutat ampliant així la zona industrial de Ca l'Estabanell. És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7993000,2.2242000 | 435548 | 4627784 | 1934 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Va ser construïda al mateix moment que la fàbrica | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47091 | Font de la Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lestacio | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire molt modern, de forma rectangular (més alta que ampla), amb una pica a sota de forma quadrada i a un lateral a mode decoratiu un sortint també quadrat d'uns 40x40 cm. | 08067-108 | Plaça de l'Estació | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7992400,2.2227400 | 435427 | 4627778 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47092 | Font de l'Avinguda Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-bellesguard | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire modern és de forma rectangular (més alta que ampla) amb uns petits sortints laterals a modes decoratiu i acabament arrodonit. La pica és quadrada i està muntada damunt d'un suport. | 08067-109 | Avinguda Bellesguard | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.8032900,2.2209900 | 435286 | 4628229 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47093 | Font del carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra, de forma rectangular (més llarga que ampla) amb una petita pica a sota. La font està encaixada en una paret. | 08067-110 | Carrer Jesús, s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7984000,2.2182100 | 435050 | 4627689 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ha estat remodelada a finals del segle XX. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47094 | Font del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida amb una pica a sota. Ubicada al inici de les escales tocant amb el carrer Socós. | 08067-111 | Carrer del Serrat s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7959100,2.2189200 | 435106 | 4627412 | 1976 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47108 | Cap de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-santa-coloma | <p>http://devocioteca.blogspot.com/2008/12/centelles-la-festa-del-pi-i-la-devoci.html - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.</p> | XVIII | Són les restes d'un element religiós del qual només es conserva una petita part, això sí, aquesta part està en bastant bon estat. | <p>Element religiós d'estil barroc del qual només se'n conserva el cap. El cap de figura femenina està fet de fusta treballada, amb molt detall. Representa la figura de Santa Coloma, patrona de Centelles.</p> | 08067-125 | Plaça Mossèn Xandri, s/n | <p>La vida de Santa Coloma es situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l'emperador romà Aurelià. La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l'alta edat mitjana.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47108-foto-08067-125-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Està guardat dins de l'església en una capsa perquè no es faci malbé. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47157 | Mobiliari del Passeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-del-passeig | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Les baranes i les faroles que van ser col·locades a la seva època com a mobiliari del passeig són de caire noucentista. Hi ha una farola amb dos llums adossades a alguns bancs amb forjat de ferro i altres bancs són dobles amb una decoració al mig i també ferro forjat. | 08067-174 | Carrer de Jesús, s/n | Forma part de la reurbanització de caire modernista que va patir el carrer Jesús a principis del segle XX, altres elements destacats dels voltants són la Casa Gaudí-Safores i la porta d'entrada als jardins de la Casa Pratmasó. | 41.7982700,2.2183500 | 435061 | 4627674 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | La porta d'accés a la finca, les baranes, els bancs de pedra, els llums i la distribució general del Passeig manifesten l'estil modernista tardà de Raspall. | 106|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47232 | Campana de l'església de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-lesglesia-de-santa-coloma-de-centelles | XVII | <p>Campana de bronze forjada al 1640 i que pertanyia a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles.</p> | 08067-250 | Plaça Mossèn Xandri | <p>La campana fou forjada en 1640, estava a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles i fou traslladada a la nova després de la seva construcció el 1704. Amb aquesta campana es marquen des de llavors les hores a més d'avisar de perills i cridar a sometent durant els diversos conflictes del segle passat.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1640 | 08067 | Centelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47236 | Fons Municipal d'Art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-dart | XX | Col·lecció de pintures locals i exposicions temporals i permanents. Diversos autors locals (amateurs i professionals) s'han dedicat durant anys a presentar quadres per a un concurs creat per l'Ajuntament de Centelles ja el 1943. Els quadres guanyadors es quedaven a la col·lecció. | 08067-254 | Carrer Galejadors, 2 | La pinacoteca està formada per quadres que han guanyat el primer premi de concurs de pintura des de 1973, tot i que el concurs s'organitza des de 1943 i des de 1954 es donen els premis Centelles de pintura. | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Al mes de setembre es quan es dona el premi de pintura. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 46984 | Casa Brugada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brugada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades. | 08067-63 | Carrer Anselm Clavé, 5 | L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'. | 41.7987400,2.2189800 | 435114 | 4627726 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani. | 98|102 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46985 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-19 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa que s'estructura en un eix longitudinal central. La façana té tres obertures, dues finestres i el portal d'entrada, tots els marcs de les obertures són acabats amb totxo. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb un acroteri a la via pública. El material utilitzat per fer l'edifici són pedres i totxos. | 08067-64 | Ronda de les Coromines, 19 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La Ronda Coromines es va urbanitzar entre 1921 i 1930 tot i que ja tenia algun edifici construït com el que ens ocupa que es va construir en 1920. | 41.7965400,2.2227200 | 435423 | 4627479 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46986 | Habitatge, carrer Sant Josep, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-2 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-65 | Carrer Sant Josep, 2 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969600,2.2224100 | 435397 | 4627526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46987 | Habitatge, carrer Descatllar, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té dos obertures, l'accés a la vivenda i el garatge, al primer pis hi ha una obertura que dóna a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-66 | Carrer Descatllar, 16 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961000,2.2223200 | 435389 | 4627430 | 1930 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46988 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa i una planta pis. La planta baixa té tres obertures, l'accés a la vivenda una finestra gran i una més petita. Al primer pis hi ha tres obertures que donen a tres balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-67 | Ronda de les Coromines, 12 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. | 41.7958000,2.2226000 | 435412 | 4627397 | 1929 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46989 | Habitatge, carrer Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-1 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres plantes de pis. La planta baixa té tres obertures, un portal per accedir a la vivenda, l'entrada a una botiga i una finestra, el primer pis té dues sortides a dos balcons, el segon pis té sortida també a dos balcons, un dels quals sobresurt només una mica. El tercer pis té només dues petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal. | 08067-68 | Carrer Nou, 1 | La zona del carrer Nou correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. La casa núm. 1 conté traces d'edificis molt antics i es fruit de nombroses reformes. Per exemple les lloses de pedra i les baranes són típiques del segle XVIII | 41.7975800,2.2187200 | 435091 | 4627597 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La planta de l'edifici deixa veure un cos principal una forma regular i un altre amb forma triangular, fet que fa pensar en un reajustament de la parcel·lació.Un despreniment d'una part de l'estuc actual de la façana va deixar al descobert un esgrafiat que semblava ser original d'època barroca. | 96|119|95 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46990 | Habitatge, carrer del Socós, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-8 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Edifici de vivenda entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes de pis. De la planta baixa destaca el portal de pedra treballada, al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres també de pedra treballada, al segon pis en canvi les obertures que donen als balcons no són de pedra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal que dóna al carrer. | 08067-69 | Carrer del Socós, 8 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. | 41.7969900,2.2189000 | 435106 | 4627531 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici actual es fruit de nombroses reformes al llarg dels segles. | 102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46991 | Habitatge, carrer del Socós, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XIX | Edifici de vivenda plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de galeries a la part posterior. La planta baixa té tres obertures, dos portals per les escales de les vivendes i una botiga, el primer i segon pis tenen tres obertures amb balcó per pis. El cos principal es cobert a dos vessants amb teula aràbiga. | 08067-70 | Carrer del Socós, 9-11 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. Aquest edifici és fruit de reformes en estructures més antigues. Tot i que es desconeix el moment exacte de la unió dels dos pisos, la forma dels balcons i les baranes (de finals del XIX) fan pensar que potser va ser en aquell moment. | 41.7968900,2.2190100 | 435115 | 4627520 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|101|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46992 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i un pis. Té unes escales laterals ambdós costats per accedir a la porta central de la primera planta, al costat té una finestra per banda, la planta baixa en canvi té només una entrada i una finestra. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb caiguda a la façana. En un dels laterals es va edificar posteriorment una nova habitació. | 08067-71 | Carrer Marquès de Peñaplata, 14 | Construït entre 1910 i 1911 a iniciativa de l'entitat 'Foment Catòlich'. L'any 1911 fou inaugurat pel diputat del districte Lluís Ferrer i Vidal. Un cop acabada la Guerra Civil es va obrir aquest centre com a seu socio-religiosa per a que els vilatans poguessin fer diverses activitats. | 41.7992200,2.2210500 | 435287 | 4627777 | 1911 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46993 | El portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÀLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI, XX | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat recentment | <p>Portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. La construcció és de pedra treballada, l'arc interior és de forma de carpanell i té un relleu, l'exterior és de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està construïda amb merlets.</p> | 08067-1 | Carrer Nou s/n | <p>La vila de Centelles es va anar convertint poc a poc en el centre de la baronia i del comtat de Centelles. La creació de les muralles de la vila esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es donà al nucli en el segle XVI. El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat, finalment el projecte es va aturar. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 1572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell que va obrir els dos portals laterals per als vianants. En 1927 la Diputació de Barcelona va cedir a perpetuïtat l'ús de la torre i la casa annexa realitzant obres d'adaptació per a l'ajuntament. En 1986 l'arquitecte Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, va restaurar de nou el portal. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46995 | Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyoles | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | IX- XVIII | Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració | <p>Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants</p> | 08067-3 | Mas Vinyoles | <p>Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.</p> | 41.7956200,2.2066100 | 434083 | 4627389 | 898 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és una masia de turisme rural. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 46996 | Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - DE ZAMORA, Francisco (1973) Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790). Editorial Curial. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Església d'una sola nau amb un absis ortogonal i 6 capelles laterals per banda entre contraforts que contraresten les empentes de les voltes d'aresta amb arcs reforçats de punt rodó. El cos principal és un rectangle perfectament escairat de 21,20 m per 37,40 m al centre de la qual trobem la nau principal de 11,5 m d'amplada i 18,80 d'alçada. El campanar ubicat al lateral s'aixeca en forma ortogonal sobre una base de 7,8 x 7,8 m, amb uns murs de 2 metres de gruix, dalt de tot hi ha vuit finestres per col·locar les vuit campanes. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants. L'església incorpora la Capella Fonda que és d'època anterior. | 08067-4 | Plaça Mossèn Xandri s/n | La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La nova església va integrar la capella de Sant Pere, abans separada de l'església principal, que passà a ser l'actual Capella Fonda o dels Dolors | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46997 | Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - FONT i RIUS, Josep (1969). 'Santa Maria de Jesús'. Revers dels Goig en col·lecció de Goig de Santa Eulàlia. Barcelona, - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Capella d'una sola nau amb una volta apuntada, absis poligonal i de façana plana coronada amb un fris horitzontal. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. El campanar és d'espadanya. La façana principal és un quadrat perfecte que es compon simètricament sobre un eix central vertical, és l'única part que conserva la fesomia dels anys en que fou realitzada. | 08067-5 | Carrer de Jesús, 3 | Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. La primera cita d'aquesta capella data del 26 de juny de 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació va anar a càrrec de la casa baronial centellenca. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10) | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontís de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heraldi familiar dels Centelles.Aquest edifici ha tingut diferents usos al llarg de la seva història, i actualment s'utilitza com a sala d'exposicions temporals i com un espai d'activitats de petit format com xerrades, concerts, etc. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46998 | Capella de Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-socos | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Església de petites dimensions d'una sola nau de planta rectangular de cinc metres d'alçada i dotze de fondària amb parets mitgeres i un petit absis amb tres austeres columnes. A la façana principal hi ha un gran portal d'accés amb timpà i pilastres rectangulars estriades molt deteriorades i damunt un frontó de forma triangular sustentat per una llinda. El pis superior es acabat per un campanar en la seva part central. L'interior ha estat reformat recentment. Té un campanar d'espadanya. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-6 | Carrer Socós, 29 | Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548 aquesta fou dedicada a la Mare de Deu del Socós. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs. Hi feia estades i visites el noi Miquel Argemir, de família centellenca, el futur Sant Miquel dels Sants. Restaurada en 1983. | 41.7962500,2.2189800 | 435112 | 4627449 | 1548 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1989 va ser restaurada per l'arquitecte Claudi Aranyó. Es van repicar tots els guixos de les parets, condicionant l'entrada i canviant el paviment. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46999 | Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVIII | Bon estat estructural. La façana però és bruta i deixada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.</p> | 08067-7 | Plaça Nova 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 1750 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 47000 | Casa Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sors | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI-XX | El palau original era de dos pisos i un entresol, amb uns 10 metres de fondària, posteriorment s'amplia gràcies al pati de darrera uns 4,5 metres més. Al segle XVIII amb el canvi estilístic que van patir les façanes de les ciutats se li van afegir uns balcons, les baranes de ferro van ser afegides al segle XIX. La porxada superior sembla ser construïda en el mateix moment en que es van construir els balcons del segon pis. De la façana principal destaca un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda si bé reformat també hi trobem dit relleu. Al 1º pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana. En la part superior central hi ha 3 petits balcons de pedra treballada i ja formant les golfes una eixida de 5 arcs rebaixats un d'ells tapiats. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-8 | Plaça Nova 12 | Antoni Pladevall la considera com 'l'antiga casa de la Notaria' de la vila de Centelles. Obert a la Plaça Major, és un dels pocs edificis palau originals que es conserven a l'antiga vila emmurallada. Amb el temps però, aquest palauet ha anat patit diverses remodelacions fins als nostres dies. | 41.7974700,2.2187200 | 435091 | 4627585 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1978 l'arquitecte Josep L. Soler Montagut va fer unes reformes interiors a l'edifici. | 95|96|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47001 | Casa Carreres-Artau. Casa Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carreres-artau-casa-domingo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades. | 08067-9 | plaça Nova, 6 i 7 i carrer Socós, 1 i 3 | La plaça Major i el carrer Socós corresponen a una mateixa organització anomenada 'La Ciutat del Príncep', així com Lluís I feu construir el seu palau a la plaça major, el seu germà Enric es va fer construir la casa l'any 1542 al costat. L'actual 'Casa Carreres-Artau' es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila. L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona). | 41.7971700,2.2191500 | 435127 | 4627551 | 1542 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Eclecticisme|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94|102|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47002 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar-0 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un jardí elevat que deixa la planta baixa com si fos un soterrani a la part posterior. La planta baixa queda separada del cos principal de l'edificació per una sanefa esgrafiada i pel tractament diferenciat de la resta de la façana, té quatre grans portals amb grans llindes de pedra treballada, portals de fusta amb finestrons de ferro forjat. Al primer pis i damunt mateix dels portals hi ha quatre balcons també de pedra treballada i en la seva part superior hi ha motius florals amb tècnica de buidat de guix. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. | 08067-10 | Carrer Jesús, 17 | Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX. | 41.7988200,2.2183900 | 435065 | 4627735 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1915 s'hi va fer una primera reforma i en 1952 una nova en un dels locals de la planta baixa feta per l'arquitecte Josep Pratmarsó. A la banda dreta a l'alçada del primer pis es va fer un gran jardí que dona a la casa un toc senyorial. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47003 | Casa Oller - Gaudí Safores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller-gaudi-safores | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XX | Casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral. | 08067-11 | Carrer de Jesús, 1 | La primera casa fou construïda en 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta. L'anterior casa era en un principi més baixa que l'actual, però una reforma a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada, era la casa d'estiueig del baró d'Oller. En 1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior. | 41.7983300,2.2179100 | 435025 | 4627681 | 1796 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 l'arquitecte Manuel Raspall la va refer per complet. La casa tenia motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47004 | La Casa Pratmarsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-pratmarso | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Casal de grans dimensions de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els tres cossos de la façana són separats tots per uns ornaments en forma de cornises que marquen els forjats. Cal destacar dos grans portals a la planta baixa treballats amb pedra i un datat a l'any 1881, també en la mateixa planta hi ha 5 finestrals amb reixa. Damunt de cada portal i finestral hi ha balcons amb ferro forjat i superposats a aquests en el 2º pis hi ha 5 finestres. Totes les cantoneres són de pedra treballada. La disposició de les obertures és molt uniforme. A la façana lateral dreta hi ha annexionada una tribuna amb funcions d'eixida. A la part posterior, l'edifici presenta una galeria porticada. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-12 | plaça Mossèn Xandri, 5 | L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a l'antic molí de Can Fiol amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues. | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1927 es va fer una reforma a càrrec de l'arquitecte Manuel J. Raspall. Es van remodelar els jardins, construir una tribuna i es va eixamplar la casa pels laterals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47005 | Casa Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ripoll | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX-XX | Aquest edifici s'adapta als cànons noucentistes més característics de Centelles. És un clar exemple d'habitatge o residència d'una familia burgesa industrial, les quals destaquen sobretot pels elements que composen les façanes i els treballs de forja que es realitzaven al taller Casals de Centelles. En concret aquest edifici és de planta baixa i pis entre parets mitgeres amb un jardí. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca la façana principal d'estil purament modernista amb elements remarcables, 1 gran portal i 6 finestres a la planta baixa, una balconada amb ferro forjat i 4 finestrons en la part superior. Dites finestres i els finestrals de la planta baixa són acabats en la part superior amb forma escalonada. Dita façana presenta en la seva disposició força regularitat. La façana lateral esquerra i seguint les pautes de la principal hi trobem una tribuna. La barbacana formada per rajoles i permodols de fusta. | 08067-13 | Carrer Hospital, 30 | Edifici construït per Manuel Raspall entre 1915 i 1920 aprofitant l'ampliació de la vila de Centelles gràcies a l'arribada del ferrocarril i de la industrialització. L'arquitecte va edificar aquesta casa entre 1015 i 1920 a les afores del nucli urbà, annexada a una coneguda fàbrica de la zona industrial. L'edificació de dita casa va paral·lela a la de Gaudí-Safores i es realitzada pel mateix arquitecte. Però si bé aquella fou reformada, la casa Ripoll és pot emmarcar en un sol estil en aquest cas el modernista que tot i la seva simplicitat és un dels exponents d'aquest estil més important de Centelles. | 41.7986500,2.2206600 | 435254 | 4627714 | 1915 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | Com a espai annexa a la casa trobem un gran jardí ubicat sobre un pla i que dona un toc encara més senyorial a la casa. Tot i que la casa és del segle XIX la gran reforma que es pot veure actualment data d'inicis del segle XX. El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47006 | Casa Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pujol | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Casa senyorial molt significatiu en quant a l'arquitectura modernista característica de la Vila de Centelles. Respon al tipus de cases senyorials que s'implantaren al Carrer de l'Estació. Del seu conjunt es pot destacar, sobretot, la delicadesa dels elements arquitectònics així les vistes cap a l'església a través dels seus jardins. Aquest edifici és de planta baixa i una planta semisoterrània amb jardí incorporat per tot el voltant amb alguns arbres grans, arrelats i molt vells, un racó molt bonic que de vegades els pintors de la zona han aprofitat per dibuixar. La façana principal queda alineada amb el carrer. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca per la delicadesa dels elements arquitectònics i per les transparències visuals cap a l'església a través dels seus jardins. | 08067-14 | Carrer Anselm Clavé, 9 | L'arquitecte Romà Aranyó escriu parlant del carrer de l'Estació: '...l'any 1896 el Sr. Pujol n'hi edificà una altra [casa] i comprà al mateix temps el solar que va de la casa del torrent de la Cira'. Va ser la segona casa en construir-se en aquest carrer després de la Casa Brugada. A la façana hi posa l'any 1903 com a any de construcció. | 41.7987200,2.2190100 | 435117 | 4627723 | 1903 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Als acabaments de la teulada destaquen les ceràmiques decoratives que s'hi van col·locar com a ornamentació. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.