Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
46986 | Habitatge, carrer Sant Josep, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-2 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-65 | Carrer Sant Josep, 2 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969600,2.2224100 | 435397 | 4627526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
46997 | Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - FONT i RIUS, Josep (1969). 'Santa Maria de Jesús'. Revers dels Goig en col·lecció de Goig de Santa Eulàlia. Barcelona, - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Capella d'una sola nau amb una volta apuntada, absis poligonal i de façana plana coronada amb un fris horitzontal. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. El campanar és d'espadanya. La façana principal és un quadrat perfecte que es compon simètricament sobre un eix central vertical, és l'única part que conserva la fesomia dels anys en que fou realitzada. | 08067-5 | Carrer de Jesús, 3 | Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. La primera cita d'aquesta capella data del 26 de juny de 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació va anar a càrrec de la casa baronial centellenca. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10) | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontís de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heraldi familiar dels Centelles.Aquest edifici ha tingut diferents usos al llarg de la seva història, i actualment s'utilitza com a sala d'exposicions temporals i com un espai d'activitats de petit format com xerrades, concerts, etc. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47007 | Casa Pratmarsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pratmarso | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos amb una paret mitgera. La façana és llisa i ornamentada. A una banda deixa un pas de 3,5 metres que dona pas al jardí posterior i presenta també el propi accés a la casa. La teulada té dues elevacions a dues aigües, la resta de coberta també és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-15 | Carrer Marquès de Peñaplata, 30 | Solar comprat en 1901, a la via més moderna de Centelles. En aquesta es va agrupà les edificacions de residència i moviment ciutadà de la primera època de la industrialització. Miquel Pratmarsó però feu construir la casa cap a 1920. | 41.7993500,2.2219700 | 435363 | 4627791 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47007-foto-08067-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47007-foto-08067-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47007-foto-08067-15-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47008 | Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI | Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs… | 08067-16 | Avinguda de les Escoles, s/n | Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià. | 41.7979500,2.2160600 | 434871 | 4627640 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Anselm Capdevila, arquitecte | Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme). | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||
47018 | Habitatge, carrer Nou, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI-XX | Edifici unifamiliar construït entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats per una crugia de 4,5 metres d'ample per 10 metres de llarg. L'únic accés de la planta baixa és per la botiga, el primer pis té una única obertura amb balcó i el segon és una petita finestra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-26 | Carrer Nou, 14 | Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'estat actual dels edificis és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XIX-XX. Les llindes actuals de les portes són del segle XVIII. La casa va transformar les antigues finestres en balcons als voltants de 1910. | 41.7979800,2.2184900 | 435073 | 4627642 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47018-foto-08067-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47018-foto-08067-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47018-foto-08067-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
47028 | Portalada de Can Prims / Can Piñana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-prims-can-pinana | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Façana restaurada durant els primers anys de segle XXI | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'ha reaprofitat i col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa la porta d'entrada, feta en pedra treballada cap el segle XVIII. | 08067-36 | Carrer Jesús, 32 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7995900,2.2190500 | 435121 | 4627820 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47028-foto-08067-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47028-foto-08067-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47028-foto-08067-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Prims i Can Piñana. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47029 | Can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cua | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen un gran portal de pedra treballada del segle XVIII i una finestra, al primer pis hi ha dues finestres de pedra també de la mateixa època. La segona planta construïda en 1985 està construïda més endins. La coberta del primer pis és de teula àrab i cau cap a la façana i la del segon pis també és de teula aràbiga però a dos vessants. | 08067-37 | Carrer Jesús, 88 | Probablement van ser els últims edificis construïts al carrer Jesús, a finals ja del segle XVIII. | 41.8009900,2.2205900 | 435250 | 4627974 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47029-foto-08067-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47029-foto-08067-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47029-foto-08067-37-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1985 es van fer reformes i ampliacions dirigides per l'arquitecte Pere Serra. Popularment la casa era coneguda com a Can Cua. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47039 | Can Madró / Can Boix, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madro-can-boix | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI | Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té una gran obertura que actualment és un garatge i és també per on s'hi entra a la vivenda. Al primer pis només té una finestra i al segon en té un de molt més petit que eren unes antigues golfes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-47 | Carrer Jesús, 39 | El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704. | 41.7997300,2.2190600 | 435122 | 4627836 | 1701 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47039-foto-08067-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47039-foto-08067-47-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La casa s'anomenava popularment Can Madró i Can Boix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||
47040 | Can Mata / Ca la Conxita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-ca-la-conxita | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII, XX | La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos construïts conjuntament amb el número 26. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a la vivenda i una botiga que té una gran entrada i finestra. Al primer pis hi ha una única finestra de pedra treballada i al segon pis hi ha una altra molt més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-48 | Carrer Jesús, 24 | Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. El llindar del núm. 26 posa la data de 1779. Tot i que les dues cases van patir reformes al segle XX. | 41.7995300,2.2189600 | 435113 | 4627813 | 1779 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47040-foto-08067-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47040-foto-08067-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47040-foto-08067-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47050 | Habitatge, Plaça Nova, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-placa-nova-9 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats cada un d'ells per una crugia de 5 metres de llum i una fondària original d'uns 12 metres. La planta baixa només té una accés a la botiga i des de dins a la vivenda. Tant el primer com el segon pis només tenen una obertura amb balcó cadascun. Té un terrat com a coberta. | 08067-58 | Plaça Nova, 9 | La plaça Major correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. | 41.7973500,2.2188400 | 435101 | 4627572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47050-foto-08067-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47050-foto-08067-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47050-foto-08067-58-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Va modificar la coberta en el sector que dóna a la plaça eliminant la cornisa amb barana per introduir una barbacana de colls vistos, conservant però tots els ornaments que la uneixen al número 8. | 101|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
47061 | El Corral de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-rovira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici rectangular de planta baixa i un pis amb forma de L amb parets de càrrega i embigats de fusta. La planta baixa té tres obertures a la façana principal (porta i dues finestres) i un accés al lateral amb unes escales que pugen al primer pis on hi ha un accés i una finestra. Al primer pis de la façana principal hi ha tres finestres. Totes les obertures estan fetes de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a cada edifici. | 08067-78 | Mas el Corral de la Rovira | Figura en el cens de masies de 1860. Per la seva tipologia es podria arribar a afirmar que podria haver estat construïda a finals del segle XVIII. | 41.7950800,2.2152600 | 434801 | 4627322 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47061-foto-08067-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47061-foto-08067-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47061-foto-08067-78-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
47071 | El molí del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Conjunt format per tres cossos diferents, l'habitatge (molí), una galeria i una torre. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos. Té una gran arcada adovellada de pedra treballada com entrada amb un escut que diu: '.IHS.ROS.SELL.1.5.7.2'. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a tot l'edifici principal i a una única vessant (cap a fora del recinte) tant en la torre com a la galeria.. | 08067-88 | Mas el Rossell | El mas és citat ja en el testament de la vescomtessa Engúncia l'any 1038, posteriorment és citat com a bens del monestir de l'Estany que passen a mans del baró de Centelles l'any 1364. Tot i això, sembla ser que l'edifici actual podria ser del segle XVI. Hi ha escrita la data de 1572 a la clau de volta de mig punt de la porta d'entrada. Aquesta data correspon en l'època en que es van renovar una sèrie de masies importants de Centelles. El nom de la casa prové de les terres argiloses acumulades a la part baixa del torrent de la Llavina, emplaçament privilegiat de molins. El molí del Rossell, tanmateix, fa servir l'aigua del riu Congost, desviada per una resclosa i conduïda fins a una bassa de grans dimensions. | 41.7880200,2.2366100 | 436568 | 4626522 | 1572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47071-foto-08067-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47071-foto-08067-88-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
47102 | Fornícula del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-sant-antoni | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Antiga fornícula que ha estat molt modificada i actualment és una finestra amb una decoració amb ferros i vidres de colors que li dona un toc modernista. | 08067-119 | Carrer Sant Antoni, 4 | El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7979500,2.2200400 | 435201 | 4627637 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47102-foto-08067-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47102-foto-08067-119-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 105|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
47124 | Escut urbà del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-urba-del-carrer-hospital | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Escut situat entre el tercer i quart pis de l'edifici. És un escut molt simple on solament posa la data de 1948. | 08067-141 | Carrer Hospital cantonada amb carrer Peñaplata, 3 | Al construir l'edifici es va col·locar a dalt de tot un escut amb la data de la construcció de dit edifici. | 41.7989100,2.2206500 | 435253 | 4627743 | 1948 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47124-foto-08067-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47124-foto-08067-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47124-foto-08067-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
47135 | Portal del carrer Jesús 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-jesus-33 | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Portal d'accés a la vivenda amb una llinda de pedra treballada d'inicis del segle XVIII on es pot llegir '17.IHS.04' (Jesús Home Salvador 1704). | 08067-152 | Carrer Jesús, 33 | Contrasta amb el nucli antic de un gust siscentista benestant, les ampliacions fetes en el segle XVIII de major austeritat i pobresa. | 41.7996300,2.2189700 | 435114 | 4627825 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47135-foto-08067-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47135-foto-08067-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
47178 | Finestra del carrer Socós, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-socos-7 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XX | Antic finestral avui reaprofitat com a balcó. Fet en pedra blanca treballada s'hi pot llegir a la llinda la data de 1566 d'un edifici anterior. La llinda, ornamentada amb una sanefa diu: 'IHS.1566.MESTE.ICHA.BARBER' | 08067-196 | Carrer Socós, 7 | Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. Les cases actuals amb els números 5 i 7 estan avui dia unificades. Tenen el seu origen en dues cases independents entre parets mitgeres segurament del segle XVII i que amb el temps van patir diverses reformes. Els balcons i l'actual façana semblen reformades en el segle XIX. | 41.7969500,2.2190200 | 435116 | 4627527 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47178-foto-08067-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47178-foto-08067-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47178-foto-08067-196-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|102|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
47199 | Can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castany | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Habitatge plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Les dues vivendes tenen entrada i garatge a la primera planta i una única finestra cadascuna al primer pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-217 | Carrer Jesús, 64-66 | Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. Aquests 8 edificis van ser construïts de dos de dos (exceptuant el núm. 60 i el 70) i basant-se en el llindar del número 62 datat en 1788 podem arribar a afirmar que totes són de finals del segle XVIII. | 41.8005100,2.2198600 | 435189 | 4627922 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47199-foto-08067-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47199-foto-08067-217-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1963 va ser reformada, es van ampliar les portes de la planta baixa i les obertures del primer pis. L'any 1968 es va tornar a reformar, col·locant una escala a la part posterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
47210 | Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. | XIX | Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 5 metres. La planta baixa té tres obertures, un accés a la vivenda, una finestra i l'entrada a una botiga. El primer pis té dues sortides a un gran balcó. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08067-228 | Carrer Marquès de Peñaplata, 11 | L'arquitecte Romà Aranyó situa la construcció d'aquesta casa pels voltants de 1897 en els terrenys de Ramona Llohis. | 41.7990400,2.2210000 | 435282 | 4627758 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47210-foto-08067-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47210-foto-08067-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47210-foto-08067-228-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
47221 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i una planta pis separat per una motllura. Els baixos tenen un accés i una finestra, per contra, el pis únicament té una obertura en forma de balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-239 | Ronda de les Coromines, 14 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7957500,2.2226000 | 435412 | 4627391 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47221-foto-08067-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47221-foto-08067-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47221-foto-08067-239-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
47231 | Estació del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici rectangular de planta baixa, primer pis i golfes. Estació tipus com moltes construïdes a la mateixa època està pintada amb els colors vermell i blanc típics la línia de rodalies. A la planta baixa té tres obertures de la mateixa mida, una s'utilitza com accés i les altres com a grans finestrals. Al primer pis té tres finestres per banda i una altra a cada banda lateral. A cada banda de les golfes també hi ha una petita obertura circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-249 | Plaça de l'Estació, s/n | El traçat de la lína de Barcelona a Puigcerdà, fou dissenyat per Idefons Cerdà, fill i personatge il·lustre de la vila de Centelles. A finals del segles XIX, concretament el fou de juliol de 1875 fou inaugurada la línia. El tren fou utilitzat en primer instància per les famíles burgeses de Barcelona que feien estiuig a la comarca d'Osona i en aquest cas concret a Centelles. | 41.7993300,2.2226500 | 435420 | 4627788 | 1967 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'estació actual va ser construïda en 1967. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47241 | Rellotge de sol del carrer Fortuny 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-fortuny-11 | XX | Rellotge de Sol de ferro forjat i de forma quadrada ubicat a la paret de la façana. Tot i que imita als rellotges tradicionals aquest ha estat col·locat com a peça ornamental en una façana interior a la qual dóna el Sol. | 08067-259 | Carrer Fortuny 11 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7984300,2.2214300 | 435317 | 4627689 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Ubicat en un jardí interior, no es visible des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
47251 | Rellotge de sol del IES Pere Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-ies-pere-barnils | XX | Rellotge pintat a la pròpia façana de l'institut. De forma simple només hi ha els números romans (del 6 al 12). A dalt hi ha una inscripció que diu 'SAPS LA MEVA PERÒ NO LA TEVA'. | 08067-269 | IES Pere Barnils, avinguda Pere Barnils s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8020700,2.2164600 | 434908 | 4628097 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
47045 | Llinda amb escut d'ofici del carrer Sant Antoni, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-amb-escut-dofici-del-carrer-sant-antoni-9 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI | El 2010 s'ha iniciat un procés de restauració de l'edifici | <p>Escut que formava part d'una llinda ara tapada per la restauració de la planta baixa. Forma un quadrat amb els vèrtexs decantats i en el mig hi ha unes tisores i dos rosetons, era l'escut dels sastres Oller. Al 1º pis hi ha una finestra amb pedra treballada amb desaigüe i un rosetó a la llinda.</p> | 08067-53 | Carrer Sant Antoni, 9 | <p>L'edifici es construí durant l'expansió que va experimentar la vila durant la segona meitat del segle XVI. Apareix documentat un escut dels sastres Oller documentada en 1550.</p> | 41.7982200,2.2203100 | 435224 | 4627667 | 1550 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47045-foto-08067-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47045-foto-08067-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47045-foto-08067-53-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga de dos vessants. Actualment la casa s'està reconstruint aprofitant els antics elements arquitectònics. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |
47096 | Fornícula del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | <p>Està ubicada al interior del Portal Nou té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins hi ha col·locada una verge.</p> | 08067-113 | Portal Nou, s/n | <p>El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacta de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. Amb posterioritat se li va obrir la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47109 | Angelet del portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelet-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>És un Àngel esculpit a pedra blanca que agafa amb ambdues mans l'escut de la Casa Carròs vinculada als Comtes de Centelles.</p> | 08067-126 | Portal Nou, s/n | <p>El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||
47111 | Escut dels Carròs a la capella del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-carros-a-la-capella-del-socos | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | S'observa un procès de deteroriament que amenaça a fer desaparèixer el relleu. | <p>Escut heràldic de la família Carròs (Comtes de Centelles). Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-128 | Carrer Socós, 29 | <p>Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs.</p> | 41.7962300,2.2188500 | 435101 | 4627447 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47112 | Escut dels Comtes de Centelles al Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-comtes-de-centelles-al-palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI-XVIII | La part dreta de l'escut està bastant malmesa tot i alguna restauració ja feta. | <p>Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-129 | Plaça Nova, 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47113 | Escut de la plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-placa-vella | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La pedra es troba molt malmesa fent que el relleu pugui desaparèixer. | <p>Escut del segle XVI molt deteriorat, a la part de dalt encara es pot observar la inscripció 'JHS' (Jesús Home Salvador) la resta del escut està parcialment desfet.</p> | 08067-130 | Plaça Vella, 7 | <p>La població de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515 però el segle XVI fou el segle d'or de la vila amb una creixença que perduraria fins els temps moderns. La creixença de la vila es feu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració d'Occitània. Ca l'Esteve (la casa de l'escut) és un clar exponent d'aquest desenvolupament.</p> | 41.7978500,2.2194200 | 435150 | 4627627 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47114 | Escudet del carrer Sant Antoni, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudet-del-carrer-sant-antoni-1 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal rodó que presenta unes dovelles amb pedra del país i que permet l'accés a la vivenda. A l'interior de l'escut s'hi pot llegir la següent inscripció: '.IHS.BARNAT.IVYOL.1574' (Jesús Home Salvador. Bernat Giol 1574).</p> | 08067-131 | Carrer Sant Antoni, 1 | <p>El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles.</p> | 41.7979200,2.2199200 | 435191 | 4627634 | 1574 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47116 | Escut del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-hospital | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | La figura està una mica deteriorada i tot i que es conserva força bé, a perdut els detalls del relleu. | <p>Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal en forma d'arcada d'accés a la vivenda. Dins l'escut hi ha una figura masculina d'un Sant dempeus agafant una creu.</p> | 08067-133 | Carrer Hospital, 13 | <p>L'hospital a Centelles sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell.</p> | 41.7982500,2.2201000 | 435207 | 4627670 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Degut al seu estat és impossible descriure'l més clarament. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||
47117 | Escut de la plaça Mossèn Xandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-placa-mossen-xandri | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIX-XX | <p>Escut situat a una cantonada de l'edifici, a l'alçada de la planta baixa , de forma arrodonida i on es poden llegir les inicials 'PMS'(Pratmasó).</p> | 08067-134 | Plaça Mossèn Xandri 5 | <p>L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a un molí amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues.</p> | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47118 | Escut del carrer Nou, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-nou-10 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVII | El marc de l'escut està en perfecte estat, amb tot relleu interior està totalment perdut. | <p>L'element més remarcable es troba en l'edifici que dona al carrer Santa Anna és una finestra amb arc conopial i un rosetó. Hi ha també un escudet molt deteriorat i dos balcons amb ferro forjat datats el 1657.</p> | 08067-135 | Carrer Nou, 10 | <p>Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7978700,2.2186300 | 435084 | 4627629 | 1657 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici està aixecat de nou basant-se amb el que hi havia abans i del qual s'han aprofitat elements arquitectònics com per exemple aquesta llinda on surt aquest escut. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |
47119 | Escut dels Centelles al Portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-centelles-al-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-136 | Portal Nou | <p>Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Forma part del conjunt del Portal Nou i l'Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
47121 | Escut del Mas Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-mas-fortuny | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut situat a la llinda de la porta en el qual s'hi pot llegir 'Felip Fortvny 1784'.</p> | 08067-138 | Passatge de l'estació, 14 | <p>Tot i que està documentada ja en 1038 quan pagava cens al monestir de Sant Pere de Casserres, el mas existent llavors no és pas l'actual. El mas figura també al fogatge de 1515 i després de moltes reformes s'arriba al seu estat actual. Una de les reformes més importants es devia fer en 1784 que es de quan correspon el llindar de la porta.</p> | 41.7996600,2.2221800 | 435381 | 4627825 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47121-foto-08067-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47121-foto-08067-138-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||
47122 | Escut al carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-carrer-sant-joan | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La part de dalt està feta malbé i un cable de llum i passa per sota dificultant la seva visió | <p>L'escut està situat al capdamunt del portal en forma d'arcada i es pot llegir: 'IHS.FONT.1570'.</p> | 08067-139 | Carrer Sant Joan, 11 | <p>Les cases més antigues d'aquest carrer daten del segle XVI.</p> | 41.7957400,2.2191600 | 435126 | 4627393 | 1570 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47122-foto-08067-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47122-foto-08067-139-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||
47123 | Escut al carrer Jesús, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-carrer-jesus-15 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVII | La pedra en si està una mica malmesa i el cartell que hi ha tot just damunt i dificulta la visió | <p>A la llinda de la porta d'entrada de l'edifici hi ha un escut on apareix un compàs dibuixat dins de l'escut, a sota la data de 1638.</p> | 08067-140 | Carrer Jesús, 15 | <p>Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX.</p> | 41.7985900,2.2183800 | 435064 | 4627710 | 1638 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||
47237 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-1 | <p>- PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Fou restaurada per l'arquitecte Manel J. Raspall. | <p>Sobre una petits base de llambordes moderna en forma de creu, alternat als espais buits per un petit jardinet s'aixeca la creu de terme d'estil gòtic. La base de la qual, feta en pedra treballada medeix uns 30 cm, la columna fa uns 2 metres d'alçada i al capdamunt s'hi troba la creu.</p> | 08067-255 | Carrer dels Casals, s/n | <p>La creu del terme marcava els límits de l'antiga vila de Centelles. Al segle XX, després de la guerra va ser traslladat al seu emplaçament actual, el cementiri municipal.</p> | 41.7994500,2.2255900 | 435664 | 4627800 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47237-foto-08067-255-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ubicada fins a 1936 al Passeig del carrer Jesús. Després de la guerra civil fou col·locada al seu emplaçament actual, el cementiri municipal. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||
47108 | Cap de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-santa-coloma | <p>http://devocioteca.blogspot.com/2008/12/centelles-la-festa-del-pi-i-la-devoci.html - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.</p> | XVIII | Són les restes d'un element religiós del qual només es conserva una petita part, això sí, aquesta part està en bastant bon estat. | <p>Element religiós d'estil barroc del qual només se'n conserva el cap. El cap de figura femenina està fet de fusta treballada, amb molt detall. Representa la figura de Santa Coloma, patrona de Centelles.</p> | 08067-125 | Plaça Mossèn Xandri, s/n | <p>La vida de Santa Coloma es situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l'emperador romà Aurelià. La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l'alta edat mitjana.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47108-foto-08067-125-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Està guardat dins de l'església en una capsa perquè no es faci malbé. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
47232 | Campana de l'església de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-lesglesia-de-santa-coloma-de-centelles | XVII | <p>Campana de bronze forjada al 1640 i que pertanyia a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles.</p> | 08067-250 | Plaça Mossèn Xandri | <p>La campana fou forjada en 1640, estava a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles i fou traslladada a la nova després de la seva construcció el 1704. Amb aquesta campana es marquen des de llavors les hores a més d'avisar de perills i cridar a sometent durant els diversos conflictes del segle passat.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1640 | 08067 | Centelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
46995 | Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyoles | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | IX- XVIII | Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració | <p>Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants</p> | 08067-3 | Mas Vinyoles | <p>Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.</p> | 41.7956200,2.2066100 | 434083 | 4627389 | 898 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és una masia de turisme rural. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |
46999 | Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVIII | Bon estat estructural. La façana però és bruta i deixada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.</p> | 08067-7 | Plaça Nova 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 1750 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |
47120 | Escut de la Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-capella-de-jesus | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut dels Comtes de Centelles situat al damunt de l'entrada principal de la capella de Jesús.</p> | 08067-137 | Carrer de Jesús, 3 | <p>Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10)</p> | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
46993 | El portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÀLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI, XX | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat recentment | <p>Portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. La construcció és de pedra treballada, l'arc interior és de forma de carpanell i té un relleu, l'exterior és de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està construïda amb merlets.</p> | 08067-1 | Carrer Nou s/n | <p>La vila de Centelles es va anar convertint poc a poc en el centre de la baronia i del comtat de Centelles. La creació de les muralles de la vila esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es donà al nucli en el segle XVI. El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat, finalment el projecte es va aturar. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 1572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell que va obrir els dos portals laterals per als vianants. En 1927 la Diputació de Barcelona va cedir a perpetuïtat l'ús de la torre i la casa annexa realitzant obres d'adaptació per a l'ajuntament. En 1986 l'arquitecte Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, va restaurar de nou el portal. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |
47161 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>El Centre excursionista té unes desenes de fotografies de la vila i les masies dels voltants de Centelles a inicis del segle XX. A més, disposa d'un arxiu de 'L'estudi de la masia catalana'.</p> | 08067-178 | Carrer Paradís 10-12. Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya fundat al 1876 ha anat recollint imatges fotogràfiques fetes per tota Catalunya des de principis del segle XX.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
47188 | Fons documental Fortià Solà i altres documents de la parròquia de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-fortia-sola-i-altres-documents-de-la-parroquia-de-santa-coloma-de-centelles | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu episcopal de Vic té dipositats en el seu fons diversos documents referents a la parròquia de Santa Coloma de Centelles i tot el fons Fortià i Solà que consta de 36 documents que van entre mitjans del segle XVIII i ben entrat el segle XIX.</p> | 08067-206 | Carrer Santa Maria 1 de Vic. 08500. Vic | <p>L'arxiu episcopal es crea degut a l'emmagatzemació de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...). Té un important valor històric i ha aconseguit una gran diversitat de documentació gràcies a altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
47189 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-coloma-de-centelles | XVI-XX | <p>A la Rectoria de l'església s'hi pot consultar tot els fons documental, aquest, consta dels llibres de baptismes fets entre 1534 i1976, el de confirmacions (1638-1815), matrimonis (1578-1966) i defuncions (1569-1909) de la vila de Centelles</p> | 08067-207 | Carrer Estrangers 1 | <p>Després del Concili de Trento (1565) es normalitza l'ús dels llibres parroquials on queden reflectides les partides de baptisme, matrimoni, confirmacions i defuncions. És a partir d'aquell moment doncs quan les parròquies tenen l'obligació d'apuntar els fets religiosos dels seus feligresos.</p> | 41.7981000,2.2198500 | 435186 | 4627654 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47189-foto-08067-207-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Els diversos Rectors de la parròquia | L'Arxiu Episcopal de Vic en té còpia. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
47200 | La Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauva-negra | <p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.</p> | <p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.</p> | 08067-218 | Sauva Negra | 41.7837100,2.1918800 | 432847 | 4626078 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
46984 | Casa Brugada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brugada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades. | 08067-63 | Carrer Anselm Clavé, 5 | L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'. | 41.7987400,2.2189800 | 435114 | 4627726 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani. | 98|102 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
46985 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-19 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa que s'estructura en un eix longitudinal central. La façana té tres obertures, dues finestres i el portal d'entrada, tots els marcs de les obertures són acabats amb totxo. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb un acroteri a la via pública. El material utilitzat per fer l'edifici són pedres i totxos. | 08067-64 | Ronda de les Coromines, 19 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La Ronda Coromines es va urbanitzar entre 1921 i 1930 tot i que ja tenia algun edifici construït com el que ens ocupa que es va construir en 1920. | 41.7965400,2.2227200 | 435423 | 4627479 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
46989 | Habitatge, carrer Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-1 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres plantes de pis. La planta baixa té tres obertures, un portal per accedir a la vivenda, l'entrada a una botiga i una finestra, el primer pis té dues sortides a dos balcons, el segon pis té sortida també a dos balcons, un dels quals sobresurt només una mica. El tercer pis té només dues petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal. | 08067-68 | Carrer Nou, 1 | La zona del carrer Nou correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. La casa núm. 1 conté traces d'edificis molt antics i es fruit de nombroses reformes. Per exemple les lloses de pedra i les baranes són típiques del segle XVIII | 41.7975800,2.2187200 | 435091 | 4627597 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La planta de l'edifici deixa veure un cos principal una forma regular i un altre amb forma triangular, fet que fa pensar en un reajustament de la parcel·lació.Un despreniment d'una part de l'estuc actual de la façana va deixar al descobert un esgrafiat que semblava ser original d'època barroca. | 96|119|95 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/