Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47256 | Can Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinos | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1945. | IV-II a.C | Hi havia un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Va ser destruït al eixamplar-se la carretera. Colominas Roca, en 1920 el descriu així: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podien comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per macissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal.' | 08067-274 | C-17, Km. 43 | Desembre de 2005 l'empresa ESTRATS sota direcció de Jacob Casquete van realitzar la primera intervenció. - Gener-juny de 2006 l'empresa ESTRATS sota direcció de Virginia Cepero va continuar l'excavació. | 41.7864900,2.2412800 | 436955 | 4626349 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya aquest forn consta com a destruït, ja que no queden restes visibles, tan mateix és possible que pugin quedar-ne evidencies al subsòl. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47255 | El Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-duc | - TARRADELL, M; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalítico. El dólmen de El Duc, en Centelles (Barcelona)' Ampuries, vol. VI. CSIC Barcelona, pàgs. 305, 306. 1944. - PERICOT, GARCIA, Ll. (1952). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica CSIC Barcelona,. - BATISTA NOGUERA, R. (1963). 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de sepulcros megalíticos. IPA. Diputació de Barcelona 1963. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1965. Pag 105 | XIX-XVIa.C | Es tracta d'una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d'amplada i la llosa de coberta d'uns 2,40 metres d'amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s'ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D'aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d'adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta. | 08067-273 | Cingles de Cerdà | 41.7628600,2.2428400 | 437061 | 4623724 | 08067 | Centelles | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El megalit pren el nom de 'El Duc' perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||||
| 47253 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-centelles | XIX-XX | L'Arxiu Municipal és el servei municipal especialitzat en organitzar el sistema de gestió documental, protegir i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació dels ciutadans i facilitar la investigació a estudiants, investigadors i públic en general. El seu fons documental consta de: Fons del Ajuntament de Centelles: 1811-2007, Registre Civil: 1860-2000, Organisme Autònom Local Residència Sant Gabriel: 1990-2000, Fons de la Cambra Agrària: 1939-1992, Cooperativa 'L'econòmica de Centelles: 1903-1992', Fons Família Pujol: 1655-1990, Col·leccions i parts de fons documentals. | 08067-271 | Carrer Nou, 19 | L'Arxiu municipal és va crear per recollir i organitzar tota la documentació que produeix l'ajuntament de Centelles i administracions derivades. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest arxiu es disposa d'un apartat especialment dedicat al seu fill il·lustre, en Ildefons Cerdà. Amb un recull de documentació de la seva època i diversos documents bibliogràfics on es recull moltes de les obres que han parlat de la seva persona. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||||
| 47251 | Rellotge de sol del IES Pere Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-ies-pere-barnils | XX | Rellotge pintat a la pròpia façana de l'institut. De forma simple només hi ha els números romans (del 6 al 12). A dalt hi ha una inscripció que diu 'SAPS LA MEVA PERÒ NO LA TEVA'. | 08067-269 | IES Pere Barnils, avinguda Pere Barnils s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8020700,2.2164600 | 434908 | 4628097 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47250 | Rellotge de sol del carrer Guer 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-guer-17 | XX | Placa de ceràmica contemporània feta de forma molt simple i sense decoracions, a dalt hi ha un semicercle que representa el Sol i a sota els números romans (del 6 al 12). | 08067-268 | Carrer Guer, 17 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7982900,2.2273400 | 435808 | 4627669 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47249 | Rellotge de sol de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-llavina | XX | Placa de pedra ubicada en la façana principal de la casa. En la placa hi ha representat el Sol (al centre), als costats la Lluna i estels. A baix un home llaurant un camp amb bous. | 08067-267 | camí de la Llavina, 19 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47249-foto-08067-267-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47248 | Rellotge de sol de Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-general | XX | Placa de pedra. De forma simple, a dalt hi ha un Sol i a sota els números romans. | 08067-266 | Carrer del Mas, s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47247 | Rellotge de sol del Mas Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-cerda | XVI | El dibuix de la façana és veu molt malament, amb el pas dels anys ha perdut gairebé tot el color. Seria necessari una neteja i restauració perquè no acabés desapareixent. | Rellotge solar pintat a la paret de la façana del mas. De forma simple, a dalt hi ha un Sol i a sota els números romans. | 08067-265 | Mas Cerdà | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7716100,2.2301800 | 436018 | 4624705 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47247-foto-08067-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47247-foto-08067-265-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47246 | Rellotge de sol de Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-moreu | XX | Placa de pedra treballada ubicada en la façana principal de la casa. A la placa hi ha representat el Sol (al centre), mentre que als costats hi ha la Lluna i tres estels. A baix, a la Terra hi ha un home llaurant un camp amb dos bous. | 08067-264 | Can Moreu | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7900200,2.2164400 | 434894 | 4626759 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47245 | Rellotge de sol del carrer Sant Jaume 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-jaume-14 | XX | Rellotge de Sol pintat a la llinda d'una de les finestres de la casa. Rellotge circular que representa al Sol i la Terra, al costat com a motius decoratius hi ha la Lluna amb estels a l'esquerra i un gall i altres petits animals a la dreta. | 08067-263 | Carrer Sant Jaume 14 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7947100,2.2192300 | 435131 | 4627278 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Dona a la part del darrera de la casa però és visible des del carrer Rodolf Batlle. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||||
| 47244 | Rellotge de sol del carrer Rafael Casanoves 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-rafael-casanoves-43 | XX | Rellotge solar dibuixat damunt d'una placa ceràmica amb decoracions als seus laterals i ubicat a una de les façanes de la casa. En el dibuix s'hi pot veure el Sol al cel il·luminant els camps agrícoles en els quals hi ha dues persones treballant. | 08067-262 | Carrer Rafael Casanoves 43 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8006600,2.2188900 | 435109 | 4627939 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47243 | Rellotge de sol del carrer Rafael Casanoves 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-rafael-casanoves-49 | XX | Rellotge de ferro de forma semicircular ubicat a la barana d'un balcó que trenca amb el que seria el típic rellotge solar tot i que fa la seva mateixa funció. | 08067-261 | Carrer Rafael Casanoves 49 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8007800,2.2189300 | 435112 | 4627952 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47243-foto-08067-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47243-foto-08067-261-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||
| 47242 | Rellotge de sol del Molí de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-llavina | XX | Placa ceràmica que imita als rellotges solars tradicionals ha estat ubicada fa poc més de 10 anys en una de les façanes del molí. Col·locat en pels propietaris en commemoració als 500 anys del Llinatge dels Llavina en dit molí. Hi ha una inscripció que diu: '1497-1997 500 ANYS DEL LLINATGE LLAVINA' | 08067-260 | Molí de la Llavina | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 1997 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||||
| 47241 | Rellotge de sol del carrer Fortuny 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-fortuny-11 | XX | Rellotge de Sol de ferro forjat i de forma quadrada ubicat a la paret de la façana. Tot i que imita als rellotges tradicionals aquest ha estat col·locat com a peça ornamental en una façana interior a la qual dóna el Sol. | 08067-259 | Carrer Fortuny 11 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7984300,2.2214300 | 435317 | 4627689 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Ubicat en un jardí interior, no es visible des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||||
| 47240 | Finestres i portal del carrer Jesús 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portal-del-carrer-jesus-54 | XVIII | S'estan acabant actualment els treballs de remodelació de l'edifici, per tant l'estat dels elements arquitectònics actualment són immillorables. | La casa en gran part s'ha tornat a aixecar de nou i la resta ha estat completament reformada. Tant el portal que està fet de pedra treballada en els seus laterals com les finestres de la primera planta són encara de la seva construcció original. A la llinda d'una de les finestres, (la de llevant) s'hi pot observar la data de la nova construcció de l'edifici o d'una gran reforma produïda l'any 1866. | 08067-258 | Carrer Jesús 54 | 41.8002400,2.2195700 | 435165 | 4627892 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47240-foto-08067-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47240-foto-08067-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47240-foto-08067-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | A la finestra que té la llinda amb la data 1866 li falta l'ampit original. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47239 | Portal i finestra del carrer Falgueres 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestra-del-carrer-falgueres-4 | XVIII | Tot i que la casa està reconstruïda i totalment reformada trobem que encara es conserven tant l'entrada com la finestra de la planta baixa de l'antiga construcció. El portal semicircular de pedra treballada té a la dovella central una llinda on s'hi pot veure la inscripció 'Josep Farê' dins d'un rectangle i a sota la data de 1784. | 08067-257 | Carrer Falgueres, 4 | Tot i que ara hi ha construïda l'avinguda del Molí de la Llavina, el carrer de les Falgueres és la continuació del camí de la Llavina que comunicava l'antic nucli de la vila de Centelles amb els molins de la Llavina i del Rossell. | 41.7923400,2.2322000 | 436206 | 4627005 | 1784 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Actualment la casa és coneguda com a Can Tey. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47238 | Finestres del carrer Jesús 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-del-carrer-jesus-14 | XIX | L'edifici no té cap valor històric però a l'alçada del primer pis té dues finestres fetes amb pedra treballada. Les finestres són del segle XIX, a la llinda de una d'elles podem veure inscrita la data de 1830. | 08067-256 | Carrer Jesús, 14Jesús 14 | Aquest carrer va ser creat gràcies a l'ampliació de la vila del segle XVIII, tot i que les cases dels números baixos eren del últim terç del segle XVIII aquesta sembla ser que va ser aixecada de nou o va patir una gran reforma que la va modificar molt cap a 1830. | 41.7992700,2.2187600 | 435096 | 4627785 | 1830 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47238-foto-08067-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47238-foto-08067-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47238-foto-08067-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47237 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-1 | <p>- PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Fou restaurada per l'arquitecte Manel J. Raspall. | <p>Sobre una petits base de llambordes moderna en forma de creu, alternat als espais buits per un petit jardinet s'aixeca la creu de terme d'estil gòtic. La base de la qual, feta en pedra treballada medeix uns 30 cm, la columna fa uns 2 metres d'alçada i al capdamunt s'hi troba la creu.</p> | 08067-255 | Carrer dels Casals, s/n | <p>La creu del terme marcava els límits de l'antiga vila de Centelles. Al segle XX, després de la guerra va ser traslladat al seu emplaçament actual, el cementiri municipal.</p> | 41.7994500,2.2255900 | 435664 | 4627800 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47237-foto-08067-255-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ubicada fins a 1936 al Passeig del carrer Jesús. Després de la guerra civil fou col·locada al seu emplaçament actual, el cementiri municipal. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||
| 47236 | Fons Municipal d'Art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-dart | XX | Col·lecció de pintures locals i exposicions temporals i permanents. Diversos autors locals (amateurs i professionals) s'han dedicat durant anys a presentar quadres per a un concurs creat per l'Ajuntament de Centelles ja el 1943. Els quadres guanyadors es quedaven a la col·lecció. | 08067-254 | Carrer Galejadors, 2 | La pinacoteca està formada per quadres que han guanyat el primer premi de concurs de pintura des de 1973, tot i que el concurs s'organitza des de 1943 i des de 1954 es donen els premis Centelles de pintura. | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Al mes de setembre es quan es dona el premi de pintura. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||||||
| 47235 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-0 | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Casa de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos en la totalitat de l'edifici i un tercer pis en la façana que dona a la ponent. La coberta és de teulada àrab a dues vessants amb desaigüe a la façana principal. L'element més remarcable de l'edifici es troba situat a la façana principal, la porta d'accés a la vivenda en forma d'arcada de pedra treballada la qual té un escut a la dovella central datada el 1565. Per altra banda la finestra dels mateixos baixos i les pedres cantoneres del mateix edifici daten també del segle XVI. Damunt hi ha 3 finestres també amb pedra treballada i ampits. Una reforma posterior ha modificat l'edifici en dos cossos un més elevat acabat amb una eixida. | 08067-253 | plaça Vella 7 | La població de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515 però el segle XVI fou el segle d'or de la vila amb una creixença que perduraria fins els temps moderns. La creixença de la vila es feu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració d'Occitània. Ca l'Esteve és un clar exponent d'aquest desenvolupament. Era la Cort del batlle de Centelles. Els edictes, bans i sentències es penjaven en uns pilars situats davant de l'edifici original, on els podia veure tothom que anava a l'església. | 41.7978500,2.2194200 | 435150 | 4627627 | 1565 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47235-foto-08067-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47235-foto-08067-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47235-foto-08067-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47234 | Finestra del carrer Socós 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-socos-25 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Finestra de pedra treballada amb una llinda datada en 1728. Aquest element va ser reaprofitat d'un edifici de construcció anterior. | 08067-252 | Carrer Socós 25 | Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. Moltes cases van patir grans reformes al segle XIX i d'altres van ser reconstruïdes reaprofitant elements arquitectònics antics. | 41.7963300,2.2188500 | 435101 | 4627458 | 1728 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47234-foto-08067-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47234-foto-08067-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47234-foto-08067-252-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47233 | Forn de calç a Santa Magdalena de Vilarestau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-a-santa-magdalena-de-vilarestau | XIX | Convindria fer una excavació als voltants de l'ermita per poder determinar bé l'estructura. | Al costat de les restes de l'església de Santa Margarida de Vilarestau i trobem les restes del que sembla que hagués estat un forn de calç, potser per construir o arreglar la pròpia ermita. Actualment costa molt de veure degut a la vegetació i a les restes caigudes de la pròpia ermita. | 08067-251 | Santa Margarida de Vilarestau | Sembla ser que durant una de les reparacions que va patir l'església entre el segle XVIII i XIX es va construir un forn de calç per poder arreglar les parets. Cap a finals del segle XIX l'església va ser abandonada quedant també el forn abandonat i sense ús. | 41.7756000,2.2321900 | 436189 | 4625147 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47233-foto-08067-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47233-foto-08067-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47233-foto-08067-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47232 | Campana de l'església de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-lesglesia-de-santa-coloma-de-centelles | XVII | <p>Campana de bronze forjada al 1640 i que pertanyia a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles.</p> | 08067-250 | Plaça Mossèn Xandri | <p>La campana fou forjada en 1640, estava a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles i fou traslladada a la nova després de la seva construcció el 1704. Amb aquesta campana es marquen des de llavors les hores a més d'avisar de perills i cridar a sometent durant els diversos conflictes del segle passat.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1640 | 08067 | Centelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||||
| 47231 | Estació del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici rectangular de planta baixa, primer pis i golfes. Estació tipus com moltes construïdes a la mateixa època està pintada amb els colors vermell i blanc típics la línia de rodalies. A la planta baixa té tres obertures de la mateixa mida, una s'utilitza com accés i les altres com a grans finestrals. Al primer pis té tres finestres per banda i una altra a cada banda lateral. A cada banda de les golfes també hi ha una petita obertura circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-249 | Plaça de l'Estació, s/n | El traçat de la lína de Barcelona a Puigcerdà, fou dissenyat per Idefons Cerdà, fill i personatge il·lustre de la vila de Centelles. A finals del segles XIX, concretament el fou de juliol de 1875 fou inaugurada la línia. El tren fou utilitzat en primer instància per les famíles burgeses de Barcelona que feien estiuig a la comarca d'Osona i en aquest cas concret a Centelles. | 41.7993300,2.2226500 | 435420 | 4627788 | 1967 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'estació actual va ser construïda en 1967. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||
| 47230 | Via Ferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-ferrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat | XX | El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí. | 08067-248 | Turó del Puigsagordi | 41.8032000,2.2024000 | 433741 | 4628234 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47229 | El Masat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masat | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | Tot i que les restes es conserven força bé, la utilització de l'edifici com a corral fa que poc a poc es vagi degradant. | Actualment al costat de l'antic edifici existeix la nova residència dels propietaris de les terres. Ara l'antic Masat és un corral. Encara avui s'observen les restes de l'edifici rectangular de planta baixa i primer pis. Estava mig enrunat i es va tornar a aixecar a mitjans del segle XX amb totxo tota la part caiguda. | 08067-247 | Carrer del Mas | 41.7889500,2.2196100 | 435157 | 4626638 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47229-foto-08067-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47229-foto-08067-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47229-foto-08067-247-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és el corral i magatzem de la nova casa de 'El Masat' construïda al segle XX al costat de l'antiga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47228 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu-0 | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Edifici rectangular de planta baixa i primer pis. Les arcades semicirculars de la planta baixa són antigues, però l'edifici en sí està totalment remodelat, al primer pis hi ha un gran balcó amb acabats de fusta. La coberta és de teula àrab a dobles vessant cap a la façana. | 08067-246 | C-1413, km 16,4 | 41.7901600,2.2164000 | 434891 | 4626775 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici està totalment reformat i en l'actualitat és un restaurant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47227 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada-0 | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Està mig derruït, només conserva les parets. | Edifici en ruïnes de planta baixa i un pis, la seva coberta està derruïda però per les restes que encara s'observen es pot afirmar que era de teula àrab a dues vessants. El portal d'entrada que encara es conserva dempeus està parcialment construït en pedra treballada. La casa estava feta de pedres i totxos a la part de baix i també complementat en tovot a l'alçada del primer pis. | 08067-245 | Carrer Pla de l'Alzina, s/n | Petit mas que podria haver estat una masoveria a finals del segle XVIII o inicis del XIX. Tot i això el nom d' 'Estrada' és molt més antic, el mas podria haver agafat el nom de la toponímia dels terrenys, al costat per exemple hi ha els 'horts de L'Estrada'. | 41.7964400,2.2115400 | 434494 | 4627476 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Mas en ruïna irrecuperable i que ara ja s'ha de considerar únicament com a jaciment arqueològic. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||
| 47226 | Els horts de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-horts-de-lestrada | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIV-XV | Tot i la seva consistència la vegetació i l'erosió del terreny estan amb el temps malmetent a poc a poc dits murs | Els horts de l'Estrada són un conjunt hidràulic d'origen medieval encapçalat pel molí de l'Estrada, del qual s'utilitza l'aigua sobrant per regar. Els horts presenten la seva estructura original, determinada pel recorregut de l'aigua a través de les sèquies i canals. Tot el conjunt està estretament vinculat a l'antic camí empedrat, o 'strata', que comunicava la sagrera de Santa Coloma amb el casal de Vinyoles, domini directe dels barons i comtes de Centelles. Els murs medievals de pedra que servien per fonamentar les diverses terrasses de conreu que hi ha als voltants del torrent de la Cira. | 08067-244 | Torrent de la Cira | La Cira és un dels torrents que davallen des del Puigsagordi i que contribueixen a formar el riu Congost. Històricament, a més, el torrent va proporcionar una protecció afegida al primerenc nucli emmurallat de Centelles, en vorejar el turó sobre el que es trobaven l'església de Santa Coloma i la sagrera. Des de l'edat mitjana, les seves aigües van ser aprofitades per fer anar els molins vinculats al casal de Vinyoles i per regar la zona. Durant els segles XIV i XV van construir-se diversos murs per protegir el canal d'aigua que passava pels molins, per d'aquesta manera evitar que una esllavissada taponés el canal. Aquests murs es van anar reparant al llarg dels segles i ens han arribat fins als nostres dies. | 41.7971300,2.2146600 | 434754 | 4627550 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47226-foto-08067-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47226-foto-08067-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47226-foto-08067-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47225 | Molí de les Canes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-canes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | S'hauria de realitzar una intervenció arqueològica si es vol conservar alguna resta de les que pugui quedar. Cada dia que passa les restes són més degradades. | A la vora del riu Congost, tot i no ser actualment visibles hi ha ubicades les restes del 'molí de baix'. | 08067-243 | Carretera C-17, km, 42,3 | La masia està lligada a dos molins (el de dalt, prop de les Codines, i el de baix, prop de la masia i del qual encara en queden restes) citats el 1538. L'any 1552 Joan Canes va arrendar el molins. | 41.7827300,2.2443600 | 437207 | 4625929 | 08067 | Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47225-foto-08067-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47225-foto-08067-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47225-foto-08067-243-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47224 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-20 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i una planta pis. Els baixos tenen dues obertures, un accés a la vivenda i una finestra, el primer pis edificat més cap a dintre hi ha una gran terrassa. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-242 | Ronda de les Coromines, 20 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7956100,2.2226000 | 435412 | 4627375 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47224-foto-08067-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47224-foto-08067-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47224-foto-08067-242-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Aquest segon pis va ser construït posteriorment, la casa, era únicament uns baixos, però amb el temps es va aixecar un segon pis que té un safareig i una petita habitació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||
| 47223 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-18 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i una planta pis. Els baixos tenen un accés i una finestra, el primer pis té una obertura en forma de balcó i una finestra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-241 | Ronda de les Coromines, 18 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7956600,2.2226100 | 435413 | 4627381 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47223-foto-08067-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47223-foto-08067-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47223-foto-08067-241-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47222 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i una planta pis. Els baixos tenen un accés i una finestra, per contra, el pis únicament té una obertura en forma de balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-240 | Ronda de les Coromines, 16 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7957000,2.2226000 | 435412 | 4627385 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47222-foto-08067-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47222-foto-08067-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47222-foto-08067-240-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47221 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i una planta pis separat per una motllura. Els baixos tenen un accés i una finestra, per contra, el pis únicament té una obertura en forma de balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-239 | Ronda de les Coromines, 14 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7957500,2.2226000 | 435412 | 4627391 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47221-foto-08067-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47221-foto-08067-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47221-foto-08067-239-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47220 | Habitatge, carrer Descatllar, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-26 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa, un pis i golfes, separats en dos cossos per una motllura. En la seva última reforma l'accés va passar a la Ronda Coromines enlloc d'entrar pel carrer Descatllar, ara en aquesta façana només que dona una finestra, l'accés i les dues altres obertures (finestres) resten a la Ronda. A la primera planta encara es conserva el balcó a la façana principal juntament amb una altra finestra, a l'altra cantonada hi ha quatre finestres. Les golfes tenen una petita finestra que dóna també a la Ronda Coromines. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-238 | Carrer Descatllar, 26 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961700,2.2226000 | 435412 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47220-foto-08067-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47220-foto-08067-238-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment, després de l'última reforma l'accés a la casa actualment és per la Ronda Coromines, l'antiga porta d'accés ara és una finestra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47219 | Habitatge, carrer Descatllar, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-24 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Ha estat reformat fa poc temps. | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el primer pis també té una obertura que dóna a un balcó, el segon pis en canvi té un gran finestral de punta a punta. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en els dos nivells de sostre. | 08067-237 | Carrer Descatllar, 24 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961400,2.2223900 | 435395 | 4627434 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47219-foto-08067-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47219-foto-08067-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47219-foto-08067-237-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Antigament la casa no tenia el segon pis, aquest va ser construït fa uns anys en l'última reforma que va patir l'edifici. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||
| 47218 | Habitatge, carrer Descatllar, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-22 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el pis únicament en té una que dóna a un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-236 | Carrer Descatllar, 22 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961500,2.2225100 | 435405 | 4627436 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47218-foto-08067-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47218-foto-08067-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47218-foto-08067-236-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47217 | Habitatge, carrer Descatllar, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-20 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el pis únicament en té una que dóna a un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-235 | Carrer Descatllar, 20 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961400,2.2224400 | 435399 | 4627434 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47217-foto-08067-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47217-foto-08067-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47217-foto-08067-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47216 | Habitatge, carrer Descatllar, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-18 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el pis té dues obertures, una petita finestra i un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-234 | Carrer Descatllar, 18 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961400,2.2223900 | 435395 | 4627434 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47216-foto-08067-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47216-foto-08067-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47216-foto-08067-234-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47215 | Habitatge, carrer Sant Josep, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-233 | Carrer Sant Josep, 12 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969000,2.2220300 | 435366 | 4627519 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47215-foto-08067-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47215-foto-08067-233-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47214 | Habitatge, carrer Sant Josep, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-10 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-232 | Carrer Sant Josep, 10 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969400,2.2221100 | 435372 | 4627524 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47214-foto-08067-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47214-foto-08067-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47214-foto-08067-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47213 | Habitatge, carrer Sant Josep, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-8 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-231 | Carrer Sant Josep, 8 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969400,2.2221700 | 435377 | 4627523 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47213-foto-08067-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47213-foto-08067-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47213-foto-08067-231-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47212 | Habitatge, carrer Sant Josep, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-6 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-230 | Carrer Sant Josep, 6 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7970000,2.2223300 | 435391 | 4627530 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47212-foto-08067-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47212-foto-08067-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47212-foto-08067-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47211 | Habitatge, carrer Sant Josep, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-4 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-229 | Carrer Sant Josep, 4 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969700,2.2222600 | 435385 | 4627527 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47211-foto-08067-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47211-foto-08067-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47211-foto-08067-229-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1940 el mestre d'obres Pedro Ayza realitza obres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47210 | Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. | XIX | Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 5 metres. La planta baixa té tres obertures, un accés a la vivenda, una finestra i l'entrada a una botiga. El primer pis té dues sortides a un gran balcó. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08067-228 | Carrer Marquès de Peñaplata, 11 | L'arquitecte Romà Aranyó situa la construcció d'aquesta casa pels voltants de 1897 en els terrenys de Ramona Llohis. | 41.7990400,2.2210000 | 435282 | 4627758 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47210-foto-08067-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47210-foto-08067-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47210-foto-08067-228-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47209 | Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-9 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. | XIX | Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 5 metres. La planta baixa té una entrada i dues finestres, el primer pis té una sortida a un balcó i dues finestres. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08067-227 | Carrer Marquès de Peñaplata, 9 | L'arquitecte Romà Aranyó situa la construcció d'aquesta casa pels voltants de 1897 en els terrenys de Ramona Llohis. | 41.7990400,2.2209500 | 435278 | 4627758 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47209-foto-08067-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47209-foto-08067-227-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | ||||||||
| 47208 | Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-36 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. | XIX | Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 4,5 metres. La planta baixa té una entrada i un gran finestral i el primer pis té una sortida a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08067-226 | Carrer Marquès de Peñaplata, 36 | Durant l'industrialització es va obrir aquest carrer a l'estació del tren, en principi, pujant cap amunt es van començar a construir cases per la segona residència o estiueig. En canvi, a la part d'avall, trobem unes declaracions de l'arquitecte Romà Aranyó que ens diu: 'Podem distingir tres etapes significatives en la construcció del carrer. La primera d'elles constituïda per les primeres edificacions d'abans del 1880. Eren cases de planta baixa i un pis, sobre parcel·les de quatre metres i mig d'amplada, situades al cap d'avall, i destinades a l'habitatge dels treballadors del ferrocarril'. | 41.7994000,2.2222100 | 435383 | 4627797 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47208-foto-08067-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47208-foto-08067-226-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici és anterior a 1880.Ha patit diverses reformes però es desconeix quan. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47207 | Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-34 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. | XIX | Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 4,5 metres. La planta baixa té una entrada i un gran finestral i el primer pis té una sortida a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08067-225 | Carrer Marquès de Peñaplata, 34 | Durant l'industrialització es va obrir aquest carrer a l'estació del tren, en principi, pujant cap amunt es van començar a construir cases per la segona residència o estiueig. En canvi, a la part d'avall, trobem unes declaracions de l'arquitecte Romà Aranyó que ens diu: 'Podem distingir tres etapes significatives en la construcció del carrer. La primera d'elles constituïda per les primeres edificacions d'abans del 1880. Eren cases de planta baixa i un pis, sobre parcel·les de quatre metres i mig d'amplada, situades al cap d'avall, i destinades a l'habitatge dels treballadors del ferrocarril'. | 41.7994000,2.2221700 | 435380 | 4627797 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47207-foto-08067-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47207-foto-08067-225-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici és anterior a 1880.Ha patit diverses reformes però es desconeix quan. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47206 | Habitatge, carrer Collsuspina, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | La façana ha estat restaurada fa pocs anys. | Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-224 | Carrer Collsuspina, 14 | El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera. | 41.7985100,2.2173200 | 434976 | 4627701 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 | |||||||
| 47205 | Habitatge, carrer Jesús, 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-jesus-69 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i un pis amb una amplada aproximada de 7,5 metres. La planta baixa té dues obertures, l'entrada a la vivenda i un garatge. El primer pis té una obertura gran amb un balcó que sobresurt uns centímetres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-223 | Carrer Jesús, 69 | Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. | 41.8004500,2.2196200 | 435169 | 4627915 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47205-foto-08067-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47205-foto-08067-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47205-foto-08067-223-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Popular el conjunt de cases entre el 63 i el 69 es coneixen com les 'Cases Noves'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-25 09:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 193,45 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/