Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46992 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i un pis. Té unes escales laterals ambdós costats per accedir a la porta central de la primera planta, al costat té una finestra per banda, la planta baixa en canvi té només una entrada i una finestra. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb caiguda a la façana. En un dels laterals es va edificar posteriorment una nova habitació. | 08067-71 | Carrer Marquès de Peñaplata, 14 | Construït entre 1910 i 1911 a iniciativa de l'entitat 'Foment Catòlich'. L'any 1911 fou inaugurat pel diputat del districte Lluís Ferrer i Vidal. Un cop acabada la Guerra Civil es va obrir aquest centre com a seu socio-religiosa per a que els vilatans poguessin fer diverses activitats. | 41.7992200,2.2210500 | 435287 | 4627777 | 1911 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 46996 | Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - DE ZAMORA, Francisco (1973) Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790). Editorial Curial. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Església d'una sola nau amb un absis ortogonal i 6 capelles laterals per banda entre contraforts que contraresten les empentes de les voltes d'aresta amb arcs reforçats de punt rodó. El cos principal és un rectangle perfectament escairat de 21,20 m per 37,40 m al centre de la qual trobem la nau principal de 11,5 m d'amplada i 18,80 d'alçada. El campanar ubicat al lateral s'aixeca en forma ortogonal sobre una base de 7,8 x 7,8 m, amb uns murs de 2 metres de gruix, dalt de tot hi ha vuit finestres per col·locar les vuit campanes. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants. L'església incorpora la Capella Fonda que és d'època anterior. | 08067-4 | Plaça Mossèn Xandri s/n | La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La nova església va integrar la capella de Sant Pere, abans separada de l'església principal, que passà a ser l'actual Capella Fonda o dels Dolors | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46997 | Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - FONT i RIUS, Josep (1969). 'Santa Maria de Jesús'. Revers dels Goig en col·lecció de Goig de Santa Eulàlia. Barcelona, - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Capella d'una sola nau amb una volta apuntada, absis poligonal i de façana plana coronada amb un fris horitzontal. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. El campanar és d'espadanya. La façana principal és un quadrat perfecte que es compon simètricament sobre un eix central vertical, és l'única part que conserva la fesomia dels anys en que fou realitzada. | 08067-5 | Carrer de Jesús, 3 | Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. La primera cita d'aquesta capella data del 26 de juny de 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació va anar a càrrec de la casa baronial centellenca. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10) | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontís de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heraldi familiar dels Centelles.Aquest edifici ha tingut diferents usos al llarg de la seva història, i actualment s'utilitza com a sala d'exposicions temporals i com un espai d'activitats de petit format com xerrades, concerts, etc. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 46998 | Capella de Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-socos | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Església de petites dimensions d'una sola nau de planta rectangular de cinc metres d'alçada i dotze de fondària amb parets mitgeres i un petit absis amb tres austeres columnes. A la façana principal hi ha un gran portal d'accés amb timpà i pilastres rectangulars estriades molt deteriorades i damunt un frontó de forma triangular sustentat per una llinda. El pis superior es acabat per un campanar en la seva part central. L'interior ha estat reformat recentment. Té un campanar d'espadanya. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-6 | Carrer Socós, 29 | Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548 aquesta fou dedicada a la Mare de Deu del Socós. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs. Hi feia estades i visites el noi Miquel Argemir, de família centellenca, el futur Sant Miquel dels Sants. Restaurada en 1983. | 41.7962500,2.2189800 | 435112 | 4627449 | 1548 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1989 va ser restaurada per l'arquitecte Claudi Aranyó. Es van repicar tots els guixos de les parets, condicionant l'entrada i canviant el paviment. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47000 | Casa Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sors | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI-XX | El palau original era de dos pisos i un entresol, amb uns 10 metres de fondària, posteriorment s'amplia gràcies al pati de darrera uns 4,5 metres més. Al segle XVIII amb el canvi estilístic que van patir les façanes de les ciutats se li van afegir uns balcons, les baranes de ferro van ser afegides al segle XIX. La porxada superior sembla ser construïda en el mateix moment en que es van construir els balcons del segon pis. De la façana principal destaca un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda si bé reformat també hi trobem dit relleu. Al 1º pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana. En la part superior central hi ha 3 petits balcons de pedra treballada i ja formant les golfes una eixida de 5 arcs rebaixats un d'ells tapiats. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-8 | Plaça Nova 12 | Antoni Pladevall la considera com 'l'antiga casa de la Notaria' de la vila de Centelles. Obert a la Plaça Major, és un dels pocs edificis palau originals que es conserven a l'antiga vila emmurallada. Amb el temps però, aquest palauet ha anat patit diverses remodelacions fins als nostres dies. | 41.7974700,2.2187200 | 435091 | 4627585 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1978 l'arquitecte Josep L. Soler Montagut va fer unes reformes interiors a l'edifici. | 95|96|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47001 | Casa Carreres-Artau. Casa Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carreres-artau-casa-domingo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades. | 08067-9 | plaça Nova, 6 i 7 i carrer Socós, 1 i 3 | La plaça Major i el carrer Socós corresponen a una mateixa organització anomenada 'La Ciutat del Príncep', així com Lluís I feu construir el seu palau a la plaça major, el seu germà Enric es va fer construir la casa l'any 1542 al costat. L'actual 'Casa Carreres-Artau' es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila. L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona). | 41.7971700,2.2191500 | 435127 | 4627551 | 1542 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Eclecticisme|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94|102|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47002 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar-0 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un jardí elevat que deixa la planta baixa com si fos un soterrani a la part posterior. La planta baixa queda separada del cos principal de l'edificació per una sanefa esgrafiada i pel tractament diferenciat de la resta de la façana, té quatre grans portals amb grans llindes de pedra treballada, portals de fusta amb finestrons de ferro forjat. Al primer pis i damunt mateix dels portals hi ha quatre balcons també de pedra treballada i en la seva part superior hi ha motius florals amb tècnica de buidat de guix. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. | 08067-10 | Carrer Jesús, 17 | Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX. | 41.7988200,2.2183900 | 435065 | 4627735 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1915 s'hi va fer una primera reforma i en 1952 una nova en un dels locals de la planta baixa feta per l'arquitecte Josep Pratmarsó. A la banda dreta a l'alçada del primer pis es va fer un gran jardí que dona a la casa un toc senyorial. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47003 | Casa Oller - Gaudí Safores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller-gaudi-safores | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XX | Casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral. | 08067-11 | Carrer de Jesús, 1 | La primera casa fou construïda en 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta. L'anterior casa era en un principi més baixa que l'actual, però una reforma a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada, era la casa d'estiueig del baró d'Oller. En 1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior. | 41.7983300,2.2179100 | 435025 | 4627681 | 1796 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 l'arquitecte Manuel Raspall la va refer per complet. La casa tenia motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47004 | La Casa Pratmarsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-pratmarso | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Casal de grans dimensions de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els tres cossos de la façana són separats tots per uns ornaments en forma de cornises que marquen els forjats. Cal destacar dos grans portals a la planta baixa treballats amb pedra i un datat a l'any 1881, també en la mateixa planta hi ha 5 finestrals amb reixa. Damunt de cada portal i finestral hi ha balcons amb ferro forjat i superposats a aquests en el 2º pis hi ha 5 finestres. Totes les cantoneres són de pedra treballada. La disposició de les obertures és molt uniforme. A la façana lateral dreta hi ha annexionada una tribuna amb funcions d'eixida. A la part posterior, l'edifici presenta una galeria porticada. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-12 | plaça Mossèn Xandri, 5 | L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a l'antic molí de Can Fiol amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues. | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1927 es va fer una reforma a càrrec de l'arquitecte Manuel J. Raspall. Es van remodelar els jardins, construir una tribuna i es va eixamplar la casa pels laterals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47005 | Casa Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ripoll | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX-XX | Aquest edifici s'adapta als cànons noucentistes més característics de Centelles. És un clar exemple d'habitatge o residència d'una familia burgesa industrial, les quals destaquen sobretot pels elements que composen les façanes i els treballs de forja que es realitzaven al taller Casals de Centelles. En concret aquest edifici és de planta baixa i pis entre parets mitgeres amb un jardí. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca la façana principal d'estil purament modernista amb elements remarcables, 1 gran portal i 6 finestres a la planta baixa, una balconada amb ferro forjat i 4 finestrons en la part superior. Dites finestres i els finestrals de la planta baixa són acabats en la part superior amb forma escalonada. Dita façana presenta en la seva disposició força regularitat. La façana lateral esquerra i seguint les pautes de la principal hi trobem una tribuna. La barbacana formada per rajoles i permodols de fusta. | 08067-13 | Carrer Hospital, 30 | Edifici construït per Manuel Raspall entre 1915 i 1920 aprofitant l'ampliació de la vila de Centelles gràcies a l'arribada del ferrocarril i de la industrialització. L'arquitecte va edificar aquesta casa entre 1015 i 1920 a les afores del nucli urbà, annexada a una coneguda fàbrica de la zona industrial. L'edificació de dita casa va paral·lela a la de Gaudí-Safores i es realitzada pel mateix arquitecte. Però si bé aquella fou reformada, la casa Ripoll és pot emmarcar en un sol estil en aquest cas el modernista que tot i la seva simplicitat és un dels exponents d'aquest estil més important de Centelles. | 41.7986500,2.2206600 | 435254 | 4627714 | 1915 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | Com a espai annexa a la casa trobem un gran jardí ubicat sobre un pla i que dona un toc encara més senyorial a la casa. Tot i que la casa és del segle XIX la gran reforma que es pot veure actualment data d'inicis del segle XX. El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47008 | Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI | Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs… | 08067-16 | Avinguda de les Escoles, s/n | Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià. | 41.7979500,2.2160600 | 434871 | 4627640 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Anselm Capdevila, arquitecte | Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme). | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||
| 47011 | Societat Coral La Violeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-violeta | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada per grafits i pintades | Edifici de grans dimensions i sales molt espaioses, de planta baixa, semisoterrani i dos pisos en la part central més elevada i sostenen els acabats 12 ampits de guix. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La façana principal està formada per pedres treballades de forma rectangular de 1 metre d'alçada per 30 cm d'amplada, hi ha també 3 finestres amb una base obliqua de guix i pedra superposada de considerable alçada. | 08067-19 | Carrer Anselm Clavé, 1 | Segons l'arquitecte Romà Aranyó '...a la part oest de la casa dels Sr.. Brugada s'hi edificà l'edifici social del cor 'La Violeta', l'any 1897. Tot i que la façana presenta la data de 1892 que segons Antoni Pladevall és l'any en qual es va crear l'associació cultural. Centelles ha estat sempre un centre notable d'inquietuds culturals. 'La Violeta', amb un funcionament associatiu encara ara és un exemple de 'societat recreativa' si bé actualment molt lluny de les primeres èpoques en que es dedicava específicament al cant coral. | 41.7986600,2.2188800 | 435106 | 4627717 | 1897 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontó de la part central hi ha un dibuix amb l'escut de la societat i damunt, en ferro forjat i pedra hi ha una lira. A l'arxiu municipal hi ha un expedient d'ampliació i reforma fet l'any 1980 per l'arquitecte Miquel Vallduriola. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||
| 47036 | Habitatge, carrer Sant Martí, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-marti-41 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Cal destacar un petit portal amb cinc pedres treballades a banda i banda disposades de diferent manera. La part superior forma un arc rebaixar i en la dovella central hi ha la data de 1782. Al costat hi ha una finestra rectangular feta amb la mateixa pedra que el portal. | 08067-44 | Carrer Sant Martí, 41 | El carrer de Sant Martí es va construir al segle XVIII durant una de les fases expansives de la vila. | 41.7936600,2.2174800 | 434984 | 4627163 | 1782 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47036-foto-08067-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47036-foto-08067-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47036-foto-08067-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47060 | Molí de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Font i Rius, Joan. 'Repàs a una interessant llibreta' Festa Major, 1973. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Tres edificis articulats de planta baixa i un pis que avui constitueixen una masia. Destaca la part més antiga (vora la font) que constituïa un molí medieval que aprofitava l'aigua del torrent de la Tosquera. La coberta és de teula aràbiga amb diversos vessants, una a cada cos. Com a coronament té unes barbacanes simples. L'edificació sols conserva algunes pedres treballades en l'antiga entrada al molí. L'actual entrada té una llinda sense inscripció, de pedra treballada | 08067-77 | Mas Molí de l'Estrada | El molí de l'Estrada és un dels tres que hi havia al torrent de Vinyoles o de la Cira, tot i que es documenta tardanament el 1515, (consta ja al fogatge general de Catalunya). A més, com a altra dada històrica anecdòtica figura també entre les cases malmeses després de l'assalt de les tropes austriacistes Centelles de 1714. Segons Pladevall el text diu: '...de las tres partes las dos quemadas y dos molinos derrotados y quemados con sus casas' Queda pendent la situació de tots els edificis avui desapareguts. | 41.7968700,2.2113800 | 434481 | 4627524 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47064 | El Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-giol | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Conjunt format per l'antiga masia i un edifici nou adossat pel cantó de llevant. L'edifici antic és de planta baixa i un pis amb un cos original rectangular. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els elements més remarcables són dues finestres i un portal interior d'estil gòtic. L'entrada té el sol de pedra i llosa. Algunes parets de les quadres són fetes de fang. | 08067-81 | Mas El Giol | Fins l'any 1364 el monestir de l'Estany tenia béns al Giol. La Masia ja consta en els fogatges de 1515. Aquest mas també va ser un dels afectats durant el febrer de 1714. Pladevall ens fa constar que: 'de las quatro partes las tres quemadas y las paredes rebentadas'. La seva destrucció a inicis del XVIII explicaria la seva reconstrucció en l'edifici que trobem avui. | 41.7977600,2.2076600 | 434173 | 4627626 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47064-foto-08067-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47064-foto-08067-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47064-foto-08067-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La genealogia dels Giol es va perdre va dues generacions, passant al cognom Casacuberta. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47065 | El Marçó Vell o de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marco-vell-o-de-baix | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Petita casa amb teulada àrab a dues vessants i cuidant molt la forma simètrica. Hi ha dos portals a la planta baixa i tres finestres al primer pis on també hi ha una eixida amb barana de fusta. Tots els marcs són de calç imitant la pedra treballada. El material empleat en la seva construcció és molt pobre consistint sobre tot en totxana, pedra i tàpia. | 08067-82 | Carrer Galejadors, 2 | El mas existia ja l'any 1556 però segons el propietari actual la casa va ser construïda (o reedificada) entre 1840 i 1850. L'any 1912 és va afegir l'ampliació lateral per ponent i en 1932 s'hi va afegir l'ampliació del porxo per llevant. És un dels edificis típics de les edificacions rurals de Centelles a mitjans del segle XIX | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Des de l'any 2003 és un Centre d'Art. Acull la pinacoteca local i té un programa propi d'exposicions temporals on destaca el Premi de Pintura (que es dona al setembre) i la mostra d'artistes locals (de desembre a gener).En breu comptarà amb una exposició de fòssils classificats i estudiats documentalment per Eduard Grimalt i també amb aportacions fetes per altres persones. L'exposició es complementarà amb una mostra de monedes (ibèriques, jueves, xineses i romanes) i una col·lecció de 50 minerals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47068 | Mas Cerdà (El Cerdà de la Garga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cerda-el-cerda-de-la-garga | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI-XX | Conjunt tancat on a més del mas hi ha tres edificis més, tots ells entorn a un pati. L'edifici central és un gran casal de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Totes les cantoneres són de pedra treballada. A la façana principal destaca un portal adovellat datat de l'any 1773, on a banda i banda una mica més elevat hi ha 2 esgrafiats (mal conservats) també de la mateixa època i un rellotge de sol. Damunt del portal hi ha un balcó amb pedra treballada. | 08067-85 | Mas Cerdà | El Cerdà de la Garga és un mas documentat des de 1160. L'edifici actual és del segle XVI, ampliat el 1750 i tornat a ampliar al segle XIX. L'any 1815 hi nasqué Ildefons Cerdà Sunyer que l'heretà l'any 1850. S'hi havia arribat a allotjar en Jaume Balmes. A la meitat del segle XIX es va edificà un capella annexa a la qual el propi Cerdà hi realitzà algunes reformes i que fou destruïda en 1936. L'any 1890 la masia va passar al duc de Solferino que va treure dues finestres gòtiques que tenia la casa al primer pis. | 41.7716100,2.2301800 | 436018 | 4624705 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47068-foto-08067-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47068-foto-08067-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47068-foto-08067-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És una mostra única de la gran masia catalana voltada de masoveries que assolí el seu esplendor al segle XVIII.Al seu interior hi ha una llar de foc del segle XVIII, una alcova i forn amb peces de ceràmica . | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47070 | Mas Falgueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falgueres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI-XVII | Conjunt format per l'edifici principal i dues ampliacions ortogonals a la façana. L'edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Es donen diferents edificis en el seu conjunt amb diferents alçades (2 o 3 pisos). A la façana principal es pot comprovar la data de les successives ampliacions, en una finestra es pot observar un petit relleu en forma de carot datat el 1698, en canvi a l'edifici adjunt hi podem llegir en dues finestres 'DIE I DE IUNI' de l'any 1752. Com a elements remarcables, a la façana esquerra hi trobem una finestra amb motius gòtics i un finestral també gòtic amb la típica trilobular si be sense columnates. | 08067-87 | Carrer Falgueres, 4 | Figura en el capbreu de 1337 pagant censos per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt situat. També segons Antoni Pladevall forma part d'una sèrie de casals renovats als segles XVI-XVII. | 41.7923100,2.2320900 | 436197 | 4627002 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47070-foto-08067-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47070-foto-08067-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47070-foto-08067-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Hi ha reformes importants durant el segle XVIII, entre 1708 i 1709 es va construir l'ampliació ortogonal del sud. Al primer pis trobem unes llindes de 1733 i 1752. Fa pocs anys es va fer una reforma completa i només a la part del darrere es pot observar encara l'estructura primitiva del mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47072 | El Puigvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puigvell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVII | Casal de mitjanes dimensions amb teulada àrab a dues vessants. Es troba al peu del Puigsagordi, prop del mas Giol. L'edifici de planta rectangular, baixa i dos pisos. A la façana, a la porta d'entrada hi ha la porta amb una llinda datada en 1644. A la façana esquerra hi ha dos petits contraforts. Les cantoneres de l'edifici consten de pedra treballada així com la majoria de finestres les quals són de grans dimensions. A la part dreta i posterior hi ha un gran mur que conforma el corral. | 08067-89 | Mas el Puigvell | Apareix ja anomenada en els fogatges de 1515. Tot i que hi ha una llinda de 1644 sembla ser que la masia es va reconstruir cap al 1694 tal i com indica el llindar de la porta del nou cos de façana que es va construir llavors. Encara es poden observar les restes d'edificacions més antigues per els voltants. A la llista de danys produïts a l'assalt a Centelles de febrer de 1714 apareix com a afectada amb la meitat de la casa cremada. | 41.8004400,2.2092200 | 434305 | 4627922 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47072-foto-08067-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47072-foto-08067-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47072-foto-08067-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47086 | Pont de Ferro / Passarel·la per a vianants de la RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-passarella-per-a-vianants-de-la-renfe | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Actualment el pas resta tancat degut al seu gran deteriorament sofert en els últims anys. | Passarel·la construïda amb els materials característics de la industrialització (pedra, el totxo i el ferro). La seva amplada aproximada és de 2 metres. Dos grans pilars de totxana marquen l'inici i la fi de dit pont. S'hi accedeix per uns grans graons de pedra que conformen dos arcs lleugerament corbats. | 08067-103 | Plaça de l'Estació | El ferrocarril va arribar a la vila el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. La passarel·la es va construir en 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle. | 41.7990800,2.2229600 | 435445 | 4627760 | 1909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | l'enginyer era Josep Playà | És una construcció molt característica de l'època de la industrialització de Centelles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||
| 47105 | Habitatge, carrer Collsuspina, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici de planta baixa i un pis, entre parets mitgeres. A la planta baixa hi ha tres obertures, l'accés, de forma arrodonida i dues finestres, al primer pis hi ha només tres finestres. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-122 | Carrer Collsuspina, 9-11 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici. | 41.7984500,2.2172000 | 434966 | 4627695 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47107 | Placa ceràmica del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-del-carrer-collsuspina | XIX | Conjunt de 4 ceràmiques de 20x20 centímetres unides en forma de quadrat que acaba fent 40x40 centímetres en el qual s'hi pot llegir: 'PROVINCIA DE BARCELONA PARTIDO DE VICH VILLA DE CENTELLAS. CALLE DE COLLSUPINA' | 08067-124 | Carrer Collsuspina, 60 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. Aquest cartell es molt probable que fos col·locat cap a finals del segle XIX. | 41.7989500,2.2167700 | 434931 | 4627751 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47107-foto-08067-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||
| 47108 | Cap de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-santa-coloma | <p>http://devocioteca.blogspot.com/2008/12/centelles-la-festa-del-pi-i-la-devoci.html - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.</p> | XVIII | Són les restes d'un element religiós del qual només es conserva una petita part, això sí, aquesta part està en bastant bon estat. | <p>Element religiós d'estil barroc del qual només se'n conserva el cap. El cap de figura femenina està fet de fusta treballada, amb molt detall. Representa la figura de Santa Coloma, patrona de Centelles.</p> | 08067-125 | Plaça Mossèn Xandri, s/n | <p>La vida de Santa Coloma es situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l'emperador romà Aurelià. La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l'alta edat mitjana.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47108-foto-08067-125-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Està guardat dins de l'església en una capsa perquè no es faci malbé. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47115 | Can Marçó de Dalt o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-de-dalt-o-can-casas | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Casa de petites dimensions amb teulada àrab a dues vessants i desaigüe a la façana principal. Hi ha un portal rodó adovellat molt erosionat i en el primer pis tres finestres amb pedra treballada i ampits. En la central hi ha una llinda amb la següent inscripció 'Fca. Prat Marsó 1738' La construcció es feta amb tàpia i actualment es tota arrebossada. Dita casa està ubicada sobre margues. | 08067-132 | Carrer Galajadors,s/n | 41.8037600,2.2171000 | 434963 | 4628284 | 1738 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47127 | Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava. | 08067-144 | Cinglera de Rocallisa | 41.7900700,2.2013200 | 433638 | 4626777 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47127-foto-08067-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||||||||
| 47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||||||||
| 47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47136 | Balcó del carrer Jesús, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-del-carrer-jesus-20 | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Es tracta d'un balcó de dimensions reduïdes amb 3 pedres treballades a banda i banda i una llinda amb la següent inscripció 'Michel Cassama Joseph son fill' L'arrebossament de la façana fa ressaltar la seva estructura. | 08067-153 | Carrer Jesús, 20 | Es tracta d'un dels molts elements que es trobem al llarg del carrer Jesús format al llarg del segle XVIII. Es significatiu que la grafia té caràcters francesos i catalans el que demostra la incidència que tingueren els immigrants francesos en el desenvolupament i la formació de Centelles. | 41.7994400,2.2188600 | 435105 | 4627804 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47136-foto-08067-153-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||||||
| 47138 | Casa de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rectoria | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - DE ZAMORA, Francisco (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790). Editorial Curial. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | Edificació que comunica amb la part posterior de l'església parroquial formant una volta d'arc rebaixat de totxana que conforma un passadís. A la façana principal cal remarcar un portal adovellat amb la inscripció 'Ave Maria Purísima', en la part superior hi ha una finestra i un balcó de pedra treballada. | 08067-155 | Carrer estrangers 6 | En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. | 41.7981700,2.2196600 | 435170 | 4627662 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47138-foto-08067-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47138-foto-08067-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47143 | Pont de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-centelles | XX | Pont fet de pedra i maó que creua el riu Congost. Actualment es utilitzat pels automòbils per entrar des de la C-17 a Centelles i per sortir de la vila en direcció a Vic. L'actual amplada de la calçada és de 9,30 metres el paviment i el total del pont és de 11,50 m. Té una longitud de 12 m. | 08067-160 | Avinguda Ildefons Cerdà, s/n | Construït al segle XX per enllaçar l'antiga N-152 amb la vila de Centelles. | 41.7953200,2.2342100 | 436376 | 4627335 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||
| 47145 | Jardins i pont de Can Xicorrei o Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-i-pont-de-can-xicorrei-o-can-coromines | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XX | Al passeig del carrer Jesús hi ha l'entrada al jardí. El portal d'estil noucentista va ser construït en 1922, és una gran portalada amb arc rebaixat i en dovella central un escut datat en 1922, també en el brancal dret hi ha un escut de Catalunya. Hi ha una reixa de ferro forjat amb motius circulars. Al costat, i amb base irregular de pedres, amb una altura d'uns 70 cm hi ha una reixa de ferro forjat amb diferents pronunciacions de ferro forjat treballat. És un pont interior de petites dimensions (5 metres d'alçada per 1 metre d'amplada aproximadament). El pont uneix la part posterior de la casa amb la zona jardinada i permetent la sortida al carrer Jesús tot salvant un petit rierol que hi passa. A banda i banda hi ha dos estructures rectangulars de pedra escapçada molt ben disposada que formen els portants de dit pont. Unint aquests portants i formant-ne la base hi ha una estructura rebaixada de pedra treballada. Unes reixes de ferro forjat formen els laterals en forma de baranes. | 08067-162 | passeig del carrer Jesús | Aprofitant l'urbanització del passeig del carrer Jesús es va obrir una porta per poder entrar a la casa Pratmasó per els jardins de darrera de la casa, per salvar el torrent de la Cira que creuava entre la casa i els jardins es va construir també un pont de caire modernista. | 41.7983400,2.2187100 | 435091 | 4627682 | 1922 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel Raspall | Des de l'entrada del passeig s'hi pot accedir al pont que creua el torrent de la Cira i els jardins de la Casa Pratmasó. El 1922 es va fer la remodelació dels jardins i la porta a càrrec de l'arquitecte Manuel Raspall. | 105|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||
| 47150 | Conjunt fabril tèxtil de GMB o Can Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-fabril-textil-de-gmb-o-can-sopes | XIX | Les reformes de l'últim bloc no són les adequades al conjunt i la fàbrica que està abandonada està en molt mal estat. | Conjunt de tres blocs de pisos d'obrers a la banda esquerra del carrer Rodolf Batlle i la fàbrica situada a la dreta. Tot junt conforma un antic conjunt fabril on s'aprecia les cases i les fàbriques unes al costat de les altres. | 08067-167 | Carrer Rodolf Batlle, s/n | Indústria i pisos construïts a la segona meitat del segle XIX durant els moments més àlgids de l'industrialització de la vila. El creixement de la ciutat va provocar que a més de la fàbrica s'haguessin de fer pisos per els nous treballadors que venien de fora del municipi. | 41.7931600,2.2193500 | 435139 | 4627106 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47150-foto-08067-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47150-foto-08067-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Un dels blocs (l'últim) ha estat molt reformat i la fàbrica en gran part anirà fora en breu temps. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47151 | Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general | XIX | Edifici rectangular de dues plantes amb coberta de teula aràbiga a dues vessants. Edifici modern construït vora de la carretera C-1413. | 08067-168 | Carrer del Mas, s/n | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||||
| 47154 | Forn de calç de Can Falgueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-falgueras | XIX | Edifici en ruïna | Dos forns adossats al tall d'una paret situats en un camps propers a la carretera C-1413. Degut al seu estat ruïnós desconeixem si es tracta d'un forn de calç o de teula ja que hi ha esparcits pels voltants materials dels dos tipus. | 08067-171 | Mas Can General | 41.7879100,2.2152600 | 434794 | 4626526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desconeixem si la teula era produïda allà o bé era algun tipus de coberta que tenia el forn. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47159 | Cau de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-bruixes | - www.centelles.cat | XX | La festa es celebra des de 1998, sempre es fa una setmana abans de Carnaval, sempre coincidint amb nit de lluna plena. Dins del Cau de les Bruixes, el Mercat Màgic és una fira especialitzada en productes esotèrics. | 08067-176 | Nucli urbà | Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles i a molts altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes. L'origen d'aquesta fama ha estat impossible d'esbrinar però la tradició oral ho ha transmès en forma de rodolins recollits per Joan Amades en el seu folklore de Catalunya. Els rodolins diuen així: 'De Centelles/ bruixes totes elles' o bé 'Centelles, terra de bruixes.' Per lleugers indicis ho podem relacionar en la persecució de bruixes que es va produir durant el segle XVII. Segons està documentat una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el diable. El diable, anomenat Sabbat, sempre acompanyava a les bruixes i és un eix central de la festa o cau de bruixes. També en aquesta època es té notícia de la mort d'una dona, Na Payrona, de procedència francesa, que va morir a la presó de la baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa perquè curava o provocava golls. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1998 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Com a toponímia del municipi trobem que existeix el 'Pont de les bruixes'. Hi ha un circuit anomenat 'Ruta per terra de bruixes'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||
| 47163 | Camp del Gepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-gepic | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | El forn de ceràmica va ser destruït per eixamplar la carretera (C-17). | Superficialment, prop del forn del Pinós es va localitzar ceràmica ibèrica a torn llisa i pintada. Sembla ser que hi ha via un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Els camps actualment estan plens d'herbes i esbarzers i es totalment impossible veure si hi ha alguna cosa més. | 08067-180 | C-17, Km. 43 | Trobat en 1920, Colominas Roca el descriu: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podíem comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per massissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal'. | 41.7864600,2.2412100 | 436949 | 4626346 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Tot i que no es conserva el forn els seus voltants són zona d'interès arqueològic. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47164 | Camp del Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-nasi | - BOSCH GIMPERA, Pere (1914). Enterraments a Centelles. AIEC núm. 5 pàg. 862. - A.A.D.D. (1920). Butlletí de la secció d'exploradors 'Colla Gurb'. Biblioteca Episcopal de Vic. Vol I. Pàg. 34. - Moles Font, MªD. 'La comarca d'Osona' Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) UB, 1975. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | Convindria ampliar la zona arqueològica ja que sembla que es podria estendre a l'altra banda del torrent de la Cira on hi ha localitzats també enterraments. | Conjunt de 5 sitges d'enterraments d'època romana. La sitja 1 fa 1,50 de fondària x 1,10 de diàmetre i 0,40 d'obertura superior, no s'hi van trobar materials. La 2 i 3 fan 1'80x0,60 i 1,75x0,50 metres i s'hi trobà diversos ossos. La 4 fa 2,50x0,55 metres i tenia cendra i ossos, un vas de pasta gris fina, amb desgreixant de mica, fet a torn i fons pla, sense decoració i també aparegué un clau de ferro. La 5 feia 2,40 metres i tenia la boca destruïda, al seu interior es van trobar restes ceràmiques romanes (segons Bosch Gimpera), posteriorment, D. Moles indica que aquella ceràmica podria ser ibèrica. | 08067-181 | Carrer Puigsagordi, 22 | Josep Sala i Moles de Vic va realitzar una excavació arqueològica en aquella zona l'any 1913. | 41.8027200,2.2181800 | 435052 | 4628168 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47164-foto-08067-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47164-foto-08067-181-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Hi ha una part de la zona afectada que es privada i altre que es pública ja que els senyors Aranyons (propietaris de tots els terrenys) li van cedir part de la parcel·la a l'Ajuntament de Centelles. Amb els anys a la part del darrera de les cases del carrer Marquès de Peñaplata s'han documentat fins a 7 enterraments. Aquestes troballes han estat fortuïtes i localitzades pels veïns als seus patis al llarg de molts anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47166 | Les Canes (Via Romana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canes-via-romana | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana | XV-XVI | Hi ha trams que està millor conservat que altres, el tram més proper a la C-17 s'ha vist afectat en part per les obres de millora als accessos de Centelles. | El tram excavat té uns 9,5 metres de longitud i segueix en direcció est-oest en 8,1 metres, després gira en direcció nord, segurament en direcció Centelles i la Plana de Vic. La via, de 2 metres d'amplada, està formada per una pavimentació de còdols de riu de tamany petit i mitjà. Longitudinalment, la via està delimitada per dos murs de pedra lligada en calç, amb un gruix de 40 cm, cada un. D'aquesta manera, l'amplada total de la via és de 2,8 metres. El mur, situat al sud de la via té 2 forats de secció quadrada a uns 10 cm del terra de la via, que fan de desaigüe. Aquest mateix mur, consta de dues fases constructives i es troba realçat respecte a la seva forma original, el darrer tram està construït amb pedres lligades amb ciment. Segons les intervencions arqueològiques realitzades, la via consta de 3 fases constructives. Una primera fase inicial que correspon al moment de construcció de la mateixa via en època alt medieval. Una segona fase amb reformes corresponents, ja en període baix medieval, i finalment, en època contemporània serà quan es modifiqui el mur sud. | 08067-183 | Molí de les Canes s/n | En 1996 i 1997 es van fer dues excavacions degut a l'instal·lació d'un gasoducte. En 2009 i degut a les obres de millora dels accessos a Centelles de la C-17 va haver un seguiment fet per part de l'empresa ACTIUM SL. | 41.7832700,2.2434500 | 437132 | 4625990 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Per arribar s'ha de sortir per Aiguafreda, travessar la carretera per sota del pont i agafar el primer camí que ens trobem a mà dreta, que creua el riu fins a arribar a la casa de les canes. Un cop allà s'ha d'agafar el camí que porta al molí i allà trobem la via empedrada medieval.Per altre banda aquesta via es coneix com a via romana, tot i que es probable que el traçat que segueix sigui utilitzat en períodes romans com a via de comunicació natural entre el territori d'osonenc i la costa de Barcelona. Les intervencions arqueològiques realitzades només han permès documentar restes medievals. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47167 | Darrera el Palau dels Comtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-el-palau-dels-comtes | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. - CEPERO, Virgína. (2005) Memòria de la intervenció arqueològica a Darrera el Palau de Comtes. Centelles. ASAP. (inèdit) | XV-XVII | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Les restes localitzades van documentar tres fases d'ocupació relacionades amb el palau. La primera es situa entre els segles XVI i XVII, abans de la construcció del palau. Va aparèixer un mur i al sediment que el recorria s'ha localitzat material ceràmic dels segles XV i XVI. Es possible que aquest mur delimités la zona ocupada per la sagrera o bé estigués relacionada amb la primitiva casa del baró de Centelles, aixecada l'any 1415 per Gilabert VII. La segona fase dels segles XVII i XVIII queda documentada per abundants restes ceràmiques, especialment pisa blava catalana. Aquests materials es vinculen amb la reedificació del palau durant el segle XVII. D'una tercera fase (segles XVIII-XIX) queda documentada bàsicament pel material ceràmic | 08067-184 | Plaça Major, s/n | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7974900,2.2195100 | 435157 | 4627587 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47168 | Escales d'accés a l'església parroquial de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-dacces-a-lesglesia-parroquial-de-santa-coloma | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Es va documentar el cementiri de Centelles del segle XVIII i XIX, però no va ser excavat arqueològicament. Amortitzant la necròpolis a més, va aparèixer una estructura defensiva de les carlinades. Es tractava d'una estructura feta amb pedra lligada en sec i construïda sobre la roca natural. L'estructura tenia una forma semicircular i estava adossada a la porta d'entrada de l'església, amb una clara funció defensiva. | 08067-186 | Plaça Mossèn Xandri s/n | La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. | 41.7980500,2.2191600 | 435128 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47169 | La Font Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-grossa | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - RODÓ, Núria (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a la Font Grossa. Centelles. ASAP. (Inèdit) - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | Tot i el seu bon estat de conservació, el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo. | El jaciment es troba situat al costat de la Font Grossa, al juny de 2005 es van descobrir un empedrat i dos espais per foc, estructures que fan pensar en un punt antic de tractament de la llana. De la pedra de la muntanya sortia aigua i s'hi van trobar dues canalitzacions paral·leles que desembocaven a dos estructures relacionades entre sí. Cadascuna tenia un fogó i una pica o cubeta annexa a un dels canals, tot interconnectat per un empedrat i delimitat pels murs de la terrassa on se situa el camí. Abans del segle XIX ja funcionava algun dels canals de rec per abastir els molins i en una segona fase (també anterior al segle XIX) ja funcionaven aquelles estructures (els dos canals, les cubetes i pica i un fogó per escalfar l'aigua). La tercera fase del jaciment correspondria a les reformes de les estructures, es va pavimentà el rentador de llana per mantenir neta la zona de treball. Posteriorment es construí un nou fogó sobre l'empedrat. | 08067-187 | Torrent de la Llavina | Antigament en aquell indret es tractava la llana per part dels paraires, un dels gremis més rellevants de Santa Coloma de Centelles amb més de 30 famílies treballant-hi a mitjan del segle XVI. Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del 'camí draper' que comunicava els masos de les Canes, Rossell i Llavina amb la vila de Santa Coloma. Posteriorment i segons la història oral a la Font Grossa, cada diumenge les dones del poble hi anaven a rentar roba, ja que entre setmana havien d'anar a treballar a la fàbrica. Just davant de la font es veuen les pedres més planes que feien servir per al rentat. | 41.7841200,2.2270400 | 435769 | 4626096 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 192,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml