Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47087 | Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Hi ha pintades de grafiters que han malmès la font. Per altra banda el lloc resta abandonat. | Font feta de totalment de pedra. La font està encaixada en una paret., en aquesta, hi ha un escut dels comtes de Centelles i una inscripció que data de 1610. A la part de baix podem observar una petita pica. A un costat s'ha fet una ampliació a mitjans del segle XX creant així una petita habitació que està tancada gràcies a una porta de ferro. | 08067-104 | Carrer d'Anselm Clave s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7985100,2.2187900 | 435098 | 4627700 | 1610 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment el seu emplaçament resta tancat al públic i la clau per poder accedir-hi les té l'Ajuntament. | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47103 | Fons documental Centelles-Solferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-centelles-solferino | http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html | XVIII-XIX | Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca) | 08067-120 | Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona | Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47103-foto-08067-120-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47108 | Cap de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-santa-coloma | <p>http://devocioteca.blogspot.com/2008/12/centelles-la-festa-del-pi-i-la-devoci.html - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.</p> | XVIII | Són les restes d'un element religiós del qual només es conserva una petita part, això sí, aquesta part està en bastant bon estat. | <p>Element religiós d'estil barroc del qual només se'n conserva el cap. El cap de figura femenina està fet de fusta treballada, amb molt detall. Representa la figura de Santa Coloma, patrona de Centelles.</p> | 08067-125 | Plaça Mossèn Xandri, s/n | <p>La vida de Santa Coloma es situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l'emperador romà Aurelià. La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l'alta edat mitjana.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47108-foto-08067-125-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Està guardat dins de l'església en una capsa perquè no es faci malbé. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47149 | Jardins de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament. | 08067-166 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 102|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47152 | Jardins de la casa Anselm Clavé, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret. | 08067-169 | Carrer Anselm Clavé 16 | Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.7990400,2.2199900 | 435198 | 4627758 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47153 | Jardins de la Casa Carreres-Artau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-carreres-artau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial. | 08067-170 | Plaça Nova 5 (pel darrera) | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7971600,2.2198400 | 435184 | 4627550 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47153-foto-08067-170-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47187 | Fons documental dels 'Blanes, Centelles i Saavedra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-blanes-centelles-i-saavedra | XIII-XIX | L'Arxiu Nacional té en dipòsit els fons d'aquests llinatges. Els Blanes Centelles i Saavedra eren els hereus comtals de la vila. La documentació del fons té, fonamentalment, dos procedències diferents. La primera es refereix al llinatge Blanes-Centelles i està integrat per la documentació relacionada amb els seus successius assentaments en terres de catalanes. El segon bloc es refereix als patrimonis que el llinatge incorporà pel matrimoni de Maria Concepció de Llança i de Bobadilla amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fuentes. Des de principis del segle XX, el fons es va situar al palau de Godmar, una edificació d'origen medieval situada al barri del Pomar, de Badalona, on ha estat conservat pels seus últims propietaris, els germans Marés de Saavedra, fins el seu ingrés a l'ANC. El fons està format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llarg del temps. La part catalana del fons inclou documentació familiar dels Centelles, Blanes i Blanes-Centelles (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Centelles, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Joanetes i quadra del Pomar (segles XV-XVIII); una important col·lecció de plets (segles XV-XVIII) i l'obra literària de Benet de Llança i d'Esquivel, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (segle XIX). La part valenciana del fons inclou documentació familiar dels Mercader (segles XVI-XIX), Vilarrassa (segle XVII) i Saavedra (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Xestalgar, Albalat de Segart i Canet de Berenguer (segles XVIII-XIX); i documentació del patrimoni del comtes d'Alcúdia (segles XVIII-XIX). | 08067-205 | Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès. | Els Blanes foren els senyors de la quadra de Blanes de Badalona, anomenada també de Gotmar i posteriorment del Pomar; de les baronies de Vilalba Sasserra i Vallgorguina, al Vallès Oriental; i de Joanetes, a la Garrotxa, per entroncament amb els Beuda. Els Centelles foren els senyors de la baronia de Centelles des del segle XI, jurisdicció senyorial que incloïa la vila de Centelles i els territoris de Balenyà, Tona, el Brull, Seva, Montmany, Samalús i altres parròquies d'Osona i el Vallès Oriental, la qual fou erigida en Comtat del Castell de Centelles el 1599. Al segle XIV una branca de la família s'instal·là al Regne de València on obtingué les baronies d'Oliva i de Nules, posteriorment comtat d'Oliva i marquesat de Nul·les; la baronia d'Almedíxer, per entroncament amb els Mercader; i el comtat, després marquesat, de Quirra, a Sardenya, per entroncament amb els Carròs. A principis del segle XVI la branca catalana dels Centelles enllaçà amb els Blanes mitjançant el casament de Vidal de Blanes amb Toda de Centelles. Per mort sense successió de la branca troncal de la família, a finals del segle XVI els Carròs de Centelles de València esdevingueren successors de tots els dominis de la família a Catalunya. El 1674, en produir-se la mort sense successió de Joaquim II de Carròs de Centelles, els Blanes i els Borja, ducs de Gandia, pledejaren per l'adjudicació del seu llegat. El plet es solucionà amb la partició de l'herència de forma que els Blanes obtingueren el patrimoni català del llinatge i passaren a denominar-se Blanes-Centelles. Al segle XVIII el llinatge perdé el seu cognom en enllaçar amb altres cases nobiliàries: els Moncayo, els Pignatelli de Aragón, els Gonzaga i els Llança, actuals posseïdors del títol de comtes del Castell de Centelles. A la mort de Manuel de Llança i Pignatelli de Aragón, el 1927, el patrimoni familiar es repartí entre el seus fills i Maria Concepció de Llança i de Bobadilla heretà el castell de Gotmar. Es casà amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fontes, llinatge que havia senyorejat la baronia de Canet de Berenguer i que per successius entroncaments havien esdevingut comtes d'Alcúdia i de Xestalgar i barons d'Albalat de Segart. El fons ingressà a l'ANC el 15 de gener de gener de 1993 en virtut del contracte de dipòsit per 15 anys signat a Barcelona el 5 d'octubre de 1993 pels germans Antoni, Jaume, Pilar, Concepció, Carles, Maria Dolors, Mercè, Josep Ramon, Carme, Maria del Mar i Joaquim Marés i de Saavedra, i el Molt Hble. president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment el fons fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en virtut del contracte administratiu de compra-venda de 14 de desembre de 2007. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 47188 | Fons documental Fortià Solà i altres documents de la parròquia de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-fortia-sola-i-altres-documents-de-la-parroquia-de-santa-coloma-de-centelles | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu episcopal de Vic té dipositats en el seu fons diversos documents referents a la parròquia de Santa Coloma de Centelles i tot el fons Fortià i Solà que consta de 36 documents que van entre mitjans del segle XVIII i ben entrat el segle XIX.</p> | 08067-206 | Carrer Santa Maria 1 de Vic. 08500. Vic | <p>L'arxiu episcopal es crea degut a l'emmagatzemació de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...). Té un important valor històric i ha aconseguit una gran diversitat de documentació gràcies a altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 47189 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-coloma-de-centelles | XVI-XX | <p>A la Rectoria de l'església s'hi pot consultar tot els fons documental, aquest, consta dels llibres de baptismes fets entre 1534 i1976, el de confirmacions (1638-1815), matrimonis (1578-1966) i defuncions (1569-1909) de la vila de Centelles</p> | 08067-207 | Carrer Estrangers 1 | <p>Després del Concili de Trento (1565) es normalitza l'ús dels llibres parroquials on queden reflectides les partides de baptisme, matrimoni, confirmacions i defuncions. És a partir d'aquell moment doncs quan les parròquies tenen l'obligació d'apuntar els fets religiosos dels seus feligresos.</p> | 41.7981000,2.2198500 | 435186 | 4627654 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47189-foto-08067-207-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Els diversos Rectors de la parròquia | L'Arxiu Episcopal de Vic en té còpia. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47241 | Rellotge de sol del carrer Fortuny 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-fortuny-11 | XX | Rellotge de Sol de ferro forjat i de forma quadrada ubicat a la paret de la façana. Tot i que imita als rellotges tradicionals aquest ha estat col·locat com a peça ornamental en una façana interior a la qual dóna el Sol. | 08067-259 | Carrer Fortuny 11 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7984300,2.2214300 | 435317 | 4627689 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Ubicat en un jardí interior, no es visible des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47144 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi | - www.centelles.cat | XVIII | El 26 de desembre a les nou del matí els galejadors van al bosc a marcar el pi que tallaran 4 dies després. Ha de ser un tronc recte amb una brancada rodona i espessa. El dia 27 es confeccionen els ramells de pomes i neules. La tarda del dia 29 es reparteix a l'Ajuntament la pólvora pels galejadors. A les set del matí del dia 30, després de la missa els primers trets desperten el poble. Després els galejadors en comitiva van al bosc, esmorzen i tallen el pi. Cap a la una el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'interior de l'església i se'l porta al presbiteri, on és lligat per la part inferior del tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb 5 poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'himne de Centelles. 'Patrona de Centelles,/ Coloma ocell del cel,/ Guieu ver el camí de les estrelles,/ Aquest poble fidel.' A la sortida de la missa del dia 6 de gener, a dos quarts d'una del migdia es despenja el pi i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors. | 08067-161 | Nucli urbà | Documentada des del 1751, i vinculada des de llavors a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que es suposa que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrera. Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d'escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors. El dia central de la celebració, és el 30. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, a tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments. Quan arriba a l'església, el Pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada 'Ara balla el Pi'. Acabada la ballada, el Pi és entrat a l'interior de l'església i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc de poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles. Finalment, el Pi es despenja el dia de Reis. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1751 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987. Està documentada ja en 1751. | 94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47159 | Cau de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-bruixes | - www.centelles.cat | XX | La festa es celebra des de 1998, sempre es fa una setmana abans de Carnaval, sempre coincidint amb nit de lluna plena. Dins del Cau de les Bruixes, el Mercat Màgic és una fira especialitzada en productes esotèrics. | 08067-176 | Nucli urbà | Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles i a molts altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes. L'origen d'aquesta fama ha estat impossible d'esbrinar però la tradició oral ho ha transmès en forma de rodolins recollits per Joan Amades en el seu folklore de Catalunya. Els rodolins diuen així: 'De Centelles/ bruixes totes elles' o bé 'Centelles, terra de bruixes.' Per lleugers indicis ho podem relacionar en la persecució de bruixes que es va produir durant el segle XVII. Segons està documentat una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el diable. El diable, anomenat Sabbat, sempre acompanyava a les bruixes i és un eix central de la festa o cau de bruixes. També en aquesta època es té notícia de la mort d'una dona, Na Payrona, de procedència francesa, que va morir a la presó de la baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa perquè curava o provocava golls. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1998 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Com a toponímia del municipi trobem que existeix el 'Pont de les bruixes'. Hi ha un circuit anomenat 'Ruta per terra de bruixes'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47230 | Via Ferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-ferrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat | XX | El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí. | 08067-248 | Turó del Puigsagordi | 41.8032000,2.2024000 | 433741 | 4628234 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47255 | El Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-duc | - TARRADELL, M; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalítico. El dólmen de El Duc, en Centelles (Barcelona)' Ampuries, vol. VI. CSIC Barcelona, pàgs. 305, 306. 1944. - PERICOT, GARCIA, Ll. (1952). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica CSIC Barcelona,. - BATISTA NOGUERA, R. (1963). 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de sepulcros megalíticos. IPA. Diputació de Barcelona 1963. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1965. Pag 105 | XIX-XVIa.C | Es tracta d'una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d'amplada i la llosa de coberta d'uns 2,40 metres d'amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s'ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D'aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d'adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta. | 08067-273 | Cingles de Cerdà | 41.7628600,2.2428400 | 437061 | 4623724 | 08067 | Centelles | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El megalit pren el nom de 'El Duc' perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 46984 | Casa Brugada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brugada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades. | 08067-63 | Carrer Anselm Clavé, 5 | L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'. | 41.7987400,2.2189800 | 435114 | 4627726 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani. | 98|102 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46985 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-19 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa que s'estructura en un eix longitudinal central. La façana té tres obertures, dues finestres i el portal d'entrada, tots els marcs de les obertures són acabats amb totxo. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb un acroteri a la via pública. El material utilitzat per fer l'edifici són pedres i totxos. | 08067-64 | Ronda de les Coromines, 19 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La Ronda Coromines es va urbanitzar entre 1921 i 1930 tot i que ja tenia algun edifici construït com el que ens ocupa que es va construir en 1920. | 41.7965400,2.2227200 | 435423 | 4627479 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46986 | Habitatge, carrer Sant Josep, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-2 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-65 | Carrer Sant Josep, 2 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969600,2.2224100 | 435397 | 4627526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46987 | Habitatge, carrer Descatllar, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té dos obertures, l'accés a la vivenda i el garatge, al primer pis hi ha una obertura que dóna a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-66 | Carrer Descatllar, 16 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961000,2.2223200 | 435389 | 4627430 | 1930 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46988 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa i una planta pis. La planta baixa té tres obertures, l'accés a la vivenda una finestra gran i una més petita. Al primer pis hi ha tres obertures que donen a tres balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-67 | Ronda de les Coromines, 12 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. | 41.7958000,2.2226000 | 435412 | 4627397 | 1929 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46989 | Habitatge, carrer Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-1 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres plantes de pis. La planta baixa té tres obertures, un portal per accedir a la vivenda, l'entrada a una botiga i una finestra, el primer pis té dues sortides a dos balcons, el segon pis té sortida també a dos balcons, un dels quals sobresurt només una mica. El tercer pis té només dues petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal. | 08067-68 | Carrer Nou, 1 | La zona del carrer Nou correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. La casa núm. 1 conté traces d'edificis molt antics i es fruit de nombroses reformes. Per exemple les lloses de pedra i les baranes són típiques del segle XVIII | 41.7975800,2.2187200 | 435091 | 4627597 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La planta de l'edifici deixa veure un cos principal una forma regular i un altre amb forma triangular, fet que fa pensar en un reajustament de la parcel·lació.Un despreniment d'una part de l'estuc actual de la façana va deixar al descobert un esgrafiat que semblava ser original d'època barroca. | 96|119|95 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46990 | Habitatge, carrer del Socós, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-8 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Edifici de vivenda entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes de pis. De la planta baixa destaca el portal de pedra treballada, al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres també de pedra treballada, al segon pis en canvi les obertures que donen als balcons no són de pedra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal que dóna al carrer. | 08067-69 | Carrer del Socós, 8 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. | 41.7969900,2.2189000 | 435106 | 4627531 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici actual es fruit de nombroses reformes al llarg dels segles. | 102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46991 | Habitatge, carrer del Socós, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XIX | Edifici de vivenda plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de galeries a la part posterior. La planta baixa té tres obertures, dos portals per les escales de les vivendes i una botiga, el primer i segon pis tenen tres obertures amb balcó per pis. El cos principal es cobert a dos vessants amb teula aràbiga. | 08067-70 | Carrer del Socós, 9-11 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. Aquest edifici és fruit de reformes en estructures més antigues. Tot i que es desconeix el moment exacte de la unió dels dos pisos, la forma dels balcons i les baranes (de finals del XIX) fan pensar que potser va ser en aquell moment. | 41.7968900,2.2190100 | 435115 | 4627520 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|101|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46992 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i un pis. Té unes escales laterals ambdós costats per accedir a la porta central de la primera planta, al costat té una finestra per banda, la planta baixa en canvi té només una entrada i una finestra. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb caiguda a la façana. En un dels laterals es va edificar posteriorment una nova habitació. | 08067-71 | Carrer Marquès de Peñaplata, 14 | Construït entre 1910 i 1911 a iniciativa de l'entitat 'Foment Catòlich'. L'any 1911 fou inaugurat pel diputat del districte Lluís Ferrer i Vidal. Un cop acabada la Guerra Civil es va obrir aquest centre com a seu socio-religiosa per a que els vilatans poguessin fer diverses activitats. | 41.7992200,2.2210500 | 435287 | 4627777 | 1911 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46993 | El portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÀLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI, XX | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat recentment | <p>Portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. La construcció és de pedra treballada, l'arc interior és de forma de carpanell i té un relleu, l'exterior és de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està construïda amb merlets.</p> | 08067-1 | Carrer Nou s/n | <p>La vila de Centelles es va anar convertint poc a poc en el centre de la baronia i del comtat de Centelles. La creació de les muralles de la vila esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es donà al nucli en el segle XVI. El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat, finalment el projecte es va aturar. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 1572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell que va obrir els dos portals laterals per als vianants. En 1927 la Diputació de Barcelona va cedir a perpetuïtat l'ús de la torre i la casa annexa realitzant obres d'adaptació per a l'ajuntament. En 1986 l'arquitecte Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, va restaurar de nou el portal. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46995 | Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyoles | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | IX- XVIII | Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració | <p>Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants</p> | 08067-3 | Mas Vinyoles | <p>Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.</p> | 41.7956200,2.2066100 | 434083 | 4627389 | 898 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és una masia de turisme rural. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 46996 | Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - DE ZAMORA, Francisco (1973) Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790). Editorial Curial. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Església d'una sola nau amb un absis ortogonal i 6 capelles laterals per banda entre contraforts que contraresten les empentes de les voltes d'aresta amb arcs reforçats de punt rodó. El cos principal és un rectangle perfectament escairat de 21,20 m per 37,40 m al centre de la qual trobem la nau principal de 11,5 m d'amplada i 18,80 d'alçada. El campanar ubicat al lateral s'aixeca en forma ortogonal sobre una base de 7,8 x 7,8 m, amb uns murs de 2 metres de gruix, dalt de tot hi ha vuit finestres per col·locar les vuit campanes. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants. L'església incorpora la Capella Fonda que és d'època anterior. | 08067-4 | Plaça Mossèn Xandri s/n | La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La nova església va integrar la capella de Sant Pere, abans separada de l'església principal, que passà a ser l'actual Capella Fonda o dels Dolors | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46996-foto-08067-4-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46997 | Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - FONT i RIUS, Josep (1969). 'Santa Maria de Jesús'. Revers dels Goig en col·lecció de Goig de Santa Eulàlia. Barcelona, - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Capella d'una sola nau amb una volta apuntada, absis poligonal i de façana plana coronada amb un fris horitzontal. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. El campanar és d'espadanya. La façana principal és un quadrat perfecte que es compon simètricament sobre un eix central vertical, és l'única part que conserva la fesomia dels anys en que fou realitzada. | 08067-5 | Carrer de Jesús, 3 | Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. La primera cita d'aquesta capella data del 26 de juny de 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació va anar a càrrec de la casa baronial centellenca. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10) | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontís de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heraldi familiar dels Centelles.Aquest edifici ha tingut diferents usos al llarg de la seva història, i actualment s'utilitza com a sala d'exposicions temporals i com un espai d'activitats de petit format com xerrades, concerts, etc. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46998 | Capella de Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-socos | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Església de petites dimensions d'una sola nau de planta rectangular de cinc metres d'alçada i dotze de fondària amb parets mitgeres i un petit absis amb tres austeres columnes. A la façana principal hi ha un gran portal d'accés amb timpà i pilastres rectangulars estriades molt deteriorades i damunt un frontó de forma triangular sustentat per una llinda. El pis superior es acabat per un campanar en la seva part central. L'interior ha estat reformat recentment. Té un campanar d'espadanya. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-6 | Carrer Socós, 29 | Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548 aquesta fou dedicada a la Mare de Deu del Socós. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs. Hi feia estades i visites el noi Miquel Argemir, de família centellenca, el futur Sant Miquel dels Sants. Restaurada en 1983. | 41.7962500,2.2189800 | 435112 | 4627449 | 1548 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46998-foto-08067-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1989 va ser restaurada per l'arquitecte Claudi Aranyó. Es van repicar tots els guixos de les parets, condicionant l'entrada i canviant el paviment. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46999 | Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVIII | Bon estat estructural. La façana però és bruta i deixada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.</p> | 08067-7 | Plaça Nova 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 1750 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 47000 | Casa Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sors | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI-XX | El palau original era de dos pisos i un entresol, amb uns 10 metres de fondària, posteriorment s'amplia gràcies al pati de darrera uns 4,5 metres més. Al segle XVIII amb el canvi estilístic que van patir les façanes de les ciutats se li van afegir uns balcons, les baranes de ferro van ser afegides al segle XIX. La porxada superior sembla ser construïda en el mateix moment en que es van construir els balcons del segon pis. De la façana principal destaca un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda si bé reformat també hi trobem dit relleu. Al 1º pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana. En la part superior central hi ha 3 petits balcons de pedra treballada i ja formant les golfes una eixida de 5 arcs rebaixats un d'ells tapiats. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-8 | Plaça Nova 12 | Antoni Pladevall la considera com 'l'antiga casa de la Notaria' de la vila de Centelles. Obert a la Plaça Major, és un dels pocs edificis palau originals que es conserven a l'antiga vila emmurallada. Amb el temps però, aquest palauet ha anat patit diverses remodelacions fins als nostres dies. | 41.7974700,2.2187200 | 435091 | 4627585 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47000-foto-08067-8-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1978 l'arquitecte Josep L. Soler Montagut va fer unes reformes interiors a l'edifici. | 95|96|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47001 | Casa Carreres-Artau. Casa Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carreres-artau-casa-domingo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades. | 08067-9 | plaça Nova, 6 i 7 i carrer Socós, 1 i 3 | La plaça Major i el carrer Socós corresponen a una mateixa organització anomenada 'La Ciutat del Príncep', així com Lluís I feu construir el seu palau a la plaça major, el seu germà Enric es va fer construir la casa l'any 1542 al costat. L'actual 'Casa Carreres-Artau' es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila. L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona). | 41.7971700,2.2191500 | 435127 | 4627551 | 1542 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Eclecticisme|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94|102|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47002 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar-0 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un jardí elevat que deixa la planta baixa com si fos un soterrani a la part posterior. La planta baixa queda separada del cos principal de l'edificació per una sanefa esgrafiada i pel tractament diferenciat de la resta de la façana, té quatre grans portals amb grans llindes de pedra treballada, portals de fusta amb finestrons de ferro forjat. Al primer pis i damunt mateix dels portals hi ha quatre balcons també de pedra treballada i en la seva part superior hi ha motius florals amb tècnica de buidat de guix. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. | 08067-10 | Carrer Jesús, 17 | Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX. | 41.7988200,2.2183900 | 435065 | 4627735 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47002-foto-08067-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1915 s'hi va fer una primera reforma i en 1952 una nova en un dels locals de la planta baixa feta per l'arquitecte Josep Pratmarsó. A la banda dreta a l'alçada del primer pis es va fer un gran jardí que dona a la casa un toc senyorial. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47003 | Casa Oller - Gaudí Safores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller-gaudi-safores | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XX | Casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral. | 08067-11 | Carrer de Jesús, 1 | La primera casa fou construïda en 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta. L'anterior casa era en un principi més baixa que l'actual, però una reforma a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada, era la casa d'estiueig del baró d'Oller. En 1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior. | 41.7983300,2.2179100 | 435025 | 4627681 | 1796 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 l'arquitecte Manuel Raspall la va refer per complet. La casa tenia motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47004 | La Casa Pratmarsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-pratmarso | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Casal de grans dimensions de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els tres cossos de la façana són separats tots per uns ornaments en forma de cornises que marquen els forjats. Cal destacar dos grans portals a la planta baixa treballats amb pedra i un datat a l'any 1881, també en la mateixa planta hi ha 5 finestrals amb reixa. Damunt de cada portal i finestral hi ha balcons amb ferro forjat i superposats a aquests en el 2º pis hi ha 5 finestres. Totes les cantoneres són de pedra treballada. La disposició de les obertures és molt uniforme. A la façana lateral dreta hi ha annexionada una tribuna amb funcions d'eixida. A la part posterior, l'edifici presenta una galeria porticada. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-12 | plaça Mossèn Xandri, 5 | L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a l'antic molí de Can Fiol amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues. | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1927 es va fer una reforma a càrrec de l'arquitecte Manuel J. Raspall. Es van remodelar els jardins, construir una tribuna i es va eixamplar la casa pels laterals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47005 | Casa Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ripoll | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX-XX | Aquest edifici s'adapta als cànons noucentistes més característics de Centelles. És un clar exemple d'habitatge o residència d'una familia burgesa industrial, les quals destaquen sobretot pels elements que composen les façanes i els treballs de forja que es realitzaven al taller Casals de Centelles. En concret aquest edifici és de planta baixa i pis entre parets mitgeres amb un jardí. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca la façana principal d'estil purament modernista amb elements remarcables, 1 gran portal i 6 finestres a la planta baixa, una balconada amb ferro forjat i 4 finestrons en la part superior. Dites finestres i els finestrals de la planta baixa són acabats en la part superior amb forma escalonada. Dita façana presenta en la seva disposició força regularitat. La façana lateral esquerra i seguint les pautes de la principal hi trobem una tribuna. La barbacana formada per rajoles i permodols de fusta. | 08067-13 | Carrer Hospital, 30 | Edifici construït per Manuel Raspall entre 1915 i 1920 aprofitant l'ampliació de la vila de Centelles gràcies a l'arribada del ferrocarril i de la industrialització. L'arquitecte va edificar aquesta casa entre 1015 i 1920 a les afores del nucli urbà, annexada a una coneguda fàbrica de la zona industrial. L'edificació de dita casa va paral·lela a la de Gaudí-Safores i es realitzada pel mateix arquitecte. Però si bé aquella fou reformada, la casa Ripoll és pot emmarcar en un sol estil en aquest cas el modernista que tot i la seva simplicitat és un dels exponents d'aquest estil més important de Centelles. | 41.7986500,2.2206600 | 435254 | 4627714 | 1915 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47005-foto-08067-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | Com a espai annexa a la casa trobem un gran jardí ubicat sobre un pla i que dona un toc encara més senyorial a la casa. Tot i que la casa és del segle XIX la gran reforma que es pot veure actualment data d'inicis del segle XX. El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47006 | Casa Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pujol | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Casa senyorial molt significatiu en quant a l'arquitectura modernista característica de la Vila de Centelles. Respon al tipus de cases senyorials que s'implantaren al Carrer de l'Estació. Del seu conjunt es pot destacar, sobretot, la delicadesa dels elements arquitectònics així les vistes cap a l'església a través dels seus jardins. Aquest edifici és de planta baixa i una planta semisoterrània amb jardí incorporat per tot el voltant amb alguns arbres grans, arrelats i molt vells, un racó molt bonic que de vegades els pintors de la zona han aprofitat per dibuixar. La façana principal queda alineada amb el carrer. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca per la delicadesa dels elements arquitectònics i per les transparències visuals cap a l'església a través dels seus jardins. | 08067-14 | Carrer Anselm Clavé, 9 | L'arquitecte Romà Aranyó escriu parlant del carrer de l'Estació: '...l'any 1896 el Sr. Pujol n'hi edificà una altra [casa] i comprà al mateix temps el solar que va de la casa del torrent de la Cira'. Va ser la segona casa en construir-se en aquest carrer després de la Casa Brugada. A la façana hi posa l'any 1903 com a any de construcció. | 41.7987200,2.2190100 | 435117 | 4627723 | 1903 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Als acabaments de la teulada destaquen les ceràmiques decoratives que s'hi van col·locar com a ornamentació. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47007 | Casa Pratmarsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pratmarso | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos amb una paret mitgera. La façana és llisa i ornamentada. A una banda deixa un pas de 3,5 metres que dona pas al jardí posterior i presenta també el propi accés a la casa. La teulada té dues elevacions a dues aigües, la resta de coberta també és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-15 | Carrer Marquès de Peñaplata, 30 | Solar comprat en 1901, a la via més moderna de Centelles. En aquesta es va agrupà les edificacions de residència i moviment ciutadà de la primera època de la industrialització. Miquel Pratmarsó però feu construir la casa cap a 1920. | 41.7993500,2.2219700 | 435363 | 4627791 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47007-foto-08067-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47007-foto-08067-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47007-foto-08067-15-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47008 | Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI | Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs… | 08067-16 | Avinguda de les Escoles, s/n | Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià. | 41.7979500,2.2160600 | 434871 | 4627640 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Anselm Capdevila, arquitecte | Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme). | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47009 | Habitatge, avinguda Rodolf Batlle, 32-34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-avinguda-rodolf-batlle-32-34 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - Pladevall, Antoni 'Centelles. 'Aproximació a la seva història'. - Pladevall, Antoni. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona'. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb finestres i balcó d'estil àrab (en forma de ferradura). Destaca molt l'ornamentació de la façana, alguns elements són de pedra picada, però la majoria d'elements i ornaments són a base d'estucs, fins i tot la porta té aquest tipus de decoració. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-17 | Avinguda Rodolf Batlle, 32-34 | Al 1903 es va fer tota l'explanació de la carretera a Sant Feliu i la construcció de la casa vindria a correspondre a aquella època. | 41.7933900,2.2193900 | 435143 | 4627131 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47009-foto-08067-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47009-foto-08067-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47009-foto-08067-17-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47010 | Habitatge, carrer Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-fortuny | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i pis amb paret mitjanera i un jardí. El primer pis té només dues obertures que donen a uns balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Tot i que la façana principal és més alta que el propi sostre no és l'entrada principal, s'entra lateralment pel carrer Fortuny. La façana principal dona als jardins. | 08067-18 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47010-foto-08067-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47010-foto-08067-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47010-foto-08067-18-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47011 | Societat Coral La Violeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-violeta | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada per grafits i pintades | Edifici de grans dimensions i sales molt espaioses, de planta baixa, semisoterrani i dos pisos en la part central més elevada i sostenen els acabats 12 ampits de guix. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La façana principal està formada per pedres treballades de forma rectangular de 1 metre d'alçada per 30 cm d'amplada, hi ha també 3 finestres amb una base obliqua de guix i pedra superposada de considerable alçada. | 08067-19 | Carrer Anselm Clavé, 1 | Segons l'arquitecte Romà Aranyó '...a la part oest de la casa dels Sr.. Brugada s'hi edificà l'edifici social del cor 'La Violeta', l'any 1897. Tot i que la façana presenta la data de 1892 que segons Antoni Pladevall és l'any en qual es va crear l'associació cultural. Centelles ha estat sempre un centre notable d'inquietuds culturals. 'La Violeta', amb un funcionament associatiu encara ara és un exemple de 'societat recreativa' si bé actualment molt lluny de les primeres èpoques en que es dedicava específicament al cant coral. | 41.7986600,2.2188800 | 435106 | 4627717 | 1897 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontó de la part central hi ha un dibuix amb l'escut de la societat i damunt, en ferro forjat i pedra hi ha una lira. A l'arxiu municipal hi ha un expedient d'ampliació i reforma fet l'any 1980 per l'arquitecte Miquel Vallduriola. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47012 | Can Pratmarsó-Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pratmarso-aranyo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edificis de planta baixa amb una entrada i dues grans finestres, un pis amb tres obertures (una d'elles dóna a un balcó) i unes golfes amb tres petits finestrals. Hi ha un espai posterior comunitari dedicat a l'esbarjo. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-20 | Carrer Marquès de Peñaplata, 18 | L'arquitecte Romà Aranyó deia: 'L'any 1899 Miquel Pratmasó va comprar a Bonaventura Roca uns terrenys amb la intenció de construir unes cases per a les seves filles. Dos anus més tard repeteix l'operació en comprar uns altres terrenys de propietat d'Ignasi Fortuny per edificar tres parcel·les més.' A principis del segle XX s'inicia doncs la construcció de totes les cases. | 41.7992400,2.2212800 | 435306 | 4627780 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47012-foto-08067-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47012-foto-08067-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47012-foto-08067-20-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1977 l'arquitecte Pere Serra va transformar la vivenda en plurifamiliar. | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47013 | Casa Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-verdaguer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una porta lateral i dues grans finestres, al primer pis hi ha tres grans finestrals un d'ells amb un petit balcó que no sobresurt de la pròpia façana. El cos entre el primer pis i el segon està separat per ornamentació feta a base de totxos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Tota la casa està feta de pedra (els baixos) i de totxos els pisos superiors col·locats de forma ornamental. | 08067-21 | Carrer Marqués de Peñaplata, 33 | L'arquitecte Romà Aranyó diu que la construcció d'aquesta casa es situa a la segona etapa de construcció del carrer entre 1900 i 1910 en uns terrenys comprats al Duc de Solferino. Aquesta casa havia estat la Caserna de la Guàrdia Civil, mentre ho era, el seu propietari ocupava els baixos i feia espardenyes de cànem. | 41.7991300,2.2218500 | 435353 | 4627767 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47013-foto-08067-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47013-foto-08067-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47013-foto-08067-21-3.jpg | Legal | Romàntic|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La casa Verdaguer també és coneguda per Can Piu o Can Butxaques | 101|105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47014 | Habitatge, carrer Sant Joan, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-joan-4 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i tres pisos entre parets mitgeres. Al primer hi ha obertures que donen a tres balcons i la seva decoració és neoclàssica. El segon pis té només finestres i es separa del cos del tercer gràcies a una petita motllura. Totes les finestres tenen un tipus de decoració a la llinda, al primer pis és un bust de cupido i al segon pis són unes floretes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-22 | Carrer Sant Joan, 4 | Aquest edifici fou construït cap a l'any 1945, està construït sobre les restes d'edificis més antics ja que aquest carrer és molt antic. Ja era utilitzat al segle XVI. | 41.7957000,2.2190400 | 435116 | 4627388 | 1945 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47014-foto-08067-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47014-foto-08067-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47014-foto-08067-22-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Pratmasó | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47015 | Elements arquitectòncis de l'habitatge, Plaça Nova, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectoncis-de-lhabitatge-placa-nova-3 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI-XX | La decoració cantonera està molt malmesa tot i la seva restauració. | Es pot observar que en la restauració d'aquest habitatge s'han conservat diferents elements arquitectònics que formaven part de l'antiga construcció com són les pedres treballadesque formen el marc de les finestres així com l'element decoratiu cantoner on es pot veure la imatge del cap d'un home i a dalt el que seria un escut heràldic però del tot perdut. | 08067-23 | Plaça Nova, 3 | Aquest habitatge era una de les cases dels germans del Comte de Centelles, degut al seu mal estat fou enderrocada i reconstruïda. L'edifici, ubicat a l'anomenada 'Ciutat del Príncep' sembla ser que va ser la casa que va ordenà fer Serafí (l'altre germà de Lluís I) en 1541. Tot i que l'edifici ha patit diverses reformes encara avui conserva la seva majestuositat. Diuen també que al segle XVIII quan es reformava el palau comtal els comtes s'hi van instal·là allà, però no es sap si això és ben bé cert. | 41.7977300,2.2190700 | 435121 | 4627614 | 1541 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47015-foto-08067-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47015-foto-08067-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47015-foto-08067-23-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La casa fou reconstruïda durant els primers anys del segle XXI respectant la seva antiga forma i recuperant el màxim nombre d'elements arquitectònics originals, entre ells la imatge d'un home esculpida. | 93|94|95|98|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47016 | Habitatge, Plaça Mossèn Xandri, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-placa-mossen-xandri-10 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI-XVII | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici construït entre parets mitgeres de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als carrers. L'antiga entrada a l'edifici donava a la plaça però en l'actualitat està situada al carrer Sant Cristòfol. El tercer pis era un antic paller encara s'hi conserva la politja que s'utilitzava per carregar i descarregar la palla. | 08067-24 | Plaça Mossèn Xandri, 10 / Carrer Sant Cristòfol 1 | Edifici construït durant la reorganització de la vila feta per Lluís I. L'edifici tot i mantenir la base del segle XVI ha anat patint diverses reformes que l'han portar a ser un edifici plurifamiliar amb tipologia del segle XIX | 41.7979200,2.2189000 | 435107 | 4627635 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47016-foto-08067-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47016-foto-08067-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47016-foto-08067-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47017 | Habitatge, carrer Nou, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-8 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XX | Edificis unifamiliars de parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats cadascun d'ells per una crugia de 4,5 m d'ample i 10 metres de llarg. La planta baixa únicament té la porta d'entrada i cada pis té una obertura amb un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga i actualment és només a una vessant. A la llinda de la finestra del primer pis hi ha la data de 1657. | 08067-25 | Carrer Nou, 8 | Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'estat actual dels edificis és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVII-XX. Avui dia les dues vivendes estan unificades. Tot i que la llinda de la casa núm. 8 està datada l'any 1657 això no vol dir forçosament que aquell fos l'any de construcció de l'edifici, potser es va fer una gran reforma i l'edifici és del segle anterior. | 41.7978700,2.2186300 | 435084 | 4627629 | 1657 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47017-foto-08067-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47017-foto-08067-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47017-foto-08067-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Es van incorporar posteriorment dos balcons a la façana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc