Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47008 | Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI | Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs… | 08067-16 | Avinguda de les Escoles, s/n | Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià. | 41.7979500,2.2160600 | 434871 | 4627640 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Anselm Capdevila, arquitecte | Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme). | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||
| 47023 | Edifici de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lhospital | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha l'arcada d'entrada i una petita finestra, al primer pis hi ha dues finestres, el segon pis té una porxada que ara s'han aprofitat i una part s'han tancat creant noves habitacions i un altre part s'aprofitat com a balcó. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-31 | Carrer Hospital, 13 | L'hospital a Centelles sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell. El nou edifici, dotat de capella i convent es troba documentat ja en 1707. L'any 1859 l'Ajuntament i la Junta Benèfica van pactar la vinguda de les germanes carmelitanes per fer-se càrrec de l'hospital i d'una escola de nenes que es va obrir llavors. Es va aprofitar també per ampliar l'hospital per adequar-lo als nous temps, posteriorment, en 1903 es va portar a terme l'última gran remodelació ampliant-lo i redistribuïnt-lo de nou. | 41.7981100,2.2202900 | 435222 | 4627655 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47023-foto-08067-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47023-foto-08067-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47023-foto-08067-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'última gran reforma la va fer l'arquitecte Ramon Callís al 1903. | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47065 | El Marçó Vell o de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marco-vell-o-de-baix | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Petita casa amb teulada àrab a dues vessants i cuidant molt la forma simètrica. Hi ha dos portals a la planta baixa i tres finestres al primer pis on també hi ha una eixida amb barana de fusta. Tots els marcs són de calç imitant la pedra treballada. El material empleat en la seva construcció és molt pobre consistint sobre tot en totxana, pedra i tàpia. | 08067-82 | Carrer Galejadors, 2 | El mas existia ja l'any 1556 però segons el propietari actual la casa va ser construïda (o reedificada) entre 1840 i 1850. L'any 1912 és va afegir l'ampliació lateral per ponent i en 1932 s'hi va afegir l'ampliació del porxo per llevant. És un dels edificis típics de les edificacions rurals de Centelles a mitjans del segle XIX | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Des de l'any 2003 és un Centre d'Art. Acull la pinacoteca local i té un programa propi d'exposicions temporals on destaca el Premi de Pintura (que es dona al setembre) i la mostra d'artistes locals (de desembre a gener).En breu comptarà amb una exposició de fòssils classificats i estudiats documentalment per Eduard Grimalt i també amb aportacions fetes per altres persones. L'exposició es complementarà amb una mostra de monedes (ibèriques, jueves, xineses i romanes) i una col·lecció de 50 minerals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47086 | Pont de Ferro / Passarel·la per a vianants de la RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-passarella-per-a-vianants-de-la-renfe | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Actualment el pas resta tancat degut al seu gran deteriorament sofert en els últims anys. | Passarel·la construïda amb els materials característics de la industrialització (pedra, el totxo i el ferro). La seva amplada aproximada és de 2 metres. Dos grans pilars de totxana marquen l'inici i la fi de dit pont. S'hi accedeix per uns grans graons de pedra que conformen dos arcs lleugerament corbats. | 08067-103 | Plaça de l'Estació | El ferrocarril va arribar a la vila el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. La passarel·la es va construir en 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle. | 41.7990800,2.2229600 | 435445 | 4627760 | 1909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | l'enginyer era Josep Playà | És una construcció molt característica de l'època de la industrialització de Centelles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||
| 47087 | Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Hi ha pintades de grafiters que han malmès la font. Per altra banda el lloc resta abandonat. | Font feta de totalment de pedra. La font està encaixada en una paret., en aquesta, hi ha un escut dels comtes de Centelles i una inscripció que data de 1610. A la part de baix podem observar una petita pica. A un costat s'ha fet una ampliació a mitjans del segle XX creant així una petita habitació que està tancada gràcies a una porta de ferro. | 08067-104 | Carrer d'Anselm Clave s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7985100,2.2187900 | 435098 | 4627700 | 1610 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment el seu emplaçament resta tancat al públic i la clau per poder accedir-hi les té l'Ajuntament. | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||
| 47088 | Font de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-nova | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs. | 08067-105 | Plaça Nova | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7974200,2.2190300 | 435117 | 4627579 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47089 | Font del carrer Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-buenos-aires | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta en un arc de mig punt aguantat sobre dues columnes de ciment. Els elements constructius són el totxo per a la pica i fragments de ceràmica que serveixen com a ornamentació per a tota la resta de l'estructura. | 08067-106 | Carrer Buenos Aires, 16 | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7948000,2.2226400 | 435414 | 4627286 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47090 | Font de la Fàbrica Estabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fabrica-estabanell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida sense pica a sota. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua. La decoració de la font està feta amb imatges religioses. | 08067-107 | Carrer de l'Estació, s/n | La nau es va construir segons consta a la seva façana en 1934, estava fora de ciutat ampliant així la zona industrial de Ca l'Estabanell. És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7993000,2.2242000 | 435548 | 4627784 | 1934 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Va ser construïda al mateix moment que la fàbrica | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47091 | Font de la Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lestacio | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire molt modern, de forma rectangular (més alta que ampla), amb una pica a sota de forma quadrada i a un lateral a mode decoratiu un sortint també quadrat d'uns 40x40 cm. | 08067-108 | Plaça de l'Estació | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7992400,2.2227400 | 435427 | 4627778 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47092 | Font de l'Avinguda Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-bellesguard | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire modern és de forma rectangular (més alta que ampla) amb uns petits sortints laterals a modes decoratiu i acabament arrodonit. La pica és quadrada i està muntada damunt d'un suport. | 08067-109 | Avinguda Bellesguard | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.8032900,2.2209900 | 435286 | 4628229 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47093 | Font del carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra, de forma rectangular (més llarga que ampla) amb una petita pica a sota. La font està encaixada en una paret. | 08067-110 | Carrer Jesús, s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7984000,2.2182100 | 435050 | 4627689 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ha estat remodelada a finals del segle XX. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47094 | Font del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida amb una pica a sota. Ubicada al inici de les escales tocant amb el carrer Socós. | 08067-111 | Carrer del Serrat s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7959100,2.2189200 | 435106 | 4627412 | 1976 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47107 | Placa ceràmica del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-del-carrer-collsuspina | XIX | Conjunt de 4 ceràmiques de 20x20 centímetres unides en forma de quadrat que acaba fent 40x40 centímetres en el qual s'hi pot llegir: 'PROVINCIA DE BARCELONA PARTIDO DE VICH VILLA DE CENTELLAS. CALLE DE COLLSUPINA' | 08067-124 | Carrer Collsuspina, 60 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. Aquest cartell es molt probable que fos col·locat cap a finals del segle XIX. | 41.7989500,2.2167700 | 434931 | 4627751 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47107-foto-08067-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||||||
| 47146 | Passeig del carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-carrer-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Obra realitzada entre 1919 i 1922, es va finançar en bona part amb aportacions particulars de Miquel Pratmarçó, que aleshores jardinaven el sector alt del torrent de la Cira, unit per un pont a la seva finca de la plaça de l'església. D'estil noucentista destaquen els bancs i les faroles. | 08067-163 | Passeig Anselm Clavé, s/n | Forma part de la reurbanització de caire modernista que va patir el carrer Jesús a principis del segle XX, altres elements destacats dels voltants són la Casa Gaudí-Safores i la porta d'entrada als jardins de la Casa Pratmasó. | 41.7982700,2.2183500 | 435061 | 4627674 | 1919-22 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47146-foto-08067-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47146-foto-08067-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47146-foto-08067-163-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | 106|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47155 | Escales del carrer del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Per salvar el gran desnivell que té el carrer es va procedir a construir unes escales per facilitar el pas als vianants per dit carrer. Posteriorment també (a la banda dreta mirant des de baix) es va procedir a construir una acera amb barana i menys graons per poder passar amb carro i facilitar també la pujada i baixada a la gent gran. | 08067-172 | Carrer del Serrat | L'augment demogràfic que es va produir al segle XVIII va portar un creixement important al voltant de les vies de comunicació que arribaven fins al nucli antic de població. Aquest carrer es va veure afectat per aquesta ampliació de la vila. | 41.7957600,2.2188700 | 435102 | 4627395 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47155-foto-08067-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47155-foto-08067-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47155-foto-08067-172-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47156 | Escales del carrer de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Per salvar el gran desnivell que té el carrer des del passeig i fins el safareig es va procedir a construir unes escales per facilitar el pas als vianants per dit carrer. | 08067-173 | Carrer de Jesús, s/n | Tot i que abans era un camí de terra amb força desnivells, l'ús continu de la font i el safareig va fer necessari la construcció d'unes escales. Entre finals del segle XIX i principis del XX (quan es va reurbanitzar la zona) es van construir les actuals. | 41.7984800,2.2186200 | 435084 | 4627697 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47156-foto-08067-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47156-foto-08067-173-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47157 | Mobiliari del Passeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-del-passeig | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Les baranes i les faroles que van ser col·locades a la seva època com a mobiliari del passeig són de caire noucentista. Hi ha una farola amb dos llums adossades a alguns bancs amb forjat de ferro i altres bancs són dobles amb una decoració al mig i també ferro forjat. | 08067-174 | Carrer de Jesús, s/n | Forma part de la reurbanització de caire modernista que va patir el carrer Jesús a principis del segle XX, altres elements destacats dels voltants són la Casa Gaudí-Safores i la porta d'entrada als jardins de la Casa Pratmasó. | 41.7982700,2.2183500 | 435061 | 4627674 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | La porta d'accés a la finca, les baranes, els bancs de pedra, els llums i la distribució general del Passeig manifesten l'estil modernista tardà de Raspall. | 106|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47167 | Darrera el Palau dels Comtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-el-palau-dels-comtes | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. - CEPERO, Virgína. (2005) Memòria de la intervenció arqueològica a Darrera el Palau de Comtes. Centelles. ASAP. (inèdit) | XV-XVII | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Les restes localitzades van documentar tres fases d'ocupació relacionades amb el palau. La primera es situa entre els segles XVI i XVII, abans de la construcció del palau. Va aparèixer un mur i al sediment que el recorria s'ha localitzat material ceràmic dels segles XV i XVI. Es possible que aquest mur delimités la zona ocupada per la sagrera o bé estigués relacionada amb la primitiva casa del baró de Centelles, aixecada l'any 1415 per Gilabert VII. La segona fase dels segles XVII i XVIII queda documentada per abundants restes ceràmiques, especialment pisa blava catalana. Aquests materials es vinculen amb la reedificació del palau durant el segle XVII. D'una tercera fase (segles XVIII-XIX) queda documentada bàsicament pel material ceràmic | 08067-184 | Plaça Major, s/n | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7974900,2.2195100 | 435157 | 4627587 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47168 | Escales d'accés a l'església parroquial de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-dacces-a-lesglesia-parroquial-de-santa-coloma | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Es va documentar el cementiri de Centelles del segle XVIII i XIX, però no va ser excavat arqueològicament. Amortitzant la necròpolis a més, va aparèixer una estructura defensiva de les carlinades. Es tractava d'una estructura feta amb pedra lligada en sec i construïda sobre la roca natural. L'estructura tenia una forma semicircular i estava adossada a la porta d'entrada de l'església, amb una clara funció defensiva. | 08067-186 | Plaça Mossèn Xandri s/n | La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. | 41.7980500,2.2191600 | 435128 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47230 | Via Ferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-ferrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat | XX | El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí. | 08067-248 | Turó del Puigsagordi | 41.8032000,2.2024000 | 433741 | 4628234 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47231 | Estació del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici rectangular de planta baixa, primer pis i golfes. Estació tipus com moltes construïdes a la mateixa època està pintada amb els colors vermell i blanc típics la línia de rodalies. A la planta baixa té tres obertures de la mateixa mida, una s'utilitza com accés i les altres com a grans finestrals. Al primer pis té tres finestres per banda i una altra a cada banda lateral. A cada banda de les golfes també hi ha una petita obertura circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-249 | Plaça de l'Estació, s/n | El traçat de la lína de Barcelona a Puigcerdà, fou dissenyat per Idefons Cerdà, fill i personatge il·lustre de la vila de Centelles. A finals del segles XIX, concretament el fou de juliol de 1875 fou inaugurada la línia. El tren fou utilitzat en primer instància per les famíles burgeses de Barcelona que feien estiuig a la comarca d'Osona i en aquest cas concret a Centelles. | 41.7993300,2.2226500 | 435420 | 4627788 | 1967 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47231-foto-08067-249-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'estació actual va ser construïda en 1967. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47084 | Ventallola (Vila Gemenes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventallola-vila-gemenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI-XVII | Edifici en ruïna | Conjunt d'edificacions en estat de ruïna amb un cos principal de forma rectangular, planta baixa i dos pisos. Es conserven les arcades del portal i una finestra moderna, la resta està molt malmès, el fet del seu estat ha fet catalogar-lo ja com a jaciment arqueològic. | 08067-101 | Mas Ventallola | Formava part del terme de Vila Gemenes citada ja el 898. El seu terme se'l van repartir el mas Sala (avui la Saleta) i el mas Ventallola. Antoni Pladevall diu textualment: 'El mas Ventallola surt documentat des del 1285 i o dubten que era molt més antic. L'any 1432 tenia dos molins drapers, és a dir, uns batans de maces, mogut per força hidràulica, per batanar els draps que es teixien a Centelles o al seu rodal'. El mas Ventallola havia estat propietat dels senyors de Centelles. Figura també ja al fogatge de 1515. | 41.7662100,2.2468000 | 437394 | 4624093 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47084-foto-08067-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47084-foto-08067-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47084-foto-08067-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Està totalment en ruïna. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47106 | Santa Magdalena de Vilarestau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-vilarestau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Edifici en ruïnes, tot i que conseva un alçada de parets considerable | Edifici de pedra de planta rectangular, encara es conserven bona part dels seus murs però no la coberta. El portal d'entrada de l'ermita està expoliat i altres forats a la paret fan creure que també han desaparegut més elements arquitectònics. | 08067-123 | Cingles de Bertí | Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga, al municipi de Centelles. Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s'uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles. És enrunada des del segle passat. | 41.7755300,2.2321900 | 436189 | 4625139 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47106-foto-08067-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47106-foto-08067-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47106-foto-08067-123-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ermita que actualment està en ruïnes. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47125 | Safareig del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Dos cubs quadrats que es comunicaven entre sí, fets de totxo, un de major profunditat que l'altre, amb desaigüe el primer i que utilitzaven les dones del segle XIX i XX per rentar la roba. | 08067-142 | Carrer Sant Martí 1, cantonada amb el carrer Serrat | Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX, fins la generalització de l'aigua corrent en les cases particulars. Per a les dones, sobre tot, van ser espais de sociabilitat. | 41.7946000,2.2184300 | 435064 | 4627266 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47125-foto-08067-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47125-foto-08067-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47125-foto-08067-142-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47147 | Safareig de la Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Actualment només es pot apreciar la part exterior del safareig ja que està cobert per un sostre de ciment. | Antic safareig del qual ara només s'aprecien les parets. Està cobert per un sostre de ciment i en lloc de safareig, fa ara funció de dipòsit, tot i que en l'actualitat està abandonat. | 08067-164 | Carrer Anselm Clavé, s/n | Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX. | 41.7985400,2.2188500 | 435103 | 4627704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47147-foto-08067-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47147-foto-08067-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47149 | Jardins de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament. | 08067-166 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 102|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47150 | Conjunt fabril tèxtil de GMB o Can Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-fabril-textil-de-gmb-o-can-sopes | XIX | Les reformes de l'últim bloc no són les adequades al conjunt i la fàbrica que està abandonada està en molt mal estat. | Conjunt de tres blocs de pisos d'obrers a la banda esquerra del carrer Rodolf Batlle i la fàbrica situada a la dreta. Tot junt conforma un antic conjunt fabril on s'aprecia les cases i les fàbriques unes al costat de les altres. | 08067-167 | Carrer Rodolf Batlle, s/n | Indústria i pisos construïts a la segona meitat del segle XIX durant els moments més àlgids de l'industrialització de la vila. El creixement de la ciutat va provocar que a més de la fàbrica s'haguessin de fer pisos per els nous treballadors que venien de fora del municipi. | 41.7931600,2.2193500 | 435139 | 4627106 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47150-foto-08067-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47150-foto-08067-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Un dels blocs (l'últim) ha estat molt reformat i la fàbrica en gran part anirà fora en breu temps. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47152 | Jardins de la casa Anselm Clavé, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret. | 08067-169 | Carrer Anselm Clavé 16 | Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.7990400,2.2199900 | 435198 | 4627758 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47153 | Jardins de la Casa Carreres-Artau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-carreres-artau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial. | 08067-170 | Plaça Nova 5 (pel darrera) | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7971600,2.2198400 | 435184 | 4627550 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47153-foto-08067-170-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47154 | Forn de calç de Can Falgueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-falgueras | XIX | Edifici en ruïna | Dos forns adossats al tall d'una paret situats en un camps propers a la carretera C-1413. Degut al seu estat ruïnós desconeixem si es tracta d'un forn de calç o de teula ja que hi ha esparcits pels voltants materials dels dos tipus. | 08067-171 | Mas Can General | 41.7879100,2.2152600 | 434794 | 4626526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desconeixem si la teula era produïda allà o bé era algun tipus de coberta que tenia el forn. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47166 | Les Canes (Via Romana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canes-via-romana | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana | XV-XVI | Hi ha trams que està millor conservat que altres, el tram més proper a la C-17 s'ha vist afectat en part per les obres de millora als accessos de Centelles. | El tram excavat té uns 9,5 metres de longitud i segueix en direcció est-oest en 8,1 metres, després gira en direcció nord, segurament en direcció Centelles i la Plana de Vic. La via, de 2 metres d'amplada, està formada per una pavimentació de còdols de riu de tamany petit i mitjà. Longitudinalment, la via està delimitada per dos murs de pedra lligada en calç, amb un gruix de 40 cm, cada un. D'aquesta manera, l'amplada total de la via és de 2,8 metres. El mur, situat al sud de la via té 2 forats de secció quadrada a uns 10 cm del terra de la via, que fan de desaigüe. Aquest mateix mur, consta de dues fases constructives i es troba realçat respecte a la seva forma original, el darrer tram està construït amb pedres lligades amb ciment. Segons les intervencions arqueològiques realitzades, la via consta de 3 fases constructives. Una primera fase inicial que correspon al moment de construcció de la mateixa via en època alt medieval. Una segona fase amb reformes corresponents, ja en període baix medieval, i finalment, en època contemporània serà quan es modifiqui el mur sud. | 08067-183 | Molí de les Canes s/n | En 1996 i 1997 es van fer dues excavacions degut a l'instal·lació d'un gasoducte. En 2009 i degut a les obres de millora dels accessos a Centelles de la C-17 va haver un seguiment fet per part de l'empresa ACTIUM SL. | 41.7832700,2.2434500 | 437132 | 4625990 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Per arribar s'ha de sortir per Aiguafreda, travessar la carretera per sota del pont i agafar el primer camí que ens trobem a mà dreta, que creua el riu fins a arribar a la casa de les canes. Un cop allà s'ha d'agafar el camí que porta al molí i allà trobem la via empedrada medieval.Per altre banda aquesta via es coneix com a via romana, tot i que es probable que el traçat que segueix sigui utilitzat en períodes romans com a via de comunicació natural entre el territori d'osonenc i la costa de Barcelona. Les intervencions arqueològiques realitzades només han permès documentar restes medievals. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47170 | Plaça Nova, carrer Hospital i carrers adjacents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-carrer-hospital-i-carrers-adjacents | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XV-XVIII | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Amb motiu de les obres de pavimentació de serveis a dits carrers es va dur a terme una intervenció arqueològica. Al carrer Hospital no hi havia cap estructura arqueològica en el subsòl a excepció del final del carrer quasi ja a la Plaça Major on va aparèixer un mur possiblement d'una antiga casa. Al carrer Nou es localitzà un mur de fonamentació del Portal Nou i part de la pavimentació de l'antic carrer que creuava el torrent i entrava al poble. Els murs que sortien a banda i banda d'aquest s'han interpretat com a baranes del pont que creuava el pas al Portal Nou. Al carrer Socós es va localitzar un mur que coincideix amb el traçat de les muralles que tancaven la vila al segle XVI (potser que es tracti de la fonamentació del Portal de Sant Martí). A la Plaça Major, davant de l'entrada principal al Palau Comtal, s'ha trobat una estructura semicircular feta amb morter de calç, assentada sobre la roca natural, de cronologia moderna la qual s'ha relacionat amb un tambor o mur circular que se sap que es construí davant l'església en 1835 per defensar-la. Lloc d'habitació amb estructures conservades | 08067-188 | Plaça Nova, carrers Hospital, Nou i Socós | Es probable que en el carrer Hospital el mur de fortificació de la Sagrera present en els documents del segle XIV coincideixi amb la línia del carrer i que pot ser on s'assentin les actuals cases. L'empresa Estrats va realitzar dues intervencions entre desembre de 2005 i juny de 2006. | 41.7974900,2.2190200 | 435116 | 4627587 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47170-foto-08067-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47170-foto-08067-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47170-foto-08067-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47171 | La Tomba de l'Ollich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tomba-de-lollich | - A.A.D.D. (1928) Gazeta de Vich. Núm. 3446. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. -CURA, Miquel. (1987). 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. | El seu estat de conservació no es gaire bó, i el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo. | El jaciment (dolmen) està molt malmès i únicament conserva dues lloses en posició original. Es tracta d'una gran llosa de 1,5x0,35m, lateral i una de 0,80x1,2 frontal. Es conserva també una altra llosa que podria ser la coberta de mides 1,35x1,40 i 0,30 de gruix. Presenta un túmul d'uns 9 metres i al costat del megàlit hi ha altres lloses que podrien correspondre al mateix. | 08067-189 | Mas l'Ollich s/n | El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) | 41.7825100,2.2389900 | 436761 | 4625909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Per les seves característiques actuals sembla tractar-se d'una cambra simple. Pel que fa als materials hi ha dos fragments ceràmics, informes i llisos de pasta grollera, 10 peces de rodelles de collaret discoidals, perforades, de pecten. Un disc de pedra, en gres, circular, dos ascles de sílex i una falç/ganivet de sílex blanc, amb retoc, de 7,20 cm. No es va trobar cap element ossi humà. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47225 | Molí de les Canes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-canes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | S'hauria de realitzar una intervenció arqueològica si es vol conservar alguna resta de les que pugui quedar. Cada dia que passa les restes són més degradades. | A la vora del riu Congost, tot i no ser actualment visibles hi ha ubicades les restes del 'molí de baix'. | 08067-243 | Carretera C-17, km, 42,3 | La masia està lligada a dos molins (el de dalt, prop de les Codines, i el de baix, prop de la masia i del qual encara en queden restes) citats el 1538. L'any 1552 Joan Canes va arrendar el molins. | 41.7827300,2.2443600 | 437207 | 4625929 | 08067 | Centelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47225-foto-08067-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47225-foto-08067-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47225-foto-08067-243-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 47227 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada-0 | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Està mig derruït, només conserva les parets. | Edifici en ruïnes de planta baixa i un pis, la seva coberta està derruïda però per les restes que encara s'observen es pot afirmar que era de teula àrab a dues vessants. El portal d'entrada que encara es conserva dempeus està parcialment construït en pedra treballada. La casa estava feta de pedres i totxos a la part de baix i també complementat en tovot a l'alçada del primer pis. | 08067-245 | Carrer Pla de l'Alzina, s/n | Petit mas que podria haver estat una masoveria a finals del segle XVIII o inicis del XIX. Tot i això el nom d' 'Estrada' és molt més antic, el mas podria haver agafat el nom de la toponímia dels terrenys, al costat per exemple hi ha els 'horts de L'Estrada'. | 41.7964400,2.2115400 | 434494 | 4627476 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Mas en ruïna irrecuperable i que ara ja s'ha de considerar únicament com a jaciment arqueològic. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 47233 | Forn de calç a Santa Magdalena de Vilarestau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-a-santa-magdalena-de-vilarestau | XIX | Convindria fer una excavació als voltants de l'ermita per poder determinar bé l'estructura. | Al costat de les restes de l'església de Santa Margarida de Vilarestau i trobem les restes del que sembla que hagués estat un forn de calç, potser per construir o arreglar la pròpia ermita. Actualment costa molt de veure degut a la vegetació i a les restes caigudes de la pròpia ermita. | 08067-251 | Santa Margarida de Vilarestau | Sembla ser que durant una de les reparacions que va patir l'església entre el segle XVIII i XIX es va construir un forn de calç per poder arreglar les parets. Cap a finals del segle XIX l'església va ser abandonada quedant també el forn abandonat i sense ús. | 41.7756000,2.2321900 | 436189 | 4625147 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47233-foto-08067-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47233-foto-08067-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47233-foto-08067-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 47255 | El Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-duc | - TARRADELL, M; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalítico. El dólmen de El Duc, en Centelles (Barcelona)' Ampuries, vol. VI. CSIC Barcelona, pàgs. 305, 306. 1944. - PERICOT, GARCIA, Ll. (1952). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica CSIC Barcelona,. - BATISTA NOGUERA, R. (1963). 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de sepulcros megalíticos. IPA. Diputació de Barcelona 1963. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1965. Pag 105 | XIX-XVIa.C | Es tracta d'una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d'amplada i la llosa de coberta d'uns 2,40 metres d'amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s'ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D'aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d'adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta. | 08067-273 | Cingles de Cerdà | 41.7628600,2.2428400 | 437061 | 4623724 | 08067 | Centelles | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El megalit pren el nom de 'El Duc' perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||||
| 47256 | Can Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinos | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1945. | IV-II a.C | Hi havia un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Va ser destruït al eixamplar-se la carretera. Colominas Roca, en 1920 el descriu així: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podien comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per macissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal.' | 08067-274 | C-17, Km. 43 | Desembre de 2005 l'empresa ESTRATS sota direcció de Jacob Casquete van realitzar la primera intervenció. - Gener-juny de 2006 l'empresa ESTRATS sota direcció de Virginia Cepero va continuar l'excavació. | 41.7864900,2.2412800 | 436955 | 4626349 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya aquest forn consta com a destruït, ja que no queden restes visibles, tan mateix és possible que pugin quedar-ne evidencies al subsòl. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 46984 | Casa Brugada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brugada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades. | 08067-63 | Carrer Anselm Clavé, 5 | L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'. | 41.7987400,2.2189800 | 435114 | 4627726 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani. | 98|102 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46985 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-19 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa que s'estructura en un eix longitudinal central. La façana té tres obertures, dues finestres i el portal d'entrada, tots els marcs de les obertures són acabats amb totxo. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb un acroteri a la via pública. El material utilitzat per fer l'edifici són pedres i totxos. | 08067-64 | Ronda de les Coromines, 19 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La Ronda Coromines es va urbanitzar entre 1921 i 1930 tot i que ja tenia algun edifici construït com el que ens ocupa que es va construir en 1920. | 41.7965400,2.2227200 | 435423 | 4627479 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46986 | Habitatge, carrer Sant Josep, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-2 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-65 | Carrer Sant Josep, 2 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969600,2.2224100 | 435397 | 4627526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 46987 | Habitatge, carrer Descatllar, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té dos obertures, l'accés a la vivenda i el garatge, al primer pis hi ha una obertura que dóna a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-66 | Carrer Descatllar, 16 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961000,2.2223200 | 435389 | 4627430 | 1930 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46988 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa i una planta pis. La planta baixa té tres obertures, l'accés a la vivenda una finestra gran i una més petita. Al primer pis hi ha tres obertures que donen a tres balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-67 | Ronda de les Coromines, 12 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. | 41.7958000,2.2226000 | 435412 | 4627397 | 1929 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46989 | Habitatge, carrer Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-1 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres plantes de pis. La planta baixa té tres obertures, un portal per accedir a la vivenda, l'entrada a una botiga i una finestra, el primer pis té dues sortides a dos balcons, el segon pis té sortida també a dos balcons, un dels quals sobresurt només una mica. El tercer pis té només dues petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal. | 08067-68 | Carrer Nou, 1 | La zona del carrer Nou correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. La casa núm. 1 conté traces d'edificis molt antics i es fruit de nombroses reformes. Per exemple les lloses de pedra i les baranes són típiques del segle XVIII | 41.7975800,2.2187200 | 435091 | 4627597 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La planta de l'edifici deixa veure un cos principal una forma regular i un altre amb forma triangular, fet que fa pensar en un reajustament de la parcel·lació.Un despreniment d'una part de l'estuc actual de la façana va deixar al descobert un esgrafiat que semblava ser original d'època barroca. | 96|119|95 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||
| 46990 | Habitatge, carrer del Socós, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-8 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Edifici de vivenda entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes de pis. De la planta baixa destaca el portal de pedra treballada, al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres també de pedra treballada, al segon pis en canvi les obertures que donen als balcons no són de pedra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal que dóna al carrer. | 08067-69 | Carrer del Socós, 8 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. | 41.7969900,2.2189000 | 435106 | 4627531 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici actual es fruit de nombroses reformes al llarg dels segles. | 102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |||||||
| 46991 | Habitatge, carrer del Socós, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XIX | Edifici de vivenda plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de galeries a la part posterior. La planta baixa té tres obertures, dos portals per les escales de les vivendes i una botiga, el primer i segon pis tenen tres obertures amb balcó per pis. El cos principal es cobert a dos vessants amb teula aràbiga. | 08067-70 | Carrer del Socós, 9-11 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. Aquest edifici és fruit de reformes en estructures més antigues. Tot i que es desconeix el moment exacte de la unió dels dos pisos, la forma dels balcons i les baranes (de finals del XIX) fan pensar que potser va ser en aquell moment. | 41.7968900,2.2190100 | 435115 | 4627520 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|101|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | ||||||||
| 46995 | Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyoles | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | IX- XVIII | Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració | <p>Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants</p> | 08067-3 | Mas Vinyoles | <p>Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.</p> | 41.7956200,2.2066100 | 434083 | 4627389 | 898 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és una masia de turisme rural. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 | |
| 46999 | Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVIII | Bon estat estructural. La façana però és bruta i deixada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.</p> | 08067-7 | Plaça Nova 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 1750 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46999-foto-08067-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 192,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc