Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47200 | La Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauva-negra | <p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.</p> | <p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.</p> | 08067-218 | Sauva Negra | 41.7837100,2.1918800 | 432847 | 4626078 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47075 | La Torre de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-lestrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici situat en un desnivell que el fa ser de planta baixa i un pis per l'entrada principal amb un semisoterrani que és el nivell de la part baixa. Conserva les finestres amb pedra treballada a la planta principal i a una de les finestres del primer pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-92 | Mas la Torre de l'Estrada | La masia surt citada en el cens de masies de 1860. però una inscripció a la llinda de la façana principal podria del any 1774 podria indicar la data de reconstrucció d'una masia que seria més antiga segons es veu a les restes de parets de la planta semisoterrània. | 41.7937600,2.1959800 | 433198 | 4627190 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47075-foto-08067-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47075-foto-08067-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47075-foto-08067-92-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||||
| 47127 | Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava. | 08067-144 | Cinglera de Rocallisa | 41.7900700,2.2013200 | 433638 | 4626777 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47127-foto-08067-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47230 | Via Ferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-ferrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat | XX | El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí. | 08067-248 | Turó del Puigsagordi | 41.8032000,2.2024000 | 433741 | 4628234 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47230-foto-08067-248-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 46995 | Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyoles | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | IX- XVIII | Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració | <p>Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants</p> | 08067-3 | Mas Vinyoles | <p>Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.</p> | 41.7956200,2.2066100 | 434083 | 4627389 | 898 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és una masia de turisme rural. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |
| 47064 | El Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-giol | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Conjunt format per l'antiga masia i un edifici nou adossat pel cantó de llevant. L'edifici antic és de planta baixa i un pis amb un cos original rectangular. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els elements més remarcables són dues finestres i un portal interior d'estil gòtic. L'entrada té el sol de pedra i llosa. Algunes parets de les quadres són fetes de fang. | 08067-81 | Mas El Giol | Fins l'any 1364 el monestir de l'Estany tenia béns al Giol. La Masia ja consta en els fogatges de 1515. Aquest mas també va ser un dels afectats durant el febrer de 1714. Pladevall ens fa constar que: 'de las quatro partes las tres quemadas y las paredes rebentadas'. La seva destrucció a inicis del XVIII explicaria la seva reconstrucció en l'edifici que trobem avui. | 41.7977600,2.2076600 | 434173 | 4627626 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47064-foto-08067-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47064-foto-08067-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47064-foto-08067-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La genealogia dels Giol es va perdre va dues generacions, passant al cognom Casacuberta. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47078 | Can Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milhomes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Edifici de planta baixa i dos pisos amb dues ampliacions laterals, primer per a vivenda i després tot seguit com a pati o corral tancat. El mas feia 14,40 metres x 10,40, tot i que després de l'ampliació va passar a fer 22,20x10,40 metres. La façana principal té dues obertures i una finestra donada gràcies a la primera ampliació, al primer pis hi ha tres finestres més una també de l'ampliació i al segon pis només tres finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal de l'edificació i a un vessant a l'ampliació. | 08067-95 | Mas Can Milhomes | Tot i ser un mas construït entre finals del segle XVIII i principis del XIX la veritat es que no hi ha cap documentació que ho acrediti, tan sols la seva tipologia i el material de construcció utilitzats. | 41.8067800,2.2083400 | 434238 | 4628626 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47078-foto-08067-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47078-foto-08067-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47078-foto-08067-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Pel tipus de material constructiu podria tractar-se d'una masia feta entre el segle XVIII i XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47083 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-2 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. . | XVIII | Conjunt format per un edifici principal amb dues ampliacions en doble façana i una lateral pel sector de ponent. L'edifici principal és rectangular, de planta baixa i un pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. L'estructura antiga de pedres es conserva en petites parts de la casa. El mas ha estat tornat a aixecat amb totxo quasi bé tot. | 08067-100 | Mas el Soler | La masia no figura al fogatge general de Catalunya de 1515 però sí al de 1860. | 41.7951500,2.2085300 | 434242 | 4627335 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47083-foto-08067-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47083-foto-08067-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47083-foto-08067-100-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les restes de l'antic mas han estat aprofitades per continuar construint noves fetes de totxo al llarg del segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47072 | El Puigvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puigvell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVII | Casal de mitjanes dimensions amb teulada àrab a dues vessants. Es troba al peu del Puigsagordi, prop del mas Giol. L'edifici de planta rectangular, baixa i dos pisos. A la façana, a la porta d'entrada hi ha la porta amb una llinda datada en 1644. A la façana esquerra hi ha dos petits contraforts. Les cantoneres de l'edifici consten de pedra treballada així com la majoria de finestres les quals són de grans dimensions. A la part dreta i posterior hi ha un gran mur que conforma el corral. | 08067-89 | Mas el Puigvell | Apareix ja anomenada en els fogatges de 1515. Tot i que hi ha una llinda de 1644 sembla ser que la masia es va reconstruir cap al 1694 tal i com indica el llindar de la porta del nou cos de façana que es va construir llavors. Encara es poden observar les restes d'edificacions més antigues per els voltants. A la llista de danys produïts a l'assalt a Centelles de febrer de 1714 apareix com a afectada amb la meitat de la casa cremada. | 41.8004400,2.2092200 | 434305 | 4627922 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47072-foto-08067-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47072-foto-08067-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47072-foto-08067-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47074 | Mas Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Edifici de planta baixa, dos pisos i una torre fruit d'una reforma-reconstrucció realitzada a finals del segle passat. Destaquen les grans finestres tant a la planta baixa com al primer pis, al segon en canvi, hi ha tres finestres per banda molt més petites. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos primitiu i a tres vessants les ampliacions. La coberta de la torre, té teula plana i cau a quatre vessants. | 08067-91 | Mas Banyeres, s/n | El lloc és citat des del any 1042 quan Guardall (del llinatge dels Centelles) va comprar una peça de terra amb arbres plantats. Segons el capbreu de 1337 pagava el cens per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt. Al fogatge de 1515 no hi figura la masia, però sí al de 1553. Una inscripció a la font de l'entrada conté la data de 1884 que devia ser l'any de la reconstrucció del mas que podem veure avui dia. | 41.8089000,2.2093200 | 434322 | 4628861 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47074-foto-08067-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47074-foto-08067-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47074-foto-08067-91-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47060 | Molí de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestrada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Font i Rius, Joan. 'Repàs a una interessant llibreta' Festa Major, 1973. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Tres edificis articulats de planta baixa i un pis que avui constitueixen una masia. Destaca la part més antiga (vora la font) que constituïa un molí medieval que aprofitava l'aigua del torrent de la Tosquera. La coberta és de teula aràbiga amb diversos vessants, una a cada cos. Com a coronament té unes barbacanes simples. L'edificació sols conserva algunes pedres treballades en l'antiga entrada al molí. L'actual entrada té una llinda sense inscripció, de pedra treballada | 08067-77 | Mas Molí de l'Estrada | El molí de l'Estrada és un dels tres que hi havia al torrent de Vinyoles o de la Cira, tot i que es documenta tardanament el 1515, (consta ja al fogatge general de Catalunya). A més, com a altra dada històrica anecdòtica figura també entre les cases malmeses després de l'assalt de les tropes austriacistes Centelles de 1714. Segons Pladevall el text diu: '...de las tres partes las dos quemadas y dos molinos derrotados y quemados con sus casas' Queda pendent la situació de tots els edificis avui desapareguts. | 41.7968700,2.2113800 | 434481 | 4627524 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47060-foto-08067-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47227 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada-0 | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Està mig derruït, només conserva les parets. | Edifici en ruïnes de planta baixa i un pis, la seva coberta està derruïda però per les restes que encara s'observen es pot afirmar que era de teula àrab a dues vessants. El portal d'entrada que encara es conserva dempeus està parcialment construït en pedra treballada. La casa estava feta de pedres i totxos a la part de baix i també complementat en tovot a l'alçada del primer pis. | 08067-245 | Carrer Pla de l'Alzina, s/n | Petit mas que podria haver estat una masoveria a finals del segle XVIII o inicis del XIX. Tot i això el nom d' 'Estrada' és molt més antic, el mas podria haver agafat el nom de la toponímia dels terrenys, al costat per exemple hi ha els 'horts de L'Estrada'. | 41.7964400,2.2115400 | 434494 | 4627476 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47227-foto-08067-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Mas en ruïna irrecuperable i que ara ja s'ha de considerar únicament com a jaciment arqueològic. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47063 | Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrades | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Conjunt format per dos cossos d'edificació tradicionals i una edificació adossada en forma de torre de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos. El cos tradicional més antic és de planta baixa i un pis amb dues crugies. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en tots els edificis. | 08067-80 | Mas Terrades | Aquesta masia ja figura als fogatges de 1515. La torre que hi ha podria ser més antiga tot i que hi ha una inscripció de 1670. Estava ben situada en el camí que unia Santa Coloma de Centelles amb Moià a través de Collsuspina. L'edifici adossat a la torre té una llinda de l'any 1688 que podria ser l'any de la seva reconstrucció. | 41.8052600,2.2121700 | 434555 | 4628455 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47063-foto-08067-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47063-foto-08067-80-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici de la torre és pot considerar com una edificació annexa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47067 | La Rovira de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-de-baix | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Conjunt d'edificacions. El cos principal és de planta baixa i un pis mentre el cos posterior és de planta baixa i dos pisos. La façana principal té una arcada de pedra i una finestra damunt d'estil gòtic. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en els cossos principals i a una única vessant (cap a fora del recinte) en les edificacions secundàries. | 08067-84 | Mas la Rovira de Baix | Figura ja en els fogatges de 1515. Pladevall ens indica que aquest mas també va ser afectat pels atacs de 1714: '...de las ocho partes la una quemada' | 41.7868500,2.2127900 | 434588 | 4626410 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47067-foto-08067-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47067-foto-08067-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47067-foto-08067-84-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici mostra una vida molt accidentada amb moltes reformes, ampliacions i enderrocs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47226 | Els horts de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-horts-de-lestrada | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIV-XV | Tot i la seva consistència la vegetació i l'erosió del terreny estan amb el temps malmetent a poc a poc dits murs | Els horts de l'Estrada són un conjunt hidràulic d'origen medieval encapçalat pel molí de l'Estrada, del qual s'utilitza l'aigua sobrant per regar. Els horts presenten la seva estructura original, determinada pel recorregut de l'aigua a través de les sèquies i canals. Tot el conjunt està estretament vinculat a l'antic camí empedrat, o 'strata', que comunicava la sagrera de Santa Coloma amb el casal de Vinyoles, domini directe dels barons i comtes de Centelles. Els murs medievals de pedra que servien per fonamentar les diverses terrasses de conreu que hi ha als voltants del torrent de la Cira. | 08067-244 | Torrent de la Cira | La Cira és un dels torrents que davallen des del Puigsagordi i que contribueixen a formar el riu Congost. Històricament, a més, el torrent va proporcionar una protecció afegida al primerenc nucli emmurallat de Centelles, en vorejar el turó sobre el que es trobaven l'església de Santa Coloma i la sagrera. Des de l'edat mitjana, les seves aigües van ser aprofitades per fer anar els molins vinculats al casal de Vinyoles i per regar la zona. Durant els segles XIV i XV van construir-se diversos murs per protegir el canal d'aigua que passava pels molins, per d'aquesta manera evitar que una esllavissada taponés el canal. Aquests murs es van anar reparant al llarg dels segles i ens han arribat fins als nostres dies. | 41.7971300,2.2146600 | 434754 | 4627550 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47226-foto-08067-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47226-foto-08067-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47226-foto-08067-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47076 | Can Menescal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menescal | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Edifici de planta baixa i un pis. Es va fer una ampliació de l'edifici a la part de ponent que ara és una nova vivenda i una petita ampliació a la part de llevant que és simplement una habitació més. Tant la porta d'accés com el balcó i la finestra del primer pis conserven la pedra treballada a les seves obertures. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a l'edifici principal i a una única cap a fora del recinte en ambdues ampliacions. | 08067-93 | Mas Can Menescal | No es coneix cap cronologia de l'edifici però pel tipus de barana del balcó és del segle XIX i veien que això és una reforma d'una antiga finestra podem situar la seva cronologia entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.7951500,2.2149900 | 434779 | 4627330 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47076-foto-08067-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47076-foto-08067-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47076-foto-08067-93-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47154 | Forn de calç de Can Falgueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-falgueras | XIX | Edifici en ruïna | Dos forns adossats al tall d'una paret situats en un camps propers a la carretera C-1413. Degut al seu estat ruïnós desconeixem si es tracta d'un forn de calç o de teula ja que hi ha esparcits pels voltants materials dels dos tipus. | 08067-171 | Mas Can General | 41.7879100,2.2152600 | 434794 | 4626526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desconeixem si la teula era produïda allà o bé era algun tipus de coberta que tenia el forn. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47061 | El Corral de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-rovira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici rectangular de planta baixa i un pis amb forma de L amb parets de càrrega i embigats de fusta. La planta baixa té tres obertures a la façana principal (porta i dues finestres) i un accés al lateral amb unes escales que pugen al primer pis on hi ha un accés i una finestra. Al primer pis de la façana principal hi ha tres finestres. Totes les obertures estan fetes de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a cada edifici. | 08067-78 | Mas el Corral de la Rovira | Figura en el cens de masies de 1860. Per la seva tipologia es podria arribar a afirmar que podria haver estat construïda a finals del segle XVIII. | 41.7950800,2.2152600 | 434801 | 4627322 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47061-foto-08067-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47061-foto-08067-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47061-foto-08067-78-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47082 | Mas Martral. El Mestral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-martral-el-mestral | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Conjunt format per tres edificis on destaca, sobretot, la casa modernista de principis del segle XX, i que es troba adossada a l'edifici tradicional, amb el qual constitueix una mostra de mestissatge arquitectònic. La construcció principal és de planta baixa i un pis. Es pot obsevar una ampliació lateral que trenca l'harmonia amb el tipus tradicional. El tercer edifici està destinat activitats industrials amb una petita vivenda d'una planta. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en cadascun dels edificis. | 08067-99 | Mas Martral | L'edifici modernista va ser construït durant la primera dècada del segle XX, i sembla ser que l'edifici tradicional podria també haver-se construït per la mateixa època. | 41.8077600,2.2152200 | 434811 | 4628730 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47082-foto-08067-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47082-foto-08067-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47082-foto-08067-99-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 105|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47151 | Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general | XIX | Edifici rectangular de dues plantes amb coberta de teula aràbiga a dues vessants. Edifici modern construït vora de la carretera C-1413. | 08067-168 | Carrer del Mas, s/n | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47248 | Rellotge de sol de Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-general | XX | Placa de pedra. De forma simple, a dalt hi ha un Sol i a sota els números romans. | 08067-266 | Carrer del Mas, s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47008 | Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI | Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs… | 08067-16 | Avinguda de les Escoles, s/n | Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià. | 41.7979500,2.2160600 | 434871 | 4627640 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Anselm Capdevila, arquitecte | Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme). | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 47228 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu-0 | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Edifici rectangular de planta baixa i primer pis. Les arcades semicirculars de la planta baixa són antigues, però l'edifici en sí està totalment remodelat, al primer pis hi ha un gran balcó amb acabats de fusta. La coberta és de teula àrab a dobles vessant cap a la façana. | 08067-246 | C-1413, km 16,4 | 41.7901600,2.2164000 | 434891 | 4626775 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici està totalment reformat i en l'actualitat és un restaurant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47246 | Rellotge de sol de Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-moreu | XX | Placa de pedra treballada ubicada en la façana principal de la casa. A la placa hi ha representat el Sol (al centre), mentre que als costats hi ha la Lluna i tres estels. A baix, a la Terra hi ha un home llaurant un camp amb dos bous. | 08067-264 | Can Moreu | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7900200,2.2164400 | 434894 | 4626759 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47251 | Rellotge de sol del IES Pere Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-ies-pere-barnils | XX | Rellotge pintat a la pròpia façana de l'institut. De forma simple només hi ha els números romans (del 6 al 12). A dalt hi ha una inscripció que diu 'SAPS LA MEVA PERÒ NO LA TEVA'. | 08067-269 | IES Pere Barnils, avinguda Pere Barnils s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8020700,2.2164600 | 434908 | 4628097 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47107 | Placa ceràmica del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-del-carrer-collsuspina | XIX | Conjunt de 4 ceràmiques de 20x20 centímetres unides en forma de quadrat que acaba fent 40x40 centímetres en el qual s'hi pot llegir: 'PROVINCIA DE BARCELONA PARTIDO DE VICH VILLA DE CENTELLAS. CALLE DE COLLSUPINA' | 08067-124 | Carrer Collsuspina, 60 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. Aquest cartell es molt probable que fos col·locat cap a finals del segle XIX. | 41.7989500,2.2167700 | 434931 | 4627751 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47107-foto-08067-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47065 | El Marçó Vell o de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marco-vell-o-de-baix | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Petita casa amb teulada àrab a dues vessants i cuidant molt la forma simètrica. Hi ha dos portals a la planta baixa i tres finestres al primer pis on també hi ha una eixida amb barana de fusta. Tots els marcs són de calç imitant la pedra treballada. El material empleat en la seva construcció és molt pobre consistint sobre tot en totxana, pedra i tàpia. | 08067-82 | Carrer Galejadors, 2 | El mas existia ja l'any 1556 però segons el propietari actual la casa va ser construïda (o reedificada) entre 1840 i 1850. L'any 1912 és va afegir l'ampliació lateral per ponent i en 1932 s'hi va afegir l'ampliació del porxo per llevant. És un dels edificis típics de les edificacions rurals de Centelles a mitjans del segle XIX | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Des de l'any 2003 és un Centre d'Art. Acull la pinacoteca local i té un programa propi d'exposicions temporals on destaca el Premi de Pintura (que es dona al setembre) i la mostra d'artistes locals (de desembre a gener).En breu comptarà amb una exposició de fòssils classificats i estudiats documentalment per Eduard Grimalt i també amb aportacions fetes per altres persones. L'exposició es complementarà amb una mostra de monedes (ibèriques, jueves, xineses i romanes) i una col·lecció de 50 minerals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47236 | Fons Municipal d'Art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-dart | XX | Col·lecció de pintures locals i exposicions temporals i permanents. Diversos autors locals (amateurs i professionals) s'han dedicat durant anys a presentar quadres per a un concurs creat per l'Ajuntament de Centelles ja el 1943. Els quadres guanyadors es quedaven a la col·lecció. | 08067-254 | Carrer Galejadors, 2 | La pinacoteca està formada per quadres que han guanyat el primer premi de concurs de pintura des de 1973, tot i que el concurs s'organitza des de 1943 i des de 1954 es donen els premis Centelles de pintura. | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Al mes de setembre es quan es dona el premi de pintura. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
| 47115 | Can Marçó de Dalt o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-de-dalt-o-can-casas | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Casa de petites dimensions amb teulada àrab a dues vessants i desaigüe a la façana principal. Hi ha un portal rodó adovellat molt erosionat i en el primer pis tres finestres amb pedra treballada i ampits. En la central hi ha una llinda amb la següent inscripció 'Fca. Prat Marsó 1738' La construcció es feta amb tàpia i actualment es tota arrebossada. Dita casa està ubicada sobre margues. | 08067-132 | Carrer Galajadors,s/n | 41.8037600,2.2171000 | 434963 | 4628284 | 1738 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47105 | Habitatge, carrer Collsuspina, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici de planta baixa i un pis, entre parets mitgeres. A la planta baixa hi ha tres obertures, l'accés, de forma arrodonida i dues finestres, al primer pis hi ha només tres finestres. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-122 | Carrer Collsuspina, 9-11 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici. | 41.7984500,2.2172000 | 434966 | 4627695 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47033 | Habitatge, carrer Collsuspina, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-26 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI | Edifici amb parets mitgeres de planta baixa i un pis. El mòdul fa uns 5x10 metres aproximadament. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. El seu valor és simplement testimonial ja que és l'únic edifici de caire popular que queda encara de la primera meitat del segle XIX. | 08067-41 | Carrer Collsuspina, 26 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici. | 41.7987800,2.2173200 | 434976 | 4627731 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47033-foto-08067-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47033-foto-08067-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47033-foto-08067-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47206 | Habitatge, carrer Collsuspina, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | La façana ha estat restaurada fa pocs anys. | Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-224 | Carrer Collsuspina, 14 | El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera. | 41.7985100,2.2173200 | 434976 | 4627701 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47048 | Habitatge, carrer Collsuspina, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-56 | Carrer Collsuspina, 12 | El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera. | 41.7984300,2.2173700 | 434980 | 4627693 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47048-foto-08067-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47048-foto-08067-56-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47036 | Habitatge, carrer Sant Martí, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-marti-41 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Cal destacar un petit portal amb cinc pedres treballades a banda i banda disposades de diferent manera. La part superior forma un arc rebaixar i en la dovella central hi ha la data de 1782. Al costat hi ha una finestra rectangular feta amb la mateixa pedra que el portal. | 08067-44 | Carrer Sant Martí, 41 | El carrer de Sant Martí es va construir al segle XVIII durant una de les fases expansives de la vila. | 41.7936600,2.2174800 | 434984 | 4627163 | 1782 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47036-foto-08067-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47036-foto-08067-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47036-foto-08067-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47097 | Fornícula del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-collsuspina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Aquest element es troba situat al primer pis de la façana de l'edifici, just a sobre d'una cornisa amb coberta de teula que cobreix l'accés principal, i entre mig de dues finestres existents. La fornícula presenta una coberta de volta pintada amb colors vius i que dibuixen motius geomètrics a imitació dels rajos de sol. L'interior de la les parets també presenten decoracions pintades amb sanefes geomètriques en forma de rombes i motius florals a l'interior d'aquestes. L'escultura interior es troba dedicada a Sant Miquel el qual es representa amb els hàbits característics de la congregació franciscana. La mà dreta es troba aixecada amb el palmell de la mà obert i l'esquerra abaixada, també oberta. Un vidre protegeix l'interior. El sant reposa sobre una petita cornisa, decorada en motius geomètrics i florals esculpits, que sobresurt de la façana principal. | 08067-114 | Carrer Collsuspina, 1 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47003 | Casa Oller - Gaudí Safores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller-gaudi-safores | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XX | Casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral. | 08067-11 | Carrer de Jesús, 1 | La primera casa fou construïda en 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta. L'anterior casa era en un principi més baixa que l'actual, però una reforma a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada, era la casa d'estiueig del baró d'Oller. En 1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior. | 41.7983300,2.2179100 | 435025 | 4627681 | 1796 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47003-foto-08067-11-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 l'arquitecte Manuel Raspall la va refer per complet. La casa tenia motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 46997 | Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - FONT i RIUS, Josep (1969). 'Santa Maria de Jesús'. Revers dels Goig en col·lecció de Goig de Santa Eulàlia. Barcelona, - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Capella d'una sola nau amb una volta apuntada, absis poligonal i de façana plana coronada amb un fris horitzontal. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. El campanar és d'espadanya. La façana principal és un quadrat perfecte que es compon simètricament sobre un eix central vertical, és l'única part que conserva la fesomia dels anys en que fou realitzada. | 08067-5 | Carrer de Jesús, 3 | Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. La primera cita d'aquesta capella data del 26 de juny de 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació va anar a càrrec de la casa baronial centellenca. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10) | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46997-foto-08067-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontís de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heraldi familiar dels Centelles.Aquest edifici ha tingut diferents usos al llarg de la seva història, i actualment s'utilitza com a sala d'exposicions temporals i com un espai d'activitats de petit format com xerrades, concerts, etc. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47120 | Escut de la Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-capella-de-jesus | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut dels Comtes de Centelles situat al damunt de l'entrada principal de la capella de Jesús.</p> | 08067-137 | Carrer de Jesús, 3 | <p>Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10)</p> | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47103 | Fons documental Centelles-Solferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-centelles-solferino | http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html | XVIII-XIX | Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca) | 08067-120 | Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona | Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47103-foto-08067-120-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47144 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi | - www.centelles.cat | XVIII | El 26 de desembre a les nou del matí els galejadors van al bosc a marcar el pi que tallaran 4 dies després. Ha de ser un tronc recte amb una brancada rodona i espessa. El dia 27 es confeccionen els ramells de pomes i neules. La tarda del dia 29 es reparteix a l'Ajuntament la pólvora pels galejadors. A les set del matí del dia 30, després de la missa els primers trets desperten el poble. Després els galejadors en comitiva van al bosc, esmorzen i tallen el pi. Cap a la una el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'interior de l'església i se'l porta al presbiteri, on és lligat per la part inferior del tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb 5 poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'himne de Centelles. 'Patrona de Centelles,/ Coloma ocell del cel,/ Guieu ver el camí de les estrelles,/ Aquest poble fidel.' A la sortida de la missa del dia 6 de gener, a dos quarts d'una del migdia es despenja el pi i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors. | 08067-161 | Nucli urbà | Documentada des del 1751, i vinculada des de llavors a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que es suposa que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrera. Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d'escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors. El dia central de la celebració, és el 30. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, a tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments. Quan arriba a l'església, el Pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada 'Ara balla el Pi'. Acabada la ballada, el Pi és entrat a l'interior de l'església i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc de poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles. Finalment, el Pi es despenja el dia de Reis. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1751 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987. Està documentada ja en 1751. | 94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47159 | Cau de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-bruixes | - www.centelles.cat | XX | La festa es celebra des de 1998, sempre es fa una setmana abans de Carnaval, sempre coincidint amb nit de lluna plena. Dins del Cau de les Bruixes, el Mercat Màgic és una fira especialitzada en productes esotèrics. | 08067-176 | Nucli urbà | Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles i a molts altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes. L'origen d'aquesta fama ha estat impossible d'esbrinar però la tradició oral ho ha transmès en forma de rodolins recollits per Joan Amades en el seu folklore de Catalunya. Els rodolins diuen així: 'De Centelles/ bruixes totes elles' o bé 'Centelles, terra de bruixes.' Per lleugers indicis ho podem relacionar en la persecució de bruixes que es va produir durant el segle XVII. Segons està documentat una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el diable. El diable, anomenat Sabbat, sempre acompanyava a les bruixes i és un eix central de la festa o cau de bruixes. També en aquesta època es té notícia de la mort d'una dona, Na Payrona, de procedència francesa, que va morir a la presó de la baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa perquè curava o provocava golls. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1998 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Com a toponímia del municipi trobem que existeix el 'Pont de les bruixes'. Hi ha un circuit anomenat 'Ruta per terra de bruixes'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47161 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>El Centre excursionista té unes desenes de fotografies de la vila i les masies dels voltants de Centelles a inicis del segle XX. A més, disposa d'un arxiu de 'L'estudi de la masia catalana'.</p> | 08067-178 | Carrer Paradís 10-12. Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya fundat al 1876 ha anat recollint imatges fotogràfiques fetes per tota Catalunya des de principis del segle XX.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47187 | Fons documental dels 'Blanes, Centelles i Saavedra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-blanes-centelles-i-saavedra | XIII-XIX | L'Arxiu Nacional té en dipòsit els fons d'aquests llinatges. Els Blanes Centelles i Saavedra eren els hereus comtals de la vila. La documentació del fons té, fonamentalment, dos procedències diferents. La primera es refereix al llinatge Blanes-Centelles i està integrat per la documentació relacionada amb els seus successius assentaments en terres de catalanes. El segon bloc es refereix als patrimonis que el llinatge incorporà pel matrimoni de Maria Concepció de Llança i de Bobadilla amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fuentes. Des de principis del segle XX, el fons es va situar al palau de Godmar, una edificació d'origen medieval situada al barri del Pomar, de Badalona, on ha estat conservat pels seus últims propietaris, els germans Marés de Saavedra, fins el seu ingrés a l'ANC. El fons està format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llarg del temps. La part catalana del fons inclou documentació familiar dels Centelles, Blanes i Blanes-Centelles (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Centelles, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Joanetes i quadra del Pomar (segles XV-XVIII); una important col·lecció de plets (segles XV-XVIII) i l'obra literària de Benet de Llança i d'Esquivel, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (segle XIX). La part valenciana del fons inclou documentació familiar dels Mercader (segles XVI-XIX), Vilarrassa (segle XVII) i Saavedra (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Xestalgar, Albalat de Segart i Canet de Berenguer (segles XVIII-XIX); i documentació del patrimoni del comtes d'Alcúdia (segles XVIII-XIX). | 08067-205 | Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès. | Els Blanes foren els senyors de la quadra de Blanes de Badalona, anomenada també de Gotmar i posteriorment del Pomar; de les baronies de Vilalba Sasserra i Vallgorguina, al Vallès Oriental; i de Joanetes, a la Garrotxa, per entroncament amb els Beuda. Els Centelles foren els senyors de la baronia de Centelles des del segle XI, jurisdicció senyorial que incloïa la vila de Centelles i els territoris de Balenyà, Tona, el Brull, Seva, Montmany, Samalús i altres parròquies d'Osona i el Vallès Oriental, la qual fou erigida en Comtat del Castell de Centelles el 1599. Al segle XIV una branca de la família s'instal·là al Regne de València on obtingué les baronies d'Oliva i de Nules, posteriorment comtat d'Oliva i marquesat de Nul·les; la baronia d'Almedíxer, per entroncament amb els Mercader; i el comtat, després marquesat, de Quirra, a Sardenya, per entroncament amb els Carròs. A principis del segle XVI la branca catalana dels Centelles enllaçà amb els Blanes mitjançant el casament de Vidal de Blanes amb Toda de Centelles. Per mort sense successió de la branca troncal de la família, a finals del segle XVI els Carròs de Centelles de València esdevingueren successors de tots els dominis de la família a Catalunya. El 1674, en produir-se la mort sense successió de Joaquim II de Carròs de Centelles, els Blanes i els Borja, ducs de Gandia, pledejaren per l'adjudicació del seu llegat. El plet es solucionà amb la partició de l'herència de forma que els Blanes obtingueren el patrimoni català del llinatge i passaren a denominar-se Blanes-Centelles. Al segle XVIII el llinatge perdé el seu cognom en enllaçar amb altres cases nobiliàries: els Moncayo, els Pignatelli de Aragón, els Gonzaga i els Llança, actuals posseïdors del títol de comtes del Castell de Centelles. A la mort de Manuel de Llança i Pignatelli de Aragón, el 1927, el patrimoni familiar es repartí entre el seus fills i Maria Concepció de Llança i de Bobadilla heretà el castell de Gotmar. Es casà amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fontes, llinatge que havia senyorejat la baronia de Canet de Berenguer i que per successius entroncaments havien esdevingut comtes d'Alcúdia i de Xestalgar i barons d'Albalat de Segart. El fons ingressà a l'ANC el 15 de gener de gener de 1993 en virtut del contracte de dipòsit per 15 anys signat a Barcelona el 5 d'octubre de 1993 pels germans Antoni, Jaume, Pilar, Concepció, Carles, Maria Dolors, Mercè, Josep Ramon, Carme, Maria del Mar i Joaquim Marés i de Saavedra, i el Molt Hble. president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment el fons fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en virtut del contracte administratiu de compra-venda de 14 de desembre de 2007. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
| 47188 | Fons documental Fortià Solà i altres documents de la parròquia de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-fortia-sola-i-altres-documents-de-la-parroquia-de-santa-coloma-de-centelles | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu episcopal de Vic té dipositats en el seu fons diversos documents referents a la parròquia de Santa Coloma de Centelles i tot el fons Fortià i Solà que consta de 36 documents que van entre mitjans del segle XVIII i ben entrat el segle XIX.</p> | 08067-206 | Carrer Santa Maria 1 de Vic. 08500. Vic | <p>L'arxiu episcopal es crea degut a l'emmagatzemació de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...). Té un important valor històric i ha aconseguit una gran diversitat de documentació gràcies a altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||
| 47253 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-centelles | XIX-XX | L'Arxiu Municipal és el servei municipal especialitzat en organitzar el sistema de gestió documental, protegir i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació dels ciutadans i facilitar la investigació a estudiants, investigadors i públic en general. El seu fons documental consta de: Fons del Ajuntament de Centelles: 1811-2007, Registre Civil: 1860-2000, Organisme Autònom Local Residència Sant Gabriel: 1990-2000, Fons de la Cambra Agrària: 1939-1992, Cooperativa 'L'econòmica de Centelles: 1903-1992', Fons Família Pujol: 1655-1990, Col·leccions i parts de fons documentals. | 08067-271 | Carrer Nou, 19 | L'Arxiu municipal és va crear per recollir i organitzar tota la documentació que produeix l'ajuntament de Centelles i administracions derivades. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest arxiu es disposa d'un apartat especialment dedicat al seu fill il·lustre, en Ildefons Cerdà. Amb un recull de documentació de la seva època i diversos documents bibliogràfics on es recull moltes de les obres que han parlat de la seva persona. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 169,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/