Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47085 | Sant Antoni de les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-les-codines | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII | Edifici d'una sola nau rematada per un campanar d'espadanya. Tot l'edifici està fet de pedra. La façana s'ordena en un eix de simetria vertical centrat que conté la portalada, una obertura superior i el campanar. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-102 | Avinguda Molí de la Llavina 21 | Antoni Pladevall diu: 'Es trobava al peu de l'antic camí ral, successor de l'antiga via romana i va erigir-se poc abans de 1291, que ja s'esmenta en un llegat testamentari'. L'edifici va ser mutilat durant l'ampliació de la carretera N-152 ja en aquest segle. L'any 1990 va ser traslladada a l'emplaçament actual perquè estava afectada novament per l'ampliació de la carretera. En aquella zona trobem a l'edat mitjana diversos molins que aprofitaven l'aigua del Congost per funcionar. Dos d'ells (el Molí de l'Erm, de Baix o Nou; i el de Dalt, del Fortuny o Molí Vell) estaven vinculats a l'ermita de Sant Antoni. El 1539, Benet Sagrer, moliner i propietari de l'hospital de les Codines, va tenir un plet amb l'amo del mas Fortuny perquè aquest li prenia aigua de la resclosa per regar. El 1550, el mas Sagrer i els dos molins passaren als Canes. | 41.7952500,2.2332500 | 436296 | 4627328 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47085-foto-08067-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47085-foto-08067-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47085-foto-08067-102-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Va ser trasllada en 1990 pedra a pedra des de la seva antiga ubicació per l'ampliació de la N-152 (C-17). De la seva disposició actual en són responsables els arquitectes Claudi i Romà Aranyó. | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47086 | Pont de Ferro / Passarel·la per a vianants de la RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-passarella-per-a-vianants-de-la-renfe | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Actualment el pas resta tancat degut al seu gran deteriorament sofert en els últims anys. | Passarel·la construïda amb els materials característics de la industrialització (pedra, el totxo i el ferro). La seva amplada aproximada és de 2 metres. Dos grans pilars de totxana marquen l'inici i la fi de dit pont. S'hi accedeix per uns grans graons de pedra que conformen dos arcs lleugerament corbats. | 08067-103 | Plaça de l'Estació | El ferrocarril va arribar a la vila el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. La passarel·la es va construir en 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle. | 41.7990800,2.2229600 | 435445 | 4627760 | 1909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | l'enginyer era Josep Playà | És una construcció molt característica de l'època de la industrialització de Centelles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 47087 | Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Hi ha pintades de grafiters que han malmès la font. Per altra banda el lloc resta abandonat. | Font feta de totalment de pedra. La font està encaixada en una paret., en aquesta, hi ha un escut dels comtes de Centelles i una inscripció que data de 1610. A la part de baix podem observar una petita pica. A un costat s'ha fet una ampliació a mitjans del segle XX creant així una petita habitació que està tancada gràcies a una porta de ferro. | 08067-104 | Carrer d'Anselm Clave s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7985100,2.2187900 | 435098 | 4627700 | 1610 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment el seu emplaçament resta tancat al públic i la clau per poder accedir-hi les té l'Ajuntament. | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 47088 | Font de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-nova | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs. | 08067-105 | Plaça Nova | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7974200,2.2190300 | 435117 | 4627579 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47089 | Font del carrer Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-buenos-aires | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta en un arc de mig punt aguantat sobre dues columnes de ciment. Els elements constructius són el totxo per a la pica i fragments de ceràmica que serveixen com a ornamentació per a tota la resta de l'estructura. | 08067-106 | Carrer Buenos Aires, 16 | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7948000,2.2226400 | 435414 | 4627286 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47090 | Font de la Fàbrica Estabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fabrica-estabanell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida sense pica a sota. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua. La decoració de la font està feta amb imatges religioses. | 08067-107 | Carrer de l'Estació, s/n | La nau es va construir segons consta a la seva façana en 1934, estava fora de ciutat ampliant així la zona industrial de Ca l'Estabanell. És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7993000,2.2242000 | 435548 | 4627784 | 1934 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Va ser construïda al mateix moment que la fàbrica | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47091 | Font de la Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lestacio | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire molt modern, de forma rectangular (més alta que ampla), amb una pica a sota de forma quadrada i a un lateral a mode decoratiu un sortint també quadrat d'uns 40x40 cm. | 08067-108 | Plaça de l'Estació | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7992400,2.2227400 | 435427 | 4627778 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47092 | Font de l'Avinguda Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-bellesguard | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire modern és de forma rectangular (més alta que ampla) amb uns petits sortints laterals a modes decoratiu i acabament arrodonit. La pica és quadrada i està muntada damunt d'un suport. | 08067-109 | Avinguda Bellesguard | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.8032900,2.2209900 | 435286 | 4628229 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47093 | Font del carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra, de forma rectangular (més llarga que ampla) amb una petita pica a sota. La font està encaixada en una paret. | 08067-110 | Carrer Jesús, s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7984000,2.2182100 | 435050 | 4627689 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ha estat remodelada a finals del segle XX. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47094 | Font del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida amb una pica a sota. Ubicada al inici de les escales tocant amb el carrer Socós. | 08067-111 | Carrer del Serrat s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7959100,2.2189200 | 435106 | 4627412 | 1976 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47095 | Fornícula de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-la-placa-nova | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Fornícula coberta per un petit sostre a doble vessant, té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Al seu interior els veïns han col·locat una verge colorejada de la qual destaca el color blau de la seva túnica. | 08067-112 | Plaça Nova, 11 | Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. Era una casa-palau originàriament, però el seu estat actual de l'edifici és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVIII-XX. Fou llavors quan se li posà la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7974300,2.2188100 | 435099 | 4627580 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47095-foto-08067-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47095-foto-08067-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47095-foto-08067-112-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47096 | Fornícula del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | <p>Està ubicada al interior del Portal Nou té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins hi ha col·locada una verge.</p> | 08067-113 | Portal Nou, s/n | <p>El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacta de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. Amb posterioritat se li va obrir la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47097 | Fornícula del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-collsuspina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Aquest element es troba situat al primer pis de la façana de l'edifici, just a sobre d'una cornisa amb coberta de teula que cobreix l'accés principal, i entre mig de dues finestres existents. La fornícula presenta una coberta de volta pintada amb colors vius i que dibuixen motius geomètrics a imitació dels rajos de sol. L'interior de la les parets també presenten decoracions pintades amb sanefes geomètriques en forma de rombes i motius florals a l'interior d'aquestes. L'escultura interior es troba dedicada a Sant Miquel el qual es representa amb els hàbits característics de la congregació franciscana. La mà dreta es troba aixecada amb el palmell de la mà obert i l'esquerra abaixada, també oberta. Un vidre protegeix l'interior. El sant reposa sobre una petita cornisa, decorada en motius geomètrics i florals esculpits, que sobresurt de la façana principal. | 08067-114 | Carrer Collsuspina, 1 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47098 | Fornícula de l'església parroquial de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-lesglesia-parroquial-de-santa-coloma | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | A la façana de l'església de Santa Coloma de Centelles trobem la figura femenina de Santa Coloma dempeus agafant un colom amb la mà esquerra, rodejada per dues columnes i un sostre de caire barroc. | 08067-115 | Plaça Mossèn Xandri, s/n | En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La fornícula per tant és de la mateixa època. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47098-foto-08067-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47098-foto-08067-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47098-foto-08067-115-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 96|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47099 | Fornícula de l'Avinguda Bellesguard - Carrer Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-lavinguda-bellesguard-carrer-montseny | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Situat a la paret d'un mur de contenció del jardí d'una casa fa d'element decoratiu. Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins no hi ha la figura de cap imatge, sinó que hi ha un dibuix de la Mare de Déu. | 08067-116 | Avinguda Bellesguard - Carrer Montseny | Al segle XX al anivellar els terrenys de la casa el propietari va aprofitar el mur de contenció del jardí per fer-se construir dita fornícula. | 41.8041700,2.2213900 | 435320 | 4628327 | 1946 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47099-foto-08067-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47099-foto-08067-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47099-foto-08067-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47100 | Fornícula del carrer Sant Joan, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-sant-joan-1 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Actualment a dins no hi ha cap sant. | 08067-117 | Carrer Sant Joan, 1 | La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7958600,2.2189800 | 435111 | 4627406 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47100-foto-08067-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47100-foto-08067-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47100-foto-08067-117-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47101 | Fornícula del carrer Sant Joan, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-sant-joan-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Actualment a dins no hi ha cap sant. | 08067-118 | Carrer Sant Joan, 11 | Aquest carrer és molt antic, ja era utilitzat al segle XVI. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7957400,2.2191500 | 435125 | 4627393 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47101-foto-08067-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47101-foto-08067-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47101-foto-08067-118-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47102 | Fornícula del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-sant-antoni | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Antiga fornícula que ha estat molt modificada i actualment és una finestra amb una decoració amb ferros i vidres de colors que li dona un toc modernista. | 08067-119 | Carrer Sant Antoni, 4 | El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7979500,2.2200400 | 435201 | 4627637 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47102-foto-08067-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47102-foto-08067-119-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 105|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47103 | Fons documental Centelles-Solferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-centelles-solferino | http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html | XVIII-XIX | Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca) | 08067-120 | Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona | Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47103-foto-08067-120-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47104 | Muralla vora la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-vora-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Petit mur que bordeja el torrent de la Cira entre les parcel·les de la part del darrera del carrer Santa Anna i els jardins de la casa Pratmarsó, fa aproximadament 1,5 metres d'alçada. | 08067-121 | Passeig Anselm Clavé, s/n | Com a resultat de les obres de fortificació i urbanització impulsades per Lluís I i Guillem Ramon II, a mitjan del segle XVI la vila de Santa Coloma estava rodejada per un cinturó emmurallat format per portals fortificats, murs i els darreres de les cases allà on hi havia edificacions. Les parets actuals són les restes del mur que es va construir al principi de urbanitzar el torrent de la Cira a aquella alçada, es va fer per assegurar que no s'esllavissessin les edificacions residencials que es van construir pels costats. | 41.7981800,2.2184900 | 435073 | 4627664 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47104-foto-08067-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47104-foto-08067-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47104-foto-08067-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47105 | Habitatge, carrer Collsuspina, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici de planta baixa i un pis, entre parets mitgeres. A la planta baixa hi ha tres obertures, l'accés, de forma arrodonida i dues finestres, al primer pis hi ha només tres finestres. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-122 | Carrer Collsuspina, 9-11 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici. | 41.7984500,2.2172000 | 434966 | 4627695 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47106 | Santa Magdalena de Vilarestau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-vilarestau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Edifici en ruïnes, tot i que conseva un alçada de parets considerable | Edifici de pedra de planta rectangular, encara es conserven bona part dels seus murs però no la coberta. El portal d'entrada de l'ermita està expoliat i altres forats a la paret fan creure que també han desaparegut més elements arquitectònics. | 08067-123 | Cingles de Bertí | Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga, al municipi de Centelles. Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s'uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles. És enrunada des del segle passat. | 41.7755300,2.2321900 | 436189 | 4625139 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47106-foto-08067-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47106-foto-08067-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47106-foto-08067-123-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ermita que actualment està en ruïnes. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47107 | Placa ceràmica del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-del-carrer-collsuspina | XIX | Conjunt de 4 ceràmiques de 20x20 centímetres unides en forma de quadrat que acaba fent 40x40 centímetres en el qual s'hi pot llegir: 'PROVINCIA DE BARCELONA PARTIDO DE VICH VILLA DE CENTELLAS. CALLE DE COLLSUPINA' | 08067-124 | Carrer Collsuspina, 60 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. Aquest cartell es molt probable que fos col·locat cap a finals del segle XIX. | 41.7989500,2.2167700 | 434931 | 4627751 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47107-foto-08067-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47108 | Cap de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-santa-coloma | <p>http://devocioteca.blogspot.com/2008/12/centelles-la-festa-del-pi-i-la-devoci.html - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.</p> | XVIII | Són les restes d'un element religiós del qual només es conserva una petita part, això sí, aquesta part està en bastant bon estat. | <p>Element religiós d'estil barroc del qual només se'n conserva el cap. El cap de figura femenina està fet de fusta treballada, amb molt detall. Representa la figura de Santa Coloma, patrona de Centelles.</p> | 08067-125 | Plaça Mossèn Xandri, s/n | <p>La vida de Santa Coloma es situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l'emperador romà Aurelià. La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l'alta edat mitjana.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47108-foto-08067-125-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Està guardat dins de l'església en una capsa perquè no es faci malbé. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 47109 | Angelet del portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelet-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>És un Àngel esculpit a pedra blanca que agafa amb ambdues mans l'escut de la Casa Carròs vinculada als Comtes de Centelles.</p> | 08067-126 | Portal Nou, s/n | <p>El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 47110 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave | -- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Escultura de pedra on veiem damunt d'un pilar el bust d'Anselm Clavé, per darrera hi ha gravada una lira darrera de la qual hi ha unes fulles de llaurer. | 08067-127 | Passeig del Carrer Jesús | Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. El seu monument fou erigit davant de la Coral de Centelles per a fer-li un homenatge. | 41.7989000,2.2185900 | 435082 | 4627744 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47110-foto-08067-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47110-foto-08067-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47110-foto-08067-127-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47111 | Escut dels Carròs a la capella del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-carros-a-la-capella-del-socos | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | S'observa un procès de deteroriament que amenaça a fer desaparèixer el relleu. | <p>Escut heràldic de la família Carròs (Comtes de Centelles). Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-128 | Carrer Socós, 29 | <p>Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs.</p> | 41.7962300,2.2188500 | 435101 | 4627447 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47112 | Escut dels Comtes de Centelles al Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-comtes-de-centelles-al-palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI-XVIII | La part dreta de l'escut està bastant malmesa tot i alguna restauració ja feta. | <p>Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-129 | Plaça Nova, 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47113 | Escut de la plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-placa-vella | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La pedra es troba molt malmesa fent que el relleu pugui desaparèixer. | <p>Escut del segle XVI molt deteriorat, a la part de dalt encara es pot observar la inscripció 'JHS' (Jesús Home Salvador) la resta del escut està parcialment desfet.</p> | 08067-130 | Plaça Vella, 7 | <p>La població de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515 però el segle XVI fou el segle d'or de la vila amb una creixença que perduraria fins els temps moderns. La creixença de la vila es feu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració d'Occitània. Ca l'Esteve (la casa de l'escut) és un clar exponent d'aquest desenvolupament.</p> | 41.7978500,2.2194200 | 435150 | 4627627 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47114 | Escudet del carrer Sant Antoni, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudet-del-carrer-sant-antoni-1 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal rodó que presenta unes dovelles amb pedra del país i que permet l'accés a la vivenda. A l'interior de l'escut s'hi pot llegir la següent inscripció: '.IHS.BARNAT.IVYOL.1574' (Jesús Home Salvador. Bernat Giol 1574).</p> | 08067-131 | Carrer Sant Antoni, 1 | <p>El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles.</p> | 41.7979200,2.2199200 | 435191 | 4627634 | 1574 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47115 | Can Marçó de Dalt o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-de-dalt-o-can-casas | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Casa de petites dimensions amb teulada àrab a dues vessants i desaigüe a la façana principal. Hi ha un portal rodó adovellat molt erosionat i en el primer pis tres finestres amb pedra treballada i ampits. En la central hi ha una llinda amb la següent inscripció 'Fca. Prat Marsó 1738' La construcció es feta amb tàpia i actualment es tota arrebossada. Dita casa està ubicada sobre margues. | 08067-132 | Carrer Galajadors,s/n | 41.8037600,2.2171000 | 434963 | 4628284 | 1738 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47116 | Escut del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-hospital | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | La figura està una mica deteriorada i tot i que es conserva força bé, a perdut els detalls del relleu. | <p>Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal en forma d'arcada d'accés a la vivenda. Dins l'escut hi ha una figura masculina d'un Sant dempeus agafant una creu.</p> | 08067-133 | Carrer Hospital, 13 | <p>L'hospital a Centelles sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell.</p> | 41.7982500,2.2201000 | 435207 | 4627670 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Degut al seu estat és impossible descriure'l més clarament. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||
| 47117 | Escut de la plaça Mossèn Xandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-placa-mossen-xandri | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIX-XX | <p>Escut situat a una cantonada de l'edifici, a l'alçada de la planta baixa , de forma arrodonida i on es poden llegir les inicials 'PMS'(Pratmasó).</p> | 08067-134 | Plaça Mossèn Xandri 5 | <p>L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a un molí amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues.</p> | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47118 | Escut del carrer Nou, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-nou-10 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVII | El marc de l'escut està en perfecte estat, amb tot relleu interior està totalment perdut. | <p>L'element més remarcable es troba en l'edifici que dona al carrer Santa Anna és una finestra amb arc conopial i un rosetó. Hi ha també un escudet molt deteriorat i dos balcons amb ferro forjat datats el 1657.</p> | 08067-135 | Carrer Nou, 10 | <p>Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7978700,2.2186300 | 435084 | 4627629 | 1657 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici està aixecat de nou basant-se amb el que hi havia abans i del qual s'han aprofitat elements arquitectònics com per exemple aquesta llinda on surt aquest escut. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |
| 47119 | Escut dels Centelles al Portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-centelles-al-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-136 | Portal Nou | <p>Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Forma part del conjunt del Portal Nou i l'Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47120 | Escut de la Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-capella-de-jesus | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut dels Comtes de Centelles situat al damunt de l'entrada principal de la capella de Jesús.</p> | 08067-137 | Carrer de Jesús, 3 | <p>Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10)</p> | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 47121 | Escut del Mas Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-mas-fortuny | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut situat a la llinda de la porta en el qual s'hi pot llegir 'Felip Fortvny 1784'.</p> | 08067-138 | Passatge de l'estació, 14 | <p>Tot i que està documentada ja en 1038 quan pagava cens al monestir de Sant Pere de Casserres, el mas existent llavors no és pas l'actual. El mas figura també al fogatge de 1515 i després de moltes reformes s'arriba al seu estat actual. Una de les reformes més importants es devia fer en 1784 que es de quan correspon el llindar de la porta.</p> | 41.7996600,2.2221800 | 435381 | 4627825 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47121-foto-08067-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47121-foto-08067-138-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 47122 | Escut al carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-carrer-sant-joan | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La part de dalt està feta malbé i un cable de llum i passa per sota dificultant la seva visió | <p>L'escut està situat al capdamunt del portal en forma d'arcada i es pot llegir: 'IHS.FONT.1570'.</p> | 08067-139 | Carrer Sant Joan, 11 | <p>Les cases més antigues d'aquest carrer daten del segle XVI.</p> | 41.7957400,2.2191600 | 435126 | 4627393 | 1570 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47122-foto-08067-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47122-foto-08067-139-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||
| 47123 | Escut al carrer Jesús, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-carrer-jesus-15 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVII | La pedra en si està una mica malmesa i el cartell que hi ha tot just damunt i dificulta la visió | <p>A la llinda de la porta d'entrada de l'edifici hi ha un escut on apareix un compàs dibuixat dins de l'escut, a sota la data de 1638.</p> | 08067-140 | Carrer Jesús, 15 | <p>Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX.</p> | 41.7985900,2.2183800 | 435064 | 4627710 | 1638 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||
| 47124 | Escut urbà del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-urba-del-carrer-hospital | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Escut situat entre el tercer i quart pis de l'edifici. És un escut molt simple on solament posa la data de 1948. | 08067-141 | Carrer Hospital cantonada amb carrer Peñaplata, 3 | Al construir l'edifici es va col·locar a dalt de tot un escut amb la data de la construcció de dit edifici. | 41.7989100,2.2206500 | 435253 | 4627743 | 1948 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47124-foto-08067-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47124-foto-08067-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47124-foto-08067-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47125 | Safareig del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Dos cubs quadrats que es comunicaven entre sí, fets de totxo, un de major profunditat que l'altre, amb desaigüe el primer i que utilitzaven les dones del segle XIX i XX per rentar la roba. | 08067-142 | Carrer Sant Martí 1, cantonada amb el carrer Serrat | Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX, fins la generalització de l'aigua corrent en les cases particulars. Per a les dones, sobre tot, van ser espais de sociabilitat. | 41.7946000,2.2184300 | 435064 | 4627266 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47125-foto-08067-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47125-foto-08067-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47125-foto-08067-142-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47127 | Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava. | 08067-144 | Cinglera de Rocallisa | 41.7900700,2.2013200 | 433638 | 4626777 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47127-foto-08067-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||||
| 47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||||
| 47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||||||
| 47135 | Portal del carrer Jesús 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-jesus-33 | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Portal d'accés a la vivenda amb una llinda de pedra treballada d'inicis del segle XVIII on es pot llegir '17.IHS.04' (Jesús Home Salvador 1704). | 08067-152 | Carrer Jesús, 33 | Contrasta amb el nucli antic de un gust siscentista benestant, les ampliacions fetes en el segle XVIII de major austeritat i pobresa. | 41.7996300,2.2189700 | 435114 | 4627825 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47135-foto-08067-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47135-foto-08067-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 169,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml