Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47239 | Portal i finestra del carrer Falgueres 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestra-del-carrer-falgueres-4 | XVIII | Tot i que la casa està reconstruïda i totalment reformada trobem que encara es conserven tant l'entrada com la finestra de la planta baixa de l'antiga construcció. El portal semicircular de pedra treballada té a la dovella central una llinda on s'hi pot veure la inscripció 'Josep Farê' dins d'un rectangle i a sota la data de 1784. | 08067-257 | Carrer Falgueres, 4 | Tot i que ara hi ha construïda l'avinguda del Molí de la Llavina, el carrer de les Falgueres és la continuació del camí de la Llavina que comunicava l'antic nucli de la vila de Centelles amb els molins de la Llavina i del Rossell. | 41.7923400,2.2322000 | 436206 | 4627005 | 1784 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Actualment la casa és coneguda com a Can Tey. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 47240 | Finestres i portal del carrer Jesús 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portal-del-carrer-jesus-54 | XVIII | S'estan acabant actualment els treballs de remodelació de l'edifici, per tant l'estat dels elements arquitectònics actualment són immillorables. | La casa en gran part s'ha tornat a aixecar de nou i la resta ha estat completament reformada. Tant el portal que està fet de pedra treballada en els seus laterals com les finestres de la primera planta són encara de la seva construcció original. A la llinda d'una de les finestres, (la de llevant) s'hi pot observar la data de la nova construcció de l'edifici o d'una gran reforma produïda l'any 1866. | 08067-258 | Carrer Jesús 54 | 41.8002400,2.2195700 | 435165 | 4627892 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47240-foto-08067-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47240-foto-08067-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47240-foto-08067-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | A la finestra que té la llinda amb la data 1866 li falta l'ampit original. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47241 | Rellotge de sol del carrer Fortuny 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-fortuny-11 | XX | Rellotge de Sol de ferro forjat i de forma quadrada ubicat a la paret de la façana. Tot i que imita als rellotges tradicionals aquest ha estat col·locat com a peça ornamental en una façana interior a la qual dóna el Sol. | 08067-259 | Carrer Fortuny 11 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7984300,2.2214300 | 435317 | 4627689 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Ubicat en un jardí interior, no es visible des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47242 | Rellotge de sol del Molí de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-llavina | XX | Placa ceràmica que imita als rellotges solars tradicionals ha estat ubicada fa poc més de 10 anys en una de les façanes del molí. Col·locat en pels propietaris en commemoració als 500 anys del Llinatge dels Llavina en dit molí. Hi ha una inscripció que diu: '1497-1997 500 ANYS DEL LLINATGE LLAVINA' | 08067-260 | Molí de la Llavina | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 1997 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47243 | Rellotge de sol del carrer Rafael Casanoves 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-rafael-casanoves-49 | XX | Rellotge de ferro de forma semicircular ubicat a la barana d'un balcó que trenca amb el que seria el típic rellotge solar tot i que fa la seva mateixa funció. | 08067-261 | Carrer Rafael Casanoves 49 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8007800,2.2189300 | 435112 | 4627952 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47243-foto-08067-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47243-foto-08067-261-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47244 | Rellotge de sol del carrer Rafael Casanoves 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-rafael-casanoves-43 | XX | Rellotge solar dibuixat damunt d'una placa ceràmica amb decoracions als seus laterals i ubicat a una de les façanes de la casa. En el dibuix s'hi pot veure el Sol al cel il·luminant els camps agrícoles en els quals hi ha dues persones treballant. | 08067-262 | Carrer Rafael Casanoves 43 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8006600,2.2188900 | 435109 | 4627939 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47245 | Rellotge de sol del carrer Sant Jaume 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-jaume-14 | XX | Rellotge de Sol pintat a la llinda d'una de les finestres de la casa. Rellotge circular que representa al Sol i la Terra, al costat com a motius decoratius hi ha la Lluna amb estels a l'esquerra i un gall i altres petits animals a la dreta. | 08067-263 | Carrer Sant Jaume 14 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7947100,2.2192300 | 435131 | 4627278 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Dona a la part del darrera de la casa però és visible des del carrer Rodolf Batlle. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47246 | Rellotge de sol de Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-moreu | XX | Placa de pedra treballada ubicada en la façana principal de la casa. A la placa hi ha representat el Sol (al centre), mentre que als costats hi ha la Lluna i tres estels. A baix, a la Terra hi ha un home llaurant un camp amb dos bous. | 08067-264 | Can Moreu | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7900200,2.2164400 | 434894 | 4626759 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47247 | Rellotge de sol del Mas Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-cerda | XVI | El dibuix de la façana és veu molt malament, amb el pas dels anys ha perdut gairebé tot el color. Seria necessari una neteja i restauració perquè no acabés desapareixent. | Rellotge solar pintat a la paret de la façana del mas. De forma simple, a dalt hi ha un Sol i a sota els números romans. | 08067-265 | Mas Cerdà | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7716100,2.2301800 | 436018 | 4624705 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47247-foto-08067-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47247-foto-08067-265-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 47248 | Rellotge de sol de Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-general | XX | Placa de pedra. De forma simple, a dalt hi ha un Sol i a sota els números romans. | 08067-266 | Carrer del Mas, s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47249 | Rellotge de sol de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-llavina | XX | Placa de pedra ubicada en la façana principal de la casa. En la placa hi ha representat el Sol (al centre), als costats la Lluna i estels. A baix un home llaurant un camp amb bous. | 08067-267 | camí de la Llavina, 19 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47249-foto-08067-267-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47250 | Rellotge de sol del carrer Guer 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-guer-17 | XX | Placa de ceràmica contemporània feta de forma molt simple i sense decoracions, a dalt hi ha un semicercle que representa el Sol i a sota els números romans (del 6 al 12). | 08067-268 | Carrer Guer, 17 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7982900,2.2273400 | 435808 | 4627669 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47251 | Rellotge de sol del IES Pere Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-ies-pere-barnils | XX | Rellotge pintat a la pròpia façana de l'institut. De forma simple només hi ha els números romans (del 6 al 12). A dalt hi ha una inscripció que diu 'SAPS LA MEVA PERÒ NO LA TEVA'. | 08067-269 | IES Pere Barnils, avinguda Pere Barnils s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8020700,2.2164600 | 434908 | 4628097 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||
| 47253 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-centelles | XIX-XX | L'Arxiu Municipal és el servei municipal especialitzat en organitzar el sistema de gestió documental, protegir i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació dels ciutadans i facilitar la investigació a estudiants, investigadors i públic en general. El seu fons documental consta de: Fons del Ajuntament de Centelles: 1811-2007, Registre Civil: 1860-2000, Organisme Autònom Local Residència Sant Gabriel: 1990-2000, Fons de la Cambra Agrària: 1939-1992, Cooperativa 'L'econòmica de Centelles: 1903-1992', Fons Família Pujol: 1655-1990, Col·leccions i parts de fons documentals. | 08067-271 | Carrer Nou, 19 | L'Arxiu municipal és va crear per recollir i organitzar tota la documentació que produeix l'ajuntament de Centelles i administracions derivades. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest arxiu es disposa d'un apartat especialment dedicat al seu fill il·lustre, en Ildefons Cerdà. Amb un recull de documentació de la seva època i diversos documents bibliogràfics on es recull moltes de les obres que han parlat de la seva persona. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||||||
| 47255 | El Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-duc | - TARRADELL, M; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalítico. El dólmen de El Duc, en Centelles (Barcelona)' Ampuries, vol. VI. CSIC Barcelona, pàgs. 305, 306. 1944. - PERICOT, GARCIA, Ll. (1952). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica CSIC Barcelona,. - BATISTA NOGUERA, R. (1963). 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de sepulcros megalíticos. IPA. Diputació de Barcelona 1963. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1965. Pag 105 | XIX-XVIa.C | Es tracta d'una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d'amplada i la llosa de coberta d'uns 2,40 metres d'amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s'ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D'aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d'adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta. | 08067-273 | Cingles de Cerdà | 41.7628600,2.2428400 | 437061 | 4623724 | 08067 | Centelles | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El megalit pren el nom de 'El Duc' perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||||
| 47256 | Can Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinos | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1945. | IV-II a.C | Hi havia un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Va ser destruït al eixamplar-se la carretera. Colominas Roca, en 1920 el descriu així: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podien comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per macissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal.' | 08067-274 | C-17, Km. 43 | Desembre de 2005 l'empresa ESTRATS sota direcció de Jacob Casquete van realitzar la primera intervenció. - Gener-juny de 2006 l'empresa ESTRATS sota direcció de Virginia Cepero va continuar l'excavació. | 41.7864900,2.2412800 | 436955 | 4626349 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya aquest forn consta com a destruït, ja que no queden restes visibles, tan mateix és possible que pugin quedar-ne evidencies al subsòl. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 169,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/