Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74566 | Rectoria de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 89-90. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 1, 18-9-1746; i L. 22. | XIX-XX | Va ser restaurada als anys vuitanta del segle XX. | La rectoria és una típica casa de poble, amb planta baixa, pis amb un balcó, golfes, un pati al darrere i un terrat. La façana està encarada a tramuntana i té com elements més destacables el portal, que és de pedra i està acabat amb una arc rebaixat, i el balcó del primer pis, que té la reixa de ferro forjat. A la part del darrere hi ha una galeria amb arcades. | 08069-55 | Plaça de l'Església, 4 | Va ser construïda a finals del segle XV, al costat de l'església i del campanar, cremada per les tropes franceses el juliol de 1812 i reconstruïda entre 1827 i 1831 amb la col·laboració dels veïns. La calç es va fer al forn de la Vinya Nova, mentre que els rajolers Picassó van fer tota l'obra cuita. | 41.5701900,1.8280400 | 402290 | 4602720 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74567 | Mig relleu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-relleu-de-la-pietat | XVI-XVII | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Mig relleu de la Pietat molt interessant, esculpit en una peça apaïsada, de pedra sorrenca i color gris. Representa la 13ena estació del Via Crucis, quan Jesús és devallat de la creu. Es tracta d'una escena d'amor, dolor i pietat d'una Mare que contempla i plora la mort del Fill martiritzat. La Verge està asseguda i porta un mantell que li cobreix el cap i una corona al damunt. Crist, que també porta corona , jeu defallit a la falda de la seva Mare, que l'aguanta per l'espatlla i el braç. A la part de baix hi ha llegenda que diu: 'NON EST DOLOR SICUT DOLOR MEUS', que traduït equival a dir 'no hi ha dolor com el meu'. | 08069-56 | Plaça de l'Església, 2 | El Viacrucis, o Camí de la creu, és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret: des que la seva detenció fins a la seva cruxifició i sepultura. Consta de catorze estacions que representen els moments més notables de la Passió de Crist. Aquesta escena pertany a un Viacrucis i va ser col·locada a la façana de l'església durant l'ampliació del segle XVIII, tot i que no se sap d'on ve. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74567-foto-08069-56-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Autor fotografia: Àngel Burniol, 2011. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74568 | Imatge de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-corneli | Enric Serra Rogent, de Collbató (25-2-2011). | XIX | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Imatge de Sant Corneli de terracota, amb un llarg hàbit llarg cenyit a la cintura, la tiara papal, barba i les mans obertes. És col·locat dins d'un nínxol de pedra que hi ha damunt del portal. | 08069-57 | Plaça de l'Església, 2 | Jordi Bosch, un veí ja traspasst, explicava que per fer aquesta imatge havien anat a buscar l'argila a can Dalmases i que molt segurament l'havien cuit en uns forns que hi havia a la riera (potser eren els forns de les Rovires, al terme dels Hostalets de Pierola). Altres versions, però, asseguren que va ser cuita a Collbató, als forns de cal Pepa. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74568-foto-08069-57-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74569 | Carrer Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-amadeu-vives | MUSET PONS, Assumpta (Novembre 2006), 'El carrer Major (segles X-XVIII)', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. Festa Major de Collbató, 1914. | XIII-XXI | El carrer Amadeu Vives s'estén des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església. La part històrica, però, queda reduïda a l'artèria que va des de portal de cal Bros fins a la plaça. Es tracta d'un carrer estret i, en algun tram també costerut, de traça clarament medieval. En aquesta zona es concentren molts dels elements patrimonials d'èpoques medieval -portal de cal Bros, arcades de pedra, murs atalussats-, moderna -dovelles gravades- i contemporània -esgrafiats i jardí de cal Rogent. | 08069-58 | Nucli històric de Collbató | L'actual carrer Amadeu Vives segueix el traçat del primitiu camí reial que venia de Barcelona i inclou els antics carrers Major, que anava des de la plaça de l'Església fins al turó del castell, i del Bonaire, que continuava fins al portal de Barcelona, ara de cal Bros. Al llarg del seu recorregut hi havia hagut, a part del portal esmentat, la ferreria del castell, la taverna, la carniceria municipal, diversos hospitiums, domus i algunes de les cases més importants de la vila de Collbató. És també el carrer on va néixer el mestre Vives. El 16 de setembre de 1914, coincidint amb l'homenatge a l'insigne músic, el carrer Major va ser rebatejat amb el nom d'Amadeu Vives. | 41.5684000,1.8296900 | 402425 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: portal de cal Bros. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74570 | Capitell de l'altar del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-laltar-del-roser | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 23, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XII | El capitell és de marbre blanc i té quatre cares esculpides amb el mateix tema, totes iguals i d'una gran qualitat. És a dir, és un capitell per ser vist per les quatre cares provinent, de ben segur, d'un claustre d'arcades simples. Fa 31,5 d'alt x 26,5 d'amplada a l'àbac i 20,05 a la base (amb collarí). Derivat en certa manera del corinti, uns grans acants ocupen la part inferior o cistell, sobre dels quals es cargoles unes grans volutes que neixen de gruixudes tiges a la part central de les cares del capitell. I entre aquestes volutes i els sortints de l'àbac hi ha una mena d'atlants amb els braços torçats en angle cap amunt i les mans aferrades a les tiges de les volutes. Serveix de pedestal de la Mare de Deú del Roser. | 08069-59 | Església de Sant Corneli | El capitell fa de peanya a la imatge de la Mare de Déu del Roser, que era del patronat de la família Rogent, la qual en va tenir cura durant molts anys. El capitell no sé sap d'on prové, però hom està convençut que a la capella li van portar els Rogent. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74571 | Relleu de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-corneli | XVII-XVIII | Dovella clau d'un arc de portal amb la imatge en relleu de Sant Corneli, patró de la parròquia, amb la tiara papal i el cap dins d'una petxina. Als carcanyols hi ha els caps d'uns angelets i sota la peanya que sosté el sant n'hi ha un altre de més gran. A la part superior hi ha la paraula CORNELI gravada amb lletres romanes. | 08069-60 | Església de Sant Corneli | M. Pagès creu que, com altres esglésies de la comarca, la de Collbató també devia ser reformada al segle XVI-primeria del XVII i que aleshores es devia col·locar aquesta dovella. Al XVIII, quan l'edifici fou reconstruït de nova planta, devia ser extreta i paredada. Fou trobada l'any 1985 sota la rosassa de la façana, durant una restauració. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74571-foto-08069-60-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 74572 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-4 | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 24, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Talla policromada de la Mare de Déu del Roser, que sosté el Nen sobre el ventre, i, amb la mà dreta, el rosari. La corona, envoltada de raigs ondulants, fa pensar en un barroc avançat. La Verge està dreta i porta un vestit florejat d'un verd fosc amb flors taronja-vermelloses. El Nen, amb els braços estesos, és en actitud de beneir. La qualitat de la talla és força bona i la policromia acceptablement conservada. Reposa damunt del capitell romànic de l'altar del Roser. | 08069-61 | Església de Sant Corneli | Com que la imatge és a la capella del Roser, de patronat dels Rogent, una família d'intel·lectuals i arquitectes molt arrelada a Collbató, i com que és l'única talla de qualitat de l'església, hom sempre ha cregut que podria haver estat una donació seva. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74572-foto-08069-61-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74573 | Morter de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morter-de-pedra | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. | XIV-XV | Morter de pedra amb quatre cares decorades alternativament amb dos escuts i dues flors. | 08069-62 | Església de Sant Corneli | Podria provenir de l'església antiga. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74573-foto-08069-62-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74574 | Orgue de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-collbato | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ, (1996), L'orgue de Collbató, Collbató, Associació d'Amics de l'Orgue de Collbató. | XX | El taller d'orgues Blancafort Orgueners de Monserrat en fa el manteniment. | L'orgue de Collbató és un instrument de transmissió mecànica i té vint-i-sis registres repartits en tres cossos: el teclat major, que ocupa la part central superior, amb un sòcol de trompeteria horitzontal; el segon teclat, que és a sota de l'anterior; i el pedal, que queda als costats. Hi ha 1.545 tubs més que representen les famílies sonores de l'orgue barroc: principals, flautes i trompeteries. La consola és a peu pla i de finestra. Té dos teclats manuals i un pedaler. El moble és de roure; els tiradors i les maces dels teclats, de cirerer; les tecles blanques, de boix de Montserrat; i els tubs, d'estany i fusta. | 08069-63 | Església de Sant Corneli | La idea de fer un orgue va néixer el 1978 i va ser impulsada per mossèn Joaquim Lluís. L'instrument fou dissenyat i construït pels artesans dels tallers Blancafort-Capella de Collbató, dirigits per J. Capella i F. Acitores. Tots ells van fer part de la feina de manera desinteressada. La coordinació i el finançament foren responsabilitats de la comissió creada amb aquest doble objectiu. Es va pagar amb aportacions de veïns i entitats privades, subvencions, loteria i un préstec bancari. Fou inaugurada el 5 de juliol de 1986 per l'organista Jordi Figueres. S'hi fan concerts d'orgue sol i combinat amb altres instruments i hi han participat organistes nacionals i internacionals, com Montserrat Torrent o David Dobson. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 1982-86 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Artesans del taller d'orgues Blancafort, de Collbató | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 74575 | Can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llong | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX-XX | Manca de manteniment. Hi ha símptomes evidents de degradació. | Masia distribuïda al voltant d'un pati central obert pels dos extrems i tancat pels laterals. Al cantó nord hi ha la casa, que té forma d''U' i està organitzada al voltant d'una galeria exterior. Té la façana encarada al sud, planta baixa i pis, amb balcons i baranes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al cantó sud hi ha dependències agroramaderes, de planta rectangular i coberta a un sol vessant, que clouen el pati pel sud. No hi ha elements arquitectònics destacables. Ha experimentat reformes que n'han alterat l'estructura originària. El 1884 es va col·locar la porta de ferro forjat que dóna accés al recinte de la masia. | 08069-1 | Afores, s/n | La masia de can Pere Llong podria ser un dels alous que el monestir de Santa Cecília de Montserrat va rebre l'any 945. Al segle XIV hi vivia Pere Dolo i per això també fou conegut com el mas Dolo. L'any 1440 Jaume d'Olivelles i Bernat Torres, marits de Gemona i Rúmia, la van vendre a Joan Fossalba. Pere Llong era el cabaler d'una pairalia de Terrassa que a finals del set-cents va casar-se amb la pubilla d'aquesta masia. Al darrer terç del segle XX hi hagué una residència per a la tercera edat i abans un restaurant. | 41.5493400,1.8270800 | 402178 | 4600406 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74576 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-0 | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789, Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX | Manca de manteniment. Hi ha humitat i les parets estan escrostonades. | Santa Margarida de les Amenolelles és una capella incorporada a la masia de can Pere Llong. Té una sola nau, planta rectangular i coberta amb una volta d'arc rebaixat, arrebossada i emblanquinada. La façana mira cap al nord-oest i té un portal rectangular, al qual s'accedeix mitjançant tres graons (un dels quals és de totxos posats de cairell), una finestra ovalada al damunt i un campanar d'espadanya fet de totxo amb una campana. La paret està arrebossada i pintada. En alguns llocs, però, es veu el material de construcció. No conserva elements arquitectònics originaris. | 08069-2 | Can Pere Llong (Afores, s/n) | El 945 els comtes Sunyer i Riquilda van donar l'església de Santa Margarida a Santa Cecília de Montserrat i el 1065 el bisbe Guislabert la donà a la canònica catedralícia de Barcelona. El 1487 hi vivia un ermità i el 1587 s'ordena la seva restauració. Al XVIII depenia de Montserrat com a possessor dels béns de Santa Cecília. Cada any, el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, s'hi celebrava una missa oficiada per un monjo. Arran de les desamortitzacions del segle XIX passà a mans de la família Fossalba, de can Pere Llong, que la reconstruí l'any 1885. Actualment està desafecta. | 41.5494100,1.8270700 | 402178 | 4600414 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74577 | Can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dolcet | CUELLO, Ramon RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 175-176 i 193. MUSET PONS, Assumpta (2009-2011), Can Dolcet [Estudi històric en execució]. | XIX | El conjunt d'edificis que formaven el mas es va ensorrar fa uns anys. S'ha construït un petit annex i s'està tramitant la reconstrucció d'un nou edifici. | Les restes de la masia, ensorrada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, les de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la sorra o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar. | 08069-3 | Afores, s/n | El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermesenda, oferiren a Montserrat una 'hacienda, sita en el término del castillo de [...] la Guàrdia, donde dizen Amenoleles'. El 1158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien 'en el manso de Amanoleles, propio del Monasterio'. El fet que aquest fos l'únic mas que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia. Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després del casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet. Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord. El 1913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1989 la va comprar Pere Prat, que n'és l'actual propietari. | 41.5555400,1.8235600 | 401894 | 4601098 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provenen de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74578 | Torre del telègraf de can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-de-can-dolcet | AGUILAR PÉREZ, Antonio (2003), 'La telegrafia óptica en Cataluña', Scripta Nova, vol. VII, núm. 137. LEN I CURRIUS, Lluís i PERARNAU I LLORENS, Jaume (2004), La telegrafia òptica a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau. | XIX | Està mig ensorrat i té esquerdes molt preocupants. L'any 2010 l'arquitecte municipal va emetre un informe sobre l'estat de l'edifici i les actuacions que calia fer per mantenir-ne la integritat constructiva i tècnica. | El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitlleres, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques. En la construcció es van emprar pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i totxo i rajola de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres. | 08069-4 | Turó de can Dolcet | La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït en terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions. | 41.5563000,1.8164900 | 401306 | 4601191 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74578-foto-08069-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74578-foto-08069-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74579 | Can Martí Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-joan | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres. | Can Martí Joan és una masia formada per diverses construccions. L'edifici principal, destinat a habitatge, és rectangular i té planta baixa i pis. La coberta és de teules i repartida a dues aigües. Té tortugada i el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada cap a migdia i construïda amb pedra vista. A la planta baixa hi ha el portal, que ocupa una posició central i està flanquejat per dues finestres de pit; mentre que a la planta superior hi ha tres finestres balconeres, amb els balustres de terracota, i dues obertures més petites. Tots els brancals i les llindes són d'obra cuita. L'altra façana a destacar és la de la part oriental. Aquí hi ha un altre portal, més modern, amb una teulada i una galeria amb balustres de terracota, formada per quatre arcs de mig punt que s'aguanten sobre pilars de totxo. A la part de ponent hi ha una escala que dóna accés a una terrassa. En aquesta zona hi ha altres estances que antigament devien ser la casa dels masovers i els espais agrícoles i ramaders típics de les masies. El complex està envoltat per una muralla de pedra. | 08069-5 | Afores, s/n | Havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. El monestir de Sant Cugat cobrava dues gallines, en concepte de cens, la meitat del delme i la meitat de la tasca, mentre que el monestir de Montserrat percebia l'altra part del delme. La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent. | 41.5543500,1.8265800 | 402144 | 4600963 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74580 | Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Gaspar Doménech i Caterina; i Llo, 490, f. 75 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. | XV-XX | Durant aquests darrers anys s'hi ha fet obres de manteniment i reforma. | Can Guineu és una masia petita d'un pis d'alçària i planta rectangular. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel al portal principal, que forma un arc de pedra de mig punt i sembla donar accés a un barri interior. Al voltant de l'edifici residencial hi ha diversos equipaments, com el cup, que va ser construït en alçada a la part de ponent, o la cisterna. Des de l'exterior, l'element més destacable és una petita finestra de pedra, amb la llinda treballada, que fou oberta a la façana de migdia. Al costat del mas hi ha una bassa, un cobert i diverses feixes. | 08069-6 | Afores, s/n | El 1496 era conegut com el mas Rovira i pertanyia a Caterina Rovira i a Gaspar Domènec. La parella estava obligada a viure a la casa, a fer-hi foc i a mantenir les terres cultes. Feia partió amb el terme d'Esparreguera i amb els masos Fussalba (can Pere Llong) i Alegre (can Dolcet). | 41.5522000,1.8271000 | 402184 | 4600724 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74581 | Can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llates | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran. ARXIU R. RODRÍGUEZ, Concòrdia [...], 22-8-1685. | XIX-XX | En aquests darrers anys s'hi han fet reformes i obres de manteniment. | Can Llates és una masia formada per diverses construccions, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Actualment està dividida en dos habitatges i en un d'ells hi ha un restaurant. | 08069-7 | Afores, s/n | L'any 1496 pertanyia a Joan Duran i Bartomeua Domènec. Limitava amb el terme d'Esparreguera, la riera del Torrent Mal, les terres dels masos Fossalba i Andreu i el camí reial. L'any 1638 l'heretat passà a mans de Joan Llates, que l'havia comprat a Antoni Joan Duran i que li donà el nom. | 41.5596800,1.8293400 | 402382 | 4601552 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74581-foto-08069-7-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment hi ha un restaurant. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74582 | Rellotge de sol de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | Conserva l'agulla i les marques de les línies horàries, però ha perdut la policromia. | El rellotge de sol de dia és situat a la façana d'un annex de can Llates. Està encarat a migdia i senyala les hores diürnes. És vertical i té forma rectangular, amb la capçalera acaba en punta. | 08069-8 | Masia de can Llates (Afores, s/n). | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595300,1.8290700 | 402360 | 4601535 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74582-foto-08069-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de tarda que hi ha a la paret de ponent del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74583 | Rellotge de sol de tarda de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | És pintat damunt d'una paret de tàpia que s'està ensorrant, com a conseqúència de la pluja. | El rellotge de sol de tarda de can Llates és vertical i col·locat a la paret més ponentina de la masia. Està relacionat amb el rellotge de dia que hi ha a la façana meridional del costat. Aquest comença a marcar les hores després del migdia, quan el sol ja va a la baixa. L'agulla i les marques horàries tenen una inclinació específica, diferent de les dels rellotges de dia, que s'adapta a la manera com el sol de la tarda incideix sobre la paret. Conserva el gnòmon i part de la policromia originària. Es poden veure el quadrant i les línies horàries, tot de color vermell sobre fons blanc. Al voltant hi ha les hores, en nombres àrabs, i a la part de baix una sanefa formada per una franja blava i una línia corba. La genialitat del rellotge contrasta amb la poca destresa del pintor. | 08069-9 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595500,1.8290500 | 402358 | 4601537 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74583-foto-08069-9-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de dia que hi ha a la paret sud del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74584 | Rellotge de sol de cal Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fermi | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Lluís Casanovas, de Collbató (26-1-2011). | XVIII-XX | Va ser restaurat l'any 1920 i repintat fa pocs anys. | El rellotge de sol de cal Fermí és de forma rectangular i està emmarcat i orientat al sud-est. Té les xifres aràbigues de 6 a 4, el gnòmon una mica torçat i la llegenda: 'quan el sol em tocarà sabré l'hora que serà. Any 1920'. | 08069-10 | Carrer de la Font del Còdol, 36 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.Aquest és un rellotge molt antic, instal·lat per un avantpassat de l'actual propietari. Potser per aquell Fermí Casanovas que a finals del segle XVIII ja tenia la casa a la Font del Còdol. L'any 1920 es van fer obres a la façana i es va restaurar el rellotge. | 41.5613600,1.8132400 | 401042 | 4601756 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74584-foto-08069-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 1155. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74585 | Rellotge de sol de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quelus | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Miquel Vallès i Ollé, de Cal Quelus (26-1-2011). | XX | El rellotge de sol de cal Quelus és de tipus vertical declinant, fet amb quatre toves de 50 x 50 i orientat al sud-est. Té forma rectangular, línies horàries, xifres romanes i el sol al pol. Està decorat amb les quatre barres, la lluna, el sol, la senyera amb una inscripció al voltant que diu 'no hi ha terra més ufana', un colom amb una branca d'olivera al bec, els escuts de Barcelona i Collbató, una inscripció que posa 'Ca'n Quelus' i la llegenda 'pels amics a tota hora'. | 08069-11 | Carrer de la Font del Còdol, 18 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. Aquest va ser dibuixat, pintat i cuit a la bòvila de can Vallès del Bruc i instal·lat pel paleta de Collbató, Josep Bertran. | 41.5615100,1.8137200 | 401083 | 4601772 | 1972 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74585-foto-08069-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Benasco Galceran | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2927. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 74586 | Rellotge de sol de cal Gallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-gallet | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | El rellotge de sol de cal Gallet és de tipus vertical i està gravat sobre una placa rectangular de pedra. Està orientat al sud i té les línies horàries de 6 a 6, xifres romanes i el sol al pol. El lema diu: bon dia. | 08069-12 | Plaça de l'Església, 8 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5700500,1.8281800 | 402301 | 4602704 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74586-foto-08069-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2928. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74587 | Trull de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-llates | XIX | El trull de can Llates és un dels darrers equipaments oliers de Collbató que encara es conserva íntegre i en el seu enclavament originari. Consta de dues màquines: el molí de pedra tradicional, petit i format per la pedra solera, la vora, l'arbre, el corró cilíndric, el mallal i la biga; i la premsa de racó, que és una peça mixta construïda amb fusta (capçal i barra), acer (columnes laterals o costelles, cargol i volant) i pedra (base). Ambdues funcionaven amb energia de sang. En el cas de la premsa, primer es feia girar manualment el volant amb orelles que envolta el cargol, després es continuava amb una palanca i, finalment, es feia girar la barra dreta que hi havia al costat. També era utilitzada per premsar raïm. Aleshores es prescindia dels cofins i s'hi posava una gàbia de fusta. | 08069-13 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Va ser construït cap a finals del segle XIX, en un moment de gran expansió de l'olivera. Era utilitzat per fer l'oli de la casa i també el d'altres pagesos. | 41.5597500,1.8292100 | 402372 | 4601559 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 74588 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r. | XIX-XX | L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres. | La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga. | 08069-14 | Carrer Monestir, 24 | El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions. A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns. | 41.5650000,1.8044600 | 400316 | 4602171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74589 | Bassa de can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-dalmases | Font: Josep Benavent, de Collbató (10-1-2011). XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2009), IV inventari d'acords i entitats de custòdia del territori a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Informe XCT 17, (Edició en PDF). | XX | La bassa està bruta de deixalles. | La bassa de can Dalmases és un petit llarg artificial de 0,50 ha d'extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació. | 08069-15 | Riera de can Dalmases | Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l'Anton de l'Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l'Anton de l'Ermità, que s'omplia amb l'aigua d'un rec que queia des dels plans de can Dalmases. Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop. Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d'aquesta vinya i van fer un gran clot que s'omplia amb l'aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc. Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l'objectiu de reomplir l'esvoranc. Les protestes d'alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l'atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l'únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo. | 41.5650100,1.8002600 | 399966 | 4602177 | 1960 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està inclosa en l'Inventari d'Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l'any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l'Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 74590 | Cal Ramonet de les Postes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-les-postes | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 591. MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU FAMILIAR, Doc. 7-11-1860. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres de restauració. | Cal Ramonet de les Postes és un edifici rectangular, que té planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener perpendicular al portal d'entrada i una tortugada de ceràmica. La façana principal està arrebossada per la part inferior i és de pedra vista a la resta. L'accés es fa per un gran portal de pedra polida, coronat amb un arc rebaixat, que té la data de 1833 gravada a la clau. Dos balcons amb sengles reixes de ferro forjat donen llum a les estances del primer pis, i tres finestres més (dues de rectangulars i una d'ovalada) en donen a les golfes. | 08069-16 | Carrer de les Postes, 14 | Edifici construït coincidint amb l'obertura de la carretera reial de Madrid a Barcelona pel Bruc. El 1809 es parla de la 'casa de les Postes' de la Font del Còdol i el 1860 de la 'casa hostal llamada de las Postas Novas'. Formava part de la xarxa estatal del servei postal públic. Aquí es feia el canvi de cavalls i s'atenia els passatgers. Actualment és coneguda com cal Ramonet de les Postes. El servei de postes va ser suprimit el 1860, quan va entrar en servei el ferrocarril de Barcelona a Madrid, tal com se li va comunicar per escrit a aquest mestre de postes Els animals van quedar per a ell. | 41.5615000,1.8135200 | 401066 | 4601772 | 1833 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 74591 | Brocal del pou de cal Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-migrat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 33, f. 78 v.: i C. 514. Josep Benavent, de Collbató (22-12-2010). | XIX-XX | El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d'alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d'aigua que passa pel subsòl. L'extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d'una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta. | 08069-17 | A-II, km 575 | El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l'any 1958 el va vendre a l'Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes. Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h. L'any 1958 l'Ajuntament va nomenar encarregat 'del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent' per tal que gestionés la venda d'aigua als particulars. El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric. Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l'autovia, aprofitant els totxos de l'antic brocal. | 41.5658200,1.8099500 | 400775 | 4602255 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74592 | Brocal del pou de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-quelus | Miquel Vallès i Ollé, de cal Quelus, (28-12-2010). | XIX-XX | L'any 2000 va ser restaurat. | El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d'obra cuita unides amb morter de fang. L'aigua s'extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa. A l'interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l'aigua. | 08069-18 | Plaça de la Font del Còdol | El pou de cal Quelus va ser obert per aquesta família de pagesos per aprofitar l'aigua que passava per davant de casa seva. El corrent és superficial, d'un 20 o 25 m, i escàs. L'aigua s'utilitzava per regar. L'any 2000, quan l'era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l'Ajuntament. | 41.5613500,1.8138700 | 401095 | 4601755 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74593 | Escultura Impuls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-impuls | BASSEGODA NONELL, Joan (Int.) (1993), Ramon Cuello, Barcelona, Ediciones Anael. | XX | Té algunes pintades fetes amb spray. | Escultura de gran format i d'uns 1.500 kg de pes. Està feta amb ferro i alterna les formes rectilínees, rodones i planes. Té diverses agulles que estan inspirades en la muntanya de Montserrat i s'eleven cap al cel. | 08069-19 | Avinguda del Centenari, 2 | Obra de juventut de l'escultor Ramon Cuello. Va ser un encàrrec del Sr. Josep Ollé Matalonga per ornamentar el flamant restaurant Montserrat Exprés, del qual n'era el propietari. Va ser fosa a la caldereria Mesto de Sants (Barcelona) a partir d'una maqueta. Mentre la col·locaven va caure a terra, una de les punxes es va torçar i va haver de ser reparada. A la inauguració hi van assastir el Capitan General de Catalunya i el Delegat del Ministerio de Información y Turismo. | 41.5626000,1.8162500 | 401295 | 4601891 | 1970 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74593-foto-08069-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Cuello | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 74594 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po-0 | ARXIU FAMILIAR, Not. Ignasi Montoriol d'Esparreguera, 1-1-1759. | XIX-XX | Va ser restaurada fa pocs anys. | Cal Po és una masia amb planta baixa, on destaquen les pedres del portal que són originàries; un pis, amb dos balcons; i les golfes, amb quatre finestrals fets amb totxos i acabats en sengles arcs de mig punt, protegits amb uns balustres de pedra moderns. A banda i banda de la façana hi ha uns contraforts fets amb pedres i totxos. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al davant hi ha una terrassa amb una pedrissos, que són de construcció recent; i al costat una estança amb un portal de totxo amb un arc rebaixat. L'entorn de la casa està envoltat de feixes de cultiu i pins. | 08069-20 | Afores, s/n | L'origen d'aquesta masia es remunta al 1759, quan Josep Jorba, amo de can Martí Joan, va vendre's la meitat de la peça de terra erma, dita de l'Hereu, a Josep Carafí menor. L'altra meitat l'havia de vendre a Josep Carafí major. En aquest tros van bastir-hi la casa pairal coneguda com cal Po, que és el diminutiu de Josepó. | 41.5605600,1.8114900 | 400895 | 4601670 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74595 | Objectes a la rotonda de l'avinguda Verge de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-de-lavinguda-verge-de-nuria | XX | La rotonda de l'avinguda de Nostra Senyora de Núria acull els següents elements patrimonials: una premsa de racó, amb les costelles i els tirants de ferro, la biga superior de fusta i la base de pedra; una mola inacabada d'un molí olier feta amb conglomerat montserratí, d'1,78 m de diàmetre, i un corró de ferro de 0,76 m de diàmetre i 1,02 m de llarg, amb els arreus per enganxar-lo a l'animal. | 08069-21 | Avinguda Verge de Núria | La premsa prové del trull de can Dolcet i la mola del Grau de l'Asbertó, on havia quedat abandonada. Ambdues peces van ser recuperades per Josep Matalonga. La roda de molí és una donació del Sr. Albert Castells, de ca l'Asbertó. El corró servia per aplanar i arranjar la carretera de Monistrol, abans de ser pavimentada. | 41.5626400,1.8186400 | 401495 | 4601892 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 74596 | Anunci del Nitrato de Xile | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-del-nitrato-de-xile | Miquel Alsina, de ca n'Alzina de Castellolí (27-1-2011). | XX | Es tracta d'un cartell publicitari de gran format integrat per noranta-nou rajoles de ceràmica policromada, de 0,20 x 0,20 m cada una. La composició esta formada per la silueta, en blau fosc i sobre fons groc, d'un home amb barret i mànigues arremangades que va a cavall per un sembrat, i per la llegenda 'Abonad con Nitrato de Chile', escrita en taronja i blanc. El conjunt està delimitat per una línia blanca i una faixa blau fosc i era visible per als cotxes que anaven per la carretera N-II en direcció cap a Madrid. | 08069-22 | Carrer Montserrat, 1 | L'anunci fou dissenyat a començament del segle XX per promocionar el nitrat de Xile. Era col·locat a les cases de les carreteres principals, en llocs fàcils de veure. Molt probablement aquest va ser instal·lat el 1953 (el mateix any en què van instal·lar el de ca n'Alzina, de Castellolí). Els tractes es feien de paraula amb el Sr. Carnicer, que era el representant comercial de l'empresa, que de primer tenia la seu a Barcelona i més tard a Saragossa. Com a recompensa els propietaris de la casa rebien anualment un sac de nitrat de Xile, que era un producte molt preuat pels pagesos. | 41.5615000,1.8153100 | 401215 | 4601770 | 1953? | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Adolfo López-Durán | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 74597 | Abeurador de cal Xabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-xabret | ARXIU COMARCAL DE BAGES, Fons Municipals, núm. 264. La Vanguardia Española, 16-4-1907, p. 3; i Josep Bertran, de cal Xabret (19-3-2011). | XX | Hi ha una mica d'humitat i a l'interior s'acumulen algunes deixalles. | L'abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d'una fornícula rectangula i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes. Les mides són: entre 9 i 9,20 m d'alçària, 2,25 m d'amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d'alçària i folrada amb rajoles esmaltades. | 08069-23 | Carretera B-112/carrer Nou, 35 | L'any 1885 l'Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d'Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa. Les obres van ser subhastades l'any 1907. La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies. Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d'animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se. L'omplien a cops de galleda amb l'aigua de la seva cisterna. A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties. | 41.5650800,1.8311700 | 402543 | 4602149 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74598 | Cal Bonaparte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonaparte | XIX-XX | Sempre està tancada i té les parets exteriors escrostonades. | Cal Bonaparte és una casa de planta rectangular, amb baixos, pis i coberta en forma de terrassa. Té un altre terrat al cantó de llevant i un jardí al davant. La façana principal té quatre finestres repartides pels laterals de les plantes inferior i superior, un portal central, una finestra balconera al damunt i un balustre de terrissa amb pilars intercalats a dalt de tot. L'accés des del carrer es fa per una gran porta de ferro forjat flanquejada per dos pilars acabats amb rajoles esmaltades de color verd. | 08069-24 | Carrer Nou, 15 | 41.5656700,1.8305300 | 402491 | 4602215 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74598-foto-08069-24-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 74599 | Pou del Xic Riera o dels Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xic-riera-o-dels-clots | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El pou de cal Xic Riera és dins d'una caseta d'obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l'aixeta. | 08069-25 | Avinguda del Centenari, 38 | Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp. L'Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d'aigua les noves escoles nacionals. L'aigua s'extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt. Des d'allà es dirigia cap a les escoles. L'encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent. També s'hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n'hi anava a buscar per cuinar i beure. Va ser clausurat per raons sanitàries | 41.5660000,1.8243900 | 401979 | 4602259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està paredat i fora de servei. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74600 | Hostal de la Fumada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-fumada | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | L'Hostal de la Fumada és un habitatge familiar i agrícola, de tres nivells, amb els baixos preparats per acollir hostes i cavalleries. La casa pairal té la coberta a dues aigües, tortugades ceràmiques i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat i pedrissos i finestres de pit amb reixa de ferro forjat als costat; al primer pis, un balcó central i sengles finestres balconeres als costats; mentre que a les golfes, que únicament ocupen el cos central de l'edifici, hi ha dues arcades obertes, acabades amb arcs de mig punt i protegides amb reixes de ferro forjat. En un annex situat al cantó de ponent hi ha un cobert per als animals de càrrega i de tir. És un edifici molt gran, de planta rectangular i amb la teulada a dues aigües, construït amb morter de calç, pedra i obra cuita. Té un portal a cada extrem per facilitar el trànsit dels carros i uns murs molt gruixuts, preparats per aguantar les àmplies arcades de totxo de mig punt que sostenen la coberta. | 08069-26 | Carrer de la Fumada, 6 | La Fumada és una petita barriada de cases construïdes a començament del XIX al costat de la carretera reial. Els anys 1815 i 1819 Josep Bosch i Manuel Bros van aconseguir sengles permisos per construir dues cases i tenir-hi hostals. Fou freqüentat per traginers, carreters i diligències que circulaven per la carretera. Sembla ser que durant la guerra Civil allotjà tancs i al final de la contesa fou bombardejat. | 41.5628700,1.8256000 | 402075 | 4601910 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74601 | Era de la Fumada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-fumada | XIX-XX | Hi ha moltes rajoles trencades i envaïdes per l'herba. | L'era de la Fumada és la típica era de batre. Té forma circular i està enrajolada amb peces de terra cuita gravades amb les ditades, per tal facilitar la separació de la palla i el gra. Va ser habilitada en una feixa i té una petita paret de marge al darrere i una altra que l'envolta i l'aguanta. Moltes rajoles estan trencades i les herbes creixen entre les esquerdes i les juntes. | 08069-27 | Carrer de la Fumada, 6. | Antigament totes les masies i pagesos importants tenien eres per batre els cereals i els llegums. A Collbató n'hi hagué diverses, la majoria, però, han desaparegut i aquesta és un dels pocs equipaments que encara es conserven. | 41.5628200,1.8263300 | 402136 | 4601904 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74601-foto-08069-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74601-foto-08069-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74601-foto-08069-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74602 | Bassa de cal Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-brotons | XX | Hi ha moltes esquerdes i està envaït per la vegetació. | La bassa de cal Brotons està format per un dipòsit i una zona de pícnic. El dipòsit és cilíndric, fou construït amb formigó armat, té un gruix d'entre 10 i 30 cm i fou parcialment soterrat. Rep l'aigua a través d'un tub de 20 cm de diàmetre. La zona de pícnic és al costat i fou bastida amb els mateixos materials que la bassa. Té formes arrodonides i ondulants, i està decorada amb rajoles esmaltades blanques i blaves. Hi ha una taula rodona gran, envoltada per un mur circular d'uns 2 m d'alçària que s'allarga cap a un cantó. Aquest mur aguanta una estructura de ferro coberta amb una planta enfiladissa que fa ombra i té un banc d'obra adossat. Al costat hi ha una caseta amb una font. | 08069-28 | Afores, s/n | Fou construït per una família benestant que estiuejava a la font del Còdo, als anys 30, amb l'objectiu de realitzar festes i reunions familiars sota l'aixopluc d'uns til·lers. | 41.5560600,1.8206100 | 401649 | 4601160 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74603 | L'Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-vell | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 546. | XIX-XX | L'Hostal Vell és un edifici de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. A la paret del davant destaquen el portal principal, amb un arc de pedra, i els tres balcons de la planta noble. Al costat de la casa hi ha corrals i estables. | 08069-29 | Carrer Nou, 4 | És una antiga hostatgeria construïda que Jaume Vacarisses al segle XVII, al lloc anomenat les Llongànies, lluny del poble i al costat del camí de Barcelona. Va ser l'origen del carrer Nou, que a finals del XVIII era conegut com el carrer de les Cases Noves de l'Hostal. Tenia espais per albergar els hostes i les cavalleries, era, bassa, hort i diverses peces de terra. El 1843 era regentat per Pau Raventós. Fa pocs anys van obrir un carrer al darrere que fou batejat amb el nom d'Hostal Vell. | 41.5660900,1.8298200 | 402432 | 4602263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74604 | Cal Pepa o Posada de las Cuevas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepa-o-posada-de-las-cuevas | ARXIU FAMILIA BACARISAS, Not. Tomàs Comelles, d'Esparreguera, 3-4-1854. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. BALAGUER, Víctor (1857), Guía de Montserrat y sus cuevas, Barcelona, Imprenta Nueva de P. Jesús y R. Villegas, p. VI. CORNET Y MAS, Cayetano (1863), Tres días en Montserrat, Barcelona, Librería del Plus Ultra, p. 29. FORD Richard (1855), Handbook for travellers in Spain, London, J. Murria, vol. I, p. 418. | XIX-XX | Cal Pepa és un edifici gran, de planta quadrada i obert als quatre vents, excepte per la banda de tramuntana. Els murs de carga són de pedra i totxo massís. La teulada és de teula aràbiga, inclinada a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal a la plant.a baixa, balcons al pis noble amb baranes de ferro, finestres a les golfes i un frontó triangular al damunt. A la planta baixa hi havia els serveis i als dos pisos superiors les habitacions. També hi ha un pati al davant, cisterna, safareigs, horts i una cotxeria. A les façanes es conserven restes de la policromia de la decoració marbrenca originària i de les lletres de 'Posada de las Cuevas'. | 08069-30 | Carrer Amadeu Vives, 43 | L'any 1854 va acabar la construcció de la 'posada nueva de las cuevas', encarregada per Pere Vacarisses, hostaler de Collbató, a Tomàs Cabeza, mestres de cases d'Esparreguera. Va ser bastida al costat del camí de Barcelona i va substituir un vell hostal que hi havia en aquest mateix indret. Acollia els viatgers i els turistes que anaven a Montserrat, als quals també s'oferia la possibilitat de visitar les coves del Salnitre. Aquí aconseguien guies i cavalleries per pujar la muntanya i visitar les coves. Va acollir molts dels personatges il·lustres que van visitar el monestir i és esmentat per Richard Ford, Víctor Balaguer i Gaietà Cornet, entre d'altres. | 41.5672200,1.8296800 | 402422 | 4602388 | 1854 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74605 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-12 | ARXIU A. MUSET, Programa de la Festa de la Creu de Terme de Collbató, 29-11-1959. | XX | Li ha caigut alguna llosa. | La Creu de Terme és un monument format per una graderia circular de tres graons folrada amb lloses de la pedrera de cal Rogent, que fan de base i de banc; una columna vuitavada, coronada amb una faixa circular amb la llegenda 'salut, vida i resurrecció nostra'; i per la creu. La creu és una peça de ferro, sense relleus, de la tipologia de creu grega, amb els quatre braços de la mateixa mida, que s'aguanta damunt d'una agulla del mateix material, envoltada per uns cargols ornamentals. Hi ha dos escuts: el de Collbató, que és visible des del camí, i el de Catalunya, que va ser col·locat al darrere. | 08069-31 | Avinguda de la Fumada, 14 | Tradicional creu de terme que hom col·locava a les entrades dels pobles. Fon instal·lada pels Amics de les Creu de Termes del Cercle de Sant Lluc i beneïda el 29 de novembre de 1959 per mossèn Ricard Ardiñach, capellà del poble, en un acte organitzat conjuntament amb la parròquia de Collbató. Hi actuà la Coral Sant Jordi, que interpretà cançons populars catalanes. | 41.5658100,1.8263700 | 402144 | 4602235 | 1959 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | El Decret 571/63, de 14 de març, estableix que totes les creus de terme de més de 100 anys tenen la qualificació de BCIN. La de Collbató, però, no s'hi por acollir, ja que no supera aquest llindar cronològic. | 116|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 74606 | Trull de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-vinya-nova | MUSET I PONS, Assumpta (2004), La Vinya Nova, una masia montserratina [Treball inèdit]. | XVI-XVIII | El trull de la Vinya Nova és un cobert mig ensorrat, que conserva les restes dels murs perifèrics, que van ser bastits amb pedra i tàpia, dos pilars d'obra, un tros de la paret del casal on s'apilaven les olives abans de la mòlta, i les restes del trull originari: el molí de pedra, amb la solera i la mola; i la lliura de l'antiga premsa de biga, feta amb pedra pinyolenca de Montserrat. Les cubelles, que també són de pedra, van estat extretes i col·locades en un altre indret. | 08069-32 | Afores, s/n | La Vinya Nova era una granja del monestir de Montserrat repartida entre el Bruc i Collbató. Fou fundada per l'abat Bartomeu Garriga, al segle XVI, i engrandida al XVII. L'anomenaren la Vinya Nova perquè s'hi van plantar ceps i, també, per diferenciar-la de la Vinya Vella, l'altra granja que el cenobi tenia a Esparreguera. El complex estava format per les terres i els edificis residencials, agrícoles, ramaders i industrials. A Collbató hi havia la meitat de la casa, amb les cel·les dels monjos, el celler i els espais oleícoles. Durant la desamortització va ser venuda a Antoni Miret i Miquel Formosa, negociants del Penedès, que se la repartiren el 1846. La part de Collbató va quedar per a Formosa. A mitjan segle XX pertanyia als Rogent, que l'havien comprada. No fa gaire es va modificar el límit territorial entre el Bruc, que es va annexionar la part residencial i el celler, i Collbató, que es va quedar amb el trull. | 41.5829400,1.8093100 | 400748 | 4604157 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74606-foto-08069-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74606-foto-08069-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74606-foto-08069-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment forma part d'un restaurant. | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74607 | Cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bros | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L Ig, 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 381 (1), f. 43 v.; i Llo. 490, f. 7 v. | XIII-XIX | Una part de l'edifici està habitat, mentre que la resta, que també és la més antiga, està tancada des de fa molts anys i té esquerdes molt preocupants en un dels murs exteriors. | Cal Bros és un edifici de planta baixa, pis i la teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment destaquen la paret, feta amb carreus ben tallats, un portal dovellat amb un arc de mig punt i mènsules a ambdós costats, un pedrís i una finestra de totxos més moderna. Al davant hi ha una placeta amb més mènsules a la paret, que devien aguantar un embigat, i carreus ben tallats a les cantonades. | 08069-33 | Carrer Amadeu Vives, 50 | L'any 1280 Guillem de Montserrat, senyor de Collbató, va establir una casa al costat dels camins d'Esparreguera i dels Clots, a Jaume Serrió. Era l'edifici amb portal dovellat de cal Bros, que el 1496 habitava Mateu Fontanal i el 1726 Joan Bros. A la part de tramuntana hi havia la ferreria del castell. | 41.5684400,1.8296000 | 402417 | 4602524 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74607-foto-08069-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74607-foto-08069-33-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74608 | Cal Trago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trago | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 381 (1), f. 43 v.; i Llo. 490, f. 7 v. | XIII-XX | Va ser reconstruïda l'any 1978. | Cal Trago és una casa que té les parets de pedra i la façana meridional molt gruixuda, ja que feia la funció de muralla. La teulada és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i pis i diverses obertures modernes: balcons, finestres balconeres i finestres de pit que donen a l'exterior del nucli medieval, en uns casos, i a l'interior, en altres. L'entrada de la casa és a la volta del portal i es fa a través d'un arc ogival de pedra. | 08069-34 | Carrer Amadeu Vives, 37 | Edifici bastit al peu del turó i del portal de Barcelona, que tancava la vila pel sud i devia estar relacionat amb el castell. D'acord amb la informació que dóna el capbreu de l'any 1611 hi podria haver hagut uns estables del castell i el forn de la vila, tot i que només és una hipòtesi. | 41.5684800,1.8297600 | 402431 | 4602528 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74608-foto-08069-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74608-foto-08069-34-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74609 | Portal de cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-bros | XIII-XX | El portal de cal Bros està format per dos arcs bastits amb carreus de pedra: l'exterior és de mig punt i l'interior ogival. Formen una volta que encara conserva les pollegueres de les portes. A la part de llevant hi ha un tercer arc apuntat que dóna accés a un habitatge lateral. La coberta és plana, feta amb bigues de ciment i revoltons, que aguanten l'estança del damunt. Un cop traspassat el portal, i dins ja del nucli històric, hi ha una petita plaça amb mènsules de pedra que evidencien l'existència d'un antic embigat de fusta. | 08069-35 | Carrer Amadeu Vives, 50 | Portal construït al peu del turó del castell i del camí de Barcelona (era conegut com el portal de Barcelona), que tancava la vila pel sud. L'existència d'un contrafort a ponent (a l'interior de la volta), que reforçava la paret del cantó de ponent, fa pensar que primer es va fer l'arc de mig punt, que dóna a la part de fora, i després la volta i l'arcada ogíval interior. | 41.5684100,1.8297200 | 402427 | 4602520 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74609-foto-08069-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74609-foto-08069-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74609-foto-08069-35-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 74610 | Bassa de cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-bros | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 490; i Man., 34, f. 27 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143. | XIII-XX | Està envaïda per la vegetació i els murs es poden esllevissar.. | La bassa de cal Bros és un embassament de recollida de les aigües pluvials, que fou habilitat aprofitant l'enclotada que hi ha arran del serral del davant del portal de cal Bros. Té tres murs de contenció, que foren bastits amb pedra i morter de calç. Les mides de la bassa són: 15 m x 13 m x 1,5 m, i el sòl és de terra compactada, amb una inclinació del 20% i una superfície de 140 m2. Quan es va remodelar el carrer Amadeu Vives es va esbotzar el rec que alimentava la bassa i ara hi ha poca aigua. Està envaïda per la vegetació i molt abandonada. A l'estiu hi ha granotes. | 08069-36 | Carrer Amadeu Vives, davant de l'arc de cal Bros | La bassa de cal Bros és documentada al segle XV (tot i que molt probablement podria ser anterior) i coneguda aleshores com la bassa del Lledor. Era un equipament públic que servia d'abeurador, per regar i per fer la bugada. Al segle XVII també proporcionava aigua a un trull que hi havia al costat. Era situada fora vila, al davant del portal de Barcelona i s'omplia amb l'aigua de la pluja que s'escorria des de la part alta de la vila i del turó del castell. L'aigua era recollida i canalitzada fins a la bassa mitjançant uns recs parcialment desapareguts. Formava part d'un conjunt de basses públiques, que hi havia a la perifèria del nucli urbà, comunicades per una xarxa de recs, que captaven l'aigua i la distribuïen pels diferents dipòsits de dins i de fora de la vila. | 41.5680800,1.8299200 | 402443 | 4602483 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74610-foto-08069-36-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 74613 | Dovella de cal Grandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-cal-grandet | XVIII | Clau d'un portal de pedra de mig punt amb la següent incripció, gravada amb lletres romanes: 'CHAZA DE MANUEL LLONGERES AÑO 1784', que es correspon amb el pagès i l'any en què la casa devia ser habilitada. | 08069-39 | Carrer Amadeu Vives, 46 | Durant el segle XVIII hi va haver un creixement de la població i de la construcció d'habitatges. Algunes cases foren bastides fora de la vila medieval. D'altres, com aquesta, foren rehabilitades a l'interior. | 41.5689200,1.8294700 | 402407 | 4602577 | 1784 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74613-foto-08069-39-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74614 | Castell de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-collbato | <p>CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (INT.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 122. MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992), Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 351. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 213. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 287.</p> | XI-XX | Tot el conjunt està enrunat. Només queda un tros de la torre mestre, però els carreus cauen i el farciment interior es degrada. Les voltes també amenacen ruïna. | <p>Del castell de Collbató només en queden la base i un tros de paret de la torre semicircular. Aquesta construcció fa 5,20 m de diàmetre exterior i té 1 m. de fondària. El mur conservat té un gruix de 1,50 m. i 1,5 m d'alçària. Fou construït amb pedres lligades amb morter i revestides amb carreus regulars i ben tallats. Al voltant hi ha restes d'uns murs interior i d'una muralla exterior rectangular que tanca una superfície d'uns 228 m2. Al peu del turó, i al cantó del nord-est, hi ha quatre arcs: un és apuntat i la resta de mig punt, que allotjaven una cambra. La resta devien ser contraforts. A la façana hi ha uns encaixos per a bigues. Al costat hi la les restes d'una edificació de pedra, més moderna, amb un portal, un mur amb contraforts i un sobreixidor, que tanquen una antiga bassa i que són conegudes com la Premsa Vella.</p> | 08069-40 | Entre els carrrers Amadeu Vives i Castell i la carretera B-112 | <p>El castell de Collbató és esmentat l'any 1113. Va pertànyer als vescomtes de Barcelona fins el 1291; als Durfort fins el 1377; i al monestir de Montserrat fins el 1835. L'edifici original devia ser una construcció rectangular amb porta i finestres, on vivia el senyor (l'any 1376 la muller d'Arnau Gerald va treure el cap per una finestra mentre el procurador del monestir trucava a la porta), i d'una torre rodona, alta i amb el portal a mig aire. A finals del segle XVIII encara es conservava un bon tros de la torre i una part del portal, tot i que Francisco de Zamora ja la definí com una 'atalaya arruinada'. El castell ha estat objecte d'excavacions il·legals, mentre que les voltes del darrere no ho han estat mai.</p> | 41.5694400,1.8300900 | 402460 | 4602634 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||
| 74615 | Col·lecció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | La col·lecció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc està formada per un centenar de peces. Abunden els fragments de ceràmica feta a mà i a torn, llisa i decorada, etc.; i els ossos d'animals. Escassegen, en canvi, els elements fets amb pedra, tot i que hi ha alguns rascadors i algunes destrals. Provenen dels jaciments de les Solelles i de les coves Freda, Gran i de les Arnes. | 08069-41 | Can Cases, Bruc del Mig, 55, El Bruc (08294) | Aquestes peces van ser extretes en excavacions irregulars i cedides al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc per a ser exposades. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||||
| 74616 | Dovella de ca la Tomasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-la-tomasa | XVIII | Ca la Tomasa és un habitatge petit, de planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, que mira a llevant. Té un petit ràfec i una tortugada de terracota. El portal és dovellat, amb un arc de mig punt. La clau té gravada la data de 1790 emmarcada per una figura vuitada i amb una creu al damunt. | 08069-42 | Amadeu Vives, 32 | Antigament aquesta casa era coneguda com cal Futre o ca la Tomasa i actualment com cal Marquès. | 41.5694500,1.8292200 | 402387 | 4602636 | 1790 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74616-foto-08069-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74616-foto-08069-42-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 74617 | Cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balart | XIX-XX | Cal Balart és una casa de planta baixa, pis i semisoterrani, construïda amb pedra i totxo. Té la coberta de teules, la façana arrebossada i pintada, i encarada a ponent. L'edifici fou construït a la costa del Castell, a la qual s'adapta. | 08069-43 | Amadeu Vives, 15 | 41.5696600,1.8292500 | 402390 | 4602660 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74617-foto-08069-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74617-foto-08069-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml