Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74768 | Drecera fra Garí o camí de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-fra-gari-o-cami-de-les-escales | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, ARXIU NOTARIAL, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal i Antoni Garaldet; Llo. 490, f. 10 v., 27 r. i 34 r.; i Llo. 381 (1). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, p. 197. Joan Castells, de Collbató (24-1-2011). | IX-XX | El Patronat de la Muntanya en fa el manteniment. | La drecera de fra Garí és un corriol dret i costerut. Comença al carrer de la Drecera, a la urbanització del Pujolet, i mor a les Voltes, al camí de les Bateries. Té un desnivell de 315 m, una llargada d'uns 6 km i una durada d'uns 30'. El tros inicial transcorre entre marges abandonats de pedra seca. Després, s'enfila per una canal de la muntanya, que cal superar emparrant-se per les pedres, en alguns trams, i pujant pels esglaons tallats a la roca, en altres. Al llarg del recorregut hi ha el Llit de fra Garí, una roca on es diu que va dormir l'ermità; i les Petjades de fra Garí, uns forats en forma de peu humà, molt difícils de veure. | 08069-174 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | Aquest corriol és documentat al segle XV i conegut històricament com el camí de les Escales, pels graons que hi ha tallats a la roca. L'itinerari començava al camí que anava de Collbató a Montserrat (aquest tram inicial és ara el carrer de la Drecera) i transcorria en mig de conreus, boscos i erms. La denominació de fra Garí és més moderna, però esmentada ja en la topografia del primer quart del segle XX. Aquest camí va restar perdut i oblidat fins que fa uns cinquanta anys va ser reobert per un veí de Collbató (Joan Castells, de cal Forner) i un estiuejant. Segons la llegenda de fra Garí, l'ermità va baixar per aquest camí quan anava a Roma a demanar perdó. El pecat que havia comès era tan pesat que va fer sengles clots a la roca on havia dormit i a les pedres on havia posat els peus. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al final de la zona de marges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74608 | Cal Trago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trago | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 381 (1), f. 43 v.; i Llo. 490, f. 7 v. | XIII-XX | Va ser reconstruïda l'any 1978. | Cal Trago és una casa que té les parets de pedra i la façana meridional molt gruixuda, ja que feia la funció de muralla. La teulada és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i pis i diverses obertures modernes: balcons, finestres balconeres i finestres de pit que donen a l'exterior del nucli medieval, en uns casos, i a l'interior, en altres. L'entrada de la casa és a la volta del portal i es fa a través d'un arc ogival de pedra. | 08069-34 | Carrer Amadeu Vives, 37 | Edifici bastit al peu del turó i del portal de Barcelona, que tancava la vila pel sud i devia estar relacionat amb el castell. D'acord amb la informació que dóna el capbreu de l'any 1611 hi podria haver hagut uns estables del castell i el forn de la vila, tot i que només és una hipòtesi. | 41.5684800,1.8297600 | 402431 | 4602528 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74608-foto-08069-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74608-foto-08069-34-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74629 | Conjunt de l'era de cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-lera-de-cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Miquel i Antoni Mercader; Llo. 490, f. 55 v. | XIX-XX | L'any 2010 s'hi van fer obres de rehabilitació finançades amb ajut estatal. | L'antic complex format pel trull, els cups, l'estable, la pallissa i l'era de Cal Misser acull actualment algunes dependències municipals, com l'Oficina de Turisme, que és un edifici de planta rectangular, dividit en dues estances adossades amb sengles altells a la part del darrere. Les parets mestres són de pedra i la coberta de teula àrab. Té altres annexos a la banda de ponent i una plaça al davant, que havia estat una era. Destaquen els tres cups d'aixafar raïm que encara conserven les boixes, el dipòsit d'emmagatzemar oli, la mola del trull que hi ha adossada al mur lateral i l'estable amb volta de rajola de l'exterior. | 08069-64 | Plaça de l'Era | El conjunt pertanyia a Cal Misser, que des de l'any 1409 hi tenia una peça de terra, amb un colomar, anomenada la Parellada. Després s'hi van habilitar altres equipaments: l'era (on s'hi havia fet l'envelat), els cups, els estables, la pallissa, etc., que van funcionar fins a mitjan segle XX. Quan es va urbanitzar la zona aquest complex va ser cedit a l'Ajuntament. L'any 2009 es va remodelar part de l'edifici i s'hi va traslladar l'Oficina de Turisme. Està previst ubicar-hi l'Espai Expositiu dels Orgueners de Collbató. Al carreró del costat, i ocupant una petita part d'aquestes instal·lacions, s'hi instal·la, coincidint amb la Fira de Nadal, una parada de boscarols. El complex de les Parellades es complementava amb l'edifici del carrer Pau Bertran, que pertanyia a la família de Can Misser des de l'any 1396. A finals del XV hi instal·laren el trull, que va funcionar fins a mitjan segle XX. La roda de molí que hi ha al mur lateral devia pertànyer a aquest trull. | 41.5700700,1.8277300 | 402264 | 4602707 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74784 | Camí de Collbató al Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-collbato-al-bruc | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antoni Corderes i Antoni Parellada. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 124-126. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 97. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 196. | X-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de Collbató al Bruc comunica ambdues poblacions i té dues variants que surten del final del carrer Pau Bertran: la que passa per la Vinya Nova i la que passa pel Bruc Residencial. El primer, conegut com el camí de la Vinya Nova, és una pista ampla i en bon estat; el segon està parcialment urbanitzat i pavimentat. Estan delimitats per marges de pedra que els separen dels oliverars veïns, amb alguns trams esllavissats i amb altres que ja han estat reconstruïts. Excepte el tram inicial, a Collbató, la resta del recorregut passa per fora dels límits del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Són freqüentats per excursionistes i els trams pavimentats també per vehicles. | 08069-190 | Els Plans del peu de la muntanya de Montserrat | Ambdós camins, ja esmentats al segle XV, travessaven els plans pedregosos de sota el massís, tot i que són més antics. El primer anava del castell de Collbató al de la Guàrdia i va formar part de la xarxa de repoblació d'època altmedieval. Separava les partides del Caralt i les Matoses, que quedaven al sud, de la costa de la muntanya. L'altre comunicava el castell de Collbató i el del Bruc, i separava les Matoses, situades a tramuntana, de les partides conegudes com el Caralt i els Plans de Dalt, que s'estenien al sud. Part del camí de Collbató al Bruc ha estat urbanitzat i integrat al passeig de Ronda. | 41.5723100,1.8223900 | 401822 | 4602962 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74784-foto-08069-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74784-foto-08069-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74784-foto-08069-190-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al final del carrer Pau Bertran, al Pujolet. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74646 | Cal Borrega o cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borrega-o-cal-simon | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antoni Garaldet. | XIV-XX | Cal Borrega o cal Simon és una casa de planta irregular, construïda amb pedra a la costa del castell. Té planta baixa i pis, un annex al cantó de la muntanya, uns contraforts als murs i l'angle reforçat amb pedres ben tallades. | 08069-81 | Castell, 14 | Molt possiblement és la mateixa casa situada entre la costa del castell i el camí de Monistrol, que Antoni Garaldet i la seva muller Joana van confessar el 1496 i que l'any 1367 Guillem Roca havia venut a Guillem Mayans, pare de Joana. L'edifici originari devia ser més gran i devia incloure les cases del costat, que van ser segregades i modernitzades. | 41.5702200,1.8296600 | 402425 | 4602721 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74783 | Camí dels Gatells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-gatells | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaime Alegre. | XV-XX | Està perdut i envaït per les argelagues. En alguns trams el marge s'ha ensorrat i abans d'arribar a Esparreguera queda tallat per la finca de l'Italià. És fàcilment recuperable. | El camí dels Gatells travessa la serra homònina d'un extrem a l'altre, pel vessant meridional, entre oliverars abandonats. És un sender de bast, planer i rectilini. Té un tram inicial excavat a la roca i la resta construït damunt d'un marge de pedra seca. El recorregut comença davant de la fonda dels Arcs, a l'altra banda de la B-112. S'enfila per un turó i penetra a la partida dels Gatells, que recorre fins arribar a la serra de can Rubió i al terme d'Esparreguera. | 08069-189 | Serra dels Gatells | És un camí medieval, documentat al segle XV i emprat pels pagesos per anar als oliverars dels Gatells i de can Rubió i, més recentment, per la gent que treballava a la Puda. L'abandonament de l'agricultura, la construcció d'un dipòsit d'aigua a la carena dels Gatells, amb l'obertura d'un nou traçat per la banda de les Obagues (GR 6.1), van provocar el seu abandonament i la substitució per aquest nou tram. | 41.5662800,1.8304000 | 402481 | 4602283 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb la B-112. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74626 | Cal Tutor o cal Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tutor-o-cal-vacarisses | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaume Alegre; Llo. 490, f. 17 v.; i Llo. 381 (1), f. 37 v. | XIII-XX | La façana està escrostonada. | Cal Tutor és un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. Els elements gòtics perviuen a l'interior, on hi ha diverses arcades ogivals molt amples, i a l'exterior, en la portalada de mig punt feta amb gran dovelles de pedra i en les dues finestres coronelles biforadades del primer pis. Originàriament la finestra del mig també oferia aquesta imatge, però l'any 1848 va ser reconvertida en balcó per poder sortir a la galeria que es va construir damunt del portal. Per aguantar-lo es van bastir dos contraforts laterals, amb arcades de mig punt que permeten la circulació, i que també aguanten la façana que estava cedint. A la planta baixa hi ha dues finestres modernes. La coberta és de teules àrabs, inclinada a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior hi ha algunes arcades ogivals i una fresquera excavada al subsòl. | 08069-52 | Plaça de l'Església, 5 | La tradició local diu que era la casa del tutor o representant del monestir. Això no és veritat, ja que fou la residència d'una família d'hisendats locals. La referència més antiga és del 1369. Aleshores, Bernat Bernic i Pere Vidal declaraven tenir dues cases al carrer Sobirà, que quedaren annexionades quan Antoni Vidal comprà l'habitatge d'Andreu Bernic. El 1496 pertanyia a la filla d'Antoni Vidal i el 1726, a Miquel Bros. A finals del segle XIX els propietaris s'anomenaven Vacarisses. L'any 1848 es va construir la balconada i els contraforts del davant, per tal de subjectar l'edifici. Tampoc no és cert que sempre hagi estat a la plaça. Fins al segle XVII, que no es va obrir la plaça, era al carrer Sobirà. | 41.5703700,1.8281200 | 402297 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74781 | Camí del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forat | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Bernat Astruc; i Llo 490, f. 39 r. BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.114-118. RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 217-218. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 185 i 187. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67. | XIII-XXI | El camí del Forat al Pla de Sant Miquel puja de Ca n'Astruc, travessa la carretera B. 112 a l'alçada de la caseta de les Olives i reprèn l'ascensió una altra vegada. Es tracta d'un sender estret i molt costerut que s'enfila fins a trobar el torrent de la Bellasona, des d'on continua costes amunt. Per superar el fort desnivell cal pujar per un tram amb ziga-zages, primer, i per un altre amb escales, més endavant. Un cop coronada la cinglera s'arriba a les Feixades, on es troba amb el camí que ve de Collbató. A partir d'aquí el recorregut continua cap al nord pel torrent de la Bellasona que segueix mitjançant unes corbes molt tancades i aguantades per uns marges de pedra seca, anomenades les Girades, fins arribar a la Fita. Des d'aquí, el camí continua per la carena de la serra Llarga fins al Pla de Sant Miquel, on enllaça amb el camí de les Bateries que va de Collbató a Montserrat. El recorregut dura uns 75', aproximadament. | 08069-187 | Torrent de la Bellasona (muntanya de Montserrat) | El corriol que puja de ca n'Astruc (GR 6) és documentat l'any 1211. Al segle XV hom l'anomenava 'l'antic camí a Montserrat'. Devia ser un ramal del camí de colonització que venia del Vallès en direcció a l'Anoia, passant pel mas Celfòs (incorporat ara a ca n'Astruc) i Collbató. A l'alçada d'aquest mas sortia un trencall que s'enfilava per la muntanya, passava per la Foradada o el Forat, en direcció a la quadra de Sant Miquel, fundada l'any 1042, i al monestir de Santa Maria. També devia ser emprat per anar al castell Otger, situat en un cim proper. L'itinerari original anava de ca n'Astruc a Sant Miquel i Montserrat. L'obertura de la variant de les Feixades va desvirtuar-lo i el supedità al nou traçat. És utilitzat pels romeus que vénen de la banda d'Olesa. La tradició que assegura que Gotmar (bisbe entre el 886 i el 899) va obrir el ramal fins a la Santa Cova, reafirma l'antigor i el recorregut originari d'aquesta via. | 41.5750400,1.8477900 | 403944 | 4603236 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de les Feixades. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74580 | Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Gaspar Doménech i Caterina; i Llo, 490, f. 75 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. | XV-XX | Durant aquests darrers anys s'hi ha fet obres de manteniment i reforma. | Can Guineu és una masia petita d'un pis d'alçària i planta rectangular. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel al portal principal, que forma un arc de pedra de mig punt i sembla donar accés a un barri interior. Al voltant de l'edifici residencial hi ha diversos equipaments, com el cup, que va ser construït en alçada a la part de ponent, o la cisterna. Des de l'exterior, l'element més destacable és una petita finestra de pedra, amb la llinda treballada, que fou oberta a la façana de migdia. Al costat del mas hi ha una bassa, un cobert i diverses feixes. | 08069-6 | Afores, s/n | El 1496 era conegut com el mas Rovira i pertanyia a Caterina Rovira i a Gaspar Domènec. La parella estava obligada a viure a la casa, a fer-hi foc i a mantenir les terres cultes. Feia partió amb el terme d'Esparreguera i amb els masos Fussalba (can Pere Llong) i Alegre (can Dolcet). | 41.5522000,1.8271000 | 402184 | 4600724 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74581 | Can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llates | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran. ARXIU R. RODRÍGUEZ, Concòrdia [...], 22-8-1685. | XIX-XX | En aquests darrers anys s'hi han fet reformes i obres de manteniment. | Can Llates és una masia formada per diverses construccions, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Actualment està dividida en dos habitatges i en un d'ells hi ha un restaurant. | 08069-7 | Afores, s/n | L'any 1496 pertanyia a Joan Duran i Bartomeua Domènec. Limitava amb el terme d'Esparreguera, la riera del Torrent Mal, les terres dels masos Fossalba i Andreu i el camí reial. L'any 1638 l'heretat passà a mans de Joan Llates, que l'havia comprat a Antoni Joan Duran i que li donà el nom. | 41.5596800,1.8293400 | 402382 | 4601552 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74581-foto-08069-7-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment hi ha un restaurant. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74773 | Camí de Collbató a Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-collbato-a-esparreguera | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran; i Llo. 490, f. 35 r . MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. | XIV-XX | Hi ha molts clots i reguerots. | El camí veïnal d'Esparreguera és una pista sense pavimentar, paral·lela a la A-II, d'1,5 km de llargada, prou ample com perquè hi puguin circular vehicles. El camí és franquejat per conreus de sembrats, oliveres i boscos. | 08069-179 | Els Closos-can Llates | Camí documentat al segle XV, tot i que és més antic. Formava part del camí romeu de Barcelona a Montserrat passant per Esparreguera i era utilitzat pels pelegrins que venien de la Ciutat Comtal o hi anaven. Separava la finca de can Llates de la partida dels Closos. Al segle XVII va formar part del camí ral de Barcelona a Calaf i, des de finals del segle XVIII, de la carretera reial Barcelona-Madrid. Actualment és concorregut per persones que passegen o fan esport. | 41.5644000,1.8316100 | 402579 | 4602073 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74773-foto-08069-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74773-foto-08069-179-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la sortida de Collbató | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74610 | Bassa de cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-bros | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 490; i Man., 34, f. 27 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143. | XIII-XX | Està envaïda per la vegetació i els murs es poden esllevissar.. | La bassa de cal Bros és un embassament de recollida de les aigües pluvials, que fou habilitat aprofitant l'enclotada que hi ha arran del serral del davant del portal de cal Bros. Té tres murs de contenció, que foren bastits amb pedra i morter de calç. Les mides de la bassa són: 15 m x 13 m x 1,5 m, i el sòl és de terra compactada, amb una inclinació del 20% i una superfície de 140 m2. Quan es va remodelar el carrer Amadeu Vives es va esbotzar el rec que alimentava la bassa i ara hi ha poca aigua. Està envaïda per la vegetació i molt abandonada. A l'estiu hi ha granotes. | 08069-36 | Carrer Amadeu Vives, davant de l'arc de cal Bros | La bassa de cal Bros és documentada al segle XV (tot i que molt probablement podria ser anterior) i coneguda aleshores com la bassa del Lledor. Era un equipament públic que servia d'abeurador, per regar i per fer la bugada. Al segle XVII també proporcionava aigua a un trull que hi havia al costat. Era situada fora vila, al davant del portal de Barcelona i s'omplia amb l'aigua de la pluja que s'escorria des de la part alta de la vila i del turó del castell. L'aigua era recollida i canalitzada fins a la bassa mitjançant uns recs parcialment desapareguts. Formava part d'un conjunt de basses públiques, que hi havia a la perifèria del nucli urbà, comunicades per una xarxa de recs, que captaven l'aigua i la distribuïen pels diferents dipòsits de dins i de fora de la vila. | 41.5680800,1.8299200 | 402443 | 4602483 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74610-foto-08069-36-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74778 | Camí de les Obagues o de ca n'Astruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-obagues-o-de-ca-nastruc | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pau Vacarisses i d'altres. | XIV-XX | El 2008 el tram transitable va ser obert pels Amics del Dall, que també en fan el manteniment. | El camí de les Obagues surt de la B-112, passats els forns de calç de cal Rogent, i s'endinsa cap a la font Closa. Antigament l'itinerari transcorria per sobre el torrent de la Salut i pel vessant septentrional de les Obagues, fins a la masia de ca n'Astruc. Actualment només és transitable fins a la font Closa. La resta del recorregut, uns 2,5 km aproximadament, està embardissat i és intransitable. És un camí de bast, aguantat per marges de pedra seca, amb trams oberts a la roca. | 08069-184 | Serra del Rogent | Esmentat al segle XV com el camí de la font Closa i, a partir d'aquest punt, com 'el camí que va al mas Tallada' (ca n'Astruc). Era utilitzat per anar a ca n'Astruc, a les Obagues i a la font Closa. Fa molts anys que està intransitable | 41.5695800,1.8326600 | 402674 | 4602647 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a prop de la font Closa. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74769 | Drecera dels Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-dels-graus | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pau Vacarisses. CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.124-125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 124-126. | XIV-XX | La drecera dels Graus és l'altra senda que puja al camí de les Bateries des de Collbató. Té una llargada d'uns 0,50 km, una durada d'uns 20' i està identificada amb senyals blancs i vermells. Surt del carrer de la Drecera, al Pujolet, i s'enfila per les feixes del peu de la muntanya seguint, de moment, el mateix traçat que la drecera de fra Garí. Un tros més amunt deixa aquest corriol i emprèn direcció nord-oest, travessant els marges de pedra seca de la partida dels Graus. Després l'ascensió continua muntanya amunt per escletxes naturals, passos oberts a la roca i pendents, fins a trobar el camí romeu, a l'indret anomenat la Taca Blanca. Al punt on conflueix amb el camí de les Bateries hi ha alguns carreus de pedra, que recorden que aquí hi hagué una de les creus que Pere el Cerimoniós va fer posar-hi al segle XIV. | 08069-175 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | La partida dels Graus es documentada al segle XV i conreada des de molt abans. Això vol dir que hi havia un camí que s'enfilava muntanya amunt, seguint les feixes, i que obrir-se pas fins al camí principal devia ser quelcom fàcil de fer. Hi ha al·lusions a un camí que passava pels Graus, però no sabem si era la drecera o el camí principal, que transcorria per sota de l'esmentada partida. Al segle XIV es va col·locar una creu de pedra a la confluència d'aquest sender amb la ruta principal que, a finals del XVIII, era coneguda com la creu de la drecera. | 41.5743400,1.8257600 | 402106 | 4603183 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a mig camí, quan travessa el torrent que baixa de les Voltes. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74619 | Cal Rogent o cal Torralbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rogent-o-cal-torralbes | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pere Trias; Llo. 490, f. 40 v; i Llo. 381 (1), f. 29. GIRALT-ROGENT, arquitectes (1992), Fitxa núm. 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | La teulada va ser adobada fa poc, però la façana té problemes d'humitats i alguns esgrafiats han desaparegut. | Cal Rogent és una casa de planta rectangular i entre mitgeres. Té un pati al darrere i la teulada a dues aigües. A la planta baixa, i a banda i banda de l'entrada, hi havia hagut la masoveria i les antigues dependències agrícoles; a la planta residencial, una gran sala, els dormitoris i el menjador; i a les golfes, la biblioteca i les col·leccions. La façana, que mira al sud, té el portal de pedra amb un arc rebaixat, un balcó central i un finestral al damunt; i finestres a ambdós cantons. També hi ha reixes de ferro forjat; ràfec i tortugada ceràmica. La façana està decorada amb esgrafiats que, entre d'altres motius, inclouen un rellotge de sol de forma ovalada que té les línies horàries molt esborrades. A l'interior hi ha alguns arcs gòtics que aguanten les dependències supeiors. | 08069-45 | Amadeu Vives, 11 | L'any 1496 Pere Tria confessava una casa, amb celler, premsa de vi i hostal, que havia estat de Guillem Ramon. Després la casa i les terres van passar als seus descendents: Joan Tria (1611), Salvador i Margarida Matalonga (1726) i a la dona d'Elies Rogent (1858). Va ser cremada pels francesos el 1812. La dona d'Elies Rogent (Joaquima Pedrosa i Vacarisses, germana de la muller de Pau Bertran) va rebre com a dot unes masoveries que la família tenia a Collbató, conegudes com cal Torralbes, i que estaven en molt mal estat com a conseqüència de la guerra del Francès. Rogent va reorganitzar aquests espais per tal de construir la casa i habilitar un pati al darrere. També hi portà les peces de les col·leccions que hi ha a la casa: rajoles, llibres, gravats, mobles, retrats fets per Claudi Lorenzale, etc. Durant la guerra Civil fou declarada Museu del Poble i salvada així del saqueig. | 41.5699000,1.8290300 | 402372 | 4602687 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74619-foto-08069-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74619-foto-08069-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74619-foto-08069-45-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Elies Rogent Amat | Actualment la casa acull la Fundació Privada Rogent. | 93|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74622 | Ca l'Aaron o cal Neron | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laaron-o-cal-neron | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), fills de Mateu Osset; Llo. 490, f. 27 r.; i Llo. 381, f. 49. | XIV-XX | Té problemes a la teulada. | Ca l'Aaron és un edifici de planta rectangular orientat al sud. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana destaca el finestral emmarcat amb una arcada de pedra, que originàriament devia ser el portal, la petita finestra de mig punt paredada i la doble galeria tancada amb reixa de ferro de les golfes. A l'interior hi ha uns arcs gòtics fets amb carreus que aguanten l'estructura superior. | 08069-48 | Plaça de l'Església, 3 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. La primera dada es remunta a l'any 1365, quan aquest hospici va ser inclós en el capbreu fet per G. Durfort, senyor del castell de Collbató. El 1496 pertanyia als fills de Mateu Osset, el 1611a Mateu Dolset i el 1726 al seu descendent Pau Dolcet. En aquella época estava unida a cal Ticu (plaça de l'Església, núm. 1) i a la torre quadrada que tancaba la vila per ponent. Darrerement era coneguda com cal Neron,que devia ser una degeneració d'Aaron. | 41.5704100,1.8280000 | 402287 | 4602744 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74622-foto-08069-48-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74694 | La font Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-closa | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XV-XX | Hi ha esquerdes i han caigut moltes pedres de les parets. | La font Closa és un aljub de planta rectangular i construcció sòlida. Fou bastit arran d'un marge amb carreus de pedra ben tallats, units amb morter de sorra i calç, i arrebossats. La coberta és una volta de canó, que conserva les marques de l'encanyissat. A l'interior i a les parets laterals, hi ha diversos forats per on entrava l'aigua que hi quedava emmagatzemada i, al terra, cubelles de decantació. La boca, ara paredada, formava un arc de mig punt. | 08069-129 | Les Obagues | Els primers documents són del segle XV i la localitzen al costat del camí de ca n'Astruc. Devia ser una de les fonts medievals de Collbató. S'hi accedia des del portal de Barcelona i des de la part alta del poble, per sengles corriols que voltaven el turó del castell cap a les Obagues. L'any 1915 l'Ajuntament va pagar diversos jornals per arranjar-la. El 2008 Els Amics del Dall de Collbató van reobrir el camí. | 41.5694100,1.8329300 | 402696 | 4602628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74588 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r. | XIX-XX | L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres. | La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga. | 08069-14 | Carrer Monestir, 24 | El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions. A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns. | 41.5650000,1.8044600 | 400316 | 4602171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74607 | Cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bros | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L Ig, 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 381 (1), f. 43 v.; i Llo. 490, f. 7 v. | XIII-XIX | Una part de l'edifici està habitat, mentre que la resta, que també és la més antiga, està tancada des de fa molts anys i té esquerdes molt preocupants en un dels murs exteriors. | Cal Bros és un edifici de planta baixa, pis i la teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment destaquen la paret, feta amb carreus ben tallats, un portal dovellat amb un arc de mig punt i mènsules a ambdós costats, un pedrís i una finestra de totxos més moderna. Al davant hi ha una placeta amb més mènsules a la paret, que devien aguantar un embigat, i carreus ben tallats a les cantonades. | 08069-33 | Carrer Amadeu Vives, 50 | L'any 1280 Guillem de Montserrat, senyor de Collbató, va establir una casa al costat dels camins d'Esparreguera i dels Clots, a Jaume Serrió. Era l'edifici amb portal dovellat de cal Bros, que el 1496 habitava Mateu Fontanal i el 1726 Joan Bros. A la part de tramuntana hi havia la ferreria del castell. | 41.5684400,1.8296000 | 402417 | 4602524 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74607-foto-08069-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74607-foto-08069-33-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74620 | Cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L, Ig. 1033 (2), Miquel Janer. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 5, 29-6-1884 i 1925. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 53 r. i 2 r.; Ma. 34, f. 40 v.; i Llo. 381 (1), f. 77 v. | XIX-XX | L'edifici va ser rehabilitat fa pocs anys per adaptar-lo a aquests nous usos. | Cal Misser és un edifici gran i rectangular, que consta de baixos i dues plantes. La façana és encarada a migdia. Té un portal central i una finestra a cada banda, a la planta baixa; balcons, al primer pis i finestres al segon. A l'interior hi ha algun element modernista i un pati al darrere. | 08069-46 | Amadeu Vives, 9 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. En els seus orígens eren dos hospitios situats al carrer Major, que l'any 1365 Guillem Claro i Berenguera van vendre a Bernat Roca (a) Mercader. L'any 1843 pertanyia al seu descendent Antoni Alsina. El patrimoni estava format per diverses finques i cases. Al segle XVII era un hostal, que va acollir la capbrevació del 1611. | 41.5699700,1.8288300 | 402355 | 4602695 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment és un hostal-restaurant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74648 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo 381. PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parròquia de Collbató. | XVII-XX | L'any 1993 el petit temple va ser restaurat per un nombrós grup de voluntaris de Collbató, amb el suport de l'Ajuntament. | L'ermita-santuari de la Salut ocupa una superfície de 100 m2 i està formada per dues edificacions de planta rectangular cada una d'elles i cobertes a dues aigües. La part més antiga, convertida en sagristia, té una volta de canó, la capçalera encarada a llevant i la porta a migdia. L'altra construcció fou bastida perpendicular a l'anterior, al sud, de manera que l'entrada original va esdevenir el portal de la sagristia, davant de la qual es va col·locar l'altar de la nova capella. La sagristia estava arrebossada amb morter i decorada amb motius geomètrics i celestes, que estaven molt deteriorats i fa poc han estat arrencats. També s'ha habilitat un nou altar i s'hi ha col·locat una imatge de la mare de Déu i unes pintures de Valentí Julià. La façana és encarada al sud i dividida en tres cossos longitudinals. El portal, ogival i amb flors modernistes, és al centre. Al damunt hi ha tres finestres neogòtiques, un campanar d'espadanya i una creu. Els laterals estan adornat amb sengles tríades d'arcs cecs. | 08069-83 | La Salut | L'any 1376 ja és esmentada amb el nom d'església de Santa Maria. Després degué adquirir importància al segle XVII, coincidint amb les pestes del bienni 1651-1652, quan podria haver servit de morberia. Pocs anys més tard ja era coneguda com Santa Maria de la Salut. A començament del XIX es va fer un projecte per bastir una capella nova, que no va prosperar. Durant la guerra del Francès va ser cremada. L'any 1914 es va aixecar l'edifici actual, que fou finançat per Antònia Subirana, filla de Collbató, i consagrat tres anys més tard per Dom Antoni Maria Marcet. Fou destruïda durant la guerra Civil i reconstruïda posteriorment pels veïns de Collbató. A les columnes del portal hi ha alguns escrits, un dels quals és del 1924. Cada Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec en el qual participen veïns de Collbató i les rodalies. Els actes comencen amb la processó des de l'església de Sant Corneli. Després hi ha missa, ballada de sardanes i dinar popular. Des d'antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots. L'any 1994 es constituí la Confraria de la Mare de Déu de la Salut. | 41.5720600,1.8286700 | 402345 | 4602927 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74621 | Cal Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 2 r.; Ma. 34, f. 103 v.; i Llo. 381 (1), f. 16 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 429, 3. | XIV-XX | Cal Ponset és una casa que conserva importants vestigis medievals, com el portal de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, amb la data de 1560 i la llegenda Jesús i Maria gravades a la clau, els arcs interiors construïts amb carreus ben tallats o el mur atalussat i de marcat caràcter defensiu de la cantonada. | 08069-47 | Amadeu Vives, 7 | El 1368 la casa pertanyia a Pere Mercader que va fer la confessió davant del notari de Guillem Durfort, el darrer senyor laic del castell de Collbató; el 1496 a Miquel Janer; el 1560 a Joan Marcas, que devia fer la portalada; el 1611 al seu fill Joan Marcas; i el 1728 als hereus de l'hisendat i doctor, Francesc Julià Marcas. L'any 1894 la casa, sense les terres, era propietat d'Isidre Pons, el Ponset, un fuster avantpassat directe dels actuals propietaris. L'existència del mur lateral fa pensar que a l'Edat Mitjana havía marcat el límit oriental de la vila. | 41.5700400,1.8286400 | 402340 | 4602703 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74621-foto-08069-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74621-foto-08069-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74628 | Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 27 r. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 22. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 90. | XVIII-XX | A la dècada de 1980 es van restaurar els altars, el campanar i la imatgeria interior. Es van pintar les parets, tapant les pintures florals originàries. També és va endreçar l'antic cementiri. Recentment s'ha adobat la teulada. | L'església de Sant Corneli és un edifici de pedra i planta rectangular, amb una capella a ponent i un campanar a llevant. Fa 24 m de llarg, 6 m d'ample i 12 m d'alt. La façana està orientada al nord i és ondulada. El portal és de pedra i té un arc rebaixat, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Corneli de terracota. A sobre hi ha una rosassa amb un vitrall modern amb els atributs de Sant Corneli i, al cap de munt de la façana, un mig relleu d'una Pietat i tres pinacles de pedra. A l'interior, hi la l'altar major, situat damunt d'un presbiteri elevat, que acull l'orgue, i vuit altarets més repartits pels dos laterals. A la dreta, hi ha els del Sant Crist, el Roser, la Immaculada i Sant Corneli; i a l'esquerra, la pila baptismal, el confessionari i els altars dels Dolors i de Montserrat, que fou beneït pel pare Escarré. Al fons hi ha la sagristia i un magatzem. Damunt del cancell hi ha el cor i a sobre de les capelles, dues tribunes laterals. El campanar és de pedra i està dividit en tres cossos separats per sengles cornises, que s'adiu força amb el prototipus de campanar del segle XVIII. La part de baix és de planta quadrada, té les parets cegues i està coronada amb quatre pinacles; la del mig i la de dalt són vuitavades. La del mig té dues obertures petites i la de dalt, on hi ha les campanes, quatre finestrals de mig punt. La coberta és plana, amb un terrat envoltat per un balustre de pedra artificial que s'hi col·locà fa pocs anys. | 08069-54 | Plaça de l'Església, 2 | L'església de Sant Corneli és esmentada l'any 1062 i és possible que fos remodelada cap a finals del XVI-primeria del XVII. L'actual, més gran que l'originària, fou bastida al XVIII i s'aprofitaren les pedres del portal de la muralla, que es va haver de desmuntar per poder construir el nou temple. Durant el segle XIX s'hi feren altres actuacions: el 1826 es va fer la capella del sagrari; el 1849 es va beneir l'altar major; i el 1857 es van col·locar les campanes i el rellotge nou. El ferrer de cal Vicentó era l'encarregat de tocar les campanes i donar corda al rellotge. Fou saquejada durant les guerres del Francès i Civil. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74637 | Cal Vidrier o cal Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-o-cal-castello | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, M. Cuiner, 1776, f. 340 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546; i L. 430, carpeta 8. | XVIII-XX | Fa pocs anys es va restaurar la teulada i es va refer la façana. | Cal Vidrier o cal Castelló és una casa pairal orientada a migdia, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. De la paret principal en destaquen el portal de mig punt, bastit amb pedra i totxos col·locats a rastell; el balcó, amb reixa de ferro forjat; i el finestral, amb la barana de terra cuita, de les golfes. Té un pati i dependències al darrere. | 08069-72 | Pau Bertran, 4 | Fou construïda fora vila i al costat del camí de Montserrat. L'any 1776 se la disputaven Anton Jorba, veler de Manresa, i Francesc Elies, vidrier de Collbató, que hi devia tenir el forn de vidre que va donar nom a la casa. A començament del segle XIX pertanyia a Joaquim Castelló i Elies, nét de Pau Elies i de Josep Castelló i Galvany, propietari de la casa de cal Galvany. A la dècada de 1980 fou una casa de colònies. | 41.5705200,1.8275900 | 402253 | 4602757 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74639 | Trull de cal Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-pau-bertran | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ma. 34, f. 49 v.; i Ig. 381, f. 1 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 444; i L. 430, carpeta 8. | XVII-XIX | Recentment, i a conseqüència d'unes obres, s'han tallat els nervis de fusta que fermaven la premsa. | El trull de cal Pau Bertran està format per un molí petit de pedra, i una premsa de racó, amb la biga i les costelles de fusta i el bassi de pedra. Té tres dates gravades i sobreposades: 1628 o 60, 1728 o 68 i 1828 o 68. | 08069-74 | Pau Bertran, 19 | Apareix esmentat per primera vegada el 1670. En aquella època pertanyia a Joan Mercader i el als seus hereus Jaume Oller i Rosa Mercader, que residien al carrer de Dalt, on ara hi ha l'aparcament de Cal Misser. Era situat fora del nucli urbà, al costat del camí de Montserrat i de la bassa del Pla o de la Beguda. Al segle XIX i principis del XX va pertànyer a la família de Pau Bertran. | 41.5704500,1.8269800 | 402202 | 4602750 | 1628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És la premsa oliera més antiga que es conserva a Collbató. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74699 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu NotarialL, Ig. 1033 (2), Mateu Osset i Miquel Janer; Llo. 490, f. 51 v; i Llo, 381, f. 13 v.; ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 514. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119. AMICS DE MONTSERRAT(1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. | XX | Fa molts anys que està abandonada. | La font de la Salut no raja i únicament hi ha el pedrís en forma d'una 'U', que es va construir l'any 1949 amb pedra i totxos. Aquest pedrís fa 1,90 m d'ample, 3,50 m de llarg i 0,90 m de fondo, i té la data '1949' gravada a la paret. El fons està cobert de terra i fulles que no deixen veure ni les escales d'accés ni el lloc per on rajava l'aigua. | 08069-134 | Torrent de la Salut | La font de la Salut era, juntament amb la font Closa, una de les deus públiques que des de l'Edat Mitjana proveïen d'aigua Collbató. Abans dels segles XVII-XVIII era coneguda com la font del Raig Viu i al XIX amb el nom de font de la Mare de Déu de la Salut. L'aigua tenia propietats medicinals, era dolça i molt bona per pastar el pa. L'any 1949 s'hi feren obres i el 1956 una anàlisi per garantir la salubritat de l'aigua. Era un indret molt estimat i concorregut per la gent que hi anava a buscar aigua, a passejar i a berenar . L'abocament d'aigües negres va contaminar la deu, que ara està perduda. | 41.5713300,1.8295400 | 402417 | 4602845 | 1949 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74579 | Can Martí Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-joan | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres. | Can Martí Joan és una masia formada per diverses construccions. L'edifici principal, destinat a habitatge, és rectangular i té planta baixa i pis. La coberta és de teules i repartida a dues aigües. Té tortugada i el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada cap a migdia i construïda amb pedra vista. A la planta baixa hi ha el portal, que ocupa una posició central i està flanquejat per dues finestres de pit; mentre que a la planta superior hi ha tres finestres balconeres, amb els balustres de terracota, i dues obertures més petites. Tots els brancals i les llindes són d'obra cuita. L'altra façana a destacar és la de la part oriental. Aquí hi ha un altre portal, més modern, amb una teulada i una galeria amb balustres de terracota, formada per quatre arcs de mig punt que s'aguanten sobre pilars de totxo. A la part de ponent hi ha una escala que dóna accés a una terrassa. En aquesta zona hi ha altres estances que antigament devien ser la casa dels masovers i els espais agrícoles i ramaders típics de les masies. El complex està envoltat per una muralla de pedra. | 08069-5 | Afores, s/n | Havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. El monestir de Sant Cugat cobrava dues gallines, en concepte de cens, la meitat del delme i la meitat de la tasca, mentre que el monestir de Montserrat percebia l'altra part del delme. La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent. | 41.5543500,1.8265800 | 402144 | 4600963 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74657 | Capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mausoleu-de-la-familia-brosa-alsina | ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, C. 20-8. | XX | La capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina és un edifici rectangular, amb un altar de marbre i sis tombes del mateix material, on reposen les restes d'aquesta família. La façana té un portal amb un arc de mig punt i un rosetó amb elements esculpits. La coberta és a dues aigües i les teules són de ceràmica vidriada. Té quatre pinacles laterals, una creu al davant i una campana al darrere. | 08069-92 | Cementiri Municipal | La capella va ser edificada en memòria de D. Fèlix Brosa i beneïda l'any 1921. Era el mausoleu de la família de cal Misser. | 41.5710300,1.8142900 | 401145 | 4602829 | 1921 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74604 | Cal Pepa o Posada de las Cuevas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepa-o-posada-de-las-cuevas | ARXIU FAMILIA BACARISAS, Not. Tomàs Comelles, d'Esparreguera, 3-4-1854. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. BALAGUER, Víctor (1857), Guía de Montserrat y sus cuevas, Barcelona, Imprenta Nueva de P. Jesús y R. Villegas, p. VI. CORNET Y MAS, Cayetano (1863), Tres días en Montserrat, Barcelona, Librería del Plus Ultra, p. 29. FORD Richard (1855), Handbook for travellers in Spain, London, J. Murria, vol. I, p. 418. | XIX-XX | Cal Pepa és un edifici gran, de planta quadrada i obert als quatre vents, excepte per la banda de tramuntana. Els murs de carga són de pedra i totxo massís. La teulada és de teula aràbiga, inclinada a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal a la plant.a baixa, balcons al pis noble amb baranes de ferro, finestres a les golfes i un frontó triangular al damunt. A la planta baixa hi havia els serveis i als dos pisos superiors les habitacions. També hi ha un pati al davant, cisterna, safareigs, horts i una cotxeria. A les façanes es conserven restes de la policromia de la decoració marbrenca originària i de les lletres de 'Posada de las Cuevas'. | 08069-30 | Carrer Amadeu Vives, 43 | L'any 1854 va acabar la construcció de la 'posada nueva de las cuevas', encarregada per Pere Vacarisses, hostaler de Collbató, a Tomàs Cabeza, mestres de cases d'Esparreguera. Va ser bastida al costat del camí de Barcelona i va substituir un vell hostal que hi havia en aquest mateix indret. Acollia els viatgers i els turistes que anaven a Montserrat, als quals també s'oferia la possibilitat de visitar les coves del Salnitre. Aquí aconseguien guies i cavalleries per pujar la muntanya i visitar les coves. Va acollir molts dels personatges il·lustres que van visitar el monestir i és esmentat per Richard Ford, Víctor Balaguer i Gaietà Cornet, entre d'altres. | 41.5672200,1.8296800 | 402422 | 4602388 | 1854 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74594 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po-0 | ARXIU FAMILIAR, Not. Ignasi Montoriol d'Esparreguera, 1-1-1759. | XIX-XX | Va ser restaurada fa pocs anys. | Cal Po és una masia amb planta baixa, on destaquen les pedres del portal que són originàries; un pis, amb dos balcons; i les golfes, amb quatre finestrals fets amb totxos i acabats en sengles arcs de mig punt, protegits amb uns balustres de pedra moderns. A banda i banda de la façana hi ha uns contraforts fets amb pedres i totxos. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al davant hi ha una terrassa amb una pedrissos, que són de construcció recent; i al costat una estança amb un portal de totxo amb un arc rebaixat. L'entorn de la casa està envoltat de feixes de cultiu i pins. | 08069-20 | Afores, s/n | L'origen d'aquesta masia es remunta al 1759, quan Josep Jorba, amo de can Martí Joan, va vendre's la meitat de la peça de terra erma, dita de l'Hereu, a Josep Carafí menor. L'altra meitat l'havia de vendre a Josep Carafí major. En aquest tros van bastir-hi la casa pairal coneguda com cal Po, que és el diminutiu de Josepó. | 41.5605600,1.8114900 | 400895 | 4601670 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74573 | Morter de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morter-de-pedra | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. | XIV-XV | Morter de pedra amb quatre cares decorades alternativament amb dos escuts i dues flors. | 08069-62 | Església de Sant Corneli | Podria provenir de l'església antiga. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74573-foto-08069-62-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74574 | Orgue de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-collbato | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ, (1996), L'orgue de Collbató, Collbató, Associació d'Amics de l'Orgue de Collbató. | XX | El taller d'orgues Blancafort Orgueners de Monserrat en fa el manteniment. | L'orgue de Collbató és un instrument de transmissió mecànica i té vint-i-sis registres repartits en tres cossos: el teclat major, que ocupa la part central superior, amb un sòcol de trompeteria horitzontal; el segon teclat, que és a sota de l'anterior; i el pedal, que queda als costats. Hi ha 1.545 tubs més que representen les famílies sonores de l'orgue barroc: principals, flautes i trompeteries. La consola és a peu pla i de finestra. Té dos teclats manuals i un pedaler. El moble és de roure; els tiradors i les maces dels teclats, de cirerer; les tecles blanques, de boix de Montserrat; i els tubs, d'estany i fusta. | 08069-63 | Església de Sant Corneli | La idea de fer un orgue va néixer el 1978 i va ser impulsada per mossèn Joaquim Lluís. L'instrument fou dissenyat i construït pels artesans dels tallers Blancafort-Capella de Collbató, dirigits per J. Capella i F. Acitores. Tots ells van fer part de la feina de manera desinteressada. La coordinació i el finançament foren responsabilitats de la comissió creada amb aquest doble objectiu. Es va pagar amb aportacions de veïns i entitats privades, subvencions, loteria i un préstec bancari. Fou inaugurada el 5 de juliol de 1986 per l'organista Jordi Figueres. S'hi fan concerts d'orgue sol i combinat amb altres instruments i hi han participat organistes nacionals i internacionals, com Montserrat Torrent o David Dobson. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 1982-86 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Artesans del taller d'orgues Blancafort, de Collbató | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74570 | Capitell de l'altar del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-laltar-del-roser | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 23, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XII | El capitell és de marbre blanc i té quatre cares esculpides amb el mateix tema, totes iguals i d'una gran qualitat. És a dir, és un capitell per ser vist per les quatre cares provinent, de ben segur, d'un claustre d'arcades simples. Fa 31,5 d'alt x 26,5 d'amplada a l'àbac i 20,05 a la base (amb collarí). Derivat en certa manera del corinti, uns grans acants ocupen la part inferior o cistell, sobre dels quals es cargoles unes grans volutes que neixen de gruixudes tiges a la part central de les cares del capitell. I entre aquestes volutes i els sortints de l'àbac hi ha una mena d'atlants amb els braços torçats en angle cap amunt i les mans aferrades a les tiges de les volutes. Serveix de pedestal de la Mare de Deú del Roser. | 08069-59 | Església de Sant Corneli | El capitell fa de peanya a la imatge de la Mare de Déu del Roser, que era del patronat de la família Rogent, la qual en va tenir cura durant molts anys. El capitell no sé sap d'on prové, però hom està convençut que a la capella li van portar els Rogent. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74572 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-4 | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 24, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Talla policromada de la Mare de Déu del Roser, que sosté el Nen sobre el ventre, i, amb la mà dreta, el rosari. La corona, envoltada de raigs ondulants, fa pensar en un barroc avançat. La Verge està dreta i porta un vestit florejat d'un verd fosc amb flors taronja-vermelloses. El Nen, amb els braços estesos, és en actitud de beneir. La qualitat de la talla és força bona i la policromia acceptablement conservada. Reposa damunt del capitell romànic de l'altar del Roser. | 08069-61 | Església de Sant Corneli | Com que la imatge és a la capella del Roser, de patronat dels Rogent, una família d'intel·lectuals i arquitectes molt arrelada a Collbató, i com que és l'única talla de qualitat de l'església, hom sempre ha cregut que podria haver estat una donació seva. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74572-foto-08069-61-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74701 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-1 | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. BRONSEVAL Claude de (1991), Viaje por España: 1532-1533, Madrid, Centro de Estudios Ramón Areces. p. 69. | XIX-XX | La capella va ser reconstruïda i ampliada, amb l'annexió del porxo exterior, l'any 1958. | La capella de Sant Miquel és dedicada al patró de la muntanya. És de planta rectangular i té la capçalera semicircular. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i teules àrabs. La façana té un portal trilític de pedra i està flanquejada per dos pilars i coronada amb un petit campanar d'espadanya, sense campana. L'edifici està parcialment envoltat per un banc i un porxo més moderns, aguantat per columnes cilíndriques fetes amb conglomerat montserratí, i cobert amb una teulada de bigues i teules. A l'interior hi ha un altar amb una representació pictòrica de Sant Miquel. Al davant hi ha una creu de ferro col·locada damunt d'un peu i un pilar de pedra. | 08069-136 | Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | En aquest punt hi havia hagut la primitiva capella de Sant Miquel, documentada al segle X i aterrada durant la guerra del Francès per impedir que els ocupants la utilitzessin com a parapet. Aquí era el lloc on els romeus que pujaven per Collbató veien el monestir per primera vegada, es reorganitzaven (alguns es descalçaven) i iniciaven el descens cap al Santuari. També hi havia hagut una de les set creus de pedra que manà posar el rei Pere al segle XIV. L'actual fou construïda per l'abat Muntades, damunt les restes de la capella anterior, i beneïda el 1870, juntament amb la creu de terme del davant, que va ser restaurada i oferta pel poble d'Arenys de Munt, el 1987. | 41.5867800,1.8415700 | 403443 | 4604546 | 1870 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc de Villar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74776 | Camí de les Feixades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-feixades | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 114-118. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 96. VALLÈS I ALTÉS, Joan (Ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67. | XIX-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de les Feixades és un altre dels camins romeus de Montserrat. Forma part dels GR 5 i 172 que vénen de ponent, pel camí de l'Alzina. Surt del poble pel carrer de la Salut, on s'agafa un corriol que volta l'ermita i enllaça amb la carretera i el camí que porta a les coves del Salnitre i a Montserrat. A la sortida de les coves, el sender és estret i pla. Transcorre en direcció a llevant i paral·lel a la B-112, passant per les Feixades, fins a trobar el camí del Forat (GR 6), que ve de l'altra banda del riu i de ca n'Astruc. El recorregut, que dura uns 30', travessa la partida de les Feixades, que li dóna nom, i el torrent Fondo pel Pas de la Barra. | 08069-182 | Les Feixades (muntanya de Montserrat) | Aquest sender és modern. Molt probablement degué ser obert al llarg del segle XIX, en plena febre vitícola. La fam de terra devia obligar a habilitar noves feixes de conreu a la costa de la muntanya i, en alguns casos, com aquest, per sobre ja dels 400 m. El nou camí devia unir, doncs, el poble i les Feixades passant per les coves del Salnitre. Més tard, a començament del segle XX, el camí va ser refet per Pere Bacarisses, que tambié tenía arrendada l'explotació de les coves del Salnitre. El nou recorregut connectava amb el camí del Forat, que baixa del monestir per la Santa Cova o per Sant Miquel, i permetía que els pelegrins i els turistes que feien estada al Santuari poguessin anar fins a les coves del Salnitre. També els visitants que arribaven a Collbató i entraven a les coves podien, després, continuar fins el monestir. | 41.5743900,1.8416800 | 403433 | 4603171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al pas de la Barra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74787 | Camí de la Fita a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-fita-a-la-santa-cova | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 114-118. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 185. | IX-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí des de la Fita fins a la Santa Cova té un recorregut curt, d'uns 10 o 15'. És un corriol molt estret que travessa el torrent de les Àligues arrambat a la paret de la muntanya i, finalment, fa cap al camí de la Santa Cova, a l'alçada del quart misteri de Glòria. | 08069-193 | Cap de les Canals-Torrent de les Àligues (muntanya de Montserrat) | Segons la tradició, fou obert per ordre de Gotmar, que fou bisbe de Vic entre el 886 i el 899, per poder anar fins a la Santa Cova des del camí del Forat. | 41.5826200,1.8459300 | 403800 | 4604080 | 889 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74787-foto-08069-193-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al coll de la Fita. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74593 | Escultura Impuls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-impuls | BASSEGODA NONELL, Joan (Int.) (1993), Ramon Cuello, Barcelona, Ediciones Anael. | XX | Té algunes pintades fetes amb spray. | Escultura de gran format i d'uns 1.500 kg de pes. Està feta amb ferro i alterna les formes rectilínees, rodones i planes. Té diverses agulles que estan inspirades en la muntanya de Montserrat i s'eleven cap al cel. | 08069-19 | Avinguda del Centenari, 2 | Obra de juventut de l'escultor Ramon Cuello. Va ser un encàrrec del Sr. Josep Ollé Matalonga per ornamentar el flamant restaurant Montserrat Exprés, del qual n'era el propietari. Va ser fosa a la caldereria Mesto de Sants (Barcelona) a partir d'una maqueta. Mentre la col·locaven va caure a terra, una de les punxes es va torçar i va haver de ser reparada. A la inauguració hi van assastir el Capitan General de Catalunya i el Delegat del Ministerio de Información y Turismo. | 41.5626000,1.8162500 | 401295 | 4601891 | 1970 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74593-foto-08069-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Cuello | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74798 | Llegenda de fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-fra-gari | BERTRAN BROS, Pau (1989), Rondallari català, Barcelona, Altafulla, p. 159. VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7], p. 21. | IX-XX | És poc coneguda | La llegenda de fra Garí explica la història d'un cavaller que vivia en una cova de Montserrat (la cova de fra Garí) i a qui el comte Guifré portà la filla, que havia estat posseïda pel dimoni, perquè la salvés. Tanmateix, Garí se sentí temptat per la bellesa de la noia i, animat pel maligne, la forçà, la matà i l'enterrà. Penedit, se n'anà cap a Roma i, tot baixant per la drecera, com que la seva pena era molt gran, va deixar uns clots a les roques on va jaure i on va posar els peus (llit i petjades de fra Garí). El Papa el condemnà a anar pelut com un animal, fins que, anys més tard, uns cavallers el van trobar i se'l van endur a Barcelona, on un nen li digué que estava perdonat. Recuperà la seva figura i explicà el que havia fet a Riquilda, que trobaren a Montserrat sana i estàlvia. Hom ho atribuí a un miracle de la Verge. Gifré, en agraïment, va construir el monestir. | 08069-204 | Drecera de fra Garí (muntanya de Montserrat) | És una de les llegendes fundacionals de Montserrat, adaptada de la tradició europea i islàmica i difosa a Catalunya durant el segle XIII. Alguns autors del XIX, com J. Maragall o J. Verdaguer, etc., la reproduïren o s'hi inspiraren. La toponímia montserratina manté viu el record de la llegenda, amb la cova, que és a prop de Sant Miquel, la drecera, el llit i les petjades de fra Garí. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74798-foto-08069-204-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74813 | Avenc Ventós o de la Perla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-ventos-o-de-la-perla | CARDONA OLIVAR, Fernando (1980), 'Actividad clástica reciente en Montserrat', Exploracions, núm. 4, p. 15-20. | Hi ha despreniments | L'avenc Ventós o de la Perla, tal com diu una pintada que hi ha a l'entrada, té 140 m de llargada i 21 m de profunditat. La cavitat està formada per diverses galeries, passadissos i pous, i presenta una morfologia molt caòtica. Recentment ha caigut una gran pedra que obstrueix una galeria i dificulta el pas dels espeleòlegs. També hi ha alguns blocs estalagmítics esquerdats com a conseqüència de les pressions derivades de l'evolució de la cova. | 08069-219 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | A l'interior s'hi ha trobat exemplars de troglocharinus. | 41.5737600,1.8330600 | 402714 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Pere Cantons, 2011. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
| 74670 | Jaciment de les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica' Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Va ser destruït quan s'hi feien les obres per obrir-lo al públic. | Cova natural d'habitació i enterrament sense estructures. A nivell morfològic destaca la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. És la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. | 08069-105 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser ocupada des del Neolític Antic Cardial (-5.500 a 4-000 aC) fins al Bronze Final III (-900 a - 650) i utilitzada com a lloc d'habitatge i enterraments. Fou excavada l'any 1922 per Colomines, que hi va trobar ceràmica i un fragment de crani humà, que fou traslladat al Museu de Montserrat. A Collbató, al Museu de Coses del Poble, també hi ha algunes peces extretes d'aquest jaciment. A l'edat mitjana se n'extreia salnitre per fabricar pòlvora. Fou utilitzada com amagatall durant les guerres del Francès i Civil Espanyola. També s'hi ha trobat diversos grafits a les parets. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74670-foto-08069-105-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|85|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74809 | Coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. LABORDE, Alexandre de (1974), Viatge pintoresc i històric. El Principat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Abat Oliva, Sèrie Il·lustrada, 1], p. 105-106. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, núm. 864, pp. 24-31. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 66 i 67; ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Pateix la malaltia verda, provocada per les espores que introdueixen els visitants, la llum elèctrica que desencadena la fotosíntesi i el material orgànic que actua com adob i fa créixer una molsa verda que cobreix les roques. També ha desaparegut la colònia de ratapinyades. | Les coves del Salnitre són el conjunt càrstic més important de la muntanya de Montserrat i la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. A nivell morfològic destaca el Vestíbul, que és la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom i la data. Alguns no són llegibles. | 08069-215 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | A l'Edat Mitjana el monestir n'extreia salnitre. Més tard, a finals del XVIII, fou explorada, mesurada i dibuixada per un equip de tècnics encapçalats per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart i, posteriorment, visitada per Alexandre de Laborde, que també la va descriure i dibuixar. La llegenda del Manuel assegura que el guerriller tenia el seu amagatall en una balma de l'entrasa. Durant el XIX fou una de les atraccions de la muntanya. Va ser visitada per personatges com Santiago Russinyol o Antoni Gaudí. L'any 1904 es va obrir la placeta que hi ha a l'entrada; el 1934 es va inaugurar la instal·lació elèctrica, que fou destruïda durant la guerra Civil, i el 1985 es va refer de nou. Durant les guerres del Francès i Civil van servir d'amagatall a la gent de Collbató. L'any 1968 s'hi va fer un recital de la Nova Cançó. Actualment l'Ajuntament en té la concessió i en gestiona l'oferta turística. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia del grafits de les coves del Salnitre, 2010 (Autora i arxiu: Lídia Ill). Actualment, les coves del Salnitre acullen el Festival de noves sonoritats Gong, que se celebra durant el mes de juliol i que aprofita l'excel·lent acústica de les coves per donar a conèixer nous instruments amb sons no convencionals. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74789 | Festa de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-corneli | CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XVIII-XXI | Sant Corneli és la diada patronal de Collbató. Té lloc el 16 de setembre i des de fa anys s'aprofita per homenatjar els avis i les àvies. Es fa una missa solemne, durant la qual es canten els goigs del Sant, després hi ha una actuació cultural i un dinar en honor de les persones grans. | 08069-195 | Collbató | La festa de Sant Corneli se celebra des de temps immemorial. Aquest dia no es pot treballar i és obligat anar a missa. També havia estat la festa major, però a la dècada de 1970 va ser traspassada al darrer cap de setmana d'agost, deixant per a la diada patronal l'esmentat homenatge. Històricament, els esdeveniments més importants, com les benediccions de les campanes, la portada de l'aigua o l'homenatge al mestre Vives, es feien coincidir amb la diada de Sant Corneli | 41.5701400,1.8278800 | 402276 | 4602714 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74789-foto-08069-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74789-foto-08069-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74789-foto-08069-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografies: dinar de Sant Corneli, 2007; i avis després del dinar de Sant Corneli, 2009 (Autora: M. Casanovas / Arxiu: Ajuntament de Collbató). | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74675 | Jaciment de la cova Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-gran | COLOMINES, Joan I Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-74. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, Montserrat, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. | Cova natural d'habitació sense estructures conservades. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. | 08069-110 | Torrent de la Font Seca-penya segat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Balma utilitzada per l'home des del Paleolític Mig (-90.000 a -33000) fins a l'Ibèric (-650 a -50), essent el Neolític el període més important. Va ser excavada l'any 1922 per Joan Colomines, que hi va trobar restes humanes i molt material del Neolític: destrals de pedra, molins de mà, ganivets de sílex, punxons, espàtules d'os i ceràmica, tant llisa com ornada amb incisions cardials i també ibèrica. Aquestes troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737500,1.8316500 | 402596 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74677 | Col·lecció del Museu Arqueològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arqueologic-de-catalunya | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. | Col·leccció formada per quaranta-dues peces procedents dels jaciments de les coves Freda i Gran, registrades amb els números: 16376, 14830 a 14832, 14849 a 14874, 14876 a 14886, 15013 i 43402. Hi ha una destral bicèfal de pedra i la resta són petits fragments de ceràmica grisa i ocre, de mides i gruixos diversos. Alguns trossos són llisos i d'altres decorats amb bordons i, sobretot, amb sanefes i matius gravats. Abunda, especialment, la ceràmica cardial o montserratina | 08069-112 | Museu Arqueològic de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, Barcelona (08038). | Aquestes peces van aparèixer durant les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves Freda i Gran, l'any 1922, que van quedar repartides entre el monestir de Montserrat, on hi ha la majoria de les peces, i aquest museu, que en va restaurar unes quantes i que, com a recompensa, va poder-se quedar amb alguns fragments. La destral i un vas de ceràmica, reconstruït a partir de petits fragment, estan exposats en una sala del Museu. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74677-foto-08069-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74677-foto-08069-112-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74674 | Jaciment de la cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-freda | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. FONT SERRA, Empar (1980), 'Restes humanes a la cova Freda', Prehistòria i món antic als Països Catalans, vol. II, pp. 71-102. FONT SERRA, Empar (1984), 'Els homes de la cova Freda', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 10 (1998), p. 32-33. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14-15. | Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. | 08069-109 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Ocupada per l'home entre el període Neolític Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737100,1.8324500 | 402663 | 4603106 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|81|83|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74577 | Can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dolcet | CUELLO, Ramon RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 175-176 i 193. MUSET PONS, Assumpta (2009-2011), Can Dolcet [Estudi històric en execució]. | XIX | El conjunt d'edificis que formaven el mas es va ensorrar fa uns anys. S'ha construït un petit annex i s'està tramitant la reconstrucció d'un nou edifici. | Les restes de la masia, ensorrada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, les de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la sorra o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar. | 08069-3 | Afores, s/n | El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermesenda, oferiren a Montserrat una 'hacienda, sita en el término del castillo de [...] la Guàrdia, donde dizen Amenoleles'. El 1158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien 'en el manso de Amanoleles, propio del Monasterio'. El fet que aquest fos l'únic mas que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia. Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després del casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet. Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord. El 1913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1989 la va comprar Pere Prat, que n'és l'actual propietari. | 41.5555400,1.8235600 | 401894 | 4601098 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provenen de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74687 | Forn de calç de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vinya-nova | DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. ARXIU EPISCOPAL DE BARCELONA, Collbató, C. 20-75. | XIX-XX | L'olla, el cendrer i la banqueta estan parcialment reblïts de sediments. | Forn excavat en un talús al costat del camí. La meitat inferior fou excavada al tapàs i la resta bastit amb pedres. Té el portal de volta construït amb dovelles i les parets interiors (ventre) conserven restes de vidriat de la cocció de la calç. | 08069-122 | A mig camí des de la Vinya Nova fins al camí del Pont (muntanya de Montserrat) | Forn construït pels monjos de Montserrat, que foren els propietaris de la Vinya Nova fins l'any 1835. L'any 1828 un grup de veïns de Collbató, organitzats en comissió, intentaven arribar a un acord amb fra Ildefons, que actuava en representació de l'abat, per a comprar la calç que hi havia al forn de la Vinya Nova. La calç havia de servir per a refer la casa de la rectoria de Collbató, cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5841000,1.8110600 | 400895 | 4604284 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74779 | Camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-miquel | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 119. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 43. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya, p. 200. | XI-XX | El camí de Sant Miquel baixa des de la capella de Sant Miquel fins a la plaça de l'Abat Oliva. És ample, ben pavimentat, amb pedrissos i placetes laterals i graons per salvar el desnivell. És molt concorregut pels excursionistes, pelegrins i turistes que pugen a Montserrat. El recorregut, ombrívol i agradable, està esquitxat per nombrosos monuments, com monòlits, estel·les, làpides, majòliques, etc., que associacions i particulars han col·locat en record d'esdeveniments importants. Les dues obres més destacables, però, són les estàtues dedicades a Pau Casals i a Sant Francesc d'Assís. La porta de Sant Miquel, que és a mig camí, marca el límit del recinte del santuari per aquesta banda. | 08069-185 | Vesant oriental de la serra Llarga (muntanya de Montserrat) | És la part final del camí romeu que puja de Collbató. Durant segles els pelegrins, que prèviament s'havien congregat a la capella de Sant Miquel, feien aquest recorregut organitzats en processó, uns, i descalços o carregats amb barres de ferro, altres. | 41.5868700,1.8417500 | 403458 | 4604556 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74779-foto-08069-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74779-foto-08069-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74779-foto-08069-185-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: darrere la capella de Sant Miquel. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74774 | Camí de la Costa o de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-costa-o-de-les-bateries | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 119. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100-102. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 100. SOLIAS, JOSEP M., JUANA MARÍA HUÉLAMO I SUSANA LAUDO (S/D), , Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 179. | X-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de les Bateries, conegut també com el camí Vell de Collbató, surt del Casalot i té un recorregut d'unes dues hores, un desnivell de 315 m i una longitud de 6,3 km. Hom pot escurçar-lo utilitzant les dreceres dels Graus i de fra Garí. Té trams costeruts i d'altres en ziga-zaga, transcorre per la cara sud-est del massís i es dirigeix cap al nord-est, en direcció al monestir. L'itinerari passa pel serrat de la Guàrdia, la taca blanca (ara pintada amb una senyera), les Voltes, el torrent de Santa Caterina, el serrat de les Garrigoses, el torrent Fondo, la serra Llarga i la capella de Sant Miquel. Hi ha senyals de barrinades, marges de pedra seca, trams empedrats, restes de les creus de terme, solcs oberts a la roca per evitar relliscades, plaques col·locades pels excursionistes i romeus i, al final del recorregut, làpides, monòlits i escultures commemoratives col·locades per diverses associacions. D'aquest camí surten els senders que van a Sant Joan, a les Ermites i a Collbató passant per les Feixades. | 08069-180 | Vessant sud-est de la muntanya de Montserrat | És un itinerari molt antic i, fins al segle XIX, també va ser el principal i més famós camí d'accés al Santuari. Apareix representat en gravats, mapes i quadres dels segles XV al XVIII i citat en els relats de molts pelegrins. L'existència d'una via que pujava fins al monestir és esmentada l'any 945, tot i que no sabem si es tractava d'aquest camí o d'alguna drecera. El seu control va provocar enfrontaments entre els senyors locals i el cenobi, que es van acabar l'any 1377, quan el terme de Collbató fou adquirit per la comunitat benedictina. Al segle XIV s'hi van col·locar set creus de pedra, que foren aterrades durant la guerra del Francès. Fou conegut com el camí de la Costa i, d'ençà de la guerra del Francès (1808-1814), com el camí de les Bateries, en record de l'artilleria que s'hi va col·locar. Hom també l'anomena el camí Vell de Collbató.Per aquí passaren reis, ambaixadors, clergues, viatgers il·lustrats, científics, romeries populars i pelegrins d'arreu del Vell Continent. A Collbató hi havia un servei de guies i de cavalleries per transportar els romeus. Va estar en actiu fins al segle XX. La construcció de la carretera nova de Monistrol i la proliferació de l'automòbil van fer decaure el camí de les Bateries, que actualment torna a ser fressat per excursionistes i romeus. | 41.5766500,1.8278800 | 402286 | 4603437 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a les Voltes. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.