Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74624 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-4 | Elies Rogent i Albiol, de Collbató (19-3-2011). | XX | La font de la plaça de l'Església és una peça de ferro colat formada per una base circular, damunt de la qual hi ha un columna acanalada que aguanta una mena de capitell amb quatre cares ornades amb fulles en relleu i amb un escut central amb una corona al damunt. Aquests escuts han estat aprofitats per col·locar-hi sengles plaques. A la del davant hi ha l'escut de Collbató, i a les altres tres, les següents inscripcions: 'Aquesta font ha estat dissenyada per l'arquitecte barcelonès molt arrelat al nostre poble FRANCESC ROGENT I PEDROSA'. 'La font de la plaça de l'Església significa la portada d'aigua al poble de Collbató al setembre del 1963'. 'La plaça de l'Església reformada i rehabilitada durant 1995-1997 i inaugurada el 8 de juny de 1997'. Al davant hi ha una pica rodona del mateix material. | 08069-50 | Plaça de l'Església | Francesc Rogent i Pedrosa fou l'arquitecte de l'Ajuntament de Badalona, que li encarregà l'elaboració de tres dissenys de fonts, un dels quals -el número 2- va ser l'escollit per posar a la via pública. Fa uns anys el consistori badaloníl va fer una nova comanda de fonts i en va oferir una a la família Rogent que, finalment, la cedí a l'Ajuntament de Collbató. Va ser instal·lada a la plaça de l'Església durant la reforma duta a terme entre els anys 1995 i 1997. Substituí la d'obra que s'hi havia posat amb motiu de la portada de les d'aigües, l'any 1963. | 41.5702500,1.8282800 | 402310 | 4602726 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc Rogent i Pedrosa | 116|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74625 | Escales del cup de cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-cup-de-cal-sastre | Joan Jorba Bonvehi, de Collbató (15-1-2011). | XIX-XX | Escala de cup dita antigament de cal Sastre, formada per set graons fets de pedra, alts i amples, adhosats a una paret lateral i que donen accés a un portal paredat, on antigament hi havia el cup de cal Sastre. | 08069-51 | Plaça de l'Església | Durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un dels principals conreus de Collbató. Molts pagesos es van veure obligats a bastir cups per aixafar el raïm, amb graons alts i amples com aquests, que permetien pujar més còmodament les portadores carregades de raïm fins a la boca del cup. Aquesta és l'única escala de cup exterior que queda a Collbató, ja que d'altres, com la de cal Matalí, han desaparegut. | 41.5703100,1.8284400 | 402323 | 4602733 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74626 | Cal Tutor o cal Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tutor-o-cal-vacarisses | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaume Alegre; Llo. 490, f. 17 v.; i Llo. 381 (1), f. 37 v. | XIII-XX | La façana està escrostonada. | Cal Tutor és un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. Els elements gòtics perviuen a l'interior, on hi ha diverses arcades ogivals molt amples, i a l'exterior, en la portalada de mig punt feta amb gran dovelles de pedra i en les dues finestres coronelles biforadades del primer pis. Originàriament la finestra del mig també oferia aquesta imatge, però l'any 1848 va ser reconvertida en balcó per poder sortir a la galeria que es va construir damunt del portal. Per aguantar-lo es van bastir dos contraforts laterals, amb arcades de mig punt que permeten la circulació, i que també aguanten la façana que estava cedint. A la planta baixa hi ha dues finestres modernes. La coberta és de teules àrabs, inclinada a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior hi ha algunes arcades ogivals i una fresquera excavada al subsòl. | 08069-52 | Plaça de l'Església, 5 | La tradició local diu que era la casa del tutor o representant del monestir. Això no és veritat, ja que fou la residència d'una família d'hisendats locals. La referència més antiga és del 1369. Aleshores, Bernat Bernic i Pere Vidal declaraven tenir dues cases al carrer Sobirà, que quedaren annexionades quan Antoni Vidal comprà l'habitatge d'Andreu Bernic. El 1496 pertanyia a la filla d'Antoni Vidal i el 1726, a Miquel Bros. A finals del segle XIX els propietaris s'anomenaven Vacarisses. L'any 1848 es va construir la balconada i els contraforts del davant, per tal de subjectar l'edifici. Tampoc no és cert que sempre hagi estat a la plaça. Fins al segle XVII, que no es va obrir la plaça, era al carrer Sobirà. | 41.5703700,1.8281200 | 402297 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74627 | Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-1 | XIV-XX | Fa pocs anys va ser habilitat com a jardí. | El Cementiri Vell és un petit jardí pavimentat, amb jardineres, un banc, una font feta amb peces de marbre i trossos de pedra, un monòlit pet amb peces procedents dels templets que hi havia al camí de Montserrat, i un portal dovellat que té dos caps esculpits i la clau de l'arc gravada amb la data de 177. Aquesta entrada, que és utilitzada pels minusvàlids, dóna accés a la sagristia. | 08069-53 | Plaça de l'Església, 2 | Fins a principis del segle XX aquest solar va acollir el cementiri parroquial. Anys abans els veïns havien protestat al·legant motius sanitaris. Després va restar tancat i abandonat fins l'any 1980, quan va ser reconvertit en un petit jardí. | 41.5703000,1.8278100 | 402271 | 4602732 | 1980 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74627-foto-08069-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74627-foto-08069-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74627-foto-08069-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74628 | Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 27 r. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 22. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 90. | XVIII-XX | A la dècada de 1980 es van restaurar els altars, el campanar i la imatgeria interior. Es van pintar les parets, tapant les pintures florals originàries. També és va endreçar l'antic cementiri. Recentment s'ha adobat la teulada. | L'església de Sant Corneli és un edifici de pedra i planta rectangular, amb una capella a ponent i un campanar a llevant. Fa 24 m de llarg, 6 m d'ample i 12 m d'alt. La façana està orientada al nord i és ondulada. El portal és de pedra i té un arc rebaixat, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Corneli de terracota. A sobre hi ha una rosassa amb un vitrall modern amb els atributs de Sant Corneli i, al cap de munt de la façana, un mig relleu d'una Pietat i tres pinacles de pedra. A l'interior, hi la l'altar major, situat damunt d'un presbiteri elevat, que acull l'orgue, i vuit altarets més repartits pels dos laterals. A la dreta, hi ha els del Sant Crist, el Roser, la Immaculada i Sant Corneli; i a l'esquerra, la pila baptismal, el confessionari i els altars dels Dolors i de Montserrat, que fou beneït pel pare Escarré. Al fons hi ha la sagristia i un magatzem. Damunt del cancell hi ha el cor i a sobre de les capelles, dues tribunes laterals. El campanar és de pedra i està dividit en tres cossos separats per sengles cornises, que s'adiu força amb el prototipus de campanar del segle XVIII. La part de baix és de planta quadrada, té les parets cegues i està coronada amb quatre pinacles; la del mig i la de dalt són vuitavades. La del mig té dues obertures petites i la de dalt, on hi ha les campanes, quatre finestrals de mig punt. La coberta és plana, amb un terrat envoltat per un balustre de pedra artificial que s'hi col·locà fa pocs anys. | 08069-54 | Plaça de l'Església, 2 | L'església de Sant Corneli és esmentada l'any 1062 i és possible que fos remodelada cap a finals del XVI-primeria del XVII. L'actual, més gran que l'originària, fou bastida al XVIII i s'aprofitaren les pedres del portal de la muralla, que es va haver de desmuntar per poder construir el nou temple. Durant el segle XIX s'hi feren altres actuacions: el 1826 es va fer la capella del sagrari; el 1849 es va beneir l'altar major; i el 1857 es van col·locar les campanes i el rellotge nou. El ferrer de cal Vicentó era l'encarregat de tocar les campanes i donar corda al rellotge. Fou saquejada durant les guerres del Francès i Civil. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74566 | Rectoria de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 89-90. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 1, 18-9-1746; i L. 22. | XIX-XX | Va ser restaurada als anys vuitanta del segle XX. | La rectoria és una típica casa de poble, amb planta baixa, pis amb un balcó, golfes, un pati al darrere i un terrat. La façana està encarada a tramuntana i té com elements més destacables el portal, que és de pedra i està acabat amb una arc rebaixat, i el balcó del primer pis, que té la reixa de ferro forjat. A la part del darrere hi ha una galeria amb arcades. | 08069-55 | Plaça de l'Església, 4 | Va ser construïda a finals del segle XV, al costat de l'església i del campanar, cremada per les tropes franceses el juliol de 1812 i reconstruïda entre 1827 i 1831 amb la col·laboració dels veïns. La calç es va fer al forn de la Vinya Nova, mentre que els rajolers Picassó van fer tota l'obra cuita. | 41.5701900,1.8280400 | 402290 | 4602720 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74567 | Mig relleu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-relleu-de-la-pietat | XVI-XVII | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Mig relleu de la Pietat molt interessant, esculpit en una peça apaïsada, de pedra sorrenca i color gris. Representa la 13ena estació del Via Crucis, quan Jesús és devallat de la creu. Es tracta d'una escena d'amor, dolor i pietat d'una Mare que contempla i plora la mort del Fill martiritzat. La Verge està asseguda i porta un mantell que li cobreix el cap i una corona al damunt. Crist, que també porta corona , jeu defallit a la falda de la seva Mare, que l'aguanta per l'espatlla i el braç. A la part de baix hi ha llegenda que diu: 'NON EST DOLOR SICUT DOLOR MEUS', que traduït equival a dir 'no hi ha dolor com el meu'. | 08069-56 | Plaça de l'Església, 2 | El Viacrucis, o Camí de la creu, és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret: des que la seva detenció fins a la seva cruxifició i sepultura. Consta de catorze estacions que representen els moments més notables de la Passió de Crist. Aquesta escena pertany a un Viacrucis i va ser col·locada a la façana de l'església durant l'ampliació del segle XVIII, tot i que no se sap d'on ve. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74567-foto-08069-56-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Autor fotografia: Àngel Burniol, 2011. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74568 | Imatge de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-corneli | Enric Serra Rogent, de Collbató (25-2-2011). | XIX | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Imatge de Sant Corneli de terracota, amb un llarg hàbit llarg cenyit a la cintura, la tiara papal, barba i les mans obertes. És col·locat dins d'un nínxol de pedra que hi ha damunt del portal. | 08069-57 | Plaça de l'Església, 2 | Jordi Bosch, un veí ja traspasst, explicava que per fer aquesta imatge havien anat a buscar l'argila a can Dalmases i que molt segurament l'havien cuit en uns forns que hi havia a la riera (potser eren els forns de les Rovires, al terme dels Hostalets de Pierola). Altres versions, però, asseguren que va ser cuita a Collbató, als forns de cal Pepa. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74568-foto-08069-57-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74569 | Carrer Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-amadeu-vives | MUSET PONS, Assumpta (Novembre 2006), 'El carrer Major (segles X-XVIII)', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. Festa Major de Collbató, 1914. | XIII-XXI | El carrer Amadeu Vives s'estén des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església. La part històrica, però, queda reduïda a l'artèria que va des de portal de cal Bros fins a la plaça. Es tracta d'un carrer estret i, en algun tram també costerut, de traça clarament medieval. En aquesta zona es concentren molts dels elements patrimonials d'èpoques medieval -portal de cal Bros, arcades de pedra, murs atalussats-, moderna -dovelles gravades- i contemporània -esgrafiats i jardí de cal Rogent. | 08069-58 | Nucli històric de Collbató | L'actual carrer Amadeu Vives segueix el traçat del primitiu camí reial que venia de Barcelona i inclou els antics carrers Major, que anava des de la plaça de l'Església fins al turó del castell, i del Bonaire, que continuava fins al portal de Barcelona, ara de cal Bros. Al llarg del seu recorregut hi havia hagut, a part del portal esmentat, la ferreria del castell, la taverna, la carniceria municipal, diversos hospitiums, domus i algunes de les cases més importants de la vila de Collbató. És també el carrer on va néixer el mestre Vives. El 16 de setembre de 1914, coincidint amb l'homenatge a l'insigne músic, el carrer Major va ser rebatejat amb el nom d'Amadeu Vives. | 41.5684000,1.8296900 | 402425 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: portal de cal Bros. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74570 | Capitell de l'altar del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-laltar-del-roser | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 23, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XII | El capitell és de marbre blanc i té quatre cares esculpides amb el mateix tema, totes iguals i d'una gran qualitat. És a dir, és un capitell per ser vist per les quatre cares provinent, de ben segur, d'un claustre d'arcades simples. Fa 31,5 d'alt x 26,5 d'amplada a l'àbac i 20,05 a la base (amb collarí). Derivat en certa manera del corinti, uns grans acants ocupen la part inferior o cistell, sobre dels quals es cargoles unes grans volutes que neixen de gruixudes tiges a la part central de les cares del capitell. I entre aquestes volutes i els sortints de l'àbac hi ha una mena d'atlants amb els braços torçats en angle cap amunt i les mans aferrades a les tiges de les volutes. Serveix de pedestal de la Mare de Deú del Roser. | 08069-59 | Església de Sant Corneli | El capitell fa de peanya a la imatge de la Mare de Déu del Roser, que era del patronat de la família Rogent, la qual en va tenir cura durant molts anys. El capitell no sé sap d'on prové, però hom està convençut que a la capella li van portar els Rogent. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74580 | Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Gaspar Doménech i Caterina; i Llo, 490, f. 75 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. | XV-XX | Durant aquests darrers anys s'hi ha fet obres de manteniment i reforma. | Can Guineu és una masia petita d'un pis d'alçària i planta rectangular. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel al portal principal, que forma un arc de pedra de mig punt i sembla donar accés a un barri interior. Al voltant de l'edifici residencial hi ha diversos equipaments, com el cup, que va ser construït en alçada a la part de ponent, o la cisterna. Des de l'exterior, l'element més destacable és una petita finestra de pedra, amb la llinda treballada, que fou oberta a la façana de migdia. Al costat del mas hi ha una bassa, un cobert i diverses feixes. | 08069-6 | Afores, s/n | El 1496 era conegut com el mas Rovira i pertanyia a Caterina Rovira i a Gaspar Domènec. La parella estava obligada a viure a la casa, a fer-hi foc i a mantenir les terres cultes. Feia partió amb el terme d'Esparreguera i amb els masos Fussalba (can Pere Llong) i Alegre (can Dolcet). | 41.5522000,1.8271000 | 402184 | 4600724 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74571 | Relleu de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-corneli | XVII-XVIII | Dovella clau d'un arc de portal amb la imatge en relleu de Sant Corneli, patró de la parròquia, amb la tiara papal i el cap dins d'una petxina. Als carcanyols hi ha els caps d'uns angelets i sota la peanya que sosté el sant n'hi ha un altre de més gran. A la part superior hi ha la paraula CORNELI gravada amb lletres romanes. | 08069-60 | Església de Sant Corneli | M. Pagès creu que, com altres esglésies de la comarca, la de Collbató també devia ser reformada al segle XVI-primeria del XVII i que aleshores es devia col·locar aquesta dovella. Al XVIII, quan l'edifici fou reconstruït de nova planta, devia ser extreta i paredada. Fou trobada l'any 1985 sota la rosassa de la façana, durant una restauració. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74571-foto-08069-60-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74572 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-4 | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 24, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Talla policromada de la Mare de Déu del Roser, que sosté el Nen sobre el ventre, i, amb la mà dreta, el rosari. La corona, envoltada de raigs ondulants, fa pensar en un barroc avançat. La Verge està dreta i porta un vestit florejat d'un verd fosc amb flors taronja-vermelloses. El Nen, amb els braços estesos, és en actitud de beneir. La qualitat de la talla és força bona i la policromia acceptablement conservada. Reposa damunt del capitell romànic de l'altar del Roser. | 08069-61 | Església de Sant Corneli | Com que la imatge és a la capella del Roser, de patronat dels Rogent, una família d'intel·lectuals i arquitectes molt arrelada a Collbató, i com que és l'única talla de qualitat de l'església, hom sempre ha cregut que podria haver estat una donació seva. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74572-foto-08069-61-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74573 | Morter de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morter-de-pedra | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. | XIV-XV | Morter de pedra amb quatre cares decorades alternativament amb dos escuts i dues flors. | 08069-62 | Església de Sant Corneli | Podria provenir de l'església antiga. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74573-foto-08069-62-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74574 | Orgue de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-collbato | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ, (1996), L'orgue de Collbató, Collbató, Associació d'Amics de l'Orgue de Collbató. | XX | El taller d'orgues Blancafort Orgueners de Monserrat en fa el manteniment. | L'orgue de Collbató és un instrument de transmissió mecànica i té vint-i-sis registres repartits en tres cossos: el teclat major, que ocupa la part central superior, amb un sòcol de trompeteria horitzontal; el segon teclat, que és a sota de l'anterior; i el pedal, que queda als costats. Hi ha 1.545 tubs més que representen les famílies sonores de l'orgue barroc: principals, flautes i trompeteries. La consola és a peu pla i de finestra. Té dos teclats manuals i un pedaler. El moble és de roure; els tiradors i les maces dels teclats, de cirerer; les tecles blanques, de boix de Montserrat; i els tubs, d'estany i fusta. | 08069-63 | Església de Sant Corneli | La idea de fer un orgue va néixer el 1978 i va ser impulsada per mossèn Joaquim Lluís. L'instrument fou dissenyat i construït pels artesans dels tallers Blancafort-Capella de Collbató, dirigits per J. Capella i F. Acitores. Tots ells van fer part de la feina de manera desinteressada. La coordinació i el finançament foren responsabilitats de la comissió creada amb aquest doble objectiu. Es va pagar amb aportacions de veïns i entitats privades, subvencions, loteria i un préstec bancari. Fou inaugurada el 5 de juliol de 1986 per l'organista Jordi Figueres. S'hi fan concerts d'orgue sol i combinat amb altres instruments i hi han participat organistes nacionals i internacionals, com Montserrat Torrent o David Dobson. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 1982-86 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Artesans del taller d'orgues Blancafort, de Collbató | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74629 | Conjunt de l'era de cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-lera-de-cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Miquel i Antoni Mercader; Llo. 490, f. 55 v. | XIX-XX | L'any 2010 s'hi van fer obres de rehabilitació finançades amb ajut estatal. | L'antic complex format pel trull, els cups, l'estable, la pallissa i l'era de Cal Misser acull actualment algunes dependències municipals, com l'Oficina de Turisme, que és un edifici de planta rectangular, dividit en dues estances adossades amb sengles altells a la part del darrere. Les parets mestres són de pedra i la coberta de teula àrab. Té altres annexos a la banda de ponent i una plaça al davant, que havia estat una era. Destaquen els tres cups d'aixafar raïm que encara conserven les boixes, el dipòsit d'emmagatzemar oli, la mola del trull que hi ha adossada al mur lateral i l'estable amb volta de rajola de l'exterior. | 08069-64 | Plaça de l'Era | El conjunt pertanyia a Cal Misser, que des de l'any 1409 hi tenia una peça de terra, amb un colomar, anomenada la Parellada. Després s'hi van habilitar altres equipaments: l'era (on s'hi havia fet l'envelat), els cups, els estables, la pallissa, etc., que van funcionar fins a mitjan segle XX. Quan es va urbanitzar la zona aquest complex va ser cedit a l'Ajuntament. L'any 2009 es va remodelar part de l'edifici i s'hi va traslladar l'Oficina de Turisme. Està previst ubicar-hi l'Espai Expositiu dels Orgueners de Collbató. Al carreró del costat, i ocupant una petita part d'aquestes instal·lacions, s'hi instal·la, coincidint amb la Fira de Nadal, una parada de boscarols. El complex de les Parellades es complementava amb l'edifici del carrer Pau Bertran, que pertanyia a la família de Can Misser des de l'any 1396. A finals del XV hi instal·laren el trull, que va funcionar fins a mitjan segle XX. La roda de molí que hi ha al mur lateral devia pertànyer a aquest trull. | 41.5700700,1.8277300 | 402264 | 4602707 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74630 | Restes dels cups de ca l'Aaron i cal Tutor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dels-cups-de-ca-laaron-i-cal-tutor | VALLS I JUNYENT, Francesc (1996), La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior, l'Anoia, 1720-1860), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Joan Jorba Bonvehí, de Collbató (18-1-2011). | XVIII-XIX | Són al carrer, sense cap protecció. | Els dos cups d'aixafar raïm de ca l'Aaron i de cal Tutor van ser construïts un al costat de l'altre, arrambats a les parets mestres de les esmentades cases, Un era rodó, pertanyia a Cal Tutor i estava folrat amb cairons de terracota quadrats, corbats i sense esmaltar, i l'altre era quadrat o rectangular, pertanyia a ca l'Aaron i tenia els cairons quadrats, plans i esmaltats de color marró fort. Actualment només es conserven els cairons de la part de dalt que estaven enganxats al mur. | 08069-65 | En una façana del carreró que va de la plaça al carrer de la Salut | El ceps són un conreu típic de l'agricultura mediterrània. A Catalunya, i també a Collbató, durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un monocultiu que s'estengué per les zones marginals i poc adequades per als cereals, com els costers montserratins o la serra del Rogent. El vi, convertit en aiguardent, era exportat a Europa i Amèrica i proporcionava importants ingressos als pagesos. La majoria de cases van habilitar les instal·lacions necessàries (cups i cellers) per processar el raïm i conservar el vi. La mort dels ceps, a finals del segle XIX, com a conseqüència de l'arribada de la fil·loxera, va reduir notablement l'activitat vitícola. Aquests dos cups van ser aterrats per eixamplar el carrer. | 41.5704900,1.8280400 | 402290 | 4602753 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74631 | Nucli medieval de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-medieval-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (Setembre 2006), 'Collbató i la seva història', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 209. | X-XXI | Hi ha alguns edificis que haurien de ser restaurats i d'altres construccions tradicionals han desaparegut aquests darrers anys. | El nucli medieval de Collbató forma una figura triangular que es desplega cap a sol naixent, entre el turó del castell, el torrent de la Salut i les Parellades, amb un apèndix que ressegueix la costa del castell. Va des de la plaça de l'Església, on abans hi havia un dels portals que tancava la vila, fins a l'arc de cal Bros, on hi ha l'altre punt d'entrada. A l'interior d'aquest espai hi ha tres artèries transversals: la d'Amadeu Vives, que és la més important i es perllonga cap a migdia, de Dalt (ambdues conflueixen a la plaça de l'Església) i de la Salut. I dos carrers més secundaris i amb un recorregut longitudinal: el del Castell, i un altre al qual els veïns anomenen el carrer que va a la bassa de la vila. Són vies estretes, amb algun tram costerut i amb un parell de voltes que permeten anar d'un carrer a l'altre. | 08069-66 | Des de l'arc d'en Bros fins a la plaça de l'Església | El lloc de Collebetone, esmentat l'any 931, va néixer a la confluència de dos camins: el del Vallès, que pujava pel torrent de la Salut, remuntava el coll que donà nom a l'emplaçament i entrava pel cantó de tramuntana (fou l'origen del carrer de Dalt); i el de Barcelona, que arribava pel sud (va ser l'origen dels carrer del Bon Aire i Major, ara d'Amadeu Vives). En aquell indret s'hi construïren l'església i l'hospital, documentats el 1062 i el 1375 respectivament, i també les primeres cases, que es devien estendre fins al límit de l'actual plaça de l'Església. El creixement demogràfic del XI al XIII va afavorir l'expansió urbana, que es va fer seguint les dues artèries esmentades i en direcció cap a llevant. Primer fins a cal Ponset, al carrer Amadeu Vives, núm. 7, on hi ha un mur lateral gruixut, alt i atalussat, preparat per fer de muralla. Més tard, les construccions van proliferar al costat del camí de Barcelona, fins arribar al portal que tancava la vila pel sud, a cal Bros. Aquest conjunt estava clos per dos portals: el de Barcelona i el del costat de l'església, i protegit per les parets posteriors de les cases que feien de murs defensius. Al segle XVII es va engrandir la plaça amb l'aterrament d'un pati que hi havia a la confluència dels carrers Major i de Dalt. Alguns vestigis d'aquella època han desaparegut. Així va passar amb les basses del Castell i del Vall, ocupades ara pel restaurant de Cal Misser i per un habitatge, i amb el portal de ponent, que va ser desmuntat al XVIII quan es va engrandir l'església. A la façana de la casa núm. 1 (cal Ticu), s'hi poden veure les marques de la volta de rajola del portal i les pedres de la torre quadrada que s'alçava al damunt. Altres elements, en canvi, com les entrades dovellades de cal Bros, cal Ponset i cal Tutor; les finestres gòtiques de cal Tutor; o els arcs de pedra de l'interior d'algunes cases s'han conservat. El creixement demogràfic i la dinamització agrícola del segles XVIII i XIX van fomentar la construcció de nous habitatges, tant al nucli històric (a la costa del castell i al carrer de la Salut), com fora muralles, als camins de Montserrat, Barcelona i els masos, que foren l'origen dels carrers de Pau Bertran, Nou i Sant Antoni. | 41.5702800,1.8282100 | 402304 | 4602730 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Collbató a la primera meitat del segle XX (Autor: desconegut / Arxiu: A. Muset). Coordenades UTM: plaça de l'Església. | 92|93|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74632 | El Casinet o Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casinet-o-sala-de-baix | (juliol 2006), p. 4. ARXIU FUNDACIÓ PRIVADA ROGENT, Fábrica de Órganos Nuestra Señora de Montserrat, Compra de la Sala de Baix. | XIX-XX | L'exterior va ser restaurat el 2006 i a l'interior s'hi està treballant ara. | El Casinet o Sala de Baix és un edifici de planta rectangular i distribució simètrica, construït amb pedra i maons units i arrebossats amb morter de sorra i calç. La coberta, que va ser revestida interiorment amb fusta i exteriorment amb teules, és a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana. Originàriament tenia dos portals encarats a la muntanya i dos finestrals a cada un dels murs laterals, que han estat reconvertits en portals. Aquestes obertures són de punt rodó. La façana del davant té un frontó rematat amb una línia ondulada i la posterior, dos murals. | 08069-67 | Colom, 1 | Va ser construït a la Parellada del Misser (a la confluència dels carrers Colom i Cervantes, oberts per l'Ajuntament segons un projecte del 1882) i finançat per diversos propietaris de Collbató (Pau Fossalba, Antoni Alsina, Miquel Oller,..), per instal·lari un 'café-casino', que feia la competència a la Sala de Dalt. Era la seu de la Societat Coral de Collbató, creada el 1883. Joan Rogent comprà l'edifici el 1928 per instal·lar-hi el taller d'orgues (aquí es restaurà el de la catedral de Tarragona). Actualment és un equipament cultural municipal. Va ser rehabilitat el 2006 amb una subvenció del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 41.5695800,1.8278500 | 402273 | 4602652 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | S'utilitza per fer tota mena d'actes públics. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74633 | Cisterna de la premsa de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-premsa-de-cal-rogent | XIX-XX | Va ser restaurada l'any 1920 i més recentment va ser netejada i rehabilitada com a celler. | Cisterna de recollida de les aigües pluvials, excavada al tapàs i a sota mateix del cobert on hi havia hagut la premsa de l'oli de cal Rogent, a les Parellades. És de planta irregular i està formada per dues galeries estretes, de 4.5 m d'alçada, en forma de 'T', amb tres petits annexes laterals i volta de catenària, oberta durant el procés d'excavació i formada pel mateix tapàs. Les parets estan arrebossades i no tenen cap esquerda. El terra està lleugerament inclinat i al final de la cisterna hi ha un xupet de decantació. A terra hi ha algunes afloracions de conglomerats més durs que el tapàs. L'aigua hi entrava per un forat que hi ha a la part de dalt, procedent d'un reguerot o clavaguera que recollia l'aigua que s'escorria de la muntanya de Montserrat (partides dels Graus i el Pujolet) i que transcorria entre les cases del carrer Amadeu Vives i la Parellada del Rogent. L'aigua queia a l'interior d'una primera cisterna, on tenia lloc el procés de decantació, i que encara està en ús. Des d'allà saltava a aquest altre aljub, d'on s'extreia per dues boques: una que donava a l'exterior de la premsa i una altra que quedava a l'interior. | 08069-68 | Passeig Mansuet, 3 | Possiblement va ser construïda per proveir d'aigua el trull de cal Rogent, tot i que també podria ser anterior. A la paret de la cisterna hi ha un grafit amb la data de 1920 escrit amb llapis i, que es deu correspondre amb alguna restauració o neteja que es devia fer aquell any. | 41.5698600,1.8282400 | 402306 | 4602683 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ara s'utilitza com a celler. | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74634 | Molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | Va ser restaurat entre 2009 i 2010 amb finançament del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | El molí de l'oli és un edifici d'una sola planta i coberta a dues aigües. Els murs són de morter i calç i la teulada descansa sobre una estructura de jàsseres i bigues de fusta A l'interior hi ha la maquinària típica d'un trull: el molí de pedra, la premsa hidràulica, dues bombes i el molí de martells. També hi ha una col·lecció de mesures, contenidors i altres estris de llauna i fusta, relacionats amb el conreu de l'olivera i la manipulació de l'oli. | 08069-69 | Pau Bertran, 2 | Antigament hi havia un corral, a la planta baixa, i una pallissa, al damunt, i pertanyia al Vador carnisser. El Sindicato Agrícola y Caja Rural de Collbató el va comprar l'any 1932. Hi va instal·lar les màquines i el corrent elèctric i el va habilitar com a trull. L'any 1993 va ser transferit a l'Ajuntament, que el va fer funcionar fins el 2005, quan va ser clausurat per incomplir la llei. Recentment ha estat restaurat, habilitat com a Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i reconvertit en un equipament municipal. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment acull el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons, eines i altres atüells, s'explica la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli a Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74581 | Can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llates | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran. ARXIU R. RODRÍGUEZ, Concòrdia [...], 22-8-1685. | XIX-XX | En aquests darrers anys s'hi han fet reformes i obres de manteniment. | Can Llates és una masia formada per diverses construccions, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Actualment està dividida en dos habitatges i en un d'ells hi ha un restaurant. | 08069-7 | Afores, s/n | L'any 1496 pertanyia a Joan Duran i Bartomeua Domènec. Limitava amb el terme d'Esparreguera, la riera del Torrent Mal, les terres dels masos Fossalba i Andreu i el camí reial. L'any 1638 l'heretat passà a mans de Joan Llates, que l'havia comprat a Antoni Joan Duran i que li donà el nom. | 41.5596800,1.8293400 | 402382 | 4601552 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74581-foto-08069-7-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment hi ha un restaurant. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74635 | Col·lecció del molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | La col·lecció del molí de l'oli és formada per prop d'un centenar de peces, la majoria de metall i fusta, pròpies del molí o donades pels pagesos. Hi ha eines relacionades amb la recollida de les olives, amb el treball al trull i amb el mesuratge, emmagatzematge, transport i ús de l'oli. | 08069-70 | Pau Bertran, 2 | La col·lecció va ser una iniciativa de Josep Matalonga, que va recollir, netejar i exposar aquestes peces, la majoria de les quals foren donades per pagesos de Collbató. Les màquines i alguns ítems pertanyen al molí i eren utilitzats per fer oli. El 18 de desembre del 2010 es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Molí de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons i l'exposició d'aquestes peces, s'explica la tradició oliverera i oliera del poble, i la història del molí. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Aquestes peces estan exposadex en el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i serveixen per explicar la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli al poble. | 119|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74636 | Pedra del Molí d'Oli del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-moli-doli-del-sindicat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Sindicat de Pagesos de Collbató (pendent de clasificació), 18-9-1932. | XIX | La mola del Molí de l'Oli és una peça de pedra, de forma circular i lleugerament troncocònica, amb un forat quadrat al centre. Està molt gastada per l'ús. Prové del molí de moldre olives del Sindicat. | 08069-71 | Racó d'en Ponis | Fins el 1932 el sindicat tenia arrendat el molí d'oli de cal senyor Font, al carrer Bonavista, núm.2, on ara hi ha l'Ajuntament. Aquell any el nou propietari, el Sr. Nolla, va pactar amb el president del sindicat, Salvador Albert, l'abandonament del local i la cessió de la maquinària, inclòs el molí, que va ser reubicat al nou local que el Sindicat havia comprat al carrer González Vilart, núm. 2, ara carrer Pau Bertran. Anys més tard es devia canviar la mola, i la vella va restar abandonada a l'exterior. Ara ornamenta El racó d'en Ponis, l'espai enjardinat de davant del Molí de l'Oli, que va ser inaugurat el 18 de desembre del 2010. | 41.5704800,1.8278000 | 402270 | 4602752 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74637 | Cal Vidrier o cal Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-o-cal-castello | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, M. Cuiner, 1776, f. 340 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546; i L. 430, carpeta 8. | XVIII-XX | Fa pocs anys es va restaurar la teulada i es va refer la façana. | Cal Vidrier o cal Castelló és una casa pairal orientada a migdia, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. De la paret principal en destaquen el portal de mig punt, bastit amb pedra i totxos col·locats a rastell; el balcó, amb reixa de ferro forjat; i el finestral, amb la barana de terra cuita, de les golfes. Té un pati i dependències al darrere. | 08069-72 | Pau Bertran, 4 | Fou construïda fora vila i al costat del camí de Montserrat. L'any 1776 se la disputaven Anton Jorba, veler de Manresa, i Francesc Elies, vidrier de Collbató, que hi devia tenir el forn de vidre que va donar nom a la casa. A començament del segle XIX pertanyia a Joaquim Castelló i Elies, nét de Pau Elies i de Josep Castelló i Galvany, propietari de la casa de cal Galvany. A la dècada de 1980 fou una casa de colònies. | 41.5705200,1.8275900 | 402253 | 4602757 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74638 | Banc de pedra de cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-de-cal-vidrier | XIX | El banc de pedra de cal Vidrier és una construcció de 3 m de llargada i forma corbada. El seient i el respatller estan fets amb vint-i-vuit peces de pedres ben tallades, col·locades damunt d'un pedrís. Al davant hi ha una gran alzina. | 08069-73 | Serrat de la Codolosa | Va ser construït per la família Castelló, que eren els propietaris de la finca on hi ha el banc, al qual s'arribava per un camí solà que sortia de la casa pairal, que queda molt a prop. Era una zona d'esbarjo, on els amos, gent benestant, anava a passejar i a berenar. | 41.5725800,1.8268200 | 402192 | 4602987 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74639 | Trull de cal Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-pau-bertran | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ma. 34, f. 49 v.; i Ig. 381, f. 1 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 444; i L. 430, carpeta 8. | XVII-XIX | Recentment, i a conseqüència d'unes obres, s'han tallat els nervis de fusta que fermaven la premsa. | El trull de cal Pau Bertran està format per un molí petit de pedra, i una premsa de racó, amb la biga i les costelles de fusta i el bassi de pedra. Té tres dates gravades i sobreposades: 1628 o 60, 1728 o 68 i 1828 o 68. | 08069-74 | Pau Bertran, 19 | Apareix esmentat per primera vegada el 1670. En aquella època pertanyia a Joan Mercader i el als seus hereus Jaume Oller i Rosa Mercader, que residien al carrer de Dalt, on ara hi ha l'aparcament de Cal Misser. Era situat fora del nucli urbà, al costat del camí de Montserrat i de la bassa del Pla o de la Beguda. Al segle XIX i principis del XX va pertànyer a la família de Pau Bertran. | 41.5704500,1.8269800 | 402202 | 4602750 | 1628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És la premsa oliera més antiga que es conserva a Collbató. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74640 | Casa de Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pau-bertran | PUJOL, Josep M. (1989), 'Estudi preliminar' a BERTRAN BROS, Pau (1989), El rondalari català, Barcelona, Altafulla, p. I-LXV. | XIX-XX | La casa va ser reestructurada fa uns anys | Casa pairal del folklorista i poeta Pau Bertran i Bros (Collbató, 1853 - Esparreguera 1891). És un edifici entremitgeres, de planta rectangular i apaisada, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i pis i, almenys externament, no conserva cap element de l'edifici originari. Antigament la finca del costat, identificada ara amb el número 19, era el trull de la casa. | 08069-75 | Pau Bertran, 21 | Pau Bertran i Bros va néixer a Collbató en el si d'una família d'hisendats locals, el 2 de juliol de 1853. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va conèixer destacats intelectuals lligats al moviment de la Reinaxença, amb els quals establí una forta amistat. Fou un home culte i prolífic. Va escriure poesia, va dedicar-se a l'estudi de la cultura popular de l'entorn de Montserrat on va recollir els costums, les llegendes i les tradicions de la zona; va traduir al català obres de la poesia búlgara, romanesa i grega clàssica; va publicar poemes a la revista La Renaxensa; va guanyar la Viola d'Or i Argent i la Flor Natural als Jocs Florals dels anys 1884 i1885; i va publicar diverses obres, algunes pòstumes, de poesia i cultura popular. Hom el considera un folklorista excepcional, tant pels coneixement que va arribar a acumular, com pel rigor científic que utilitzà. L'any 1881va casar-se amb Josepa Pedrosa, publilla de can Castells d'Esparreguera i germana de la muller d'Elies Rogent, on va morir l'any 1891, als 37 anys. L'any 2003 es va celebrar el 150 aniversari del seu naixement amb diversos actes culturals. També es va col·locar una placa commemorativa a la façana de la seva casa pairal. | 41.5704500,1.8268500 | 402191 | 4602750 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74640-foto-08069-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Al segle XIX, l'antic carrer del Raval, on va néixer el folklorista, fou rebatejat amb el nom de González Vilart i, al XX, amb el de Pau Bertran. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74641 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-2 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514; i L. 7, f. 33. | XIX-XX | Va ser adobat fa uns anys, però té problemes d'humitat i de manteniment. | L'Ajuntament Vell és un edifici petit i modest, format per soterrani, plantes baixa i residencial, golfes i pati. Les parets perimetrals combinen la pedra, la tàpia i el maó. L'arrebossat és de morter i la coberta a dues aigües. La façana està encarada al nord i té un portal de pedra, amb la data de 1888 gravada a la llinda; un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i finestres de mig punt a les golfes. Tret del portal, que devia ser refet amb pedra per donar un toc de distinció a la Casa Consistorial, la resta de l'edifici no té elements destacables. | 08069-76 | Pau Bertran, 25 | El 9 d'octubre de 1898 el consistori de Collbató, presidit per Josep Matalonga Vacarisses, va acordar comprar a Josep Bertran, per 600 pessetes, la casa del Raval, núm. 19, que ja ocupava com a llogater. Aquell mateix any s'hi van fer importants reformes (es van adobar la paret del patí i la teulada, es va fer una cisterna i es va habilitar la presó a l'antic celler). També es va col·locar una làpida commemorativa, que ara és al Museu de Coses del Poble. El 1915 s'hi va fer un altre adob i el 1949 es va encarregar als mestres d'obres del Bruc, Josep Mera i Facund Ferrer, el canvi de les bigues de la teulada que estaven corcades. Va ser la seu de l'Ajuntament fins l'any 1977. Després ha acollit el Casal d'Avis, la Biblioteca, l'Escola de Música i les entitats del poble. | 41.5704600,1.8266800 | 402177 | 4602751 | 1888 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74642 | Cal Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galvany | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 430, carpeta 8. | XIX | Cal Galvany és un edifici rectangular, amb dues plantes, un terrat i una torre quadrada. A la façana del davant destaquen, a la planta baixa, el portal principal, amb la data de 1877 gravada a la llinda, i les dues finestres enreixades dels laterals; i al pis residencial, els balcons amb reixes de ferro forjat i les dues finestres-balconeres amb balustres, una de les quals és cega. A la part del darrere hi ha una galeria amb portes, balustres i arcs rebaixats, i a la del costat quatre finestres-balconeres amb balustres. Està decorat amb motllures de terrissa i esgrafiats. Té un jardí al darrere. | 08069-77 | Pau Bertran, 27 | Edifici construït per l'hisendat barceloní Josep Castelló i Galvany, casat amb la filla de Pau Elies, de cal Vidrier. La casa fou heretada pel seu fill Joaquim Castelló i Elies, que també posseïa cal Vidrier. | 41.5704300,1.8264900 | 402161 | 4602748 | 1877 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha el restaurant 'La Torre'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74643 | Cal Jaume de les Aques o ca la senyora Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-les-aques-o-ca-la-senyora-alfonsa | XIX-XX | Fa uns anys s'hi van fer obres per tal de'habilitar-hi una residència de la tercera edat. | Cal Jaume de les Aques, conegut també com ca la senyora Alfonsa, és una casa de tres plantes amb patis i jardins a l'exterior i una paret cega, amb una porta de ferro forjat, que envolta el complex. A la façana principal destaquen els dos balcons i la reixa de ferro forjat, del primer pis, i les dues finestres balconeres amb reixa a jocs, de les golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel a la façana principal. Al davant hi ha una terrassa esglaonada, que conserva els balustres originaris de terracota, i al costat una galeria. L'enrajolat exterior, fet amb peces de ceràmica, és nou. | 08069-78 | Pau Bertran, 71 | 41.5712000,1.8242900 | 401979 | 4602836 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74644 | Dipòsit d'aigua del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-pujolet | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El dipòsit d'aigua del Pujolet és un edifici de planta rectangular, forma cúbica i mides reduïdes, folrat amb lloses de pedra calcària. Té una capacitat de 200.000 l. Va ser construït arran d'una cinglera i encarat a migdia. Té una porta de ferro a la part del davant, a la qual s'accedeix per una escalinata amb dos murets als costats, finestres als laterals, un contrafort a ponent i la coberta plana, acabada amb ràfec i pedrís. | 08069-79 | Carrer dels Graus, 8 | El 15 de setembre de 1963, essent alcalde el Sr. Pere Devesa Estrada, es va fer la portada d'aigües a Collbató. Es van instal·lar dues fonts per al proveïment del públic: una a cal Pepa i una altra a la plaça de l'Església. A l'acte hi van assistir el Governador Civil de la Província, Antonio Ibáñez Freire i el Rdm. Pare Abat Coadjuntor de Montserrat, Dm Gabriel M. Brasó. Aquesta aigua, però, fou insuficient i l'Ajuntament finalment va veure's obligat a fer-la pujar d'uns pous que havia obert a baix el riu. L'aigua pujava impulsada per uns motors elèctrics, a través d'una canalització que seguia el curs del torrent de la Salut. Un cop a dalt al poble, l'aigua era emmagatzemada en aquest dipòsit, que fou construït durant el mandat de l'alcalde andreu José Mestres, i distribuïda entre les cases del poble. El problema, però, és que l'aigua era molt cara de pujar i el dipòsit massa petit per garantir l'abastament continuat. | 41.5722900,1.8239900 | 401955 | 4602958 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74582 | Rellotge de sol de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | Conserva l'agulla i les marques de les línies horàries, però ha perdut la policromia. | El rellotge de sol de dia és situat a la façana d'un annex de can Llates. Està encarat a migdia i senyala les hores diürnes. És vertical i té forma rectangular, amb la capçalera acaba en punta. | 08069-8 | Masia de can Llates (Afores, s/n). | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595300,1.8290700 | 402360 | 4601535 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74582-foto-08069-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de tarda que hi ha a la paret de ponent del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74645 | Ca l'Erpada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerpada | XIX-XX | Va ser rehabilitada fa uns anys, tot i que alguns elements, com les finestres de fusta, van ser substituïts per altres materials més moderns. | Ca l'Erpada és una casa de planta, pis i golfes, que s'estén al costat oriental i per sobre de la volta homònima que surt al cantó del torrent de la Salut. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. A la part del darrera hi ha un contrafort angulat de pedra. El passadís té una volta de rajola catalana disposada en forma d'espiga i dos arcs lleugerament rebaixats fets amb totxos posats de cantell. | 08069-80 | Salut, 19 | És una casa moderna, construïda a finals del segle XIX. El passadís es va fer per respectar el pas dels camins de Monistrol i la font Closa. | 41.5703900,1.8294300 | 402406 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74646 | Cal Borrega o cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borrega-o-cal-simon | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antoni Garaldet. | XIV-XX | Cal Borrega o cal Simon és una casa de planta irregular, construïda amb pedra a la costa del castell. Té planta baixa i pis, un annex al cantó de la muntanya, uns contraforts als murs i l'angle reforçat amb pedres ben tallades. | 08069-81 | Castell, 14 | Molt possiblement és la mateixa casa situada entre la costa del castell i el camí de Monistrol, que Antoni Garaldet i la seva muller Joana van confessar el 1496 i que l'any 1367 Guillem Roca havia venut a Guillem Mayans, pare de Joana. L'edifici originari devia ser més gran i devia incloure les cases del costat, que van ser segregades i modernitzades. | 41.5702200,1.8296600 | 402425 | 4602721 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74647 | Casa del carrer Castell, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-castell-10 | XVIII-XIX | Actualment s'hi fan obres de rehabilitació. | La casa del carrer Castell, núm. 10, és un habitatge petit i humil, construït amb pedra i arrecerat a la costa del castell. Té planta baixa i pis. La coberta, que era de teules, està ensorrada. El portal és dovellat i construït amb blocs de pedra i totxos de terra cuita. Les finestres són petites i situades a sota mateix la teulada. | 08069-82 | Castell, 10 | La costa del castell va estar ocupada per feixes de conreu fins als segles XVIII i XIX. Aleshores l'increment demogràfic va afavorir la construcció de nous habitatges a fora de la vila: carrers del Raval, Sant Antoni i Nou, i també a dins, on s'aprofitaren els espais buits que hi havia. Algunes cases s'alçaren a la costa del Castell. Aquesta tendència es va mantenir durant el XIX gràcies al boom vitícola. Algunes cases foren abandonades com a conseqüència de la fil·loxera, a finals del XIX, i de la crisi de l'agricultura tradicional, a mitjan segle XX. | 41.5700000,1.8293800 | 402401 | 4602697 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74647-foto-08069-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74647-foto-08069-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74648 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo 381. PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parròquia de Collbató. | XVII-XX | L'any 1993 el petit temple va ser restaurat per un nombrós grup de voluntaris de Collbató, amb el suport de l'Ajuntament. | L'ermita-santuari de la Salut ocupa una superfície de 100 m2 i està formada per dues edificacions de planta rectangular cada una d'elles i cobertes a dues aigües. La part més antiga, convertida en sagristia, té una volta de canó, la capçalera encarada a llevant i la porta a migdia. L'altra construcció fou bastida perpendicular a l'anterior, al sud, de manera que l'entrada original va esdevenir el portal de la sagristia, davant de la qual es va col·locar l'altar de la nova capella. La sagristia estava arrebossada amb morter i decorada amb motius geomètrics i celestes, que estaven molt deteriorats i fa poc han estat arrencats. També s'ha habilitat un nou altar i s'hi ha col·locat una imatge de la mare de Déu i unes pintures de Valentí Julià. La façana és encarada al sud i dividida en tres cossos longitudinals. El portal, ogival i amb flors modernistes, és al centre. Al damunt hi ha tres finestres neogòtiques, un campanar d'espadanya i una creu. Els laterals estan adornat amb sengles tríades d'arcs cecs. | 08069-83 | La Salut | L'any 1376 ja és esmentada amb el nom d'església de Santa Maria. Després degué adquirir importància al segle XVII, coincidint amb les pestes del bienni 1651-1652, quan podria haver servit de morberia. Pocs anys més tard ja era coneguda com Santa Maria de la Salut. A començament del XIX es va fer un projecte per bastir una capella nova, que no va prosperar. Durant la guerra del Francès va ser cremada. L'any 1914 es va aixecar l'edifici actual, que fou finançat per Antònia Subirana, filla de Collbató, i consagrat tres anys més tard per Dom Antoni Maria Marcet. Fou destruïda durant la guerra Civil i reconstruïda posteriorment pels veïns de Collbató. A les columnes del portal hi ha alguns escrits, un dels quals és del 1924. Cada Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec en el qual participen veïns de Collbató i les rodalies. Els actes comencen amb la processó des de l'església de Sant Corneli. Després hi ha missa, ballada de sardanes i dinar popular. Des d'antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots. L'any 1994 es constituí la Confraria de la Mare de Déu de la Salut. | 41.5720600,1.8286700 | 402345 | 4602927 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74649 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-0 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143; i L. 514. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Jurats de la vila. | XX | L'Escorxador és un edifici d'una sola nau i planta rectangular construït amb murs de pedra arrebossada. La façana que té arcs cecs a la part superior i, igual que la porta i les finestres, està rematada per una línia ondulant. La coberta és de teules àrabs i inclinada a dues aigües. Al costat hi ha una nau que fa de garatge i magatzem del Parc de Bombers. | 08069-84 | Carrer Muntanya, 34 | L'antic escorxador, situat al carrer Amadeu Vives, núm. 12 (que també havia acollit la carnisseria municipal des del segle XV), fou substituït l'any 1912 per un nou equipament, que l'Ajuntament va habilitar fora del nucli urbà, en un terreny que prèviament havia comprat. En la seva construcció hi van treballar paletes i fusters de Collbató i Esparreguera. L'any 1948 s'hi afegí una 'cochera para el coche funerario'. | 41.5687600,1.8263500 | 402147 | 4602563 | 1912 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74649-foto-08069-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74649-foto-08069-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Acull la seu del Parc de Bombers Voluntaris de Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74650 | Cal Monfort o cal senyor Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monfort-o-cal-senyor-prat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 414. MUSET PONS, Assumpta (2004). 'Comerciants, litògrafs i hisendats rurals. L'ascens social i econòmic de la família Monfort durant el segle XIX', Materials del Baix Llobregat, núm. 6, p. 125-133. | XIX-XX | Cal Montfort és un edifici de tres cossos i tres plantes, amb la façana encarada a migdia i la teulada a dues aigües. A la planta baixa hi ha l'entrada principal i una de lateral, que antigament donava accés al trull, i dues finestres. A la planta residencial hi ha tres balcons al davant i una galeria al darrere, i a la superior, reconvertida en habitatge, tres finestres. A ponent hi ha un pati i al davant un hort. La façana encara té restes dels primitius quarterons policromats. | 08069-85 | Bonavista, 14 | A mitjan segle XIX els germans Josep i Francesc Monfort Miquel, naturals de Calaf, enriquits en el comerç colonial i residents aleshores a Barcelona, a on el seu pare s'havia traslladat dècades abans procedent de Cadis, establiren sengles trossos de terra a Collbató, al carrer Bonavista, que estava en procés d'urbanització. El 1871 hi tenien un magatzem i un trull per moldre les olives que produïen les terres que tenien al mas Rubió, que la família havia comprat durant la desamortització. Cases i terres van quedar unificades amb el casament dels seus descendents: Encarnació Milans del Bosch Monfort, que també heretà el patrimoni Milans del Bosch, de Sant Vicenç de Montalt, i Enric Monfort Arxer, que arribà a president de l'Audiència de Barcelona. Llur renebot, Genaro de Sorarraín i de Oliveros, fill de l'arquitecte Rafael de Sorarraín, va vendre la casa a l'actual propietària, la família Prat. A la casa hi havia una gran biblioteca (els Montfort posseïen un taller de litografia a Barcelona i els Sorarraín, una indústria paperera al País Basc), que hauria estat saquejada durant la Guerra Civil. | 41.5674200,1.8289300 | 402360 | 4602411 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74650-foto-08069-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74650-foto-08069-85-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Rafael de Sorarraín? | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74651 | Cal Nolla o Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nolla-o-casa-de-la-vila | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 515; i L. 514; i Collbató, Càmera Agrària, 1108069 (3). | XIX-XX | Té la teulada en molt estat, tot i que l'edifici va ser rehabilitat el 1977. | Cal Nolla és un edifici de planta rectangular, format per tres cossos i tres plantes. Està coronat amb una torratxa central, quadrada i amb la teulada a quatre aigües i recoberta amb peces de ceràmica vidriada, que dóna llum a l'escala. El portal principal és al mig de la façana i dóna pas a l'entrada, d'on surt l'escalinata que va al pis residencial, que s'entén pels cossos laterals i acull una sala i diverses estances, ocupades ara per les dependències municipals; i també a les golfes, on hi ha el Museu de les Coses del Poble. Altres portals donen accés a la Sala Cultural, la Policia Municipal i el CAP. Les habitacions del primer pis tenen balcons i finestres, i les de les golfes i la torratxa, finestres balconeres de mig punt. Les cobertes de la planta baixa són de volta de rajola i els trespols de la planta noble de cel ras, amb motllures de guix. La coberta és de teules i inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur del davant. El ràfec és de fusta i hi ha una canalera de recollida d'aigües. Al darrere hi ha un pati que comunica amb la planta noble i alguns coberts, que han estat adaptats per a usos municipals; i al davant l'antic jardí familiar que ara és un parc infantil. | 08069-86 | Bonavista, 2 | L'any 1884 pertanyia al farmacèutic barceloní Joaquim Font i de Boter (1857-1916), que també destacà com a membre del partit tradicionalista, crític musical, científic i arqueòleg, i per això la casa era coneguda com cal Sr. Font. El 1929 se la va vendre a la família Nolla-Alcover, que hi venia a estiuejar i li donà el nom actual de cal Nolla. El 1975 fou venuda al consistori i habilitada com a Casa de la Vila. Les noves dependències foren inaugurades el 1977. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Campmany va fer la rehabilitació del 1977. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74652 | Casa del carrer Montserrat, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montserrat-3 | Jordi Rofes, de Collbató (30-12-2010). | XX | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat núm. 3 és una construcció entre mitgeres de tres nivell d'alçària. A la planta baixa hi ha dos portals, al primer pis hi ha dos balcons amb una única barana de ferro i persianes de llibret i a les golfes dos balcons amb sengles baranes de ferro. El ràfec ha estat substituït aquí per un frontó escalonat i simètric. L'element més remarcable, però, és la ceràmica policroma que decora la façana. Entre els balcons del primer pis i les golfes hi ha sengles plafons quadrats fets amb rajoles blaves, grogues i verdes. A la part superior de la façana destaca la gran faixa horitzontal formada per rajoles roses i verdes que transcorre per sobre dels balcons de les golfes, i el frontó que està recobert, en aquest cas, amb peces de ceràmica hidràulica de color blanc, amb un dibuix blau al centre i una fulla marró a les puntes. El plafó central és de trencadís blanc i verd i té enganxades en peces de ceràmica en relleu les inicials J. C. i la data 1915. També hi ha rajoles de ceràmica amb relleu esmaltada de color groc i sanefes estretes que recorren la façana d'una banda a l'altra i de d'alt a baix. | 08069-87 | Avinguda de Montserrat, 3 | Aquesta casa substituí un casalot que hi havia abans i del qual s'aprofitaren algunes bigues. Inicialment hi havia tres habitatges de lloguer, que actualment pertanyen a un únic propietari. | 41.5615700,1.8151700 | 401204 | 4601777 | 1915 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74652-foto-08069-87-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74653 | Casa de l'avinguda de Montserrat, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-montserrat-7 | Joan Castells, Montserrat Simó i Joan Capella, de Collbató (25-1-2011). | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat, núm. 7 és un edifici de tres nivells, acabat amb dos pilars laterals, damunt dels quals hi ha sengles gerros de ceràmica vidriada de color blau fosc, i un mur central, flanquejat per dos plafons de rajoles de València de colors blanc i blau marí. A la planta baixa hi ha un portal modern, que dóna accés a la botiga que hi ha a l'entrada, i una finestra de pit amb una reixa; al primer pis hi ha dos balcons aguantats per dos parells de mènsules que semblen d'obra cuita i coronats amb un arc que forma un petit lòbul central i té tres peces de ceràmica blau marí incrustades; a les golfes es repeteix la mateixa composició, però aquí amb finestres balconeres. Al damunt hi ha una franja horitzontal formada per una successió de mènsules amb plafons de ceràmica intercalats. Altres elements ceràmics són les dues sanefes que recorren la façana horitzontalment i serveixen per separar les plantes. | 08069-88 | Avinguda de Montserrat, 7 | Aquesta casa va ser edificada per la Teresa Jorba, de cal Temporal, una veïna de la Font del Còdol, que la va pagar amb els diners obtinguts en un petit bar que tenia al Pla dels Ocells, un tros més amunt del monestir de Montserrat, a la confluència dels camins de Sant Jeroni, Sant Joan i el monestir. La va construir el mestre d'obres Amadeu Montaner, del Bruc. | 41.5616300,1.8150600 | 401195 | 4601784 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74653-foto-08069-88-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha una ferreteria. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74654 | Cal Pau de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-la-jana | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | Cal Pau de la Jana és una casa modernista de dos nivells, amb un jardí al davant i una tanca de pedra, obra vista i ferro que l'envolta. A la façana destaquen els tres balcons del primer pis, amb reixes i arcs de mig punt amb plafons de ceràmica vidriada. Al damunt hi ha tres arcs més d'obra vista que sobresurten. La façana acaba amb un frontó central esglaonat, flanquejat per dos pinacles i acabat amb una tira de totxos d'obra cuita. A la part més alta de la paret, i al centre, hi ha una majòlica amb la imatge d'una mare de Déu. | 08069-89 | Avinguda de Montserrat, 13 | 41.5619100,1.8145800 | 401155 | 4601816 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74654-foto-08069-89-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74583 | Rellotge de sol de tarda de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | És pintat damunt d'una paret de tàpia que s'està ensorrant, com a conseqúència de la pluja. | El rellotge de sol de tarda de can Llates és vertical i col·locat a la paret més ponentina de la masia. Està relacionat amb el rellotge de dia que hi ha a la façana meridional del costat. Aquest comença a marcar les hores després del migdia, quan el sol ja va a la baixa. L'agulla i les marques horàries tenen una inclinació específica, diferent de les dels rellotges de dia, que s'adapta a la manera com el sol de la tarda incideix sobre la paret. Conserva el gnòmon i part de la policromia originària. Es poden veure el quadrant i les línies horàries, tot de color vermell sobre fons blanc. Al voltant hi ha les hores, en nombres àrabs, i a la part de baix una sanefa formada per una franja blava i una línia corba. La genialitat del rellotge contrasta amb la poca destresa del pintor. | 08069-9 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595500,1.8290500 | 402358 | 4601537 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74583-foto-08069-9-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de dia que hi ha a la paret sud del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74655 | Arcades de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-de-la-salut | PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parroquia de Collbató. | XIX-XX | Les arcades de la Salut són un conjunt d'elements esculpits amb marbre vermell i alabastre. En total hi ha tres arcades ogívals que descansen damunt de quatre columnes i quatre capitells. Les bases de les columnes tenen fulles de parra esculpides; les columnes són estilitzades i lobulades i els capitells estan adornats amb uns peixos entrecreuats. L'arc central és el més gran i té una motllura a l'interior, de la qual arrenquen cinc lòbuls. Els altres dos estan col·locats a banda i banda i presenten la mateixa decoració, tot i que són més petits i només tenen tres lòbuls. Van ser muntats al presbiteri, darrere de l'altar, de manera que l'arcada fa de capella a la imatge de la Mare de Déu de la Salut, que reposa dins d'un nínxol. | 08069-90 | Ermita-santuari de la Salut | Originàriament aquestes arcades eren al despatx de la clínica que el Dr. Bretón tenia al carrer Herzegovina, de Barcelona. L'any 1974 va ser transformat en un quiròfan i les arcades desmuntades i llençades a un contenidor. D'allà van ésser rescatades per l'encarregat de les obres que les portà a la seva torre de can Rial (Esparreguera). Quatre anys més tard, quan va abandonar la casa, les donà a Josep Matalonga, un veí de Collbató que havia treballat amb l'equip d'arquitectes que havien reformat la clínica. Les quaranta peces foren traslladades a Collbató i guardades en un magatzem municipal, primer, i a l'ermita de la Salut, més tard. Allà van romandre fins l'any 1993, quan un grup de veïns, coordinats per mossèn Joaquim Lluís, les muntaren. La inauguració es va fer el dilluns de Pasqua del 1994. | 41.5720600,1.8286700 | 402345 | 4602927 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74656 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-13 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XIX-XX | A finals de la dècada de 1980 va ser ampliat per la part de tramuntana. | El Cementiri Municipal és un conjunt arquitectònic de planta rectangular, envoltat per una muralla de pedra. A l'interior hi ha un passadís central, flanquejat per xiprers i tombes i coronat per una capella-panteó. Al cantó de la muntanya hi ha un eixample en forma de 'T'. En total hi ha uns tres-cents cinquanta nínxols disposats en blocs de dos i tres nivells d'alçària, repartits entre els murs perimetrals i quatre illes centrals, i vint-i-tres sepultures més. D'aquestes, disset són excavades a terra, com les de l'hisendat i filantrop local Joan Rogent i la dels afusellats l'any 1939; i les altres sis són dins del mausoleu. | 08069-91 | Pla del Cementiri | El 1884, Manuel Almeda va presentar els plànols del nou cementiri, que seria de propietat eclesiàstica i construït lluny de poble, a l'Olivar del Rector. El projecte, però, no reeixí i pocs anys més tard se'n presentà un altre impulsat pels grans propietaris locals, que va ser aprovat el 19 de setembre de 1915. Joan Parent i Castelló va cedir el camp de la Pepeta, als Plans de Dalt; la resta d'hisendats van pagar el transport del material; i diversos veïns van fer aportacions individuals de 20 pessetes. Estava previst fer-hi cent nínxols, sala d'autòpsies, dipòsit de cadàvers, una capella amb sagristia, un mur perifèric i un cementiri extern per als no catòlics. | 41.5711000,1.8144600 | 401159 | 4602836 | 1915 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Pau Bargalló | 99|105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74657 | Capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mausoleu-de-la-familia-brosa-alsina | ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, C. 20-8. | XX | La capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina és un edifici rectangular, amb un altar de marbre i sis tombes del mateix material, on reposen les restes d'aquesta família. La façana té un portal amb un arc de mig punt i un rosetó amb elements esculpits. La coberta és a dues aigües i les teules són de ceràmica vidriada. Té quatre pinacles laterals, una creu al davant i una campana al darrere. | 08069-92 | Cementiri Municipal | La capella va ser edificada en memòria de D. Fèlix Brosa i beneïda l'any 1921. Era el mausoleu de la família de cal Misser. | 41.5710300,1.8142900 | 401145 | 4602829 | 1921 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74658 | Tomba de la família Badia-Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-badia-capella | Joan Capella, de Collbató (26-1-2011). | XX | La tomba de la família Badia-Capella és excavada a terra, té planta rectangular i està envoltada per un muret de pedra de Montserrat, que a la part del darrera forma un petit túmul. Damunt d'aquest túmul hi ha un petit monument format per la base, el fust, el capitell i la creu de pedra i, adossat a la part del davant, una làpida de marbre blanc amb una creu i un llegenda gravades. Al costat hi ha una escultura de bust i mida natural feta amb marbre blanc, vestida amb una túnica i un mantell, esculpida en relleu, que està dreta i plora. A terra, al centre del conjunt, hi ha la tomba amb una gran làpida, també de marbre blanc, amb una creu i una branca de roser esculpides, i la llegenda: Carme Pujades Badia + 1922. També hi ha dues làpides més petites, dues de les quals són epitafis i les altres records d'altres difunts, i tres torretes de ceràmica vidriada. | 08069-93 | Cementiri Municipal | És la tomba de la família Badia-Capella de can Llates. Va ser encarregada i pagada per un fill de la casa, Josep M. Capella i Badia que emigrà a Mèxic, on muntà una fàbrica de cartró ondulat i on va fer fortuna. Ell va morir a Mèxic, però la seva muller, Carme Pujades Badia, va morir a can Llates i va ser enterrada en aquesta tomba que el seu marit li havia dedicat. . | 41.5710400,1.8145700 | 401168 | 4602830 | 1922 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74658-foto-08069-93-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74659 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-7 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MUSET I PONS, Assumpta (2007), El Casalot i la premsa de cal Rogent [Treball inèdit]. MUSET I PONS Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3]. Biblioteca de Montserrat, mns, 1137. | XVI-XVIII | Està ensorrat | El Casalot són les restes d'una casa anomenada antigament del Peu de la Costa, perquè d'allà sortia el camí de la Costa que pujava a Montserrat. Actualment només hi ha algun pany de tàpia i un pilar de pedra. | 08069-94 | Camí de Collbató al Bruc | Construïda per Joan Jorba a la cruïlla dels camins del Bruc i de Montserrat, en una peça de terra dita el Claper. Ocupava dos casals i una superfície de 140 m2. Comprenia la part residencial, una eixida i un cobert. Es van emprar materials i tècniques de construcció típiques de la zona. L'any 1605 va ser venuda a Miquel Llates, del mas homònim. A finals del XVIII era un hostalet que atenia els romeus. Devia ser abandonada pocs anys més tard, ja que les bigues van servir, l'any 1829, per reconstruir la rectoria de Collbató que havia estat cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5743700,1.8199700 | 401623 | 4603193 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74660 | Cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicento | La Vanguardia Española, 13-9-1928, p. 17. Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX-XX | Cal Vicentó és un edifici amb una superfície de 525 m2 i un gran volum aprofitable gràcies a las cobertes que estan construïdes sobre encavallats de fusta. Els murs, bastits amb pedra i morter de calç, són molt sòlids. Els forjats del primer pis foren fets a base de voltes a la catalana, que van solventar el problema de les càrregues estructurals de l'edifici. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana i canals de recollida de les aigües pluvials. L'edifici té planta baixa, on hi ha l'entrada principal i tres de secundàries (una d'elles moderna); un pis, on hi ha diversos balcons amb reixes de ferro forjat; i golfes, on es van obrir finestres més petites. | 08069-95 | Carrer de Dalt, 3 | Aquesta casa pertanyia a ca l'Onclet de Collbató, que a començament del XX la va vendre al ferrer del poble: Vicenç Solà, que instal·là el taller a la planta baixa. Allà ferrava animals i forjava eines i reixes. Al primer pis hi havia la Sala de Dalt, un local d'esbarjo molt popular ocupat per la Societat Agrícola, que també tenia una coral. L'equipament fou remodelat pel nou propietari i inaugurat com a cafè teatre el setembre de 1928, amb diversos actes festius: balls, castell de focs... El diumenge a la tarda el ferrer, a més, tocava el piano perquè el jovent pogués ballar. També s'hi havia fet el ball de la festa Major. Va tancar les portes a mitjan segle XX i ara és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat. | 41.5703300,1.8287800 | 402352 | 4602735 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74660-foto-08069-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74660-foto-08069-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Des del 1991 és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat, 2002 (Autor i arxiu: Albert Blancafort). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml