Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74596 Anunci del Nitrato de Xile https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-del-nitrato-de-xile Miquel Alsina, de ca n'Alzina de Castellolí (27-1-2011). XX Es tracta d'un cartell publicitari de gran format integrat per noranta-nou rajoles de ceràmica policromada, de 0,20 x 0,20 m cada una. La composició esta formada per la silueta, en blau fosc i sobre fons groc, d'un home amb barret i mànigues arremangades que va a cavall per un sembrat, i per la llegenda 'Abonad con Nitrato de Chile', escrita en taronja i blanc. El conjunt està delimitat per una línia blanca i una faixa blau fosc i era visible per als cotxes que anaven per la carretera N-II en direcció cap a Madrid. 08069-22 Carrer Montserrat, 1 L'anunci fou dissenyat a començament del segle XX per promocionar el nitrat de Xile. Era col·locat a les cases de les carreteres principals, en llocs fàcils de veure. Molt probablement aquest va ser instal·lat el 1953 (el mateix any en què van instal·lar el de ca n'Alzina, de Castellolí). Els tractes es feien de paraula amb el Sr. Carnicer, que era el representant comercial de l'empresa, que de primer tenia la seu a Barcelona i més tard a Saragossa. Com a recompensa els propietaris de la casa rebien anualment un sac de nitrat de Xile, que era un producte molt preuat pels pagesos. 41.5615000,1.8153100 401215 4601770 1953? 08069 Collbató Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons Adolfo López-Durán 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74662 Objectes a la rotonda del carrer del Mil·lenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-del-carrer-del-millenari XX Les rajoles estan trencades i els corrons s'erosionen. La rotonda del carrer del Mil·lenari acull una composició formada per una olivera palomar, un parterre rectangular (2,60 m x 1,30 m) integrat per setanta-dues toves quadrades, de 0,20 x 0,20 m, i dos corrons de pedra de batre. 08069-97 Carrer del Mil·lenari Aquí hi havia l'era de l'Hostal Vell. Era dalt d'un turó que va ser aplanat a la dècada de 1980 per facilitar l'entrada al poble. Les rajoles provenen de l'era de cal Misser i els corrons d'altres eres del poble. 41.5666900,1.8296800 402421 4602329 08069 Collbató Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74664 Àrea paleontològica de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> 08069-99 Els Masos <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> 41.5507200,1.8267700 402155 4600560 08069 Collbató Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Assumpta Muset Pons Entre can Dolcet i can Pere Llong 1792 5.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74684 Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> XX <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> 08069-119 Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> 41.5673900,1.8294200 402401 4602407 1938 08069 Collbató Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2021-04-23 00:00:00 Assumpta Muset Pons André Malraux És una còpia en video de la cinta original. 55 3.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74707 Creu de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-miquel MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 49. XX Creu monumental de ferro forjat que descansa sobre una basa graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d'aquest indret es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al delta del Llobregat. 08069-142 Penya segat al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) Aquesta creu recorda les creus que àntigament coronaven molts turons montserratins. 41.5888200,1.8422900 403506 4604772 1950-70 08069 Collbató Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74710 Crist a la Santa Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> XX <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> 08069-145 Santa Cova (muntanya de Montserrat) 41.5880500,1.8442900 403671 4604684 08069 Collbató Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Assumpta Muset Pons És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74730 Barraca de cau de les Solelles I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-i La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-269 41.5711400,1.8370300 403041 4602815 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74731 Barraca de cau de les Solelles II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 244. 08069-270 41.5708000,1.8366800 403011 4602778 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74732 Barraca de cau de les Solelles III https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-iii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-271 41.5706300,1.8386500 403175 4602757 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74733 Barraca de cau de les Solelles IV https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-iv La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-272 41.5700500,1.8391600 403217 4602692 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74734 Barraca de cau de les Solelles V https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-v La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-273 41.5699300,1.8387100 403179 4602679 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74735 Barraca de cau de les Solelles VI https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-vi La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-274 41.5712700,1.8390500 403209 4602827 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74736 Barraca de cau de les Solelles VII https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-vii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-275 41.5701800,1.8398300 403273 4602705 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74737 Barraca de cau de les Solelles VIII https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-viii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-276 41.5714300,1.8398500 403276 4602844 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74739 Barraca de cau de les Solelles X https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-x La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-278 41.5718100,1.8386000 403173 4602888 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74740 Barraca de cau de les Solelles XI https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xi La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-279 41.5712100,1.8389000 403197 4602821 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74741 Barraca de cau de les Solelles XII https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-280 41.5711200,1.8395800 403253 4602810 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74742 Barraca de pedra seca de les Obagues https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-obagues La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. 08069-281 41.5668000,1.8387100 403174 4602331 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74743 Barraca de pedra seca del pla de la Mònica I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-i La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. 08069-282 41.5777300,1.8126000 401014 4603575 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74744 Barraca de pedra seca del pla de la Mònica II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. 08069-283 41.5769400,1.8126500 401017 4603487 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74745 Barraca de cal Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-duran <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> 08069-284 41.5732000,1.8137700 401105 4603070 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74746 Barraca de pedra arrebossada de cal Gat https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-cal-gat <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> 08069-285 41.5747000,1.8132300 401062 4603237 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74747 Barraca de cau de la Sra. Alfonsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> 08069-286 41.5727500,1.8215800 401755 4603011 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74749 Barraca de pedra del Xic Riera II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-ii <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 287</p> 08069-288 41.5715700,1.8195100 401581 4602883 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74750 Barraca de pedra del Xic Riera III https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-iii <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> 08069-289 41.5722100,1.8184000 401489 4602955 08069 Collbató Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74750-foto-08069-289-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74751 Barraca de pedra del pla del Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-pla-del-cementiri <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> 08069-290 41.5747100,1.8124300 400995 4603239 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74752 Barraca de cau dels Graus II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-dels-graus-ii <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256</p> 08069-291 41.5741000,1.8256600 402097 4603156.9 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74753 Barraca de cau del Solell dels Pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-solell-dels-pins <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> 08069-292 41.5888900,1.8478100 403966.02 4604773.8 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74754 Barraca de cau del torrent del Misser https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-torrent-del-misser <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> 08069-293 41.5765500,1.8163000 401321 4603439 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74755 Barraca de cau de la Sra Alfonsa II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa-ii <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> 08069-294 41.5759200,1.8181700 401476 4603367 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74756 Barraca de pedra arrebossada del Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-del-quinti <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> 08069-295 41.5741300,1.8213700 401740 4603165 08069 Collbató Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74756-foto-08069-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74756-foto-08069-295-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74757 Barraca de pedra arrebossada del Bros https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-del-bros <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> 08069-296 41.5632500,1.8359500 402939 4601940 08069 Collbató Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74757-foto-08069-296-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74791 Oliveres palomars, olesanes o Olea Europea Telobisina https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-palomars-olesanes-o-olea-europea-telobisina ROCA CAROL, Juan (1934), Olivos, aceites y jabones, Barcelona, Editorial Aries, p. 14. VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4], p. 24. XV-XIX El conreu d'oliveres ha decaigut durant les darreres dècades. Ara sembla que hi ha una lenta, però progressiva, recuperació. L'olivera palomar, o olesana, és una varietat originària d'Olesa i típica de la zona montserratina, d'on és endèmica. Té la copa arrodonida, les fulles el·líptiques i de color fosc i els fruits en forma de baldufa. El rendiment és baix i l'oli molt apreciat. No tolera les gelades, però s'adapta molt bé als sòls secs i pedregosos del peu de la muntanya, ja que necessita poca terra. És de recol·lecció primerenca i fàcil. Es planten barrejades amb oliveres veres, necessàries per a la pol·linització. L'oli és molt estimat i d'alta qualitat. 08069-197 Collbató L'oli d'Olesa s'utilitzava a l'Hospital General de Catalunya als segle XVII i XVIII. A Collbató es conreen oliveres palomars des de temps immemorial i arribà a ser la principal activitat econòmica local. L'oli de Collbató, que a finals del segle XIX s'exportava a l'Argentina, va guanyar les medalles de bronze de les exposicions d'Ambers i Barcelona, de 1894 i 1898. Actualment és un conreu residual, però amb un cert auge. A Collbató, a la finca de can Dolcet i des de l'any 1999, s'executa un projecte de plantació massiva d'oliveres palomars, veres, arbequines i arboçanes, amb conreu ecològic i recol·lecció mecanitzada dirigit pel Dr. enginyer agrònom Joan Tous, de l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària de Reus. 41.5631700,1.8330900 402700 4601935 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74791-foto-08069-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74791-foto-08069-197-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons Coordenades UTM: olivar dels Closos. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74795 Llegenda del nom de Collbató https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-collbato AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 136-137. AMAT I CORTADA, Rafael d' (1987), Calaix de sastre, Barcelona, Curial [Biblioteca Torres Amat, II]. p. 138. És poc coneguda Segons a llegenda del nom de Collbató, el poble va ser fundat per uns pelegrins que baixaven de Montserrat i que van decidir portar fins al monestir a coll-i-be els romeus desvalguts. Com que duien la gent a coll i es repenjaven en un bastó, els deien els de 'Coll Bastó', que derivà en Collbató. 08069-201 Collbató El baró de Malda explica, a finals del XVIII, que la seva filla petita va ser portada a coll-sarró per una minyona del poble a la qual li faltava un braç. El nom de Collbató, però, prové de la unió d'un nom: Coll, que fa referència a l'accident geogràfic que s'havia de remuntar per accedir a la carena on hi havia el poble; i d'un antropònim germànic: Betonis, que devia ser la persona responsable de l'indret. 41.5673900,1.8294200 402401 4602407 08069 Collbató Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74797 Llegenda de la roca dels Polls https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-polls AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 63. És poc coneguda La llegenda de la roca dels Polls assegura que si algú dóna un cop de cap ben fort en aquesta roca, que és al costat del camí de les Bateries, sent piular una gran nierada de pollets. 08069-203 Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) 41.5766600,1.8262200 402148 4603440 08069 Collbató Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons La roca dels Polls és situada al camí de les Bateries, entre la roca Llisa i les Voltes. 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74801 Cova Bagasses o del Casalot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-bagasses-o-del-casalot SERRA I MASSANSALVADOR, Jordi (2003), Cultura popular del Montserrat, a partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 10]. La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que medeix 5 m d'amplada i 1 d'alçada i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions. 08069-207 Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolent i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien: 'Cuques brutes, fugiu-me de casa Brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se'n a la cova de les Bagasses'. És esmentada a gairebé tots els catàlegs espeleològics de Montserrat. 41.5764600,1.8198800 401619 4603425 08069 Collbató Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74802 Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries, https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-costa-dreta-de-sant-joan-o-de-les-bateries Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries és una petita cavitat de 10 m de recorregut, que ha estat excavada per l'aigua en els conglomerats terciaris. 08069-208 Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) Fou explorat per primera vegada el 23 d'agost de 1908 per Faura, Maheu, Có de Triola i altres. L'any 1979 va ser topografiat per J. M. Miñano. 41.5774900,1.8286800 402354 4603530 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74802-foto-08069-208-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74803 Avenc de les coves del Salnitre o de la Balma https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-coves-del-salnitre-o-de-la-balma LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. L'avenc de les coves del Salnitre és situat al fons d'una petita cavitat i per això també és conegut com l'avenc de la Balma. Té 10,8 m de desnivell i 45 m de recorregut. 08069-209 Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat) L'avenc, amb el nom de S-1, és esmentat per primera vegada per Llopis i Thomas a la campanya del GES ' CMB (1946-1950). 41.5735700,1.8348900 402866 4603087 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74803-foto-08069-209-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74804 Pou de la Carbonera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-carbonera El pou de la Carbonera té la boca allargassada (4 x 0,4 m) i una rampa de 8 m que porta a un ressalt d'uns 3 m. A partir d'aquí la cavitat devalla per una altra rampa de 8 m, que continua per una esquerda curulla de pedres, que n'impedeixen el pas. 08069-210 Torrent Fondo (muntanya de Montserrat) Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. 41.5759700,1.8360600 402967 4603353 08069 Collbató Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74805 Cova de les Arnes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-arnes Josep Benavent, de Collbató (18-1-2011) Els Amics del Dall netegen i mantenen nets l'accés i la cova, on recentment s'ha esllevissat un marge. La cova de les Arnes és una cavitat càrstica que està orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís. 08069-211 Serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) Fa anys la família de cal Vidrier hi tenia un corral d'arnes, del cual en tenia cura el Lluís de cal Pepet Tutor. Surt a tots els catàlegs espeleològics de la muntanya de Montserrat, però mai se n'ha fet una fitxa documentada. 41.5743900,1.8272800 402233 4603187 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74805-foto-08069-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74805-foto-08069-211-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons Fotografia i esquema de la cova de les Arnes, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Il).l 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74806 Cova gran de la Cabrafiguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-la-cabrafiguera La cova gran de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 12 m de desnivell i 35 m de recorregut. S'hi accedeix per una una boca d'uns 3 m d'alçada, que dóna pas a una galeria plana que va minvant d'alçada i que porta a una altra galeria on s'originen dos conductes ascendents: un de 10 m i un altre de 7 m. Podria ser un antic pou de drenatge de les aigües del serrat de les Garrigoses. 08069-212 Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat) Els membres dels GEP, AE Pedraforca, de Barcelona, la van descriure per primera vegada l'any 1971. Va ser topografiada per J. M. Miñarro i I. Yagüe l'any 1974. 41.5735500,1.8354300 402911 4603085 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74806-foto-08069-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74806-foto-08069-212-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74807 Cova petita de la Cabrafiguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-petita-de-la-cabrafiguera La cova petita de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 6 m de recorregut. 08069-213 Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat) Els membres dels GEP, AE Pedraforca, de Barcelona, la van descriure per primera vegada l'any 1971. Va ser topografiada per J. M. Miñarro i I. Yagüe l'any 1974. 41.5731000,1.8372600 403063 4603033 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74807-foto-08069-213-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74808 Pous de les Garrigoses https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-les-garrigoses Els pous de les Garrigoses neixen en una esquerda que presentau dues boques. Una té 10 m de llargada i 1,5 m d'amplada i dóna pas a una petita cavitat de 6 m de recorregut; i l'altra té 9 m de llarg i 3 m d'ample i dóna accés a una sala d'entre 3 i 5 m d'alçada. 08069-214 Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. Va ser topografiada per X. Badiella, E. Quirós, M. Quirós i M. A. Quirós. 41.5752600,1.8388300 403197 4603271 08069 Collbató Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74809 Coves del Salnitre https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-salnitre CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. LABORDE, Alexandre de (1974), Viatge pintoresc i històric. El Principat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Abat Oliva, Sèrie Il·lustrada, 1], p. 105-106. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, núm. 864, pp. 24-31. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 66 i 67; ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. Pateix la malaltia verda, provocada per les espores que introdueixen els visitants, la llum elèctrica que desencadena la fotosíntesi i el material orgànic que actua com adob i fa créixer una molsa verda que cobreix les roques. També ha desaparegut la colònia de ratapinyades. Les coves del Salnitre són el conjunt càrstic més important de la muntanya de Montserrat i la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. A nivell morfològic destaca el Vestíbul, que és la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom i la data. Alguns no són llegibles. 08069-215 Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) A l'Edat Mitjana el monestir n'extreia salnitre. Més tard, a finals del XVIII, fou explorada, mesurada i dibuixada per un equip de tècnics encapçalats per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart i, posteriorment, visitada per Alexandre de Laborde, que també la va descriure i dibuixar. La llegenda del Manuel assegura que el guerriller tenia el seu amagatall en una balma de l'entrasa. Durant el XIX fou una de les atraccions de la muntanya. Va ser visitada per personatges com Santiago Russinyol o Antoni Gaudí. L'any 1904 es va obrir la placeta que hi ha a l'entrada; el 1934 es va inaugurar la instal·lació elèctrica, que fou destruïda durant la guerra Civil, i el 1985 es va refer de nou. Durant les guerres del Francès i Civil van servir d'amagatall a la gent de Collbató. L'any 1968 s'hi va fer un recital de la Nova Cançó. Actualment l'Ajuntament en té la concessió i en gestiona l'oferta turística. 41.5735800,1.8349100 402868 4603088 08069 Collbató Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons Fotografia del grafits de les coves del Salnitre, 2010 (Autora i arxiu: Lídia Ill). Actualment, les coves del Salnitre acullen el Festival de noves sonoritats Gong, que se celebra durant el mes de juliol i que aprofita l'excel·lent acústica de les coves per donar a conèixer nous instruments amb sons no convencionals. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74810 Avenc de la Sajolida https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-sajolida L'avenc de la Sajolida és un pou de 29 m de profunditat i 45 de recorregut. 08069-216 Serrat de la Sajolida (muntanya de Montserrat) La primera exploració coneguda la van fer els membres de l'ERE (AEC), l'any 1952, acompanyats d'alguns monjos del monestir. 41.5950000,1.8146800 401214 4605490 08069 Collbató Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74811 La cova Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-gran SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. La cova Gran és una cavitat càrstica oberta a la zona de contacte entre les margues nummulítiques i els conglomerats de l'oligocè. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. 08069-217 Torrent de la Font Seca-serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) 41.5737500,1.8316500 402596 4603111 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74811-foto-08069-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74811-foto-08069-217-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74812 Cova Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda-0 SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 29. La cova Freda és un cavitat càrstica del massís de Montserrat. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1 m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. 08069-218 Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) 41.5737100,1.8324500 402663 4603106 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74812-foto-08069-218-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74813 Avenc Ventós o de la Perla https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-ventos-o-de-la-perla CARDONA OLIVAR, Fernando (1980), 'Actividad clástica reciente en Montserrat', Exploracions, núm. 4, p. 15-20. Hi ha despreniments L'avenc Ventós o de la Perla, tal com diu una pintada que hi ha a l'entrada, té 140 m de llargada i 21 m de profunditat. La cavitat està formada per diverses galeries, passadissos i pous, i presenta una morfologia molt caòtica. Recentment ha caigut una gran pedra que obstrueix una galeria i dificulta el pas dels espeleòlegs. També hi ha alguns blocs estalagmítics esquerdats com a conseqüència de les pressions derivades de l'evolució de la cova. 08069-219 Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) A l'interior s'hi ha trobat exemplars de troglocharinus. 41.5737600,1.8330600 402714 4603111 08069 Collbató Difícil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons Fotografia: Pere Cantons, 2011. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74814 Avenc de Costa Dreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-costa-dreta GARCÍA, Aniol (2008), 'Montserrat per dins' (1), Grèvol, núm. 4. ESPAÑOL, Francesc i Xavier BELLÈS (1980), 'Armidia unicolor Dult. (Col. Cantharidae). Un curioso elemento de nuestra coleoptera fauna cavernícola', Sociedad de Ciencias Naturales Aranzadi, núm. 32, p. 281-282. CARDONA, F. i E. LUCAS (1979), 'Nova galeria a l'avenc de Costa Dreta', Exploracions, núm. 3, p. 135-137. L'avenc de la costa Dreta és una cavitat càrstica formada per un pou espectacular de 103 m de fondària i 45 m de recorregut, amb petits replans esglaonats. 08069-220 A la Costa Dreta (muntanya de Montserrat) Va ser explorat entre 1907 i 1908 per un equip del Club Muntanyenc de Barcelona. S'hi han trobat larves i individus adults de l'armidia unicolor, un coleòpter cavernícola de la família dels cantàrids. 41.5814800,1.8233200 401913 4603979 08069 Collbató Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
74818 Cubeta d'Abrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cubeta-dabrera ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, Agència Catalana de l'Aigua (s/d), Masses d'aigua subterrània de Catalunya. Cubeta d'Abrera. Està sobreexplotada La cubeta d'Abrera és una zona de recàrrega dels aqüífers subterranis i un dels aqüífers porosos no consolidats més destacables de Catalunya. És també una important reserva de captació d'aigua per a usos domèstics, agrícoles i industrials. S'estén des de Castellbisbal fins a Collbató i comprèn part dels termes de Castellbisbal, Martorell, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Collbató, que queda situat a l'extrem nord-occidental de la cubeta. A Collbató l'àrea afectada s'estén entre el terme d'Esparreguera, l'A-II i la B-112. 08069-224 Vall del Llobregat El Decret 328/1988, d'11 d'octubre estableix normes de protecció per als aqüífers de Catalunya i defineix la delimitació geogràfica dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El decret regula amb caràcter general els procediments per a la legalització de captacions d'aigua, noves sol·licituds, ampliacions, etc. El Reial Decret 1664/1998, d'aprovació del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya, millora la protecció de la Cubeta d'Abrera i l'Acord del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, de 8-11-2001 fixa el règim d'explotació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El 7-3-2005 es va convocar una reunió a l'Ajuntament d'Abrera a la qual van assistir la gerència de l'ACA i representants dels municipis afectats. Per Collbató hi va anar l'alcalde, Sr. Elies Rogent. L'any 2005 l'Ajuntament de Collbató va delegar la seva representació en el Sr. Eudald Llagostera i el 2010 es va signar un conveni de col·laboració entre l'ACA i la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta d'Abrera. 41.5804300,1.8600500 404974 4603821 1988 08069 Collbató Fàcil Dolent Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons Coordenades UTM: al costat del riu Llobregat, a sota de les Canals; figura: situació geogràfica de la massa d'aigua (Agència Catalana de l'Aigua, s/d, p. 21). 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc