Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74576 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-0 | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789, Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX | Manca de manteniment. Hi ha humitat i les parets estan escrostonades. | Santa Margarida de les Amenolelles és una capella incorporada a la masia de can Pere Llong. Té una sola nau, planta rectangular i coberta amb una volta d'arc rebaixat, arrebossada i emblanquinada. La façana mira cap al nord-oest i té un portal rectangular, al qual s'accedeix mitjançant tres graons (un dels quals és de totxos posats de cairell), una finestra ovalada al damunt i un campanar d'espadanya fet de totxo amb una campana. La paret està arrebossada i pintada. En alguns llocs, però, es veu el material de construcció. No conserva elements arquitectònics originaris. | 08069-2 | Can Pere Llong (Afores, s/n) | El 945 els comtes Sunyer i Riquilda van donar l'església de Santa Margarida a Santa Cecília de Montserrat i el 1065 el bisbe Guislabert la donà a la canònica catedralícia de Barcelona. El 1487 hi vivia un ermità i el 1587 s'ordena la seva restauració. Al XVIII depenia de Montserrat com a possessor dels béns de Santa Cecília. Cada any, el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, s'hi celebrava una missa oficiada per un monjo. Arran de les desamortitzacions del segle XIX passà a mans de la família Fossalba, de can Pere Llong, que la reconstruí l'any 1885. Actualment està desafecta. | 41.5494100,1.8270700 | 402178 | 4600414 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74577 | Can Dolcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dolcet | CUELLO, Ramon RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 175-176 i 193. MUSET PONS, Assumpta (2009-2011), Can Dolcet [Estudi històric en execució]. | XIX | El conjunt d'edificis que formaven el mas es va ensorrar fa uns anys. S'ha construït un petit annex i s'està tramitant la reconstrucció d'un nou edifici. | Les restes de la masia, ensorrada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, les de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la sorra o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar. | 08069-3 | Afores, s/n | El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermesenda, oferiren a Montserrat una 'hacienda, sita en el término del castillo de [...] la Guàrdia, donde dizen Amenoleles'. El 1158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien 'en el manso de Amanoleles, propio del Monasterio'. El fet que aquest fos l'únic mas que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia. Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després del casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet. Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord. El 1913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1989 la va comprar Pere Prat, que n'és l'actual propietari. | 41.5555400,1.8235600 | 401894 | 4601098 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74577-foto-08069-3-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provenen de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74579 | Can Martí Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-joan | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres. | Can Martí Joan és una masia formada per diverses construccions. L'edifici principal, destinat a habitatge, és rectangular i té planta baixa i pis. La coberta és de teules i repartida a dues aigües. Té tortugada i el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada cap a migdia i construïda amb pedra vista. A la planta baixa hi ha el portal, que ocupa una posició central i està flanquejat per dues finestres de pit; mentre que a la planta superior hi ha tres finestres balconeres, amb els balustres de terracota, i dues obertures més petites. Tots els brancals i les llindes són d'obra cuita. L'altra façana a destacar és la de la part oriental. Aquí hi ha un altre portal, més modern, amb una teulada i una galeria amb balustres de terracota, formada per quatre arcs de mig punt que s'aguanten sobre pilars de totxo. A la part de ponent hi ha una escala que dóna accés a una terrassa. En aquesta zona hi ha altres estances que antigament devien ser la casa dels masovers i els espais agrícoles i ramaders típics de les masies. El complex està envoltat per una muralla de pedra. | 08069-5 | Afores, s/n | Havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. El monestir de Sant Cugat cobrava dues gallines, en concepte de cens, la meitat del delme i la meitat de la tasca, mentre que el monestir de Montserrat percebia l'altra part del delme. La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent. | 41.5543500,1.8265800 | 402144 | 4600963 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74587 | Trull de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-llates | XIX | El trull de can Llates és un dels darrers equipaments oliers de Collbató que encara es conserva íntegre i en el seu enclavament originari. Consta de dues màquines: el molí de pedra tradicional, petit i format per la pedra solera, la vora, l'arbre, el corró cilíndric, el mallal i la biga; i la premsa de racó, que és una peça mixta construïda amb fusta (capçal i barra), acer (columnes laterals o costelles, cargol i volant) i pedra (base). Ambdues funcionaven amb energia de sang. En el cas de la premsa, primer es feia girar manualment el volant amb orelles que envolta el cargol, després es continuava amb una palanca i, finalment, es feia girar la barra dreta que hi havia al costat. També era utilitzada per premsar raïm. Aleshores es prescindia dels cofins i s'hi posava una gàbia de fusta. | 08069-13 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Va ser construït cap a finals del segle XIX, en un moment de gran expansió de l'olivera. Era utilitzat per fer l'oli de la casa i també el d'altres pagesos. | 41.5597500,1.8292100 | 402372 | 4601559 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74588 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r. | XIX-XX | L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres. | La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga. | 08069-14 | Carrer Monestir, 24 | El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions. A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns. | 41.5650000,1.8044600 | 400316 | 4602171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74590 | Cal Ramonet de les Postes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-les-postes | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 591. MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU FAMILIAR, Doc. 7-11-1860. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres de restauració. | Cal Ramonet de les Postes és un edifici rectangular, que té planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener perpendicular al portal d'entrada i una tortugada de ceràmica. La façana principal està arrebossada per la part inferior i és de pedra vista a la resta. L'accés es fa per un gran portal de pedra polida, coronat amb un arc rebaixat, que té la data de 1833 gravada a la clau. Dos balcons amb sengles reixes de ferro forjat donen llum a les estances del primer pis, i tres finestres més (dues de rectangulars i una d'ovalada) en donen a les golfes. | 08069-16 | Carrer de les Postes, 14 | Edifici construït coincidint amb l'obertura de la carretera reial de Madrid a Barcelona pel Bruc. El 1809 es parla de la 'casa de les Postes' de la Font del Còdol i el 1860 de la 'casa hostal llamada de las Postas Novas'. Formava part de la xarxa estatal del servei postal públic. Aquí es feia el canvi de cavalls i s'atenia els passatgers. Actualment és coneguda com cal Ramonet de les Postes. El servei de postes va ser suprimit el 1860, quan va entrar en servei el ferrocarril de Barcelona a Madrid, tal com se li va comunicar per escrit a aquest mestre de postes Els animals van quedar per a ell. | 41.5615000,1.8135200 | 401066 | 4601772 | 1833 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74591 | Brocal del pou de cal Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-migrat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 33, f. 78 v.: i C. 514. Josep Benavent, de Collbató (22-12-2010). | XIX-XX | El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d'alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d'aigua que passa pel subsòl. L'extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d'una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta. | 08069-17 | A-II, km 575 | El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l'any 1958 el va vendre a l'Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes. Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h. L'any 1958 l'Ajuntament va nomenar encarregat 'del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent' per tal que gestionés la venda d'aigua als particulars. El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric. Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l'autovia, aprofitant els totxos de l'antic brocal. | 41.5658200,1.8099500 | 400775 | 4602255 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74592 | Brocal del pou de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-quelus | Miquel Vallès i Ollé, de cal Quelus, (28-12-2010). | XIX-XX | L'any 2000 va ser restaurat. | El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d'obra cuita unides amb morter de fang. L'aigua s'extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa. A l'interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l'aigua. | 08069-18 | Plaça de la Font del Còdol | El pou de cal Quelus va ser obert per aquesta família de pagesos per aprofitar l'aigua que passava per davant de casa seva. El corrent és superficial, d'un 20 o 25 m, i escàs. L'aigua s'utilitzava per regar. L'any 2000, quan l'era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l'Ajuntament. | 41.5613500,1.8138700 | 401095 | 4601755 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74594 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po-0 | ARXIU FAMILIAR, Not. Ignasi Montoriol d'Esparreguera, 1-1-1759. | XIX-XX | Va ser restaurada fa pocs anys. | Cal Po és una masia amb planta baixa, on destaquen les pedres del portal que són originàries; un pis, amb dos balcons; i les golfes, amb quatre finestrals fets amb totxos i acabats en sengles arcs de mig punt, protegits amb uns balustres de pedra moderns. A banda i banda de la façana hi ha uns contraforts fets amb pedres i totxos. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al davant hi ha una terrassa amb una pedrissos, que són de construcció recent; i al costat una estança amb un portal de totxo amb un arc rebaixat. L'entorn de la casa està envoltat de feixes de cultiu i pins. | 08069-20 | Afores, s/n | L'origen d'aquesta masia es remunta al 1759, quan Josep Jorba, amo de can Martí Joan, va vendre's la meitat de la peça de terra erma, dita de l'Hereu, a Josep Carafí menor. L'altra meitat l'havia de vendre a Josep Carafí major. En aquest tros van bastir-hi la casa pairal coneguda com cal Po, que és el diminutiu de Josepó. | 41.5605600,1.8114900 | 400895 | 4601670 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74595 | Objectes a la rotonda de l'avinguda Verge de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-de-lavinguda-verge-de-nuria | XX | La rotonda de l'avinguda de Nostra Senyora de Núria acull els següents elements patrimonials: una premsa de racó, amb les costelles i els tirants de ferro, la biga superior de fusta i la base de pedra; una mola inacabada d'un molí olier feta amb conglomerat montserratí, d'1,78 m de diàmetre, i un corró de ferro de 0,76 m de diàmetre i 1,02 m de llarg, amb els arreus per enganxar-lo a l'animal. | 08069-21 | Avinguda Verge de Núria | La premsa prové del trull de can Dolcet i la mola del Grau de l'Asbertó, on havia quedat abandonada. Ambdues peces van ser recuperades per Josep Matalonga. La roda de molí és una donació del Sr. Albert Castells, de ca l'Asbertó. El corró servia per aplanar i arranjar la carretera de Monistrol, abans de ser pavimentada. | 41.5626400,1.8186400 | 401495 | 4601892 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74597 | Abeurador de cal Xabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-xabret | ARXIU COMARCAL DE BAGES, Fons Municipals, núm. 264. La Vanguardia Española, 16-4-1907, p. 3; i Josep Bertran, de cal Xabret (19-3-2011). | XX | Hi ha una mica d'humitat i a l'interior s'acumulen algunes deixalles. | L'abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d'una fornícula rectangula i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes. Les mides són: entre 9 i 9,20 m d'alçària, 2,25 m d'amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d'alçària i folrada amb rajoles esmaltades. | 08069-23 | Carretera B-112/carrer Nou, 35 | L'any 1885 l'Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d'Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa. Les obres van ser subhastades l'any 1907. La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies. Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d'animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se. L'omplien a cops de galleda amb l'aigua de la seva cisterna. A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties. | 41.5650800,1.8311700 | 402543 | 4602149 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74599 | Pou del Xic Riera o dels Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xic-riera-o-dels-clots | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El pou de cal Xic Riera és dins d'una caseta d'obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l'aixeta. | 08069-25 | Avinguda del Centenari, 38 | Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp. L'Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d'aigua les noves escoles nacionals. L'aigua s'extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt. Des d'allà es dirigia cap a les escoles. L'encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent. També s'hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n'hi anava a buscar per cuinar i beure. Va ser clausurat per raons sanitàries | 41.5660000,1.8243900 | 401979 | 4602259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està paredat i fora de servei. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74600 | Hostal de la Fumada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-fumada | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | L'Hostal de la Fumada és un habitatge familiar i agrícola, de tres nivells, amb els baixos preparats per acollir hostes i cavalleries. La casa pairal té la coberta a dues aigües, tortugades ceràmiques i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat i pedrissos i finestres de pit amb reixa de ferro forjat als costat; al primer pis, un balcó central i sengles finestres balconeres als costats; mentre que a les golfes, que únicament ocupen el cos central de l'edifici, hi ha dues arcades obertes, acabades amb arcs de mig punt i protegides amb reixes de ferro forjat. En un annex situat al cantó de ponent hi ha un cobert per als animals de càrrega i de tir. És un edifici molt gran, de planta rectangular i amb la teulada a dues aigües, construït amb morter de calç, pedra i obra cuita. Té un portal a cada extrem per facilitar el trànsit dels carros i uns murs molt gruixuts, preparats per aguantar les àmplies arcades de totxo de mig punt que sostenen la coberta. | 08069-26 | Carrer de la Fumada, 6 | La Fumada és una petita barriada de cases construïdes a començament del XIX al costat de la carretera reial. Els anys 1815 i 1819 Josep Bosch i Manuel Bros van aconseguir sengles permisos per construir dues cases i tenir-hi hostals. Fou freqüentat per traginers, carreters i diligències que circulaven per la carretera. Sembla ser que durant la guerra Civil allotjà tancs i al final de la contesa fou bombardejat. | 41.5628700,1.8256000 | 402075 | 4601910 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74601 | Era de la Fumada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-fumada | XIX-XX | Hi ha moltes rajoles trencades i envaïdes per l'herba. | L'era de la Fumada és la típica era de batre. Té forma circular i està enrajolada amb peces de terra cuita gravades amb les ditades, per tal facilitar la separació de la palla i el gra. Va ser habilitada en una feixa i té una petita paret de marge al darrere i una altra que l'envolta i l'aguanta. Moltes rajoles estan trencades i les herbes creixen entre les esquerdes i les juntes. | 08069-27 | Carrer de la Fumada, 6. | Antigament totes les masies i pagesos importants tenien eres per batre els cereals i els llegums. A Collbató n'hi hagué diverses, la majoria, però, han desaparegut i aquesta és un dels pocs equipaments que encara es conserven. | 41.5628200,1.8263300 | 402136 | 4601904 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74601-foto-08069-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74601-foto-08069-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74601-foto-08069-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74603 | L'Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-vell | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 546. | XIX-XX | L'Hostal Vell és un edifici de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. A la paret del davant destaquen el portal principal, amb un arc de pedra, i els tres balcons de la planta noble. Al costat de la casa hi ha corrals i estables. | 08069-29 | Carrer Nou, 4 | És una antiga hostatgeria construïda que Jaume Vacarisses al segle XVII, al lloc anomenat les Llongànies, lluny del poble i al costat del camí de Barcelona. Va ser l'origen del carrer Nou, que a finals del XVIII era conegut com el carrer de les Cases Noves de l'Hostal. Tenia espais per albergar els hostes i les cavalleries, era, bassa, hort i diverses peces de terra. El 1843 era regentat per Pau Raventós. Fa pocs anys van obrir un carrer al darrere que fou batejat amb el nom d'Hostal Vell. | 41.5660900,1.8298200 | 402432 | 4602263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74617 | Cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balart | XIX-XX | Cal Balart és una casa de planta baixa, pis i semisoterrani, construïda amb pedra i totxo. Té la coberta de teules, la façana arrebossada i pintada, i encarada a ponent. L'edifici fou construït a la costa del Castell, a la qual s'adapta. | 08069-43 | Amadeu Vives, 15 | 41.5696600,1.8292500 | 402390 | 4602660 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74617-foto-08069-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74617-foto-08069-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
| 74625 | Escales del cup de cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-cup-de-cal-sastre | Joan Jorba Bonvehi, de Collbató (15-1-2011). | XIX-XX | Escala de cup dita antigament de cal Sastre, formada per set graons fets de pedra, alts i amples, adhosats a una paret lateral i que donen accés a un portal paredat, on antigament hi havia el cup de cal Sastre. | 08069-51 | Plaça de l'Església | Durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un dels principals conreus de Collbató. Molts pagesos es van veure obligats a bastir cups per aixafar el raïm, amb graons alts i amples com aquests, que permetien pujar més còmodament les portadores carregades de raïm fins a la boca del cup. Aquesta és l'única escala de cup exterior que queda a Collbató, ja que d'altres, com la de cal Matalí, han desaparegut. | 41.5703100,1.8284400 | 402323 | 4602733 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74629 | Conjunt de l'era de cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-lera-de-cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Miquel i Antoni Mercader; Llo. 490, f. 55 v. | XIX-XX | L'any 2010 s'hi van fer obres de rehabilitació finançades amb ajut estatal. | L'antic complex format pel trull, els cups, l'estable, la pallissa i l'era de Cal Misser acull actualment algunes dependències municipals, com l'Oficina de Turisme, que és un edifici de planta rectangular, dividit en dues estances adossades amb sengles altells a la part del darrere. Les parets mestres són de pedra i la coberta de teula àrab. Té altres annexos a la banda de ponent i una plaça al davant, que havia estat una era. Destaquen els tres cups d'aixafar raïm que encara conserven les boixes, el dipòsit d'emmagatzemar oli, la mola del trull que hi ha adossada al mur lateral i l'estable amb volta de rajola de l'exterior. | 08069-64 | Plaça de l'Era | El conjunt pertanyia a Cal Misser, que des de l'any 1409 hi tenia una peça de terra, amb un colomar, anomenada la Parellada. Després s'hi van habilitar altres equipaments: l'era (on s'hi havia fet l'envelat), els cups, els estables, la pallissa, etc., que van funcionar fins a mitjan segle XX. Quan es va urbanitzar la zona aquest complex va ser cedit a l'Ajuntament. L'any 2009 es va remodelar part de l'edifici i s'hi va traslladar l'Oficina de Turisme. Està previst ubicar-hi l'Espai Expositiu dels Orgueners de Collbató. Al carreró del costat, i ocupant una petita part d'aquestes instal·lacions, s'hi instal·la, coincidint amb la Fira de Nadal, una parada de boscarols. El complex de les Parellades es complementava amb l'edifici del carrer Pau Bertran, que pertanyia a la família de Can Misser des de l'any 1396. A finals del XV hi instal·laren el trull, que va funcionar fins a mitjan segle XX. La roda de molí que hi ha al mur lateral devia pertànyer a aquest trull. | 41.5700700,1.8277300 | 402264 | 4602707 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74632 | El Casinet o Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casinet-o-sala-de-baix | (juliol 2006), p. 4. ARXIU FUNDACIÓ PRIVADA ROGENT, Fábrica de Órganos Nuestra Señora de Montserrat, Compra de la Sala de Baix. | XIX-XX | L'exterior va ser restaurat el 2006 i a l'interior s'hi està treballant ara. | El Casinet o Sala de Baix és un edifici de planta rectangular i distribució simètrica, construït amb pedra i maons units i arrebossats amb morter de sorra i calç. La coberta, que va ser revestida interiorment amb fusta i exteriorment amb teules, és a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana. Originàriament tenia dos portals encarats a la muntanya i dos finestrals a cada un dels murs laterals, que han estat reconvertits en portals. Aquestes obertures són de punt rodó. La façana del davant té un frontó rematat amb una línia ondulada i la posterior, dos murals. | 08069-67 | Colom, 1 | Va ser construït a la Parellada del Misser (a la confluència dels carrers Colom i Cervantes, oberts per l'Ajuntament segons un projecte del 1882) i finançat per diversos propietaris de Collbató (Pau Fossalba, Antoni Alsina, Miquel Oller,..), per instal·lari un 'café-casino', que feia la competència a la Sala de Dalt. Era la seu de la Societat Coral de Collbató, creada el 1883. Joan Rogent comprà l'edifici el 1928 per instal·lar-hi el taller d'orgues (aquí es restaurà el de la catedral de Tarragona). Actualment és un equipament cultural municipal. Va ser rehabilitat el 2006 amb una subvenció del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 41.5695800,1.8278500 | 402273 | 4602652 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | S'utilitza per fer tota mena d'actes públics. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74634 | Molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | Va ser restaurat entre 2009 i 2010 amb finançament del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | El molí de l'oli és un edifici d'una sola planta i coberta a dues aigües. Els murs són de morter i calç i la teulada descansa sobre una estructura de jàsseres i bigues de fusta A l'interior hi ha la maquinària típica d'un trull: el molí de pedra, la premsa hidràulica, dues bombes i el molí de martells. També hi ha una col·lecció de mesures, contenidors i altres estris de llauna i fusta, relacionats amb el conreu de l'olivera i la manipulació de l'oli. | 08069-69 | Pau Bertran, 2 | Antigament hi havia un corral, a la planta baixa, i una pallissa, al damunt, i pertanyia al Vador carnisser. El Sindicato Agrícola y Caja Rural de Collbató el va comprar l'any 1932. Hi va instal·lar les màquines i el corrent elèctric i el va habilitar com a trull. L'any 1993 va ser transferit a l'Ajuntament, que el va fer funcionar fins el 2005, quan va ser clausurat per incomplir la llei. Recentment ha estat restaurat, habilitat com a Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i reconvertit en un equipament municipal. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment acull el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons, eines i altres atüells, s'explica la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli a Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74635 | Col·lecció del molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | La col·lecció del molí de l'oli és formada per prop d'un centenar de peces, la majoria de metall i fusta, pròpies del molí o donades pels pagesos. Hi ha eines relacionades amb la recollida de les olives, amb el treball al trull i amb el mesuratge, emmagatzematge, transport i ús de l'oli. | 08069-70 | Pau Bertran, 2 | La col·lecció va ser una iniciativa de Josep Matalonga, que va recollir, netejar i exposar aquestes peces, la majoria de les quals foren donades per pagesos de Collbató. Les màquines i alguns ítems pertanyen al molí i eren utilitzats per fer oli. El 18 de desembre del 2010 es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Molí de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons i l'exposició d'aquestes peces, s'explica la tradició oliverera i oliera del poble, i la història del molí. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Aquestes peces estan exposadex en el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i serveixen per explicar la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli al poble. | 119|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74636 | Pedra del Molí d'Oli del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-moli-doli-del-sindicat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Sindicat de Pagesos de Collbató (pendent de clasificació), 18-9-1932. | XIX | La mola del Molí de l'Oli és una peça de pedra, de forma circular i lleugerament troncocònica, amb un forat quadrat al centre. Està molt gastada per l'ús. Prové del molí de moldre olives del Sindicat. | 08069-71 | Racó d'en Ponis | Fins el 1932 el sindicat tenia arrendat el molí d'oli de cal senyor Font, al carrer Bonavista, núm.2, on ara hi ha l'Ajuntament. Aquell any el nou propietari, el Sr. Nolla, va pactar amb el president del sindicat, Salvador Albert, l'abandonament del local i la cessió de la maquinària, inclòs el molí, que va ser reubicat al nou local que el Sindicat havia comprat al carrer González Vilart, núm. 2, ara carrer Pau Bertran. Anys més tard es devia canviar la mola, i la vella va restar abandonada a l'exterior. Ara ornamenta El racó d'en Ponis, l'espai enjardinat de davant del Molí de l'Oli, que va ser inaugurat el 18 de desembre del 2010. | 41.5704800,1.8278000 | 402270 | 4602752 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74638 | Banc de pedra de cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-de-cal-vidrier | XIX | El banc de pedra de cal Vidrier és una construcció de 3 m de llargada i forma corbada. El seient i el respatller estan fets amb vint-i-vuit peces de pedres ben tallades, col·locades damunt d'un pedrís. Al davant hi ha una gran alzina. | 08069-73 | Serrat de la Codolosa | Va ser construït per la família Castelló, que eren els propietaris de la finca on hi ha el banc, al qual s'arribava per un camí solà que sortia de la casa pairal, que queda molt a prop. Era una zona d'esbarjo, on els amos, gent benestant, anava a passejar i a berenar. | 41.5725800,1.8268200 | 402192 | 4602987 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74641 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-2 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514; i L. 7, f. 33. | XIX-XX | Va ser adobat fa uns anys, però té problemes d'humitat i de manteniment. | L'Ajuntament Vell és un edifici petit i modest, format per soterrani, plantes baixa i residencial, golfes i pati. Les parets perimetrals combinen la pedra, la tàpia i el maó. L'arrebossat és de morter i la coberta a dues aigües. La façana està encarada al nord i té un portal de pedra, amb la data de 1888 gravada a la llinda; un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i finestres de mig punt a les golfes. Tret del portal, que devia ser refet amb pedra per donar un toc de distinció a la Casa Consistorial, la resta de l'edifici no té elements destacables. | 08069-76 | Pau Bertran, 25 | El 9 d'octubre de 1898 el consistori de Collbató, presidit per Josep Matalonga Vacarisses, va acordar comprar a Josep Bertran, per 600 pessetes, la casa del Raval, núm. 19, que ja ocupava com a llogater. Aquell mateix any s'hi van fer importants reformes (es van adobar la paret del patí i la teulada, es va fer una cisterna i es va habilitar la presó a l'antic celler). També es va col·locar una làpida commemorativa, que ara és al Museu de Coses del Poble. El 1915 s'hi va fer un altre adob i el 1949 es va encarregar als mestres d'obres del Bruc, Josep Mera i Facund Ferrer, el canvi de les bigues de la teulada que estaven corcades. Va ser la seu de l'Ajuntament fins l'any 1977. Després ha acollit el Casal d'Avis, la Biblioteca, l'Escola de Música i les entitats del poble. | 41.5704600,1.8266800 | 402177 | 4602751 | 1888 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74644 | Dipòsit d'aigua del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-pujolet | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El dipòsit d'aigua del Pujolet és un edifici de planta rectangular, forma cúbica i mides reduïdes, folrat amb lloses de pedra calcària. Té una capacitat de 200.000 l. Va ser construït arran d'una cinglera i encarat a migdia. Té una porta de ferro a la part del davant, a la qual s'accedeix per una escalinata amb dos murets als costats, finestres als laterals, un contrafort a ponent i la coberta plana, acabada amb ràfec i pedrís. | 08069-79 | Carrer dels Graus, 8 | El 15 de setembre de 1963, essent alcalde el Sr. Pere Devesa Estrada, es va fer la portada d'aigües a Collbató. Es van instal·lar dues fonts per al proveïment del públic: una a cal Pepa i una altra a la plaça de l'Església. A l'acte hi van assistir el Governador Civil de la Província, Antonio Ibáñez Freire i el Rdm. Pare Abat Coadjuntor de Montserrat, Dm Gabriel M. Brasó. Aquesta aigua, però, fou insuficient i l'Ajuntament finalment va veure's obligat a fer-la pujar d'uns pous que havia obert a baix el riu. L'aigua pujava impulsada per uns motors elèctrics, a través d'una canalització que seguia el curs del torrent de la Salut. Un cop a dalt al poble, l'aigua era emmagatzemada en aquest dipòsit, que fou construït durant el mandat de l'alcalde andreu José Mestres, i distribuïda entre les cases del poble. El problema, però, és que l'aigua era molt cara de pujar i el dipòsit massa petit per garantir l'abastament continuat. | 41.5722900,1.8239900 | 401955 | 4602958 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74645 | Ca l'Erpada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerpada | XIX-XX | Va ser rehabilitada fa uns anys, tot i que alguns elements, com les finestres de fusta, van ser substituïts per altres materials més moderns. | Ca l'Erpada és una casa de planta, pis i golfes, que s'estén al costat oriental i per sobre de la volta homònima que surt al cantó del torrent de la Salut. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. A la part del darrera hi ha un contrafort angulat de pedra. El passadís té una volta de rajola catalana disposada en forma d'espiga i dos arcs lleugerament rebaixats fets amb totxos posats de cantell. | 08069-80 | Salut, 19 | És una casa moderna, construïda a finals del segle XIX. El passadís es va fer per respectar el pas dels camins de Monistrol i la font Closa. | 41.5703900,1.8294300 | 402406 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74649 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-0 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143; i L. 514. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Jurats de la vila. | XX | L'Escorxador és un edifici d'una sola nau i planta rectangular construït amb murs de pedra arrebossada. La façana que té arcs cecs a la part superior i, igual que la porta i les finestres, està rematada per una línia ondulant. La coberta és de teules àrabs i inclinada a dues aigües. Al costat hi ha una nau que fa de garatge i magatzem del Parc de Bombers. | 08069-84 | Carrer Muntanya, 34 | L'antic escorxador, situat al carrer Amadeu Vives, núm. 12 (que també havia acollit la carnisseria municipal des del segle XV), fou substituït l'any 1912 per un nou equipament, que l'Ajuntament va habilitar fora del nucli urbà, en un terreny que prèviament havia comprat. En la seva construcció hi van treballar paletes i fusters de Collbató i Esparreguera. L'any 1948 s'hi afegí una 'cochera para el coche funerario'. | 41.5687600,1.8263500 | 402147 | 4602563 | 1912 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74649-foto-08069-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74649-foto-08069-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Acull la seu del Parc de Bombers Voluntaris de Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74660 | Cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicento | La Vanguardia Española, 13-9-1928, p. 17. Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX-XX | Cal Vicentó és un edifici amb una superfície de 525 m2 i un gran volum aprofitable gràcies a las cobertes que estan construïdes sobre encavallats de fusta. Els murs, bastits amb pedra i morter de calç, són molt sòlids. Els forjats del primer pis foren fets a base de voltes a la catalana, que van solventar el problema de les càrregues estructurals de l'edifici. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana i canals de recollida de les aigües pluvials. L'edifici té planta baixa, on hi ha l'entrada principal i tres de secundàries (una d'elles moderna); un pis, on hi ha diversos balcons amb reixes de ferro forjat; i golfes, on es van obrir finestres més petites. | 08069-95 | Carrer de Dalt, 3 | Aquesta casa pertanyia a ca l'Onclet de Collbató, que a començament del XX la va vendre al ferrer del poble: Vicenç Solà, que instal·là el taller a la planta baixa. Allà ferrava animals i forjava eines i reixes. Al primer pis hi havia la Sala de Dalt, un local d'esbarjo molt popular ocupat per la Societat Agrícola, que també tenia una coral. L'equipament fou remodelat pel nou propietari i inaugurat com a cafè teatre el setembre de 1928, amb diversos actes festius: balls, castell de focs... El diumenge a la tarda el ferrer, a més, tocava el piano perquè el jovent pogués ballar. També s'hi havia fet el ball de la festa Major. Va tancar les portes a mitjan segle XX i ara és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat. | 41.5703300,1.8287800 | 402352 | 4602735 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74660-foto-08069-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74660-foto-08069-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Des del 1991 és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat, 2002 (Autor i arxiu: Albert Blancafort). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74661 | Volta de cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-vicento | Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX | La volta de cal Vicentó és un corredor situat entre dues cases, que passa per sota la sala de Dalt i comunica els carrers de Dalt i de la Salut. Les parets, construïdes amb pedra, són els murs de càrrega de les cases veïnes. La volta és d'arc rebaixat, feta amb rajoles disposades en forma d'espiga amb cinc arcs interiors que reforcen l'estructura i aguanten les estances superiors. Els arcs dels dos extrems foren bastits amb maons. A terra, al portal de tramuntana, hi ha els vestigis d'uns antics pilars o parets, i al sostre restes de la calç que cobria les rajoles. | 08069-96 | Carrer de Dalt | Per aquí passava el camí que anava a Monistrol i a la Font Closa. Possiblement quan van construir la Sala de Dalt, al segle XIX, devien allargar-la fins a l'altra casa per tal d'aconseguir un espai més gran creant, així, aquest corraló. | 41.5703300,1.8286600 | 402342 | 4602735 | XIX | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74666 | Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-caterina | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190 ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XXI | L'ermita de Santa Caterina aprofita una balma una mica enclotada, molt arrecerada i sense vistes. De l'antiga cel·la no en queda res. La construcció actual està formada per dues parets molt rudimentàries, amb portes i finestres, que formen un parell d'estances que estan habitades. A l'exterior hi ha uns murets fets amb pedres i pavimentats amb restes de teules, rajoles i maons provinents de la construcció originària. A la roca hi ha restes de l'antiga teulada i canals que recullen l'aigua de la pluja i la condueixen fins a una cisterna que hi ha al costat de la part obrada. | 08069-101 | Torrent de Santa Caterina (muntanya de Montserrat) | Era coneguda com l'ocelleria de Montserrat, ja que hi havia molts ocells que hi feien niu. Va ser visitada, entre d'altres, per Francisco de Zamora, que hi anà l'any 1789, essent ermità el pare Benet Torija, i arrasada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5861500,1.8268800 | 402217 | 4604493 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Les restes de l'antiga ermita han estat aprofitades per a pavimentar l'entorn de l'ermita, amb una tècnica que recorda la del trencadís. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74687 | Forn de calç de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vinya-nova | DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. ARXIU EPISCOPAL DE BARCELONA, Collbató, C. 20-75. | XIX-XX | L'olla, el cendrer i la banqueta estan parcialment reblïts de sediments. | Forn excavat en un talús al costat del camí. La meitat inferior fou excavada al tapàs i la resta bastit amb pedres. Té el portal de volta construït amb dovelles i les parets interiors (ventre) conserven restes de vidriat de la cocció de la calç. | 08069-122 | A mig camí des de la Vinya Nova fins al camí del Pont (muntanya de Montserrat) | Forn construït pels monjos de Montserrat, que foren els propietaris de la Vinya Nova fins l'any 1835. L'any 1828 un grup de veïns de Collbató, organitzats en comissió, intentaven arribar a un acord amb fra Ildefons, que actuava en representació de l'abat, per a comprar la calç que hi havia al forn de la Vinya Nova. La calç havia de servir per a refer la casa de la rectoria de Collbató, cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5841000,1.8110600 | 400895 | 4604284 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74688 | Forn calç de ca l'Onclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-calc-de-ca-lonclet | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. Alfons Matalonga, de cal Ponis (9-12-2010). | XIX-XX | Està mig esllevissat | El forn de calç de l'Onclet fou excavat al talús nord d'un marge. Té la boca orientada al sud; una barraca lateral, ara plena de sediments, que fou excavada quan el forn ja estava en desús; i unes entalles picades a la paret, que devien servir per posar una bastida. L'olla està plena de terra, però encara s'aprecia part del ventre, on es poden veure les marques del pic. També conserva part de la vora superior feta amb pedra seca. Fa 3 m de diàmetre i 4,70 m d'alçada. A prop hi ha un dipòsit de vinya amb cisterna, marges de pedra seca i restes de barrinades. | 08069-123 | Els Gatells | Es tracta d'un forn petit amb una producció destinada al mercat local i, molt probablement, també com a activitat complementària a l'agricultura. Va servir d'amagatall a les famílies de cal Ponis i ca l'Onclet durant els bombardeigs de la guerra Civil. | 41.5653600,1.8360700 | 402952 | 4602175 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forn de cal de ca l'Onclet, 2010 (Autor: Ivan Fernández). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74690 | Forns de calç de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-cal-rogent | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | Hi ha esquerdes i esllevissades. | Els forns de calç de cal Rogent formen un edifici de dos nivells amb tres grans cubelles excavades a la roca, que fan 30 m de diàmetre i 10 m d'alçària. Els murs exteriors són de pedra unida amb morter de calç. S'hi accedeix a través de sengles passadissos d'arc de mig punt construïts amb pedra i maons. A la planta baixa hi ha l'accés a les olles i a la de dalt les boques superiors, que foren coronades amb filades de pedra seca. S'hi arribava per una escala d'obra. Al voltant hi ha la resta d'instal·lacions: cisterna, edificis de pedra seca del polvorí i la sala de màquines; escala de gat; i pedreres. Al davant hi hagué un porxo i un tros més amunt la pedrera d'on s'extreia la matèria primera. | 08069-125 | Al km 1 de la B-112 (serra del Rogent) | Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció. Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics. | 41.5684200,1.8317900 | 402600 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forns de calç del Rogent, 2000 (Autor: Josep Matalonga). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74691 | Trinxeres de la guerra civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | XX | Les trinxeres de la guerra civil són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar, fetes amb pedres col·locades unes damunt de les altres, sense gaire consistència, encarades cap als Hostalets de Pierola i el torrent de la Salut. | 08069-126 | Carena dels Gatells-les Obagues | Van ser bastides durant la guerra civil Española per impedir el pas de les tropes franquistes. Un tros més avall, al terme d 'Esparreguera, n'hi ha més. | 41.5661000,1.8371900 | 403047 | 4602255 | 1936-39 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74692 | Recs de la Codolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recs-de-la-codolosa | Ivan Fernández, de Collbató (10-1-2011). | XIX-XX | El 2010 el Amics del Dall en van netejar un tram. | Els recs de la Codolosa formen una xarxa de tres canals que recullen l'aigua que baixa dels Graus i el serrat de la Codolosa i s'ajunten en un del sol per portar l'aigua fins a les basses de Joan Romanyà i de cal Vidrier. Són construccions a cel obert, amb trams de murs de pedra seca i d'altres de pedra unida amb ciment, que aprofiten el talús natural de la muntanya i també els pendents i la impermeabilitat dels conglomerats per guiar l'aigua fins als esmentats dipòsits. A la cota 394 hi ha un distribuidor i decantador d'aigua fet amb peces d'obra cuita. | 08069-127 | La Codolosa (muntanya de Montserrat) | Els recs degueren ser construïts entre els segles XVIII i XIX, durant l'època d'esplendor de l'heretat de cal Vidrier, i habilitats dins de les seves terres per tal de recollir l'aigua de pluja per a usos domèstics, agrícoles i ramaders. Durant uns anys van omplir la bassa de Joan Romanyà. Després, durant la segona meitat del segle XX, van ser abandonats. La manca de neteja va afavorir les esllavissades, l'acumulació de terra i pedres i el creixement de vegetació. Recentment un gurp de voluntaris ha netejat i adobat un tram de 120 m. El complex podria tornar a funcionar si s'actués en els 367 m que encara no han estat recuperats. | 41.5736300,1.8270000 | 402208 | 4603103 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74695 | Bassa de Joan Romanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-joan-romanya | Ivan Fernández, de Collbató (10-1-2011). | XIX-XX | Els Amics del Dall netegen periòdicament els accessos i la bassa. | La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres, construït amb murs de pedra i morter de calç, d'un gruix d'entre 30 i 50 cm. L'interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell. A l'interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda 'Joan Ramanyà, 1948'. Al costat hi ha un safareig d'uns 1.000 litres de capacitat, que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar. Té dues boques per on entra l'aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l'aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut. | 08069-130 | Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany. Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l'àrea d'esplai de la Salut va ser cedida a l'Ajuntament. El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa. El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada. Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació. El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa; el 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l'estat de conservació; el 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització; i, més recentment, s'ha adobat el dipòsit i s'han recuperat 120 m dels recs. | 41.5726900,1.8280400 | 402294 | 4602997 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74699 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu NotarialL, Ig. 1033 (2), Mateu Osset i Miquel Janer; Llo. 490, f. 51 v; i Llo, 381, f. 13 v.; ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 514. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119. AMICS DE MONTSERRAT(1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. | XX | Fa molts anys que està abandonada. | La font de la Salut no raja i únicament hi ha el pedrís en forma d'una 'U', que es va construir l'any 1949 amb pedra i totxos. Aquest pedrís fa 1,90 m d'ample, 3,50 m de llarg i 0,90 m de fondo, i té la data '1949' gravada a la paret. El fons està cobert de terra i fulles que no deixen veure ni les escales d'accés ni el lloc per on rajava l'aigua. | 08069-134 | Torrent de la Salut | La font de la Salut era, juntament amb la font Closa, una de les deus públiques que des de l'Edat Mitjana proveïen d'aigua Collbató. Abans dels segles XVII-XVIII era coneguda com la font del Raig Viu i al XIX amb el nom de font de la Mare de Déu de la Salut. L'aigua tenia propietats medicinals, era dolça i molt bona per pastar el pa. L'any 1949 s'hi feren obres i el 1956 una anàlisi per garantir la salubritat de l'aigua. Era un indret molt estimat i concorregut per la gent que hi anava a buscar aigua, a passejar i a berenar . L'abocament d'aigües negres va contaminar la deu, que ara està perduda. | 41.5713300,1.8295400 | 402417 | 4602845 | 1949 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74770 | Camí de les Ermites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-ermites | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 80. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 44-46. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 178. | XX | El camí de les Ermites comença al Pla de Sant Miquel, on connecta amb el camins de les Bateries, Sant Miquel i del Forat, i arriba fins a la regió eremítica de Tebes. És un sender ample, solellós i còmode, amb algunes pujades i baixades, i amb el tram inicial pavimentat i la resta sense pavimentar. Passa per la banda dreta de la serra Llarga; pel Pla de les Taràntules, molt a prop de l'estació superior del funicular de Sant Joan; per sota la Gorra Marinera, on hi ha l'ermita de Sant Jaume; i per darrera de la capella de Sant Joan. El trajecte dura uns 60' i té un desnivell d'uns 200 m. | 08069-176 | Pla dels Soldats (muntanya de Montserrat) | 41.5842300,1.8415200 | 403435 | 4604263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al trencall amb el camí de les Bateries. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74772 | Escala de pedra de les Obagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-pedra-de-les-obagues | XIX-XX | Els Amics del Dall van reobrir l'accés i el mantenen net. | Deu graons d'una sola peça de pedra cada un d'ells, que superen un desnivell de 6 m. | 08069-178 | Carena de les Obagues | 41.5660800,1.8375000 | 403072 | 4602253 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74772-foto-08069-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74772-foto-08069-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74772-foto-08069-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74776 | Camí de les Feixades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-feixades | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 114-118. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 96. VALLÈS I ALTÉS, Joan (Ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67. | XIX-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de les Feixades és un altre dels camins romeus de Montserrat. Forma part dels GR 5 i 172 que vénen de ponent, pel camí de l'Alzina. Surt del poble pel carrer de la Salut, on s'agafa un corriol que volta l'ermita i enllaça amb la carretera i el camí que porta a les coves del Salnitre i a Montserrat. A la sortida de les coves, el sender és estret i pla. Transcorre en direcció a llevant i paral·lel a la B-112, passant per les Feixades, fins a trobar el camí del Forat (GR 6), que ve de l'altra banda del riu i de ca n'Astruc. El recorregut, que dura uns 30', travessa la partida de les Feixades, que li dóna nom, i el torrent Fondo pel Pas de la Barra. | 08069-182 | Les Feixades (muntanya de Montserrat) | Aquest sender és modern. Molt probablement degué ser obert al llarg del segle XIX, en plena febre vitícola. La fam de terra devia obligar a habilitar noves feixes de conreu a la costa de la muntanya i, en alguns casos, com aquest, per sobre ja dels 400 m. El nou camí devia unir, doncs, el poble i les Feixades passant per les coves del Salnitre. Més tard, a començament del segle XX, el camí va ser refet per Pere Bacarisses, que tambié tenía arrendada l'explotació de les coves del Salnitre. El nou recorregut connectava amb el camí del Forat, que baixa del monestir per la Santa Cova o per Sant Miquel, i permetía que els pelegrins i els turistes que feien estada al Santuari poguessin anar fins a les coves del Salnitre. També els visitants que arribaven a Collbató i entraven a les coves podien, després, continuar fins el monestir. | 41.5743900,1.8416800 | 403433 | 4603171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al pas de la Barra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74777 | Camí del torrent Fondo fins a les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-fondo-fins-a-les-bateries | SEMIR I DE ARQUÉ, Ramon de (1949), Mapa de Montserrat, Barcelona, Seix & Barral. | XIX-XX | El camí del torrent Fondo fins a les Bateries surt del sender que passa per les Feixades i, més concretament, pel Pas de la Barra, un engorjat que forma el torrent Fondo. A partir d'aquí s'enfila cap el Pas de la Barrinada, seguint encara el traçat del torrent i sempre en direcció nord. Més endavant trenca cap a ponent, en direcció al coll de les Garrigoses i el pla de les Bateries, on es troba amb el camí romeu de Montserrat. És un recorregut complicat i difícil de fer. | 08069-183 | Torrent Fondo (muntanya de Montserrat) | 41.5743900,1.8416800 | 403433 | 4603171 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74777-foto-08069-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74777-foto-08069-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al pas de la Barra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74786 | Camí pel Clot de la Mònica a Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-pel-clot-de-la-monica-a-sant-joan | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 110-113. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 199. | XIX-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de Collbató a Sant Joan pel Clot de la Mònica és un sender de muntanya estret i costerut que s'emparra, tot fent ziga-zagues, entre els serrats de la Pastereta i d'en Muntaner, amb trams aguantats i delimitats per marges de pedra seca. El recorregut s'inicia en uns plans d'oliverars que hi ha al peu del camí de Collbató a la Vinya Nova; després comença l'ascens al massís travessant antics camps de conreu coberts per boscos de pi blanc amb brolles de bruc i romaní; més endavant s'endinsa per boscos d'alzinars; i, finalment, fa cap al Mirador de Sant Joan i a la bauma on hi havia l'ermita, per la banda de ponent. | 08069-192 | Serrats de la Pastereta i d'en Muntaner (muntanya de Montserrat) | Antigament era un camí molt utilitzat pels pagesos que tenien trossos de terra a la costa de Montserrat, també pels bosquerols i carboners que pujaven a la muntanya per fer llenya i carbó, i pels homes i dones de Collbató que treballaven al restaurant de Sant Joan. | 41.5770900,1.8139200 | 401123 | 4603502 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de Collbató al Bruc, abans d'arribar a la Vinya Nova. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74788 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-0 | PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parròquia de Collbató. | XIX-XXI | L'aplec de la Salut se celebre cada any el Dilluns de Pàsqua i hi participen els veïns de Collbató i d'altres de les rodalies. Els actes comencen amb la processó des de l'església de Sant Corneli. Després hi ha missa, al final de la qual es canten els goigs en honor de la Mare de Déu de la Salut, ballada de sardanes i dinar popular. Des d'antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots. | 08069-194 | Ermita de la Salut | La celebració del Dilluns de Pasqua formava part de les tradicionals sortides al camp que, en forma d'aplecs, es feien per celebrar l'arribada del bon temps. La de la Salut deu ser molt antiga, tot i així el primer document que esmenta aquest costum, d'anar 'una vez al año a celebrar un oficio' al santuari de la Salut, és del 1855. La tradició es va consolidar, de manera que abans de la guerra Civil Espanyola l'aplec de la Salut atreia, no tan sols els veïns de Collbató, sinó també molts altres d'Olesa, on segons es deia hi venien per complir un vot de poble que havien fet segles enrere, Esparreguera, el Bruc, Monistrol, Martorell i Manresa. Un cop aquí oïen missa, complien les promeses que tenien pendents, es trobaven amb parents i amics i passaven un dia a l'aire lliure. | 41.5720500,1.8286800 | 402346 | 4602926 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74788-foto-08069-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74788-foto-08069-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74788-foto-08069-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74790 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-3 | ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, Programa de les festes de Sant Antoni Abat de Collbató (2010), Collbató, Els Tres Tombs de Collbató, Ajuntament de Collbató i Patronat de la Muntanya de Montserrat. | XIX-XX | Va ser recuperada l'any 1985. | Tradicional celebració lúdica i religiosa en honor de Sant Antoni Abat, durant la qual es ret homenatge als animals de peu rodó: rucs, mules, ases, cavalls, ponis... Els actes principals tenen lloc el dissabte al vespre, amb el pregó oficial i el ball dels Tonis; i el diumenge al matí, amb el cercavila, l'esmorzar de traginers, la desfilada del capità de bandera, el banderer i els cordonistes, seguits dels genets i els carruatges que recorren els carrers del poble i del barri de la Font del Còdol, fan els tradicionals tres tombs, que donen nom a la festa, i reben la benedicció. També s'organitzen altres activitats complementàries, com exposicions, representacions de teatre, passejades amb ponis per als més petits i missa en sufragi dels col·laboradors traspassats. | 08069-196 | Collbató | La festa dels Tres Tombs és un dels esdeveniments lúdics més emblemàtics i tradicionals del calendari festiu local. A Collbató, les mules, els ases i els rucs van adquirir una gran importància, ja que a part de ser utilitzats per als treballs agrícoles i comercials, eren sobretot la base d'una de les especialitzacions laborals i econòmiques més característiques del poble: el transport de pelegrins i visitants que anaven i venien del monestir de Montserrat. Aquesta festa es va celebrar amb gran lluïment fins a la postguerra, quan la crisi de l'agricultura tradicional i l'èxode rural van deixar el poble sense animals i gairebé, també, sense gent. Va ser recuperada l'any 1985, enmig d'una gran expectació i suport popular, per un grup de veïns. | 41.5677600,1.8274300 | 402235 | 4602451 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74790-foto-08069-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74790-foto-08069-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74790-foto-08069-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74792 | Epístola de la Font de la Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/epistola-de-la-font-de-la-codol | Festa Major Font del Còdol (2007), p. 3. | XIX-XX | El jovent la desconeix. | L'Epístola de la Font del Còdol és un composició formada per seixanta-tres versos repartits en onze estrofes, que d'una manera satírica anomena totes les cases del barri. | 08069-198 | La Font del Còdol | Es transmetia per via oral i era molt coneguda i recitada a la Font del Còdol i a Collbató. Actualment només la recorda la gent més gran. L'any 2007 va ser inclosa en el programa de la Festa Major de la Font del Còdol. Alguns veïns, com els de cal Fermí, la tenen escrita. | 41.5617600,1.8143300 | 401134 | 4601800 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Vistes de la Font del Còdol els anys 1930 i 2000 (Autors: anònim i Joan Castells i Jordi Rofes / arxiu: Joan Castells i Jordi Rofes). | 119|98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74794 | Llegenda del Mansuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mansuet | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 79 i 88. FRONTERA, Genís i Joan VALLS PUEYO (2008), Mansuet, el guerriller de Montserrat, Sant Vicenç dels Horts, Farell. | XIX-XXI | És una llegenda molt popular i coneguda. | La llegenda del Mansuet explica la gesta de Mansuet Boixó, un ferrer que va salvar la gent del poble durant la guerra del Francès. En mig d'un atac enemic, va agafar els vells, la canalla i les dones i se'ls va endur a les coves del Salnitre, on els amagà en una balma que hi ha a uns trenta metres d'alçària. Un dia, quan els soldats entraren a la cova per fer-los fora, Mansuet llançà una caldera d'aram des del seu amagatall. Va ser tal el terrabastall que es pensaren que s'ensorrava la muntanya i van fugir, perseguits pel ferrer que els va matar. Segons la tradició, el Mansuet s'amagava en una balma de les coves del Salnitre. | 08069-200 | Collbató i coves del Salnitre | La llegenda és falsa, ja que Mansuet ni va lluitar a la guerra del Francès ni es va amagar a les coves. Fou un capitost reialista que va morir executat anys més tard. La llegenda, però, té una base real, ja que l'estiu de 1811, mentre els francesos ocupaven el monestir, els collbatonins es van amagar a les coves. El 31 d'agost, l'enemic va escorcollar-les i va matar alguns veïns en represàlia als atacs del sometent local. La llegenda va ser impulsada pels literats catalans de la segona meitat del XIX, que van mitificar aquest personatge i la muntanya, i el van relacionar amb la 'tradicional rebel·lió catalana'. La primera versió és la de Santiago Àngel Saura i Mascaró, del 1852. El nom de Mansuet s'ha incorporat a la toponímia local de Collbató, ja que dóna nom al passeig que travessa les antigues Parellades i va des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església, i també a un dels dos centres escolars. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74794-foto-08069-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74794-foto-08069-200-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia de la cova del Mansuet, 2010 (autora i arxiu: Lídia Ill). | 119|98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74824 | Arnera de la senyora Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnera-de-la-senyora-alfonsa | XIX | Es tracta d'una petita excavació feta al tapàs del talús, en forma de capelleta, que servia per posar-hi arnes per a la producció de mel. | 08069-230 | La Planeta | La producció de mel per l'autoconsum era una activitat molt habitual al món rural i també a Collbató. | 41.5760000,1.8182100 | 401479 | 4603376 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74824-foto-08069-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74824-foto-08069-230-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de l'arnera de la senyora Alfonsa, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández). | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74825 | Balma murada de la Murdela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-murada-de-la-murdela | XIX-XX | La paret està molt deteriorada. | La balma murada de la Murdela era un aixopluc natural que aprofitava una petita cavitat a la qual es va afegir una paret de pedra lligada amb morter. Era utilitzada com a barraca per a protegir-se de la pluja, guardar les eines i el menjar, etc. | 08069-231 | Camí del coll de Pollegons (muntanya de Montserrat) | Tradicionalment, a Collbató, els pagesos utilitzaren les balmes, o fins i tot les pedres grans que queien de la muntanya, per habilitar-hi petits aixoplucs. Algunes tenien una paret de pedra seca per protegir-se de les inclemències del temps i guanyar intimitat i seguretat. | 41.5991800,1.8185800 | 401545 | 4605949 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74825-foto-08069-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74825-foto-08069-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74825-foto-08069-231-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74827 | Barraca de volta i cau de cal Gaies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-volta-i-cau-de-cal-gaies | Rosa Vallès, de Collbató (20-10-2010). | XIX-XXI | La barraca de volta i cau del Gaies és un aixopluc excavat parcialment al talús de tapàs d'una feixa de la finca. Té una construcció exterior feta amb pedra i totxo, i una cambra interior excavada al tapàs. A l'interior hi ha una llar de foc. És un camp d'oliveres i ametllers ben conreat. | 08069-233 | Els Closos | Antigament era coneguda com la 'vinya de l'Abel o la Bel'. | 41.5605900,1.8369700 | 403020 | 4601644 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74827-foto-08069-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74827-foto-08069-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema de la barraca de volta i cau del Gaies, 2010 (Autor: Ivan Fernández). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74829 | Barraca de pedra arrebossada de ca l'Onclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-ca-lonclet | XIX-XX | Té esquerdes a les parets i filtracions a la teulada. | La barraca de pedra arrebossada de ca l'Onclet és una construcció de planta rectangular, obrada amb pedra i algun totxo, i arrebossada parcialment amb morter de calç. La coberta és inclinada i feta amb bigues de fusta, llates i teules. El portal té els brancals d'obra cuita i la llinda de fusta i simple. Hi ha espitlleres a les parets laterals i posterior. | 08069-235 | Els Gatells | L'existència d'espitlleres fa pensar que podria haver servit d'amagatall durant les guerres Carlines (segle XIX). A Collbató, entre finals dels segle XIX i la primera meitat del segle XX, es van construir moltes barraques amb maons i rocs recollits 'in situ' i units amb morter de terra o de sorra i calç, i amb la coberta feta amb llates, bigues i teules.Tenien porta per tancar, llar de foc a l'interior i dipòsits de recollida d'aigua a l'exterior. | 41.5641500,1.8358600 | 402933 | 4602040 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74829-foto-08069-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74829-foto-08069-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74829-foto-08069-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc