Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74819 | Geotop de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-coves | La geozona 225 comprèn els geotops de les coves del Salnitre i la discordança de Collbató. S'estén des del torrent de la Salut, pel sud; fins al coll de les Garrigoses, pel nord; al Clot dels Lladerns, per l'oest; i al Clot d'en Casanelles, per l'est. Des de les serres dels Gatells i les Obagues es pot veure el gran paquet superior de conglomerats que està disposat de manera discordant sobre l'inferior, més petit, i que s'atascona cap a l'esquerra. | 08069-225 | Vessant sud de la muntanya de Montserrat | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74819-foto-08069-225-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: coves del Salnitre. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 74820 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat-0 | MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 1.350 són al terme de Collbató. D'aquestes, 959,50 ha estan catalogades com a Reserva i Parc Natural i queden dins del perímetre delimitat pel torrent de la Salut i el camí de Collbató a la Vinya Nova, i les 390,85 ha restants es corresponen amb l'Entorn de Protecció, que arriba fins a l'A-II. Està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, creat per un decret-llei de 1950, i en el qual participa l'Ajuntament del Collbató. Aquesta entitat vetlla per preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudiment públic. | 08069-226 | Meitat septentrional del terme de Collbató | Montserrat és una muntanya relativament moderna, que es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins, que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha estat la gran protagonista. Ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com les del Salnitre. El massís acull un important nombre d'espècies vegetals i animals; és un destacat centre religiós i de peregrinació; i ha estat, així mateix, ocupat i explotat per l'home des de la més remota antiguitat. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat, i en concret la del municipi de Collbató, va ser declarada paisatge pintoresc. | 41.5893500,1.8263800 | 402180 | 4604849 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74820-foto-08069-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74820-foto-08069-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la Magdalena Superior | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74845 | Paravent de pedra seca del Manelet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. | 08069-251 | 41.5771200,1.8129200 | 401040 | 4603506 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74846 | Paravent de pedra seca del Manelet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. | 08069-252 | 41.5764900,1.8124900 | 401003 | 4603437 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74847 | Paravent de pedra seca del Manelet III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-del-manelet-iii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 234. | 08069-253 | 41.5761200,1.8125600 | 401008 | 4603396 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74848 | Barraca d'obra de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-de-can-llates | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. | 08069-254 | 41.5569500,1.8345500 | 402813 | 4601243 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74851 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-133 | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-257 | 41.5787500,1.8137400 | 401111 | 4603686 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74852 | Balma de la coma del Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-coma-del-rafel | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 247. | 08069-258 | Havia estat utilitzat com a corral per tancar ovelles i cabres. | 41.5793700,1.8153300 | 401244 | 4603753 | 08069 | Collbató | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||||
| 74853 | Barraca de cau del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-pujolet | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 232. | 08069-259 | 41.5728300,1.8257600 | 402104 | 4603016 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74854 | Barraca de pedra seca dels Gatells I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-gatells-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 260. | 08069-260 | 41.5647300,1.8386100 | 403163 | 4602102 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74855 | Barraca de pedra seca dels Gatells II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-gatells-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 236. | 08069-261 | 41.5642300,1.8401800 | 403293 | 4602044 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74856 | Barraca de cau dels Graus I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-dels-graus-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-262 | 41.5732700,1.8257300 | 402102 | 4603064 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74857 | Barraca de cau de l'Asbertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-lasberto | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-263 | 41.5744900,1.8227900 | 401859 | 4603203 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74858 | Barraca d'obra del Xabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-del-xabret | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. | 08069-264 | 41.5741600,1.8240100 | 401960 | 4603165 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74859 | Barraca de pedra seca de l'Erpada II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lerpada-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-265 | 41.5743300,1.8250200 | 402044 | 4603183 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74860 | Barraca de pedra seca de l'Erpada III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lerpada-iii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-266 | 41.5742500,1.8253900 | 402075 | 4603174 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74861 | Barraca d'obra del Conca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-del-conca | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. | 08069-267 | 41.5729400,1.8226700 | 401846 | 4603031 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74862 | Barraca de cau de les Feixades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-feixades | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-268 | 41.5747700,1.8501900 | 404143 | 4603203 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74867 | Barraca de pedra seca de les Bonetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-bonetes | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237.</p> | 08069-302 | 41.5694400,1.8397100 | 403262 | 4602623 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74867-foto-08069-302-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 74868 | Albarda Castellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albarda-castellana | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.</p> | <p>Roca de conglomerat de 1.177 m d'alçada, situat al costat del camí dels Francesos i molt a prop del cim de Sant Jeroni. És el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08069-303 | Muntanya de Montserrat | 41.6009000,1.8136300 | 401135 | 4606146 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74868-foto-08069-303-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Ivan Fernández, 2010. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74873 | Font de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guineu-0 | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 128.</p> | 08069-308 | 41.5773200,1.8486100 | 404015 | 4603488 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||||
| 74874 | Olivera vera o Olea Europea Rostrata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-vera-o-olea-europea-rostrata | <p>ROCA CAROL, Juan (1934), Olivos, aceites y jabones, Barcelona, Editorial Aries, p. 14. VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4], p. 24.</p> | XV-XX! | El conreu d'oliveres ha decaigut durant les darreres dècades. Ara sembla que hi ha una lenta, però progressiva, recuperació. | <p>L'olivera vera o Olea Europea Rostrata és un arbre vigorós, de port rígid, copa espessa i fulles el·líptiques, curtes i estretes i de color verd brillant, que tolera bé el fred i s'adapta a condicions edafoclimàtiques molt diverses. S'ha de plantar barrejada amb oliveres palomars, ja que les flors pateixen una esterilitat masculina. L'oli és molt apreciat. Bona part de la producció es concentra a Collbató.</p> | 08069-309 | Collbató | <p>A Collbató es conreen oliveres veres des de temps immemorial. L'oli de Collbató, que a finals del segle XIX s'exportava a l'Argentina, va guanyar les medalles de bronze de les exposicions d'Ambers i Barcelona, de 1894 i 1898. Actualment és un conreu residual, però amb un cert auge. A Collbató, a la finca de can Dolcet i des de l'any 1999, s'executa un projecte de plantació massiva d'oliveres palomars, veres, arbequines i arboçanes, amb conreu ecològic i recol·lecció mecanitzada dirigit pel Dr. enginyer agrònom Joan Tous, de l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària de Reus. Durant la primera meitat del segle XX també es conreava a Andalucia, Extremadura, la Manxa, Castella, Aragó i València, però actualment la majoria d'exemplars es concentren al vessant sud del massís de Montserrat.</p> | 41.5631700,1.8330900 | 402700 | 4601935 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74874-foto-08069-309-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: olivar als Closos | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74875 | Cargola de roca o erodium rupestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cargola-de-roca-o-erodium-rupestre | <p>NUET, J. I J.M. PANAREDA (1991), Flora de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. I, p. 301</p> | <p>La cargola de roca o erodium rupestre és una petita planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d'alçada, amb rizoma llenyós d'on parteixen fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades. És inodora i viu a partir de 900 m, a les codines i a les carenes assolellades, seques i ventejades del massís.</p> | 08069-310 | Muntanya de Montserrat | 41.5872000,1.8273300 | 402256 | 4604609 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | No és endèmica de Montserrat, tal com s'havia cregut, sinó que també creix en alguns indrets dels Pre-pirineus. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 74876 | Corona de la reina o Saxifraga callosa subsp. Catalaunica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corona-de-la-reina-o-saxifraga-callosa-subsp-catalaunica | <p>NUET, J. I J.M. PANAREDA (1991), Flora de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. I, p. 222-223.</p> | <p>La corona de la reina és una planta rupícola, endèmica de les serres de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que creix a les escletxes dels conglomerats poc asollellats. Té una arrel molt potent i profunda i una roseta de fulles gruixudes disposades con els radis d'una circumferència. Floreix una única vegada, després mor i és reemplaçada per una nova roseta. A Montserrat creix majoritàriament al vessant nord de la muntanya, cap a Sant Jeroni, i, esporàdicament, també a la part sud, al terme de Collbató.</p> | 08069-311 | Muntanya de Montserrat | 41.5872000,1.8273300 | 402256 | 4604609 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||
| 74623 | Placa homenatge a Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-a-amadeu-vives | VALLÈS I ALTÉS, Joan (1988), Aproximació a la figura d'Amadeu Vives, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Serra d'Or], p. 110. ARXIU A. MUSET, Festa Major de Collbató, 1914. | XX | El 1996, en el 125è aniversari del seu naixement, fou netejada i restaurada. | La placa dedicada a Amadeu Vives és una peça de marbre blanc i forma rectangular que té les cantonades arrodonides. Els ornaments (una branca d'olivera amb una lira i quatre claus) i el nom del mestre són de llautó. Té gravada aquesta llegenda: EL DIA 18 DE NOVEMBRE DE 1871 NASQUÉ AN AQUESTA CASA EL MESTRE COMPOSITOR D. AMADEU VIVES I ROIG. EL POBLE LI DEDICA AQUEST RECORD. 16 DE SETEMBRE DE 1914. | 08069-49 | Amadeu Vives, 5 | Casa natal del músic i compositor Amadeu Vives i Roig (1871 - 1932), fundador de l'Orfeó Català. Va ser l'autor de peces de música coral tan emblemàtiques com l'Emigrant, del 1890, amb lletra de Jacint Verdaguer, o la Balanguera, del 1910, amb lletra de Joan Alcover. També va fer òperes i sarsueles tan populars com Bohemios (1903), Maruxa (1914) o Doña Francisquita (1923). En la sessió del 26 de julio de 1914, la Corporació Municipal acordà fer-li un homenatge. L'acte es va celebrar el dia del patró, el 16 de setembre. Es va col·locar una placa a la seva casa natal, que va costar 1.350 pessetes, que va ser descoberta després de la missa, i es va rebatejar amb el seu nom el carrer Major on havia nascut.També es va fer un dinar. L'any 1971, en el centenari del seu naixement, la placa fou ornamentada amb una corona de flors, una bandera espanyola i una senyera. El 1971 es va inaugurar l'avinguda del Centenari d'Amadeu Vives, que va des del poble fins a la Font del Còdol. | 41.5700300,1.8286000 | 402336 | 4602701 | 1914 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Romeu | Fotografies: Actes d'homentage a Amadeu Vives, 1914 (Autor: anònim / Ajuntament de Collbató). | 101|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 74598 | Cal Bonaparte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonaparte | XIX-XX | Sempre està tancada i té les parets exteriors escrostonades. | Cal Bonaparte és una casa de planta rectangular, amb baixos, pis i coberta en forma de terrassa. Té un altre terrat al cantó de llevant i un jardí al davant. La façana principal té quatre finestres repartides pels laterals de les plantes inferior i superior, un portal central, una finestra balconera al damunt i un balustre de terrissa amb pilars intercalats a dalt de tot. L'accés des del carrer es fa per una gran porta de ferro forjat flanquejada per dos pilars acabats amb rajoles esmaltades de color verd. | 08069-24 | Carrer Nou, 15 | 41.5656700,1.8305300 | 402491 | 4602215 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74598-foto-08069-24-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74642 | Cal Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galvany | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 430, carpeta 8. | XIX | Cal Galvany és un edifici rectangular, amb dues plantes, un terrat i una torre quadrada. A la façana del davant destaquen, a la planta baixa, el portal principal, amb la data de 1877 gravada a la llinda, i les dues finestres enreixades dels laterals; i al pis residencial, els balcons amb reixes de ferro forjat i les dues finestres-balconeres amb balustres, una de les quals és cega. A la part del darrere hi ha una galeria amb portes, balustres i arcs rebaixats, i a la del costat quatre finestres-balconeres amb balustres. Està decorat amb motllures de terrissa i esgrafiats. Té un jardí al darrere. | 08069-77 | Pau Bertran, 27 | Edifici construït per l'hisendat barceloní Josep Castelló i Galvany, casat amb la filla de Pau Elies, de cal Vidrier. La casa fou heretada pel seu fill Joaquim Castelló i Elies, que també posseïa cal Vidrier. | 41.5704300,1.8264900 | 402161 | 4602748 | 1877 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha el restaurant 'La Torre'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74643 | Cal Jaume de les Aques o ca la senyora Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-les-aques-o-ca-la-senyora-alfonsa | XIX-XX | Fa uns anys s'hi van fer obres per tal de'habilitar-hi una residència de la tercera edat. | Cal Jaume de les Aques, conegut també com ca la senyora Alfonsa, és una casa de tres plantes amb patis i jardins a l'exterior i una paret cega, amb una porta de ferro forjat, que envolta el complex. A la façana principal destaquen els dos balcons i la reixa de ferro forjat, del primer pis, i les dues finestres balconeres amb reixa a jocs, de les golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel a la façana principal. Al davant hi ha una terrassa esglaonada, que conserva els balustres originaris de terracota, i al costat una galeria. L'enrajolat exterior, fet amb peces de ceràmica, és nou. | 08069-78 | Pau Bertran, 71 | 41.5712000,1.8242900 | 401979 | 4602836 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74650 | Cal Monfort o cal senyor Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monfort-o-cal-senyor-prat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 414. MUSET PONS, Assumpta (2004). 'Comerciants, litògrafs i hisendats rurals. L'ascens social i econòmic de la família Monfort durant el segle XIX', Materials del Baix Llobregat, núm. 6, p. 125-133. | XIX-XX | Cal Montfort és un edifici de tres cossos i tres plantes, amb la façana encarada a migdia i la teulada a dues aigües. A la planta baixa hi ha l'entrada principal i una de lateral, que antigament donava accés al trull, i dues finestres. A la planta residencial hi ha tres balcons al davant i una galeria al darrere, i a la superior, reconvertida en habitatge, tres finestres. A ponent hi ha un pati i al davant un hort. La façana encara té restes dels primitius quarterons policromats. | 08069-85 | Bonavista, 14 | A mitjan segle XIX els germans Josep i Francesc Monfort Miquel, naturals de Calaf, enriquits en el comerç colonial i residents aleshores a Barcelona, a on el seu pare s'havia traslladat dècades abans procedent de Cadis, establiren sengles trossos de terra a Collbató, al carrer Bonavista, que estava en procés d'urbanització. El 1871 hi tenien un magatzem i un trull per moldre les olives que produïen les terres que tenien al mas Rubió, que la família havia comprat durant la desamortització. Cases i terres van quedar unificades amb el casament dels seus descendents: Encarnació Milans del Bosch Monfort, que també heretà el patrimoni Milans del Bosch, de Sant Vicenç de Montalt, i Enric Monfort Arxer, que arribà a president de l'Audiència de Barcelona. Llur renebot, Genaro de Sorarraín i de Oliveros, fill de l'arquitecte Rafael de Sorarraín, va vendre la casa a l'actual propietària, la família Prat. A la casa hi havia una gran biblioteca (els Montfort posseïen un taller de litografia a Barcelona i els Sorarraín, una indústria paperera al País Basc), que hauria estat saquejada durant la Guerra Civil. | 41.5674200,1.8289300 | 402360 | 4602411 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74650-foto-08069-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74650-foto-08069-85-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Rafael de Sorarraín? | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74651 | Cal Nolla o Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nolla-o-casa-de-la-vila | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 515; i L. 514; i Collbató, Càmera Agrària, 1108069 (3). | XIX-XX | Té la teulada en molt estat, tot i que l'edifici va ser rehabilitat el 1977. | Cal Nolla és un edifici de planta rectangular, format per tres cossos i tres plantes. Està coronat amb una torratxa central, quadrada i amb la teulada a quatre aigües i recoberta amb peces de ceràmica vidriada, que dóna llum a l'escala. El portal principal és al mig de la façana i dóna pas a l'entrada, d'on surt l'escalinata que va al pis residencial, que s'entén pels cossos laterals i acull una sala i diverses estances, ocupades ara per les dependències municipals; i també a les golfes, on hi ha el Museu de les Coses del Poble. Altres portals donen accés a la Sala Cultural, la Policia Municipal i el CAP. Les habitacions del primer pis tenen balcons i finestres, i les de les golfes i la torratxa, finestres balconeres de mig punt. Les cobertes de la planta baixa són de volta de rajola i els trespols de la planta noble de cel ras, amb motllures de guix. La coberta és de teules i inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur del davant. El ràfec és de fusta i hi ha una canalera de recollida d'aigües. Al darrere hi ha un pati que comunica amb la planta noble i alguns coberts, que han estat adaptats per a usos municipals; i al davant l'antic jardí familiar que ara és un parc infantil. | 08069-86 | Bonavista, 2 | L'any 1884 pertanyia al farmacèutic barceloní Joaquim Font i de Boter (1857-1916), que també destacà com a membre del partit tradicionalista, crític musical, científic i arqueòleg, i per això la casa era coneguda com cal Sr. Font. El 1929 se la va vendre a la família Nolla-Alcover, que hi venia a estiuejar i li donà el nom actual de cal Nolla. El 1975 fou venuda al consistori i habilitada com a Casa de la Vila. Les noves dependències foren inaugurades el 1977. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74651-foto-08069-86-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Campmany va fer la rehabilitació del 1977. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74709 | Monument a Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-casals-0 | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 51. | XX | Imatge molt realista del gran músic català. Està representat assegut i tocant el violoncel. L'escultura descansa sobre un bloc de pedra, on s'hi poden llegir les inscripcions següents: PAU CASALS CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT 1876-1976 QUAN S'ACABARÀ TAN LLARG CAMINAR PER TERRES ESTRANYES EL PESSEBRE PAU CASALS / JOAN ALAVEDRA OFRENA DE LA DOTACIÓ D'ART CASTELLBLANCH | 08069-144 | Camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Va ser una ofrena de la de la Dotació d'Art Castellblanch, per commorar el centenari del naixement del músic. L'escultura va ser fosa als tallers Fundicions-Ginfer, de Reus. | 41.5919300,1.8370200 | 403071 | 4605123 | 1976 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Rebull | 103|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74652 | Casa del carrer Montserrat, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montserrat-3 | Jordi Rofes, de Collbató (30-12-2010). | XX | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat núm. 3 és una construcció entre mitgeres de tres nivell d'alçària. A la planta baixa hi ha dos portals, al primer pis hi ha dos balcons amb una única barana de ferro i persianes de llibret i a les golfes dos balcons amb sengles baranes de ferro. El ràfec ha estat substituït aquí per un frontó escalonat i simètric. L'element més remarcable, però, és la ceràmica policroma que decora la façana. Entre els balcons del primer pis i les golfes hi ha sengles plafons quadrats fets amb rajoles blaves, grogues i verdes. A la part superior de la façana destaca la gran faixa horitzontal formada per rajoles roses i verdes que transcorre per sobre dels balcons de les golfes, i el frontó que està recobert, en aquest cas, amb peces de ceràmica hidràulica de color blanc, amb un dibuix blau al centre i una fulla marró a les puntes. El plafó central és de trencadís blanc i verd i té enganxades en peces de ceràmica en relleu les inicials J. C. i la data 1915. També hi ha rajoles de ceràmica amb relleu esmaltada de color groc i sanefes estretes que recorren la façana d'una banda a l'altra i de d'alt a baix. | 08069-87 | Avinguda de Montserrat, 3 | Aquesta casa substituí un casalot que hi havia abans i del qual s'aprofitaren algunes bigues. Inicialment hi havia tres habitatges de lloguer, que actualment pertanyen a un únic propietari. | 41.5615700,1.8151700 | 401204 | 4601777 | 1915 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74652-foto-08069-87-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74653 | Casa de l'avinguda de Montserrat, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-montserrat-7 | Joan Castells, Montserrat Simó i Joan Capella, de Collbató (25-1-2011). | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat, núm. 7 és un edifici de tres nivells, acabat amb dos pilars laterals, damunt dels quals hi ha sengles gerros de ceràmica vidriada de color blau fosc, i un mur central, flanquejat per dos plafons de rajoles de València de colors blanc i blau marí. A la planta baixa hi ha un portal modern, que dóna accés a la botiga que hi ha a l'entrada, i una finestra de pit amb una reixa; al primer pis hi ha dos balcons aguantats per dos parells de mènsules que semblen d'obra cuita i coronats amb un arc que forma un petit lòbul central i té tres peces de ceràmica blau marí incrustades; a les golfes es repeteix la mateixa composició, però aquí amb finestres balconeres. Al damunt hi ha una franja horitzontal formada per una successió de mènsules amb plafons de ceràmica intercalats. Altres elements ceràmics són les dues sanefes que recorren la façana horitzontalment i serveixen per separar les plantes. | 08069-88 | Avinguda de Montserrat, 7 | Aquesta casa va ser edificada per la Teresa Jorba, de cal Temporal, una veïna de la Font del Còdol, que la va pagar amb els diners obtinguts en un petit bar que tenia al Pla dels Ocells, un tros més amunt del monestir de Montserrat, a la confluència dels camins de Sant Jeroni, Sant Joan i el monestir. La va construir el mestre d'obres Amadeu Montaner, del Bruc. | 41.5616300,1.8150600 | 401195 | 4601784 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74653-foto-08069-88-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha una ferreteria. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74654 | Cal Pau de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-la-jana | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | Cal Pau de la Jana és una casa modernista de dos nivells, amb un jardí al davant i una tanca de pedra, obra vista i ferro que l'envolta. A la façana destaquen els tres balcons del primer pis, amb reixes i arcs de mig punt amb plafons de ceràmica vidriada. Al damunt hi ha tres arcs més d'obra vista que sobresurten. La façana acaba amb un frontó central esglaonat, flanquejat per dos pinacles i acabat amb una tira de totxos d'obra cuita. A la part més alta de la paret, i al centre, hi ha una majòlica amb la imatge d'una mare de Déu. | 08069-89 | Avinguda de Montserrat, 13 | 41.5619100,1.8145800 | 401155 | 4601816 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74654-foto-08069-89-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 74658 | Tomba de la família Badia-Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-badia-capella | Joan Capella, de Collbató (26-1-2011). | XX | La tomba de la família Badia-Capella és excavada a terra, té planta rectangular i està envoltada per un muret de pedra de Montserrat, que a la part del darrera forma un petit túmul. Damunt d'aquest túmul hi ha un petit monument format per la base, el fust, el capitell i la creu de pedra i, adossat a la part del davant, una làpida de marbre blanc amb una creu i un llegenda gravades. Al costat hi ha una escultura de bust i mida natural feta amb marbre blanc, vestida amb una túnica i un mantell, esculpida en relleu, que està dreta i plora. A terra, al centre del conjunt, hi ha la tomba amb una gran làpida, també de marbre blanc, amb una creu i una branca de roser esculpides, i la llegenda: Carme Pujades Badia + 1922. També hi ha dues làpides més petites, dues de les quals són epitafis i les altres records d'altres difunts, i tres torretes de ceràmica vidriada. | 08069-93 | Cementiri Municipal | És la tomba de la família Badia-Capella de can Llates. Va ser encarregada i pagada per un fill de la casa, Josep M. Capella i Badia que emigrà a Mèxic, on muntà una fàbrica de cartró ondulat i on va fer fortuna. Ell va morir a Mèxic, però la seva muller, Carme Pujades Badia, va morir a can Llates i va ser enterrada en aquesta tomba que el seu marit li havia dedicat. . | 41.5710400,1.8145700 | 401168 | 4602830 | 1922 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74658-foto-08069-93-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 74713 | Cinquè misteri de Goig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinque-misteri-de-goig | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 12. | XX | El V Misteri de Goig està inspiart en l'evangeli de Lluc i evoca la visita que Jesús féu al Temple. El conjunt està format per una base de pedra, amb un retaule a la part superior que té una cinta amb una inscripció i flors esculpides al voltant. Al damunt, i al centre de tota la composició, hi ha l'escena principal: un relleu que representa Jesús envoltat pels Doctors de la Llei. Està flanquejada per dos pilars i coronada per un parell de pinacles i altres elements neogòtics. El pedestal, la reixa i el coronament foren incorporacions posteriors de l'arquitecte Lluís Montcunill. | 08069-148 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Ofrena de Joan Marcet, de Terrassa, i altres persones. Fou col·locat l'any 1905 i beneït el març del 1907. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5912200,1.8404900 | 403359 | 4605041 | 1905 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74713-foto-08069-148-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Martorell Montells, Josep M. Bernades Mestres i Lluís Muncunill Parellada | Lluís Muncunill Parellada va reformar-lo. | 105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74717 | Quart Misteri de Dolor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quart-misteri-de-dolor | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 16. | XX | El IV Misteri de Dolor està inspirat en l'evangeli de Marc i format per una escultura de marbre blanc i bust rodó, que representa Jesús mig agenollat arrossegant la Creu camí del Calvari. És una composició senzilla, però plena de dramatisme, que descansa sobre un pedestal esculpit, situada en una replà de la muntanya i envoltat per una petita barana que representa una branca d'esbarzer. | 08069-152 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena de les associacions catòliques del bisbat de Barcelona. Va ser beneïda el dia 23 d'abril de 1899. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5899600,1.8416400 | 403453 | 4604899 | 1899 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74717-foto-08069-152-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Martorell Montells, Venanci Ballmitjana Barbany i Josep Pinart | 105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74711 | Tercer misteri de Goig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-goig | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 10. | XX | El III Misteri de Goig reprodueix la Nativitat de Jesús a Betlem i és representat en una majòlica policromada adherida a la roca, emmarcada amb un enquadrament de pedra esculpida amb sanefes, flors i un pinacle neogòtic coronat amb una creu, i tancada amb una porta batent de ferro forjat, adornada amb motius modernistes: punxes, caps de drac, creus lobulades. | 08069-146 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Va ser una ofrena d'Alexandre Pons i quatre famílies més. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5923300,1.8397700 | 403301 | 4605165 | 1901 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Puig i Cadafalch i Joan Llimona i Bruguera | 105|116|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74602 | Bassa de cal Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-brotons | XX | Hi ha moltes esquerdes i està envaït per la vegetació. | La bassa de cal Brotons està format per un dipòsit i una zona de pícnic. El dipòsit és cilíndric, fou construït amb formigó armat, té un gruix d'entre 10 i 30 cm i fou parcialment soterrat. Rep l'aigua a través d'un tub de 20 cm de diàmetre. La zona de pícnic és al costat i fou bastida amb els mateixos materials que la bassa. Té formes arrodonides i ondulants, i està decorada amb rajoles esmaltades blanques i blaves. Hi ha una taula rodona gran, envoltada per un mur circular d'uns 2 m d'alçària que s'allarga cap a un cantó. Aquest mur aguanta una estructura de ferro coberta amb una planta enfiladissa que fa ombra i té un banc d'obra adossat. Al costat hi ha una caseta amb una font. | 08069-28 | Afores, s/n | Fou construït per una família benestant que estiuejava a la font del Còdo, als anys 30, amb l'objectiu de realitzar festes i reunions familiars sota l'aixopluc d'uns til·lers. | 41.5560600,1.8206100 | 401649 | 4601160 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74602-foto-08069-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74620 | Cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L, Ig. 1033 (2), Miquel Janer. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 5, 29-6-1884 i 1925. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 53 r. i 2 r.; Ma. 34, f. 40 v.; i Llo. 381 (1), f. 77 v. | XIX-XX | L'edifici va ser rehabilitat fa pocs anys per adaptar-lo a aquests nous usos. | Cal Misser és un edifici gran i rectangular, que consta de baixos i dues plantes. La façana és encarada a migdia. Té un portal central i una finestra a cada banda, a la planta baixa; balcons, al primer pis i finestres al segon. A l'interior hi ha algun element modernista i un pati al darrere. | 08069-46 | Amadeu Vives, 9 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. En els seus orígens eren dos hospitios situats al carrer Major, que l'any 1365 Guillem Claro i Berenguera van vendre a Bernat Roca (a) Mercader. L'any 1843 pertanyia al seu descendent Antoni Alsina. El patrimoni estava format per diverses finques i cases. Al segle XVII era un hostal, que va acollir la capbrevació del 1611. | 41.5699700,1.8288300 | 402355 | 4602695 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment és un hostal-restaurant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74655 | Arcades de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-de-la-salut | PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parroquia de Collbató. | XIX-XX | Les arcades de la Salut són un conjunt d'elements esculpits amb marbre vermell i alabastre. En total hi ha tres arcades ogívals que descansen damunt de quatre columnes i quatre capitells. Les bases de les columnes tenen fulles de parra esculpides; les columnes són estilitzades i lobulades i els capitells estan adornats amb uns peixos entrecreuats. L'arc central és el més gran i té una motllura a l'interior, de la qual arrenquen cinc lòbuls. Els altres dos estan col·locats a banda i banda i presenten la mateixa decoració, tot i que són més petits i només tenen tres lòbuls. Van ser muntats al presbiteri, darrere de l'altar, de manera que l'arcada fa de capella a la imatge de la Mare de Déu de la Salut, que reposa dins d'un nínxol. | 08069-90 | Ermita-santuari de la Salut | Originàriament aquestes arcades eren al despatx de la clínica que el Dr. Bretón tenia al carrer Herzegovina, de Barcelona. L'any 1974 va ser transformat en un quiròfan i les arcades desmuntades i llençades a un contenidor. D'allà van ésser rescatades per l'encarregat de les obres que les portà a la seva torre de can Rial (Esparreguera). Quatre anys més tard, quan va abandonar la casa, les donà a Josep Matalonga, un veí de Collbató que havia treballat amb l'equip d'arquitectes que havien reformat la clínica. Les quaranta peces foren traslladades a Collbató i guardades en un magatzem municipal, primer, i a l'ermita de la Salut, més tard. Allà van romandre fins l'any 1993, quan un grup de veïns, coordinats per mossèn Joaquim Lluís, les muntaren. La inauguració es va fer el dilluns de Pasqua del 1994. | 41.5720600,1.8286700 | 402345 | 4602927 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 74680 | Atlas del Plano Geométrico del Término Municipal de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlas-del-plano-geometrico-del-termino-municipal-de-collbato | XIX | L'Atlas del Plano Geométrico del Término Municipal de Collbató és una col·lecció de quaranta plànols a escala 1:2.000, fets a mà i en color sobre paper entelat, relligats i enquadernats. Hi ha reproduïdes les diferents partides de terra del terme, amb les divisions i la numeració cadastral, els edificis, les basses, els camins, les fonts i els torrents. Cada plànol està encapçalat amb el nom i el número de la partida. Està inscrit amb el Registre núm. 6959-L i la Signatura RESM-D-3. | 08069-115 | Institut Cartogràfic de Catalunya, Parc de Montjuïc s/n, Barcelona (08038) | Prové del fons de la Diputació de Barcelona i no se sap per què es va fer. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1882 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74680-foto-08069-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | L. Raventós, M. de O. | Plànols: © Institut Cartogràfic de Catalunya. | 105|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74712 | Quart Misteri de Goig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quart-misteri-de-goig | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 11. | XX | El IV Misteri de Goig és una obra inspirada en l'evangeli de Lluc, que reprodueix la presentació de Jesús en el Temple. L'escena és representada en un retaule rectangular de gran format i esculpit en relleu, que descansa damunt d'una base de pedra. Al centre, hi ha la Sagrada Família; a la part inferior, l'escut del gremi de fusters amb el martell, el xerrac i altres eines pròpies d'aquest ofici; i, a la part superior, una doble franja amb motius florals i geomètrics, i amb pinacles i petites cúpules. És situat en un racó del camí i està envoltat per una reixa de ferro forjat i obra. | 08069-147 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena del Gremi de Fusters de Barcelona i del monestir de Montserrat. La benedicció va anar a càrrec del Pare Abat Deàs i va tenir lloc el 25 de maig de 1901. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5919000,1.8402000 | 403336 | 4605116 | 1904 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74712-foto-08069-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74712-foto-08069-147-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Martorell Montsells i Josep M. Bernades i Mestres | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74714 | Primer Misteri de Dolor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primer-misteri-de-dolor | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 13. | XIX | El I Misteri de Dolor és una composició en bronze inspirada en l'Evangeli de Lluc, col·locada dins d'una fornícula excavada a la roca i coronada amb un arc rebaixat i dovellat. El conjunt està integrat per dues estàtues de bust rodó i formes ondulants, que representen Jesús resant i un arcàngel; i una branca d'olivera. Al costat hi ha una placa de marbre amb el marc de ferro. Originàriament l'àngel duia un calze i una creu a les mans. | 08069-149 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena de l'Arxiconfraria Teresiana de Catalunya i la benedicció va celebrar-se el 24 de juny de 1897. Va ser reformat el 24 de juny de 1900. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5909600,1.8407100 | 403377 | 4605012 | 1897 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74714-foto-08069-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74714-foto-08069-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74714-foto-08069-149-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Campeny Santamaria | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74715 | Segon Misteri de Dolor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/segon-misteri-de-dolor | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). p. 28-35. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14. | XIX | El II Misteri de Dolor representa la flagel·lació de Crist i està inspirada en l'obra de Marc. És una composició molt realista, formada per una escultura de marbre blanc de Carrara i de bust rodó, que representa Jesús despullat i lligat a una columna. La talla és situada en un altar de pedra, allargassat, en forma de capella i envoltat per una reixa. | 08069-150 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Ofrena d'Emília i Elvira Llagostera, beneïda el 9 de setembre de 1898. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5908100,1.8410800 | 403408 | 4604994 | 1898 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74715-foto-08069-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74715-foto-08069-150-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Agapit Vallmitjana Barbany | Obra premodernista, molt propera ja a aquesta estil. | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74716 | Tercer Misteri de Dolor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-dolor | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14. | XX | El III Misteri de Dolor és una composició escultòrica inspirada en l'Evangeli de Marc, de marbre blanc de Carrara i bust rodó, que representa el moment en què Jesús, assegut al centre, és coronat amb una diadema d'espines per un soldat i un romà que el flanquegen pel darrere. El monument és envoltat per una sòlida reixa de ferro forjat, amb dues antorxeres, els escuts de Catalunya i Montserrat i una corona reial. La reixa fou col·locada més tard per protegir el monument. | 08069-151 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Ofrena dels Terciaris Franciscans dels Frares Menors Caputxins d'Espanya. La benedicció es va celebrar el 22 de setembre de 1907. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5909500,1.8413100 | 403427 | 4605010 | 1901 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74716-foto-08069-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74716-foto-08069-151-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anselm Nogués García, Juli M. Fossas Martínez, M. Masnou i Esteva de Manresa | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74718 | Cinquè Misteri de Dolor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinque-misteri-de-dolor | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 17. | XX | El V Misteri de Dolor és una obra inspirada en l'evangeli de Marc i és representat per una solemne i monumental creu de bronze, adornada amb elements d'estètica modernista i amb la imatge de Jesús crucificat de bust rodó, que reposa damunt d'un petit pedestal de pedra de Montserrat amb reixa de ferro forjat, en un esperó del camí de la Santa Cova. Hi ha unes aplicacions decoratives amb els símbols dels evangelistes que complementen la creu monumental. Són els caps del lleó, el brau, l'àliga i d'un jove. | 08069-153 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena de l'Apostolat de l'Oració de Catalunya i els autor eren membres del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. La benedicció es va celebrar l'11 d'octubre de 1896. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5906700,1.8423600 | 403514 | 4604977 | 1896 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74718-foto-08069-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74718-foto-08069-153-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Llimona i Josep Puig i Cadafalch | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74719 | Primer Misteri de Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primer-misteri-de-gloria | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 18. | XX | La primera restauració va ser l'any 1947. La segona, que va començar el 2009, és a càrrec de l'Incasol. | El I Misteri de Glòria és una obra inspirada en l'evangeli de Mateu i representa la Resurrecció de Jesús. És la composició escultòrica més monumental de totes. És situada en una balma oberta a la roca i dividida en dos estrats: l'inferior que representa la terra, on hi ha el sepulcre obert, un àngel i les Tres Maries, treballades en marbre blanc i bust rodó; i el superior, amb una escultura en bronze i corona de llautó de Crist ressuscitat, de més de 3 m d'alçària i 500 kg de pes. Al davant hi ha una reixa modernista i als laterals una majòlica amb l'escut de Catalunya i dues làpides. | 08069-154 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Antoni Gaudí va ser designat director de l'obra, però va abandonar el projecte per desavinences amb l'abat Deàs, que va fer posar el Crist en un indret diferent al que volia Gaudí. L'arquitecte Jeroni Martorell el va substituir. Fou beneït el dia 29 d'octubre del 1916 pel bisbe Reig i Casanova i per l'arquebisbe Vidal i Barraquer. Arran de la darrera restauració l'escultura de Crist ha estat netejada i col·locada al lloc originari que havia proposat Gaudí, la qual cosa ajuda a ressaltar aquest conjunt monumental. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5900600,1.8423700 | 403514 | 4604910 | 1916 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74719-foto-08069-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74719-foto-08069-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74719-foto-08069-154-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Antoni Gaudí, Josep Llimona, Esteve Barberí, Dionís Renart i Jeroni Martorell | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 74720 | Segon Misteri de Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/segon-misteri-de-gloria | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 21. | XX | El II Misteri de Glòria és una composició escultòrica formada per un plafó rectangular amb un relleu de marbre de Carrara, on es representa l'Ascensió de Jesús cap al cel, on l'esperen els àngels, davant l'expectació dels seus seguidors que resten a la terra. El quadre està envoltat per un marc de pedra treballada, amb polseres i cresteria, col·locat damunt d'un podi també esculpit i amb escales laterals. Té una reixa de ferro forjat al davant i dues teieres als costats. | 08069-155 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena de Pere-Grau Maristany i Oliver i va ser beneïda el 27 de juliol del 1903. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5897200,1.8424000 | 403516 | 4604872 | 1903 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74720-foto-08069-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74720-foto-08069-155-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Bonaventura Bassegoda i Josep Reynés | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 74721 | Tercer Misteri de Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-gloria | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p.23. | XX | El III Misteri de Glòria és una obra basada el el llibre dels Fets dels Apòstols, del Nou Testament i representa la vinguda de l'Esperit Sant el dia de Pentecostes. És una composició formada per un mosaic de tessel·les, en el qual hi ha els apòstols disposats en semicercle, la Mare de Déu, que és al mig, i l'Esperit Sant, que és damunt seu. El fons és daurat i les vestimentes de les figures, de colors vistosos. La composició està envoltada per un marc de pedra acabat amb un arc de mig punt, flanquejat per dos pilars circulars i coronat amb pinacles. Tot plegat descansa damunt d'un pedestal de pedra, al qual s'accedeix per una graonada. Als costat hi ha sengles bancs de pedra i al davant una reixa de ferro forjat amb sis peveters. | 08069-156 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Ofrena del Clergat de Catalunya. Va ser beneïda durant la festivitat de la Pentacosta, el dia 1 de juny de 1904. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5891700,1.8427900 | 403548 | 4604810 | 1904 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Martorell, Josep Bernades i Mario Maragliano | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc