Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74572 Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-4 ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 24, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Talla policromada de la Mare de Déu del Roser, que sosté el Nen sobre el ventre, i, amb la mà dreta, el rosari. La corona, envoltada de raigs ondulants, fa pensar en un barroc avançat. La Verge està dreta i porta un vestit florejat d'un verd fosc amb flors taronja-vermelloses. El Nen, amb els braços estesos, és en actitud de beneir. La qualitat de la talla és força bona i la policromia acceptablement conservada. Reposa damunt del capitell romànic de l'altar del Roser. 08069-61 Església de Sant Corneli Com que la imatge és a la capella del Roser, de patronat dels Rogent, una família d'intel·lectuals i arquitectes molt arrelada a Collbató, i com que és l'única talla de qualitat de l'església, hom sempre ha cregut que podria haver estat una donació seva. 41.5702200,1.8279200 402280 4602723 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74572-foto-08069-61-1.jpg Inexistent Barroc Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 96 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74573 Morter de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/morter-de-pedra ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. XIV-XV Morter de pedra amb quatre cares decorades alternativament amb dos escuts i dues flors. 08069-62 Església de Sant Corneli Podria provenir de l'església antiga. 41.5702200,1.8279200 402280 4602723 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74573-foto-08069-62-1.jpg Inexistent Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 93 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74581 Can Llates https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llates ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran. ARXIU R. RODRÍGUEZ, Concòrdia [...], 22-8-1685. XIX-XX En aquests darrers anys s'hi han fet reformes i obres de manteniment. Can Llates és una masia formada per diverses construccions, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Actualment està dividida en dos habitatges i en un d'ells hi ha un restaurant. 08069-7 Afores, s/n L'any 1496 pertanyia a Joan Duran i Bartomeua Domènec. Limitava amb el terme d'Esparreguera, la riera del Torrent Mal, les terres dels masos Fossalba i Andreu i el camí reial. L'any 1638 l'heretat passà a mans de Joan Llates, que l'havia comprat a Antoni Joan Duran i que li donà el nom. 41.5596800,1.8293400 402382 4601552 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74581-foto-08069-7-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Actualment hi ha un restaurant. 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74582 Rellotge de sol de can Llates https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llates Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. XIX-XX Conserva l'agulla i les marques de les línies horàries, però ha perdut la policromia. El rellotge de sol de dia és situat a la façana d'un annex de can Llates. Està encarat a migdia i senyala les hores diürnes. És vertical i té forma rectangular, amb la capçalera acaba en punta. 08069-8 Masia de can Llates (Afores, s/n). Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. 41.5595300,1.8290700 402360 4601535 08069 Collbató Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74582-foto-08069-8-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Anava amb un segon rellotge de tarda que hi ha a la paret de ponent del mateix edifici. 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74583 Rellotge de sol de tarda de can Llates https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-llates Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. XIX-XX És pintat damunt d'una paret de tàpia que s'està ensorrant, com a conseqúència de la pluja. El rellotge de sol de tarda de can Llates és vertical i col·locat a la paret més ponentina de la masia. Està relacionat amb el rellotge de dia que hi ha a la façana meridional del costat. Aquest comença a marcar les hores després del migdia, quan el sol ja va a la baixa. L'agulla i les marques horàries tenen una inclinació específica, diferent de les dels rellotges de dia, que s'adapta a la manera com el sol de la tarda incideix sobre la paret. Conserva el gnòmon i part de la policromia originària. Es poden veure el quadrant i les línies horàries, tot de color vermell sobre fons blanc. Al voltant hi ha les hores, en nombres àrabs, i a la part de baix una sanefa formada per una franja blava i una línia corba. La genialitat del rellotge contrasta amb la poca destresa del pintor. 08069-9 Masia de can Llates (Afores, s/n) Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. 41.5595500,1.8290500 402358 4601537 08069 Collbató Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74583-foto-08069-9-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Anava amb un segon rellotge de dia que hi ha a la paret sud del mateix edifici. 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74589 Bassa de can Dalmases https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-dalmases Font: Josep Benavent, de Collbató (10-1-2011). XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2009), IV inventari d'acords i entitats de custòdia del territori a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Informe XCT 17, (Edició en PDF). XX La bassa està bruta de deixalles. La bassa de can Dalmases és un petit llarg artificial de 0,50 ha d'extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació. 08069-15 Riera de can Dalmases Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l'Anton de l'Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l'Anton de l'Ermità, que s'omplia amb l'aigua d'un rec que queia des dels plans de can Dalmases. Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop. Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d'aquesta vinya i van fer un gran clot que s'omplia amb l'aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc. Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l'objectiu de reomplir l'esvoranc. Les protestes d'alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l'atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l'únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo. 41.5650100,1.8002600 399966 4602177 1960 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Científic 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Està inclosa en l'Inventari d'Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l'any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l'Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74593 Escultura Impuls https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-impuls BASSEGODA NONELL, Joan (Int.) (1993), Ramon Cuello, Barcelona, Ediciones Anael. XX Té algunes pintades fetes amb spray. Escultura de gran format i d'uns 1.500 kg de pes. Està feta amb ferro i alterna les formes rectilínees, rodones i planes. Té diverses agulles que estan inspirades en la muntanya de Montserrat i s'eleven cap al cel. 08069-19 Avinguda del Centenari, 2 Obra de juventut de l'escultor Ramon Cuello. Va ser un encàrrec del Sr. Josep Ollé Matalonga per ornamentar el flamant restaurant Montserrat Exprés, del qual n'era el propietari. Va ser fosa a la caldereria Mesto de Sants (Barcelona) a partir d'una maqueta. Mentre la col·locaven va caure a terra, una de les punxes es va torçar i va haver de ser reparada. A la inauguració hi van assastir el Capitan General de Catalunya i el Delegat del Ministerio de Información y Turismo. 41.5626000,1.8162500 401295 4601891 1970 08069 Collbató Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74593-foto-08069-19-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Ramon Cuello 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74599 Pou del Xic Riera o dels Clots https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xic-riera-o-dels-clots Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). XX El pou de cal Xic Riera és dins d'una caseta d'obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l'aixeta. 08069-25 Avinguda del Centenari, 38 Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp. L'Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d'aigua les noves escoles nacionals. L'aigua s'extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt. Des d'allà es dirigia cap a les escoles. L'encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent. També s'hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n'hi anava a buscar per cuinar i beure. Va ser clausurat per raons sanitàries 41.5660000,1.8243900 401979 4602259 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Està paredat i fora de servei. 119|98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74603 L'Hostal Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-vell MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 546. XIX-XX L'Hostal Vell és un edifici de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. A la paret del davant destaquen el portal principal, amb un arc de pedra, i els tres balcons de la planta noble. Al costat de la casa hi ha corrals i estables. 08069-29 Carrer Nou, 4 És una antiga hostatgeria construïda que Jaume Vacarisses al segle XVII, al lloc anomenat les Llongànies, lluny del poble i al costat del camí de Barcelona. Va ser l'origen del carrer Nou, que a finals del XVIII era conegut com el carrer de les Cases Noves de l'Hostal. Tenia espais per albergar els hostes i les cavalleries, era, bassa, hort i diverses peces de terra. El 1843 era regentat per Pau Raventós. Fa pocs anys van obrir un carrer al darrere que fou batejat amb el nom d'Hostal Vell. 41.5660900,1.8298200 402432 4602263 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74604 Cal Pepa o Posada de las Cuevas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepa-o-posada-de-las-cuevas ARXIU FAMILIA BACARISAS, Not. Tomàs Comelles, d'Esparreguera, 3-4-1854. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. BALAGUER, Víctor (1857), Guía de Montserrat y sus cuevas, Barcelona, Imprenta Nueva de P. Jesús y R. Villegas, p. VI. CORNET Y MAS, Cayetano (1863), Tres días en Montserrat, Barcelona, Librería del Plus Ultra, p. 29. FORD Richard (1855), Handbook for travellers in Spain, London, J. Murria, vol. I, p. 418. XIX-XX Cal Pepa és un edifici gran, de planta quadrada i obert als quatre vents, excepte per la banda de tramuntana. Els murs de carga són de pedra i totxo massís. La teulada és de teula aràbiga, inclinada a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal a la plant.a baixa, balcons al pis noble amb baranes de ferro, finestres a les golfes i un frontó triangular al damunt. A la planta baixa hi havia els serveis i als dos pisos superiors les habitacions. També hi ha un pati al davant, cisterna, safareigs, horts i una cotxeria. A les façanes es conserven restes de la policromia de la decoració marbrenca originària i de les lletres de 'Posada de las Cuevas'. 08069-30 Carrer Amadeu Vives, 43 L'any 1854 va acabar la construcció de la 'posada nueva de las cuevas', encarregada per Pere Vacarisses, hostaler de Collbató, a Tomàs Cabeza, mestres de cases d'Esparreguera. Va ser bastida al costat del camí de Barcelona i va substituir un vell hostal que hi havia en aquest mateix indret. Acollia els viatgers i els turistes que anaven a Montserrat, als quals també s'oferia la possibilitat de visitar les coves del Salnitre. Aquí aconseguien guies i cavalleries per pujar la muntanya i visitar les coves. Va acollir molts dels personatges il·lustres que van visitar el monestir i és esmentat per Richard Ford, Víctor Balaguer i Gaietà Cornet, entre d'altres. 41.5672200,1.8296800 402422 4602388 1854 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 99|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74610 Bassa de cal Bros https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-bros ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 490; i Man., 34, f. 27 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 143. XIII-XX Està envaïda per la vegetació i els murs es poden esllevissar.. La bassa de cal Bros és un embassament de recollida de les aigües pluvials, que fou habilitat aprofitant l'enclotada que hi ha arran del serral del davant del portal de cal Bros. Té tres murs de contenció, que foren bastits amb pedra i morter de calç. Les mides de la bassa són: 15 m x 13 m x 1,5 m, i el sòl és de terra compactada, amb una inclinació del 20% i una superfície de 140 m2. Quan es va remodelar el carrer Amadeu Vives es va esbotzar el rec que alimentava la bassa i ara hi ha poca aigua. Està envaïda per la vegetació i molt abandonada. A l'estiu hi ha granotes. 08069-36 Carrer Amadeu Vives, davant de l'arc de cal Bros La bassa de cal Bros és documentada al segle XV (tot i que molt probablement podria ser anterior) i coneguda aleshores com la bassa del Lledor. Era un equipament públic que servia d'abeurador, per regar i per fer la bugada. Al segle XVII també proporcionava aigua a un trull que hi havia al costat. Era situada fora vila, al davant del portal de Barcelona i s'omplia amb l'aigua de la pluja que s'escorria des de la part alta de la vila i del turó del castell. L'aigua era recollida i canalitzada fins a la bassa mitjançant uns recs parcialment desapareguts. Formava part d'un conjunt de basses públiques, que hi havia a la perifèria del nucli urbà, comunicades per una xarxa de recs, que captaven l'aigua i la distribuïen pels diferents dipòsits de dins i de fora de la vila. 41.5680800,1.8299200 402443 4602483 08069 Collbató Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74610-foto-08069-36-1.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 94|98|119 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74625 Escales del cup de cal Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-cup-de-cal-sastre Joan Jorba Bonvehi, de Collbató (15-1-2011). XIX-XX Escala de cup dita antigament de cal Sastre, formada per set graons fets de pedra, alts i amples, adhosats a una paret lateral i que donen accés a un portal paredat, on antigament hi havia el cup de cal Sastre. 08069-51 Plaça de l'Església Durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un dels principals conreus de Collbató. Molts pagesos es van veure obligats a bastir cups per aixafar el raïm, amb graons alts i amples com aquests, que permetien pujar més còmodament les portadores carregades de raïm fins a la boca del cup. Aquesta és l'única escala de cup exterior que queda a Collbató, ja que d'altres, com la de cal Matalí, han desaparegut. 41.5703100,1.8284400 402323 4602733 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74645 Ca l'Erpada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerpada XIX-XX Va ser rehabilitada fa uns anys, tot i que alguns elements, com les finestres de fusta, van ser substituïts per altres materials més moderns. Ca l'Erpada és una casa de planta, pis i golfes, que s'estén al costat oriental i per sobre de la volta homònima que surt al cantó del torrent de la Salut. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. A la part del darrera hi ha un contrafort angulat de pedra. El passadís té una volta de rajola catalana disposada en forma d'espiga i dos arcs lleugerament rebaixats fets amb totxos posats de cantell. 08069-80 Salut, 19 És una casa moderna, construïda a finals del segle XIX. El passadís es va fer per respectar el pas dels camins de Monistrol i la font Closa. 41.5703900,1.8294300 402406 4602740 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74646 Cal Borrega o cal Simon https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borrega-o-cal-simon ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antoni Garaldet. XIV-XX Cal Borrega o cal Simon és una casa de planta irregular, construïda amb pedra a la costa del castell. Té planta baixa i pis, un annex al cantó de la muntanya, uns contraforts als murs i l'angle reforçat amb pedres ben tallades. 08069-81 Castell, 14 Molt possiblement és la mateixa casa situada entre la costa del castell i el camí de Monistrol, que Antoni Garaldet i la seva muller Joana van confessar el 1496 i que l'any 1367 Guillem Roca havia venut a Guillem Mayans, pare de Joana. L'edifici originari devia ser més gran i devia incloure les cases del costat, que van ser segregades i modernitzades. 41.5702200,1.8296600 402425 4602721 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 94|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74657 Capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mausoleu-de-la-familia-brosa-alsina ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, C. 20-8. XX La capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina és un edifici rectangular, amb un altar de marbre i sis tombes del mateix material, on reposen les restes d'aquesta família. La façana té un portal amb un arc de mig punt i un rosetó amb elements esculpits. La coberta és a dues aigües i les teules són de ceràmica vidriada. Té quatre pinacles laterals, una creu al davant i una campana al darrere. 08069-92 Cementiri Municipal La capella va ser edificada en memòria de D. Fèlix Brosa i beneïda l'any 1921. Era el mausoleu de la família de cal Misser. 41.5710300,1.8142900 401145 4602829 1921 08069 Collbató Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-2.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 99|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74658 Tomba de la família Badia-Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-badia-capella Joan Capella, de Collbató (26-1-2011). XX La tomba de la família Badia-Capella és excavada a terra, té planta rectangular i està envoltada per un muret de pedra de Montserrat, que a la part del darrera forma un petit túmul. Damunt d'aquest túmul hi ha un petit monument format per la base, el fust, el capitell i la creu de pedra i, adossat a la part del davant, una làpida de marbre blanc amb una creu i un llegenda gravades. Al costat hi ha una escultura de bust i mida natural feta amb marbre blanc, vestida amb una túnica i un mantell, esculpida en relleu, que està dreta i plora. A terra, al centre del conjunt, hi ha la tomba amb una gran làpida, també de marbre blanc, amb una creu i una branca de roser esculpides, i la llegenda: Carme Pujades Badia + 1922. També hi ha dues làpides més petites, dues de les quals són epitafis i les altres records d'altres difunts, i tres torretes de ceràmica vidriada. 08069-93 Cementiri Municipal És la tomba de la família Badia-Capella de can Llates. Va ser encarregada i pagada per un fill de la casa, Josep M. Capella i Badia que emigrà a Mèxic, on muntà una fàbrica de cartró ondulat i on va fer fortuna. Ell va morir a Mèxic, però la seva muller, Carme Pujades Badia, va morir a can Llates i va ser enterrada en aquesta tomba que el seu marit li havia dedicat. . 41.5710400,1.8145700 401168 4602830 1922 08069 Collbató Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74658-foto-08069-93-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 105 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74673 Jaciment de la cova de les Arnes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-arnes MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4-8. VILLALBA, M. J.; A. BLASCO i M. EDO (1989), 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castedefels. Els marges s'estan esllevissant. Cova natural d'habitació sense estructures, orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís. 08069-108 Serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) Balma ocupada des del Paleolític Mig (-90.000 a -33.000) fins al període iber (-650 a -50), tot i que es desconeix quin ús se'n va fer. A aquestes èpoques corresponen les peces, algunes bifaces, diversos fragments de ceràmica iber i un tros de morter, que hi ha al Museu de Montserrat. Al Museu de Coses del Poble de Collbató també hi ha alguns fragments de ceràmica. Més recentment va servir de corral d'arnes. 41.5743900,1.8272800 402233 4603187 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74673-foto-08069-108-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 78|79|81|77 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74674 Jaciment de la cova Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-freda COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. FONT SERRA, Empar (1980), 'Restes humanes a la cova Freda', Prehistòria i món antic als Països Catalans, vol. II, pp. 71-102. FONT SERRA, Empar (1984), 'Els homes de la cova Freda', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 10 (1998), p. 32-33. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14-15. Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. 08069-109 Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) Ocupada per l'home entre el període Neolític Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. 41.5737100,1.8324500 402663 4603106 08069 Collbató Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 79|81|83|78 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74675 Jaciment de la cova Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-gran COLOMINES, Joan I Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-74. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, Montserrat, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. Cova natural d'habitació sense estructures conservades. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. 08069-110 Torrent de la Font Seca-penya segat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) Balma utilitzada per l'home des del Paleolític Mig (-90.000 a -33000) fins a l'Ibèric (-650 a -50), essent el Neolític el període més important. Va ser excavada l'any 1922 per Joan Colomines, que hi va trobar restes humanes i molt material del Neolític: destrals de pedra, molins de mà, ganivets de sílex, punxons, espàtules d'os i ceràmica, tant llisa com ornada amb incisions cardials i també ibèrica. Aquestes troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. 41.5737500,1.8316500 402596 4603111 08069 Collbató Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 78|79|81|77 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74688 Forn calç de ca l'Onclet https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-calc-de-ca-lonclet MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. Alfons Matalonga, de cal Ponis (9-12-2010). XIX-XX Està mig esllevissat El forn de calç de l'Onclet fou excavat al talús nord d'un marge. Té la boca orientada al sud; una barraca lateral, ara plena de sediments, que fou excavada quan el forn ja estava en desús; i unes entalles picades a la paret, que devien servir per posar una bastida. L'olla està plena de terra, però encara s'aprecia part del ventre, on es poden veure les marques del pic. També conserva part de la vora superior feta amb pedra seca. Fa 3 m de diàmetre i 4,70 m d'alçada. A prop hi ha un dipòsit de vinya amb cisterna, marges de pedra seca i restes de barrinades. 08069-123 Els Gatells Es tracta d'un forn petit amb una producció destinada al mercat local i, molt probablement, també com a activitat complementària a l'agricultura. Va servir d'amagatall a les famílies de cal Ponis i ca l'Onclet durant els bombardeigs de la guerra Civil. 41.5653600,1.8360700 402952 4602175 08069 Collbató Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Esquema del forn de cal de ca l'Onclet, 2010 (Autor: Ivan Fernández). 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74689 Forn de calç del camí de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-sant-miquel MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. XX El forn de calç de Sant Miquel va ser excavat al conglomerat,. La cubella, ara gairebé desapareguda, era petita i tenia forma cilíndrica. 08069-124 Al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) Probablement devia proveir el monestir de calç. 41.5841900,1.8415400 403436 4604259 08069 Collbató Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74689-foto-08069-124-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74700 Capella de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-0 AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. XIX Falta manteniment La capella de Sant Joan és una construcció petita, feta amb peces d'obra cuita i pedra. Té una sola nau de planta rectangular i capçalera semicircular. La façana mira a ponent i està formada per dos pilars que s'alcen a les cantonades i acaben en punxa, un portal neogòtic, una sanefa transversal i un campanar d'espadanya sense campana. La coberta és de teules i el carener perpendicular a la façana. Té sengles contraforts als murs laterals i dues finestres d'arc apuntat al darrere. A l'interior, les parets i el sostre estan arrebossats i pintats de color blanc. El terra està recobert amb toves. 08069-135 Sant Joan (muntanya de Montserrat) Fou erigida durant l'abadiat del pare abat Muntades, en record de l'ermita homònima que hi havia hagut. Va ser beneïda el dia 28 de novembre de 1899. 41.5869500,1.8277400 402290 4604581 1899 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74711 Tercer misteri de Goig https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-goig MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 10. XX El III Misteri de Goig reprodueix la Nativitat de Jesús a Betlem i és representat en una majòlica policromada adherida a la roca, emmarcada amb un enquadrament de pedra esculpida amb sanefes, flors i un pinacle neogòtic coronat amb una creu, i tancada amb una porta batent de ferro forjat, adornada amb motius modernistes: punxes, caps de drac, creus lobulades. 08069-146 Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) Va ser una ofrena d'Alexandre Pons i quatre famílies més. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. 41.5923300,1.8397700 403301 4605165 1901 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74711-foto-08069-146-3.jpg Inexistent Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Josep Puig i Cadafalch i Joan Llimona i Bruguera 105|116|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74721 Tercer Misteri de Glòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-gloria MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p.23. XX El III Misteri de Glòria és una obra basada el el llibre dels Fets dels Apòstols, del Nou Testament i representa la vinguda de l'Esperit Sant el dia de Pentecostes. És una composició formada per un mosaic de tessel·les, en el qual hi ha els apòstols disposats en semicercle, la Mare de Déu, que és al mig, i l'Esperit Sant, que és damunt seu. El fons és daurat i les vestimentes de les figures, de colors vistosos. La composició està envoltada per un marc de pedra acabat amb un arc de mig punt, flanquejat per dos pilars circulars i coronat amb pinacles. Tot plegat descansa damunt d'un pedestal de pedra, al qual s'accedeix per una graonada. Als costat hi ha sengles bancs de pedra i al davant una reixa de ferro forjat amb sis peveters. 08069-156 Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) Ofrena del Clergat de Catalunya. Va ser beneïda durant la festivitat de la Pentacosta, el dia 1 de juny de 1904. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. 41.5891700,1.8427900 403548 4604810 1904 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Joan Martorell, Josep Bernades i Mario Maragliano 105|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74722 Quart Misteri de Glòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/quart-misteri-de-gloria MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 25. XX El IV Misteri de Glòria és una obra inspirada en l'evangeli de Lluc. Està encaixat a la roca, on es va obrir una petita capelleta envoltada per un arc neoromànic amb columnes als laterals. A l'interior hi ha un relleu esculpit en una peça de marbre blanc que representa l'Assumpció de la Mare de Déu en cos i anima cap al cel, on l'espera Crist, que és representat, també en relleu i en marbre blanc, damunt de l'arc que envolta la composició. Al davant hi ha una reixa amb lliris i cards de forja. 08069-157 Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) Fou una ofrena de les Filles de Maria de Catalunya. La benedicció va tenir lloc el 8 de juliol de 1900. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. 41.5887500,1.8434100 403599 4604763 1900 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74722-foto-08069-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74722-foto-08069-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74722-foto-08069-157-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Venanci Vallmitjana, Joaquim Codina i família Ferrer Masriera 105|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74730 Barraca de cau de les Solelles I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-i La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-269 41.5711400,1.8370300 403041 4602815 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74731 Barraca de cau de les Solelles II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 244. 08069-270 41.5708000,1.8366800 403011 4602778 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74741 Barraca de cau de les Solelles XII https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. 08069-280 41.5711200,1.8395800 403253 4602810 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74742 Barraca de pedra seca de les Obagues https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-obagues La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. 08069-281 41.5668000,1.8387100 403174 4602331 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74764 Viacrucis. Catorzena estació: No hi ha dolor com el meu https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-catorzena-estacio-no-hi-ha-dolor-com-el-meu SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 45. XX Hi falta la placa amb la llegenda Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la catorzena estació del camí del Calvari, quan Jesús es col·locat a la falda de la seva Mare. La placa rectangular de sota ha desaparegut. 08069-170 Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. 41.5914900,1.8371800 403084 4605074 1975 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74764-foto-08069-170-1.jpg Inexistent Abstracció Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Domènec Fita Molat 111 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74770 Camí de les Ermites https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-ermites DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 80. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 44-46. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 178. XX El camí de les Ermites comença al Pla de Sant Miquel, on connecta amb el camins de les Bateries, Sant Miquel i del Forat, i arriba fins a la regió eremítica de Tebes. És un sender ample, solellós i còmode, amb algunes pujades i baixades, i amb el tram inicial pavimentat i la resta sense pavimentar. Passa per la banda dreta de la serra Llarga; pel Pla de les Taràntules, molt a prop de l'estació superior del funicular de Sant Joan; per sota la Gorra Marinera, on hi ha l'ermita de Sant Jaume; i per darrera de la capella de Sant Joan. El trajecte dura uns 60' i té un desnivell d'uns 200 m. 08069-176 Pla dels Soldats (muntanya de Montserrat) 41.5842300,1.8415200 403435 4604263 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Coordenades UTM: al trencall amb el camí de les Bateries. 119|98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74780 Camí de Santa Anna a Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-anna-a-sant-joan DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.124. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 53. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 192. XV-XX El camí de Santa Anna a Sant Joan és un corriol estret i pedregós que antigament comunicava les dues ermites. El tram collbatoní transcorre pel vessant dret del torrent de la Vall Mala i va a trobar el camí nou de Sant Jeroni a Sant Joan poc abans d'arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Té un desnivell de 270 m, una longitud de 2,4 km i una durada d'uns 40'. 08069-186 Vessant dret del torrent de Santa Maria (muntanya de Montserrat) 41.5893700,1.8328700 402721 4604844 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74780-foto-08069-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74780-foto-08069-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74780-foto-08069-186-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de Sant Jeroni. 94|98|119|85 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74781 Camí del Forat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forat ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Bernat Astruc; i Llo 490, f. 39 r. BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.114-118. RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 217-218. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 185 i 187. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67. XIII-XXI El camí del Forat al Pla de Sant Miquel puja de Ca n'Astruc, travessa la carretera B. 112 a l'alçada de la caseta de les Olives i reprèn l'ascensió una altra vegada. Es tracta d'un sender estret i molt costerut que s'enfila fins a trobar el torrent de la Bellasona, des d'on continua costes amunt. Per superar el fort desnivell cal pujar per un tram amb ziga-zages, primer, i per un altre amb escales, més endavant. Un cop coronada la cinglera s'arriba a les Feixades, on es troba amb el camí que ve de Collbató. A partir d'aquí el recorregut continua cap al nord pel torrent de la Bellasona que segueix mitjançant unes corbes molt tancades i aguantades per uns marges de pedra seca, anomenades les Girades, fins arribar a la Fita. Des d'aquí, el camí continua per la carena de la serra Llarga fins al Pla de Sant Miquel, on enllaça amb el camí de les Bateries que va de Collbató a Montserrat. El recorregut dura uns 75', aproximadament. 08069-187 Torrent de la Bellasona (muntanya de Montserrat) El corriol que puja de ca n'Astruc (GR 6) és documentat l'any 1211. Al segle XV hom l'anomenava 'l'antic camí a Montserrat'. Devia ser un ramal del camí de colonització que venia del Vallès en direcció a l'Anoia, passant pel mas Celfòs (incorporat ara a ca n'Astruc) i Collbató. A l'alçada d'aquest mas sortia un trencall que s'enfilava per la muntanya, passava per la Foradada o el Forat, en direcció a la quadra de Sant Miquel, fundada l'any 1042, i al monestir de Santa Maria. També devia ser emprat per anar al castell Otger, situat en un cim proper. L'itinerari original anava de ca n'Astruc a Sant Miquel i Montserrat. L'obertura de la variant de les Feixades va desvirtuar-lo i el supedità al nou traçat. És utilitzat pels romeus que vénen de la banda d'Olesa. La tradició que assegura que Gotmar (bisbe entre el 886 i el 899) va obrir el ramal fins a la Santa Cova, reafirma l'antigor i el recorregut originari d'aquesta via. 41.5750400,1.8477900 403944 4603236 08069 Collbató Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de les Feixades. 94|98|119|85 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74796 Grafits a les coves del Salnitre https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-a-les-coves-del-salnitre SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, 864, p. 24-31. XVI-XX Alguns han estat esborrats A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); mentre que d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom (García, BellPuig, José Marcó Culilla, etc.) i la data. N'hi ha que són illegibles. 08069-202 Coves del Salnitre (muntanya de Montserrat) Víctor Balaguer, que va venir el 1852, assegurà que n'havia vist un que deia 'Montaño 3 copias, 1789'. Ell l'atribuí a Pere Pau Muntanya que, juntament amb Francesc Remart, va encapçalar un equip de topògrafs que l'any 1790 va mesurar la cavitat i va dibuixar-ne un plànol. També n'hi ha del pintor Claudi Lorenzale, que era parent dels Rogent. Hom creu que quan es van obrir les coves al públic es va fer una neteja de les parets i molts grafits van desaprèixer. 41.5735800,1.8349100 402868 4603088 08069 Collbató Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Diversos Fotografies i arxiu: Lídia Ill 98|119|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74826 Barraca de cau del Bros https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-bros XIX-XX Cal netejar l'accés periòdicament. La barraca de cau del Bros és un aixopluc de mides reduïdes que fou excavat al tapàs d'una cinglera, que fa de llinda. Té uns muntants laterals fets amb pedra unida amb calç. 08069-232 A la cinglera del Closos, al torrent de la Galatxa És en una feixa que antigament havia estat conreada. 41.5628400,1.8342700 402798 4601897 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74826-foto-08069-232-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74827 Barraca de volta i cau de cal Gaies https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-volta-i-cau-de-cal-gaies Rosa Vallès, de Collbató (20-10-2010). XIX-XXI La barraca de volta i cau del Gaies és un aixopluc excavat parcialment al talús de tapàs d'una feixa de la finca. Té una construcció exterior feta amb pedra i totxo, i una cambra interior excavada al tapàs. A l'interior hi ha una llar de foc. És un camp d'oliveres i ametllers ben conreat. 08069-233 Els Closos Antigament era coneguda com la 'vinya de l'Abel o la Bel'. 41.5605900,1.8369700 403020 4601644 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74827-foto-08069-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74827-foto-08069-233-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Esquema de la barraca de volta i cau del Gaies, 2010 (Autor: Ivan Fernández). 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74828 Paravent de pedra seca de l'Urbici https://patrimonicultural.diba.cat/element/paravent-de-pedra-seca-de-lurbici XIX-XX Està envaït per la vegetació El paravent de pedra seca de l'Urbici és un amuntegament de còdols montserratins de diferents mides que foren recollits del camp per tal de facilitar-ne el conreu. Té forma de ferradura i servia per resguardar-se del vent. És una construcció molt rudimentària i simple, feta pels mateixos pagesos. 08069-234 Els Clots A Collbató s'han localitzat uns altres tres paravents. Eren construccions més simples i rudimentàries que les barraques, ja que no tenien coberta. Els paravents, però, tenien una doble utilitat: permetien aprofitar els còdols que calia retirar del camp i, alhora, bastir petites proteccions contra el vent. 41.5690800,1.8208700 401690 4602605 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74828-foto-08069-234-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Fotografia i esquema del paravent de pedra seca de l'Urbici, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74837 Barraca de pedra seca del Rafalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-rafali ARTIGUES Ramon i altres (2007), Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, Valls, Cossetània Edicions. XIX-XX Barraca de pedra seca (marga vermella) construïda arran d'un marge, de planta rectangular i tancament en falsa cúpula. El portal té els brancals lleugerament inclinats i la llinda simple. És una construcció poc acurada, feta molt probablement pels mateixos pagesos. 08069-243 Els Gatells Es tracta d'un dels pocs exemplars de barraca de pedra seca amb falsa cúpula que hi ha al terme de Collbató. És, però, una construcció molt rudimentària i petita feta pels mateixos pagesos. 41.5636900,1.8384100 403145 4601986 08069 Collbató Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74837-foto-08069-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74837-foto-08069-243-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons Fotografia i esquema de la barraca de pedra seca del Rafalí, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74838 Barraca de cau del Xabret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-xabret XIX-XX Aixopluc excavat al talús que aprofita un bloc de conglomerat de grans dimensions. A la part exterior hi ha un petit marge de pedra seca que serveix per protegir-se del vent de ponent. 08069-244 Els Graus (muntanya de Montserrat) 41.5750900,1.8240600 401965 4603268 08069 Collbató Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74838-foto-08069-244-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74848 Barraca d'obra de can Llates https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-de-can-llates La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. 08069-254 41.5569500,1.8345500 402813 4601243 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74849 Balma murada https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-murada XIX-XX Té la paret de pedra està una mica deteriorada. Balma natural, tancada per un costat amb una paret de pedra seca. 08069-255 Clot d'en Casanelles (muntanya de Montserrat) 41.5768800,1.8493900 404080 4603439 08069 Collbató Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74849-foto-08069-255-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74858 Barraca d'obra del Xabret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-del-xabret La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 246. 08069-264 41.5741600,1.8240100 401960 4603165 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74859 Barraca de pedra seca de l'Erpada II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lerpada-ii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. 08069-265 41.5743300,1.8250200 402044 4603183 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74860 Barraca de pedra seca de l'Erpada III https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lerpada-iii La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. 08069-266 41.5742500,1.8253900 402075 4603174 08069 Collbató Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Assumpta Muset Pons 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74822 Capitell del Clot dels Lladerns https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-del-clot-dels-lladerns <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> XVI És a l'intempèrie <p>El capitell del Clot dels Lladerns és una peça de pedra octogonal, amb les cares còncaves, que mostren quatre representacions de l'escut heràldic de la família Requesens, amb les armes del seu llinatge (tres torres o peces d'escacs formant un triangle) i les quatre barres catalanes, que ostentaven per un privilegi reial de l'any 1472, i un àbac també octogonal, amb la motllura en forma de mènsula cada dues cares: una sí i una no.</p> 08069-228 Torrent del Clot dels Lladerns (muntanya de Montserrat) <p>Durant el govern del prior Jaume de Vivers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar una quantitat de diner per cobrir les creus. Les noves construccions estaven formades per quatre columnes octogonals, que aguantaven una coberta feta amb planxes de plom i que apareixen en alguns gravats i descripcions de l'època. L'any 1506 el picapedrer basc, Luis de Otazu, va rebre 80 lliures catalanes per fer les obres. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costa avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups, i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Els dos capitells que es conserven a cal Rogent, però, van ser extrets del Palau Reial Menor de Barcelona, restaurat per Elies Rogent i que Joan II donà al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santa Coloma. A la seva mort, esdevinguda el 1465, passà al seu fill Lluís de Requesens. Això explica que també tinguin l'escut dels Requesens. La gran semblança amb els que s'han trobat a Montserrat fa pensar que també van ser obrats per Luis de Otazu.</p> 41.5756000,1.8230600 401883 4603326 1506 08069 Collbató Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74822-foto-08069-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74822-foto-08069-228-2.jpg Legal Modern|Gòtic Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-30 00:00:00 Assumpta Muset Pons Luis de Otazu 94|93 52 2.2 1769 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74664 Àrea paleontològica de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> 08069-99 Els Masos <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> 41.5507200,1.8267700 402155 4600560 08069 Collbató Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Assumpta Muset Pons Entre can Dolcet i can Pere Llong 1792 5.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74665 Jaciment Paleontològic de la Pedrera del Rogent https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera-del-rogent <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, BELLÈS MITJANS, Alfred i Jordi SERRA I MASSANSALVADOR (2004), 'Memòria per a la protecció d'alguns espais naturals i culturals del terme municipal de Collbató sota la figura del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. MASRIERA, Alícia (2006), El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003), Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3. SMITH, A. B. i J GALLEMI (1991), 'Middle Triassic holothurians from northern Spain', Palaeontology, núm 34(1), p. 49-76.</p> Està essent envaïda per la vegetació. <p>El jaciment paleontològic de la serra del Rogent és en una antiga pedrera calcària encarada cap al sud-oest, parcialment coberta de brolles de romaní, bruc d'hivern i garric, i envoltada d'antics conreus que ara resten abandonats.</p> 08069-100 Serra del Rogent <p>La pedrera va entrar en funcionament per proveir els forns de calç de cal Rogent. L'explotació va implicar la sostracció d'una gran quantitat de pedra i la transformació del turó i del paisatge. L'any 1987 el personal del Museu de Geologia va descobrir-hi un jaciment del Triàsic. S'hi van trobar els exemplars complets d'holotúries més ben conservats del món. Es tracta d'un fet excepcional ja que aquests invertebrats marins, en morir, solen disgregar-se i només es troben en forma de petitíssimes plaques disperses en el sediment. Es van descobrir, així mateix, tres noves espècies que foren batejades amb els noms d'Strobilothyone rogenti, Monilipsolus mirabilis i Collbatothuria danieli, i una nova subfamília coneguda com Monilipsolinae. Aquests descobriments han tret a la llum la importància d'aquest jaciment i la diversitat faunística que hi hagué a Collbató durant el Triàsic mitjà.</p> 41.5683500,1.8326600 402672 4602510 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-3.jpg Inexistent Mesozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Assumpta Muset Pons 122 1792 5.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74710 Crist a la Santa Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> XX <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> 08069-145 Santa Cova (muntanya de Montserrat) 41.5880500,1.8442900 403671 4604684 08069 Collbató Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Assumpta Muset Pons És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74676 Col·lecció del Museu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-montserrat <p>COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.</p> <p>El fons del Museu de Montserrat està format per desenes de peces provinents, en la major part, de les coves Freda i Gran i, puntualment, també de les del Salnitre i les Arnes i de les partides dels Graus i les Solelles. Abunden, de manera especial, els fragments de terrissa llissos o decorats amb cardium, mugrons i cordons, alguns dels quals han estat restaurats, i escassegen, en canvi, les peces senceres. En tot cas es tracta, bàsicament, d'urnes, escudelles, tenalles i vasos globulars i ovals, de mides diverses; alguns amb nanses i d'altres amb la boca rodona o quadrada. També hi ha eines i instruments lítics destrals, molins de mà, raspadors, ganivets, burins, espàtules, puntes de fletxa, etc., fets amb os punxons, espàtules, etc., petxines i dents ornaments personals i bronze fíbula. També hi ha defenses de senglars i restes animals -ossos de cérvols, llops, hienes i ovelles- i humanes -esquelet de la cova Freda i cranis de la cova Gran.</p> 08069-111 Museu de Montserrat, Montserrat (08199) <p>Aquestes peces provenen de les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves de Collbató l'any 1922. Totes les peces han estat estudiades i una vintena de terrisses, a més, van ser restaurades als tallers del Museu Arqueològic de Catalunya. Actualment són guardades en una sala de l'antic museu a l'espera de poder ser exposades de nou.</p> 41.5673900,1.8294200 402401 4602407 08069 Collbató Sense accés Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-01-17 00:00:00 Assumpta Muset Pons 78|79|81|83 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
74678 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-corneli XVIII-XX L'estat de conservació varia molt d'uns documents a uns altres. <p>L'Arxiu Històric de Sant Corneli de Collbató està dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Ocupa una extensió aproximada de 0,90 m lineals i recull la documentació generada per la parròquia de Sant Corneli de Collbató que s'ha conservat. Està format per dos fons consultables: -El Sagramental, que inclou sis llibres amb els registres dels baptismes, tres amb els dels esposoris, cinc amb els dels òbits i tres més amb assumptes diversos. Els llibres més antics (sis en total) estan enquadernats amb pergamí i els més moderns (deu en total) amb cartró. N'hi ha un altre que no està enquadernat. -El Parroquial, integrat per cinc unitats, que contenen papers sense relligar i ordenats en testament, compliments pasquals, documents històrics, certificats, rebuts i estats de comptes. Hi ha, també, dues caixes amb papers en mal estat, pendents de restauració i que no és poden consultar.</p> 08069-113 Arxiu Episcopal de Barcelona, Bisbe, 5, Barcelona (08002) <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona custodia l'arxiu històric de la parròquia de Collbató, tot i que una bona part dels documents originaris van desaparèixer (alguns durant l'ocupació francesa) i d'altres estan en molt mal estat de conservació. Va ingressar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona el 8 d'octubre del 1980, procedent de Collbató. Un cop aquí va ser ordenat, catalogat i posat a disposició dels estudiosos. Els documents contemporanis romanen a la rectoria de Collbató.</p> 41.5673900,1.8294400 402402 4602407 08069 Collbató Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-22 00:00:00 Assumpta Muset Pons 98|94 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 02:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/