Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74566 | Rectoria de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 89-90. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 1, 18-9-1746; i L. 22. | XIX-XX | Va ser restaurada als anys vuitanta del segle XX. | La rectoria és una típica casa de poble, amb planta baixa, pis amb un balcó, golfes, un pati al darrere i un terrat. La façana està encarada a tramuntana i té com elements més destacables el portal, que és de pedra i està acabat amb una arc rebaixat, i el balcó del primer pis, que té la reixa de ferro forjat. A la part del darrere hi ha una galeria amb arcades. | 08069-55 | Plaça de l'Església, 4 | Va ser construïda a finals del segle XV, al costat de l'església i del campanar, cremada per les tropes franceses el juliol de 1812 i reconstruïda entre 1827 i 1831 amb la col·laboració dels veïns. La calç es va fer al forn de la Vinya Nova, mentre que els rajolers Picassó van fer tota l'obra cuita. | 41.5701900,1.8280400 | 402290 | 4602720 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74566-foto-08069-55-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74569 | Carrer Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-amadeu-vives | MUSET PONS, Assumpta (Novembre 2006), 'El carrer Major (segles X-XVIII)', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. Festa Major de Collbató, 1914. | XIII-XXI | El carrer Amadeu Vives s'estén des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església. La part històrica, però, queda reduïda a l'artèria que va des de portal de cal Bros fins a la plaça. Es tracta d'un carrer estret i, en algun tram també costerut, de traça clarament medieval. En aquesta zona es concentren molts dels elements patrimonials d'èpoques medieval -portal de cal Bros, arcades de pedra, murs atalussats-, moderna -dovelles gravades- i contemporània -esgrafiats i jardí de cal Rogent. | 08069-58 | Nucli històric de Collbató | L'actual carrer Amadeu Vives segueix el traçat del primitiu camí reial que venia de Barcelona i inclou els antics carrers Major, que anava des de la plaça de l'Església fins al turó del castell, i del Bonaire, que continuava fins al portal de Barcelona, ara de cal Bros. Al llarg del seu recorregut hi havia hagut, a part del portal esmentat, la ferreria del castell, la taverna, la carniceria municipal, diversos hospitiums, domus i algunes de les cases més importants de la vila de Collbató. És també el carrer on va néixer el mestre Vives. El 16 de setembre de 1914, coincidint amb l'homenatge a l'insigne músic, el carrer Major va ser rebatejat amb el nom d'Amadeu Vives. | 41.5684000,1.8296900 | 402425 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74569-foto-08069-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: portal de cal Bros. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74570 | Capitell de l'altar del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-laltar-del-roser | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 23, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XII | El capitell és de marbre blanc i té quatre cares esculpides amb el mateix tema, totes iguals i d'una gran qualitat. És a dir, és un capitell per ser vist per les quatre cares provinent, de ben segur, d'un claustre d'arcades simples. Fa 31,5 d'alt x 26,5 d'amplada a l'àbac i 20,05 a la base (amb collarí). Derivat en certa manera del corinti, uns grans acants ocupen la part inferior o cistell, sobre dels quals es cargoles unes grans volutes que neixen de gruixudes tiges a la part central de les cares del capitell. I entre aquestes volutes i els sortints de l'àbac hi ha una mena d'atlants amb els braços torçats en angle cap amunt i les mans aferrades a les tiges de les volutes. Serveix de pedestal de la Mare de Deú del Roser. | 08069-59 | Església de Sant Corneli | El capitell fa de peanya a la imatge de la Mare de Déu del Roser, que era del patronat de la família Rogent, la qual en va tenir cura durant molts anys. El capitell no sé sap d'on prové, però hom està convençut que a la capella li van portar els Rogent. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74570-foto-08069-59-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74571 | Relleu de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-corneli | XVII-XVIII | Dovella clau d'un arc de portal amb la imatge en relleu de Sant Corneli, patró de la parròquia, amb la tiara papal i el cap dins d'una petxina. Als carcanyols hi ha els caps d'uns angelets i sota la peanya que sosté el sant n'hi ha un altre de més gran. A la part superior hi ha la paraula CORNELI gravada amb lletres romanes. | 08069-60 | Església de Sant Corneli | M. Pagès creu que, com altres esglésies de la comarca, la de Collbató també devia ser reformada al segle XVI-primeria del XVII i que aleshores es devia col·locar aquesta dovella. Al XVIII, quan l'edifici fou reconstruït de nova planta, devia ser extreta i paredada. Fou trobada l'any 1985 sota la rosassa de la façana, durant una restauració. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74571-foto-08069-60-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74572 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-4 | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988), Fitxa núm. 24, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Talla policromada de la Mare de Déu del Roser, que sosté el Nen sobre el ventre, i, amb la mà dreta, el rosari. La corona, envoltada de raigs ondulants, fa pensar en un barroc avançat. La Verge està dreta i porta un vestit florejat d'un verd fosc amb flors taronja-vermelloses. El Nen, amb els braços estesos, és en actitud de beneir. La qualitat de la talla és força bona i la policromia acceptablement conservada. Reposa damunt del capitell romànic de l'altar del Roser. | 08069-61 | Església de Sant Corneli | Com que la imatge és a la capella del Roser, de patronat dels Rogent, una família d'intel·lectuals i arquitectes molt arrelada a Collbató, i com que és l'única talla de qualitat de l'església, hom sempre ha cregut que podria haver estat una donació seva. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74572-foto-08069-61-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74573 | Morter de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morter-de-pedra | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. | XIV-XV | Morter de pedra amb quatre cares decorades alternativament amb dos escuts i dues flors. | 08069-62 | Església de Sant Corneli | Podria provenir de l'església antiga. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74573-foto-08069-62-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74574 | Orgue de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-collbato | ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ, (1996), L'orgue de Collbató, Collbató, Associació d'Amics de l'Orgue de Collbató. | XX | El taller d'orgues Blancafort Orgueners de Monserrat en fa el manteniment. | L'orgue de Collbató és un instrument de transmissió mecànica i té vint-i-sis registres repartits en tres cossos: el teclat major, que ocupa la part central superior, amb un sòcol de trompeteria horitzontal; el segon teclat, que és a sota de l'anterior; i el pedal, que queda als costats. Hi ha 1.545 tubs més que representen les famílies sonores de l'orgue barroc: principals, flautes i trompeteries. La consola és a peu pla i de finestra. Té dos teclats manuals i un pedaler. El moble és de roure; els tiradors i les maces dels teclats, de cirerer; les tecles blanques, de boix de Montserrat; i els tubs, d'estany i fusta. | 08069-63 | Església de Sant Corneli | La idea de fer un orgue va néixer el 1978 i va ser impulsada per mossèn Joaquim Lluís. L'instrument fou dissenyat i construït pels artesans dels tallers Blancafort-Capella de Collbató, dirigits per J. Capella i F. Acitores. Tots ells van fer part de la feina de manera desinteressada. La coordinació i el finançament foren responsabilitats de la comissió creada amb aquest doble objectiu. Es va pagar amb aportacions de veïns i entitats privades, subvencions, loteria i un préstec bancari. Fou inaugurada el 5 de juliol de 1986 per l'organista Jordi Figueres. S'hi fan concerts d'orgue sol i combinat amb altres instruments i hi han participat organistes nacionals i internacionals, com Montserrat Torrent o David Dobson. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 1982-86 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74574-foto-08069-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Artesans del taller d'orgues Blancafort, de Collbató | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74579 | Can Martí Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-joan | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres. | Can Martí Joan és una masia formada per diverses construccions. L'edifici principal, destinat a habitatge, és rectangular i té planta baixa i pis. La coberta és de teules i repartida a dues aigües. Té tortugada i el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada cap a migdia i construïda amb pedra vista. A la planta baixa hi ha el portal, que ocupa una posició central i està flanquejat per dues finestres de pit; mentre que a la planta superior hi ha tres finestres balconeres, amb els balustres de terracota, i dues obertures més petites. Tots els brancals i les llindes són d'obra cuita. L'altra façana a destacar és la de la part oriental. Aquí hi ha un altre portal, més modern, amb una teulada i una galeria amb balustres de terracota, formada per quatre arcs de mig punt que s'aguanten sobre pilars de totxo. A la part de ponent hi ha una escala que dóna accés a una terrassa. En aquesta zona hi ha altres estances que antigament devien ser la casa dels masovers i els espais agrícoles i ramaders típics de les masies. El complex està envoltat per una muralla de pedra. | 08069-5 | Afores, s/n | Havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. El monestir de Sant Cugat cobrava dues gallines, en concepte de cens, la meitat del delme i la meitat de la tasca, mentre que el monestir de Montserrat percebia l'altra part del delme. La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent. | 41.5543500,1.8265800 | 402144 | 4600963 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74579-foto-08069-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74580 | Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Gaspar Doménech i Caterina; i Llo, 490, f. 75 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. | XV-XX | Durant aquests darrers anys s'hi ha fet obres de manteniment i reforma. | Can Guineu és una masia petita d'un pis d'alçària i planta rectangular. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel al portal principal, que forma un arc de pedra de mig punt i sembla donar accés a un barri interior. Al voltant de l'edifici residencial hi ha diversos equipaments, com el cup, que va ser construït en alçada a la part de ponent, o la cisterna. Des de l'exterior, l'element més destacable és una petita finestra de pedra, amb la llinda treballada, que fou oberta a la façana de migdia. Al costat del mas hi ha una bassa, un cobert i diverses feixes. | 08069-6 | Afores, s/n | El 1496 era conegut com el mas Rovira i pertanyia a Caterina Rovira i a Gaspar Domènec. La parella estava obligada a viure a la casa, a fer-hi foc i a mantenir les terres cultes. Feia partió amb el terme d'Esparreguera i amb els masos Fussalba (can Pere Llong) i Alegre (can Dolcet). | 41.5522000,1.8271000 | 402184 | 4600724 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74580-foto-08069-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74581 | Can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llates | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran. ARXIU R. RODRÍGUEZ, Concòrdia [...], 22-8-1685. | XIX-XX | En aquests darrers anys s'hi han fet reformes i obres de manteniment. | Can Llates és una masia formada per diverses construccions, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Actualment està dividida en dos habitatges i en un d'ells hi ha un restaurant. | 08069-7 | Afores, s/n | L'any 1496 pertanyia a Joan Duran i Bartomeua Domènec. Limitava amb el terme d'Esparreguera, la riera del Torrent Mal, les terres dels masos Fossalba i Andreu i el camí reial. L'any 1638 l'heretat passà a mans de Joan Llates, que l'havia comprat a Antoni Joan Duran i que li donà el nom. | 41.5596800,1.8293400 | 402382 | 4601552 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74581-foto-08069-7-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment hi ha un restaurant. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74584 | Rellotge de sol de cal Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fermi | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Lluís Casanovas, de Collbató (26-1-2011). | XVIII-XX | Va ser restaurat l'any 1920 i repintat fa pocs anys. | El rellotge de sol de cal Fermí és de forma rectangular i està emmarcat i orientat al sud-est. Té les xifres aràbigues de 6 a 4, el gnòmon una mica torçat i la llegenda: 'quan el sol em tocarà sabré l'hora que serà. Any 1920'. | 08069-10 | Carrer de la Font del Còdol, 36 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.Aquest és un rellotge molt antic, instal·lat per un avantpassat de l'actual propietari. Potser per aquell Fermí Casanovas que a finals del segle XVIII ja tenia la casa a la Font del Còdol. L'any 1920 es van fer obres a la façana i es va restaurar el rellotge. | 41.5613600,1.8132400 | 401042 | 4601756 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74584-foto-08069-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 1155. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74585 | Rellotge de sol de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quelus | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. Miquel Vallès i Ollé, de Cal Quelus (26-1-2011). | XX | El rellotge de sol de cal Quelus és de tipus vertical declinant, fet amb quatre toves de 50 x 50 i orientat al sud-est. Té forma rectangular, línies horàries, xifres romanes i el sol al pol. Està decorat amb les quatre barres, la lluna, el sol, la senyera amb una inscripció al voltant que diu 'no hi ha terra més ufana', un colom amb una branca d'olivera al bec, els escuts de Barcelona i Collbató, una inscripció que posa 'Ca'n Quelus' i la llegenda 'pels amics a tota hora'. | 08069-11 | Carrer de la Font del Còdol, 18 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. Aquest va ser dibuixat, pintat i cuit a la bòvila de can Vallès del Bruc i instal·lat pel paleta de Collbató, Josep Bertran. | 41.5615100,1.8137200 | 401083 | 4601772 | 1972 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74585-foto-08069-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Benasco Galceran | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2927. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74586 | Rellotge de sol de cal Gallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-gallet | PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | El rellotge de sol de cal Gallet és de tipus vertical i està gravat sobre una placa rectangular de pedra. Està orientat al sud i té les línies horàries de 6 a 6, xifres romanes i el sol al pol. El lema diu: bon dia. | 08069-12 | Plaça de l'Església, 8 | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5700500,1.8281800 | 402301 | 4602704 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74586-foto-08069-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Va ser inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el núm. 2928. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74587 | Trull de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-llates | XIX | El trull de can Llates és un dels darrers equipaments oliers de Collbató que encara es conserva íntegre i en el seu enclavament originari. Consta de dues màquines: el molí de pedra tradicional, petit i format per la pedra solera, la vora, l'arbre, el corró cilíndric, el mallal i la biga; i la premsa de racó, que és una peça mixta construïda amb fusta (capçal i barra), acer (columnes laterals o costelles, cargol i volant) i pedra (base). Ambdues funcionaven amb energia de sang. En el cas de la premsa, primer es feia girar manualment el volant amb orelles que envolta el cargol, després es continuava amb una palanca i, finalment, es feia girar la barra dreta que hi havia al costat. També era utilitzada per premsar raïm. Aleshores es prescindia dels cofins i s'hi posava una gàbia de fusta. | 08069-13 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Va ser construït cap a finals del segle XIX, en un moment de gran expansió de l'olivera. Era utilitzat per fer l'oli de la casa i també el d'altres pagesos. | 41.5597500,1.8292100 | 402372 | 4601559 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74587-foto-08069-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74589 | Bassa de can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-dalmases | Font: Josep Benavent, de Collbató (10-1-2011). XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2009), IV inventari d'acords i entitats de custòdia del territori a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Informe XCT 17, (Edició en PDF). | XX | La bassa està bruta de deixalles. | La bassa de can Dalmases és un petit llarg artificial de 0,50 ha d'extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació. | 08069-15 | Riera de can Dalmases | Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l'Anton de l'Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l'Anton de l'Ermità, que s'omplia amb l'aigua d'un rec que queia des dels plans de can Dalmases. Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop. Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d'aquesta vinya i van fer un gran clot que s'omplia amb l'aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc. Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l'objectiu de reomplir l'esvoranc. Les protestes d'alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l'atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l'únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo. | 41.5650100,1.8002600 | 399966 | 4602177 | 1960 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74589-foto-08069-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està inclosa en l'Inventari d'Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l'any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l'Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74590 | Cal Ramonet de les Postes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-les-postes | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 591. MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU FAMILIAR, Doc. 7-11-1860. | XIX-XX | Fa pocs anys s'hi van fer obres de restauració. | Cal Ramonet de les Postes és un edifici rectangular, que té planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener perpendicular al portal d'entrada i una tortugada de ceràmica. La façana principal està arrebossada per la part inferior i és de pedra vista a la resta. L'accés es fa per un gran portal de pedra polida, coronat amb un arc rebaixat, que té la data de 1833 gravada a la clau. Dos balcons amb sengles reixes de ferro forjat donen llum a les estances del primer pis, i tres finestres més (dues de rectangulars i una d'ovalada) en donen a les golfes. | 08069-16 | Carrer de les Postes, 14 | Edifici construït coincidint amb l'obertura de la carretera reial de Madrid a Barcelona pel Bruc. El 1809 es parla de la 'casa de les Postes' de la Font del Còdol i el 1860 de la 'casa hostal llamada de las Postas Novas'. Formava part de la xarxa estatal del servei postal públic. Aquí es feia el canvi de cavalls i s'atenia els passatgers. Actualment és coneguda com cal Ramonet de les Postes. El servei de postes va ser suprimit el 1860, quan va entrar en servei el ferrocarril de Barcelona a Madrid, tal com se li va comunicar per escrit a aquest mestre de postes Els animals van quedar per a ell. | 41.5615000,1.8135200 | 401066 | 4601772 | 1833 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74590-foto-08069-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74591 | Brocal del pou de cal Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-migrat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 33, f. 78 v.: i C. 514. Josep Benavent, de Collbató (22-12-2010). | XIX-XX | El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d'alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d'aigua que passa pel subsòl. L'extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d'una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta. | 08069-17 | A-II, km 575 | El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l'any 1958 el va vendre a l'Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes. Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h. L'any 1958 l'Ajuntament va nomenar encarregat 'del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent' per tal que gestionés la venda d'aigua als particulars. El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric. Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l'autovia, aprofitant els totxos de l'antic brocal. | 41.5658200,1.8099500 | 400775 | 4602255 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74591-foto-08069-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74592 | Brocal del pou de cal Quelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-cal-quelus | Miquel Vallès i Ollé, de cal Quelus, (28-12-2010). | XIX-XX | L'any 2000 va ser restaurat. | El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d'obra cuita unides amb morter de fang. L'aigua s'extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa. A l'interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l'aigua. | 08069-18 | Plaça de la Font del Còdol | El pou de cal Quelus va ser obert per aquesta família de pagesos per aprofitar l'aigua que passava per davant de casa seva. El corrent és superficial, d'un 20 o 25 m, i escàs. L'aigua s'utilitzava per regar. L'any 2000, quan l'era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l'Ajuntament. | 41.5613500,1.8138700 | 401095 | 4601755 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74592-foto-08069-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74593 | Escultura Impuls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-impuls | BASSEGODA NONELL, Joan (Int.) (1993), Ramon Cuello, Barcelona, Ediciones Anael. | XX | Té algunes pintades fetes amb spray. | Escultura de gran format i d'uns 1.500 kg de pes. Està feta amb ferro i alterna les formes rectilínees, rodones i planes. Té diverses agulles que estan inspirades en la muntanya de Montserrat i s'eleven cap al cel. | 08069-19 | Avinguda del Centenari, 2 | Obra de juventut de l'escultor Ramon Cuello. Va ser un encàrrec del Sr. Josep Ollé Matalonga per ornamentar el flamant restaurant Montserrat Exprés, del qual n'era el propietari. Va ser fosa a la caldereria Mesto de Sants (Barcelona) a partir d'una maqueta. Mentre la col·locaven va caure a terra, una de les punxes es va torçar i va haver de ser reparada. A la inauguració hi van assastir el Capitan General de Catalunya i el Delegat del Ministerio de Información y Turismo. | 41.5626000,1.8162500 | 401295 | 4601891 | 1970 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74593-foto-08069-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Cuello | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74594 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po-0 | ARXIU FAMILIAR, Not. Ignasi Montoriol d'Esparreguera, 1-1-1759. | XIX-XX | Va ser restaurada fa pocs anys. | Cal Po és una masia amb planta baixa, on destaquen les pedres del portal que són originàries; un pis, amb dos balcons; i les golfes, amb quatre finestrals fets amb totxos i acabats en sengles arcs de mig punt, protegits amb uns balustres de pedra moderns. A banda i banda de la façana hi ha uns contraforts fets amb pedres i totxos. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al davant hi ha una terrassa amb una pedrissos, que són de construcció recent; i al costat una estança amb un portal de totxo amb un arc rebaixat. L'entorn de la casa està envoltat de feixes de cultiu i pins. | 08069-20 | Afores, s/n | L'origen d'aquesta masia es remunta al 1759, quan Josep Jorba, amo de can Martí Joan, va vendre's la meitat de la peça de terra erma, dita de l'Hereu, a Josep Carafí menor. L'altra meitat l'havia de vendre a Josep Carafí major. En aquest tros van bastir-hi la casa pairal coneguda com cal Po, que és el diminutiu de Josepó. | 41.5605600,1.8114900 | 400895 | 4601670 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74594-foto-08069-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74595 | Objectes a la rotonda de l'avinguda Verge de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-a-la-rotonda-de-lavinguda-verge-de-nuria | XX | La rotonda de l'avinguda de Nostra Senyora de Núria acull els següents elements patrimonials: una premsa de racó, amb les costelles i els tirants de ferro, la biga superior de fusta i la base de pedra; una mola inacabada d'un molí olier feta amb conglomerat montserratí, d'1,78 m de diàmetre, i un corró de ferro de 0,76 m de diàmetre i 1,02 m de llarg, amb els arreus per enganxar-lo a l'animal. | 08069-21 | Avinguda Verge de Núria | La premsa prové del trull de can Dolcet i la mola del Grau de l'Asbertó, on havia quedat abandonada. Ambdues peces van ser recuperades per Josep Matalonga. La roda de molí és una donació del Sr. Albert Castells, de ca l'Asbertó. El corró servia per aplanar i arranjar la carretera de Monistrol, abans de ser pavimentada. | 41.5626400,1.8186400 | 401495 | 4601892 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74595-foto-08069-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74596 | Anunci del Nitrato de Xile | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-del-nitrato-de-xile | Miquel Alsina, de ca n'Alzina de Castellolí (27-1-2011). | XX | Es tracta d'un cartell publicitari de gran format integrat per noranta-nou rajoles de ceràmica policromada, de 0,20 x 0,20 m cada una. La composició esta formada per la silueta, en blau fosc i sobre fons groc, d'un home amb barret i mànigues arremangades que va a cavall per un sembrat, i per la llegenda 'Abonad con Nitrato de Chile', escrita en taronja i blanc. El conjunt està delimitat per una línia blanca i una faixa blau fosc i era visible per als cotxes que anaven per la carretera N-II en direcció cap a Madrid. | 08069-22 | Carrer Montserrat, 1 | L'anunci fou dissenyat a començament del segle XX per promocionar el nitrat de Xile. Era col·locat a les cases de les carreteres principals, en llocs fàcils de veure. Molt probablement aquest va ser instal·lat el 1953 (el mateix any en què van instal·lar el de ca n'Alzina, de Castellolí). Els tractes es feien de paraula amb el Sr. Carnicer, que era el representant comercial de l'empresa, que de primer tenia la seu a Barcelona i més tard a Saragossa. Com a recompensa els propietaris de la casa rebien anualment un sac de nitrat de Xile, que era un producte molt preuat pels pagesos. | 41.5615000,1.8153100 | 401215 | 4601770 | 1953? | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Adolfo López-Durán | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74599 | Pou del Xic Riera o dels Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-xic-riera-o-dels-clots | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El pou de cal Xic Riera és dins d'una caseta d'obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l'aixeta. | 08069-25 | Avinguda del Centenari, 38 | Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp. L'Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d'aigua les noves escoles nacionals. L'aigua s'extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt. Des d'allà es dirigia cap a les escoles. L'encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent. També s'hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n'hi anava a buscar per cuinar i beure. Va ser clausurat per raons sanitàries | 41.5660000,1.8243900 | 401979 | 4602259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74599-foto-08069-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Està paredat i fora de servei. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74603 | L'Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-vell | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 546. | XIX-XX | L'Hostal Vell és un edifici de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. A la paret del davant destaquen el portal principal, amb un arc de pedra, i els tres balcons de la planta noble. Al costat de la casa hi ha corrals i estables. | 08069-29 | Carrer Nou, 4 | És una antiga hostatgeria construïda que Jaume Vacarisses al segle XVII, al lloc anomenat les Llongànies, lluny del poble i al costat del camí de Barcelona. Va ser l'origen del carrer Nou, que a finals del XVIII era conegut com el carrer de les Cases Noves de l'Hostal. Tenia espais per albergar els hostes i les cavalleries, era, bassa, hort i diverses peces de terra. El 1843 era regentat per Pau Raventós. Fa pocs anys van obrir un carrer al darrere que fou batejat amb el nom d'Hostal Vell. | 41.5660900,1.8298200 | 402432 | 4602263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74604 | Cal Pepa o Posada de las Cuevas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepa-o-posada-de-las-cuevas | ARXIU FAMILIA BACARISAS, Not. Tomàs Comelles, d'Esparreguera, 3-4-1854. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546. BALAGUER, Víctor (1857), Guía de Montserrat y sus cuevas, Barcelona, Imprenta Nueva de P. Jesús y R. Villegas, p. VI. CORNET Y MAS, Cayetano (1863), Tres días en Montserrat, Barcelona, Librería del Plus Ultra, p. 29. FORD Richard (1855), Handbook for travellers in Spain, London, J. Murria, vol. I, p. 418. | XIX-XX | Cal Pepa és un edifici gran, de planta quadrada i obert als quatre vents, excepte per la banda de tramuntana. Els murs de carga són de pedra i totxo massís. La teulada és de teula aràbiga, inclinada a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal a la plant.a baixa, balcons al pis noble amb baranes de ferro, finestres a les golfes i un frontó triangular al damunt. A la planta baixa hi havia els serveis i als dos pisos superiors les habitacions. També hi ha un pati al davant, cisterna, safareigs, horts i una cotxeria. A les façanes es conserven restes de la policromia de la decoració marbrenca originària i de les lletres de 'Posada de las Cuevas'. | 08069-30 | Carrer Amadeu Vives, 43 | L'any 1854 va acabar la construcció de la 'posada nueva de las cuevas', encarregada per Pere Vacarisses, hostaler de Collbató, a Tomàs Cabeza, mestres de cases d'Esparreguera. Va ser bastida al costat del camí de Barcelona i va substituir un vell hostal que hi havia en aquest mateix indret. Acollia els viatgers i els turistes que anaven a Montserrat, als quals també s'oferia la possibilitat de visitar les coves del Salnitre. Aquí aconseguien guies i cavalleries per pujar la muntanya i visitar les coves. Va acollir molts dels personatges il·lustres que van visitar el monestir i és esmentat per Richard Ford, Víctor Balaguer i Gaietà Cornet, entre d'altres. | 41.5672200,1.8296800 | 402422 | 4602388 | 1854 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74604-foto-08069-30-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74608 | Cal Trago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trago | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 381 (1), f. 43 v.; i Llo. 490, f. 7 v. | XIII-XX | Va ser reconstruïda l'any 1978. | Cal Trago és una casa que té les parets de pedra i la façana meridional molt gruixuda, ja que feia la funció de muralla. La teulada és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i pis i diverses obertures modernes: balcons, finestres balconeres i finestres de pit que donen a l'exterior del nucli medieval, en uns casos, i a l'interior, en altres. L'entrada de la casa és a la volta del portal i es fa a través d'un arc ogival de pedra. | 08069-34 | Carrer Amadeu Vives, 37 | Edifici bastit al peu del turó i del portal de Barcelona, que tancava la vila pel sud i devia estar relacionat amb el castell. D'acord amb la informació que dóna el capbreu de l'any 1611 hi podria haver hagut uns estables del castell i el forn de la vila, tot i que només és una hipòtesi. | 41.5684800,1.8297600 | 402431 | 4602528 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74608-foto-08069-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74608-foto-08069-34-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74609 | Portal de cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-bros | XIII-XX | El portal de cal Bros està format per dos arcs bastits amb carreus de pedra: l'exterior és de mig punt i l'interior ogival. Formen una volta que encara conserva les pollegueres de les portes. A la part de llevant hi ha un tercer arc apuntat que dóna accés a un habitatge lateral. La coberta és plana, feta amb bigues de ciment i revoltons, que aguanten l'estança del damunt. Un cop traspassat el portal, i dins ja del nucli històric, hi ha una petita plaça amb mènsules de pedra que evidencien l'existència d'un antic embigat de fusta. | 08069-35 | Carrer Amadeu Vives, 50 | Portal construït al peu del turó del castell i del camí de Barcelona (era conegut com el portal de Barcelona), que tancava la vila pel sud. L'existència d'un contrafort a ponent (a l'interior de la volta), que reforçava la paret del cantó de ponent, fa pensar que primer es va fer l'arc de mig punt, que dóna a la part de fora, i després la volta i l'arcada ogíval interior. | 41.5684100,1.8297200 | 402427 | 4602520 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74609-foto-08069-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74609-foto-08069-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74609-foto-08069-35-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74613 | Dovella de cal Grandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-cal-grandet | XVIII | Clau d'un portal de pedra de mig punt amb la següent incripció, gravada amb lletres romanes: 'CHAZA DE MANUEL LLONGERES AÑO 1784', que es correspon amb el pagès i l'any en què la casa devia ser habilitada. | 08069-39 | Carrer Amadeu Vives, 46 | Durant el segle XVIII hi va haver un creixement de la població i de la construcció d'habitatges. Algunes cases foren bastides fora de la vila medieval. D'altres, com aquesta, foren rehabilitades a l'interior. | 41.5689200,1.8294700 | 402407 | 4602577 | 1784 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74613-foto-08069-39-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74615 | Col·lecció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | La col·lecció del Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc està formada per un centenar de peces. Abunden els fragments de ceràmica feta a mà i a torn, llisa i decorada, etc.; i els ossos d'animals. Escassegen, en canvi, els elements fets amb pedra, tot i que hi ha alguns rascadors i algunes destrals. Provenen dels jaciments de les Solelles i de les coves Freda, Gran i de les Arnes. | 08069-41 | Can Cases, Bruc del Mig, 55, El Bruc (08294) | Aquestes peces van ser extretes en excavacions irregulars i cedides al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc per a ser exposades. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74615-foto-08069-41-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 74616 | Dovella de ca la Tomasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-la-tomasa | XVIII | Ca la Tomasa és un habitatge petit, de planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, que mira a llevant. Té un petit ràfec i una tortugada de terracota. El portal és dovellat, amb un arc de mig punt. La clau té gravada la data de 1790 emmarcada per una figura vuitada i amb una creu al damunt. | 08069-42 | Amadeu Vives, 32 | Antigament aquesta casa era coneguda com cal Futre o ca la Tomasa i actualment com cal Marquès. | 41.5694500,1.8292200 | 402387 | 4602636 | 1790 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74616-foto-08069-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74616-foto-08069-42-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74617 | Cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balart | XIX-XX | Cal Balart és una casa de planta baixa, pis i semisoterrani, construïda amb pedra i totxo. Té la coberta de teules, la façana arrebossada i pintada, i encarada a ponent. L'edifici fou construït a la costa del Castell, a la qual s'adapta. | 08069-43 | Amadeu Vives, 15 | 41.5696600,1.8292500 | 402390 | 4602660 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74617-foto-08069-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74617-foto-08069-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 74620 | Cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L, Ig. 1033 (2), Miquel Janer. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 5, 29-6-1884 i 1925. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 53 r. i 2 r.; Ma. 34, f. 40 v.; i Llo. 381 (1), f. 77 v. | XIX-XX | L'edifici va ser rehabilitat fa pocs anys per adaptar-lo a aquests nous usos. | Cal Misser és un edifici gran i rectangular, que consta de baixos i dues plantes. La façana és encarada a migdia. Té un portal central i una finestra a cada banda, a la planta baixa; balcons, al primer pis i finestres al segon. A l'interior hi ha algun element modernista i un pati al darrere. | 08069-46 | Amadeu Vives, 9 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. En els seus orígens eren dos hospitios situats al carrer Major, que l'any 1365 Guillem Claro i Berenguera van vendre a Bernat Roca (a) Mercader. L'any 1843 pertanyia al seu descendent Antoni Alsina. El patrimoni estava format per diverses finques i cases. Al segle XVII era un hostal, que va acollir la capbrevació del 1611. | 41.5699700,1.8288300 | 402355 | 4602695 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment és un hostal-restaurant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74621 | Cal Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponset | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 2 r.; Ma. 34, f. 103 v.; i Llo. 381 (1), f. 16 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 429, 3. | XIV-XX | Cal Ponset és una casa que conserva importants vestigis medievals, com el portal de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, amb la data de 1560 i la llegenda Jesús i Maria gravades a la clau, els arcs interiors construïts amb carreus ben tallats o el mur atalussat i de marcat caràcter defensiu de la cantonada. | 08069-47 | Amadeu Vives, 7 | El 1368 la casa pertanyia a Pere Mercader que va fer la confessió davant del notari de Guillem Durfort, el darrer senyor laic del castell de Collbató; el 1496 a Miquel Janer; el 1560 a Joan Marcas, que devia fer la portalada; el 1611 al seu fill Joan Marcas; i el 1728 als hereus de l'hisendat i doctor, Francesc Julià Marcas. L'any 1894 la casa, sense les terres, era propietat d'Isidre Pons, el Ponset, un fuster avantpassat directe dels actuals propietaris. L'existència del mur lateral fa pensar que a l'Edat Mitjana havía marcat el límit oriental de la vila. | 41.5700400,1.8286400 | 402340 | 4602703 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74621-foto-08069-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74621-foto-08069-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74623 | Placa homenatge a Amadeu Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-a-amadeu-vives | VALLÈS I ALTÉS, Joan (1988), Aproximació a la figura d'Amadeu Vives, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Serra d'Or], p. 110. ARXIU A. MUSET, Festa Major de Collbató, 1914. | XX | El 1996, en el 125è aniversari del seu naixement, fou netejada i restaurada. | La placa dedicada a Amadeu Vives és una peça de marbre blanc i forma rectangular que té les cantonades arrodonides. Els ornaments (una branca d'olivera amb una lira i quatre claus) i el nom del mestre són de llautó. Té gravada aquesta llegenda: EL DIA 18 DE NOVEMBRE DE 1871 NASQUÉ AN AQUESTA CASA EL MESTRE COMPOSITOR D. AMADEU VIVES I ROIG. EL POBLE LI DEDICA AQUEST RECORD. 16 DE SETEMBRE DE 1914. | 08069-49 | Amadeu Vives, 5 | Casa natal del músic i compositor Amadeu Vives i Roig (1871 - 1932), fundador de l'Orfeó Català. Va ser l'autor de peces de música coral tan emblemàtiques com l'Emigrant, del 1890, amb lletra de Jacint Verdaguer, o la Balanguera, del 1910, amb lletra de Joan Alcover. També va fer òperes i sarsueles tan populars com Bohemios (1903), Maruxa (1914) o Doña Francisquita (1923). En la sessió del 26 de julio de 1914, la Corporació Municipal acordà fer-li un homenatge. L'acte es va celebrar el dia del patró, el 16 de setembre. Es va col·locar una placa a la seva casa natal, que va costar 1.350 pessetes, que va ser descoberta després de la missa, i es va rebatejar amb el seu nom el carrer Major on havia nascut.També es va fer un dinar. L'any 1971, en el centenari del seu naixement, la placa fou ornamentada amb una corona de flors, una bandera espanyola i una senyera. El 1971 es va inaugurar l'avinguda del Centenari d'Amadeu Vives, que va des del poble fins a la Font del Còdol. | 41.5700300,1.8286000 | 402336 | 4602701 | 1914 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74623-foto-08069-49-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Romeu | Fotografies: Actes d'homentage a Amadeu Vives, 1914 (Autor: anònim / Ajuntament de Collbató). | 101|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 74624 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-4 | Elies Rogent i Albiol, de Collbató (19-3-2011). | XX | La font de la plaça de l'Església és una peça de ferro colat formada per una base circular, damunt de la qual hi ha un columna acanalada que aguanta una mena de capitell amb quatre cares ornades amb fulles en relleu i amb un escut central amb una corona al damunt. Aquests escuts han estat aprofitats per col·locar-hi sengles plaques. A la del davant hi ha l'escut de Collbató, i a les altres tres, les següents inscripcions: 'Aquesta font ha estat dissenyada per l'arquitecte barcelonès molt arrelat al nostre poble FRANCESC ROGENT I PEDROSA'. 'La font de la plaça de l'Església significa la portada d'aigua al poble de Collbató al setembre del 1963'. 'La plaça de l'Església reformada i rehabilitada durant 1995-1997 i inaugurada el 8 de juny de 1997'. Al davant hi ha una pica rodona del mateix material. | 08069-50 | Plaça de l'Església | Francesc Rogent i Pedrosa fou l'arquitecte de l'Ajuntament de Badalona, que li encarregà l'elaboració de tres dissenys de fonts, un dels quals -el número 2- va ser l'escollit per posar a la via pública. Fa uns anys el consistori badaloníl va fer una nova comanda de fonts i en va oferir una a la família Rogent que, finalment, la cedí a l'Ajuntament de Collbató. Va ser instal·lada a la plaça de l'Església durant la reforma duta a terme entre els anys 1995 i 1997. Substituí la d'obra que s'hi havia posat amb motiu de la portada de les d'aigües, l'any 1963. | 41.5702500,1.8282800 | 402310 | 4602726 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74624-foto-08069-50-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc Rogent i Pedrosa | 116|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74625 | Escales del cup de cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-cup-de-cal-sastre | Joan Jorba Bonvehi, de Collbató (15-1-2011). | XIX-XX | Escala de cup dita antigament de cal Sastre, formada per set graons fets de pedra, alts i amples, adhosats a una paret lateral i que donen accés a un portal paredat, on antigament hi havia el cup de cal Sastre. | 08069-51 | Plaça de l'Església | Durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un dels principals conreus de Collbató. Molts pagesos es van veure obligats a bastir cups per aixafar el raïm, amb graons alts i amples com aquests, que permetien pujar més còmodament les portadores carregades de raïm fins a la boca del cup. Aquesta és l'única escala de cup exterior que queda a Collbató, ja que d'altres, com la de cal Matalí, han desaparegut. | 41.5703100,1.8284400 | 402323 | 4602733 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74625-foto-08069-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74627 | Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-1 | XIV-XX | Fa pocs anys va ser habilitat com a jardí. | El Cementiri Vell és un petit jardí pavimentat, amb jardineres, un banc, una font feta amb peces de marbre i trossos de pedra, un monòlit pet amb peces procedents dels templets que hi havia al camí de Montserrat, i un portal dovellat que té dos caps esculpits i la clau de l'arc gravada amb la data de 177. Aquesta entrada, que és utilitzada pels minusvàlids, dóna accés a la sagristia. | 08069-53 | Plaça de l'Església, 2 | Fins a principis del segle XX aquest solar va acollir el cementiri parroquial. Anys abans els veïns havien protestat al·legant motius sanitaris. Després va restar tancat i abandonat fins l'any 1980, quan va ser reconvertit en un petit jardí. | 41.5703000,1.8278100 | 402271 | 4602732 | 1980 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74627-foto-08069-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74627-foto-08069-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74627-foto-08069-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74628 | Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 27 r. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 22. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 90. | XVIII-XX | A la dècada de 1980 es van restaurar els altars, el campanar i la imatgeria interior. Es van pintar les parets, tapant les pintures florals originàries. També és va endreçar l'antic cementiri. Recentment s'ha adobat la teulada. | L'església de Sant Corneli és un edifici de pedra i planta rectangular, amb una capella a ponent i un campanar a llevant. Fa 24 m de llarg, 6 m d'ample i 12 m d'alt. La façana està orientada al nord i és ondulada. El portal és de pedra i té un arc rebaixat, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Corneli de terracota. A sobre hi ha una rosassa amb un vitrall modern amb els atributs de Sant Corneli i, al cap de munt de la façana, un mig relleu d'una Pietat i tres pinacles de pedra. A l'interior, hi la l'altar major, situat damunt d'un presbiteri elevat, que acull l'orgue, i vuit altarets més repartits pels dos laterals. A la dreta, hi ha els del Sant Crist, el Roser, la Immaculada i Sant Corneli; i a l'esquerra, la pila baptismal, el confessionari i els altars dels Dolors i de Montserrat, que fou beneït pel pare Escarré. Al fons hi ha la sagristia i un magatzem. Damunt del cancell hi ha el cor i a sobre de les capelles, dues tribunes laterals. El campanar és de pedra i està dividit en tres cossos separats per sengles cornises, que s'adiu força amb el prototipus de campanar del segle XVIII. La part de baix és de planta quadrada, té les parets cegues i està coronada amb quatre pinacles; la del mig i la de dalt són vuitavades. La del mig té dues obertures petites i la de dalt, on hi ha les campanes, quatre finestrals de mig punt. La coberta és plana, amb un terrat envoltat per un balustre de pedra artificial que s'hi col·locà fa pocs anys. | 08069-54 | Plaça de l'Església, 2 | L'església de Sant Corneli és esmentada l'any 1062 i és possible que fos remodelada cap a finals del XVI-primeria del XVII. L'actual, més gran que l'originària, fou bastida al XVIII i s'aprofitaren les pedres del portal de la muralla, que es va haver de desmuntar per poder construir el nou temple. Durant el segle XIX s'hi feren altres actuacions: el 1826 es va fer la capella del sagrari; el 1849 es va beneir l'altar major; i el 1857 es van col·locar les campanes i el rellotge nou. El ferrer de cal Vicentó era l'encarregat de tocar les campanes i donar corda al rellotge. Fou saquejada durant les guerres del Francès i Civil. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74629 | Conjunt de l'era de cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-lera-de-cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig, 1033 (2), Miquel i Antoni Mercader; Llo. 490, f. 55 v. | XIX-XX | L'any 2010 s'hi van fer obres de rehabilitació finançades amb ajut estatal. | L'antic complex format pel trull, els cups, l'estable, la pallissa i l'era de Cal Misser acull actualment algunes dependències municipals, com l'Oficina de Turisme, que és un edifici de planta rectangular, dividit en dues estances adossades amb sengles altells a la part del darrere. Les parets mestres són de pedra i la coberta de teula àrab. Té altres annexos a la banda de ponent i una plaça al davant, que havia estat una era. Destaquen els tres cups d'aixafar raïm que encara conserven les boixes, el dipòsit d'emmagatzemar oli, la mola del trull que hi ha adossada al mur lateral i l'estable amb volta de rajola de l'exterior. | 08069-64 | Plaça de l'Era | El conjunt pertanyia a Cal Misser, que des de l'any 1409 hi tenia una peça de terra, amb un colomar, anomenada la Parellada. Després s'hi van habilitar altres equipaments: l'era (on s'hi havia fet l'envelat), els cups, els estables, la pallissa, etc., que van funcionar fins a mitjan segle XX. Quan es va urbanitzar la zona aquest complex va ser cedit a l'Ajuntament. L'any 2009 es va remodelar part de l'edifici i s'hi va traslladar l'Oficina de Turisme. Està previst ubicar-hi l'Espai Expositiu dels Orgueners de Collbató. Al carreró del costat, i ocupant una petita part d'aquestes instal·lacions, s'hi instal·la, coincidint amb la Fira de Nadal, una parada de boscarols. El complex de les Parellades es complementava amb l'edifici del carrer Pau Bertran, que pertanyia a la família de Can Misser des de l'any 1396. A finals del XV hi instal·laren el trull, que va funcionar fins a mitjan segle XX. La roda de molí que hi ha al mur lateral devia pertànyer a aquest trull. | 41.5700700,1.8277300 | 402264 | 4602707 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74629-foto-08069-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74632 | El Casinet o Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casinet-o-sala-de-baix | (juliol 2006), p. 4. ARXIU FUNDACIÓ PRIVADA ROGENT, Fábrica de Órganos Nuestra Señora de Montserrat, Compra de la Sala de Baix. | XIX-XX | L'exterior va ser restaurat el 2006 i a l'interior s'hi està treballant ara. | El Casinet o Sala de Baix és un edifici de planta rectangular i distribució simètrica, construït amb pedra i maons units i arrebossats amb morter de sorra i calç. La coberta, que va ser revestida interiorment amb fusta i exteriorment amb teules, és a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana. Originàriament tenia dos portals encarats a la muntanya i dos finestrals a cada un dels murs laterals, que han estat reconvertits en portals. Aquestes obertures són de punt rodó. La façana del davant té un frontó rematat amb una línia ondulada i la posterior, dos murals. | 08069-67 | Colom, 1 | Va ser construït a la Parellada del Misser (a la confluència dels carrers Colom i Cervantes, oberts per l'Ajuntament segons un projecte del 1882) i finançat per diversos propietaris de Collbató (Pau Fossalba, Antoni Alsina, Miquel Oller,..), per instal·lari un 'café-casino', que feia la competència a la Sala de Dalt. Era la seu de la Societat Coral de Collbató, creada el 1883. Joan Rogent comprà l'edifici el 1928 per instal·lar-hi el taller d'orgues (aquí es restaurà el de la catedral de Tarragona). Actualment és un equipament cultural municipal. Va ser rehabilitat el 2006 amb una subvenció del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 41.5695800,1.8278500 | 402273 | 4602652 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74632-foto-08069-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | S'utilitza per fer tota mena d'actes públics. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74633 | Cisterna de la premsa de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-premsa-de-cal-rogent | XIX-XX | Va ser restaurada l'any 1920 i més recentment va ser netejada i rehabilitada com a celler. | Cisterna de recollida de les aigües pluvials, excavada al tapàs i a sota mateix del cobert on hi havia hagut la premsa de l'oli de cal Rogent, a les Parellades. És de planta irregular i està formada per dues galeries estretes, de 4.5 m d'alçada, en forma de 'T', amb tres petits annexes laterals i volta de catenària, oberta durant el procés d'excavació i formada pel mateix tapàs. Les parets estan arrebossades i no tenen cap esquerda. El terra està lleugerament inclinat i al final de la cisterna hi ha un xupet de decantació. A terra hi ha algunes afloracions de conglomerats més durs que el tapàs. L'aigua hi entrava per un forat que hi ha a la part de dalt, procedent d'un reguerot o clavaguera que recollia l'aigua que s'escorria de la muntanya de Montserrat (partides dels Graus i el Pujolet) i que transcorria entre les cases del carrer Amadeu Vives i la Parellada del Rogent. L'aigua queia a l'interior d'una primera cisterna, on tenia lloc el procés de decantació, i que encara està en ús. Des d'allà saltava a aquest altre aljub, d'on s'extreia per dues boques: una que donava a l'exterior de la premsa i una altra que quedava a l'interior. | 08069-68 | Passeig Mansuet, 3 | Possiblement va ser construïda per proveir d'aigua el trull de cal Rogent, tot i que també podria ser anterior. A la paret de la cisterna hi ha un grafit amb la data de 1920 escrit amb llapis i, que es deu correspondre amb alguna restauració o neteja que es devia fer aquell any. | 41.5698600,1.8282400 | 402306 | 4602683 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ara s'utilitza com a celler. | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74634 | Molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | Va ser restaurat entre 2009 i 2010 amb finançament del Patronat de la Muntanya de Montserrat. | El molí de l'oli és un edifici d'una sola planta i coberta a dues aigües. Els murs són de morter i calç i la teulada descansa sobre una estructura de jàsseres i bigues de fusta A l'interior hi ha la maquinària típica d'un trull: el molí de pedra, la premsa hidràulica, dues bombes i el molí de martells. També hi ha una col·lecció de mesures, contenidors i altres estris de llauna i fusta, relacionats amb el conreu de l'olivera i la manipulació de l'oli. | 08069-69 | Pau Bertran, 2 | Antigament hi havia un corral, a la planta baixa, i una pallissa, al damunt, i pertanyia al Vador carnisser. El Sindicato Agrícola y Caja Rural de Collbató el va comprar l'any 1932. Hi va instal·lar les màquines i el corrent elèctric i el va habilitar com a trull. L'any 1993 va ser transferit a l'Ajuntament, que el va fer funcionar fins el 2005, quan va ser clausurat per incomplir la llei. Recentment ha estat restaurat, habilitat com a Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i reconvertit en un equipament municipal. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74634-foto-08069-69-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment acull el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons, eines i altres atüells, s'explica la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli a Collbató. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74635 | Col·lecció del molí de l'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-de-loli | MUSET PONS, Assumpta (2010), Guió del Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató [Treball inèdit]. | XIX-XX | La col·lecció del molí de l'oli és formada per prop d'un centenar de peces, la majoria de metall i fusta, pròpies del molí o donades pels pagesos. Hi ha eines relacionades amb la recollida de les olives, amb el treball al trull i amb el mesuratge, emmagatzematge, transport i ús de l'oli. | 08069-70 | Pau Bertran, 2 | La col·lecció va ser una iniciativa de Josep Matalonga, que va recollir, netejar i exposar aquestes peces, la majoria de les quals foren donades per pagesos de Collbató. Les màquines i alguns ítems pertanyen al molí i eren utilitzats per fer oli. El 18 de desembre del 2010 es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Molí de l'Oli de Collbató on, mitjançant plafons i l'exposició d'aquestes peces, s'explica la tradició oliverera i oliera del poble, i la història del molí. | 41.5706400,1.8278200 | 402272 | 4602770 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74635-foto-08069-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Aquestes peces estan exposadex en el Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató i serveixen per explicar la història del conreu de l'olivera i de la producció d'oli al poble. | 119|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74636 | Pedra del Molí d'Oli del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-moli-doli-del-sindicat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Sindicat de Pagesos de Collbató (pendent de clasificació), 18-9-1932. | XIX | La mola del Molí de l'Oli és una peça de pedra, de forma circular i lleugerament troncocònica, amb un forat quadrat al centre. Està molt gastada per l'ús. Prové del molí de moldre olives del Sindicat. | 08069-71 | Racó d'en Ponis | Fins el 1932 el sindicat tenia arrendat el molí d'oli de cal senyor Font, al carrer Bonavista, núm.2, on ara hi ha l'Ajuntament. Aquell any el nou propietari, el Sr. Nolla, va pactar amb el president del sindicat, Salvador Albert, l'abandonament del local i la cessió de la maquinària, inclòs el molí, que va ser reubicat al nou local que el Sindicat havia comprat al carrer González Vilart, núm. 2, ara carrer Pau Bertran. Anys més tard es devia canviar la mola, i la vella va restar abandonada a l'exterior. Ara ornamenta El racó d'en Ponis, l'espai enjardinat de davant del Molí de l'Oli, que va ser inaugurat el 18 de desembre del 2010. | 41.5704800,1.8278000 | 402270 | 4602752 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74636-foto-08069-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74637 | Cal Vidrier o cal Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-o-cal-castello | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, M. Cuiner, 1776, f. 340 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546; i L. 430, carpeta 8. | XVIII-XX | Fa pocs anys es va restaurar la teulada i es va refer la façana. | Cal Vidrier o cal Castelló és una casa pairal orientada a migdia, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. De la paret principal en destaquen el portal de mig punt, bastit amb pedra i totxos col·locats a rastell; el balcó, amb reixa de ferro forjat; i el finestral, amb la barana de terra cuita, de les golfes. Té un pati i dependències al darrere. | 08069-72 | Pau Bertran, 4 | Fou construïda fora vila i al costat del camí de Montserrat. L'any 1776 se la disputaven Anton Jorba, veler de Manresa, i Francesc Elies, vidrier de Collbató, que hi devia tenir el forn de vidre que va donar nom a la casa. A començament del segle XIX pertanyia a Joaquim Castelló i Elies, nét de Pau Elies i de Josep Castelló i Galvany, propietari de la casa de cal Galvany. A la dècada de 1980 fou una casa de colònies. | 41.5705200,1.8275900 | 402253 | 4602757 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74638 | Banc de pedra de cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-de-cal-vidrier | XIX | El banc de pedra de cal Vidrier és una construcció de 3 m de llargada i forma corbada. El seient i el respatller estan fets amb vint-i-vuit peces de pedres ben tallades, col·locades damunt d'un pedrís. Al davant hi ha una gran alzina. | 08069-73 | Serrat de la Codolosa | Va ser construït per la família Castelló, que eren els propietaris de la finca on hi ha el banc, al qual s'arribava per un camí solà que sortia de la casa pairal, que queda molt a prop. Era una zona d'esbarjo, on els amos, gent benestant, anava a passejar i a berenar. | 41.5725800,1.8268200 | 402192 | 4602987 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74640 | Casa de Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pau-bertran | PUJOL, Josep M. (1989), 'Estudi preliminar' a BERTRAN BROS, Pau (1989), El rondalari català, Barcelona, Altafulla, p. I-LXV. | XIX-XX | La casa va ser reestructurada fa uns anys | Casa pairal del folklorista i poeta Pau Bertran i Bros (Collbató, 1853 - Esparreguera 1891). És un edifici entremitgeres, de planta rectangular i apaisada, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i pis i, almenys externament, no conserva cap element de l'edifici originari. Antigament la finca del costat, identificada ara amb el número 19, era el trull de la casa. | 08069-75 | Pau Bertran, 21 | Pau Bertran i Bros va néixer a Collbató en el si d'una família d'hisendats locals, el 2 de juliol de 1853. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va conèixer destacats intelectuals lligats al moviment de la Reinaxença, amb els quals establí una forta amistat. Fou un home culte i prolífic. Va escriure poesia, va dedicar-se a l'estudi de la cultura popular de l'entorn de Montserrat on va recollir els costums, les llegendes i les tradicions de la zona; va traduir al català obres de la poesia búlgara, romanesa i grega clàssica; va publicar poemes a la revista La Renaxensa; va guanyar la Viola d'Or i Argent i la Flor Natural als Jocs Florals dels anys 1884 i1885; i va publicar diverses obres, algunes pòstumes, de poesia i cultura popular. Hom el considera un folklorista excepcional, tant pels coneixement que va arribar a acumular, com pel rigor científic que utilitzà. L'any 1881va casar-se amb Josepa Pedrosa, publilla de can Castells d'Esparreguera i germana de la muller d'Elies Rogent, on va morir l'any 1891, als 37 anys. L'any 2003 es va celebrar el 150 aniversari del seu naixement amb diversos actes culturals. També es va col·locar una placa commemorativa a la façana de la seva casa pairal. | 41.5704500,1.8268500 | 402191 | 4602750 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74640-foto-08069-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Al segle XIX, l'antic carrer del Raval, on va néixer el folklorista, fou rebatejat amb el nom de González Vilart i, al XX, amb el de Pau Bertran. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74642 | Cal Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galvany | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 430, carpeta 8. | XIX | Cal Galvany és un edifici rectangular, amb dues plantes, un terrat i una torre quadrada. A la façana del davant destaquen, a la planta baixa, el portal principal, amb la data de 1877 gravada a la llinda, i les dues finestres enreixades dels laterals; i al pis residencial, els balcons amb reixes de ferro forjat i les dues finestres-balconeres amb balustres, una de les quals és cega. A la part del darrere hi ha una galeria amb portes, balustres i arcs rebaixats, i a la del costat quatre finestres-balconeres amb balustres. Està decorat amb motllures de terrissa i esgrafiats. Té un jardí al darrere. | 08069-77 | Pau Bertran, 27 | Edifici construït per l'hisendat barceloní Josep Castelló i Galvany, casat amb la filla de Pau Elies, de cal Vidrier. La casa fou heretada pel seu fill Joaquim Castelló i Elies, que també posseïa cal Vidrier. | 41.5704300,1.8264900 | 402161 | 4602748 | 1877 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha el restaurant 'La Torre'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74643 | Cal Jaume de les Aques o ca la senyora Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-les-aques-o-ca-la-senyora-alfonsa | XIX-XX | Fa uns anys s'hi van fer obres per tal de'habilitar-hi una residència de la tercera edat. | Cal Jaume de les Aques, conegut també com ca la senyora Alfonsa, és una casa de tres plantes amb patis i jardins a l'exterior i una paret cega, amb una porta de ferro forjat, que envolta el complex. A la façana principal destaquen els dos balcons i la reixa de ferro forjat, del primer pis, i les dues finestres balconeres amb reixa a jocs, de les golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel a la façana principal. Al davant hi ha una terrassa esglaonada, que conserva els balustres originaris de terracota, i al costat una galeria. L'enrajolat exterior, fet amb peces de ceràmica, és nou. | 08069-78 | Pau Bertran, 71 | 41.5712000,1.8242900 | 401979 | 4602836 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74644 | Dipòsit d'aigua del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-pujolet | Josep Benavent, de Collbató (24-12-2010). | XX | El dipòsit d'aigua del Pujolet és un edifici de planta rectangular, forma cúbica i mides reduïdes, folrat amb lloses de pedra calcària. Té una capacitat de 200.000 l. Va ser construït arran d'una cinglera i encarat a migdia. Té una porta de ferro a la part del davant, a la qual s'accedeix per una escalinata amb dos murets als costats, finestres als laterals, un contrafort a ponent i la coberta plana, acabada amb ràfec i pedrís. | 08069-79 | Carrer dels Graus, 8 | El 15 de setembre de 1963, essent alcalde el Sr. Pere Devesa Estrada, es va fer la portada d'aigües a Collbató. Es van instal·lar dues fonts per al proveïment del públic: una a cal Pepa i una altra a la plaça de l'Església. A l'acte hi van assistir el Governador Civil de la Província, Antonio Ibáñez Freire i el Rdm. Pare Abat Coadjuntor de Montserrat, Dm Gabriel M. Brasó. Aquesta aigua, però, fou insuficient i l'Ajuntament finalment va veure's obligat a fer-la pujar d'uns pous que havia obert a baix el riu. L'aigua pujava impulsada per uns motors elèctrics, a través d'una canalització que seguia el curs del torrent de la Salut. Un cop a dalt al poble, l'aigua era emmagatzemada en aquest dipòsit, que fou construït durant el mandat de l'alcalde andreu José Mestres, i distribuïda entre les cases del poble. El problema, però, és que l'aigua era molt cara de pujar i el dipòsit massa petit per garantir l'abastament continuat. | 41.5722900,1.8239900 | 401955 | 4602958 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74644-foto-08069-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc